7/21/2019 05. Article El Fred Truca a La Porta La Vanguardia
1
1/1
DIMECRES, 5 NOVEMBRE 2014 O P I N I LA VANGUARDIA 19
MESEGUER
La naturalesa odia el buit.Dacord amb aquest principiaristotlic,
i en contra dalgunspresagis apocalptics, s alta-
ment probable que la vida no sacabi aCatalunya el 9-N. Sacabar
probable-ment, almenys seria desitjable, unaetapade dosanys enqu
lapoltica cata-
lana ha estat experimentant amb elslmits de lEstat de dret i de
la UniEuropea.
Cadasc en traur les seves prpiesconclusions. Per hi ha algunes
llionsque poden ser compartides.Mhan passat pel cap desprsdassistir
a un debat exemplarque va tenir lloc al CercledEconomia fa una
setmana.El motiu va ser la discussi deles tesis que sost
elcatedrticde Dret Administratiu San-tiago Muoz Machado en elseu
llibreCataluay lasdemsEspaas.
En el debat van participar, ams de lautor, tres
conegutscatedrtics catalans de Dret
Constitucional que a la sevacondici acadmica hi afegei-xen
importants responsabili-tatsen rgansde consulta i ins-titucions
catalanes rellevants.Es tractava dEliseo Aja, ante-rior president
del Consell deGaranties Estatutries;Francesc de Carreras,
anteriormembre del Consell Consul-tiu, i Carles Viver Pi i
Sunyer,president de lInstitut dEstu-dis Autonmics i del Consellper
a la Transici Nacional.
El debat es va polaritzar enles posicions de Santiago Mu-oz
Machado i Carles Viver Pii Sunyer. El primer va plan-tejar que la
independncia simpossible, per que hi ha so-
luci constitucional per a les aspira-cions de ms sobirania
poltica de Cata-lunya.El segonva afirmar quelopci dela independncia
s viable. Al margedalguns retrets recprocs, el debat vaser modlic
pel seu rigor i forma civi-litzada de sostenir les posicions
respec-tives.
Com he dit, aquest debat mha ajudata identificar cinc condicions
per orien-tar la vida poltica desprs del 9-N que
crec que poden ser compartides tambper altres persones.
La primera sque el respectea lEstatde dret s essencial per
organitzar laconvivncia.Dacord amb aquestprinci-pi, les regles no
es podentrencar segonsconvingui, per sque es poden canviar.A qui ms
interessa respectar-les s a
qui vol canviar-les. Altrament, per unallei del mn fsic que tamb
opera almn social, a tota acci rupturista senhi oposar una altra
digual i de sentitcontrari anomenada reacci.
La segona s que la nostra Constitu-citamb consagra el principi
democr-tic. Aquest principi imposa als governsel deure de fer tot
el possible per donarcabuda legal a les aspiracions de canvidels
ciutadans. El TribunalConstitucio-nal en una sentncia recent,
dictada perunanimitat, va assenyalar que no hi harestriccions
constitucionals a lopci in-dependentista. La condici s canviarles
regles constitucionals que avui nofan legal aquesta consulta.
La tercera s que la independncia spossible, per shan de
respectar alguns
requisits. El principal s que existeixiuna majoria ciutadana
clara i persistent.Les eleccions ens aniran donant pistessobre la
profunditat i la persistnciadaquest desig.
Laquartasque,enelseucas,lavota-ci sobre lopci independentista ha
deser lltima etapa del procs, mai la pri-
mera com sha prets durant aquestsdosanys. simportantno tornara
come-treel mateixerrorde lEstatutde Catalu-nya del 2008 enel
qualprimer van votarels ciutadans i desprs la seva sobirania
es va veurerectificadapel Tri-bunalConstitucional. La nego-ciaci
prvia dun text i la sevavotaci en referndum s elque evitar aquest
conflicteconstitucional.
La cinquena s que una bo-na negociaci requereix po-sar-seal lloc
de laltre percom-prendre les seves motivacionsi arguments. Fins
arano ha es-tat aix. Aquesta negociaciexigeix dileg, temps i
pacin-cia, com mostren elsexemples
del Canad i Esccia. Per elques fonamental sque espo-si en
marxa.
Desprs del 9-N sha dobriruna nova etapa presidida perla
negociaci sense imposi-cions ni immobilismes. Perem temo que no ser
aix. Ensec, cap de les parts no far elprimer pas. Caldr esperar
ales eleccions, autonmiques igenerals. Actuarancom a cata-litzador
que far posar a sobrede la taula les diferents op-cions.
Per, mentrestant, cal recor-dar tamb que la gent no sali-mentade
poltica. Obsessionatsamb el procs, la crisi econ-mica, les
poltiques socials i el
malfuncionament delsserveispblicses-tan provocant que les
condicions de vidade moltes persones del pas, especial-ment de
molts nens, sestiguin deterio-rant fins a extrems
irreversibles.
Hi ha un desacoblament creixent en-tre les prioritats de la
poltica catalana iles condicionsde vida dela gent. Aixspresagi duna
forta crisi social. Desprsdel 9-Nla poltica catalana hauriade
sercapa de conciliar millor les aspiracionspoltiques sobiranistes
amb latenci alsproblemes urgents de la gent. En cascontrari, sens
dubte veurem sorpreses.c
Elfredtrucaalaporta
En aquests temps convulsos,les coincidncies les carre-ga el
diable.
