Entrevistes a Gabriel Jené, LA MALLORQUINA Dolors Boix, AGROVIVER

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de com les seves empreses es diferencien en el mercat i de com col·laboren amb altres empreses de la seva cadena de valor o del seu sector.

COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ06

GUIA D’EXPERIÈNCIES

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA

GUIA D’EXPERIÈNCIES

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA

© de l’edició:

Fundació Privada d’Empresaris

Plaça Ramon Berenguer el Gran, 1, pral. 1a 08002 BarcelonaTel. 93 301 42 28 | Fax 93 301 42 29info@femcat.catwww.femcat.cat

Primera edició: novembre del 2014

Disseny i maquetació: Barreras & Creixell

Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització escrita de l’editor, la reproducció total o parcial d’aquesta obra, per qualsevol mitjà o procediment, compresos la reprografia o el tractament informàtic, així com la distribució d’exemplars mitjançant el lloguer o el préstec públic.

3

Ja fa diverses dècades que els estudiosos d’empresa destaquen la importància d’un entorn empresarial ric per a l’èxit individual de cadascu-na de les empreses que en formen part i per al bon servei dels consumidors que s’hi troben. Experiències d’arreu del món demostren que les empreses funcionen millor si col·laboren amb altres empreses que també funcionen bé i si ac-tuen en un entorn on l’economia funciona.

Els exemples més clars de col·laboració entre empreses els trobem al llarg de la cadena de valor. Les empreses estableixen relacions amb els seus proveïdors o clients, basant-se en el win-win, és a dir, a buscar una aliança que els bene-ficiï tots dos.

Les empreses d’un mateix sector també po-den ajudar a augmentar la seva competitivitat i ampliar les seves expectatives de creixement a través de les aliances entre elles. Al cap i a la fi, comparteixen reptes i interessos estratègics, com per exemple la internacionalització, la ca-pacitat de negociació amb proveïdors, l’adapta-

ció als canvis, etc. De fet, quan decideixen treba-llar de forma conjunta, és molt probable que es fomenti i s’acceleri la innovació, i que es creïn nous espais de mercat que es podran compartir entre els «competidors».

La col·laboració ha de ser present també dins l’empresa mateix. Quan les persones d’una em-presa treballen per objectius individuals, pot do-nar resultats a curt termini (per exemple, un augment de les vendes en un trimestre), però representa un valor menys sostenible per a l’or-ganització que no pas l’assoliment d’objectius a llarg termini, que hauran fixat i aconseguit tots els departaments treballant conjuntament.

En aquest capítol revisarem alguns exemples de col·laboració empresarial, i coneixerem de primera mà els beneficis que aquesta col-laboració ha aportat a les empreses estudiades. A través de l’intercanvi d’informació, la interpre-tació i l’aprenentatge d’altres empreses, els diri-gents poden prendre millors decisions per fer créixer i millorar els projectes empresarials.

CAPÍTOL 6

Competència i col·laboració

Ens pots explicar una mica la vostra empresa? Dades actuals, sector, què feu, etc.

La Mallorquina és una empresa familiar catalana, que es va fundar l’any 1947. La varen fundar el meu pare i el meu oncle, amb una petita botiga a les galeries Maldà de Barcelona. L’any 1961 es varen traslladar a la plaça Universitat. L’any 1992, quan va morir el meu pare, els meus germans i jo ens vàrem fer càrrec de l’empresa com a segona generació. Aleshores vàrem creure necessari un procés d’adap-tació i modernització de l’empresa als nous temps. Vàrem obrir botigues a centres comercials i a altres eixos de la ciutat i l’any 2003 vàrem començar a fa-bricar les nostres pròpies col·leccions de roba de llar. Això ens ha permès tenir una diferenciació molt clara del nostre producte en relació amb altres productes del mercat i ser molt competitius a l’hora d’oferir els productes al consumidor, ja que en fabricar-nos-els nosaltres tenim més control del procés productiu i ens podem adaptar fàcilment a les necessitats de la de-manda.Bona part del negoci principal de l’empresa està cen-trat en l’elaboració de col·leccions de roba de la llar de marca pròpia i la venda a través dels punts de venda.Quan vàrem començar érem dues o tres persones. En aquest moment som una mica més de 60 persones, repartides en les 10 botigues que tenim a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

TRAJECTÒRIA

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona, director general de La Mallorquina, president de Barcelona Shopping City - Turisme de Barcelona i president fundador de Comertia, associació catalana de l’empresa familiar al detall.

