10

Un

ita

t 1

El text següent parla d’un tema d’actualitat: Internet.

• Acostumes a fer servir Internet per buscar informació?

• Digues altres coses que pots fer si et connectes

a aquesta xarxa d’abast mundial.

1. Les noves tecnologies i la comunicació

L L E G I R I C O M P R E N D R E

I N T E R N E TInternet és una xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinida-

ment i d’abast mundial. Va néixer l’any 1966 a partir d’un projecte de comunicacions del

departament de defensa dels Estats Units amb l’objectiu de fer possible la comunicació

entre ordinadors, de tal manera que la comunicació no pogués ser mai desactivada.

Al començament del 1996 els usuaris

d’Internet a tot el món eren 30 milions,

xifra que es duplica cada any.

Internet podria estar entre els deu

avenços que han causat un impacte més

gran en la nostra societat, ja que ha pro-

vocat i, segurament, continuarà provocant

canvis importants en la nostra manera de

viure. I és que, Internet, posa a la nostra

disposició una nova manera de comuni-

car-nos i també ens permet d’accedir a la

informació d’una manera més ràpida. Els

avantatges d’aquest sistema d’informació

i comunicació es poden aplicar a totes les

branques de l’activitat humana, com per

exemple a l’ensenyament, a la medicina,

al món de l’empresa i de l’administració,

a l’oci, a l’ocupació…

1. Escriu si és certa o falsa cada una d’aquestes afirmacions:

a) Internet va néixer com a part d’un projecte de comunicacions.

b) Malgrat la seva importància inicial, no sembla que sigui un avenç amb gaire futur.

c) Internet ens permet d’accedir a un tipus d’informació molt concreta i limitada.

d) Els xats permeten una comunicació en temps real.

2. A partir del que et diu el text, calcula quants usuaris d’Internet deuen haver-hi en

l’actualitat.

Pel que fa a la comunicació a través

d’Internet, s’hauria de destacar el correu

electrònic (E-mail ), que és un sistema de

comunicació que serveix per enviar o re-

bre missatges. Internet també permet que

hi hagi tertúlies o xats; és a dir, que un

grup de persones es comuniquin simultà-

niament i en temps real.

L’altre aspecte important d’Internet és

la possibilitat d’accedir a tot tipus d’infor-

mació: textos, fotografies, música i veus,

vídeo, animacions, programes informà-

tics…

Aquesta informació es troba emmagat-

zemada en els ordinadors connectats a la

xarxa en forma de web, als quals es pot

accedir a través de diversos navegadors,

com ara Netscape, Mozilla, Internet Explo-

rer o Safari.

Hi ha alguns web que contenen direc-

toris o índexs temàtics, com ara Nosal-

tres.com, Educaweb.com, Webclip, Lone-

lyplanet.es o PaginasAmarillas.es. I hi ha

alguns web que són cercadors, com ara

Google, Lycos, CerCat o Yahoo.

Diccionariabast

usuari accedir

simultàniament

La colla de Salardú

un xat

una pàginaweb

nom del navegador

Arnau Ei, que hi ha algú?

Anna Síííí! Qui puja al poble?

Arnau Tota la penya...

<entra en Pol>

Pol Hooolaaa, us hi espero! Bici fins al riu?

Anna Molt bé!

Arnau Que guai!

Pol Fins dissabte!

Anna

Arnau

Pol

Després de la lectura

P A R L A R I E S C O L T A R

3. Les fotografies que tens a continuació són de personatges famosos. Es tracta de

persones que han destacat en el camp de la pintura, de la música, de la literatura, de

la ciència, de l’esport o de la política. Entre tots els companys i companyes de classe

mireu d’esbrinar el nom de cada personatge:

12

Un

ita

t 1

QF

otog

rafi

a de

l fon

s pe

rson

al d

e l’A

rxiu

Mer

cè R

odor

eda

cust

odia

t a

l’Ins

titu

t d’

Est

udis

Cat

alan

s.

