E l municipi d’Alaró sesitua en els contra-forts meridionals de

les muntanyes de la serrade Tramuntana. Les ele-vacions de la Serra, tanaparentment plàcides,són el resultat de l’enca-valcament violent decapes, les unes sobre lesaltres, per la compressióde milions de tones deroca. Els municipis queviuen i s’aferren al peud’aquesta cadena mun-tanyosa, constitueixen lacomarca denominada delRaiguer.

El municipi d’Alaró es

caracteritza per una silue-ta definida en part per laserra de Tramuntana,però que a mesura ques’avança cap al sud-est, sesuavitza fins a formar una

vall muntanyosa que esfon amb el pla.

Dues elevacions delmunicipi el caracteritzen:el puig d’Alaró (825 m) –també anomenat castelld’Alaró– i el puig de s’Al-cadena (817 m). La sevadisposició produeix unefecte òptic: sembla queun mirall reflecteix laimatge de l’altre puig, se-parats per un tall longitu-dinal marcat amb un ga-nivet, per on flueix el tor-rent de Solleric. Sensdubte és una de les imat-ges més destacades detota la comarca.

1

Alaró, marc geogràficL’entramat geogràfic d’una regió està íntimament lligat ala història de la seva gent. En aquest cas ens ofereix lesclaus dels esdeveniments succeïts a la zona: no es podriaentendre Alaró sense la seva orografia.

1

El municipi, d’una ex-tensió de 4.570 ha, limitaamb els termes d’Escorca,Mancor, Lloseta, Binissa-lem, Consell, Santa Mariai Bunyola. Aquest multi-tudinari veïnat s’explica,en part, per la seva formaallargada, que enclava elnaixement a les munta-nyes i s’estén vall avall,però també a causa de lesdesmembracions secularsdel districte de Canarros-sa o Qanarûsha, una de-marcació fruit de la repar-tició inicial del territoriinsular a partir de la con-questa de Jaume I.

Si bé les muntanyes de-fineixen bona part delmunicipi, la seva zonasud, més plana i cultiva-ble, és on arrela el nucli

urbà d’Alaró. Encara quepart del creixement urbàd’un temps sembla ques’arrapa a la mateixa falda

de l’agresta orografia. Alzinars, pinars i garri-

ga continuen constituïntla part forestalde la vegetaciódel terme,mentre que ales zones culti-vades hi domi-nen els amet-llers, garroversi oliveres.

L’aiguaEls assenta-

ments de po-blació estancondicionatsdes de sempre

al possible abastimentd’aigua. La hidrografia ésfonamental a l’hora d’ex-

plicar l’expansió o l’estan-cament de pobles i ciu-tats. Les fonts de ses Arti-gues i de sa Bastida sónconegudes de temps enre-re i hi ha nombrosos es-crits que les esmenten ifins i tot parlen del cabald’aigua que proporciona-ven. Se n’ha aprofitat l’ai-gua per al consum de lapoblació, per al reg delspagesos i per als molinersde la sèquia com a fontd’energia.

Però els temps hancanviat i l’aigua de lesfonts del municipi s’ha ca-nalitzat o embotellat percomercialitzar-la, i el sub-ministrament a la pobla-ció urbana es realitza mit-

2

jançant l’extracció depous. Quant a la font deses Artigues, l’administrala Comunitat de Regants,i si un temps es destinavaa usos diversos, actual-ment el cabal s’utilitza so-bretot per regar.

També s’ha envasataigua d’altres fonts. El1964 es construïren ins-tal·lacions per comercia-litzar l’aigua de la Font desa Bastida (335 l/h). Desde 1988 també s’embote-lla i comercialitza l’aigua

de Son Cocó, la FontSorda (2.100 l/h), en elClot d’Almadrà.

El climaPel que fa al climad’Alaró, igual que ala resta de l’illa, noés altre que el me-diterrani, un climaque es caracteritzaper pluja estacio-nal –quasi del 40%de les precipita-cions es concen-tren a la tardor– iirregulars d’any enany. Les precipita-

cions augmenten a mesu-ra que els registres s’acos-

3

quests dos cims, tan similarsentre si i tan inabordables a causa de les elevades parets

rocoses, han despertat la fantasiapopular. Unes vegades sant Jordi,saltant amb el seu cavall d’unapenya a l’altra, altres vegades el reiJaume I, i també bruixes o moros lesunien amb ponts.

Conten que en altre temps les brui-xes passejaven tranquil·lament pelmón i totes les que es trobaven perles proximitats d’Alaró se solien reu-nir les nits dels dissabtes dalt delpuig d’Alcadena i el castell d’Alaró.Duien uns fils amb els quals feien unpont entre les dues muntanyes, hidescansaven i feien moltes bruixe-ries que no es podien ni contar, finsque sortia el sol, després tornaven ales coves o als seus amagatalls, comles òlibes.

Rondalles mallorquines, recopilació de Jordi d’esRacó (Mn. Antoni Maria Alcover). Tom V

Les Bruixes des’Alcadena i elCastell

A

ten a les elevacions mun-tanyoses, així Alaró regis-tra mitjanes de prop de800 mm anuals en elspunts elevats, mentre queen zones baixes s’acostenals 600 mm. Esporàdica-ment, als hiverns freds,aquestes precipitacionssón en forma deneu.

Les temperatu-res són les pròpiesd’un clima tempe-rat: hiverns suausi estius secs i calo-rosos. La tempe-ratura mitjanaanual se situa alvoltant dels 15ºC,amb màximesmitjanes a l’estiude 30ºC i mitja-nes mínimes al’hivern de 6ºC.Aquestes tempe-ratures tan benig-nes tenen relacióamb la mar que envoltal’illa. El Mediterrani pro-cura temperatures suausa l’hivern i la benediccióde l’embat a l’estiu: oratgemarí fresc que entra terraendins, per l’efecte decontrast entre l’encalenti-ment de la terra i lamenor temperatura delmar.

Varietat dialectalLa varietat dialectal delcatalà d’Alaró, juntamentamb Binissalem i Lloseta,observa una peculiaritat:a diferència de la resta deMallorca, en què es pro-nuncia la “e” tònica neu-tra [∂], a Alaró es pronun-

cia oberta [ε], com fan elcatalà central, el menor-quí oriental i l’eivissenc.

4

Hi ha una certa con-trovèrsia sobre l’o-rigen del nom d’A-

laró; els diferents autorssembla que no es posend’acord. D’una banda, larecerca etimològica de laparaula va dur els lingüis-tes Antoni Maria Alcover iFrancesc de Borja Mollfins al topònim d’Ilurone–paraula que creien origi-nària de França–, peròque després d’un procésde llatinització va evolu-cionar cap al terme Olo-ron, i finalment l’actualAlaró.Però una narració andalu-sí sembla que rebat

aquesta teoria. Entre elstextos que relaten la con-questa musulmana de lesIlles, el geògraf i historia-dor al-Zuhrî (s. XII) des-criu la resistència dels bi-zantins contra els musul-mans en una gran fortale-sa l’any 903 i els denomi-na Hisn al’-Rûm o HisnAlarum: ‘els vells cristiansdel castell’.

Al-Zuhrî (s. XII) relata lacaiguda del castell d’Alaró

En aquesta illa hi hauna gran fortalesa cons-truïda en un lloc alt ierm, sense semblant en

el món habitat; és cone-guda amb el nom d’HisnAlarum. Conten els ma-llorquins que quan l’illava ser conquerida a l’è-poca de Muhammad, elsRum es varen fer forts enaquesta fortalesa durantvuit anys i cinc mesosdesprés de la conquesta,sense que ningú poguésfer-hi res; només la faltade provisions els va obli-gar a sortir. Aquesta for-tificació s’aixeca sobre elcim de la muntanya depedra dura, on hi ha unafont abundant.

5

Les arrels d’Alaró2

Reproducció del martiri de Cabrit i Bassa, de Miquel Bestard (Ajuntament de Palma)

Els primers habitantsde la vila

Els primers indicis del’arrelament d’un assenta-ment en el municipi d’A-laró es troben en les cons-truccions de la cultura ta-laiòtica, corresponent aMallorca a l’edat del ferroi que va finalitzar ambaquesta última etapa de laprehistòria amb la con-questa romana el 123 aC.

Aquestes construccionses caracteritzen per la tèc-nica de pedres encaixadesles unes sobre les altressense cap tipus de morterque les uneixi.El seu nomprové del termetalaia, atès quemoltes s’ubica-ven a punts es-tratègics de de-fensa o de guai-ta. També esvinculen aques-tes edificacionsamb usos ceri-monials o resi-dencials, atèsque, com en an-tigues construc-cions de tot elmón, l’orientaciódel portal es relacionaamb la sortida d’un estel oconstel·lació significatiusper a la gent de l’època.

A Alaró s’han trobat ja-ciments talaiòtics, en moltdesigual nivell de conser-vació. Els vestigis es loca-litzen en propietats priva-des, però han estat decla-rats Béns d’Interès Cultu-ral (BIC), per la qual cosapoden visitar-se amb au-torització prèvia. La de-claració legal de BIC és lamàxima figura de protec-ció a la qual es poden aco-llir els béns culturals. Elsjaciments arqueològicsque a continuació s’es-menten, varen ser decla-rats BIC el 1966.

Es Picó i Son Palou

Conjunt de dos talaiots,ambdós de l’edat delferro. El primer es mantéen bon estat de conserva-ció, encara que apareixcobert de vegetació.Aquest talaiot de plantatrapezoïdal, de 9 m per 11m i una alçària de 4,5 m,manté el portal allindanatorientat al sud, encaraque presenta fragmenta-ció i té problemes de sus-tentació. L’interior del ta-laiot està cegat però nosembla que sigui perhaver-se esbucat, sinó

més aviat per una paretconstruïda amb aquest fi.Del segon, de planta cir-cular, només n’hi ha laprimera filera de pedres i,per a sorpresa de tothom,al seu interior s’hi ha si-tuat un pal de la xarxaelèctrica.

S'Alcadena o es Claper des Gegant

És aquest un talaiot demuntanya ovalat, de propde 8 m de diàmetre iquasi 3 d’alçària, unamica irregular, que es lo-calitza aïllat en un altiplàde la finca d’Alcadena. Elportal, orientat al sud-est,

mira directament la vallsituada als seus peus. Undels costats quasi no espot reconèixer pel fetd’estar cobert per un cla-per de pedres retiradesdel terreny per poder llau-rar. La cambra es trobacegada per l’esbucamentdel sostre.

L’estructura de la cons-trucció la conformengrans blocs irregulars, es-cassament retocats i tos-cament encaixats entre si,la qual cosa sembla queindica que es varen ex-treure de les proximitatsdel talaiot i que no es tre-

ballaren gaire.

Bànyols (puigde s’Apit)

Talaiot de plantacircular conformatper grans pedrespoc tallades, encai-xades entre si. Unad’aquestes lloses fa2,5 m de longitudper 1,4 m d’alçària icom a mínim 1,1 md’amplària. El ta-laiot apareix aïllat ien solitari, encara

que no és possible deter-minar si ho estava origi-nàriament, ja que el te-rreny es troba molt par-cel·lat i explotat. Situat alvessant de llevant del puigde s’Apit, fa 11 m de dià-metre i la seva alçària mà-xima actual és de 3,3 m.No s’hi observa portal i lacambra està tapiada peresbucament.

Can Cabrit o s’EraVella

En aquesta zona apa-reixen restes d’un poblattalaiòtic on les màximesfigures són dues estructu-res de planta circular idues de planta quadran-

6

Claper des Gegant

gular. Molt probablementsi s’excavàs la zona n’hiapareixerien d’altres perl’estil. Del conjunt, el mi-llor conservat és un talaiotde planta rectangular quefa 10 m per 11. Adossatsals paraments oriental imeridional es reconeixenrestes d’altres construc-cions. En una àmplia àreaal seu voltant es destrienaltres monuments enavançat estat de ruïna.

En el puig de Can Ca-brit s’han localitzat lesrestes d’un segon poblattalaiòtic del qual el monu-ment millor conservat ésun talaiot de planta rec-tangular que fa 10,40 mper 11 de costat, amb unaalçària màxima de 2,2 m.No s’hi distingeix portald’entrada a la cambra, in-accessible ara per la cai-guda de la coberta. Ados-sat al seu costat occiden-tal s’enclava un tercer edi-fici i, a les immediacions,altres construccions pre-històriques en avançatestat de ruïna. Una novafigura s’aprecia a l’extremmeridional del poblat: untalaiot de planta circular,d’uns 11 m de diàmetre.Seria possible que els dos

poblats n’haguessin cons-tituït un de sol en la sevaèpoca.

Bàrbars i bizantins

L’ocupacióde Mallorca, iconsegüent-ment d’Alaró,ha estat cons-tant. Alaróconstituïa unaexcepcionalposició defen-siva –propor-cionada per leselevacions dela serra deTramuntana–que ha salva-guardat els po-bles que s’hi hananat succeint enel temps.

Així ho testimonien elsjaciments dels penya-se-gats de sa Bastida i el cas-tell d’Alaró, que ens re-porten ecos d’antics usosdels segles IV i V. Es trac-ta de vestigis defensiustardoromans.

Dels segles posteriors ala caiguda de l’imperiromà no han perviscut

elements que referenciïnla invasió i el posterior as-sentament vàndal delregne africà de Genseric(segle V).

Les restes que hi ha alcastell d’Alaró són silen-ciosos testimonis del queva succeir en el segle VII aMallorca.

Al final del segle VII elsàrabs ocupen el nord d’À-frica, i en el 707 es téconstància del primerdesembarcament a Ma-llorca, tot i que no és finsa l’any 902-903 que ensobrevé la conquesta mu-sulmana, malgrat que japertanyia a l’òrbita del’imperi bizantí i pagaventribut a Còrdova. Va reco-llir aquesta dada el geò-graf al-Zuhri, quan en elsegle XII va relatar l’assaltal qual sotmeteren elsàrabs la fortificació –i elsseus pobladors bizantins–de vuit anys i mig (vuitanys llargs!) de setge.

Un dels elements méssignificatius que es con-serva de l’època àrab aAlaró és el qanat o font deses Artigues, el seu pouoriginal i part del traçatde la síquia.

7

Restes de la murada de la fortificació de sa Bastida

Vista d’Alaró des de sa Bastida

Conquesta i repoblament

La conquesta de Ma-llorca per les tropes deJaume I el Conqueridorva ser justificada com unacreuada contra els infi-dels, encara que la moti-vació principal, com enqualsevol assalt o invasió,va ser fonamentalmenteconòmica. D’una banda,la invasió, sempre que fosun èxit, es traduiria en unincrement de les riquesesi terres del rei, dels noblesparticipants i, per des-comptat, prestigi i poderper als conqueridors.

D’altra banda, mentreels musulmans domina-ren les illes, les aigües icostes del Mediterrani oc-cidental no eren segures i

les naus cristianes patienatacs constants dels pira-tes. Així que, finalment,els mercaders també esbeneficiaven de la cam-panya, atès que s’establi-rien llotges segures en elMediterrani occidental.

Malgrat que la con-questa va ser finançadapels principals prelats imagnats de Catalunya, al-tres poblacions de Pro-vença (actualment Fran-ça) o Ligúria (actualmentItàlia) també hi participa-ren, com també les ciutats

de Tortosa, Tarragona iBarcelona, que al cap i ala fi eren les més afecta-des pels atacs pirates.

El 5 de setembre de1229 parteix de Catalunyarumb a Mallorca una im-ponent flota de més de155 naus, vuit-cents cava-llers i milers de soldats,organitzada i capitanejadaper Jaume I.

El 31 de desembre de1229 cau la capital Medi-na Mayurqa, i amb ellagran part de la resistènciade l’illa.

El rei Jaume I no in-tenta prendre el castelld’Alaró fins a la segonaexpedició, l’any 1231, ate-ses les dificultats queplanteja l’atac al castellroquer, si bé a les zonesmuntanyenques ja s’haviainiciat una guerra de gue-rrilles que es va allargarfins el 1232. Una vegadavençudes les fortificacionsde les altures d’Alaró, Fe-lanitx i Capdepera, es potparlar de la conquestatotal de Mallorca.

La llegenda es forjava.El castell d’Alaró durantmolts de segles es va con-siderar de vital importàn-cia: a la seva imbatibilitatproverbial assegurava aaquell qui el posseís, la re-

sistència final en cas d’unnou atac contra Mallorca.

Jaume I va segellar eldestí de Mallorca ambuns fets que en determi-naren la història: la fun-dació d’un regne amb ins-titucions pròpies, el re-partiment (entre els mag-nats, pactada abans de l’a-tac i proporcional a lesseves aportacions militarsi financeres a la campa-nya), el repoblament (lacreació d’assentaments denous pobladors en territo-ris guanyats als musul-mans) i la cristianitzacióde la població.

Amb el repartiment lesterres d’Alaró passen aformar part del districtede Canarrossa, el senyordel qual era el vescomtede Bearn.

Quan va morir JaumeI, el seu testament fixavael repartiment de terresentre els seus fills: elRegne de Mallorca va pas-sar a les mans de JaumeII. L’any 1285 Alfons IIId’Aragó, nebot del rei, vavoler apropiar-se de l’illa iva iniciar l’atac dirigint lestropes de son pare. Quanpràcticament havia assolitel seu propòsit, perquèhavia rebut el juramentde lleialtat de bona part

8

Jaume I el Conqueridor

Porta principal del Castell d’Alaró

dels seus pobladors, es vadirigir cap al castell d’Ala-ró. En aquest punt con-flueixen la història i la lle-genda, atès que els segleshan volgut que ja no sesàpiga si els detalls delrelat pertanyen a la reali-

tat o a la ficció. Alfons d’Aragó, quan

va arribar a la talaia, es vatopar amb la resistènciadels alaroners GuillemCabrit i Guillem Bassa,que s’apostaren al castellen nom del rei de Mallor-

ca i es negaren a cedir da-vant l’autoritat del noumonarca. La fortificació ala fi va ser sotmesa i Ca-brit i Bassa varen ser cap-turats i rostits sobre bra-ses a la plaça de los Da-munt.

9

De les costes catalanes salpen el 1285les hosts de Pere el Gran, capitanejadespel seu fill Alfons III el Franc. Quan arriba aMallorca, després d’assabentar-se de lamort de son pare, el jove rei es llança a laconquesta. Els almogà-vers d’Alfons s’apode-raren de la ciutat deMallorca el 19 de no-vembre de 1285, i acontinuació es va ren-dir tota l’illa excepte elcastell d’Alaró:

«El rei Anfós d'Ara-gó, pretenguent venjarl'agravi que, segonsdeia, el rei En Jaume deMallorca havia fet alseu pare, passà a Ma-llorca i a la força la féusotmetre, mentre el reimallorquí se trobava aMontpeller.

