08.Els Temps Dels Relats-II

7/30/2019 08.Els Temps Dels Relats-II

1/15

Narrativa

- 96 -

Sessi 23 Temps extern de narracions.

1- Llegiu els textos 6d, 6e, 6f de la sessi i escriviu tots aquells elements cronolgicsinterns que poden donar informaci sobre l'poca de l'autor. Cal basar-se en lany de laprimera edici de cada novella que apareix al final de cada fragment.

2- Llegiu el text6g, i desprs de consultar qu era la Gloriosa, i de quina poca sn elscarlins i la repblica que apareixen als primers pargrafs del text, escriviu la cronologia del relattot comparant-la amb la de lautor que va viure del 1873 al 1952.

3- Llegiu el text 6h, i desprs de consultar la biografia de Germana de Foix a la GranEnciclopdia Catalana (Biblioteca de lInstitut) veieu si tot s correcte o existeix algunaincorrecci. Heu de pensar que aquesta fitxa personal s una creaci literria i no un documenthistric daquella poca.

4- Lautor s actual, la primera edici s de labril de 1980, quins trets o caracterstiqueshi destacareu que fossen influncies culturals modernes en la fitxa. Pots buscar-ne de tipuslingstic, de disseny, ortogrfiques, ideolgiques, etc.

5- Qui escriu la fitxa? s a dir qui s lautor fictici? Com ho pots deduir?

6- Quina relaci hi ha entre rsula Germana de Foix, personatge principal del text 6h iVicent Peris, protagonista del text 6c de la sessi 22?

TEMPS EXTERN O EXTRATEXTUAL:

Pot aparixer o no dins la novella, per influeix ms o menys en ella.

Fa referncia al temps o poca de l'escriptor , per exemple no s igual una novellacom el Tirant lo Blanc que Mor una vida es trenca un amor perqu els autors sndpoques distants (el primer del segle XV i el segon del segle actual) i els estils, leshistries, els continguts i altres circumstncies evidentment seran diferents.

Tamb es pot referir a l'poca o temps del lector . No s igual llegir la novella deJoanot Martorell el segle XVI, que llegir-la en el XIX o en el XX. Per a una persona delsegle XVI la novella era molt moderna ara lgicament la podem trobar antiga.

I finalment tamb hi ha el temps histric o objectiu que s el temps de l'escriptor que ha influt en ell, encara que siga de forma indirecta i sense ell adonar-se'n. Unnovellista europeu del segle XV no podia fer referncia per exemple a Amrica, perquencara no es coneixia la seua existncia.


2/15

Unitat 6. Els temps dels relats. (Sessi 23)

- 97 -

Text 6d: Penja els guants Butxana de Ferran Torrent

Baix al carrer i, a corre cuita, es dirig a la barberia. El Gepa mantenia punts de vista diferents amb un jovenet amb pinta de Heavy Metal.

-Bon dia -salud el detectiu-. M'afaites?-No et fot el milhmens! -escridass el barber mirant Butxana-. Vol que li deixe una trena en el bescoll. -I,

dirigint-se al jove, li vent -: Maricons, que sou uns maricons!-Qu passa, Gepa? -es defens el rocker-. No et pague?-Jo sc un professional. Si te'n vas d'ac amb el ramellet darrere, el gremi m'expedienta.-El que passa s que ets una glria de la carrosseria galctica -fu el jovenet, alant-se de la butaca i

llanant el tovall.El rocker abandon la barberia molest per la poca disposici del Gepa respecte als seus gustos. Butxana

segu en la butaca.-Galctica... Galctica...? -repet el barber, sorprs per l'insult.-Coses de l'astronomia, Gepa. Treu el geni i afaita'm, per amb una condici.-Dispara.-Tinc pressa. No t'enrotlles.-Jo estic per la faena ben feta. Passada doble o senzilla?-Cinc minuts.-Aigua freda o calenta?-De San Narciso. Fes-me el favor, home, afaita'm ja!El barber ben xop la brotxa per la cara del detectiu diverses vegades. Amb neguit d'ofici afil la navalla

i proced a repelar comenant per la patilla dreta. D'immediat, el client va rebre una cruel bafarada tbia deceba crua.

-Butxana, vaig a fer un curset de perruqueria postmoderna.-Et falta planta -es venj el detectiu.-Planta, en tinc la necessria, per amuntegada en l'esquena.

-Un consell, Gepa: queda't on ests. Sigues tu i perdura en la teua essncia. A tu et passa com a un amicmeu de cognom Barraca, que per molts gratacels que edifiquen ell sempre ser barraca.