DADES DE L’EMPRESA

La Mallorquina és una empresa familiar catalana, que es va fundar l’any 1947. Bona part del negoci principal de l’empresa està centrat en l’elaboració de col·leccions de roba de la llar de marca pròpia i la venda a través dels punts de venda propis i franquiciats.

ENTREVISTA A

Gabriel Jené

5

Quin és el vostre sector? Qui són els vostres competidors?

El sector en què operem és el de la roba de la llar. Els nostres productes són principalment productes de la llar tèxtils (roba de llit, roba de taula, roba de cuina, roba de bany, peces de decoració, cortines, coixins, etc.), però també hem incorporat una nova línia que anomenem «Home Wear», que és roba informal, i una altra que és «Beach Wear», que és roba informal per anar a la platja.El nostre sector és molt menys ampli que el de la moda, que seria l’equipament de la persona. En el cas de la roba de la llar, tenim un mercat força petit i poc concentrat. Hi ha una oferta molt disseminada de mi-crobotigues, a les quals se sumen algunes cadenes com la nostra. En el nostre sector, aquest patró es repeteix a tot Europa i a tot el món. No hi ha grans cadenes de roba de la llar, com n’hi ha de mobles, per exemple.

Què en penses, de la col·laboració entre empreses en el vostre sector? Vosaltres formeu part d’una associació de comerciants. Com influeix en el vostre dia a dia?

Entenc la col·laboració de dues maneres. En primer lloc, hi ha la col·laboració vertical, és a dir, la col-laboració entre els elements de la cadena de valor de l’empresa, des de la producció fins al punt de venda. La col·laboració entre fabricants, proveïdors, serveis externs, etc. és fonamental per obtenir un bon resultat.

Després hi ha una col·laboració transversal, entre em-preses del mateix sector o, si més no, entre empreses que són minoristes (enteses com aquelles que distri-bueixen productes al consumidor final). Aquest és el cas de l’associació de la qual formem part, Comertia, que està integrada per empreses amb unes caracte-rístiques i unes problemàtiques semblants, i que po-den compartir experiències en temes de recursos humans, millores tecnològiques i de processos, i altres qüestions. La possibilitat de col·laboració transversal en aquests aspectes és infinita.Jo veig com quasi una obligació de la persona que dirigeix una empresa el fet d’obrir-se al món, interac-tuar-hi i copsar què passa a fora per estar al dia. S’ha de mantenir controlat el que passa dins l’empresa, però no ens podem tancar en nosaltres mateixos, per-què deixaríem de veure moltes oportunitats que són aplicables al nostre cas i que no descobriríem si no miréssim a fora.Moltes vegades aquesta tasca no aporta res imme-diatament i tenim la sensació que el temps que hi hem invertit no ha donat fruit. Però probablement, en un altre moment, davant d’una problemàtica nova, quan cal prendre una decisió important, la feina que hem fet de mirar enfora ajuda moltíssim i és ales-hores quan aquesta inversió dóna els fruits. És a dir, la col·laboració no sempre té efectes immediats, sinó que és una inversió a llarg termini. No es pot prendre com una relació causa-efecte, o esperar veure resultats immediats al compte de resultats. La col·laboració ha de formar part de l’ADN de l’em-presa i influir en la capacitat d’establir processos de millora.