Tota Mallorca liprestà acatamentmanco el castell d'Alaró, que no volia ren-dir-se. El rei mateix s'hi presentà a manarque li entregassen el castell i, a la seua in-sinuació, un de dedins preguntà:— Qui mana que li entreguem el castell?I el rei contestà:— Som jo, n'Anfós, rei d'Aragó i de Mallor-ca.Però el de dintre contestà despectiva-ment:— L'anfós se menja amb salsa.El rei, enfadat per la burla rebuda, dema-nà qui era tan arriscat que així parlava iaquell contestà:— Som dos; jo, que m'anomèn Cabrit, imon company, que s'anomena Bassa.El rei respongué:

— Doncs, te jur, oh Cabrit, que te faré ros-tir com en el animals semblants a tu.»Text de Mn. Llorenç Riber

I així ho va fer, una vegada que vacaure la fortalesa, els dos varen ser cre-mats sobre una graella i caliu.

El Papa Honori IV va amenaçar el reid’Aragó amb l’excomunió per la sevacrueltat i, per atendre la seva súplica de

redempció, el volguéobligar a retornar elRegne de Mallorca alseu oncle, posseïdororiginal. El regne va serretornat finalment aJaume II pel fill d’Alfonsd’Aragó anys més tard.

Dels dos herois nose’n coneix la històriadetalladament però síque no es tractava desimples soldats a les or-dres de l’alcaid del cas-tell, sinó de partidarisinfluents de Jaume II deMallorca.

A la Seu de Palma esva construir un retauleen honor de santa

Maria, Mare de Déu, i de Tots els Sants,entre els quals es comptaven Cabrit iBassa, atès que varen ser canonitzats pelPapa com a sants màrtirs. El diumengesegüent del dia de Tots Sants, se’n com-memoraven els fets amb una missa a laSeu. A la capella de Nostra Senyora de laPietat, es conserven les relíquies dels màr-tirs, excepte dues de les costelles, queforen traslladades a l’oratori de la Mare deDéu del Refugi al castell d’Alaró, on espoden contemplar en una capelleta.

El poble mallorquí els va venerar coma exemples per haver-se mantingut fidelsal jurament prestat i també, en un sentitreligiós, com a sants, fins a ben entrat elsegle XVII.

La llegenda deCabrit i Bassa

Edat mitjana i segles foscos a Alaró

Els anys que seguirenla conquesta de l’illa, escentraren en el desenvo-lupament de l’activitatprincipal del municipi:l’agricultura. La diversifi-cació del sector primari vamantenir l’activitat eco-nòmica dels alaroners du-rant segles. Entre moltsdels oficis del’època hihavia els tragi-ners (quetransportaveni venien l’olique es genera-va a les pos-sessions), elscarboners(aquells quegeneravencarbó a partirde la fustad’alzina), cal-ciners (els en-carregats delsforns de calç)o margers(ofici destacaten zones mun-tanyoses, on aquests mes-tres d’obra aplicaven latècnica de pedra en sec).Una manufactura desta-cada a Alaró va ser l’ela-boració de seda, i per aaixò es varen haver desembrar moreres, base del’alimentació dels cucsque generaven la matèriaprimera.

La primigènia esglésiadel poble estava situadaen el barri de los Damunt,probablement en el llocque ocupen avui les casesde sa Bastida. La cons-trucció, a mitjan segleXIV, d’una nova parrò-quia va ser la llavor delmodern nucli d’Alaró: ésla barriada de los Davall,que s’anava desenvolu-pant seguint el curs de la

síquia de la font de ses Ar-tigues. Aquesta barriadava néixer i continua sepa-rada del barri de los Da-munt pel torrent de naMarranxa. Los Davall esva convertir en l’espaimés dinàmic d’Alaró, queva centralitzar la progres-sió urbana i econòmicadels segles posteriors.

En aquests anys, l’ex-cel·lent producció d’oli va

ser una poderosa monedad’intercanvi amb la restade l’illa, sobretot ambPalma. Les tafones hanestat una indústria agríco-la molt significativa en latradició alaronera: el 1871l’arxiduc Lluís Salvador vaassenyalar Alaró com eltercer municipi en pro-ducció d’aquest preuat lí-quid, després de Sóller iLloseta.

Sant Roc

El XVII va ser un seglede penúries a tota Mallor-ca, afectada de forma no-table per la pesta. El 1652aquesta epidèmia va afec-tar tota Mallorca però vaser especialment cruel aAlaró, on va provocar 360

morts. Aquesta tragèdiava despertar gran devocióa sant Roc, advocat contrala pesta, al qual es dedica-ren nombroses pregàries is’atribueix la fi de la ma-laltia. Va ser proclamat el1771 patró del poble, icada any se’n celebra lafestivitat el 16 d’agost.

Durant aquests seglesva anar decaient la impor-tància del castell com a

fortificació de-fensiva i, a poca poc, se’n vaanar fent mésun ús pietós,que va trans-formar el llocen un santua-ri. La seva im-portància es-tratègica vadescendir i elmantenimentmilitar va arri-bar a desapa-rèixer comple-tament enaquests segles.D’aquest espaitambé se’n vafer un ús ere-

mític a mitjan segle XVII.Joan Mir Vallès, oriündd’Alaró, es va instal·lardurant anys al castell, de-dicat a la meditació i a laconservació i protecció dela petita capella com apart del seu retir espiri-tual i entrega cristiana,

10

Cases de sa Bastida

però veient que es fre-qüentava de cada vegadamés i la popularitat reli-giosa creixia, es va esti-mar més retirar-se a Vall-demossa.

D’aquesta època (s.XVII) data l’edificació del’oratori de la Mare deDéu del Refugi i d’un via-crucis que acompanyavaels fidels en les seves pe-regrinacions i pujades a lafortificació.

Alaró, poble de pioners:modernitat i innovació

Al final del segle XIX,el municipi va iniciar unprocés d’industrialització id’innovació imparable.Els alaroners varen serpioners del progrés ma-nufacturer i, si s’hi afegeixl’esperit emprenedor,aquestes circumstànciesels han duit a ser el pri-mer poble de Mallorcaamb llum elèctrica, el queva muntar la primera salade cinematografia de l’illao, més recentment, el pre-cursor de les televisionslocals.

Una indústria del mu-nicipi va despuntar ràpi-dament: el calçat, que co-mença a reemplaçar l’a-gricultura com a principalocupació de la població. A

aquesta circumstàncias’uneix la recessió del co-merç de l’oli al segle XIX,que es va traduir en la re-ducció de l’activitat delsoliverars i de l’ús de les ta-fones. Al pròsper desen-volupament de la fabrica-ció de sabates, s’hi sumenles mines de lignit com amotor de l’economia delpoble. El 1881 es va inau-gurar la línia ferroviàriaentre Alaró i Consell.

Encara que l’importantressorgiment econòmicd’aquests anys marca l’e-volució d’Alaró, hi ha unfet que va canviar dràsti-cament la morfologia i lahistòria del municipi:Consell, fins aleshoresnucli dependent d’Alaró,se segrega el 1925.

Electricitat

Alaró va posar en fun-cionament el 1901 la pri-mera central elèctrica deMallorca, fins i tot abansque Palma. La inaugura-ció de la fàbrica d’electri-citat, va comportar un no-table procés de creixe-ment i modernització, quees va reflectir positiva-ment en els àmbits econò-mic i social.

La Companyia d’Elec-

tricitat d’Alaró va ser pro-moguda pels germansGaspar i Josep PerellóPol. En un viatge de Gas-par Perelló a Barcelona,va visitar una central elèc-trica, en la qual li facilita-ren els plànols de la ma-quinària. Quan va tornara Alaró, els dos germansinstal·laren una fàbrica decaracterístiques similars.L’enginy funcionava comuna central tèrmica mo-guda per una màquina devapor de 100 cavalls que

produïa l’electricitat.Inaugurada el 15 d’agostde 1901, es va convertir enun gran acte social que vareunir nombrosos visi-tants, tant d’altres poblesde l’illa com de Ciutat, desd’on es varen posar trensespecials.

11

Joan Mir

Gaspar Perelló

Activitat a la fàbrica de sabates de Can Fullana

12

Les cròniques de l’èpo-ca ho narraven així:

No faltaren xeremies itamborins. Els Cossiersdansaren en l’oferta a l’es-glésia i a la sala de màqui-nes. A la nit, quan es vadonar llum a tot el poble,es varen poder sentir elsaplaudiments de la multi-tud que omplia els car-rers.

L’any 1917 els germansPerelló veneren lesinstal·lacions amb la sevaxarxa de distribució aConsell, Binissalem i Llo-seta a la companyia Ma-llorquina d’Electricitat.De l’antiga central nomésse’n conserven restes de laxemeneia, rehabilitada el2001 amb motiu de l’ani-versari dels 100 anys de laseva inauguració.

Cinema

Però els germans Pere-lló, no contents amb lainauguració de la fàbricad’electricitat, es proposa-ren també dur el cinemafins a Alaró. I així fou, po-

saren en funcionament laprimera sala de cinemato-grafia de Mallorca el1903. Durant un temps esva reu-nir aAlarópúblicvingutde total’illa pergaudirde laprogra-mació, jaque finsanys des-prés nos’inaugu-rarensales si-milars aPalma ialtresmunicipis.

Calçat

Al final del segle XIXs’inicia la manufactura delcalçat a Alaró, una indús-tria que ha perdurat fins aavui dia. Jaume Pizà Jau-mico, el 1870 va obrir el

primer taller de sabates i,de manera progressiva, esvaren anar establint lesnoves fàbriques: Can PauColl, Can Joan Vidal oCan Pericàs. Les primeresexportacions s’envien aAmèrica, i durant la Pri-mera Guerra Mundial elsencàrrecs s’especialitza-ren en l’abastiment debotes per a l’exèrcit fran-cès. El 1955 es comptabi-litzaven 50 tallers de sa-bates a tot el municipi.

Íntimament lligades ala fabricació de sabates, esdesenvoluparen altresproduccions destinades ala comercialització. Entreaquestes, dues fàbriquesde cartró que, si bé ini-cialment es crearen perenviar les sabates d’Alaró,arribaren a abastir mitjailla. I fins i tot alguns fus-ters s’especialitzaren en lafabricació de caixes de

fusta, tambéper transpor-tar calçat.

Mines

Un delsprincipals ac-tors en la bo-nança econò-mica alaro-nera va serel carbó mi-neral. En elprimer terçdel segleXIX es vainiciar l’ex-plotació deles mines.

L’arxiduc Lluís Salvadoren descriu llavors dues: laFortuna i la Dolores. Amitjan segle XX ja n’hi hasis en funcionament. Enels setanta les adquireixl’Institut Nacional d’In-dústria. Quan les va com-prar GESA, la seva extrac-ció es va dedicar exclusi-

Recreació de l’acte d’inauguració de la fàbrica del’electricitat

Cartell d’una projecció cinematogràfica a Alaró

vament al consum de lescentrals tèrmiques. El1988 el nombre de jaci-ments en funcionamenthavia descendit conside-rablement, fins que unany més tard es va paralit-zar l’extracció de lignitper falta de rendibilitat.

Tramvia

Pocs vestigis quedenavui dia de la malagua-nyada companyia del fer-rocarril alaroner desprésdel pas implacable deltemps. L’ampliació i elnou traçat de la carreterade Consell-Alaró fan moltdifícil apreciar l’antic tra-çat de la línia ferroviària.

El traçat de la línia dePalma a Inca el 1875, vaser el punt de partida enla idea de tenir un ferro-carril propi, que no deixàsaïllat el poble del progrésindustrial i donàs sortidaa l’intercanvi comercial.La iniciativa es va mate-rialitzar el 22 de maig de1881 amb la inauguracióde la línia ferroviària de3,4 km des d’Alaró, queconnectava amb la líniaprincipal que unia Palmaamb Inca.

La falta de pressupostva fer que la línia s’inau-guràs amb tracció animal

–les mules estiraven lacàrrega de Consell a Alarói el trajecte de tornada esrealitzava simplement pergravetat–, però desprésva passar a ser un tramviaimpulsat amb motor. Eltren va deixar de funcio-nar a causa de la compe-tència que va suposar apartir dels anys trenta eltransport per carretera.

República, Guerra Civil iels anys de postguerra

El fenomen de la globa-lització –o les seves con-seqüències– no és exclu-siu d’avui dia: el final dela I Guerra Mundial va ferdescendir de forma dràs-tica els encàrrecs que arri-baven a Alaró de botesmilitars, fet del qual es varessentir la indústria delcalçat local i que va obli-gar alguns artesans a emi-grar a França i Argentina.

Els anys anteriors a ladeclaració de la II Repú-blica el 1931, varen sercrucials en els incipientsmoviments socials i l’as-sociacionisme obrer, ger-men i impulsor dels esde-veniments que se succeï-ren. En els anys de la re-pública, a Alaró es va tre-ballar intensament en l’e-

ducació, i això es va tra-duir en serveis culturalscom la inauguració de labiblioteca, educació per aadults i l’acció estrella: laconstrucció de l’escolanova, que encara s’utilitza.

Els aixecaments gene-ralitzats de l’octubre de1934 no es produeixen aAlaró, però es produeixendetencions i es destitueixel consistori d’esquerres.El cop d’estat posterior ales eleccions de 1936 vadonar pas als anys mésnegres de la història es-panyola. Per a Alaró, igualque a la resta d’Espanya,

la Guerra Civil va suposarun dels esdevenimentsmés trists de la històriadel poble.

Alaró actual

Després dels anys de lapostguerra Alaró recuperala forta activitat industriali minera i, a partir delsseixanta, deixa de ser unfocus d’emigració per pas-sar a ser-ho d’immigra-ció.

En els anys vuitantal’excessiva dependènciade l’exportació als EstatsUnits i la pèrdua de com-

13

Interior de les mines de lignit

Proclamació de la II República a Alaró

14

petitivitat en aquest mer-cat, provocaren l’inicid’una crisi en el sector delcalçat que ha acabat ambla pràctica desaparició deles fàbriques. Avui diaúnicament perviuen algu-nes empreses vinculades ala indústria del calçat,com l’empresa Tony Mora

o la seu corporativa de laconegudíssima marcaCamper, màxim exponentdel calçat espanyol de ni-vell internacional.

Alaró ha deixat de serun poble amb un marcatteixit industrial –com lamajoria dels municipis deMallorca que en algun

moment ho foren– i s’haconvertit en un tranquilpoble residencial peròamb una moderada activi-tat comercial i turísticagràcies a la seva privile-giada situació geogràfica iuna animada vida social.

15

Centre vila

Castell d’Alaró

Camí de ses Artigues a Orient

Conèixer el cor d’Alaró és recórrer-ne els carrers i perdre’s en les sevessinuositats, avançar per la seva his-tòria a través de les seves façanes,les seves particularitats, els seusrecords.

La pujada al castell d’Alaró ésuna de les excursions mésespectaculars d’aquesta bellazona muntanyosa.

En aquest recorregut, el viatgerpodrà visitar part de l’antic siste-ma hidràulic d’època andalusinaque abastia el poble d’Alaró.

Passejar per AlaróPer conèixer a fons el municipi es proposen a conti-nuació tres passejades que recorreran els carrers icamins més emblemàtics del municipi.

3

Torre de l’Electricitat

Església de Sant Bartomeu

Posada de Bànyols

Son Manyes

Sa Creu

Centre vilaPassejar per Alaró:

DIFICULTAT: FÀCILDISTÀNCIA RECORREGUDA: 3,3 A 3,7 kmDURADA: 2 HORES

Ajuntament

Rectoria

Plaça del Mercat

S’Olivaret

Can Jaumico

Teatre d’Alaró

Posada de Can Xalet

C onèixer el cor d’A-laró és recórrer-neels carrers i per-

dre’s en les seves sinuosi-tats, avançar per la sevahistòria a través de lesseves façanes, les sevesparticularitats, els seus re-cords. El recorregut que elvisitant podrà fer guia enmà per alguns dels ele-ments més destacats delcentre urbà és el reflex demés 700 anys d’història.Es recomana consultar elmapa adjunt (pàg. 82-83)El recorregut s’inicia a laplaça de la Vila, cons-truïda al final dels anystrenta arran d’una refor-ma urbanística que va su-posar la creació d’aquestespai públic i la construc-ció de l’actual Ajunta-ment.

Domina la plaça l’es-glésia parroquial deSant Bartomeu. La his-tòria de la parròquia d’A-laró es remunta al segleXIII, amb l’església deSanta Maria situada albarri de los Damunt. Amitjan segle XIV el creixe-

ment de la població va ferque el primigeni oratoriquedàs petit, així que esva decidir construir-ne unde nou a la part sud delnucli urbà, a los Davall.Del primer temple que esva erigir on es troba l’ac-tual, només en resta labase del campanar, l’edifi-ci que el substitueix es vainiciar el 1626 i la sevaconstrucció es va prolon-gar durant diversos se-gles. En els segles XVII iXVIII es finalitzaren lamajoria de les capelles,com també el portal prin-cipal, tal com consta a lainscripció del 1785.

Des de la plaça s’apre-cia la façana principal

de l’església, definida pergrans volums de pedranua desornamentats, onels únics elements quedestaquen a l’exterior sónla rosassa i el portalmajor, molt habitual enl’arquitectura religiosa del

18

Campanar de l’església i torrassa de l’ajuntament

Església deSant Bartomeu

Son Mallol

Retorn al bon camí

segle XVII. Els murscompten amb més de20.000 carreus de pedratallada.

El portal principal ésd’estil barroc tallat enpedra de marbre de colorsvariats. L’arc emmarcatentre pilars adossats ambbase i capitell motllurats,serveix per sustentar elfrontó amb volutes tallaten pedra, sobre el qualapareix una petita obertu-ra, en forma de finestra.Per l’obertura guaita unafiguera, de la qual assegu-ren els alaroners que sem-pre ha estat allà i sempreamb la mateixa grandària.

La rosassa circular ésde traceria gòtica i a laseva esquerra hi ha un re-llotge emmarcat en fusta ipedra. Sobre el rellotge

s’aprecia una espadanyad’arc de mig punt dovellatque conserva la campana.

El portal que dóna alcarrer del Campanar oportal de Sant Antoni,és senzill i pot ser que

sigui el més antic de tots.Datat entre el XVI i XVII,està fet completament depedra i el conformen duespilastres que suporten elllindar. En aquesta façanas’erigeix la torre rectangu-lar del campanar, divididaper línies d’imposta en re-lleu i coronada per unpetit cimbori.

El portal inacabat de lafaçana lateral que dóna ala plaça de SebastiàJaume, també anomenatportal del Fossar, estracta d’un arc rebaixatamb vores atrompetades,treballat en marbre delpaís (pudinga). En aques-ta plaça s’exposa una obrad’Enrique Broglia, ubica-da sobre una font con-temporània. L’autor és undels molts i coneguts ar-

19

Plaça de la vila

Portal principal del temple

Font de l’Ajuntament

Església S. BartomeuPortal del Fossar

Creu del Cós

Ajuntament (pòrtic)

E/6

tistes que triaren Alaróper instal·lar-s’hi.