-Ja s per on vas.-No esperava menys del teu trellat.Gepa fu els ltims retocs de navalla en l'espessa barbeta del detectiu, torc les restes de crema amb un

tovall i li galtej la cara amb 'after shave' de Williams. La passi artesanal que hi pos convert el massatge enuna agressi. El barber retir el llenol-tovallola que cobria Butxana i obr la caixa de fusta.

-Posa't al dia -volgu cobrar.El detectiu diposit un bitllet de quaranta duros.-Adu, artista -s'acomiad Butxana.Caminant, es dirig al carrer Avellanes, travessant el Pont de Pedra i observant els avanos del Pla Bofill

en el ja del riu Tria. Arbres de taronger i palmeretes. Moltes palmeretes.Vorej les Torres de Serrans, porta del centre histric dela ciutat i patrimoni d'escriptors crates

d'esprai a la m: "La merda sura. La VI flota", deia una pintada antiianqui, que reposava en una venerable faana amb pretensions modernistes. I una altra, obra furtiva d'un escriptor de la trinxera d'enfront: "Joputa elque lo lea". Doncs aix, somrigu Butxana, abans d'entrar en un estanc i aprovisionar-se d'un paquet del tabacque, amb les corregudes, havia oblidat en el pis.

La finca on vivia Pere Coll era ben concorreguda de persones circumspectes i de posat nervis. Nousexecutius encarregats d'administrar l'autonomia, gerents perifrics amb carteres de pell d'algun animalillustre, que entraven i eixien de la Conselleria d'Indstria, situada al primer pis.(Pgines 156-158 del llibre Penja els guants, Butxana de Ferran Torrent. Edicions dels Quaderns Crema,Barcelona 1988. Primera edici desembre de 1985)


3/15


4/15


- 99 -

Text 6g La vida i la mort den Jordi Freginals de Josep Pous i Pags

TERCERA PART

I

Hereu d'una rica famlia muntanyenca, tradicionalment afiliada al carlisme militant, el seunatural expansiu i eixelebrat el pos en oposici amb tota la parentela. Aquella romntica ventadade llibertat que pass per damunt de les terres hispniques, temps abans i desprs de la 'Gloriosa', fuesclatar el conflicte. Tenia llavors vint-i-quatre anys. I totes les nsies informulades que bullien en la flama de la seva joventut trobaren forma i expressi en les ardents paraules, anunciadores d'unamajor justcia entre els homes, que escampaven els propagandistes de les noves idees. (pgines 103-104)..............................................................................................................................................................................

En aix fou proclamada la Repblica, comenaren a sortir partides carlines i esclat la guerra.

Totes les branques dels Pujades enviaren alg de la sang amb els carlins. En Mart va fer-se voluntaridela Repblica. No el movia solament el desig de sortir a la defensa de les seves idees. Un motiusentimental, la ferida incurable d'un amor desgraciat, el condu tamb a prendre les armes. (pgina104)..............................................................................................................................................................................

ltimament, entrat que fou a a seixantena, trenc el costum d'aquelles sortides. No es movia deVilallonga, com no fos que les necessitats de la lluita amb el partit contrari l'obliguessin d'anar algunmercat a Figueres. (pgina 108)..............................................................................................................................................................................

II

Quan en Jordi li don la carta de mossn Lloren, l'oncle Mart s'estava a la seva cambra, escrivint unrecurs contra el repartiment del dficit municipal, fet pels contraris, que grcies a una maniobra enles ltimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la gran calaixera que li serviad'escriptori era un batibull de paperam, i en el pany de paret del damunt, resplendent de joventut i debellesa, somreia la imatge ideal de l'estimada, entre els daurats de la magnfica motllura.

-Rera de bet! -exclam alegrement, quan hagu llegit les primeres ratlles, aixecant els ulls imirant el noi per damunt de les ulleres-. s a dir que ets fill de la Marianna? B, home, b! No sabiaque tingus nebots tan ben plantats. s clar: com que no em faig amb els de casa teva... No per la tevamare, noi! La teva mare s una santa dona. Pobra Marianna! Sempre n'he conservat un bon record.

M'ajud tant com pogu en les meves tragdies. I aix que era noms una criatura. Si tothom hagustingut el seu bon cor!... (pgina 109)(Diferents pgines del llibre La vida i la mort d'en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pags. Edicions 62 i"la Caixa". Barcelona 1979.)


5/15

Narrativa

- 100 -

Text 6h Crim de Germania de Josep Lozano.