CAPÍTOL 6. COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ ı ENTREVISTA A GABRIEL JENÉ

«Després hi ha una col·laboració transversal, entre empreses del mateix sector o, si més no, entre empreses que són minoristes (enteses com aquelles

que distribueixen productes al consumidor final).»

Jo veig com quasi una obligació de la persona que dirigeix una empresa el fet d’obrir-se al món, interactuar-hi i copsar

què passa a fora per estar al dia.

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA ı GUIA D’EXPERIÈNCIES

6

Un altre exemple seria quan volem obrir una botiga nova en un centre comercial, i un altre dels membres de l’associació ja ho ha fet abans. Les dades que ens aporten són molt valuoses per a nosaltres. Segura-ment sense ells arribaríem a la mateixa conclusió, però el procés seria molt més lent i costós.

Hi ha competidors que formen part de la mateixa associació? Com és la relació amb ells?

Sí, hi ha altres empreses del nostre sector a l’asso-ciació que són competidors nostres. I no passa res per asseure’s a la mateixa taula i compartir infor-mació. Nosaltres som al mercat amb una marca i un estil determinats, i els altres hi són amb un altre. De vegades no tenim clar si realment el nostre com-petidor és el que ven el mateix producte que nosal-tres o el que, per exemple, ven un producte tecno-lògic, ja que un mateix client potser deixa de comprar el nostre producte perquè ha comprat tecnologia i no té la capacitat de comprar tots dos productes alhora.

Amb la teva experiència, creus que hi pot haver un espai de mercat per a tots vosaltres?

El mercat ens els repartim entre tots, i a tots ens inte-ressa que sigui estable i que existeixi. I, de fet, aques-

Quins són els avantatges d’aquesta col·laboració? Ens en podries posar exemples concrets?

A la nostra empresa hi ha hagut un abans i un després de formar part d’aquesta associació. T’adones que tens molta més capacitat de fer coses de manera di-ferent i que no ho sabies.Podríem dir que l’associació ha esdevingut una central de compartir informació i ajuntar esforços en totes les variables que ens poden ajudar a optimitzar el compte de resultats, com ara en els recursos humans, la publicitat i el màrqueting, les noves tecnologies, la logística, el branding (imatge de marca), l’administració i la fiscalitat, etc. Gràcies a la informació que hem extret dels altres membres de l’associació, hem vist que podem optimitzar aquests processos d’una ma-nera directa o indirecta. Quan ens reunim, intercanvi-em informació d’allò que considerem important, sem-pre orientats a la millora de l’eficiència en els nostres processos de gestió i no tant al debat sobre el sector.Per exemple, si vols fer un procés de transformació de la teva marca, has de tenir en compte que segura-ment hi ha empreses que ja ho han fet abans. Es trac-ta de veure com ho han fet els que ho han fet bé, quin cost han tingut, quines millores els ha representat, etc. I els membres de l’associació estan disposats a ajudar i aconsellar. Aquesta informació et permet millorar d’una manera molt més ràpida i eficient que no pas si ho fessis tot sol pel teu compte.

«Podríem dir que l’associació ha esdevingut una central de compartir informació i ajuntar esforços en totes les variables que ens poden ajudar a optimitzar el compte de resultats.»

«... hi ha altres empreses del nostre sector a l’associació que són competidors nostres. I no passa res per asseure’s a la mateixa taula i compartir informació.»

7

CAPÍTOL 6. COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ ı ENTREVISTA A GABRIEL JENÉ

blants a nosaltres i que no estem sols en aquesta aventura.

ta col·laboració entre competidors pot afavorir el mer-cat i ajudar que hi hagi lloc per a tots. Sempre és bo saber que hi ha altres empreses que fan coses sem-

Ens pots explicar una mica la vostra empresa, Agroviver, i com vàreu començar?

