06.08.19Fundació Vila Casas

FABIO BIONDIGIANGIACOMO

PINARDI

39a edició Festival de Torroella de MontgríFacebook: @FestivalTorroelladeMontgriTwitter: @Fest_TorroellaInstagram: @festivaldetorroella #FestivalTorroella

06.08.19Fundació Vila Casas

FABIO BIONDIGIANGIACOMO

PINARDI

PROGRAMAI

NICCOLÒ PAGANINI (1782-1840)Sonata núm. 6 en La major de la col·leció «Centone di Sonate» 9’ Larghetto cantabile Rondò

Sonata núm. 7 en Fa major de la col·leció «Centone di Sonate» 15’ Allegro giusto Polacca

Sonata concertata en La major 14’ Allegro spiritoso Adagio assai espressivo Rondeau (allegretto con brio)

I I

Sonata núm.14 en Sol major de la col·leció «Centone di Sonate» 10’ Andante adagietto Rondò

Sonata Op.3 núm. 4 en La major 6’ Andante largo Allegro motteggiando

Sonata núm. 2 en Re major de la col·leció «Centone di Sonate» 7’ Andante cantabile Rondoncino (tempo di polacca)

Sonata núm. 12 en Re major de la col·leció «Centone di Sonate» 7’ Andante cantabile Rondò alla bambina (allegretto)

FABIO BIONDI violíGIANGIACOMO PINARDI guitarra barroca

Aconseguir amor, coneixement, joventut, talent, poder són qualitats sovint associades en la mitologia i la història amb un pacte amb el dimoni. Els relats acostumen a afegir una moralitat a aquests pactes: la condemna al final sempre és superior a la glòria. La possessió d’un talent extraordinari, fora de l’abast normal dels homes, s’ha interpretat al llarg dels segles com a fruit d’un acord diabòlic i en música no hi ha cap altre nom més associat al dimoni que el de Niccolò Paganini, el violinista més famós de tots els temps, el virtuosisme tècnic i interpretatiu del qual el van convertir en vida en una llegenda que ell mateix alimentava amb un comportament excèntric i el seu cultivat aspecte cadavèric. «Pàl·lid i de mitjana alçada. La seva primor i manca de dents li provocaven l’enfonsament de la boca fent la barbeta més prominent. El seu cap gran sostingut per un coll llarg i estret accentua la desproporció de les seves extremitats». Així el va descriure el seu metge personal Francesco Bennati.

Paganini tenia un talent natural per a la música i el seu pare, en adonar-se’n, el va cultivar. Li va ensenyar a tocar la mandolina, que aviat va abandonar pel violí, estudià composició i es va interessar per la guitarra, instrument del qual va ser un especialista i que va deixar pel violí que li va donar la fama

immortal. Els seus contemporanis —Liszt, Chopin, Schubert, Schumann, Berlioz, Rossini...— l’admiraven i du-rant una gira per Alemanya, el mu-sicògraf, teòric, compositor i crític Adolf-Bernhard Marx va comentar que no «era únicament la sorprenent tècnica de Paganini, sinó la poesia in-terior i la seva imaginació» el que el feien ser tan extraordinari.

La genialitat de Paganini rau en haver fet el que cap altre violinista abans que ell havia fet. La seva digitació especi-al, la capacitat per imitar els sons de nombrosos instruments de vent que semblava que toqués alhora, la capa-citat de poder tocar l’escala cromàtica just fins al pont, en les posicions més altes amb puresa d’afinació, el feien increïble. Podia tocar les obres més difícils amb una sola corda i les seves variacions en la corda de Sol provo-caven el deliri perquè mai ningú no havia escoltat una cosa igual. Una in-novació que va introduir ell va ser la de tocar de memòria totes les obres d’un concert.