Retrat idealitzat de Germana de Foix. TRANSCRIPCI DALGUNES FITXES PERSONALS

Nom: rsula Germana . 1F 3911 Cognom: de Foix .2 Cognom: Orleans .Nom i cognoms del pare: Joan de Foix, comte destampes, vescomte de Narbona i pretendent a la Coronade Navarra.Nom i cognoms de la mare: Margarida dOrleans (germana de Llus XII de Frana).

Germans: Gast de Foix, duc de NemoursGermanes: (No se lin coneixen)Ofici: (Actualment) Virreina.Data i lloc de naixena: .

ESTATSEXE

CASAT/DA FADR(NA) VIDU(A) MASCUL FEMEN DUBTS

3 2 X X

Nom i cognoms de la muller o marit: (de lactual) Ferran dAragOfici de la muller o marit: duc de CalbriaCrrecs: 1505, reina de Jerusalem i de les Dues Siclies. Des del 1507 al 1516, reina de la Corona dArag. El1523, s nomenada lloctinent dArag i vireina del Regne de Valncia.

Viatges a lestranger: Coneix Pars, Tol, Portofino, Npols, Castella, Anglaterra i Alemanya.Trets fsics: Gallarda, ulls grans, boca petita, posat noble. Ms aviat lletgeta. Alta, rodona, un tant de coixa,sensual.Educaci: Molt acurada, a la Cort de Pars.Llenges: Francs, castell i portugus. Papurreja el catal, el just i necessari per a comprendre a les damesvalencianes de la Cort; els acudits dels bufons Ester i Cilot. Altres noms o malnoms. Demoiselle de Foix, Isla de los Azores, reina dArvalo carraca negrona de losvalencianos.Referncies: Autoritria. Carles I, el nt del seu primer esps Ferran el Catlic, li guarda un gran respecte. Haestat diligentsssima en la comanda dinstaurar un sistema repressiu contra els agermanats.Ideologia: La nostra.Valoraci: Immillorable. Proposada per a atorgar-li la medalla de funcionari ideal.

Amants : Lactual marit, quan ella era promesa de Ferran el Catlic. I, probablement, Antoni Agust el 1515.Gusts personals: Amiga de lesbargiment i de la bona taula. Li plau la msica, la xaranga, les converses cultesi la dansa (balla amb les senyores i les mosses). Sap tocar el llat, el clavicmbal i el monocordi. Coneix lart dela cuina (especialitat en ensalada de naps). Li agrada el luxe (robes, joies, cosmtics i perfums). Altres punts: Poc amiga de vidutats (ha estat casada amb Ferran el Catlic, amb el marqus deBrandemburg-Asbach, i, darrerament, amb el duc de Calabria. Les males llenges diuen que emmetzinFerran el Catlic o que li va donar un beuratge o filtre amors (per tal de mourel), del qual va finar. Per maino se nha pogut provar res.

Gener del 1527(Pgines 76-77 del llibre Crim de Germania de Josep Lozano. Eliseu Climent Editor. Primera edici. Valncia abril1980.)


6/15


7/15

Narrativa

- 102 -

Text 6i:L'ltim roder de Josep Franco

Desprs de les pregries de la nit, quan ja el convent descansava plcidament, acaronat per la foscor perfumada de la vall, els frares sentiren trucar a la porta. Alarmats per la violncia dels colps,en aquelles hores tan intempestives, els disciplinats religiosos anaren a consultar amb el prior, quetamb havia sentit els sorolls.

Justament aquella nit, mentre els frares sopaven a l'humil refectori del convent, les converses amitja veu havien girat al voltant d'aquells temps anrquics i brbars que els havia tocat viure. Per lesnotcies que, de tant en tant, arribaven de fora del convent, els frares anaven assabentant-se de lesexpropiacions, les violacions, els incendis i els assassinats, molt sovint impunes, que la gent perpetrava contra els homes com ells. I aquella nit, com totes les nits des de feia alguns mesos, els frares es retiraren a les seues celles convenuts que, qualsevol dia, una colla d'heretges arribaria alconvent per tirar-los al carrer i cremar totes les santes imatges i tots els estimats llibres, fossen o node tema religis.

I ara, per les aparences, els havia arribat l'hora. Alguna m ben poca amiga seguia trucant a

la porta amb una fora i una violncia que no amagaven per a res les intencions de la visita.(Pgines 31-34 del llibre L'ltim roder de Josep Franco. Edicions Bromera. Vuitena edici. Alzira1989.)

Text 6j: Joan Endal de Josep M. Folch i Torres

D'all on eren es veien ja lluir les llums de la Porta de la Pau. La Francisca s'estim ms seguirendavant i pujar desprs per la Rambla. La volta era grossa; per, a poc a poc com ho feien, sentiaque el seu esperit adquiria forces i que es descongia. A ms a ms la Rambla li agradava, i sobretotaquella plaa de Catalunya tan ampla, tan 'senyora', amb aquella animaci i aquell moviment, tottan diferent de l'aldarull del Parallel.