L’any 1988 vaig decidir crear una empresa en un en-torn rural. Tenia les idees clares sobre com havia de ser el meu projecte empresarial i vaig començar a treballar per buscar una estructura petita que em per-metés desenvolupar-lo. La idea d’aquest projecte em-presarial consistia en l’aprofitament d’un residu que a pagès es llença al camp, que són els fems. Vaig pen-sar que fer servir aquest producte en la jardineria li aportaria un valor afegit que el faria rendible. Em vaig informar, vaig començar a treballar amb els jardiners per buscar complicitats i, de mica en mica, hem creat una empresa que prepara i comercialitza terres vege-tals i sòls orgànics. Era un projecte molt innovador, desenvolupat en el món rural i engegat per una dona. El repte estava prou bé i vaig buscar un soci per acon-seguir diners.Vaig demanar a la meva família que em lloguessin un camp, ja que el necessitava per a l’empresa. Ells em deien que tots els camps eren nostres i que no calia llogar-los, però precisament això a mi em semblava un problema. Jo volia acotar el meu territori d’actuació per poder realitzar el meu propi treball amb total indepen-dència. Quan vaig començar, vaig veure que el més important no eren els diners, sinó tenir el projecte ben estudiat. De fet, penso que amb un bon projecte quasi sempre s’aconsegueixen els diners. En canvi, amb di-ners no necessàriament es fa sempre un bon projecte.

TRAJECTÒRIA

Actualment és consellera delegada d’Agroviver i accionista des de la seva fundació, l’any 1988. Des de l’any 2010 és l’actual presidenta de l’associació que agrupa la majoria dels fabricants de terres a Espanya, Aptys. És també administradora de Bio-One, empresa dedicada a la producció de software agropecuari i a l’assessorament sobre temes informàtics aplicables al món agroalimentari.

DADES DE L’EMPRESA

Agroviver va néixer l’any 1988 amb la voluntat d’aprofitar els subproductes de les granges i donar-los una sortida en el sector de la jardineria. Actualment compta amb 10 treballadors, factura 800.000 € l’any i composta uns 25.000 m3 l’any.

ENTREVISTA A

Dolors Boix

9

CAPÍTOL 6. COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ ı ENTREVISTA A DOLORS BOIX

Els jardiners em valoraven perquè creien que hi ente-nia, en temes de la terra, però la veritat és que n’he anat aprenent a mesura que hi he anat treballant. Quan vaig començar, quasi no sabia què volia dir la paraula compostatge. Em vaig adonar que a mesura que ana-va fent les coses, havia de solucionar problemes nous i n’aprenia.

I en quin punt es troba Agroviver avui en dia?

Sempre he tingut molt clar que el que vull és una em-presa integrada al territori, amb un determinat nombre de treballadors i amb una funció dinamitzadora de la zona. Mai no hem tingut la intenció de ser una multi-nacional de la terra.Avui en dia som una empresa amb 10 treballadors, facturem 700 o 800.000 € l’any i, dins el sector, som una empresa mitjana (compostem 25.000 m3 l’any).La gestió de les empreses i les persones és diferent a la ciutat que a pagès, on hi ha una connotació social determinada. Hem de buscar solucions pràctiques i diferents, però amb futur. Normalment la gent de pa-gès són molt emprenedors, i el seu repte principal és aconseguir impulsar aquesta característica. Vénen d’una tradició d’autosuficiència que ara han d’encaixar en l’entorn actual, on tot és molt ràpid, domina la tec-nologia, i tot canvia molt de pressa. Arran d’aquesta reflexió, vàrem començar a participar en associacions agràries, perquè la gent del territori s’impliqués en el nostre projecte. Per exemple, si ne-cessitem una màquina, i algú del poble en té una que no fa treballar perquè no té expectatives de feina, pre-ferim contractar-lo que no pas comprar-ne una. Inten-to canviar l’estereotip de «aquí no s’hi pot fer res». Crec que ara hi ha oportunitats, sobretot en les aplicacions de les noves tecnologies.

Abans ens has parlat de la tecnologia i el món rural, i ens comentes que vas veure moltes oportunitats en aquest entorn. Ens ho podries explicar una mica millor?

