7
4. La roba i el vestit Tal com passa avui dia, a l’Edat Mitjana els vestits eren no només un signe de pertinença a un estament, sinó que també mostraven quin era el paper que l’individu tenia en la societat. Generalment, en el dia a dia, els vestits no eren de colors vius, ja que la roba d’aquests colors era molt cara. La roba diària era d’uns colors més aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat. Si es disposava de recursos, però, el negre i el lila eren una opció. Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes (es podien afegir mànigues llargues), unes calces de teixit més espès que cobrien el ventre i que, de vegades, arribaven fins als genolls, i mitges baixes fins als peus, subjectes amb lligacames per damunt dels genolls. Sobre aquest conjunt, els homes duien una jaqueta, mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que, de vegades, podia ser blau. El conjunt es rematava amb un barret. Quan feia molt fred, s’usava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fíbula. La roba interior, tal com l’entenem avui dia, no existia. Les classes més humils no usaven roba interior. No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peça més interna una camisa llarga. Se sap que cap al segle XIV, a Itàlia, va aparèixer una mena de calçotets que es lligaven amb cordills. La roba no tenia butxaques. Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturó, d’aquí la importància d’aquesta peça de roba a l’edat mitjana (molts només l’usaven quan era festa). Generalment consistia en una peça de cuir clavetejada d’on penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes. Vet aquí, doncs, que el cinturó era quelcom més que una eina per a que no caiguessin les calces! A partir del segle XIV els artesans van començar a fabricar teles més elaborades gràcies a la difusió de nous teixits com la seda, el vellut i la gasa. La roba va anar adquirint més color, si bé aquesta només estava a disposició dels burgesos i nobles més adinerats. En aquells moments les robes més preuades eren les que venien de Flandes, tant pel color com per la qualitat. El color era un signe de prestigi social. Acolorir una tela era un procés molt costós, per això aquesta mena de roba es pagava molt cara. Dos dels colors més demandats per la burgesia i la

05 la roba i el vestit peasants and artisans

  • Upload
    ipm14

  • View
    214

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Citation preview

Page 1: 05 la roba i el vestit peasants and artisans

4. La roba i el vestitTal com passa avui dia, a l’Edat Mitjana els vestits eren no només un

signe de pertinença a un estament, sinó que també mostraven quin era el paper que l’individu tenia en la societat.

Generalment, en el dia a dia, els vestits no eren de colors vius, ja que la roba d’aquests colors era molt cara. La roba diària era d’uns colors més aviat grisosos o tirant cap al blanc trencat. Si es disposava de recursos, però, el negre i el lila eren una opció. Tant els homes com les dones duien una camisa llarga amb les mànigues curtes (es podien afegir mànigues llargues), unes calces de teixit més espès que cobrien el ventre i que, de vegades, arribaven fins als genolls, i mitges baixes fins als peus, subjectes amb lligacames per damunt dels genolls. Sobre aquest conjunt, els homes duien una jaqueta, mentre que les dones acostumaven a portar un vestit llarg que, de vegades, podia ser blau. El conjunt es rematava amb un barret. Quan feia molt fred, s’usava una capa de llana per cobrir tot el cos que es tancava amb una fíbula.

La roba interior, tal com l’entenem avui dia, no existia. Les classes més humils no usaven roba interior. No obstant de vegades les dones acostumaven a portar com a peça més interna una camisa llarga. Se sap que cap al segle XIV, a Itàlia, va aparèixer una mena de calçotets que es lligaven amb cordills.

La roba no tenia butxaques. Si es volia guardar alguna cosa es feia al cinturó, d’aquí la importància d’aquesta peça de roba a l’edat mitjana (molts només l’usaven quan era festa). Generalment consistia en una peça de cuir clavetejada d’on penjava una bossa en la qual es podien dipositar alguns objectes. Vet aquí, doncs, que el cinturó era quelcom més que una eina per a que no caiguessin les calces!

A partir del segle XIV els artesans van començar a fabricar teles més elaborades gràcies a la difusió de nous teixits com la seda, el vellut i la gasa. La roba va anar adquirint més color, si bé aquesta només estava a disposició dels burgesos i nobles més adinerats. En aquells moments les robes més preuades eren les que venien de Flandes, tant pel color com per la qualitat. El color era un signe de prestigi social. Acolorir una tela era un procés molt costós, per això aquesta mena de roba es pagava molt cara. Dos dels colors més demandats per la burgesia i la noblesa del segle XV eren el verd i el vermell. Els vestits de gala lluïen molts colors que es combinaven entre ells: verd i blau, vermell i verd o blanc i negre. Igual que passa avui dia, hi havia complements per a aquesta indumentària: collarets, guants o arracades de pedres precioses.