Aquells indrets senyorvols tenien tants de records per a ella! Segura que en Joan no ladestorbaria, es llan a l'evocaci. Sense molt esfor veia encara aquells dies que amb el cap ple decabries i el cor curull d'esperances feia el cam del carrer d'en Rauric al de la Planeta, de Grcia, doscops per dia, a peu, sense cansar-se, el pas airs i collint en passar mirades d'admiraci que lidonaven ms aire encara. A l'estiu amb la seva ombrella que li omplia la cara de frescor fentressortir el temptador vellutat de la seva pell bruna, i a l'hivern amb el seu bo1 de poc preu, pujavasempre a la mateixa hora, vincladissa i graciosa, segura de recollir mirades al seu pas, plena d'unadistinci que la jovenesa femenina, aprn, no se sap d'on, i que ella mateixa, la Francisca, esreconeixia temptadora i atraient.(Fragments de les pgines 23 i 24 del llibre Joan Endal de Josep M. Folch i Torres. Edicions 62 i "laCaixa". Barcelona 1981.)

Text 6k: Terres de lEbre de Sebasti Juan i Arb

El fill deixa al seu torn de treballar i, amb l'aixada a la m -sense recalcar-s'hi-, el miraallunyar-se en el capvespre, amb lent caminar, corbat pels anys i els sofriments, prematuramentenvellit; el mira perdre's darrera del bosquet d'lbers i amb el pensament el segueix encara fins a labarraca, on sap que entrar amb el mateix posat, sense desarrugar el front.

1

Abrigall de pell, de plomes, etc, en forma de serpent que les dones porten entorn del coll.


8/15


- 103 -

Son pare! Havia crescut vora d'ell com els rebrots dels lbers al peu de la soca, i ara, en aquestmoment de reflexi, a Joanet, li semblava un desconegut. Els records afluen a poc a poc a la sevament; afluen a poc a poc a la seva ment; afluen les hores de la seva infantesa passades al costat d'ellsense carcies ni manyagueries2 , sense mostres d'afecte, quasi sense paraules: noms la monotonia deles hores iguals i dels dies; el treball comenat amb la primera claror de l'alba i a voltes encara ambla llum de les estrelles, com en les temporades de les feines del camp, noms amb el breu parntesi deles menjades. Tota la seva adolescncia i la seva joventut havien transcorregut d'aquesta manera,empresonades en l'adusta soledat de les barraques, com un bou amarrat a l'estable amb el record deles amples deveses en les quals pastur lliurement.(Fragments de les pgines 16 i 17 de la novella Terres de lEbre de Sebasti Juan i Arb.)

Text 6l: Els gossos dActedAvell Arts-Gener

Havia estat un efluvi inexplicable i el malaurat Ton Folguera no el va entendre; potser, de deb, ni tan

sols no va emprendre la tasca danalitzar-lo. Poc podia endevinar que all marcaria amb tintavermella indeleble el poc temps que li quedava de vida.(Fragment de la pgina 13 de la novella Els gossos dActe dAvell Arts-Gener. Edici Avui. Juliol1995)

Text 6m: El bar rampant dItalo Calvino

El primer que ens va fer prendre conscincia va ser Cosimo. Va comprendre que, com que les plantes eren tan espesses, podia, passant duna branca a laltra, traslladar-se quilmetres i quilmetres sense haver da baixar mai. De vegades, un tros de terra erma lobligava a llargstombs, per aviat va esdevenir un expert en itineraris i mesurava les distncies no segons el nostre clcul, sin amb el tra, sempre en la ment, que havia de seguir per les branques. I all on no podia arribar a la branca, amb un salt, va aprendre dusar la sagacitat; per aix hoexplicar ms endavant; ara, encara som a lalba en qu, en despertar-se, es va trobar dalt dun roure, entre el xerroteig dels estornells, calat de rosada freda, enrampat, els ossos cruixits,formig a les cames i als braos, i feli va comenar a explorar el mn.(Fragment de la pgina 36 del llibre El bar rampant dItalo Calvino. Edici Avui. Juliol 1995)

Text 6n: Josafat de Prudenci Bertrana

Al mat, quan els ministres de l'altar celebraven les misses en llur capella, pareixien inquiets, com si pressentissin volves de pecat surant per l'aire; i en aixecar l'hstia, ho feien amb fervor dedesagreujament, amb mirar contrit, pidolant clemncia per al causant de la tremebunda infecci del'esglsia.

