3

La població al món

1. ELS EFECTIUS DE LA POBLACIÓ MUNDIAL La quantitat total de persones que habiten al món o en un espai determinat (un continent, un país, una ciu-tat) s’anomena població absoluta. L’any 2011 la població absoluta mundial va superar els 7.000 milions de persones.

La població relativa o densitat de població és la relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocu-pen. Per saber la densitat de població d’un territori, s’aplica aquesta fórmula:

Densitat de població = Població absoluta

Extensió (en km²)

Les dues fonts bàsiques per obtenir informació demogràfica són el cens i el padró. El cens és la llista de tots els habitants d’un país amb indicació d’on viuen, la feina que fan i altres dades de caràcter cultural i econò-mic. Els cens l’elabora l’Estat cada deu anys.

El padró municipal és una llista de tots els habitants d’un terme municipal i és confeccionat periòdica-ment per l’Ajuntament.

La població mundial l’any 2011

Continent Població absoluta (en milions)

Extensió (en km2)

Àfrica 1.051 30.249.096

Amèrica del Nord 346 25.423.440

Amèrica Central i del Sud 596 17.814.020

Àsia 4.216 44.444.038

Europa 740 10.396.421

Oceania 37 8.942.252

Font: Population Reference Bureau (2011).

2. ELS INDICADORS DE L’ANÀLISI DEMOGRÀFICAEls indicadors demogràfics més bàsics són les taxes de natalitat i mortalitat, el creixement natural o vegetatiu i el saldo migratori.

L’índex o taxa de natalitat és el nombre de nascuts vius durant un any per cada 1.000 habitants de l’in-dret que s’analitza. L’índex o taxa de mortalitat és el nombre de defuncions anuals per cada 1.000 habi-tants de la zona que s’analitza. Les taxes de natalitat i mortalitat es calculen en tants per mil (‰).

4 5

LA POBLACIÓ AL MÓN La població al món

4. L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ: EDAT I SEXE

4.1. La piràmide de poblacióL’estructura d’una població és la descripció d’una població en un any concret per conèixer la relació d’homes i dones que hi ha i les seves edats. L’estructura de la població es representa gràficament en piràmides de població.

Si la piràmide representa una societat jove, la base és molt ampla i la cúpula molt estreta. Aquest mo-del de piràmide sol correspondre a països pobres amb un alt índex de natalitat i una esperança de vida reduïda.

Els països amb tendència a l’envelliment estan representats per una piràmide gairebé rectangular i amb poca base.

Els països envellits solen tenir la part central de la piràmide ampla i una base molt estreta.

4.2. Població i condició femeninaAls països rics les dones ocupen menys llocs de treball que els homes. Les dones treballadores so-vint han d’assumir una doble jornada: la laboral i les feines de la casa. L’atur femení és més alt que el masculí.

Als països pobres les dones solen tenir al seu càr-rec la major part de la feina del camp i de la cura dels ramats i han d’ocupar-se, a més, de les feines domèstiques. L’analfabetisme també afecta més les dones que els homes.

El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre la taxa de natali-tat i la taxa de mortalitat. Quan en un territori el nombre de naixements iguala el de defuncions, té lloc un crei-xement zero. Si el nombre de defun-cions supera el de naixements, es pro-dueix un creixement negatiu.

La migració és el trasllat de perso-nes d’un lloc a un altre per instal·lar-s’hi a viure i treballar. Les persones que se’n van del seu país per anar a viure i treballar en un altre indret són els emigrants i les persones que ar-riben a un país per establir-s’hi són els immigrants.

Les migracions poden ser interiors, quan el moviment de migració es produeix entre municipis d’un mateix país, o bé exteriors, si un dels dos municipis és a l’estranger. També poden ser definitives o temporals.

El saldo migratori d’un indret s’obté restant el nombre d’emigrants del total d’immigrants.

3. LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ I ELS MODELS DEMOGRÀFICS

3.1. La dinàmica de la poblacióS’entén per dinàmica de la població els diversos can-vis en l’evolució de la població durant un temps deter-minat.