Malauradament la roba també era el signe d’exclusió d’alguns col·lectius: el leprosos eren obligats a dur una caputxa, els jueus una creu i les prostitutes una faldilla groga.

Les sabates de l’edat mitjana consistien en una sola de cuir (classes altes) o fusta (classes populars) damunt les quals s’hi teixia un tros de tela o

Page 2: 05 la roba i el vestit peasants and artisans

de cuir flexible que els podia lligar amb cordons que pujaven fins als turmells, com si fossin uns botins. Les sabates no es caracteritzaven per la seva durabilitat, d’aquí que l’ofici de sabater fos molt actiu i pròsper no només per vendre calçat, sinó també per a reparar-lo. Cap a 1350 va arribar a Europa el botó. Al principi era una peça ornamental pròpia de les classes més riques però, a poc a poc, gràcies que eren un element molt pràctic, es van començar a fabricar de llautó o coure. Gràcies als botons, es podien obrir i tancar els vestits i les mànigues.

Rentar la roba era una de les tasques més feixugues de l’edat mitjana ja que s’havia de fer a mà. Per fer-ho, moltes viles disposaven de rentadors en els quals les dones es trobaven i parlaven de tot, d’aquí l’expressió “fer safareig”. Les classes més adinerades disposaven de serventes que feien la bugada a casa. Existia el sabó, però per a la roba molt bruta s’emprava la cendra, aigua calenta (i escalfar l’aigua no era pas fàcil) i lleixiu.

Font: http://neussocials.wordpress.com/2011/11/05/alimentacio-a-ledat-mitjana

Activitats

Respon a les preguntes següents:

1. Com vestien les classes més modestes? Les classes més modestes vestien amb colors grisos o d’un blanc trencat. I les més adinerades? Vestien amb roba de més color i de millor qualitat.

2. Com eren les sabates a l’Edat Mitjana? De sola de cuir per les classes més adinerades i la sola de fusta per les classes populars. A sobre s’hi teixia un tros de tela o de cuir flexible que es lligava amb uns cordons que arribaven als turmells.

3. D’on venien les teles i els vestits més preuats? De Flandes. Per què? Perquè eren de més qualitat i tenien més colors.

4. Com es rentava la roba? Les dones rentaven la roba amb sabó o cendra, aigua calenta i lleixiu.

5. Has pogut llegir que en alguns casos la roba podia ser un signe de marginalitat. Creus que pot succeir el mateix avui dia? Raona la resposta.Si, perquè depèn de la teva roba. Si no és de marca poden arribar a marginar-te o criticar-te.

Page 3: 05 la roba i el vestit peasants and artisans

SAMPLE THINGLINK IMAGE:

The Life of Catalan medieval peasants and artisans

MAIN TASK

A) After reading the text “La roba i el vestit”, Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval peasant. WWW

B) Choose a picture that best represents the daily life and the clothes of a Catalan medieval artisan.

C) Tag the pictures using THINGLINK with different information about peasants and artisans.

TAGS should include a minimum of:

- Two texts written by the work group (clothes and daily routine)

- Two more images that give extra info

- A video connected to the topic

D) Include the pictures in your website and the links to the THINGLINK pictures created.

Page 4: 05 la roba i el vestit peasants and artisans

1. INTRODUCTION TO TAGGING WITH

The main use of Thinglink (WWW.THINGLINK.COM) is choosing a picture and enriching it with links to other resources that give more information about it. This is done through TAGS.

You can include text, pictures, videos, music, websites, etc in the TAGS. By doing so, the picture becomes interactive and full of resources and links.

2. HOW TO CREATE A THINGLINK ACCOUNT FOR YOUR WORK GROUP AND TAG AN IMAGE

1. Go to www.thinglink.com

2. Click on the icon Join Now! at the top right

3. Insert Name, e-mail address, password (different from your e-mail password) and click Sign Up For Free!

4. Click Go To Your Stream

Page 5: 05 la roba i el vestit peasants and artisans

5. Click icon Me to go to your profile

6. Click Add New Image.

You can upload an image from your hard disk (previously found on Google) or also search it on Thinglink data base.

7. Once you have the image uploaded and on screen, you can add as many TAGS as you need, write a TITLE and then SAVE.

Page 6: 05 la roba i el vestit peasants and artisans