Ara mateix els dits de Fineta, que fastiguejaven amb la pasta que havia d'sser aliment de grcia per a clergues i fidels, li semblaven profanadors i l'enutjaven.

El primer cop que obr aquells molls llargs i feixucs, l'ovalada pellcula d'on havien d'ssertallades les hsties es clivellava amb un cruiximent de fulla seca. I en va posava un miramentexagerat a fer la tasca; sempre els relleus del tel pur i difan, el Crist amb els serafins i els alatscaparronets que els envoltaven, es feien mil peces en obrir les amples pales del motllo. 2

Afectuositats.


9/15

Narrativa

- 104 -

All era un auguri de desgrcia, un anunci de dissort, un avs del cstig que el bon Du, ofs, lienviaria... Anorreat, llen les eines i caigu pesadament a l'esc de la llar.(Pgina 736 del llibre Obres completes. Josafat de Prudenci Bertrana. Editorial Selecta. Primeraedici. Barcelona 1965.)

Text 6o: LEscanyapobres de Narcs Oller

Llavors l'aldarull s'arm contra l'Escanyapobres: tota la casa en pes les emprengu contra ell;i en Pere, en arrencar-li la confessi del que havia fet amb el 'Moreno', l'envest de dret a cops de puny; les dones li tiraren en cara totes les mesquineses, tots el deutes pendents; els mossos, entre gemec i gemec, li juraren venjar-se, i quan el tingueren ben atrotinat i abatut, li anunciaren totsl'acomiadament.

-Jo no tinc res -afeg en Pere-: vs encara em deveu la dispesa de dos mesos. Veniu, doncs, ademanar-me compliment de contracte i la 'munta' 3 , que potser us far un cap nou. Ni que spigaanar presidi!

Un cop pogu, l'Escanyapobres se n'an a dalt, es folr d'or tant com pogu per no deixar ni uncntim all, i, bo i coixejant de pes, eix de la Coma, foll de rbia, amb la doble intenci de fugird'aquells lladres i de veure si atrapava el mul pasturant.

-Bon vent! -exclamaren a una tots els del mas. I el geperut Eloi, no podent contenir-se, eix finsa l'horta a espiar-lo bona estona. Plantat al mig de l'ample espai, amb el seu coll tort i els ulls guspirejant de rbia, al punt que se li perdia de vista l'amena amb el puny clos, exclamant:

-Me la pagars, jueu!(Pgines 54-55 del llibre L'escanyapobres de Narcs Oller. Edicions 62. Cinquena edici. Barcelona1982.)

3

Multa, o pujada de preu.


10/15


- 105 -

Sessi 25 El `tempo o ritme narratiu.

1- Lectura, preferiblement en veu alta i aclariments lectors sobre paraules difcils osobre la trama de la histria.

2- Distingiu els ritmes ms lents i rpids del conte.3- Quin significat t la dedicatria? Tot i tenint en compte que Maria Aurlia

Campany era una escriptora amiga de Salvador Espriu aix com Lloren Villalonga, autorde Bearn, un fragment de la qual hem llegit pgines enrera i de la novella Andrea Vctrix dela qual tamb nhem llegit un trosset.

4- Quin sentit t la divisi en captols d'aquesta narraci.

EL MOVIMENT NARRATIU: TEMPO O RITME RPID O LENT.

Com a regla general podem definir que el ritme s rpid si es conten molts fets,esdeveniments o accions en poca extensi de text (en poques paraules), mentre queser lent si amb moltes paraules es conten pocs fets.

Els dilegs i els monlegs, normalment suposen un temps lent, aix no vol dir que hi haja moments dialogants on es conten fets o histries i resulte molt rpid, perla majoria de les vegades el dileg o monleg fa que l'acci no avance.

Tamb la descripci d'objectes, persones o espais, resulta normalment lentaperqu tampoc es conten fets.

Quan el que predomina sn els predicats de rendiment operatiu (els verbsd'acci) i per tant els elements narratius (d'accions), llavors el ritme o tempo s molt

rpid.La majoria de vegades hom fa coincidir les accions dels personatges amb eltempo, s a dir si ells fan accions rpides el tempo del text s rpid, si fan accionslentes el tempo del discurs lingstic s tamb lent.


11/15

Narrativa

- 106 -

5- Escriviu el nom de tots els personatges, la relaci entre ells i els canvis que s'hiprodueixen al llarg del relat. Qui s la 'Fragata', per qu trobeu que li posen aquest nom. Dequi seria el retrat trobat dins una capseta en el darrer captol i qu vol dir gavatx?