La meva família tenia una empresa que treballava la genètica porcina. L’any 1986 em vaig adonar que no existien sistemes informàtics ni per controlar la genètica ni la gestió de les granges, així que vàrem decidir desenvolupar uns programes informàtics que cobrissin aquestes necessitats. Quan els vàrem tenir enllestits, vàrem veure que eren molt útils, i vàrem decidir crear una empresa, BioOne, de la qual sóc l’administradora, per comercialitzar aquests programes. Poder treballar amb un software de gestió de les granges que permet controlar diàriament els parts del bestiar, els deslletaments, els costos de produc-ció per animal i molts més altres aspectes des d’un PDA (terminal portàtil) va representar un canvi ra-dical per als ramaders. El que més ens va costar va ser adaptar-nos-hi, ja que l’any 1986 gairebé no hi havia ordinadors, però ens hi vàrem arremangar i de mica en mica vàrem aconseguir que tothom fes servir aquest programa. Arran d’aquest èxit la gent del sector ens va agafar confiança; hem fet altres programes i ara som líders en el mercat en temes de control de xips i altres tipus de productes basats en la genètica.

Formes part d’alguna associació empresarial? Quins són els avantatges d’estar associats?

Gràcies a una auditoria em vaig adonar que tenia tota una sèrie de debilitats en el procés de producció, i vaig pensar que associar-me amb d’altres em permetria

«Un altre avantatge importantíssim és el fet de compartir informació: ens assabentem d’activitats que fan altres empreses a les quals

ens pot interessar participar, obtenim informació del mercat, tenim accés a associacions europees, etc.»

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA ı GUIA D’EXPERIÈNCIES

10

A més d’Agroviver, et dediques a altres activitats en el món rural. Ens pots explicar altres exemples de col·laboració en aquest entorn?

Tenim algunes cases rurals i creiem que les possibi-litats de col·laboració són infinites. Normalment, la gestió de les cases rurals es fa de manera molt indi-vidualista, i hi ha una gran competència entre elles. Tots anem a buscar els clients al mateix lloc. Però de mica en mica han anat sorgint associacions comarcals, que aglutinen les cases de la comarca, i que poden ajudar a fer una gestió conjunta. Permeten trencar un sostre de vidre, passar de ser competidors a col·laboradors i, per exemple, fer compres i gestions conjuntes. Tenim un potencial que encara està per descobrir en la part de comercialització de productes de proximitat: per exemple, que uns facin melmelades i totes les altres cases les venguin. L’experiència em diu que promocionant el que tu fas, pots ajudar a pro-mocionar allò dels altres. Nosaltres, per exemple, fem excursions a cavall, i en les rutes els clients visiten altres cases rurals. El mateix client que ha tingut una bona experiència a la nostra zona, pot ser que la pro-pera vegada vulgui anar a una altra casa rural de l’en-torn, i això és bo per a tots.També en el tema agrícola vàrem fer una petita re-volució fa uns anys. Nosaltres som d’un poble que es diu Viver i Serrateix, que és molt petit però té mol-ta extensió agrícola. A l’inici, cada un de nosaltres teníem els nostres estris de conrear la terra, una persona que ens ajudava puntualment en la collita i potser compartíem la recol·lectora. Vàrem decidir fer un plantejament radicalment oposat i posar totes les terres en comú, mantenint-ne la propietat, per fer-ne una gestió conjunta entre tot el poble. Ara els núme-ros són claríssims. Només amb la maquinària, l’es-talvi ha estat increïble. Havíem estat malbaratant recursos i oportunitats. Ara tenim una persona que