Ja a l’interior de l’es-glésia, la distribució res-pon a planta de nauúnica, amb capelles entreels contraforts que soste-nen les cobertes de creue-ria que formen la volta.Qui aguditzi els sentitspodrà observar que en elpunt on conflueixen elsarcs els constructors indi-caren la data de finalitza-ció del tram, és a dir, elsterminis de lliurament deltemple. Les columnes la-terals de la volta duengravat l’escut d’Alaró alscapitells.

L’altar major, al fons

de la nau, mostra unapeça única de l’art barrocmallorquí del segle XVIII:no hi ha altre retaule a l’i-lla d’aquestes dimensionstreballat completamenten marbre. La tradició as-segura que els ala-roners tallaren lespedres a ca seva, fetque va provocarcerts problemes al’hora d’ajuntar lespeces.

Un altre elementper destacar és elcor, obra mestra del’artista italià Anto-ni Soldati, de l’últimquart del segleXVIII. Ho paga

observar els motius i eldisseny general de l’obra,la delicadesa dels orna-ments florals i dels àngels,com també els colorsblaus i violetes utilitzats.

La pica baptismal,situada just en el lateraldel cor, és obrada en mar-bre d’una sola peça i estàdatada el 1655.

Del conjunt de retaulesde la resta de capelles, lamajoria barrocs, destacaespecialment el de la ca-pella de les Ànimesdel Purgatori, obra deJoan Antoni Oms, del’any 1660.

L’església de Sant Bar-tomeu celebra missa diàriaa les 8 del vespre i els diu-menges a les 9.30 h. L’edi-fici pot ser visitat al matíde dilluns a dissabte.

Portal de Sant Antoni,que dóna accés al carrerdel Campanar

Església Sant Bartomeu:

1. Altar major2. Capella de Sant Josep3. Capella de la Mare de Déu delRefugi4. Orgue5. Capella de Sant Gabriel6. Capella del Rosari7. Capella del Carme8. Cor9. Capella de Lourdes10. Portal del fossar 11. Capella de les Ànimes12. Capella del Nom de Jesús13. Capella de Sant Antoni14. Capella de la Immaculada

20

Altar major de l’església, elaborat en marbre

Pica baptismal

21

Cada dissabte de matí, coincidintamb el mercat setmanal a la plaçade la Vila, se celebra un concertd’orgue a l’església

L’instrument que es troba avuidia a l’església de Sant Barto-meu d’Alaró no va ser el primer

que es va instal·lar al temple, però del’original no en queda rastre. L’orgueactual va ser construït el 1754 per PereJoan Bosch, membre d’una conegudasaga d’artesans mallorquins que cons-truïren, entre d’altres, els instrumentsdel Palau Reial de Madrid i de la Cate-dral de Sevilla. Un espoli en els anys

seixanta del segle XX va fer que per-dés part de les característiques origi-nals. Però aquí no acaba la història i el 2006va ser restaurat per l’orguener Ger-hard Grenzing a iniciativa de l’Orfeód’Alaró. Bona part dels habitants delpoble volgueren participar en la reha-bilitació amb la compra simbòlica d’al-gun dels antics tubs.Cada dissabte, a les 11.30 del matí,s’hi celebren concerts d’orgue, delsquals pot gaudir tot aquell que s’hiacosti.

L’orgue

Emplaçada a l’esquerrade la façana principal del’església, hi ha la creudel Cós, que data delsegle XVI. Es tracta d’unacreu de terme (figures queusualment es localitzavenen els camins per senya-litzar els límits del muni-cipi i atorgaven a la vega-da certa protecció espiri-tual). Un temporal devent la va destruir l’any1884 i després d’anysd’estar abandonada, el1958 la va restaurar l’es-cultor Francesc Salvà. Vaser declarada Bé d’InterèsCultural el 1963.

Aquest crucifix té uncapitell octogonal a lescares del qual s’alternensis figures amb els doselements de l’escut d’Ala-ró: una ala i el castell. Lesestampes que acompa-

nyen el Crist sónsant Sebastià,santa Bàrbara,sant Pau i unasanta que porta lapalma del Martiri.

Sobre el capitell,la creu pròpiamentdita, profusamentdecorada ambmotllures vegetals,desplega uns bra-ços romboïdals enels quals s’inserei-xen quatre meda-llons amb una fi-gura a cada un: adalt el pelicà –sím-bol eucarístic deCrist–, en els late-rals, la Mare deDéu i sant Joan, i al’extrem inferior,Maria Magdalena.A l’anvers se sim-bolitza la Mare deDéu amb l’infanten braços, amb elpeu sobre unalluna plena de ros-tre humà i lesimatges simbòli-ques dels quatreevangelistes: l’àgui-la, l’home, el lleó iel bou.

A l’empara d’a-questa creu se soliarealitzar la bendic-

La creu del Cós té un capitell octogonal a les cares del quals’alternen sis figures amb els dos elements de l’escut d’Alaró i es-tampes de sant Sebastià, santa Bàrbara i sant Pau

22

El crucifix representa Crist ala cara visible i la Mare deDéu amb l’infant en braçosa l’anvers (part posterior del’escultura)

ció dels fruits cada 3 demaig, el Dia de la Creu,que protegia l’anyada i lessembres.

Situat a la mateixaplaça, l’Ajuntament,que consta de dos cossosque es corresponen ambdos edificis de diferentsetapes. El primer, elvolum que dóna al carrerPetit, és del final del segleXIX i va ser adquirit pelconsistori quan va iniciarl’edificació de l’ajunta-ment nou d’estil regiona-lista després de la GuerraCivil.

La façana d’estil re-gionalista s’estructura en

pòrtic a la planta baixa,planta noble amb balcons,porxo i torrassa. La cober-ta de l’edifici és de dos ai-guavessos i teula àrab.Part de la façana i elporxo deixen veure elscarreus de pedra amb quèestà totalment erigit.

L’estil general de l’edi-fici s’inspira en el barroccivil mallorquí caracterit-zat, entre d’altres ele-ments, pels arcs rebaixatssostinguts per columnespanxudes.

La torrassa sobresurten una alçària sobre l’edi-fici i està davant per da-vant del campanar de l’es-glésia, fet que crea un

efecte cercat de contrapès.La cornisa amb voladís defusta resguarda l’edifici del’aigua.

Entre les curiositats del’Ajuntament, cal esmen-tar que en el pòrtic de laplanta baixa hi ha unafont d’aigua que data del’any 1742. En el pati inte-rior es pot observar undels escuts més antics delmunicipi –de 1681–, quees va rescatar de l’anterioredifici del consistori.

L’antic Ajuntament (unedifici barroc que es loca-litzava davant l’actual)ocupava l’espai de l’actualplaça de la Vila.

23

L’estil general de l’Ajuntament s’inspira en el barroc civil mallorquí, caracteritzat per arcs rebaixats sostinguts per columnes panxudes

Ajuntament d’Alaró

Pòrtics de l’Ajuntament

AjuntamentE/6

Sense sortir de la plaça,al cantó oposat a l’Ajunta-ment, es localitzen l’hotelTraffic i el restaurant CanPunta, que en realitatconformaren un únic edi-fici: la posada de CanXalet (pl. de la Vila, 8 i9). Les posades eren lescases que els senyors deles grans possessions te-nien a les viles i on esta-ven quan passaven tem-porades als centres ur-bans.

La façana continua sentoriginal i es pot conside-rar com a exemple lluït deles construccions del finaldel segle XVII i principidel XVIII a Alaró.

L’escultoralaroner Llo-renç Rosselló(1867-1901), co-negut especial-ment per la peça“Foner Balear”–que s’exposaals Jardins delRei a Palma–,exhibeix enaquesta mateixaplaça una de lesseves obres,“Retorn al bon camí”,una peça de bronze crea-da el 1899.

Després d’aquesta es-cultura, en un altre delscantons de l’esplanada, sesitua el casal de SonMallol (pl. de la Vila, 14).Aquesta és una casa depossessió absorbida pelpoble, els detalls de laqual es remunten al segleXVI. Entre altres ele-ments destaquen els fi-nestrals del casal, arqui-travats amb peces depedra amb decoració co-nopial, i la petita finestraatrompetada del lateraldel casal. Una porta anne-xa del casal acollia l’últi-ma tafona que va estar enfuncionament d’Alaró,l’estructura de la qual en-cara es conserva en part.

La planta baixa ha estatreformada per convertir-se en el bar Acros, punt detrobada del dia i de la nitalaronera, i un restaurant.En la remodelació s’hanrespectat gran part de ladistribució inicial i fins itot elements decoratius,com les rajoles hidràuli-ques originals.

Els carrers d’Alaró estan indicats ambplaques elaborades artesanalment

24

Posada de Can Xalet

Escultura “Retorn al bon camí” de Llorenç Rosselló

Casal de Son Mallol

Plaça de la Vila E/6

Entre les característi-ques que defineixen lamajoria dels portalsprincipals d’Alaró, hi hales llindes de gran entitat,lloses de pedra en els sò-cols i marès opedra en elsmarcs d’ober-tures i llin-dars. En al-guns casos,s’hi ha esgra-fiat una creual centre o la-teral, o la lle-tra grega tau,símbol desant AntoniAbad.

Pujant pelcarrer de CanXalet, destaquen dos edi-ficis dels segles XVII iXVIII, situats un davantper davant de l’altre, laposada de s’Olivaret (c. deCan Xalet, 5-11) i el cellerde s’Olivaret (c. de CanXalet, 12-16).

La posada de s’Oli-varet és un casal senyo-rial, de les més grans delpoble, i té la façana prin-cipal al carrer d’Enmig.Encara que l’origen delcasal és bastant antic, l’in-terior de l’edifici va sermodernitzat en el segle

XX. Aquesta casa acull laimatge de la Mare de Déude la Processó de l’Encon-tre el dia de Pasqua. Elceller de s’Olivaret, al’altra banda del carrer, al

cap de cantó,encara conser-va les botesoriginals.

Els jardinsde la plaçadel Mercat estroben al finaldel carrer deCan Xalet.Com el seunom indica, enaltre tempsconcentraval’activitat demercadeig, fins

que es va traslladar a laplaça de la Vila.

S’avança pel carrerd’Enmig, i es gira pel pri-mer carrer a la dreta finsal carrer de la Síquia. Se-guint el recorregut traçatal final del carrer ve elcasal de Son Vidal (c.de la Síquia, 21-23), delXVII, habitatge sobri laimportància del qual radi-ca en l’estat de conserva-ció dels elements inte-riors. Incloïa un anticmolí d’aigua, que formavapart del qanat d’aiguamusulmà que abastia lavila. Del molí a penes enresten algunes peces. Esdiu que una temporada vaser la casa de l’ermità Mir.

Pujant la costa de SonSitges, a mà dreta comen-ça el carrer de sa Gerreria,que arriba a continuació,

S’Olivaret és un dels ma-jors casals senyorials delnucli urbà del poble

El passatge de sa Gerre-ria és un preciós racóque ens condueix fins ala zona de ses Rotes

En el centre de la plaçadel Mercat trobam unaescultura de l’artistaSolveig Pripp

25

Casal de Son Vidal

La lletra Tau esgrafia-da a un portal

girant a mà esquerra, alpassatge de sa Gerre-ria, un racó preciós perexplorar, dels molts quees poden trobar al nucliantic. Es reprèn el carrerde Son Sitges per dirigir-se a Son Bieló (c. de SonSitges, 11), un casal quetenia un altre dels molinsd’aigua –del qual restenvestigis–, que, com l’an-terior, formava part del’antic sistema hidràulicd’Alaró. Aquest casal delsegle XVIII exhibeix un

portal d’estil neoclàssic, ien el rebedor i vestíbul,un revestiment de pedresantic original. La casadisposa de capella pròpia,que compta amb un ve-tust altar i una petita sa-gristia.

A Son Bieló hi ha vesti-gis dels antics molinsd’aigua del poble

26

Durant els anys seixanta i setanta del passatsegle, alguns artistes de renom establiren laresidència o el taller a Alaró. Molts ja no

viuen al poble o no el freqüenten, però d’una formao altra han deixat la seva empremta als carrers, jasigui en forma de multitud d’anècdotes o per la sevaobra, disseminada pel nucli urbà. Alguns arribaren aencunyar la denominació “grup d’Alaró”, nom sota elqual s’organitzaren exposicions conjuntes fora deMallorca. Alguns dels noms destacats que es vincu-

len a Alaró són Manolo Coronado, Manuel Her-nández Mompó, Celedonio Perellón, Aleix Llull,Amelia Viejo, Pep Llambias o Solveig Pripp.Aquests anys no representen un moment aïllat sinóque aquestes terres continuen atraient artistes detot el món: Sandra Lehnis, James Lambourne,Rafa Forteza, Álvarez Frugoni, Alfred Lichter, Na-thasha Lébedeva, Menéndez Rojas, Diego Delga-do, Von Treskov…, són alguns dels noms lligats aAlaró.El municipi compta amb una jove i reputada galeriaespecialitzada en art contemporani: Addaya Centred’Art Contemporani. Els propietaris centren l’activi-tat a exposar obres d’artistes consagrats i vinculats aAlaró, i a donar a conèixer els nous valors locals.

Avantguarda a Alaró

Carreró de Son Bieló

Manuel Mompó devora una de les seves obres ano-menada Alaró (a dalt). A baix, escultura de Coro-nado a la plaça dels Horts i quadre de Perellón

El camí condueix cap ala part més alta del nucliurbà, el carrer del Pujol,pel que varen ser un con-junt de cases roteres. SesRotes és un barri urba-nitzat però un temps hihavia les rotes, uns tros-sos petits que es donaven

a cultivar a canvi d’algunbenefici o del simpleavantatge de tenir la terraconreada sense despesespròpies.

Sobre la cornisa de pe-dres planes, destaquen lesllargues teules volades(encara que només enquedi una) que protegei-xen el portal d’ingrés.

Devers les dècades delsseixanta i setanta, artistes

reconeguts triareninstal·lar-se a Alaró, i esconcentraren en bona me-sura en aquesta barriada.

Al final de la passejadaper aquesta barriada s’ar-riba a la plaça del car-rer del Poador, quecompta amb una bella pa-noràmica de tot el nucliurbà amb el barri de losDamunt en primer pla.

Baixant el carrer de

Ses Rotes era una zonade petits trossos que esdonaven per cultivar

27

Ses Rotes

La font de ses Artigues és la fontque va abastir d’aigua bona partdel municipi durant segles. Es-

mentada ja l’any 1232 per Gastó deBearn, data de l’època andalusí de Ma-llorca. El mètode constructiu utilitzat enaquesta surgència respon al sistema deqanat: una mina que s’allargava diver-ses desenes de metres davall terra i quea Mallorca se solia construir per la tècni-ca de pedra en sec. Al llarg del conduc-te es practicaven perforacions verticalsde forma regular que feien de respira-dors. El canal mantenia un cert pen-dent, de tal manera que l’aigua drenavasimplement amb l’ajuda de la gravetat. En el cas de ses Artigues, aquesta minas’allarga uns 60 m davall terra i només

és visible en el punt de sortida, tancatrecentment amb una volta per raonssanitàries. D’aquest punt del qanatarranca la síquia que transporta l’aiguaper al reg de les marjades agrícoles,moure la maquinària dels molins al seupas i proveir d’aigua els alaroners.El barri de los Damunt possiblement esva nodrir antigament d’una altra de di-ferent, la de la font de sa Bastida.

Sistema de qanatde ses Artigues

C-D-E-F/3

Son Rafalet, a mà esquer-ra, un element il·lustranovament l’entramat d’a-bastiment d’aigua: elsrentadors de Son Rafalet.Aquesta bugaderia públi-ca, construïda en el segleXIX, s’abastia de l’aiguade la font de ses Artigues ihi acudiren durant dèca-des les dones del poble arentar-hi els draps bruts…(expressió que fa al·lusió ala neteja de la roba i al’expressió figurativa). Estracta d’una pica amb trescompartiments interiors,feta de pedra i estucadaen blanc. La coberta de

bigues i teules àrabs queels cobreixen són actuals.

De camí al nucli iniciald’Alaró es travessa laplaça dels Horts, de mo-derna construcció, on nos’ha de passar per alt unaescultura de Manolo Co-ronado, una mica amaga-da en un racó de l’espla-nada.

Finalment s’accedeix albarri de los Damunt, elnucli urbà inicial d’Alaró,referenciat des del s.XIII.Les reduïdes dimensions

d’aquest antic nucli possi-biliten un agradable i curtpasseig pels seus carrersprincipals, on es podenapreciar alguns edificisimportants i sobretotmoltes cases senzilles defaçanes antigues. Enaquest racó es descobrei-xen portals de tot tipus:de mig punt, d’arc escar-ser (arc rebaixat), obratsamb materials com lapedra o el marès, i fins itot amb llindes de fusta.

Seguint el recorregut,es continua descendintpel carrer de son Duran,cap a la plaça de Cabrit

28

Los Damunt

Los Damunt

Plaça dels Horts

Posada de Son Borràs

Cases antiguesSa Bastida

A-C/3-4-5

i Bassa, però s’anima elvisitant a fer una volteta ique es perdi pels carre-rons que conformen losDamunt.

Ja a la plaça de Cabrit

i Bassa o plaça de los Da-munt s’obre pas la histò-ria o el mite, atès que esdiu que en aquest punt éson els herois locals varenser executats de formacruel pel rei Alfons IId’Aragó.

En un lateral de laplaça es va instal·lar en elsegle XVII una capella,commemorativa del mar-tiri de Cabrit i Bassa,posteriorment reformadai que actualment acull unretaule de la Mare deDéu, obra de Manuel Co-ronado.

El centre de la plaça lapresideix una cisternaaixecada sobre una solerade planta octogonal, ambla maquinària de bom-beig i altres elements ela-borats amb ferro. D’a-quest carregador d’aigua id’altres de similars s’abas-tia la població urbana.

En aquesta esplanada,dominada per l’antigacasa quarter de la Guàr-dia Civil, es troben lesque, molt possiblement,són de les cases mésantigues d’Alaró i queremunten el seu origen algòtic (pl. de Cabrit iBassa, 8 i 9). Aquestes

29

Els escrits de desprésde la conquesta cata-lana de Mallorca re-

ferencien los Damunt coml’alqueria àrab d’Oloron, in-closa dins el districte de Ca-narrossa o Qanarûsha des-prés del Repartiment.Aquesta antiga alqueria vadonar lloc al primer nucli depoblació (que consta comla població antiga o partidad’Amunt) on s’erigeix unaesglésia. En el segle XIV lapoblació creix i això obliga ala construcció d’un nou

temple a la part baixa delpoble. L’hegemonia de losDamunt s’allargarà encarafins al segle XVI, data a par-tir de la qual es consolidal’actual centre urbà al vol-tant de la nova església par-roquial a los Davall. A pesarde la gran quantitat de re-formes a les quals ha estatsotmès el barri, conservaencara un entramat amb re-miniscències medievals decarrers estrets, culs-de-sac,placetes…, on moltes casessón clarament datables enels segles XIV o XVII. Hom podria entendre quees tracta de dos pobles enun, atès que los Damunt ce-lebra fins i tot les seves prò-pies festes (vegeu el capítol“Alaró en festes,” pàg. 79).