Q

4. Fixa’t en els personatges de la pàgina anterior i tria’n un.

Fes-ne una breu descripció i exposa-la oralment a classe. Per què

és un personatge conegut? A què es dedica?

La informació, la pots treure d’Internet o bé d’enciclopèdies

i llibres de biografies.

Aquí tens un exemple d’una descripció d’un personatge conegut:

13

Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista. Estudià a l’Escola

Municipal de Música de Barcelona, i a Madrid, Brussel·les i París.

A part de les seves activitats com a solista i com a docent, també cal remarcar la

seva dedicació a la música de cambra.

La seva vida experimentà un canvi important arran de la guerra civil espanyola

(1936-1939) i de la segona guerra mundial (1939-1945): exiliat voluntàriament

a Prada (Conflent), ajudà els espanyols refugiats en camps de concentració i silen-

cià el seu violoncel en protesta pel règim feixista de Franco. Aquest silenci només

fou trencat amb els festivals de Prada

(1950-1966) i, des del 1960, amb la

difusió per tot el món, com a missatge

de pau, de l’oratori El Pessebre. Poste-

riorment, residí a Puerto Rico amb la seva

esposa, on fundà el 1957 el Festival

Casals. L’any 1971 fou estrenat el seu

himne a la pau de l’ONU (Himne a les

Nacions Unides) i se li lliurà la Medalla

de la Pau.

El 1979 les seves despulles foren tras-

lladades a Catalunya i enterrades al

Vendrell.

VIOLONCEL·LISTA I DEFENSOR DE LA PAU(el Vendrell, 1876 – Puerto Rico, 1973)

Diccionari

docentexiliat oratori

despulles

E S C R I U R E

5. Fes un treball per escrit sobre algun dels temes següents: «Els videojocs», «Els meus

programes de televisió preferits», «Avantatges i desavantatges del transport públic i del

cotxe particular». Escriu-lo amb l’ordinador, concretament amb un processador de tex-

tos. Abans, però, llegeix el text següent:

14

Un

ita

t 1

Una de les utilitats més freqüents dels ordina-

dors personals és l’escriptura. Els processa-

dors de textos, és a dir, els programes especí-

fics per al tractament de textos, han substituït,

des de fa temps, les màquines d’escriure.

Un dels avantatges del processador de

textos respecte de les màquines d’escriure

és que, un cop escrit el text, després es pot

reorganitzar utilitzant les diferents eines del

processador.

A més a més, si es comet una equivoca-

ció, es pot retrocedir i corregir-la i es poden

modificar o substituir parau-

les, frases o, fins i tot, parà-

grafs sencers.

El processador de tex-

tos també és molt interes-

sant perquè permet presen-

tar els treballs d’una mane-

ra molt acurada i personalitzada: es pot es-

collir el tipus de lletra i la mida, tant per al text

en general com per als títols i subtítols; es

poden establir els marges de la pàgina; es po-

den numerar les pàgines automàticament, i, a

més, es poden afegir en el text dibuixos, tau-

les i gràfics.

Treballar amb els moderns processadors

de textos i imprimir els treballs és quasi com

editar-los. De fet, el tractament informàtic

dels textos ha revolucionat el món editorial

i el de la impressió de diaris i revistes.

EL PROCESSADOR DE TEXTOS

Diccionari

reorganitzarcometreacurateditar

ELS MEUS PROGRAMES DE TELEVISIÓ PREFERITS

Introducció

Actualment la programació televisiva

6. Observa l’alfabet que hi ha en el teclat del teu ordinador: és l’alfabet llatí. En el món

hi ha més de cent alfabets diferents. A continuació et posem unes frases d’exemple:

Hi ha alfabets que estan formats per ideogrames, com ara l’alfabet xinès. Un ideogra-

ma és un caràcter (la unitat gràfica més petita de qualsevol sistema d’escriptura) que

representa una idea.

• Observa aquests ideogrames i intenta esbrinar quina història ens expliquen:

Per ajudar-te et donem algunes pistes:

15

HOLA, EM DIC ELSA I TINC DEU ANYS.