aprendre i millorar. Em vaig fer d’Aptys (Asociación de Preparadores de Tierras y Sustratos), que és una as-sociació de fabricants de terres a nivell espanyol. Un dels principals avantatges ha estat unificar criteris, fet que ens ha permès millorar la interlocució amb l’Administració. Ells entenen el context i les necessi-tats del sistema, però potser els falta una visió del dia a dia i les dificultats concretes que tenim les empre-ses. Com a grup hi anem a parlar, per ajudar-los a entendre les nostres necessitats. Per exemple, quan va sortir una nova regulació, vàrem anar a parlar amb el Ministeri per exposar les nostres necessitats i de-manar un ajornament per a l’aplicació de les normes. Ens varen entendre, ens varen concedir l’ajornament i hem estat capaços de treballar conjuntament per complir el decret.També hem fet temptatives de comprar coses en con-junt i hem treballat junts molts temes de qualitat de producte. L’associació ha anat molt bé per unificar criteris d’interpretació de les regulacions.Un altre avantatge importantíssim és el fet de com-partir informació: ens assabentem d’activitats que fan altres empreses a les quals ens pot interessar parti-cipar, obtenim informació del mercat, tenim accés a associacions europees, etc.

Veure què fan els altres us serveix per millorar el vostre producte?

Moltíssim. L’encaix en el mercat, com valoren els clients el nostre producte i el dels altres, problemes que per a nosaltres són nous però que d’altres ja s’hi han trobat i ens ajuden a trobar-hi solucions, etc. Accedim a tota la informació dels productes del mercat, veiem què es compra i què es ven, i això ens serveix per al dia a dia a l’empresa. Tota la feina que fem a l’associació no es reflecteix directament en els comptes d’explotació, però a llarg termini ens dóna molt bons resultats.

«Tota la feina que fem a l’associació no es reflecteix directament en els comptes d’explotació, però a llarg termini ens dóna molt bons resultats.»

11

CAPÍTOL 6. COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ ı ENTREVISTA A DOLORS BOIX

sector de l’horticultura, que ha patentat un sistema per fer horts ecològics. Per fer el seu substrat, neces-sitava un producte específic que li vàrem fer nosaltres. Es tracta d’una terra especial, barrejada amb altres productes (arena, sauló i argila). Vàrem haver de fer moltes proves fins que vàrem trobar la barreja ade-quada. Des d’aleshores, nosaltres li venem la barreja —un parell de camions de sacs de 20 L l’any— i ell comercialitza el seu producte, a través d’una fundació, per tot Espanya. Ningú no volia invertir el temps ni l’esforç necessaris per trobar la barreja idònia, perquè el volum total de venda era molt petit, però en canvi nosaltres n’hem après molt durant el procés, i aquest aprenentatge ens ha fet avançar com a empresa. Ha estat una situació de guanyar-guanyar.1 Ell té el seu negoci i nosaltres ara li fem de proveïdors. Aquest és un exemple del tipus de coses que ens podem perme-tre fer perquè som una empresa petita. Si haguéssim estat més grans no hauríem pogut ser prou flexibles per adaptar-nos (en temps i tecnologia) a allò que ens demanava.

1. De l’anglès, situació win-win, on les dues parts hi guanyen.

s’encarrega de gestionar-ho d’una manera conjunta, que mira pel bé de la cooperativa, que decideix què conrear, quan, etc. En definitiva, que té el seu propi projecte empresarial.D’aquestes experiències he après que, a mesura que treballes, t’adones que les possibilitats són infinites. Quan t’hi poses conjuntament i uneixes esforços, s’obre un ventall de possibilitats enormes. És la lliçó que trec d’aquests projectes: un cop t’hi poses, t’ado-nes de com n’és, d’enriquidor. Amb l’associació de terres hem aconseguit asseure’ns tots junts i trobar un futur diferent, que és innovador i competitiu.

Tornant a Agroviver, ens podries explicar algun exemple de col·laboració transversal al llarg de la cadena de valor de l’empresa?

Sí, us n’explicaré un exemple, on a més intervé molt la innovació, que per a mi és un tema clau a l’empresa. Hi ha una persona a Mallorca, que hi entén molt en el

«D’aquestes experiències he après que, a mesura que treballes, t’adones que les possibilitats són infinites. Quan t’hi poses conjuntament

i uneixes esforços, s’obre un ventall de possibilitats enormes.»