Totes aquestes novetats, Paganini les va plasmar en les seves composicions per a violí. Però no només va escriure per a violí, també ho va fer per a guitarra. De fet només va escriure per a aquests dos instruments dels quals va ser un virtuós intèrpret, però la seva obra per a guitarra ha quedat

LA GUITARRA MESTRA I EL vIOLí AMANT

“Nullius boni sine socio iucunda possessio est.”(Sèneca, Epistulae 6, 4)

No és grata la possessió de cap bé, si no és compartidaAurea dicta de Miquel Barceló(pp. 144 i 145)La Casa dels Clàssics, 2018. www.aureadicta.cat

a l’ombra de l’escrita per a violí. La guitarra, però, sempre acompanyava Paganini, que com que no tocava el piano, la feia servir per provar els acords i les harmonies amb les quals acompanyava les partitures per a violí i orquestra. Ell mateix confessava que la guitarra no li agradava massa, «m’ajuda a pensar, estimula la meva imaginació, que de vegades no aconsegueixo amb el violí», deia. I afirmava que el violí era la seva amant i la guitarra, la seva mestra.

La influència de la guitarra és prou evident en algunes de les orquestra-cions dels seus concerts, en especial en els temps lents, en què abunden el pizzicati que fan que per moments l’orquestra recordi una gran guitarra; també feia servir aquest recurs per a la mà esquerra en el violí, la qual cosa li permetia dos discursos musicals independents de manera simultània. També la influència del violí s’evi-dencia en la seva escriptura per a la guitarra, que es caracteritza per línies cantables, virtuosisme, ús freqüent del canvi d’afinació i exagerat d’una sola corda.

Sovint les obres per a guitarra de Pa-ganini són simples, una melodia amb un baix que fa de suport harmònic, però també n’escriu de difícils, amb escales ràpides en notes dobles amb fuses, canvis sobtats de la mà esquerra i arpegis rapidíssims. La Sonata con-certata en La major pertany a aques-ta segona categoria. Es tracta d’una obra important per a la guitarra, que ocupa un paper d’igualtat amb el vi-

olí. És de 1804, contemporània dels seus primers famosos 24 Capricis. És realment, com diu el seu títol, una sonata concertant, en la qual els dos instruments estan en equilibri i en un constant diàleg. A l’Allegro spiritoso inicial el violí sembla acompanyar la guitarra, mentre que el Rondeau final és el violí el que pren el protagonisme.

La Sonata Op.3 núm. 4 en La major forma part del grup de sis sonates de la segona entrega de les dotze que Pa-ganini va escriure per a violí i piano amb els Opus 2 i 3 publicades a Milà el 1820, formant part d’una col·lecció d’obres de Paganini que va publicar Riccordi, l’única editada en vida del compositor. Es tracta d’obres breus, en dos moviments, encantadores, que no van ser pensades per a ser interpre-tades en públic.

Centone di Sonate és una col·lecció («Centon» significa popurri) de divuit obres per a violí i guitarra de 1828 de caràcter lleuger escrites en to major i pensades principalment per entrete-nir, en les quals predominen les refe-rències infantils.

LOURDES MORGADES

Nascut a Palerm, Fabio Biondi va fundar el 1990 Europa Galant, que es va convertir en el principal conjunt del període italià. Biondi i Europa Galant s’han forjat una reputació d’«actuacions fresques i vibrants» (New York Times) que donen nova vida al repertori bar-roc i clàssic.

Amb aquest enfocament interpretatiu abasta des de la simfonia moderna a les orquestres de cambra, que dirigeix amb el seu violí, i brinda una nova perspectiva, «descobrint animades converses musicals a través dels segles» (Chicago Tribune). Director artístic de Música Barroca en l’Orquestra Simfòni-ca de Stavanger durant 11 anys, fins a l’any 2016, dirigeix l’Orquestra Filharmònica de Ràdio France, Simfònica de Chicago, Naci-onal Danesa, Mozarteumorchester Salzburg i Orquestra de Cambra Mahler. Destaquen la seva tornada a l’Orchestra dell’Accademia Nazionale di Santa Cecilia, RAI de Torí, Ber-gen Philharmonic, Orquestra Simfònica de la Ràdio Finlandesa, Akademie für Alte Musik i Orchestre de Chambre de París.