HOME

MESANAR

CONTENT, -A

SOLNENA

AUTOCARCASAR-SEDONA

16

Un

ita

t2

VISITA ATERRIDORA

Dominada per la por, la Hannah va parar les mans al seu davant

com si volgués protegir-se.

Va sentir un soroll sobtat a la finestra, i un crit esmorteït per sobre

del seu cap. La figura negra es va esvair. Llavors va notar que algú li

queia al damunt. Tots dos van rodolar per terra.

—Alan! —va exclamar ella.

El noi es va aixecar. Tenia els ulls molt oberts de pànic.

—Els llumins! —va cridar—. Els llumins! No…, no ho volíem fer. No…

Una altra figura va saltar des de la finestra quan la crepitació de les

flames ja s’havia convertit en un furiós espetec. En Fred va caure com

un sac sobre els colzes i els genolls.

La Hannah va contemplar la seva cara astorada a la llum taronja.

—Fred… estàs bé?

—En Danny —va murmurar ell, mirant-la amb una expressió de

terror —. En Danny és allà dins. No pot sortir.

—Què?

La Hannah es va incorporar d’un salt.

—En Danny ha quedat atrapat pel foc. Es cremarà! —va cridar l’Alan.

—Hem d’anar a buscar ajut! —va dir en Fred, aixecant la veu sobre

el fragor de les flames.

Cementiris, soterranis foscos i humits, castells enrunats…

Nits fosques, tempestes... Aquests són alguns dels ingredients

que ha de tenir una bona narració de por, com el fragment de

la novel·la que llegiràs tot seguit.

2. La narració de por

Diccionari

esmorteïtesvair

crepitaciófragor

L L E G I R I C O M P R E N D R E

Va estirar l’Alan pel braç. Els dos nois van sortir corrent, tentine-

jant a través del jardí, en direcció a la casa del costat.

Unes flames ataronjades i grogues llepaven l’ampit de la finestra,

per sobre del cap de la Hannah.

«He de salvar en Danny», va pensar ella.

Va agafar aire i va mirar la resplendor vacil·lant del foc. Tot seguit

va anar cap a la finestra oberta.

Però, abans que pogués fer un pas, la llum de la finestra va desapa-

rèixer. L’ombra es va dreçar al seu davant.

—Hannah…, vés-te’n. —L’aspre xiuxiueig sonava molt a prop de la

cara de la noia.— Vés-te’n.

—No! —va cridar la Hannah, oblidant la por que sentia—. He de

salvar en Danny.

—Hannah…, tu no el salvaràs! —va respondre l’ombra.

Diccionaritentinejar

ampitdreçar

La figura negra, amb els ulls encesos, va avançar cap a ella,

barrant-li el pas cap a la finestra.

—Deixa’m passar! —va xisclar la noia—. L’he de salvar!

Els ulls vermells es van acostar més. Les tenebres s’intensificaven al

seu voltant.

—Qui ets? —va cridar la Hannah—. Què ets? Què vols?

La figura negra no va respondre. Els ulls resplendents continuaven

clavats en ella.

«En Danny està atrapat a dins», va pensar la Hannah. «He d’arri-

bar a la finestra.»

—Surt del mig! —va xisclar.

I, presa de desesperació, va estendre els braços, va agafar la figura

negra per les espatlles i va provar d’apartar-la d’una empenta.

La Hannah es va quedar esbalaïda en veure que la figura es torna-

va sòlida. Cridant, li va posar decididament les mans a la cara i va

estirar.

La foscor que cobria el rostre de l’ombra es va esvair i, a sota, va

aparèixer la cara d’en Danny!

La Hannah va mirar amb horror i incredulitat, esforçant-se per res-

pirar. L’olor acre era asfixiant. La foscor continuava tancant-se al seu

voltant, atrapant-la. En Danny li va somriure, amb els mateixos ulls

vermells i resplendents que tenia abans de ser desemmascarat.