Los Damunt,origen d’Alaró

Capella de Cabrit i Bassa

Cisterna de la plaçade Cabrit i Bassa

dues cases varen ser origi-nalment un sol edifici –l’antic portal que encaraes conserva ho testimo-nia–, si bé, quan es va di-vidir la propietat, es va

obrir un arc rebaixat de-vora l’anterior per dotarde pòrtic el nou habitatge.El mur de façana ha mo-dificat l’aspecte amb elfarciment de morter ci-mentat.

Prosseguint el recorre-gut s’abandona la placetagirant a mà esquerra pelcarrer de Son Borràs, is’arriba davant la propie-tat que dóna nom a la viaen els números 9 i 11. Estracta d’un casal del finaldel segle XVI o el principidel XVII que, segons fonts

orals, era l’antiga posadade la possessió de SonBorràs. L’interior de lacasa ha estat dividida endues, una de les qualsconserva peces de pedra

de l’antigatafona (tre-muja, volan-dera i trull).A l’interiorde l’edificis’atresorenalgunes res-tes d’un altredels molinsimpulsatsper aigua delqanat de sesArtigues.

Encara ala barriada

de los Damunt, carrer deTià Roig avall i girant capal carrer de sa Bastida,s’arriba finalment a saBastida (números 18 al24), una possessió absor-bida pel nucli urbà de losDamunt. Aquest conjuntarquitectònic pren el nomd’una antiga fortificaciódel segle XIII de la qualnomés es conservenrunes. És possible queaquestes cases s’edificas-sin sobre –o molt a propde– la primera esglésiad’Alaró.

La façana lateral de laconstrucció pega a unaclastra, presidida per ungran lledoner, on es reu-nia la Universitat de lavila –és a dir, l’antic ajun-tament del municipi– du-rant l’edat mitjana.

S’abandona el barri ori-ginal d’Alaró prosseguintel descens pel carrer de saBastida, es creua el tor-rent de Na Marranxa–que separa físicamentles dues barriades–, con-tinuant pel carrer de CanCoxetí per finalment tor-nar a los d’Avall.

A la convergència delcarrer de Can Coxetí,d'Enmig i del Porrassar,s’aixeca l’edifici CanPinoi, un habitatge delsegle XVII en el qual des-

Son Borràs és un casaldel segle XVI que eral’antiga posada de lapossessió del mateixnom

El barri de Los Damunt és el nucli urbà iniciald’Alaró, referenciat des de 1395. Las reduïdes di-mensions d’aquest nucli possibiliten un agradablei breu passeig pels seus carrers principals

30

Casal de sa Bastida

Porta del casal de saBastida

taquen un magnífic portalde pedra i una creu demarès encastada a la faça-na principal.

Continuant pel carrerPorrassar, un poc mésavall, hi ha una altra cis-terna denominada el Car-regador des Porras-sar. De forma octogonal isobre una solera grossa,està obrada en pedra iconserva la tapa superior,la roda per al bombeig allateral i el conducte deldesguàs, totes aquestespeces construïdes deferro. La petita pica ados-sada a la base recull l’ai-gua sobrant i el degoteigdel desguàs.

Seguint el traçat delcarrer, el passejant es tro-barà amb el teatred’Alaró.

Davallant el carrer deCan Palou, es passa perdavant un casal senyo-rial del segle XVII ques’ha dividit en tres habi-tatges. El primer continuasent un bon exemple decasal urbà del XVII, quellueix un impressionantpòrtic arquitravat amb pi-lastres de capitell motllu-rat de pedra. Per als quegaudeixen dels detalls cu-riosos, una de les finestres

té gravada una creu demalta a la llinda lateral.Les creus gravades no es-cassegen a portals i fines-trals d’Alaró, si el visitants’hi fixa.

L’entramat del carrer alrevolt traça una petita pla-ceta, dividida per la calça-da, i a banda i banda, dosedificis: Can Pere Ric i laposada de Son Guitard.

El primer, Can PereRic (c. de Can Palou, 1; c.de Son Antelm, 19), es

tracta d’un immoble delsegle XIX en el qual des-taquen l’acurada execuciói distribució dels elementsdecoratius geomètrics,com també la decoracióde peces de marès de laplanta baixa a manerad’estries horitzontalssobre un sòcol de lloses depedra polida.

Enfront de Can PereRic, la posada de SonGuitard (c. de CanPalou, 20). Casa del segle

Can Pinoi és una casadel segle XVII de la qualdestaca el seu portal depedra

Típic casal senyorial delsegle XVII situat al carrer de Can Palou iavui dividit en treshabitatges

A la zona del Porrassartrobam una cisterna ocarregador de forma octogonal

31

El teatre, de recent reobertura (2008) després d’unareforma integral, va ser l’antic cinema parroquial, enfuncionament des dels anys cinquanta del passat

segle XX. El teatre compta amb un excepcional revesti-ment: a l’exterior, murals de Menéndez Rojas, i a l’inte-rior, una obra de Pep Llambías. L’espai ha estat pensat per ser usat amb diferents activi-tats artístiques i de caràcter cultural: cinema, arts escèni-ques, concerts o seminaris entre d’altres.

Teatre d’Alaró D/6

XVIII en la qual s’hansucceït les reformes, coma la façana exterior, de laqual s’ha extret la cobertade morter tradicional, is’hi ha deixat la pedra a lavista, amb la qual cosa esdistingeixenperfectamentels marcs de lesfinestres i delportal de marèsi pedra. Commoltes de lescases de l’èpo-ca, comptavaamb tafona, dela qual es man-tenen les pecesd’oli i les pe-dres de moldre.

Girant el car-rer a mà esque-rra, al fons s’ob-serva de nou l’església deSant Bartomeu i enaquest mateix carrer estroba la Rectoria (c. dela Rectoria, 8-12). Es trac-ta d’una construcció delsegle XVIII, aixecadasobre l’edificació anterior,de la qual únicaments’han conservat el portald’accés (del XVII), unportalet interior renaixen-tista i alguns elements in-terns i materials reaprofi-tats. Des del carrer única-

ment es pot apreciar elportal neoclàssic d’inspi-ració protorenaixentistaque ha arribat intacte finsa avui: una gran portaallindanada tallada enpedra rematada en un

frontó triangular. Enaquest hi figura un escut ihi apareixen dues dates,1630 i 1803, la darrera se-gurament referencia unade les reformes de l’edifi-ci. Franquejant el portalforà i travessant un petitpati de tarongers –enaltre temps un hort– espot accedir a l’habitatge.A la façana principal de lacasa es distingeix un re-llotge de sol de 1768, pin-tat en blanc i negre. Si

està obert, entrau-hi unamica, el rector no es mo-lestarà.

Al mateix carrer estroba Can de Haro(núm. 7-9), un magníficedifici del segle XVIII, en

el qual, si tenenles portes delcarrer entreo-bertes, podreuapreciar el can-cell del rebedord’estil moder-nista de fusta ividre. El portalde la casatambé destaca,perquè es trac-ta d’un magní-fic portal demig punt dove-

llat de pedra. Enaquesta casa hi va

viure el reconegut poetamallorquí Joan Alcover.

S’ha arribat al punt departida, la plaça de la Vila.Des d’aquí es proposendues variants: la visita a lapart meridional del pobleo la visita a la part occi-dental del centre urbà.

El primer dels caminscondueix, entre d’altres, al’alqueria de Son SantJoan o alguns exemplesd’edificacions modernis-tes. Amb el segon dels re-

Al casal de Can Pere Ric(s. XIX) destaca l’acura-da execució d’elementsdecoratius

Al pati de tarongers dela Rectoria hi trobam lafaçana interior, amb unrellotge solar de 1768

Son Guitard (s. XVIII) haestat reformada per dei-xar la pedra de la façanaa la vista

32

Façana exterior de la Rectoria

correguts, passarem perdavant alguns dels casalsmés sorprenents d’Alaró.

Retornant al primerdels ramals, s’ha de desferpart del darrer tros delcamí i tornar a la plaça dela Vila fins al casal deCan Pere Ric, i des d’a-llà es continua carreravall. En el número 25 delcarrer de Can Cladera,s’ha de fer una parada alfinal de la via per observarun casal de tendènciaart déco de tipus colo-nial del 1931. Destaca enaquesta construcció lacornisa motllurada depedra amb dibuixos geo-mètrics circulars i l’enrei-

xat de decoració moder-nista, del qual es trobaranaltres exemples en cons-truccions de l’època.

El projecte estrella isímbol a Alaró de la Re-pública va ser sens dubtel’Escola Graduada (c.de Pere Rosselló Oliver,24), un disseny regiona-lista dels anys vint, dirigitper l’arquitecte GuillemForteza, que finalment esva inaugurar el 14 d’abrilde 1934.

Passant per davant lafaçana de l’escola,camí avall, ja perla carretera deSanta Maria,s’aprecia fora delnucli urbà, unconjunt de casesque conformal’alqueria de SonSant Joan. Té elsorígens en elsegle XIII i ini-cialment la cons-tituïen les casesde la possessió,uns estables iuna tafona(descrits el 1458). Granpart dels edificis poste-riors es reformaren entreels segles XIX i XX, quanse n’inicia la recuperació.

Si heu arribat fins a

l’alqueria de Son SantJoan, haureu de tornarfins a l’escola, i continuarpel carrer de Pere Rosse-lló Oliver (carrer dedicatal batle republicà afusellatdurant la Guerra Civil) igirar a la dreta en el car-rer de Son Amengual, perpoder apreciar un nouexemple d’habitatge mo-dernista, es Casats o elsCasals (c. de Son Amen-gual, 26). Aquest edificiapareix aïllat de la restad’edificis amb zona enjar-

dinada al seu voltant. Éssens dubte un bell exem-ple d’edifici modernista,del qual destaquen els doscossos semicirculars quesobresurten de la línia de

L’Escola Graduada s’inaugurà el 1934 i fou el símbol aAlaró de la II República espanyola

Casal de tendència artdéco colonial del carrerde Can Cladera

33

Casal de Can de Haro

Son Sant Joan

Ruta meridional(a Son SantJoan) E/10

Can Marrigo és un casaldel segle XVII, del qualdestaquen el portal i elbalcó de ferro

l’austera façana, les reixesdel tancament exterior ambdecoració floral, les baranesde terrasses i balcons, i engeneral, l’aparició del ferrocom a element estructural idecoratiu.

Carrer de Son Amen-gual amunt, es connecta acontinuació amb el carrerPintat, cap a un altre delsmúltiples punts de càrre-ga d’aigua, la manxa deCan Pintat. Aquesta cis-terna, aquesta vegada deplanta circular, disposad’una roda vertical ambun conducte de desguàs,tot de ferro.

Però aquest passeig técom a finalitat arribar finsa una peça important enla història moderna delmunicipi, la torre desLlum o de l’Electrici-tat. Situada a l’avingudade la Constitució, un pocmés avall de la sortida delcarrer Pintat, es tracta del’únic element que restade la primera fàbricad’electricitat inaugurada aMallorca (1901), impulsa-da pels germans Gaspar iJosep Perelló, comer-ciants d’oli i sabó. Les res-tes corresponen al cos dela xemeneia, constituïdaper dos murs concèntrics,

de forma troncopirami-dal, units per una escala.A l’apartat «Alaró poblede pioners» es descriuaquest capítol de la histò-ria alaronera (pàg. 11)

BIC des de l’any 2000,l’Ajuntament la va restau-rar un any més tard, coin-cidint amb el centenari dela inauguració.

Fins aquí la primera deles variants, només quedatornar a la plaça de laVila, punt de sortida detots els recorreguts.

La manxa del carrer deCan Pintat és de plantacircular i disposa d’unaroda de ferro

Els Casals és un edificique permet apreciar unaltre exemple d’arquitec-tura modernista

34

Torre de l’Electricitat

Can Bereiol, seu de la fàbri-ca de l’Electricitat (edifici si-tuat devora la Torre)

La segona de les alter-natives surt de la plaça dela Vila, pel carrer Petit,fins a l’avinguda de laConstitució, on es reprènla visita girant cap al car-rer del Camp Roig, abansd’arribar a la torre de l’E-lectricitat. En el número20 es topa amb CanMarrigo, una casa delsegle XVII amb paramentde la façana de pedra re-vestit amb morter que di-buixa panells irregulars iun balcó amb barana or-namental de ferro forjatd’estil modernista.

Hi ha diverses cons-truccions per destacar enaquest tram: en els nú-meros 25, 47 i 48-50d’aquest mateix carrer, di-versos edificis del segle

XIX i XX, de façanes benconservades on el marèsapareix com a elementprincipal (constructiu almateix temps que decora-tiu); al final del carrer,Son Manyes, del segleXVIII (núm. 52), on elportal principal de migpunt ha estat retallat perdonar-li més alçària.Sobre aquest mateix por-tal, una fila de teules vola-des protegeixen de lapluja en en-trar i sortirde la casa.Quasi des-apareguda,encara esdistingeixsobre l’arcl’antiga nu-meració deles cases,aquestes esmarcavenper ordenarel cobramentdels aran-zels.

Davant aquesta casa iuna mica amagat darrereuna olivera, apareix elcarregador de SonManyes, una cisterna enla línia de les anteriors,sobre una solera redonaque ha quedat absorbida

per la vorera. Es continua el recorre-

gut pel carreró de CanManyoles, pujant i quasiimmediatament, en elcreuer d’aquest amb CanRos i Pontarró, destaquentres elements. Al cap decantó, la posada deBànyols (c. de Can Ma-nyoles, 1). Datada dels se-gles XVIII-XIX, va ser lacasa de l’escultor LlorençRosselló. Al cantó oposat,

un edifici racionalista (c.de Can Ros, 30) amb unaforma singular perquèl’eix central sobresurt dela línia de façana amb uncos semicilíndric. Els bal-cons s’han dotat amb ba-ranes de ferro ornamen-

Posada de Bànyols

35

Davant el casal de SonManyes hi ha un racóamb una cisterna ambsolera redona

Son Manyes

Casal racionalista delcarrer de Can Ros

Ruta occidental(al Pontarró) G/4

tals i, igual que la paretetade tancament, una reixaamb motius florals, elsmateixos que podem tro-bar en el 25 del carrer decan Cladera.

El tercer element perdestacar es troba en elprincipi del carrer delPontarró, lloc conegutcom sa Creu, al mateixcantó, per la creu encasta-

da a la façana d’una casaurbana. Tallada en marès,l’única inscripció és elsímbol de Jesucrist gravaten el centre. Aquest és elpunt de reunió de l’En-contre quan surten elspassos de Pasqua.

Parada breu enfront deCan Jaumico o Ca s’In-diano (c. del Pontarró, 11-15), un casal modernista

del final del XIX, fruit dela bonança econòmicaque va proporcionar elprocés d’industrialització.Jaume Pizà, Jaumico, vaobrir el 1870 el primer ta-ller de sabates i molt aviatva començar a exportar aPuerto Rico. L’estructurade la casa respon a les edi-ficacions típiques dels re-tornats de les Amèriques,

Casal de Can JaumicoSa Creu

36

Propietat del consistori muni-cipal des de 1994 i reformat,centralitza gran part de les

activitats culturals d’Alaró. Comptaamb diferents espais, com el jutjatde pau, la biblioteca municipal, itambé sales preparades per a exposi-cions i multifuncionals.Per la possessió de Son Tugores trans-corria la síquia que arriba de Son Vidalfins a connectar a un gran safareig de25 m per 5 m situat just darrere lescases que abastia d’aigua el molí. Lapossessió s’incloïa en el complet siste-ma de qanat de la font de ses Artiguesd’Alaró i, després de la remodelació del’edificació, encara es poden observarrestes del molí integrat en el casal pú-blic.

S’han preservat algunes peces de

l’antiga tafona, com les piques de l’oli.Per descomptat és visitable, si es trobaobert. Devora aquest edifici, paret ambparet, hi ha una segona construcció,també pertanyent a les cases de SonTugores, de la mateixa època i sotmesaa una reforma en el segle XIX, però quees manté en mans privades.És remarcable també el conjunt marjatde l’hort contigu o jardins de Son Tu-gores, l’antic tarongerar de la propie-tat. Es tracta d’un espai públic al quals’han incorporat un jardí botànic i unparc infantil.

Casal de Son Tugores

d’aquí el sobrenom de Cas’Indiano: un gran casalaïllat envoltat d’un granjardí, en el qual destacauna gran araucària (Arau-caria heterophyla) quesupera els cent anys. Elselements florals gravats ala pedra de les mènsuleses repeteixen a la llindadels balcons.

Continuant amb el re-corregut del carrer delPontarró, unes altres bu-gaderies públiques, elsrentadors del Pontar-ró, del segle XIX, formatsper un abeurador i unapica rectangular per ren-tar-hi, construïts de pedrai emblanquinats, davall

un porxo reformat recent-ment.

Molt a prop, carreramunt, Son Mas (c. deSolleric, 5), un casal dels

segles XVII-XVIII. Ac-tualment di-vidit en duespropietats,que antiga-ment tenientambé fun-cions dife-renciades: auna hi haviales estances ia l’altra lesdependèn-cies agríco-les i ramade-res, de lesquals desta-

ca la tafona. Aquest casaltambé es coneix com aAntiga Tafona dels Deu-mes.

Tornam sobre els nos-tres passos i ascendim pelcamí de ses Barreres(antic tram del carrer deSant Roc) i giram a la in-tersecció cap a la plaça deSon Tugores. S’hi trobenles cases de Son Tugo-res, del segle XVII –enca-ra que la seva distribucióinterna data del XIX–, iels jardins annexos. Lapossessió a la qual perta-nyien aquestes cases feiapartió antigament amb elque era el nucli urbà, en-cara que actualment hihagi quedat absorbit.

De tornada al carrer de

Jardins públics delcasal de Son Tugores

37

Rentadors del Pontarró

Son Mas

ses Barreres, connectatamb el carrer de la Marede Déu del Refugi i girantcap al carrer del MetgeJaume Colom, ja només

resta la darrera part delrecorregut, que passa da-vant ses Caves o CanMorro (c. del MetgeJaume Colom, 21), delsegle XVII, que conservaa l’interior la millor de lesescales de pedra picadad’Alaró. El casal, que in-clou els números 9 i 13d’aquest carrer, és un bonexemple de l’academicis-

me de mitjan segle, per ladecoració i composició del’edifici. La façana princi-pal es conserva tal comera originalment.

Final-ment, pre-nent el car-rer de CanRos, en elnúmero 25s’aixeca l’e-difici CanRoua (oCan Jaumi-co). La sevafaçana des-taca pel ma-terial i latècnica deconstrucció:tot el para-ment és decarreus depedra vivaben tallats idisposats re-

gularment al llarg de la fa-çana units per juntes moltestretes, un exemplequasi únic a Alaró. Va serla primera casa Can Jau-mico que després es vatransformar en fàbrica desabates, i posteriormenten una granja de pollas-tres i conills. Avui dia re-convertida novament enuna casa particular i bar

restaurant a la plantabaixa, s’ha condicionat iha sofert una reforma in-tegral, atès que els pisossuperiors es transforma-ren en grans sales per a úsindustrial.