6- Digueu l'edat de la protagonista en cada captol.7- Podeu saber en quins anys passa l'acci dels fets que es conten per mig d'una

dada sobre el pare quan al captol III diu que arrib a assistir, de brivall (jove), al'expedici d'en Barcel contra Alger, la passada centria. Busqueu primer en la GranEnciclopdia Catalana, que est a la Biblioteca de linstitut, lany que Barcel an alAlger i a partir dac feu una cronologia aproximada de cada captol.

8- Hi apareix un parads perdut. Digueu com s'expressa.9- Qui s el narrador de cadascun dels captols. No cal que busqueu noms,

expliqueu qui s, quina relaci t amb la protagonista Tereseta. I qui s l'interlocutor del narrador, s a dir amb qui parla, o a qui es dirigeix?

10- Quant de temps es tarda en llegir el conte? Quant de temps passa entre elcomenament i el final de la histria que es conta?

11- La protagonista fa una acci que es repeteix, quina s la seua finalitat,relacionant-la amb el ritme?

12- Assenyaleu com a mnim una de les retrospeccions de cada captol del relat.


12/15


- 107 -

Text 6p: Tereseta-que-baixava-les-escales de Salvador Espriu

"TERESETA-QUE-BAIXAVA-LES-ESCALES"

A Maria Aurlia Capmany i a Lloren Villalonga, en homenatge i amb la pro-

mesa de no revisar ja mai ms aquesta narraci.

I

"No s'hi val, no s'hi val encara, tu clisses. Has d'aclucar els ulls i t'has de posar d'esquena anosaltres, mirant cap a Santa Maria. Per cal fixar primerament la volta, que ser pel carrer delsCorders, pel carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, el carrer de l'Esglsia i la placeta. No, pel rial no, perqu ens ensorrarem, i la volta ja s prou llarga. Si ho carreguem, no ens aconseguirem mai, i

d'altra banda s massa cansat. La rectoria, paret de cuit 4

, us hi aveniu? Ara, que no hem de fer patotes. La Teresa para, au, correm. No s'hi val, que ella filustra5. Teresa, filla, ja t'ho he dit, t'has de posar d'esquena a nosaltres, mirant cap a Santa Maria. Si ho fas, no necessito que acluquis els ulls, per no t'has de bellugar gens, fins que cridem. Vejam, que no m'heu ents? Pel carrer de la Torre s,tornem-hi. Pel rial no, que la sorra entrebanca. Demanes que comptem de nou? Hem comptat abans,Teresa. No t'hi conformes? Com perdem el temps! Es far fosc, amorraran les barques, i no hauremcomenat a jugar. Que la 'Panxita' us torna de Jamaica? Qualsevol diria! El pare va anar ms lluny, aRssia i tot. Va venir amb un abric de pells i quedava tan pelut, que semblava un s. Quan va entrar adonar les grcies d'arribada, fra Josep d'Alpens, que era a la trona, el va saludar de per riure com si fos el dimoni, el pare ho conta sempre. Au, juguem o no juguem? Sembla que la vostra sigui l'nica fragata que hi hagi al mn. Ai, filla, que ets tossuda! Comptem, i a qui toqui, que no protesti. Macarr,macarr, xamb, xibir, xibir, manc. Tu, altra vegada, Tereseta, fort. Escampem-nos. Ranqueges,Bareu? Espereu-vos, nois, que el Bareu ranqueja. Se li fan condicions o vigila el marro? B, que ajudi avigilar-lo. No et queixis, Tereseta, que no pares sola. Au, a la fi. Ei, d'esquena! Si el Bareu, coix o no, fade porter, ens ser quasi impossible d'atansar-nos a la rectoria. Qui xiscla 'fet'? No, Teresa, no,nosaltres no ens havem encara amagat. No baixis les escales, Tereseta, et dic que no les baixis, un poca-solta s'ha escridassat abans d'hora. Excuses, enredaire jo, que em veig atrapada? Quines poques ganes de jugar que tens! I et fa rbia de parar, ve-t'ho aqu. No baixis les escales, que no em sents?, noles baixis. Est b, renyides! S, ja em pots crrer al darrera, plego."

