El meu virus

Quan era petit m’encantava muntar cases o castells a partir de retallables de paper. No quedaven gaire perfectes, però a mi em feia gràcia,que és el que conta. Aquell entreteniment va quedar perdut en el temps fins ahir, que mirant per la xarxa vaig topar amb un modelretallable que de seguida em va captivar. Immediatament el vaig imprimir i al vespre vaig poder dedicar una bona estona a retallar, plegar ienganxar. Ja ni recordava com de relaxant pot ser! Durant una horeta et permet oblidar tots els merders del dia a dia. Al final no va quedarmalament i aquí al costat us deixo la foto. Una imatge que demostra que encara recordo com muntar retallables (tampoc és difícil) i també,que soc un friki reconsagrat. Perquè el model és el de un virus. Concretament el bacteriòfag T4.

No direu que no és maco!

Quan es parla de virus, normalment no acostumem a tenir gaire clar com els hem d’imaginar. Hi ha qui els pinta com besties peludes ambcara ferotge, però la realitat és que un virus és poc més que una mena de maquinària molecular que transporta i injecta el material genètic ales cèl·lules. N’hi ha com el de la grip que son arrodonits o polièdrics com el de la SIDA. Altres, com el del mosaic del tabac són allargatso el de l’ébola que té forma de filament. Però uns dels més espectaculars són uns virus que infecten bacteris i que per això s’anomenenbacteriòfags o simplement fags. D’aquests, el T4 és dels més espectaculars.

La seva forma recorda el mòdul lunar de les missions Apol·lo, i realment, les potes serveixen per “aterrar” sobre la superfície dels bacteris.Aleshores, quan les potes es pleguen, el que fa és injectar el DNA víric, actuant com si fos una xeringa. Un DNA que està guardat al “cap”,que s’anomena càpside. Un cop el DNA és dins del bacteri, comença a fer-se copies del fag fins que la cèl·lula bacteriana peta i allibera uncentenar de nous fags disposats a seguir infectant bacteris. Tot el procés dura al voltant de mitja hora.

Un virus que a nosaltres no ens fa res i que només infecta bacteris semblaria poc interessant, però la realitat és que pot resultar molt útilper, per exemple, introduir gens particulars a bacteris que ens interessin. Després de tot, no deixa de ser un sistema microscòpic detransport de gens. D’altra banda, hi ha la idea de fer-lo servir com antibiòtic. Si una infecció resulta ser resistent als medicamentshabituals, podríem fer servir aquests virus per matar als bacteris. En realitat els fags tenen moltes més aplicacions de les que podriasemblar a primera vista.

Com que la forma del fag T4 és molt característica no es estrany que tingui una certa fama entre biòlegs i similars. Podem trobar imatgesd’allò més artístiques, models per fer-lo en paper, virus de peluix i vinyetes de còmics.

I el fag de paper resulta interessant també per fer-nos una idea de la mida dels virus. Està fet a escala 1:950.000, de manera que arrodonintuna mica podem dir que el virus és un milió de vegades més petit que el model. Això vol dir que si ampliéssim un virus real fins la midadel de paper, mantenint la proporció d’increment el virus de paper mesuraria tant com la distància entre Barcelona i la Jonquera. I, de noumantenint les proporcions, una persona tindria els peus a Barcelona i el cap a Dinamarca.

Realment són molt petits els virus!

El meu virus - Ara.cat http://ciencia.ara.cat/centpeus/2012/11/13/el-meu-virus/

1 de 1 20/12/2012 11:01