El recorregut finalitzaen el punt de sortida, laplaça de la Vila.

La façana de Can Rouadestaca pels seus carreus de pedra vivaben tallats

38

Casa de ses Caves o Can Morro

Casal del carrer de Jaume Colom

Cantonada entre els carrers de Can Ros iJaume Colom

Castell d’AlaróPassejar per Alaró:

DIFICULTAT: FÀCIL-MITJANADISTÀNCIA RECORREGUDA: 4,2 kmDURADA: 3 h i 45 minuts (CAMINANT) / 1 h i 15 minuts (AMB VEHICLE)

Murades del castell

Mirador de l ’Orengar

Portal forà del recinteTorre de l’Homenatgeo es Constipador

Aljubs

Cova de Sant Antoni itorre de sa Cova

Hostatgeria

Oratori de la Mare de Déudel Refugi

L a pujada al castelld’Alaróés una

de les excur-sions mésespectacu-lars d’aques-ta bella zonamuntanyo-sa. Aquestaruta està in-tegrada dinsel grup decamins depedra en secrehabilitats i senyalitzatspel Consell de Mallorca.El castell se situa al cimdel puig d’Alaró: la forçade la talaia radica en l’em-plaçament natural, la ver-ticalitat de les parets de lamuntanya la fan inacces-sible i l’únic punt pel quales pot remuntar és el camíque du fins al monument.

El camí del castell pre-senta trams asfaltats a lesprimeres costes mentreque el darrer tram conser-va trossos empedrats.També es podria recórrerpart del trajecte en auto-mòbil encara que, de totamanera, s’ha de comple-tar a peu.

L’excursió s’inicia en elnucli urbà d’Alaró, sola-

ment s’han de seguir lesindicacions que guien capa la carretera d’Orient.Aquesta part del camí estàsenyalitzada completa-

ment i no hi ha pèrdua. Jaa la carretera d’Orient els

rètols van guiant el cami-nant i un pal marca ladesviació a l’esquerrad’ascens cap al castell.Aquest primer trajecte as-faltat condueix fins a lapossessió de Son Curt, latanca de la qual voreja elcamí. Un poc més enda-vant, unes segones cases,les de la possessió de SonPenyaflor, actualmentreconvertit en agroturis-me.

A partir d’aquest puntel traçat original del camíes desdibuixa en part. Elcamí primigeni acurça,per les dreceres, la pistade formigó, la més utilit-zada habitualment.

42

Façana de Son Curt

Camíde pujada

Si el caminant no hatrobat l’antiga sendera iha seguit la pista moder-na, un poc més endavant,just després de la paretamitgera que divideix lesfinques de Son Penyaflor ies Verger, s’ha emplaçatun indicador que el recon-duirà de la pista de ci-ment cap a la via original.

La drecera continua as-cendint entre oliveres ipinar, traçant voltes queproven de reduir la dure-sa del desnivell de la puja-da creuant diverses vega-des el camí rodat fins quel’abandona definitiva-ment alguns centenars de

metres abans d’arribar ales cases des Verger perremuntar directament a

través del bosc cap a labase dels penya-segats dela muntanya. El camí ensconduirà sense possibili-tat de desviar-nos fins alportal del primer llenç demurada.

En aquesta darreraetapa de via empedrada,el viatjant podrà gaudird’unes magnífiques vistessobre el municipi i els vol-tants. En l’escarpadaparet de colors verme-llencs (la sang vessadadels musulmans que de-fensaven el castell segonsla llegenda), a l’esquenadel visitant, s’enfila unanombrosa col·lecció d’en-demismes i vegetació au-tòctona que fascinarà elsnaturalistes.

La pujada al Castell ésuna de les excursionsmés espectaculars d’a-questa zona

43

Primers trams del camí de pujada

Es Verger

Clastra de Son Penyaflor

44

Els elements construc-tius militars del fortí escomponen d’un primerrecinte o antemurada,adaptada a les ondula-cions de la penya, i d’unmur interior –el castellpròpiament dit–, com-post de tres talaies detancat i una de principaldestinada al castellà.

Al primer recinte s’hiaccedeix a través del por-tal forà, un portal ambarc de mig punt, en elqual no queda rastre deles portes de doble fullque tancaven el pas.Traspassat aquest primerllenç, els escalons enscondueixen a una torreemmerletada, conegudacom a torre de l’home-natge o es Constipa-dor, que s’ha de traves-sar si es vol accedir a l’in-terior de la fortificació. EsConstipador obté el nomdel fet que després de lacostosa pujada, els visi-tants es resguarden i des-cansen de la calor davallla torre, on l’agradable itraïdor oratge ha provo-cat més d’un constipat.

Aquesta talaia s’haconvertit en el baluardinsígnia del castell i –perquè no dir-ho– dels ala-roners.

Les estructures mili-tars actuals són runesd’època gòtica d’un cas-tell del segle XIV. A causade la seva importànciaestratègica, després de laConquesta, es planifica-ren i construïren les mu-rades, es dugueren aterme nombroses obresde manteniment en lesprimeres dècades i es vaemplaçar un destacamentmilitar permanent al cas-tell.

Entre els elementsconstructius que compo-

nien el castell roquer, ésde suposar que no falta-ven habitacions per alscriats, cuines, diverses fa-rineres, forns de pa i cis-ternes. En el baluardtambé es va fer construirun calabós, amb els seushabituals instruments detortura.

Els moment de majorsignificació del castelld’Alaró varen ser els se-gles XIII, XIV i XV, quees corresponen amb ladominació de la CasaReial de Mallorca i la

Arribada al cim

Torre del’homenatgeo es Consti-pador

seva posterior incorpora-ció a la Corona d’Aragó.La fortificació va ser pro-gressivament abandona-da, encara que es vamantenir una guarniciómilitar fins al 1741. Apesar dels esforços, lamajoria de les torres me-dievals no han resistit elpas del temps i es trobenmig esbucades sense ques’hi hagin realitzat tas-ques de rehabilitació re-cents o d’excavació ar-queològica.

Traspassada la mura-da i visitades les talaiesde l’angle nord de l’alti-plà, queda salvar unasèrie de voltes del camíque condueixen al princi-pal grup de construc-cions, format per l’oratorii l’hostatgeria. En aquesttros de pujada, dues pa-rets de pedra en sec prò-ximes al camí, fan lesfuncions de miradors:són l’Orengar i el Mira-dor.

Des de l’Orengar–nom que obté per l’o-renga silvestre que creix ales parets verticals– s’ob-té una bella panoràmicade les principals munta-nyes de la serra de Tra-muntana. La foto abastades de la serra d’Alfàbiafins al puig de Massane-lla, recorrent el massís del’Ofre, Tossals Verds i fi-

nalment el sostre de l’illa,el Puig Major.

En el segon miradors’arriba a veure quasi lameitat de l’illa d’una solaullada: de la badia de

Palma fins a les munta-nyes de Felanitx; fins itot, en els dies clars, s’a-rriba a veure la silueta ala mar de l’arxipèlag deCabrera. De nit milers dellums parpellegen al peudel castell.

Tota la penya ha estatinclosa a la xarxa Natura2000 com a Lloc d’Inte-rès Comunitari i Zonad’Especial Protecció per ales Aus.

En arribar al cim el vi-sitant toparà amb unaàmplia esplanada ons’han erigit tota una sèrie

d’instal·lacions.Com era habitual a les

fortificacions medievals,el castell comptava ambuna capella gòtica, perpoder complir les obliga-

cions espirituals del per-sonal destacat. Amb elsanys, l’activitat defensivade la fortificació va anardecaient, mentre que elsoficis i les trobades reli-gioses prenien de cadavegada més protagonis-me. Amb l’edificació el1622 de l’oratori de laMare de Déu del Refugi,el castell d’Alaró es vaconvertir definitivamenten un santuari per alsalaroners.

La primera pedra del’oratori es va col·locarel 29 de març de 1622, en

45

Vista de la serra de Tramuntana des del mirador de l’Orengar

Mirador des del qual es divisa el sud de Mallorca

ocasió de la gran peregri-nació celebrada per im-plorar la pluja desprésd’una llarga sequera.Quan va acabar, el 6 denovembre del mateixany, es traslladaren a l’o-ratori dues coste-lles de Cabrit iBassa des de laseva sepultura ala capella de laPietat davall l’or-gue de la Seu deMallorca.

L’edificació ésde dimensionsmenudes i arqui-tectura austera.El portal princi-pal de marès ta-llat dibuixa unacomposició ar-quitravada d’estilrenaixentista. Elportal va prece-dit d’un pòrtic deteula àrab dedoble vessant,sostingut per un arc demig punt i pilastres octo-gonals en els laterals. Al’interior del pòrtic dospuntals de fusta sostenenla coberta. El vèrtex su-perior està coronat perun rellotge de sol.

L’interior de l’ermitaes compon d’una únicasala, d’arc de canó, ambel terra de ceràmica i pa-rets decorades amb mo-

tius vegetals en relleu del’artista italià Antoni Sol-dati.

L’absis és de planta se-micircular i al seu inte-rior hi ha l’altar preceditper un retaule barroc

amb la imatge de la Marede Déu.

En els laterals del re-taule s’han representatels dos personatges mésconeguts de la històriad’Alaró, Guillem Cabrit iGuillem Bassa, que asso-liren l’estatus de màrtirs isants per la seva valentadefensa del castell d’Ala-ró. A la sagristia destacael reliquiari de Cabrit i

Bassa i la quantiosacol·lecció d’exvots dedi-cats a la imatge de laMare de Déu. El 1622 al’edificació original s’hiafegiren la capella i la sa-gristia.

L’ús religiósdel castelltambé el cons-tata el viacrucisactual (1907)–una col·leccióinstal·lada elsanys norantadel segle XX,una vegadadesaparegudesles rajoles de1907–, queacompanya elvisitant des deldarrer tram depujada al cas-tell. D’aquestviacrucis d’este-les amb rajolespolicromadesque il·lustren els

diferents moments de laPassió, quasi no en que-den restes pel camí acausa del vandalisme. Lesdarreres escenes escol·locaren a les parets deles construccions de laplaça de l’Oratori.

El conjunt de cons-truccions que es troben alvoltant de la plaça de l’O-ratori han estat reforma-des diverses vegades.

46

Oratori de la Mare de Déu del Refugi

El diumenge desprésde Pasqua hi ha una pu-jada al castell per cele-brar la Festa de l’Àngel oPancaritat. Des de sem-pre la setmana desprésde Pasqua a Mallorcas’organitzen pujades apeu a ermites i santuarisper compartir les darre-res panades elaboradesen aquestes festes.

El primer diumenge desetembre també se cele-bra la Nativitat de laMare de Déu amb undinar popular davant l’o-ratori.

El fortí no ha estat prò-

piament po-blat, però hatengut dife-rents habi-tants al llargdels segles:des dels des-tacamentsmilitars a lesocupacionseremítiquesde mitjansegle XVII, ila més actual,l’hostatger,que obre l’er-

mita diàriament a partirde les 9 del matí.

Una mica allunyat delgrup principal de cons-truccions, es localitza un

grup de sis aljubs detipus àrab que proveïend’aigua i que es troben enbon estat de conservació.A una certa distància delsaljubs, el visitant es potdirigir cap a la torre mésapartada, situada al sud-est de la mola, amb mursemmerletats i sageteres,que s’ha denominat po-pularment la Presó delsMoros o torre de saCova.

Molt a prop d’aquestaúltima talaia hi ha la bocade la cova de Sant An-toni, encara que no calesperar cap cartell que hoanunciï. Aquesta impres-sionant obertura irregu-

47

Celebració de la festa de l’Àngel o pancaritat

Sa Taverneta

Celebracions alCastell

48

lar que s’obre al penyalmateix i és visible des delpeu del puig d’Alaró, ofe-reix una espectacularvista des de l’interior deles terres al peu de l’ele-vació. D’aquesta grutatambé se’n va fer ocupa-ció eremítica en el segleXVII.

El conjunt de cons-truccions va ser declara-des Bé d’Interès Culturall’any 1931.

L’esplanada on es tro-ben les edificacions éspropietat pública, dividi-da a parts iguals entrel’Ajuntament i el Bisbat, ila gestiona la FundacióCastell d’Alaró. Els alaro-ners han lluitat durantanys per aconseguir queel castell quedàs en mansdel municipi.

La rocambolesca histò-ria s’inicia el 1811, quanl’Estat posa en venda elfortí i, en un increïble es-forç econòmic per partdels habitants d’Alaró, escompra el monumentamb els doblers recollitsen recol·lecta. El princi-pal símbol del municipija era propietat dels ala-roners. Però per unanova llei de desamortit-zació, el 1885 l’Estat cen-

tral torna a subhastaruna propietat que ja noera seva. De la vendas’exclou el conjunt de l’o-ratori, l’hostatgeria i eltancat de murades queels inclou, que es manté

en mans de l’Administra-ció i que va ser un delsoblidats el 1983 amb eltraspàs de competènciesa la Comunitat Autòno-ma.

Tornant cap a Alaró,l’excursionista pot optarper tornar pel mateixcamí o prendre la desvia-ció, assenyalada per unindicador de fusta, cap alPouet fins a arribar a lesCases des Verger, recon-

Ales instal·lacions delcastell d’Alaró espot pernoctar de

forma romàntica: passauuna nit entre els murs d’a-quest antic castell roquerpel modest preu de 12/15€ per persona. Per a aques-ta aventura només neces-sitareu un sac de dormir iuna tovallola. S’hi ha fet una reforma in-tegral que ha dotat tot elsistema de calefacció,d’una cafeteria i un restau-rant. En el restaurant espodrà encarregar menjar ien el mateix bar també po-dran preparar alguna cosaper menjar. L’hostatgeriapodrà albergar fins a 30persones.No s’hi han d’esperar gransluxes ni una carta molt àm-plia, l’aigua està limitada itots els subministramentses pugen sobre l’esquenade dues someres, que jun-tament amb l’hostatger,són les úniques habitantsfixes del castell.

Cal reservar amb antela-ció: 971 18 21 12.

Allotjar-seal Castell

Edifici de l’hostatgeria

vertides en part en restau-rant.

Per a aquells que preten-guin fer part de la pujadaamb vehicle, l’alternativamés senzilla és deixar-lo al’aparcament del restaurantdel Verger i agafar el camídel Pouet.

49

Cova de Sant Antoni

El Castell a l’antiguitat

50

Un relat popular descriu la pu-jada i presa del castell deJaume I:

Després de la conquesta de l’illa deMallorca, el castell d’Alaró encara eraun fortí musulmà quan el rei Jaume Iel Conqueridor va arribar a lesseves portes. L’escomesa a lafortificació que ferenJaume I i els seus homesva ser pel camí de puja-da, ja que no hi ha altrepunt per fer-ho. Els de la talaia, constant-ment vigilants, pensarenque podrien apoderar-sedel monarca i baixaren per cap-turar-lo.No va succeir, no varen aconseguir fer-lo retrocedir ni un pas. Els atacantsaviat es convertiren en atacats i varenhaver de tornar enrere: en combat nohi havia home que pogués vèncer elRei Jaume i el seu cavall.En el punt més escarpat, on comencenles escales, el cavall del Rei es va alçar iva avançar contra els enemics ambtanta força que les marques de les

peülles encara avui són visibles a lapedra. L’animal va continuar pujant, de cadavegada més amunt, com un ocell, i elRei Jaume pegava cops d’espasa, un ala dreta, un a l’esquerra, i els caps delsrivals volaven per l’aire i els cossos ta-llats de través queien en terra. La sangdels sarraïns ho cobria tot, tanta, queno s’han pogut eliminar encara de lesroques i de l’herba que creix als vol-

tants. El Conqueridor va continuar

ascendint i els cristians dar-rere ell, i els enemics queno havien caigut, varenpujar per les escales delcastell per tancar-s’hi.

Però el Rei s’hi va acostartant que els va impedir de

tancar la porta i va entraramb tots els seus.

Els infortunats assetjats del castell ro-quer només podien escapar dels cris-tians si es tiraven des de les roques. Per evitar fer-se mal, posaren el capdins una alfàbia, perquè varen pensarque, com els ho havia dit un pastordes de la vall, quan caurien no es fa-rien cap mal. Ja podeu imaginar quèen va quedar, dels que es tiraren i deles alfàbies: el tros més gros no ho eramés que una orella.

La conquestade Jaume I

L’excursió s’inicia aAlaró, al barri delos Damunt i pel

carrer de Son Duran,continua el curs del tor-rent de s’Estret, llavors,pel pas de s’Escaleta capal coll de la Talaia de calsReis i puig deCan Llenderina,acaba a Orient. En aquest recor-regut, el viatgerpodrà visitarpart de l’anticsistema hidràu-lic d’època an-dalusina queabastia el pobled’Alaró.Iniciant la cami-nada al barri delos Damunt, elpunt de partidapot ser la popu-lar plaça deCabrit i Bassa,presidida per unelement que pro-porciona pistes del siste-ma de conducció de l’ai-gua que travessa tot elpoble: una cisterna ambbomba manual de ferroque ja no s’usa. Aquestaes proveïa de l’aigua dela font de ses Artigues.

Camí amunt, finalitzatja el carrer de SonDuran, amb el torrent amà dreta, i deixant enre-re les cases de Can Co-

rona, passam per da-vant les cases de saFont des Jardí, aferra-des al llit del torrent.Aquest és el primer delsistema de deu molinsfariners moguts peraigua que s’incorporen al

sistema de qanat de lafont de la Vila, i que re-bien el nom del seu pro-pietari: sa Font, Ca naFara, Son Borràs, SonBieló, Son Vidal, Son Tu-gores, Son Berní, SonIbert, es Molinàs i Bà-nyols. En el segle XVIItambé es coneixia aques-ta font com la font delsMolins.

La construcció que

protegeix el molí de saFont és de planta rectan-gular i feia de torre dedefensa a més de moldregra.

Continuant el camí,un poc més amunt, ungran dipòsit descobert

sorprèn per la seva gran-dària, es tracta d’unanova construcció ambuna capacitat de 5.500m3 (2008). Edificat perla Comunitat de Regantsde la Font de ses Arti-gues, es nodreix de lamateixa font.

A prop de l’esmentatdipòsit, es troba la fincade Ses Artigues, de laqual el qanat pren el

52

Camí de ses Artigues a Orient

Passejar per Alaró:

DIFICULTAT: FÀCIL-MITJANADISTÀNCIA RECORREGUDA: 4,4 kmDURADA: 3,5 h

Cases de sa Font des Jardí

53

Els molins eren deconstrucció sòbria,amb una maquinà-

ria senzilla, que permetiafàcil reparació i manteni-ment. L’aigua de la síquiaprincipal es desviava perun canal secundari i esconduïa fins a la cubeta,sota la qual es trobava elmolí. Quan l’aigua en salta-va, la força de la caigudafeia moure la maquinària.En haver passat el molí, eldibuix del trajecte de la sí-quia no permetia que re-tornàs l’aigua al canal, aixíque el cabal que en sortias’utilitzava per regar lesmarjades immediates o bés’emmagatzemava a safa-rejos. Sobre les cases espot observar el traçat de lasíquia, la derivació delcanal i, sobre el torrent, de-vora el camí, la síquia quecontinuava el camí cap aun nou molí, que apareixactualment canalitzada.