Al llarg de la història la població mundial s’ha caracterit-zat per dos trets:

• La tendència al creixement a llarg termini.

• L’acceleració del creixement en els darrers 200 anys.

3.2. Els models demogràficsAl món actual hi ha dos models de creixement de la població: un correspon als països rics o desenvolu-pats, que tenen un producte interior brut (PIB) per càpita alt i un creixement demogràfic baix. L’altre model correspon als països pobres o en vies de desenvolupament i és invers al primer model.

Creixement de la població mundial (500 aC - segle xx)

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000800

Milions d’habitants al món

600400200

Edat

ant

iga

(Im

per

i rom

à)

Edat

mitj

ana

Edat

mod

erna

Edat

con

tem

por

ània

2000

Anys

–500 aC –250 aC 0 250 500 750 1000 1250 1500 1750

0,0

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980+

Edat

Edat

Edat

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,40,20,40,60,8

Homes Dones

1,01,21,4

0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,50,51,01,5

Homes Dones

2,02,5

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99100+

0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 3,02,50,51,01,5

Homes Dones

2,03,0 2,5Població (en milions)

Població (en milions)

Població (en milions)

5-90-4

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99+100

Piràmide de població d’Angola.

Homes Dones

Població (en milions)

0,0 2,52,5 0,5 1,0 1,5 2,00,00,51,01,52,0

+8075-7970-7465-6960-6455-5950-5445-4940-4435-3930-3425-2920-2415-1910-145-90-4

Edat

Piràmide de població de França.

0,0

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980+

Edat

Edat

Edat

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,40,20,40,60,8

Homes Dones

1,01,21,4

0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,50,51,01,5

Homes Dones

2,02,5

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99100+

0,0 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 3,02,50,51,01,5

Homes Dones

2,03,0 2,5Població (en milions)

Població (en milions)

Població (en milions)

5-90-4

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-8485-8990-9495-99+100

Piràmide de població d’Itàlia.

Tipus de piràmides de població

Fórmules per calcular la taxa de natalitat, la taxa de mortalitat i la taxa de creixement migratori.

TN = nascuts en un any

habitants 3 1.000

TM = defuncions en un any

habitants 3 1.000

TCM = SM (nombre d’immigrants – nombre d’emigrants)

nombre d’habitants 3 1.000

6 7

LA POBLACIÓ AL MÓN La població al món

ACTIVITATS1. Escriu el concepte corresponent a cada definició:

a) Quantitat total de persones que habiten un lloc determinat: .

b) Relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen: .

c) Quantitat de persones que neixen vives durant un any en un lloc concret: .

d) Diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat: .

e) Trasllat de persones d’un lloc a un altre per instal·lar-s’hi a viure i a treballar: .

f) Llista de tots els habitants d’un país que un estat fa, habitualment, cada deu anys: .

2. Calcula les densitats dels territoris A i B. Quin territori està més densament poblat? Demostra-ho.

Territori A: 728.000.000 hab. 10.000.000 km2

Territori B: 519.000.000 hab. 8.000.000 km2

3. Calcula el nombre de naixements i defuncions a Bangla Desh (Population Reference Bureau 2011).

Població: 150.700.000 habitants Taxa de natalitat: 22 ‰ Taxa de mortalitat: 6 ‰

4. Calcula el creixement vegetatiu de tres països a partir d’aquestes dades corresponents al mateix any i explica quin dels països creix més i per quin motiu.

País A: Taxa de natalitat: 9,2 ‰; taxa de mortalitat: 10,5 ‰; taxa del creixement migratori: 2,9 ‰

País B: Taxa de natalitat: 13 ‰; taxa de mortalitat: 8,5 ‰; taxa del creixement migratori: 11,4 ‰

País C: Taxa de natalitat: 10,5 ‰; taxa de mortalitat: 11,5 ‰; taxa del creixement migratori: –0,2 ‰

5. DINÀMICA I ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ A ESPANYA I A CATALUNYAA Espanya hi ha més població abso-luta que a Catalunya, però Catalu-nya està més densament poblada.