II

"No les havies vistes? Noi, d'on surts, si varen tornar ahir! Aquesta vegada ha estat un senyorviatge de tres mesos, per la Bltica i desprs, per terra, s clar, per Alemanya, Suissa, Mil, Vencia iFlorncia. Varen deixar la 'Panxita' a Dantzic. s estrany, no havien d'anar a Itlia, perqu el viatgeera solament per mar, un viatge comercial. Devien persuadir el capit de convertir-lo en un passeigde plaer, en una volta romntica. El pare els concedeix tot el que li demanen. Avui estan radiantsconten i no acaben. Han dut muntanyes d'objectes magnfics: cristalleries de Trieste, porcellanes procedents de Capodimonte, marbres, sedes, medalles. A Fisole es varen trobar amb Vicen dePastor, o ell els va anar a trobar, perqu estima Teresa. Sospito que no ha tornat massa triomfador,est capcot i es nega a la confidncia. S, sn unes noies molt boniques, i Teresa ho s ms que Jlia,que no? No m'hi avinc, Teresa s bonica. Sobretot d'en del retorn, li endevino una llussor als ulls, 4 Paret de parar, on s'hi estar qui buscar els altres en el joc.

5

Mira, espia, veu, repara, clissa.


13/15

Narrativa

- 108 -

una llum recollida i llunyana, una alegria amagada i manifesta alhora. Jlia s ms fina, per no t la personalitat de Teresa i est delicada. La mare mor tsica, recorda-ho, i aix va ser un cop per alcapit. Aquest i el disgust del fill, malaguanyat noi. Crec que ara s a la Trinitat, enmig de negres i de purrialla blanca. Es va casar amb una criolla, potser fins i tot una mestissa, tenen una criaturaescarransida, una nena geperuda, i em penso que la passen magra. Ja s'atansen. Mira com baixen lesescales de l'esglsia, ni freguen els graons. Teresa s esplndida, tu queda't amb Jlia. Ja te'n potsriure, ja, per semblen unes duquesses, i aquesta tarda, al ball de l'enramada, seran les reines."

III

"No saludis Teresa, no la saludis, no veu ning. Com ha canviat, ella que era tan alegre! s quesn molts cops, l'un rera l'altre. Jlia es va morir, desprs d'una lenta agonia, d'haver lluitat mesosllargs, amb coratge, contra la mort. El dia mateix que es mor, la 'Panxita' va encallar a les boquesdel Roine. No, no va ser una prdua econmica considerable, perqu en Vallalta s ric, per estimavatant la seva fragata! D'en del naufragi, no s'ha embarcat ms, ha avorrit el navegar. Es passa els

dies a la 'Pietat', la seva horta, enmig d'arbres i de llibres, contemplant el mar de lluny. Aquest home,tan fort abans, ara s un vell vacillant, decrpit. Ja no conta les seves aventures marines, perd lamemria. Quin home que va ser! Diuen que arrib a assistir, de brivall 6 , a l'expedici d'en Barcelcontra Alger, la passada centria, encara que els comptes potser no surten, i ha estat desprs pertotarreu, a Ilo-Ilo, a Mxic, a les Nicobar, a Terranova, a Odessa, per ara el capit ja no desitja sinmorir en la calma de les seves arbredes, i la filla el cura, el vigila. S, Teresa s una dona potser dequaranta anys, potser de ms, i Vicent de Pastor encara espera una paraula dels seus llavis, perTeresa no estima ning. No la saludis, s intil, no et veur. Baixa d'esma7 les escales."

IV

"Fixa't com baixava les escales, que senyora! Pas de dama, lent, compassat i lleuger alhora,d'un ritme igual, segur, d'una escola, d'un estil que s'han perdut. S, Teresa s molt vella, ja ho saps, tels meus anys. Que si ho puc recordar? Vrem jugar tantes vegades juntes, en aquesta placeta, a cuit,a marro-titiu, al soldat plantat, a saltar i parar. I aix ara s ben lluny. Aleshores el poble se'nsapareixia com si fos ms gran, immens, d'un color molt ms ric, amb un altre carcter. Les nostrescorregudes sempre descobrien un nou rac amagat. Cada tarda espervem al sorral l'amorrada deles barques i, de tant en tant, el retorn d'algun veler d'Amrica o de la mar remota de la Xina. El meu pare tamb va ser pilot i an fins a Rssia, a travs d'aiges gelades, vorejant niells de gla. Arribavadesprs vestit amb pells, igual que un s, i a l'esglsia escandalitzava amb el seu luxe. Tot va passar. Algun dia, al capvespre ens enfonsvem pels canyars dels rials, amb l'esgarrifana d'una aventura prohibida. Avanvem mig a les palpentes, i ens envoltava com el pressentiment d'un miracle. Hihavia potser una teranyina de boira al Remei i una gropada de bruixes al fons, damunt la Muntala. I