L’aigua havia d’arribar atothom, el repartimenthavia de ser equitatiu i elseu ús estava fortamentreglat i organitzat. Fins itot, en alguns moments dela seva història, va resultarpolèmic. Amb la comesad’organitzar l’aprofitamentde l’aigua es va crear la fi-gura del siquier el 1293.

Molins

nom. L’aigua de la fontes conduïa a través d’unasèquia descoberta –ac-tualment canalitzada–fins a Alaró; aquesta re-corria tot el centre urbàfins a finalitzar el traçat ala finca de Son Fortesa.

Prosseguint el camí, ideixant a mà esquerrales cases de Ses Arti-gues, s’observa que ha

perdut quasi totalmentl’empedrat i s’ha recon-vertit en una pista de for-migó. La via va ascendintper una zona de marja-des, sense allunyar-segens del llit del torrent.

Les marjades d’aques-ta zona es deuen a la par-cel·lació de terres comu-nals entre el 1673 i 1674per un incendi que vadevastar la comuna des’Estret. Els marges sónrudimentaris, molt adap-

Conjunt demarjades des’Estret

L’aigua de la font de sesArtigues arriba a travésd’una síquia fins a Alaró

54

tats al terreny, cultivatsmajoritàriament d’olive-rar, amb alguna petitazona d’ametlers a la partbaixa.

Als dos costats delcamí s’aprecien barra-quetes de roter –cons-truccions senzilles queservien per resguardar-s’hi mentre es realitza-ven les activitats agrope-cuàries i on es guardavenles eines de feina– comtambé cases de novaconstrucció. S’hi pujaentre oliverars mig aban-donats, alguns de total-ment recuperats recent-ment, reductes d’alzinarsi el pinar que envaeix elsantics cultius. En algunspunts, sorprèn la tècnicade l’empedrat i escalonatdel llit del torrent, en unintent de reduir l’erosió i

la força de l’envesti-da de l’aigua i facili-tar-ne la infiltració.

La ruta segueix,sense pèrdua, vallamunt, i arriba as’Estret, un con-gost natural de lavall, que dóna nomal torrent que acom-panya el viatger du-rant part de l’excur-sió. Travessat s'Es-tret, s’han de pren-dre unes voltes tancadesi una mica costerudes.

No s’ha d’abandonarel camí fins a haver tras-passat la finca de Ca naMagdalena. Deixant labarrera a mà esquerra,des de la qual arranca elcamí privat cap a lescases, seguint el camíoriginal i a poc més de100 m, s’obre un cami-

noi a l’esquerra. Lesfites, qualque marca ver-mella i fins i tot el nomd’Orient marcat sobre elformigó, proporcionenpistes del camí a seguir.

S’abandona el camítransitat fins llavors i elcaminant s’endinsa pelcamí de s’Escaleta,l’antiga via de comunica-ció a peu entre Orient iAlaró.

Una vegada trobataquest camí, serà difícilperdre’l per la quantitatde marques i guies ques’hi han instal·lat. Se-guint el rastre, s’arriba alpas de s’Escaleta, unpas construït en un puntde certa dificultat per altrànsit dels veïns, per laqual cosa es va construiruna paret de pedra, a laqual s’afegiren escalonsde pujada en forma d’es-cala.

Superat aquest con-

Torrent de s’Estret

gost, al cap de poc tempss’entra de ple a una pla-nícia envaïda per un alzi-nar humit, que ha estatexplotat rigorosamentdurant segles pels carbo-ners de la zona. En sónevidència la gran quanti-tat de barraques –cons-truccions senzilles on esresguardaven els carbo-ners– i les restes dels ro-tlos de sitja escampatsper la zona.

Com més s’avança,més pla és el camí, finsque s’arriba a sa Plana,un coll molt obert cap ala vall d’Orient. Aquestaesplanada és un punt detrobada de nombrososcamins secundaris queduen fins al poble d’O-rient o de tornada aAlaró. Al final del coll,s’obre davant el passe-jant la vista de la valld’Orient, un poblet depoc més de 40 veïns d’uninnegable encant, queatreu una gran quantitatde visitants tot l’any.

Es continua el caminoii s’enllaça amb un camíprou ample per a l’entra-da i sortida de carros, se-gurament per facilitarl’extracció de carbó. Escontinua la baixada ques’endinsa a Orient, ja enel municipi de Bunyola.El camí, a estones empe-

drat, passa per una sur-gència denominada laFonteta i connecta ambla carretera d’Orient, enel punt quilomètric 11,2.Per tornar a Alaró, es potretrocedir pel camí des-crit i tornar per allà ma-teix, o continuar per lacarretera d’Orient aAlaró.

Sa Plana és un coll molt obert cap a la vall d’Orient. Aquesta esplanadaés un punt de trobada de nombrosos camins. Al final del coll, s’obre davant el passejant la vista de la vall d’Orient

55

La tècnica mil·lenària d’elaboració de carbó esfeia amuntegant llenya, per formar la sitja,sobre una esplanada circular, es cobria d’argi-

la i branques i s’hi pegava foc. La construcció circu-lar de pedres es denomina rotlo de sitja.

La fusta, generalment d’alzina, s’havia de consu-mir a poc a poc i el carboner vigilava constantmentper obtenir un producte de qualitat òptima. Durantsessions de cremada que podien durar dies, els car-boners es refugiaven a casetes o barraques molt ru-dimentàries, on vetllaven les sitges.

Carboners

Alzinar de SonFortesa

Magnífic bosc d’alzines(Quercus ilex) on n’hi haque voregen els 300 o400 anys. Alguns d’a-quest arbres arriben als30 m d’alçària i 5 m decircumferència de lacapçada. Aquest petit al-zinar de poc més de10.000 m2 protegit desdel 2001, pertany a la

possessió de Son Fortesai s’enclava a la vorera dela carreta que va d’Alaróa Lloseta. El bosquets’ha conservat atès queencara ara s’utilitza perengreixar i que hi pastu-ri la raça autòctona deporc negre.

Uns bancs situatsentre la carretera i laparet que el limita, per-metran al passejant gau-dir de la bellesa del pa-ratge.

57

Patrimoni natural d’AlaróL’herència patrimonial d’un municipi no solament es valorapels elements arquitectònics i culturals que atresora –indub-tablement un dels grans atractius que ens pot oferir Alaró–,sinó també per la conservació d’aquest altre capital heretatque és el llegat ambiental. Tractau-lo amb respecte, perquèels alaroners no veuran bé qualsevol acte que es pugui enten-dre com un atac a la natura.

4

Pi de Son Guitard

El pi de Son Guitard és unexemplar de pi blanc(Pinus halepensis) ex-traordinari per la sevamida i edat, conegut i esti-mat per la població d’Ala-ró. Les seves mides: 23 md’alçària amb la capçada i4,50 m de circumferència,i se li calcula una edatentre 250 i 300 anys. Elnom li proporcionen lescases on es troba, la fincade Son Guitard. Es tractad’un exemplar protegit icatalogat des de 1992.

Eucaliptus de lafont de sa Bastida

Es tracta d’un exemplarsa i espectacular d’unarbre forà poc habitual ales Balears, un eucaliptus(Eucaliptus globulus). Lesdimensions de l’arbre sesituen al voltant dels 18 md’alçària i més de 2 m dediàmetre de tronc. Es lo-calitza devora l’antic hortde la font de sa Bastida.La seva edat s’estima alvoltant dels 100 anys.

Lledoner de saBastida

L’exemplar de lledoner (Cel-tis australis) que s’aixecasobre la plaça de sa Bastidaa los Damunt té un valor perser conservat que va mésenllà del fet de tractar-sed’un lledoner ex-cepcional, tambées tracta d’un ele-ment que formapart de la històriaviva d’Alaró: enaquest espai esreunien els pro-homs del munici-pi a decidir sobreel futur i les ac-cions d’Alaró. Seli suposa unaedat de 200 anys,fa al voltant de8 m d’alt i té unacircumferènciade 2,60 m.

Plàtans de s’Escorxador

Conjunt de plàtans (Pla-tanus orientalis) d’un dià-metre i alçària considera-bles. Es troben en terrenypúblic, a l’escorxador mu-nicipal reconvertit en

58

Eucaliptus de sa Bastida

Pi de Son Guitard

Lledoner de sa Bastida

casal de joves. Algun delsarbres supera els 25 md’alçària amb la capçada itenen de circumferènciadel tronc entre 1,65 i3,70 m.

Om de la Casad’Amunt

Exemplar singular d’om(Ulmus minor) d’uns 80cm de diàmetre del tronc i18 m d’alçada, que es pre-senta juntament amb al-tres exemplars en una pe-tita omeda a la Casa d’A-munt, dins el llogaret desClot d’Almadrà. Es tractadels escassos exemples debosquets que no han estatafectats per la grafiosi(Graphium ulmi), unaplaga que està acabantamb els oms de tota Euro-pa.

Polls, oms i plàtans de Son Fortesa

Destacat conjunt d’arbresde galeria o de ribera,molt escassos en el muni-cipi d’Alaró: polls (Popu-

lus nigra), oms (Ulmusminor) i plàtans (Plata-nus orientalis) pel camíd’Orient a través de lapossessió de Son Fortesa.L’omeda va ser afectadaper la grafiosi (Graphiumulmi), però ara es trobaen procés de recuperació.Essent els oms uns exem-plars que s’han convertiten escassos, no solamenten el municipi, sinó a totaMallorca, sembla essen-cial mantenir i recuperar-ne les poblacions supervi-vents.

59

Plàtans de s’Escorxador Plàtans de Son Fortesa

Om de la Casa d’Amunt

Aquestes finques ru-rals són particular-ment belles per les

seves façanes, que se ce-nyeixen a les pautes méspures del tradicionalismemallorquí: paraments degran alçària o longitudamb carreus de pedravista, balcons i finestresde diferents tipologies, oportals de mig punt i d’arcrebaixat.

El Clot d’Almadrà

Almadrà és una vall,ubicada en una depressiócàrstica. És el principalcamí al refugi dels Tos-sals Verds, ja en el termemunicipal d’Escorca. ElClot d’Almadrà comptaamb tres possessions queconformen un llogaret:Son Ordines, Can Xalet ila Casa d’Amunt.

La Casa d'Amunt és untopònim que ja apareixinscrit en el Llibre delRepartiment (1232), ique es tracta, per tant,d’una de les finques més

antigues d’Alaró. La faça-na principal, orientada alllevant, en la qual es dis-tingeixen tres pisos, coma la majoria de les casesmallorquines de l’època:planta baixa, plantanoble i porxo. Les faça-nes segueixen un esque-ma regular de les fines-tres, i el portal d’ingrésés un arc de mig puntamb dovelles i brancalsde marès. En un dels la-terals, un rellotge de solsense cap descripció. Al-tres volums destacablessón la tafona i el forn alpati posterior.

61

Alaró de pedrai de memòria5

Possessions U/17

Pont del Clot d’Almadrà

El mapa del cardenalAntoni Despuig (1784) as-senyala un camí de certaimportància poc abansd’arribar a la vall d’Alma-drà, que travessa el tor-rent del mateix nom a tra-vés d’un gual empedrat.En aquest punt s’aixecaun pont, just abans d’arri-bar a les cases de Son Or-dines, Casa d’Amunt i CanXalet. El pont continua almateix lloc, sostingutsobre uns pilars molt am-ples, fet que indica que eltorrent ha tengut i té pun-tes de cabal considera-bles. Dels tres arcs de migpunt, dos revelen dimen-sions similars (2,70 md’alçària per 3,65 m d’am-plària), mentre que el ter-cer és una mica més petit(2,40 m per 2,60). Elsarcs estan construïts depedra a la base, les voltessón de marès i la resta delparament combina lapedra i el morter. Entreles dues obertures idènti-ques a la base del pilar esva construir un esperópensat per tallar l’aiguadel corrent i repartir-laentre els dos arcs.

Can Xalet és una altrade les construccions delllogaret, datada dels se-gles XVII-XVIII. Es tractad’un casal de tres alturesamb una distribució irre-gular de les obertures(portes i finestres). Elsportals d’accés se situen ala part dreta de la façana:un d’entrada a l’habitatged’arc redó amb grans do-velles de pedra i un segonarquitravat d’entrada a lacapella, amb basaments,brancals i capitells mot-llurats també de pedra. Lacapella està decorada ambpintures barroques. Quasitots els detalls de la faça-

na s’han completat enpedra. De la coberta deteula àrab sobresurt unaespadanya amb formad’arc ogival. Les depen-dències dedicades a lesfeines del camp estan si-tuades de forma perpen-dicular a la façana i apa-reixen totalment abando-nades. Enfront del paller,hi ha una cisterna queabastia la casa.

Completant el triangle,Son Ordines d'Almadrà,del segle XVII. El portalforà, situat asimètrica-ment en un lateral de lafaçana, el corona un arcde mig punt amb llinda depedra i ferro forjat a lapart superior, a manerad’element decoratiu.Aquest portal de la fincatravessa un vestíbul pro-tegit per un arc que con-necta amb el pati.

Les cases s’organitzenal voltant d’aquest patiempedrat quadrangular,on es reparteixen les casessenyorials, la capella (s.XVIII), la tafona i les de-pendències agropecuà-ries.

A la façana de les casess’obrin cinc finestrals ambreixa de ferro forjat i em-

marcades de pedra, i en elprimer pis, quatre fines-tres amb balcons. Elporxo –el tercer nivell–presenta cinc finestresapaïsades i emmarcadesen relleu. Sobre el vestíbulque comunica amb el por-tal forà i el pati hi ha unaterrassa amb barana deferro.

La tafona, de plantarectangular i terra d’obra,se situa en el fons del patii al portal hi figura la data“1769”. La premsa és mo-derna i la tafona, hidràuli-ca, amb elementsmetàl·lics. Annexa aaquesta, una cambra ons’emmagatzema l’oli. Enel centre del pati, un collde cisterna.

Solleric

Solleric és una de lesgrans possessions demuntanya i les seves casesvan en consonància ambla finca. Se la coneix ja al’època musulmana, ambel nom d’alqueria Xular.S’esmenta també en elssegles XIII i XIV, desprésde la conquesta catalana,quan es va cedir a la famí-lia Guitard.

62

Façana principal de Solleric

S/16

63

Solleric era una granfinca de muntanya, peròno solament per l’exten-sió, també pel nombre detreballadors: hi havia de-vers 50 o 60 persones llo-gades, però en el temps dela collida d’oliva, augmen-taven fins a 200 i 300 tre-balladors més. Al final delsegle XIX, la possessiótenia 1.000 quarterades(equivalent a 710 ha) i la

producció d’oli continua-va essent una de les mésremarcables de l’illa, atèsque arribava a les120.000 tones de granqualitat. Relata l’arxiducLluís Salvador que a lafinca hi havia dues tafo-nes, de dues bigues cadas-cuna, fet que remarca laimportància de l’explota-ció de l’oliva.

La finca, anecdòtica-

ment, en els anys cin-quanta va ser pionera enla cria equina per insemi-nació artificial, concreta-ment de muls.

El 1966 la finca va pas-sar a ser propietat de lafamília Gilet, actual pro-pietària.

Solleric és una posses-sió rica en fonts (font desa Figuera, font Blanca,font des Verro, Fontassa

Una de les formes de caça més tra-dicional de l’illa de Mallorca i enparticular de la serra de Tramun-

tana que compta a Alaró amb una granafició, és la captura del tord amb filats decoll. Es tracta d’una caça selectiva que tésegles d’antiguitat.

El tord és una au migratòria de prop de24 cm d’alçària que passa la tardor i l’hi-vern a les Illes.

Durant el dia realitza petits recorregutsran dels arbres, entre les zones on dorm iles àrees d’alimentació.

Els caçadors aprofiten aquests movi-ments diaris per capturar les aus ambunes xarxes anomenades filats, subjecta-des a unes canyes llargues de fins a 7 me-tres de longitud, que estenen i subjectenmanualment en els denominats colls, quesón els espais baixos entre els arbres per

on prèviament s’ha observat que passenamb freqüència les aus. Quan el tord topaamb els filats, el caçador hàbilment tancales dues canyes i atrapa l’ocell dins laxarxa, que és així capturat.

Els colls tenen noms peculiars segonsles seves característiques o el caçador queel va construir: Es Foradet, Sa Roca, EsTubo, Es Pins…

Tres són els moments del dia adequatsper anar a caçar: a l’alba, durant el matífins al migdia i l’horabaixa a partir de lesquatre fins que enfosqueix.

La temporada de caça anualment ésentre octubre i gener, i el nombre depeces permeses és de 12 per caçador i dia.

El lloguer dels llocs de caça és una deles principals fonts d’ingressos de les pos-sessions de muntanya, ja que s’arriben apagar més de 3.000 € per un coll.

Els tords són la base d’un plat típic d’A-laró: els tords amb col, que no podreu de-gustar a cap restaurant, ja que no se’n per-met la comercialització.

Caça del tord

d’Oliclar, font de saGruta…) i en punts decaça tradicional de tordsamb filats.

El portal exterior elcompon un arc carpanellrebaixat amb brancals imotllures. Unes escalessituades en el lateral dretdel vestíbul baixen a la ca-pella (un dels tres pòrticsamb els quals compta).

Els edificis s’organitzenal voltant d’un pati empe-drat, que actua de distri-buïdor de les cases delssenyors –de tres pisos–,de la dels amos o arrenda-taris de la finca, de la tafo-na, de la capella (inscrip-ció del 1713) i les depen-dències agràries, actual-ment rehabilitades.

El parament de lescases dels senyors i lesobertures de la façanaestan íntegrament realit-zats en pedra. Les cober-tes del conjunt són deteula àrab i d’un o dos ai-guavessos.

Des del pati a travésd’un portal allindanats’accedeix a la tafona, queva funcionar fins a la dè-cada dels vuitanta delsegle XX i conserva al-guns dels elements tradi-cionals, a pesar d’haverestat mecanit-zada en el segleXIX. Es divideixen dues sales: ala primera estroba la maqui-nària i és on esmolia i es prem-sava; a la sego-na es troben elsantics dipòsits is’hi selecciona-va l’oliva i s’hidecantava l’oli.

La fincacompta ambuna capella (s.XVIII), el portalprincipal de la

qual també mostra l’escutd’armes de la família. Estracta d’una sola nau ambabsis semicircular queacull un retaule barroc defusta. L’oratori està orna-mentat amb pintures alfresc amb decoració bar-roca i un orgue sobre elcor.