—No! —va cridar la Hannah. La seva veu es va convertir en un

xiuxiueig enrogallat—. Tu no ets en Danny. No l’ets!

Un cruel somriure es va dibuixar al rostre lluent de la figura.

—Sóc el fantasma d’en Danny! —va anunciar.

R. L. STINE

18

Un

ita

t 2

Diccionari

esbalaïtincredulitat

acreenrogallat

1. Respon les preguntes següents:

• Quins personatges intervenen en la narració?

• Quin és, per tu, el moment més interessant d’aquesta història? Per què?

2. Digues quin dels tres aspectes següents predomina en aquesta narració:

a) La descripció de personatges.

b) La narració de fets.

c) Els diàlegs.

3. Quan has llegit el títol d’aquesta lectura per primera vegada, segurament que ja

has pensat que es tractava d’una narració de terror. Digues tres coses que fan que

aquest text sigui una narració de por.

4. Què faries tu en el cas d’estar a la pell de la protagonista?

19

Després de la lectura

P A R L A R I E S C O L T A R

5. Comenteu entre tots els companys i companyes les històries de por que conegueu.

Parleu també sobre els personatges més característics d’aquest tipus de narració

i sobre quins d’ells us fan més por.

6. Observa atentament aquesta fotografia i després descriu-la amb cinc frases. Digues

què hi veus, quines impressions et produeix…

7. Imagina’t que la nina de la fotografia pren vida. Entre tota la classe creeu una his-

tòria de por. Cada alumne s’inventarà i explicarà en veu alta un bocí de la narració. Cal-

drà que ho feu amb ordre, un darrere l’altre, per anar lligant la història.

20

Un

ita

t2

E S C R I U R E

8. La descripció d’ambients és un aspecte fonamental en la creació d’una narració de

por. Cal crear un ambient misteriós, tenebrós o terrorífic… segons el que exigeixi l’ar-

gument de la història.

Ara observa les imatges següents. Després, per parelles, escolliu un dels ambients

fotografiats i escriviu un conte de por. Podeu escriure el conte amb l’ordinador.

9. Llegeix detingudament el text que tens a continuació, posa-li un títol i escriu-ne un

possible final. El text que t’inventis el pots escriure amb el processador de textos de

l’ordinador.

22

Un

ita

t2

Havia entrat per tafanejar a la botiga d’un d’aquells venedors de curiositats que la gent

de París, en aquell argot que tan incomprensible resulta per a tota la resta dels france-

sos, acostuma a anomenar encants de penja i despenja.

Vaig començar a voltar pels estrets passadissos d’aquella botiga.

Estava dubtant entre un drac de porcellana tot constel·lat de berrugues, amb la gola

ornada d’ullals i de punxes, i un petit fetitxe mexicà força abominable, representant al

natural el déu Witziliputzili, quan vaig veure, tot d’una, un peu encisador que vaig con-

fondre, en un primer moment, amb un fragment d’una Venus antiga. Em va sorprendre

la seva lleugeresa; no era un peu de metall, sinó un peu de carn, un peu embalsamat, un

peu de mòmia.

El botiguer em va dir que

era el peu de la princesa Her-

monthis.

I vaig tornar a casa meva

d’allò més content de la meva

adquisició.

Per tal d’estrenar-lo de segui-

da, vaig posar el peu de la divina

princesa Hermonthis damunt un

feix de papers: esbossos de ver-

sos, mosaic indesxifrable de

guixades, articles comen-

çats i cartes oblidades que

havien anat a parar al calaix

i no a la bústia –error freqüent

en les persones distretes. Tot

això feia un efecte d’allò més

encisador, pintoresc i romàntic.

Diccionari

argotconstel·lat

fetitxeadquisició

23

Però van anar passant els dies i cada vegada em sentia més descontent amb la meva

compra, perquè m’agradaven els petjapapers sedentaris i trobava poc natural veure un

sol peu passejant-se sense cama, i començava a experimentar alguna cosa que s’assem-

blava força a la por.