Des de 2011, Biondi és acadèmic de l’Accade-mia Nazionale di Santa Cecilia i el 2015 va ser nomenat Oficial de l’Ordre Nacional de les Arts i les Lletres pel Ministeri de Cultura fran-cès. Toca un violí Andrea Borelli (Parma) del 1733 i un Carlo Ferdinando Gagliano de 1766 propietat del seu mestre, Salvatore Cicero, i cedit per la Fundació que porta el seu nom.

Després d’estudiar guitarra amb Costantino Amiti, Giangiacomo Pinardi es va especialitzar en instruments de corda pinçada antics amb Massimo Lonardi a l’Institut de Música de Pavia (Itàlia). Posteriorment va ampliar la seva formació a les classes anuals de l’Escola de Música Antiga de venècia.

Com a col·laborador de diversos conjunts de-dicats al repertori renaixentista i barroc (I Barocchisti, Balthasar Neumann Ensemble, Cappella Mediterranea, Zefiro, Odhecaton, Concerto Romano, Alessandro Stradella Consort, Arte Resoluda, Fantazyas i d’altres), ha desenvolupat intensament la seva carre-ra concertística arreu del món. Des de 2001 col·labora amb l’Europa Galante de Fabio Biondi, i actua amb ells en les temporades d’òpera i esdeveniments musicals més des-tacats per Europa, els EUA, Sud Amèrica, la Xina, Corea, Hong Kong, el Japó i Austràlia.

Ha participat com a intèrpret en més de setan-ta enregistraments per a virgin-EMI, Sony, Decca, Opus 111, Harmonia Mundi, Glossa, Naxos, Brilliant, Chandos, Amadeus, Tac-tus, Dynamic, Bongiovanni, Stradivarius, entre d’altres, i en nombrosos programes de ràdio i televisió europeus i americans.

És professor en els cursos d’estiu de l’Istituto Laboratori per la Musica Antica i en el Conservatori Rossini de Pesaro (Itàlia). És també l’editor de l’edició crítica de les obres de Francesco Corbetta.

FABIO BIONDIvIOLí

GIANGIACOMO PINARDI GUITARRA

Fabio Biondi va actuar per primer cop al Festival de Torroella en l’edició de 1995 i hi tornà en les de 2000 i 2014.

Giangiacomo Pinardi debuta al Festival de Torroella de MontgríFacebook: @giangiacomo.pinardi

DECLARAT FESTIVAL D’ALT INTERÈS CULTURAL, GENERALITAT DE CATALUNYA1992. Premi Nacional de Música al promotor

COĿ LABORADORSOrganitza

Amb l’ajut de

Amb la coŀ laboració de

Institucions educatives i socials

Productes oficials Vehicle oficial

El Festival és membre de

Mitjants comunicació oficials

Amb el suport de

JM Torroella de Montgrí

LA GRANDE CHAPELLEAlbert recAsens, directorDivendres 09.08.19—22 hEsglésia de Sant Genís

A. Soler: - Vespres comuns- Magnificat en segon to- Benedicamus DominoD. Scarlatti: - Salve Regina per a soprano i contralt- Stabat Mater

Preus:Zona 1: 48€ / Zona 2: 36€

CANTORíADijous 08.08.19—20 hEsglésia de Sant Genís

Llengües dolentes

Preu: 15€

PROPERS CONCERTS

CAMERATA ROYAL CONCERTGEBOUW ORCHESTRADiumenge 11.08.19—22 hAuditori Espai Ter

L. Boccherini: - Quintet per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix en Re major Op. 39 núm. 3, G. 339 F. Schubert: - Octet en Fa major, Op. 166, D. 803

Preus: Zona 1: 32€ / Zona 2: 28€