Marina Forment

AMBAM, GORIL·LA QUE CAMINA COM UN ÉSSER HUMÀ

L’Ambam és un goril·la de llom platejat, d’uns 220 quilos procedent d’unaespècie en perill d’extinció que viu als boscos tropicals de l’Àfrica occidental. El goril·la té 21 anys i viu en el zoo de Kent, al sud d’Anglaterra.

És un carácter adoptat genèticament; el seu pare ja caminava dret.

Bitamel, el pare de l’Ambam solia caminar dret quan tenia les mans ocupades de menjar. A més, el goril·la té dues germanes, la Tamba i l’Howletts, i l’Howletts sembla que segueixi els mateixos passos que l’Ambam i també es creu que en un futur caminarà.

Es creu que l’Ambam camina així ja que li permet més facilitat a l’hora de menjar, si es posa dret pot mirar per sobre les parets i quan veu arribar els cuidadors ell ja hi és esperant el menjar i amb les dos ‘mans’ que li queden lliures, pot agafar més quantitat d’aliment. Un altre dels avantatges que ha descobert el goril·la és que quan plou pot evitar posar les potes al terra i així no es mullen.

Vídeo: http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=FwONWpdivYI

LES DIFERÈNCIES ENTRE ELS GENOMES DELS HUMANS I ELS XIMPANZÉS SON MÉS GRANS DEL QUE ES PENSAVA

Durantl’últimadècadas'haviaacceptat que entre elshumans i elsximpanzésnomésensdiferenciàvem en un 1.24% en les nostresseqüènciesd'ADN. El descobriment de les duplicacionssegmentals que sóngransfragmentsd'ADN, de milers a milions de nucleòtidsrepetitsmoltesvegades al llarg del genoma que fins fa ben poc eren difícils de distinguiriI que per aquestadificultatse'lsignoraven i s'estudiavnenomés lespartsdelsgenomesmésfàcilsd'individualitzar,demostra que la xifra de 1.24%és del tot incorrecta i que en realitat, pot ser que ensdiferenciemfins a deuvegadesmés.

El descobrimentd’aquestesdiferències ha estat posible gràcies a l’estudidelsgenomes de 4 espècies, el delsmacacos, orangutans, ximpanzés i humans. Ha estatpossiblequantificarmoltmillor les diferències entre espècies i entendre en quinmoment de l'evolució del nostrellinatge van aparèixer, cosa que també ajuda a entendre moltesmalaltiesúniques de la nostraespècie.

El que va pasar és que fa entre 8-12 milionsd'anys, justabans de la separaciódelsllinatges entre elshumans i ximpanzés (6 milionsanys) es van fermúltiplescòpies que es van anarinserint a diversos llocs del genoma. Com que les duplicacions poden ser moltgrans, contenenmoltesvegadesgens complerts. Les còpiesd'aquests gens, que en principisónidèntiques, poden anar-se especialitzant (a base d'adquirirpetitesmutacions) finsque es esdevenendiferentselsunsdelsaltres.I així es van generar la majoria de gens únicsd'unaespècie concreta: per duplicació i especialització. Aquests gens sónexclusius de l’espècie que els contéi això implica que totsaquests gens que acabavend'aparèixer, van anaradquirintcaracterístiques noves al llargdels 6milions d'anys que porten separatsevolutivamentelshomesdelsximpanzés i totgràcies ha aquestesmutacionselshumansvàremaconseguir adaptar-nos.

[Escriba una cita del documento o el resumen de un punto interesante. Puede situar el cuadro de texto en cualquier lugar del documento. Use la ficha Herramientas de dibujo para cambiar el formato del cuadro de texto de la cita.]

En aquestexemple, podemveure el cas extremd'unaduplicació que ha incrementat el número de copies en elsgenomes del ximpanzé i el goril·la, mentre que s'hamantingut estable en el genoma humà, representada per una única còpia. Les fletxes verdes i la rodona marquen la posició de la copia ancestral. Les fletxesvermelles indiquen onsón les noves còpiescreades en elsgenomes del ximpanzé i el goril·la.