Annex al lateral delportal forà es troba el ce-ller, que conserva bótesde vi i àmfores. El portaldel celler s’obri amb unarc rebaixat. El terra és depedra original.

A la part posterior deles cases, els estables(1929) i un forn.

Entre les instal·lacionshidràuliques, compta ambuna cisterna, un safareigquadrangular i l’aljub si-tuat a la part posterior dela casa.

Davant la façana prin-cipal, un jardí i una font.Des del jardí surt una es-calinata exterior amb es-calons i barana de pedraque arriba fins a la façanaexterior. A la barana hi haun escut, i al davall, unadata: "Any 1901".

De Solleric se n’ha ex-tret una gran quantitat depedra que ha ajudat aconstruir alguns dels ca-

sals del nucli antic d’Alarói el retaule major de l’es-glésia de Sant Bartomeu.

Es Verger

A la pujada al castelld’Alaró, es troba la pos-sessió d’es Verger, unaantiga alqueria d’origenàrab. Es tracta d’una fincaextensa, actualment divi-dida en quatre propietats.

Les cases de possessiós’organitzen en tres vo-lums annexos, el primerdels qual, les antigues de-pendències agrícoles,s’han rehabilitat com arestaurant.

El parament està em-blanquinat i el sòcol és dereferit gris.

Entre els elements perdestacar s’hi troben unafarinera –de la qual esconserven algunes peces-,part d’una tafona –depremsa mecànica– i unforn. La tafona incloul’antic dipòsit d’emmagat-zemament de l’oliva, unesestances cobertes ambvoltes de mig canó i, a lacambra contigua, lespeces de pedra i ceràmicaper emmagatzemar oli.L’oli que es produïa en es

64

Alcadena

Q/18

Verger era molt apreciatpels voltants per la sevaqualitat.

Entre els elements hí-drics, podem esmentaruna cisterna, una safareigi un aljub a la part poste-rior de les cases (camí desPouet).

Alcadena

La finca d’Alcadena sesitua a la part meridionaldel puig de s'Alcadena, dela qual rep el nom.

Les cases de la posses-sió s’organitzen al voltantd’un pati empedrat, talcom es repeteix a la majo-ria de les possessions d’A-laró. Al seu voltant, lacasa dels senyors, la tafo-na i una sèrie d’antiguesdependències agrícoles,els estables i la casa de lescollidores, actualment re-habilitades com a magat-zems.

S’accedeix al pati perun portal arquitravat,amb carreus de pedra ifusta. La façana s’organit-za en tres pisos, seguintuna disposició regular deles obertures.

El portal d’entrada ésun arc de mig punt cons-truït amb marès, on bran-cals i llinda s’han tallat enpedra i el portal és defusta antiga. Totes lesobertures de la façanaprincipal es presentenemmarcades amb pecesde pedra.

A l’esquerra de la faça-na principal, un pòrtic debigues de fusta, sostingutper columnes decorades.A l’interior d’aquest pòr-tic, una petita esculturade pedra personifica unaMare de Déu petitona (ala paret que pega a la casadels senyors) i uns renta-dors de pedra. Un portalallindanat dóna pas a unatafona de la qual encara

es conserven els elementsprincipals: la tremuja, eltrull, la perxa, la biga, lacaldera per encalentir l’ai-gua i una gran pica depedra i planta rectangularon es decantava l’oli.

Son Penyaflor

El primer escrit que do-cumenta l’existència deles cases és de 1345 i fa re-ferència a la possessiócom a propietat deRamon de Penyaflor, en-cara que el llinatge ja s’es-menta poc després de laConquesta. El 1967, lafinca passa als propietarisactuals. A Son Penyaflors’hi arriba pel camí de pu-jada al castell. El camí de

les cases pega al portalforà i al jardí de la posses-sió.

El portal exterior estàallindanat en pedra i semblacoronat per una làpida ambla inscripció que diu «Marede Déu del Refugi, pregauper noltros».

Al voltant del pati empe-drat s’organitzen les cases:la casa dels senyors, la delsamos, la capella, una porxa-da amb un forn i una sèriede dependències agropecuà-ries com el magatzem i elsestables de les ovelles. Elconjunt va patir una granreforma l’any 1966, espe-cialment aquelles depen-dències que acullen actual-ment l’agroturisme.

Traspassada la porta

65

Una llegenda relata l’origen del nom de SonPenyaflor. Conten que en el segle XIV els fetsque envoltaren la història d’amor entre Blan-

ca, la filla dels senyors de la possessió, i el jove Jordi,el nou governador del castell d’Alaró, va ser tan ex-traordinària que el nom de la finca rendeix homenat-ge a la seva memòria des de llavors.

Per tres vegades el pare de la jove, Arnau de Vila-ragut Serralta, descendent de la dinastia dels reis deMallorca, es va oposar públicament a la unió entreels joves. La raó: Jordi Unís Moncada va ser un decla-rat partidari de Pere el Cerimoniós, que va prendre

finalment a Jaume III el Regne de Mallorca. Pertres vegades el destí va desairar la negativa de DonArnau.

La primera vegada va afirmar: «Mai es mesclarà lasang del lleial amb la del traïdor. Abans caurà a tros-sos la penya del castell». Aquella mateixa nit un forttemporal va xapar part de l’espadat del puig d’Alaró.

Allò va fer enfadar més Arnau, que va vaticinar:«Abans floriran aquests maleïts penyals, en malahora llançats per l’infern, que jo consentiré tan in-iqua bastardia». Arribada la primavera floriren devioletes les roques caigudes.

Però ni així va donar el braç a tòrcer: «He dit quemai es mesclarà la sang pura del lleial amb la negradel traïdor…, durant la meva vida». Va morir el parede la jove el juny i el novembre el bisbe va casar elsdos joves a la Seu de Palma.

Els enamorats de Son Penyaflor

U/18

Q/19

d’exterior, un vestíbulamb un arc rebaixat co-munica amb el pati cen-tral. A la seva esquerra hiha l’entrada de l’oratori,on encara es conserva unaltar datat del 1712.

La casa principal s’o-rienta cap al sud-est i s’or-ganitza en planta baixa,planta noble i porxo. Lesparets estan fetes depedra i morter. La façanamostra una distribucióasimètrica de les obertu-res i hi destaca un portalredó dovellat de pedra.

Davant la casa hi ha unantic magatzem habilitatcom a sala d’estar. El por-tal arquitravat està consti-tuït per brancals i llindesde pedra, i al damunt s’hiha fixat un rellotge de sol.

De les activitats agríco-les que un temps es realit-zaven a la finca, l’explota-ció encara cria ovella ma-llorquina de raça autòcto-na.

De la tafona només esconserva la mola depedra. També comptenles cases amb un aljubtapat i dues fonts.

Son Curt

Aquesta possessió, si-tuada a la pujada al castelld’Alaró, conserva ele-ments del segle XVII. El1776 la propietat va pas-sar a les mans de JoanSampol i Ribes de Cabre-ra, família que encara enmanté la titularitat.

Les cases, organitzades

en bloc, es divideixen entres volums annexos: elcentral, de menor profun-ditat, proporciona certairregularitat a la línia dela façana, on el cos princi-pal apareix reculat respec-te de la resta. Les casestenen tres pisos: plantabaixa (casa dels amos),primer pis (planta delssenyors) i el porxo.

66

Aquest és el camí de carro que uneix el camí delRaiguer amb la possessió de Bànyols i ja va serdetallat al començament del segle XVII.

Aquest camí va ser declarat veïnal el 1861 i és, pertant, de propietat pública. Se l’ha denominat de dife-rents formes: camí de Binissalem a Alaró per Terra-grossa, camí dels Moliners i camí de Bànyols. Conti-nua sent el camí més curt que connecta els dos mu-nicipis. Patrimonialment en destaca un tram de cent metres,situat en el límit de terme entre Alaró i Binissalem,per la qualitat constructiva de l’empedrat.

Quant a les dependències i altres estris de lescases, es mantenen l’antiga tafona –quasi completa–,les menjadores d’animals al pati, un forn annex a lacasa, un paller, un colomer, un estable un poc aïllat,l’aljub i la cisterna.

El camí de Bànyols

Interior de les cases de Son Penyaflor

Q/19

A l’edifici principal s’hientra per un allindanatportal de brancals acabatsen capitells motllurats.Aferrats al portal

s’instal·laren un banc depedra a un costat i un pe-drís (pedra que ajudava acolcar al cavall) a l’altre. Ala construcció de la faça-

na, a més dels carreus depedra, s’ha utilitzat igual-ment marès.

Entre els elements ha-bituals de les possessions,Son Curt conserva la tafo-na, i n’atresora la majorpart de les peces. A mésde la cisterna, les casescompten amb l’aigua queproporciona el safareig,que es proveeix mitjan-çant un canal de la font deSon Curt.

Bànyols

Bànyols era una alque-ria originària de l’edatmitjana musulmana, ano-menada Baniuls (que in-cloïa Masnou), que for-mava part de la cavalleriade Guillem Puigdorfila.En aquests terrenys es vaconstruir una mesquitarural, de la qual es conser-varen elements fins alsegle XIV; fins i tot a propde les cases s’ha trobat ce-ràmica islàmica del segleXIII. La finca es va ins-criure en el Llibre del Re-partiment.

Com altres finques, estracta d’una casa de pos-sessió organitzada al vol-tant d’un pati interior que

67

La majoria de les possessions tenien per va-luosa i fonamental la tafona entre les sevesinstal·lacions. S’hi extreia el preuat oli, un lí-

quid que era moneda d’intercanvi i un actiu im-portant entre les possessions de muntanya.

La recol·lecció d’oliva, sempre a mà, es realitza-va quan l’oliva, madura, anava caient de les olive-res. Era una feina laboriosa que necessitava unagran quantitat de mà d’obra durant alguns mesos,atès que es feien diverses passades als oliverars.

Ja a la tafona, l’oliva es molia: es repartia sobrela solera de molins de pedra on es triturava fins aobtenir una pasta. La tracció dels trulls es realitza-va amb muls, que després varen ser substituïts permotors elèctrics ja a la segona meitat del segle XX.

A continuació, la pasta procedent de la mòltade l’oliva es col·locava entre els esportins (senallescirculars d’espart entrellaçat), que es col·locavenels uns sobre els altres i que feien les funcions decolador de l’oli i l’aigua i retenien la polpa. Mitjan-çant una biga o una premsa es pressionaven perextreure el contingut líquid de l’oliva entre els es-portins, i s’arribava fins i tot a banyar-los ambaigua calenta, per afavorir que l’oli se separàs de lapasta.

Finalment es deixava decantar per repòs, i se se-parava la part aquosa de l’oli d’oliva.

La producció d’oli

Biblioteca de Son Curt

Q/23

distribueix les cases delsenyor, les dels amos i lesdependències agropecuà-ries. La façana externaconsta de dues plantes:planta baixa i porxo, icompta amb una distribu-ció simètrica de les ober-tures.

El portal forà és un arcde mig punt amb dovellesi brancals de pedra, realit-zats. Sobre el portal apa-reix l’escut de Bànyols.

Son Fortesa

El 1818, Pedro Maza deLimaza, abans Caro Álva-rez de Toledo, marquès dela Romana, la va vendre aAntoni Rosselló Pizà. Ladarrera reforma l’ha fetael conegut arquitecte Ra-fael Moneo.

La propietat s’organitzaal voltant d’un pati empe-drat, on s’ubiquen els vo-lums avui reformats i re-habilitats per allotjar laseu corporativa de la co-neguda empresa de calçatCamper. Les dependèn-cies agropecuàries s’hanreconvertit en departa-ments administratius,sala de conferències, salade convencions, taller de

disseny… A la reformas’han respectat molt lesestructures originals is’han utilitzat materials

moderns com el ferro i elvidre, en els nous ele-ments, per diferenciar-losperfectament dels origi-nals.

El portal forà és un arcde mig punt dovellat, ambbrancals de marès, coro-nat per l’escut de la famí-lia Zaforteza (data del1818).

A la façana exterior deles cases, s’hi obrin diver-

ses finestres d’estil clàssic,molt treballades, ambcornises i llindars motllu-rats de pedra.

A mà esquerra del por-tal de la façana, es localit-za l’entrada a la capella:un pòrtic d’estil clàssicamb una cornisa i pilas-tres motllurades de pedra.La capella a l’interiorllueix un sòtil de biguesvistes i revoltons pintatsamb motius vegetals i fi-guratius i, a les parets la-terals, imatges de figuresreligioses.

De l’edifici principal, elque corresponia al delssenyors, en destaquen elsòtil d’algunes de les habi-tacions amb voltes d’ares-ta i cobertes de bigues, iles rajoles hidràuliques

del passadís i alguna deles habitacions.

Enmig del pati central,hi ha un brollador deplanta octogonal sobreuna solera circular i unacisterna de coll gòtic.

De l’antiga tafona restaalgun element, com les pi-ques de pedra d’emma-gatzemament. Sobre elportal de la tafona hi hagravada la data “1638”.

68

Bànyols

Son Fortesa

Q/21

S’Olivaret

Les cases estan referen-ciades des de l’any 1312,quan Pere de Centelles,procurador del vescomtede Bearn, va cedir unapart de la possessió de So-lleric a Pere Guitard. Lanova propietat passà aanomenar-se s’Olivaret.En el segle XVI va ser ad-quirida per Mateu Monta-ner i va continuar a la fa-mília fins al comença-ment de segle XXI. L’any2000 va patir una remo-delació espectacular, se-guint les estructures del’antiga possessió, pertransformar-la en unhotel rural.

L’edifici es divideix entres cossos. El central ésel principal i té tres pisos:planta baixa, primer pis isegon pis, seguint un es-quema regular de lesobertures.

A l’interior de la plantabaixa s’ha mantingut partde la maquinària de l’anti-ga tafona, del 1762, i queforma part de la decoracióde l’actual bar de l’hotel.

Son Bergues o Son Berga

Son Bergues és unapossessió del segle XVIIque va ser reconstruïdaseguint l’estil regionalistade postguerra del 1950,projectat per l’arquitecteCarles Garau Tornabells.

En el segle XVIII lacasa Berga va passar aCan Vallès d'Almadrà,més tard marquesos deSolleric.

Al voltant del pati s’a-grupen les cases de la pro-pietat, amb les dependèn-cies agrícoles i les destina-des als animals.

El portal forà es redóde pedra, per damunt del

qual sobresurt un rellotgede sol. A la mateixa parets’encasta la finestra renai-xentista que enarboral’escut de la família Berga.

Al voltant del pati s’a-grupen les cases dels se-nyors, dels arrendataris oamos, el graner i la garro-vera.

Quasi totes les obertu-res que peguen al pati ex-hibeixen allindanat, em-marcades en marès iampit motllurat. A la re-

forma es va afegir unbalcó tancat sostingut permènsules i obertures demig punt.

El portal d’ingrés a lacasa dels senyors segueixl’esquema renaixentista:fines columnes d’ordreclàssic sobre plints quesostenen una llinda quedu l’emblema nobiliaridels Berga al centre, tottreballat sobre marès.Sobre aquest, una capelle-ta amb la figura de santAntoni.

Diversos són els acces-sos a les habitacions desdel pati: una escala exte-rior adossada a la paret iun portal escarser demarès amb un pont depas cobert de volta d’ares-ta.

A la façana posteriordestaquen els contrafortsi un pedrís que cobreix

banda i banda del portal.Aquesta façana pega aljardí de marjades, recor-regut en part per una es-calinata de pedra. Aprofi-tant el pendent del ter-reny s’articula un sistemade recollida d’aigua ambun pou, safareig, aljubs isíquies amb la finalitatd’emmagatzemar aigua iregar l’hort.

Quant a les dependèn-cies ramaderes annexes,mantenen la mateixa ti-pologia constructiva quela resta del conjunt i ac-tualment han estat adap-tades per ser usades coma agroturisme.

Son Berga, per a l’arxi-duc Lluís Salvador:

«Mostra d’aquesta pos-sessió una petita finestrarenaixentista i un portalen forma d’arc de migpunt presidit per un re-llotge de sol amb data del1756. Digne és d’esmentarel petit pati amb la crei-xent dels Bergues i la peti-ta capella. Davant l’entra-da, al costat de l’era, s’alçaaltiu un gran lledoner»(Les Balears per la pa-raula i el gravat, de l’ar-xiduc Lluís Salvador).

Sa Teulera Vella

L’accés a les cases depossessió del segle XVIIIes realitza a través delportal forà de mig puntdovellat de marès, encaraque els brancals i la llindasiguin de pedra. Ja dinsles cases, un petit pati em-pedrat fa de distribuïdorde la casa dels senyors, ladels amos, l’antic portalde la tafona –que exhibeixl’utillatge en bon estat deconservació– i la sala deles piques de l’oli. Sobre lacasa dels senyors s’assen-ta un original rellotge desol. Altres dependències

69

Sa Teulera

S/18

S/19N/21

com la capella, els esta-bles i la farinera (que con-serva la majoria dels ele-ments) s’annexen a lapossessió.

La façana noble desple-ga tres altures (plantabaixa, primer pis i porxo)seguint un esquema regu-lar de les obertures, i elportal és un arc redó do-vellat, amb brancals depedra. A la dreta del por-tal, una finestra d’ull debou, i sobre aquesta, unafinestra en forma d’arc demig punt, possiblementmolt posteriors a la restadel conjunt. Les altresobertures estan emmarca-des amb faixes referidesen relleu i presentenampit motllurat.

A la capella, situada ala part posterior de la casadels senyors, s’hi accedeixa través d’un porxo ambtres arcs de ferraduraapuntats amb columnescilíndriques i capitellsamb motius vegetals i co-rintis.

Entre les instal·lacionshidràuliques, les casescompten amb un aljub,un safareig i una cisterna.L’aljub té una obertura enel lateral de la volta demig canó i es comunicamitjançant un canal quediscorre per damunt unarc de mig punt construïtde pedra fins al safareig.Al centre del pati es vainstal·lar una cisternaamb mota i coll de plantaoctogonal en la qual es vagravar la data “1778”.

Pont Trencat

Pont construït sobre eltorrent Solleric que per-metia el pas del camí delRaiguer, a l’antiga carre-tera de Consell a Alaró.

Josep Mascaró Passariusreferencia el pont Trencaten el segle XVI. Així ma-teix apareix dibuixat enun mapa del final delsegle XVII i durant la cen-túria següent se’n comp-ten nombroses repara-cions a conseqüència deles crescudes del torrent.D’aquí probablementprové el nom. Recent-ment ha estat restaurat ila zona annexa és un àread’esbarjo. El pont constad’un sol arc de mig punt iestà, quasi totalment,construït de marès, car-reus de pedra i morter.

Sistema hidràulic deses Artigues

La font de ses Artigueses remunta a l’època mu-sulmana i se’n relata l’úsen el capbreu de Gastó deBearn de 1232, encara queles construccions destina-des a emmagatzemamentd’aigua –aljubs i cister-nes– són majoritàriamentdel segle XIX.