PROGRAMA ESCOLA I EMPRESA ı GUIA D’EXPERIÈNCIES

12

JOAN FONT

BONPREU

 De vegades a Bon Preu, tot i que tenim un bon volum de facturació, no en tenim prou per fabricar determinats productes amb el nivell de competitivitat i qualitat que voldríem. Per exemple, els bolquers. Es fabriquen en sèrie i són força costosos, i per tant els fabricants només en venen sèries llargues. Nosaltres no tenim suficient volum per comprar-ne. El que hem fet ha estat associar-nos amb alguns competidors que tampoc tenen prou volum, però que sumats sí que hi arribem. Hem arribat a un acord de requeriment de producte i de qualitat, i hem encarregat els bolquers conjuntament al fabricant. Ens hem unit per un objectiu molt concret.»

 Un altre exemple de col·laboració ha estat amb els plans de formació. Les empreses del sector de la distribució alimentària tenim requeriments de formació semblants, per exemple, per a un cap de planta. D’aquesta manera, si ens unim, podrem tenir millors professors, millors programes, etc. en aquells punts que ens són comuns, i després ja els formarem nosaltres en la part referent a l’estratègia o l’ADN de l’empresa, que és la que ens fa diferents.»

 Entre competidors sempre hi ha camps en què la col·laboració no només és possible, sinó que a més és necessària.»

JOSEP SANTACREU

DKV SEGUROS

 La col·laboració pot ser transversal, a través de les relacions amb els grups d’interès (clients, proveïdors, empleats...), i seguir el principi de crear valor conjuntament i distribuir-lo equitativament, a la vegada que es crea capital social. La qualitat d’aquestes relacions és el valor de la companyia en el seu conjunt.»

 També tenim la col·laboració amb els competidors, en alguns àmbits de la cadena de valor. Cada vegada hi ha més exemples en què competim amb altres empreses venent assegurances al client final, però en canvi col·laborem amb elles per tenir una bona xarxa mèdica, desenvolupar un sistema informàtic a mida, reduir els costos de les transaccions, etc.»

JOSEP M. LLOREDA

KH7 LLOREDA

 Un altre exemple de posar la tecnologia al nostre servei ha estat un màquina que hem dissenyat en col·laboració amb els nostres proveïdors. Arran del llançament d’un nou format de KH7 amb un doypack, necessitàvem una nova màquina que no existia. Ells no havien fet mai màquines, i nosaltres els n’hem definit el disseny. Necessitàvem una màquina que fos capaç de posar una pistola polvoritzadora dins d’una bossa de plàstic. Les peces i els motlles són nostres, i el nostre proveïdor ha adaptat les seves màquines per poder-la construir. Ells no són experts a enroscar i col·locar

Altres diuenAquesta secció és un recull de frases i fragments d’entrevistes a altres empresaris que han participat en aquesta Guia d’experiències i que estan relacionats amb el tema «Competència i col·laboració».

13

CAPÍTOL 6 ı ALTRES DIUEN. COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ

pistoles, i hem incorporat un tercer proveïdor que ens està ajudant a dissenyar la màquina. De fet, hem fet fer passos als nostres proveïdors cap a la tecnologia. Un altre exemple és la màquina d’etiquetar. Els nostres proveïdors utilitzaven sempre el raig de tinta, i a partir d’una petició nostra, han fet la seva primera màquina amb làser, que és una eina de futur. Han desenvolupat màquines noves arran de la col·laboració amb nosaltres.»

IMMACULADA AMAT

AMAT IMMOBILIARIS

 Ens vàrem ajuntar uns quants administradors de finques i vàrem demanar a una empresa pionera en el sector informàtic que ens dissenyés un programa específic per a la nostra gestió, que hem acabat comercialitzant.»