contvem, en tornar, a les nostres vies l'incident d'una topada amb algun fantasma. Tot pass.Vrem anar creixent, i jo em vaig casar. Teresa i la seva germana Jlia, morta, tsica, de fa moltsanys, varen viatjar amb el capit Vallalta, en la 'Panxita'. Ms tard la fragata va naufragar, i al capde poc Jlia i el vell es varen morir. I, ara, ja ho veus, Teresa passa pel meu costat sense mirar-me,amb la neboda geperuda al darrera, com una ombra de gos, passa fregant-me i ni em mira, i la meva famlia s almenys tan antiga com la seva, i jo li he de donar tractament, com una menestrala. Totcanvi. Teresa s una vella trista, no sap riure. I el poble em sembla, i a ella de segur que tamb, tan petit, tan buit i rnec! I en altre temps la nostra fantasia l'imaginava com dintre un nvol, sense 6 Quan era jove.

7 Maquinalment, instintivament.


14/15


- 109 -

lmits. Carrer de la Bomba, Rera-la-fleca, carrer de la Torre. Teresa baixava rabent els graons del'esglsia, i fixa't ara com els baixa. Aix s, tan senyora, amb pas de dama."

V

"Tu dirs, la caixa de la 'Fragata' no ser de fusta bona? I fuig, la neboda s ganyona8 , anem, per no escatimaria un cntim en un detall de tan supsit. Al cap i a la fi duien la mateixa sang, i nos'exposar a les estisores de les llenges. Mira, de criada, o pitjor, a senyora i majora: els camins de lavida. El senyor Vicen de Pastor, que encorbat! Sembla un axioma. Desenganya't, s tan vell i esqueda tan sol, i diuen que sempre la va estimar, vs a saber. S, una gentada, aquest espectacle no esveu sovint, dones com la 'Fragata' no es moren cada dia. Uf, molt rica, calcula-li per un cap baix dues-centes mil unces i et quedes potser curta. La picossada, sencera per a les gepes. Ai, no, filla, no, no em fa pea. Du m'ha fet ben dreta igual i amb salut. Ho prefereixo. Per deixar-ho! Fixa't com la ronden,ahir l'allunyaven gaireb a fuetades, i avui fixa't com la llepen. Totes hi sn: la botirona Btil, laCoixa Fita, la Caterina, la Narcisa Mus. Aquestes ltimes, totes tres, varen amortallar la vella, perqu

la Paulina, la neboda, no en va ser capa, i ja li passen el platet, les males pues. Saps el que em vacontar la Narcisa? Ve't aqu que, mentre buscaven la mantellina de la morta, varen trobar uns rullsrossos, i el retrat d'un home dintre una capseta, el retrat d'un jove alt i fort. I, espera't, hi havia unnom a sota, un nom estrany, com de gavatx. I ning no va sospitar mai res, com que va viatjar tant! Iella, tan dura, tan orgullosa. No saludava la padrina, la meva padrina, que Du l'hagi perdonada, perqu era pobra, i aix que havien jugat juntes de petites. I ja ho veus: un, d'amagototis. Anem, pers un suposar, el cas s que potser no va fer mai res de mal. Quietud, ja la baixen. Ha de pesar, iaquestes escales sn estretes, que no rellisquin. La fusta s cara, no en pots dubtar, s cara, ja t'hodeia. Els del baiard 9 suen, fan angnia, mira com suen. Vejam si l'esberlaran daltabaix de les escales."(Pgines 29-34 del llibre Ariadna al laberint grotesc. Tereseta-que-baixava-les-escales de SalvadorEspriu. Edicions 62 i "la Caixa". Primera edici. Barcelona 1980.)

8 Que va amb un compte excessiu en les despeses.

9 Aparell per al transport de crregues petites a pes de braos format per per dues vares llargues i i paral leles unides per diferents

travessers.


15/15

Narrativa

- 110 -

Sessi 26 El temps del Relat Propi 6. ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a. Penseu ben detalladament en el temps intern de lavostra narraci. Feu alguna referncia a qualsevol detalltemporal. Marqueu ben detalladament la temporalitat. Primer (a)Segon (b) tercer (c) etc...

b. Feu alguna retrospecci, alguna simultanetat ipremonici o anticipaci . Encara que desprs al vostre relatno nisca cap daquestes tcniques temporals.

c- Escriviu un fragment del vostre relat on hi haja un ritme(o tempo ) lent i un altre on el ritme siga ms rpid. I expliqueuper qu us interessa fer-lo d'una manera o de l'altra.

d. Escriviu una altra pgina del vostre relat. O refeu elvostre relat amb el temps del discurs adequat. Ja haureu deportar ms de la meitat de la vostra narraci. Consulteu dubtesindividuals.

Documents

08.Els Temps Dels Relats-II