Població absoluta i relativa de Catalunya i d’Espanya (2011)

Lloc Població absoluta Població relativa

Espanya 47.190.493 93,5 hab./km²

Catalunya 7.539.618 236,4 hab./km²

Font: INE (2011). IDESCAT (2011).

Evolució de la població espanyola des del primer cens modern (1857).

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

01857

15.464.340

16.634.345

18.121.472

21.303.162 25.877.971

30.430.698 37.682.355

38.425.679 41.116.842

45.200.737

1877 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2001 2007

Anys

Evolució de la població catalana des del primer cens modern (1857).

8

7

6

5

4

3

2

1

0 1857

1.662.795

1.975.555 2.269.406

2.854.7093.193.186

4.265.353

5.956.414

6.059.4946.506.000

7.210.508

1877 1900 1920 1940 1960 1981 1991 2001 2007

Hab

itant

s

Anys

La població espanyola s’ha més que doblat al llarg del segle xx. El seu creixement ha estat relativament regular. Les causes d’aquest creixement van ser, fins al 1973, la reducció de la mortalitat i el manteniment d’una elevada natalitat. A partir d’aquell any la taxa de natalitat va començar a disminuir, fins que es va igua-lar amb la mortalitat a finals del segle xx. L’arribada d’immigrants procedents d’altres països explica el creixe-ment demogràfic que s’ha produït d’ençà del 1990.

A Catalunya, a diferència d’Espanya, les taxes de natalitat i de mortalitat es van anar reduint alhora. Com que el creixement natural era baix, l’increment de població s’explica per l’arribada de molts immigrants proce-dents de la resta d’Espanya.

Pel que fa a l’estructura de la població, tant Catalunya com Espanya presenten les característiques de les poblacions que viuen una transició cap a l’envelliment.

0

Homes Dones

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85

Percentatge del total de la població

Edat

012345 4 5321 0

Homes Dones

0-45-9

10-1415-1920-2425-2930-3435-3940-4445-4950-5455-5960-6465-6970-7475-7980-84+85

Percentatge del total de la població

Edat

012345 4 5321

Piràmide de població d’Espanya (2006). Piràmide de població de Catalunya (2006).

8 9

LA POBLACIÓ AL MÓN. ACTIVITATS La població al món

6. Marca amb una C les afirmacions que són certes i amb una F les que són falses:

a) La densitat de població d’Àsia és més elevada que la d’Oceania.

b) El creixement més gran de la població mundial es va produir durant l’Imperi romà.

c) Quan en un país el nombre de naixements iguala el de defuncions, es parla de creixement zero.

d) Els emigrants són aquelles persones que arriben a un país per establir-s’hi.

e) Creixement vegetatiu i creixement natural són termes sinònims.

f) La població mundial s’ha mantingut invariable entre l’Imperi romà i el segle xviii.

g) Als països rics es registra un nivell més alt d’analfabetisme entre les dones que no pas entre els homes.

h) Els països pobres tenen, actualment, petits increments de població.

i) Al món hi ha dos models de creixement de població.

j) A Catalunya les taxes de natalitat i de mortalitat s’han anat reduint alhora.

7. Fixa’t en les piràmides de població de la pàgina 5 i respon les preguntes següents:

a) Quina piràmide representa un país amb més població absoluta?

b) Quina piràmide representa un país amb menys població relativa?

c) Quina piràmide representa una població més jove?

d) Quina piràmide representa un país envellit?

e) Entra en la pàgina web del Population Reference Bureau i cerca i localitza en un mapa:

• Cinc països de diferents continents que tinguin una població envellida.

• Cinc països de diferents continents que tinguin una població jove.