El sistema neix a la fontde ses Artigues, davant la

finca de ses Artigues, apoc més d’un quilòmetreal nord del nucli urbà.

La font proveïa antiga-ment Alaró a través d’unsistema de bombeig d’ai-gua i cisternes, comtambé el conjunt de mo-lins fariners i safareigs.

Perduren dins el pobleun elevat nombre d’ele-ments relacionats ambl’abastiment d’aigua pro-cedent de la font. Els al-jubs es distribueixen pelscarrers de Son Rafalet, cana Fara, Pujol, Síquia,Son Sitges i es Pontarró, amés del pati de Son Tugo-res. Pel seu valor cons-tructiu, destaquen les cis-ternes de la plaça Cabrit iBassa (1866) i del carrerdes Porrassar, de base oc-togonal i motllurada. Alcarrer Pintat, del Porras-sar i de Can Manyoles,conserven les rodes debombeig originals.

Al llarg del poble hi hauna altra sèrie de puntsde presa d’aigua que nomostren elements debombeig, que se situen aSon Borràs, plaça Cabrit iBassa de los Damunt, i alscarrers des Porrassar,Sant Vicenç Ferrer, CanPintat, Son Antelm, Solle-ric, Can Manyoles i a la

70

Pont Trencat

Q/24

P/18

mateixa plaça de la Vilad’Alaró.

Un dels punts interes-sants del sistema d’abasti-ment és la font de la plaçade la Vila, emplaçadasobre la cisterna que l’a-basteix i en la qual s’haesgrafiat una inscripcióque diu l’any 1742. La fontes localitza en el pòrtic del’actual consistori munici-pal, que data de mitjansegle XX, moment en elqual va ser traslladat aaquest punt.

A l’entramat s’inclouentambé tres rentadors pú-blics, dos de petits a losDamunt (Son Rafalet i cana Fara) i un de més grosal carrer del Pontarró.

En el sistema de qanatmereixen especial mencióels molins, que concen-tren una important partde la seva activitat. Des-prés de la conquesta feu-dal, es descriuen deu mo-lins hidràulics, dels qualsnomés n’han perduratfins avui vuit, en diversestat de conservació.

Aquests molins, per larestricció de l’ús de l’ai-gua, utilitzaven el meca-nisme de canal de deriva-ció o de cup fins a un pri-mer embassament d’ai-gua, per aconseguir lapressió i el volum sufi-cient, que després es feiaprecipitar des d’una certaaltura en caiguda lliuresobre el mecanisme delmolí.

Seguint la síquia, desde l’origen de la font, elsmolins s’organitzen de laforma següent:

Molí de sa Font, ins-tal·lat dins una torre qua-drangular visible des delcamí de ses Artigues. Se’nconserva la maquinària al’interior i a l’exterior s’hiexposen les pedres demoldre com a element de-

coratiu. En haver passatpel molí, una canaleta feiaarribar l’aigua als cultiuspropers. Actualment l’ai-gua s’ha canalitzat i des-viat del recorregut origi-nal.

Molí de Ca na Fara,(c. de Ca na Fara, 33). Elmolí quasi ha desaparegutenvaït per la vegetació del’hort de la casa on estroba. Conserva única-ment una paret de latorre, un dipòsit tapat deciment, les restes d’una sí-quia, en la qual transcorreuna canonada moderna, iel cup del molí en moltmal estat.

Molí de Son Borràs(c. de Son Borràs, 9-11).Es conserva part del siste-ma hidràulic format peruna síquia que connectael safareig i el molí. Comla resta, datat a l’edat mit-jana islàmica. La síquiacontinua després del safa-reig fins al jaciment deSon Bieló i procedeix del’antic molí de Ca na Fara.

Son Bieló (c. de SonSitges, 11). A les cases deSon Bieló hi ha restesd’una síquia actualmenttapiada per una reixa

metàl·lica, malgrat queencara drena aigua.Només ha sobreviscutpart del molí, la resta s’haesbucat, però encara se’ndistingeixen restes de lasíquia.

Molí Son Vidal (c. dela Síquia, 21-23). Restesd’un molí i part de la sí-quia localitzada en unasala dins la casa. Es con-serven part del cup, de lamaquinària del molí(rodes i dipòsit) i les pe-dres de moldre.

Son Tugores (Clastrade Son Tugores, s/n). Lasíquia parteix de SonVidal fins a un gran safa-reig (35 m per 5 m) deSon Tugores. A la façanade les cases es fa visiblepart de la síquia que con-dueix l’aigua fins a SonBerní. L’antic molí erapart integrant de la casa,que l’Ajuntament ha man-tingut després de la refor-ma de l’immoble munici-pal.

Molí de Son Berní(passatge de Son Berní,s/n). Es tracta de duesconstruccions de formarectangular adossades.No conserva més que les

71

Molí de sa Font

restes del canal i d’una ca-naleta (de 0,65 m d’am-plària i profunditat de0,45 m) a la qual s’acce-deix pujant deuescalons. Tambées distingeix partde la síquia quedesemboca a unsafareig.

Molí de SonIbert (c. de SonIbert, s/n). Lafinca comptavainicialment ambdos molins i unasíquia. Del pri-mer només enroman algunapeça i el safareigs’ha transformaten piscina. Elsegon molí,major que l’ante-rior, formava partde les cases delmateix nom i enresten solamentles parets exte-riors. Del com-plex es conservaalgun element, com lespedres de moldre. La sí-quia, de 100 m de longi-tud i 1,5 m d’amplària,procedeix de Son Berní,comunica el primer i elsegon molí de Son Ibert i

continua el camí cap alMolinàs.

Es Molinàs (c. de canManyoles, 177). D’aquest

darrer molí n’és visible lasíquia d’1,25 m d’amplàriai 3 d’alçària, el cup apa-reix canalitzat amb un tubmodern i s’hi han conser-vat les pedres de moldre.La finca ha estat remode-

lada recentment però esmantenen les restes del’hort, un temps abastitper la síquia.

Aquests molinshan sofert transfor-macions amb elsanys, fins i tot algunes va adaptar pertransformar-se enfàbrica paperera ala fi del segle XIX icomençament delXX. Actualmentmolts han desapa-regut per abando-nament o s’han re-convertit a usosnous.

72

Manxa del carrer de Can Manyoles

75

Alaró es vesteixde festaLes festes que se celebren a los Damunt i a los Davall, tenenl’origen en celebracions arrelades en el poble. Amb els anyss’hi han anat incorporant noves activitats que s’han sabutcombinar i fusionar amb la tradició secular.

6

Sant Antoni, 17 de gener

Sant Antoni Abat,patró dels animals, es viusobretot la vigília de l’o-nomàstica, quan els alaro-ners torren llonganissa ibotifarrons als incompta-bles foguerons que cre-men alegrement enmigdels carrers del poble. Calacostar-se a qualsevol icompartir l’embotit torrati un tassó de vi de la co-marca.

Aquesta mateixa nit la

colla de Dimonis d’Alarórealitza la primera sortidade l’any.

Els Dimonis d’Alaró

El foc, com a símboluniversal que ha suscitatinquietud i la il·lusió enun univers quimèric, con-tinua vinculat al món delsdimonis.

Les actuacions dels Di-monis d’Alaró varen co-mençar l’any 1998 amb elseu primer correfoc.

El correfoc és un ballsense treva dels dimonisal so de la percussió delstambors, sota una plujaincessant de guspires, i

del qual poden participarels observadors.

Na Marranxa és la figu-ra monstruosa sortidadels abismes de l’infernque escup foc i que centragran part de l’actuació. Lapeça representa una rata-pinyada fantàstica i màgi-ca que, no fa tant detemps, feia por als méspetits en boca dels seuspares i que s’ha recuperatper al bestiari popularamb els dimonis.

Hi ha una agrupació in-fantil que reprodueix totsels punts de l’organitzaciódels adults: fins i tottenen na Marranxeta, unfacsímil en petit de la

Gener

76

monstruosa ratapinyada.Els balls dels Dimonis

tenen tres actuacions fixesa Alaró: la vigília de SantAntoni (16 de gener), lesfestes de Sant Roc (16 d’a-gost) i la fira de tardor,per octubre. Durant totl’any participen arreu deMallorca a fires, festes iactes on són convidats.

La festivitat de SantAntoni és anunciada perla picarolada a càrrec delsmés joves, en un recorre-gut pels carrers del poblefent sonar multitud de pi-carols. Els acompanyasant Antoni, caracteritzatcom un ermità, mentre undimoni persegueix lacolla.

L’horabaixa se celebrenles beneïdes. En aquestaantiga celebració, els pro-pietaris de mascotes delpoble –que actualmentsubstitueixen els animalsde pastura o granja d’altretemps– els duen fins al’església de Sant Barto-meu perquè el capellà elsesquiti amb aigua beneïdaamb la finalitat de prote-gir-los de qualsevol maldurant l’any.

Març / abril

Pasqua

Com a la majoria de lesterres espanyoles, a Ma-llorca les celebracions re-ligioses tenen una grandevoció i acceptació.

La Setmana Santa és lacelebració més intensadins l’església Catòlica iconsisteix en el memorialde la Passió, Mort i Resur-recció de Jesucrist. Du-rant aquests dies es fanprocessons en les qualsparticipen distints col·lec-tiu agrupats en confrarieso germandats religioses,sempre acompanyant unpas de Crist o de la Marede Déu, imatge vinculadaa un passatge de la Passió.Després de la SetmanaSanta, arriba la Pasqua deResurrecció, la celebracióque commemora la resur-recció de Jesucrist.

A Alaró hi ha cinc con-fraries: la Mare de Déudel Silenci (vestits denegre i amb cordes depita), Nostra Sra. de l’Es-

perança (vestitsde color verd),el Sagrat Cor deJesús (vestits decolor vermell),la Mare de Déude Lourdes(vestits de colorde cel) i la Marede Déu del Re-fugi (vestits decolor negre icapa blanca),que treuen untotal de quatrepassos.

Les proces-sons se celebrenles nits del Di-jous Sant i Di-

vendres Sant.El Diumenge de Pas-

qua, de matí prest, a la in-tersecció de carrers cone-guda com sa Creu, té llocla processó de l’Encontre,en la qual es represental’escena de quan la Marede Déu veu per primeravegada Crist que ha res-suscitat.

Les imatges que recor-ren els carrers són tallesoriginals del segle XVIII.

Fogueró de la revetla de Sant Antoni

Processó de SetmanaSanta

77

Pancaritat:l’Àngel

El diumenge següentde Pasqua, se celebra lafesta de l’Àngel, una pere-grinació en la qual cente-nars de persones pugen alcastell d’Alaró.

Maig

Mare de Déu de Maig

El darrer dissabte demaig, per celebrar la Mare

de Déu de Maig, surten adansar pels carrers de losDamunt els Cossiers.Aquest grup de set dansa-dors acompanyats de la fi-gura del Dimoni, recorreels carrers de los Damuntexhibint els quatre ballsque han resistit el pas deltemps. Tradicionalmentaquestes actuacions sem-blen estar a mig camíentre l’escenificació i elball, on la figura de laDama comanda i al seuvoltant s’organitza l’esce-na. Sempre finalitzen ambun darrer acte on el dimo-ni finalment és ferit demort.

Ball dels Cossiers

El ball dels Cossiers ésuna de les danses més an-tigues que es conserven aMallorca, i s’han docu-mentat des del segle XVI.L’arxiduc Lluís Salvador(segle XIX) els va descriu-re detalladament en el seurecorregut per la geogra-fia balear a l’obra Die Ba-

learen. Molt s’ha teoritzatsobre el possible origendel vocable i entre les con-jectures més versem-blants hi ha la que sostéque prové de cós, és a dir,d’un ‘lloc per córrer’. Unelement que lliga ambaquesta teoria, serien lescintes que pengen de lafaixa, premis de les corre-gudes celebrades, ques’organitzaven només pera ells, en el cós del poble.

L’origen del ball delsCossiers es antiquíssim,se’ls ha relacionat ambballs arcaics de les cerimò-nies d’adoració i culte a lesdivinitats agràries, salvantles evidents mutacions alllarg dels segles, que haninfluït en els seus vestits,ritmes i organització. ElsCossiers evolucionen iconviuen amb les manifes-tacions religioses, peròtambé s’han amagat o ca-muflat per assegurar lapermanència els darrerssegles. A Alaró el ball es varecuperar el 1992, desprésde dècades d’oblit.

Ball dels Cossiers a los Damunt

78

La dansa la realitzen sisballadors (els anomenatscossiers) i la Dama, quepresideix tots els balls imoviments. Una figuracomplementària als cos-siers és el Dimoni, unapersona disfressada ambun vestit de sac del qualpengen cintes de colorvermell i groc, amb ba-nyes i una careta, que dis-treu la gent amb bots i ca-brioles, i pega algun tocamb l’enorme garrot,sense arribar a fer mal, ajoves igrans quecontem-plen l’esce-na.

La indu-mentàriade tots elscossiers téelementscomuns(cintes, lla-ços, faldes,esparde-nyes o unabanda alpit), encaraque hi hacanvis en funció del mu-nicipi. A Alaró els balla-dors s’organitzen en pare-lles per colors: vermell,color de rosa i color decel. El capell és una relí-quia de la vestimenta bar-roca, en altre temps d’úsgeneralitzat entre els ba-lladors. Es tracta d’unaespècie de corona o mitrade cartó dur folrat ambtela del color de la vesti-menta, adornada amb mi-rallets, picarols, flors icinc grans borles confec-cionades amb llana.

La Dama du una vesti-menta molt femenina:brusa i falda d’organdíamb puntetes blanques icintes i llaços de colors,coronada amb un capellde palla.

Temps enrere eren

molts els balls interpretatspels Cossiers, actualmentse n’han recuperat alguns,acompanyats únicamentde dues tonades. Es tractade «La Processó», «L’O-ferta», «La Cadena» i «LaGentil Senyora».

A Alaró els Cossiersúnicament actuen duesvegades l’any: a la festa dela Mare de Déu de Maig ia la del patró, Sant Roc, el16 d’agost.

L’única forma de gau-dir dels balls, veure’n de

prop lesparticulari-tats i obser-var els ele-ments méssignificatiusd’aquestscuriosos ba-lladors, ésassistint aaquestescomptadessortidesdels Cos-siers d’Ala-ró.

Juny

Sant Pere, 29 de juny

El patró de los Damuntés sant Pere i durant elsdies que precedeixen el 29de juny es duen a termeactivitats de diversa índo-le i revetles populars perfestejar-lo.

Es tracta de les festesque marquen l’inici del’estiu. Tenen un caràctermolt local i recorden, perl’entorn on se celebren i laquasi exclusiva assistèn-cia d’alaroners, les festespopulars que un temps secelebraven en els poblesde Mallorca.

Agost

Sant Roc, 16 d’agost

Les festes patronalsd’Alaró tenen lloc la set-mana que precedeix el 16d’agost, dia en el qual escommemora l’eradicacióde la pesta del segle XVIIper la miraculosa inter-venció de sant Roc, que vaatendre les pregàries delsfeligresos.

Durant una intensa set-mana es duen a terme di-verses activitats lúdiques iculturals, entre les qualsdestaquen els balls delscossiers, les corregudes dejoies, les carrosses, la pro-cessó religiosa, sortidadels gegants, actuacionsdels dimonis, exposicionsd’art al carrer o diversosconcerts i revetles.

Cossiers i corregudesde joies

Durant la festa del patrósant Roc, 16 d’agost, amigdia, es realitzen les tra-dicionals corregudes dejoies. Unes corregudes queatorguen premis, les ano-menades joies, penjades acanyes verdes, als guanya-dors.

Les corregudes es duena terme al so de músicatradicional: del flabiol,tamborí i xeremies.

La competició començaamb unes corregudes elsparticipants de la qual sónels components dels Cos-siers, que finalitzen així laruta de danses matinal. Elrecorregut comença a les10 h del matí a la plaça dela Vila i transcorre per di-versos punts del nucliurbà, incloent-hi un balldavant la casa del batle obatlessa i les seves pròpies.

Festes de Sant Pere

79

Carrosses

La revetla de Sant Roc,el 15 d’agost, des de 1973se celebra una desfiladatalment un carnaval d’es-tiu. Els alaroners es dis-fressen i desfilen amb car-rosses adornades ambmotius lúdics, reivindica-tius o satírics amb refe-rències a temes d’actuali-tat, clàssics o fan-tasia pura. Des-prés de la desfila-da es donen pre-mis als partici-pants que haurandestacat.

Processó

L’horabaixa dela festivitat deSant Roc, se cele-bra una processóreligiosa amb laimatge de “SantRoquet” acompanyadapels Cossiers pels carrersdel centre del poble.

Gegants d’Alaró i dimonis

Des de l’any 2000 dospersonatges nous s’hanincorporat a les festes icelebracions del poble: elsgegants Cabrit i Bassa.

Aquestes dues figuresde més de quatre metresd’alçària, encarnen els he-rois medievals que defen-

saren amb valentia la for-talesa del castell d’Alaró.Els gegants surten acom-panyats de la música del

flabiol, tamborí i les xere-mies, i es reuneixen a laplaça amb altres gegantsde diferents pobles, quearriben a ser més de 30per a gaudi d’infants igrans.

Les festes patronalsacaben amb un correfocdels Dimonis a la plaça dela Vila.

Setembre

Nativitat de laMare de Déu,8 de setembre

El primer diumen-ge de setembretambé se celebra laNativitat de la Marede Déu amb la puja-da i organització d’undinar popular davant

l’oratori del castell d’Ala-ró.

Desfilada de carrosses

Trobada de gegants durant les festes de Sant Roc

80

Fires i mercats

Mercat setmanal

Cada dissabte de matí,la plaça de la Vila estransforma en un mercaten el qual es poden trobartot tipus de queviures iproductes artesanals d’A-laró, com també altresproductes de més recentexposició, com ara roba ofins i tot plantes i flors.

Fira de tardor

A començaments d’oc-tubre, a la fira de tardors’intenta reunir una mos-tra del ventall de treballsartesans d’Alaró. A les da-rreres edicions s’han in-corporat tot tipus d’activi-tats lúdiques i comercialsper amenitzar la fira, comles diverses edicions de laMostra de Cuina d’Alaró ila degustació de vins de laregió.

Punt de venda artesanal de la fira de tardor

1. Alaró, marc geogràfic 1

2. Les arrels d’Alaró 5

3. Passejar per Alaró

CENTRE VILACASTELL D’ALARÓCAMÍ DE SES ARTIGUES A ORIENT

164052

15

4. Patrimoni natural d’Alaró 57

5. Alaró de pedra i de memòria 61

6. Alaró es vesteix de festa 75

Alaró: terme municipal 82

Alaró: plànol nucli urbà 84

Guia turística d’AlaróEdició: Ajuntament d’AlaróFotografies: Giorgio Gatti, Maria Antònia Miró, Lola Gómez, B. Ramon,Joan Vicenç Lillo, arxiu Al rum i arxiu Ajuntament.Il·lustracions: Miquel JaumeMaquetació: Noguera

DL: PM 1101-2016

índex