I, vet aquí, que un dia vaig veure que els plecs d’una de les cortines es movien, i vaig

sentir un soroll com el que faria una persona caminant a peu coix. He de confessar que

tan aviat sentia calor com fred. Tot d’una, vaig notar un vent desconegut que em bufava

a l’esquena i els meus cabells, en posar-se de punta, van fer-me saltar dos o tres passos

lluny la gorra de dormir.

La cortina es va entreobrir, i en vaig veure sortir la figura més estranya que es pugui

imaginar. Era una noia, amb la pell de color de cafè amb llet molt fosc. Pel que fa al seu

vestit, era d’allò més estrany. Imagineu-vos una faldilla de benes adornades amb tot de

jeroglífics negres i vermells, i emmidonades amb brea i que semblaven pertànyer a una

mòmia acabada de desembenar.

L’aparició tenia, a més, una particularitat que no va contribuir en absolut a tranquil-

litzar-me: només tenia un peu, i l’altra cama es veia tallada a l’altura del turmell.

Es va dirigir a la taula damunt la qual el peu de mòmia s’agitava i tremolava cada

vegada amb més intensitat. Un cop allà, es va recolzar al caire de la taula i vaig veure

com una llàgrima es formava i perlejava els seus ulls…

THÉOPHILE GAUTIERDiccionariemmidonat

breaperlejava

Localització: país on passa la història, llocs concrets

que hi surten (ciutats, pobles…), espais exteriors on es

desenvolupen les accions (carrer, mercat, estació, sel-

va…), espais interiors on es desenvolupen les accions

(nau espacial, hospital, casa, hotel…).

Gènere: aventura, ciència-ficció, fantàstic,

comèdia, drama, animació, fulletons (soap

opera), policíaca, vida quotidiana o de cos-

tums (metges i hospitals, adolescents i vida

escolar…).

Segur que tots vosaltres heu seguit alguna vegada alguna sèrie de televisió. Ara us pro-

posem que feu un treball d’anàlisi d’aquest gènere televisiu. ¿Les sèries de televisió són

un pur entreteniment o ens aporten alguna cosa més que diversió?

1. Dividiu la classe en grups de tres o quatre nois i noies. Cada grup ha de triar una

sèrie diferent de la que triïn els altres grups per tal de tenir entre tots una visió àmplia

del tema.

2. Cada grup analitzarà, de la sèrie que hagi triat, els aspectes següents:

Trama: una única trama o trames ques’entrecreuen; facilitat o dificultat perseguir les trames.

Nacionalitat: a quin país s’ha pro-duït la sèrie.

Què ens agrada i què no

ens agrada.

Idioma: en quina llengua origi-nal parlen els personatges; encas d’estar doblada, en quinallengua la veiem.

Periodicitat i durada

de cada capítol.

Actors i actrius o animació:noms dels actors i les actriuso tipus d’animació.

Personatges: protagonistes i personat-

ges secundaris, característiques de cada

un, definició dels caràcters i descripció de

les relacions entre ells.

Tipus de vida que planteja:

valors que en podem destacar.

PARLEM DE SÈRIES DE TELEVISIÓ

DE TELEVISIÓ

Títol de la sèrie

Localització

Actors i actrius o animació

Personatges

Periodicitat i durada

de cada capítol

Gènere

Trama

Tipus de vida que planteja

Nacionalitat

Idioma

Què ens agrada i què no ens agrada

3. Amb totes aquestes dades, elaboreu per escrit una anàlisi ben completa de la sèrie.

4. Després prepareu una presentació oral que caldria acompanyar amb imatges.

5. Al final de cada presentació obriu un torn de paraules per tal que tothom hi pugui

fer aportacions.

6. Entre tota la classe, i a mesura que es vagin fent les presentacions, ompliu una grae-

lla, com la que hi ha a continuació, amb tota la informació de les diferents sèries. Des-

prés observeu en què s’assemblen i en què es diferencien les unes de les altres.

7. Per acabar feu un col·loqui a través del qual podreu arribar a algunes conclusions

sobre el tema de les sèries.