8. Entra en el web de l’Institut Nacional d’Estadística (http://www.ine.es/) i fes les activitats següents:

a) Indica les dues comunitats autònomes de l’Estat espanyol que tenen més població absoluta.

b) Indica les dues comunitats autònomes de l’Estat espanyol que tenen menys població absoluta.

c) Indica les dues comunitats autònomes de l’Estat espanyol que tenen més població relativa.

d) Indica les dues comunitats autònomes de l’Estat espanyol que tenen menys població relativa.

e) Calcula el creixement vegetatiu actual d’Andalusia, Cantàbria, Extremadura i el País Basc.

5. Situa en el planisferi mut que hi ha a sota els països següents i calcula’n la densitat per completar la taula.

PaísSuperfície

(km2)

Població absoluta (2011)

Densitat PaísSuperfície

(km2)

Població absoluta (2011)

Densitat

Mònaco 2 40.000 Noruega 323.759 5.000.000

Singapur 704 5.200.000 Austràlia 7.702.446 22.700.000

Japó 377.915 128.100.000 Nigèria 923.768 162.300.000

Vietnam 331.212 87.900.000 Xina 9.572.900 1.345.900.000

Uganda 241.551 34.500.000 Cuba 109.886 11.200.000

Indonèsia 1.910.931 238.200.000 Itàlia 301.308 60.800.000

França 543.965 63.300.000 Rússia 17.075.400 142.800.000

Espanya 504.783 46.200.000 Argentina 2.780.400 40.500.000

Ghana 238.533 25.000.000 Brasil 8.514.877 196.700.000

Sud-àfrica 1.220.813 50.500.000 Índia 3.166.285 1.241.300.000

Estats Units 9.161.074 311.700.000 Canadà 9.984.679 34.500.000

OCEÀÍNDIC

OCE ÀPACÍFIC

OCE

OCEÀGLACIALÀRTIC

ÀATLÀNTIC

OCEÀPACÍFIC

0 3.620km1.810

10 11

LA POBLACIÓ AL MÓN. ACTIVITATS La població al món

10. Estudia les característiques de l’estructura de la població d’un país a partir d’alumnes de la teva classe. Fes una anàlisi demogràfica de la teva classe per tal de comprovar si es confirma l’evolució general de la demografia als països desenvolupats. Segueix els passos següents per dur a terme l’anàlisi:

a) Demana als companys i companyes que escriguin en un full (que pot ser anònim) les dades de les caselles en blanc que es proposen en la fitxa.

b) Omple la fitxa amb les dades que has recollit.

Anàlisi demogràfica de la classe

Número d’alumne

Nombre germans alumne

(inclòs ell mateix)

Nombre germans

pare

Nombre germans

mare

Mitjana germans

pares

Nombre germans

avi patern

Nombre germans

àvia paterna

Nombre germans

avi matern

Nombre germans

àvia materna

Total germans

avis

Mitjana germans

avis

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

Totals

Mitjanagermansalumnes

Mitjanagermans

pares

Mitjanagermans

avis

9. Entra en el web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (http://www.idescat.cat/) i fes les activitats següents:

a) Indica les tres comarques catalanes amb un creixement natural més alt.

b) Indica les tres comarques catalanes amb un creixement natural més baix.

c) Indica les tres comarques catalanes amb una taxa de natalitat més alta.

d) Indica les tres comarques catalanes amb una taxa de mortalitat més baixa.

e) Indica les tres comarques catalanes amb un saldo migratori positiu més alt.

f) Indica les tres comarques catalanes amb un saldo migratori negatiu més alt.

g) Localitza en el mapa mut totes aquestes comarques.

M A RM E D I T

E R R À NI A

F R A N Ç A

ANDORRA

ARAGÓ

PAÍS VALENCIÀ0 40 km

12

LA POBLACIÓ AL MÓN. ACTIVITATS

c) Elabora un gràfic de barres en què representis la mitjana de germans dels alumnes, la mitjana de germans dels pares i la mitjana de germans dels avis.

d) Observa el gràfic de barres i comprova si es verifica la tendència demogràfica dels països desenvolupats a la teva classe. Raona la resposta.