I s evident que aquestas unadaquelles coincidncies quefa-rien
cridar al sentinella Marcel deHamletall dAlguna cosa fa olor
depodrit a Dinamarca. O a Espanya,que per aquests verals va la
cosa. I lacosava de proporcions, prioritats i va-lors. O, dit amb
propietat, de despro-porcions, malfiques prioritats i faltade
valors. Vegem: mentre unEstat de-mocrtic intentaprohibirel
votsimb-lic duna ciutadania pacfica, legalitzaalhora el partit nazi
Aurora Daurada,la seu del qual a Espanya ha quedat fi-xada a
Alcoi.De fet, la feridoracoinci-dncia dambdues notcies no s msque
la metfora dun Estat on els par-tits feixistes de tot signe campen
alseu aire, mentre el desig democrticdun poble s reiteradament
ofegat.No deixa de ser altament significatiuque el no a Catalunya
coincideixi amb
el s als nazis del partit grec. s un fetque la marca Espanya no
desisteix enel seu afany de guanyar prestigi.
I amb Aurora Daurada cavalcantper les Espanyes amb lestampeta
delegal a la solapa, el TC ha tornat a fer
el besamans al Govern de torn, aques-ta vegada en forma de
ridculplaneta-ri. Perqu ens poden explicar exacta-ment qu han susps
cautelarment?
Una costellada, una festa major, unfocde camp, unspanellets amb
formadurna, qu? O, com plantejava elconseller Homs, el que han
intentatsuspendre s la llibertat dexpressidels catalans? Sigui el
que sigui, el fetsque elTC hadecidit cremarla pocacredibilitatque
li quedava amb lobjec-tiu de no importunar el Govern alqual li
deules grcies, fent bona leste-sa convicci que la democrcia
espa-nyola t massa fuites daigua.Per cert,la representant catalana
sha cobertde glria.
Tanmateix, fins i tot amb el soroll iels altisonants titulars
que la suspen-si provoca, de qu punyetes haurservit? Perqus
evidentque ni el TC,ni lEstat, ni el Govern de torn poden
impedir legalment que la ciutadaniaposi unes paperetes sense
valor jur-dic en unes urnes simbliques, com agest de protesta a
favor de la democr-cia. De manera que tot aix ha estatpura cridria
meditica del PP per fercreure que est controlant la descon-trolada
situaci catalana. El cert sque diumenge anirem a votar, que elque
digui el TC no afecta la llibertatdexpressi i quelnicque ha
aconse-guit Rajoy ha estat una altra nova for-nada
dindependentistes. Per qu hofa? Per qu sequivoca tant?
Probablement perqu funcionaambtacticisme i sense estratgia, i
ne-cessita donar la imatge que controlaalguna cosa, convenut que
colpejarels catalans li dna alguna mena derespir,la qualcosa s tan
curtterminis-
tacom intil,perqu sevident que famolt que no controla res del
que estpassant a casa nostra. En qualsevolcas,novadegradaci del
TCen lasevacaiguda lliure, mentreCatalunya con-tinua endavant.c
La vida desprs del 9-N
El problema delapobresaenerg-tica no es pot minimitzar, comfan
algunes patronals. Que elConstitucional hagi decidit sus-
pendre temporalment el decret de pobresaenergtica aprovat pel
Parlament de Cata-lunya demostra que lEstat ni fa, ni deixafer. A
Catalunya i a Espanya sapliquenmesures correctives que actuen sobre
unfet allat com el pagament de factures perque no resolen el
problema ni preveuen si-tuacions futures. Un 15% de la poblaci
es-panyola pateix pobresa energtica. A Cata-lunya,el 10,9% de llars
declaren queno po-
den mantenir lhabitatge a una temperatu-ra adequada (respecte al
5,4% a linici de lacrisi), fet que t conseqncies sobre la sa-lut i
el benestar de les persones.
El sectorenergtic espanyol s poctrans-parent. Aix els permet
influir directamenten els preus i la quantitat i qualitat de
pro-ducci, de manera que linters de la majo-ria dels consumidors no
queda prou prote-git. Hemestatespectadors de pedra mentreel Govern
de lEstat i el catal shan inter-canviat declaracions i
contradeclaracionsculpant-se els uns als altres mentre arribael
fred i no es garanteix el dret de tot ciuta-d als subministraments
bsics de la llar.LEstat diuque el decret catalvulneracom-petncies,
mentre milers de ciutadans deCatalunya i de la resta de lEstat no
poden
pagar lesfactures, ambel queaix compor-ta. Cal recordar queel
decretcatal tampocno ha estatefectiu ni suficienten la protec-ci de
les persones vulnerables.
Mentrestant, les cinc grans companyieselctriques espanyoleshan
obtingutms be-
neficis en perode de crisi que en tempsdexpansi. El benefici
anual mitj dEnde-sa,Iberdrola,Gas Natural Fenosa, HC Ener-ga i E.ON
va ser de 3.849 milions entre el2008 i el 2012, un 39% ms que els
2.773milions de mitjana entre el 2000 i el 2007.Les xifres
demostren i justifiquen que calapostarper condonarel deute a les
famliesque no poden fer front als rebuts dels sub-ministraments, un
deute que haurien das-sumirles empreses i quehauria de negociarel
mateix Govern catal.
A Catalunyai Espanyalespoltiques ener-gtiquesshanregitper
consideracions eco-
nmiques i han ignoratque lenergia t unaimportant dimensi social.
Un pas essen-cial per lluitar contra la pobresa energticasreconixer
lenergia coma dret fonamen-talper a un vida digna. Mentrestant, el
fredtruca a la porta.c
I?
A. COSTAS, catedrtic dEconomia de la Universitat
de Barcelona
. GUITERAS,presidenta de la Taula del Tercer Sector
Mentre intenta prohibirel vot pacfic catal,Espanya legalitza el
partitnazi Aurora Daurada
Antn Costas
DEBAT. La crisi econmica /ngels Guiteras
Pilar Rahola