Vegeu també temes relacionats amb la competència i la col·laboració en altres capítols de la guia d’experiències

Guia d’experiènciesPROGRAMA ESCOLA I EMPRESA

Entrevistes a Dolors Novell, CAFÈS NOVELL

Ricard Aubert, GRUP SIMON

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de com gestionen la proposta de valor de les seves empreses.

Entrevistes a Vicenç Pedret, RAMON CLEMENTE, SA

Núria Basi, BASI, SA

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de màrqueting, de vendes i de la gestió de la relació amb els clients.

Entrevistes a Josep M. Lloreda, KH7 LLOREDA

Immaculada Amat, AMAT IMMOBILIARIS

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de com aconsegueixen que les seves empreses s’adaptin a tot allò que passa a l’entorn on operen, i ben sovint s’avancin als canvis.

Entrevistes a Joan Font, BONPREU

Helena Guardans, SELLBYTEL GROUP

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de com han afrontat el procés de creixement de les seves empreses.

LA PROPOSTA DE VALOR

ELS CLIENTS

L’ADAPTACIÓ ALS CANVIS

EL CREIXEMENT EMPRESARIAL

01 02

0403 07

05

Entrevistes a Eva i Maria Martín, TIENDEO

Francesc Queralt, SOCIAL CAR

Cristian Rovira, GRUP SIFU

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran del procés de creació de les seves empreses –ara ja consolidades– i dels reptes que han hagut d’afrontar en cada una de les etapes.

Entrevistes a Gabriel Jené, LA MALLORQUINA

Dolors Boix, AGROVIVER

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de com les seves empreses es diferencien en el mercat i de com col·laboren amb altres empreses de la seva cadena de valor o del seu sector.

Entrevista a Josep Santacreu, DKV

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de la manera com les seves empreses fan front a la dimensió social de la seva actuació econòmica.

Entrevistes a Jordi Cuixart, ARANOW PACKAGING MACHINERY

Eloi Planes, FLUIDRA

I aportacions d’altres empresaris, que ens parlaran de la seva activitat empresarial en mercats no locals i de quina estratègia han seguit per internacionalitzar-se.

NOVES EMPRESES

COMPETÈNCIA I COL·LABORACIÓ

08

06

07

05 LA INTERNACIONALITZACIÓ

RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL (RSE)

Programa Escola i Empresa

SABER-NE MÉS

www.escolaiempresa.cat

Des de fa quatre anys, el programa Escola i Em-presa de FemCAT, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament, apropa l’empresa als centres educa-tius de Catalunya.

120 empresaris

ponents

38.000 alumnes

participants

En aquests anys, uns 38.000 alumnes de 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius han participat en el pro-grama, que consisteix en un diàleg d’una hora entre estudiants i un empresari o empresària, o una perso-na directiva de primer nivell d’una empresa. L’objectiu central és reflexionar conjuntament sobre els aspectes principals del dia a dia de l’empresa i del seu paper en la societat des de la perspectiva de les persones que la dirigeixen.

La sessió s’estructura en tres eixos principals:

El programa posa l’accent en la in-teracció personal entre l’alumnat i l’empresari o empresària que visita el centre educatiu, per tal de garan-tir una experiència dinàmica i enri-quidora per a tots els participants.

1 La importància de l’empresa a la societat.

2 El dia a dia de l’empresari.

3 Les habilitats necessàries per desenvolupar aquesta activitat, com ara la iniciativa, l’honestedat, el treball en equip o l’esperit crític.

A aquells que no hagueu participat encara en el programa o en vulgueu saber

més, us convidem a visitar el nostre web www.escolaiempresa.cat. Hi trobareu un vídeo resum de les sessions, diferents cròniques de visites a escoles i més informació sobre el contingut de les intervencions dels empresaris.

També podeu accedir al formulari d’inscripció.

Estarem encantats de venir al vostre centre amb un empresari o empresària que dialogarà amb els vostres alumnes.