1 treball moviment hippie!!

Història del món contemporani Núria Bofarull Cristina Gasulla

1r Batxillerat Toni Guirao 1/2/2011

2

INDEX INTRODUCCIÓ............................................................................................................3

CARACTERÍSTIQUES HIPPIES

Política y societat alternativa.........................................................................4

Viatges y nomadisme......................................................................................4

Estil i moda hippie...........................................................................................5

Influencia dels hippies als Estats Units............................................................6

Relacions amb altres subcultures juvenils.......................................................6

Altres característiques associades al moviment.............................................6

CONTEXT HISTÒRIC DEL MOVIMENT HIPPIE............................................................7

FASES DEL MOVIMENT HIPPIE

L’inici hippie.....................................................................................................9

Política, popularització i reacció social.........................................................10

Música i festival de woodstock......................................................................11

Expansió a altres països i manifestació del moviment..................................13

Origen símbol de la pau................................................................................14

ANÀLISIS DE DOCUMENTS:

Anàlisis de cançons.......................................................................................15

Anàlisis de fotografíes..................................................................................16

CONCLUSIONS I INFLUÈNCIA EN L’ACTUALITAT.....................................................32

3

INTRODUCCIÓ:

Als anys seixanta va començar el moviment hippie. Un moviment caracteritzat per la no violència, la seva preocupació pel medi ambient i el rebuig cap el consumisme. Coneixem força sobre els hippies, però potser allò què ens queda a l’actualitat són simples mites. Ens intentarem endinsar en la seva cultura. Estudiant el seu estil de vida i totes les fases d’aquest moviment. Per intentar, comprendre’ls millor analitzarem un conjunt de documents, de la seva època. Potser així, aconseguirem aclarir aquella ideologia de tant conegut moviment.

4

CARACTERÍSTIQUES HIPPIES:

Política y societat alternativa

Es podria esmentar com a important la tendència d'adoptar una manera de vida comunitària, basada en l'amor i la pau. Renegaven del nacionalisme i de la regulació estatal així com de la mercantilització de la vida quotidiana, com també del comunisme i del capitalisme. Solien estar en desacord amb els valors tradicionals de la classe mitjana i de la burgesia així com els de la burocràcia.

Per si mateix el moviment no té un caràcter ideològic/polític específicament definit, encara que generalment es tendeix a una ideologia amb part de socialisme llibertari i ecologisme. Gran part dels hippies van ser apolítics. Deixaven ben clar el rebuig cap al burocràtica. Pretenien la creació de comunitats intencionals i altres maneres de relacions humanes o el que es va arribar a denominar una societat alternativa. A finals dels seixanta en EUA els hippies van decidir investigar i donar nous valors a les formes culturals dels indígenes nord-‐americans. A Europa es volia entendre i actualitzar tradicions religioses i de cosmovisió prèvies al domini del cristianisme associats amb una cultura camperola pre-‐feudal. Viatges y nomadisme

Un altre tret és el gust per viatjar. Això és un dels punts associables a la influència de la Generació Beat, d’on l'obra de Jack Kerouac “On the Road” (En el Camí) de 1957, representa tota una gran influència literària cap al descobriment propi mitjançant el viatge i l'aventura. Es comú marxar cap a algun festival o concert alternatiu, una demostració política o en si qualsevol altre costat només per experimentar coses noves i conèixer a nova gent. Es molt comú el fer-‐ho a través de fer dit (autoestop). van anticipar la tendència posterior dels mochillers, despreocupant-‐se de l'allotjament al utilitzar tendes de campanya o cases de desconeguts.

Es va donar ja en els seixanta l'aparició dels crash pads o llocs on se sol rebre viatgers gustosament en alguns casos gratis o amb mínimes contribucions més baixes que els hotels.

5

Estil i moda hippie:

La moda hippie a la actualitat forma part de la nostra vestimenta diària. I es que la roba femenina es veu molt influenciada per l’estil hippie.

Entre les dones va aparèixer la tendència de no portar sostenidors i de no depilar-‐se les aixelles o cames. Això tindria influència en el feminisme, però també en l’amor lliure.

L'home tènia el pèl i barba notablement més llargs que el considerat «elegant» en l'època.

Pantalons a la època fora de lloc: al maluc.

Pantalons acampanats.

Cabells llargs.

Cintes al cap.

Símbol de la pau

“Look natural”: la majoria no es maquillava, ni tallava el cabell, ni depilava. Incloïen elements de la natura al seu estil.

Utilitzaven robes d’altres cultures com la indígena

Sandiales rustiques.

Alguns duien el cabell amb estil afro.

Era comú l’ús de robes amb un estampat anomenat “batik”.

6

Influencia dels hippies als Estats Units:

La filosofia hippie va tindre una gran importància, i va influir tant a la música, com a l’art, com a la literatura, com al cinema... Parts de l'estètica hippie, com el cabell llarg o els pantalons de campana, es van convertir en simple moda seguida per molts joves dels Estats Units. Molts seguien aquesta estètica com a una simple moda sense compartir les seves creences amb la ideologia dels hippies. Van anticipar la nova era, moviments ecologistes, la idea de la societat alternativa... Així mateix alguns valors hippies com la tolerància i celebració de la diversitat cultural i ètnica han aconseguit àmplia acceptació fins i tot per la societat majoritària. També els seus valors de llibertat sexual (amor lliure) i la seva recerca de formes d'espiritualitat alternativa han aconseguit expansió i acceptació.

Relacions amb altres subcultures juvenils

Actituds bàsiques com les de celebració de la diversitat, no agressivitat, una tendència cap a l'alegria innocent, l'hedonisme i l'ús recreatiu, espiritual o medicinal de drogues han rebut el rebuig i inclusivament la violència de persones conservadores o subcultures amb valors oposats. Es destaca entre això l'assetjament policial.

Altres característiques associades al moviment

• Robes de colors brillants. • Els agradava tocar i compondre música a les cases d'amics o en festes a l'aire lliure. • Amor lliure, exemplificat en el seu rebuig a la institució del matrimoni i el

desenvolupament una conducta sexual lliure. • Vida en comunes, en lliure associació comunitària. • Gust per la creació de situacions. • Ús d'encens. • Ús de drogues com a marihuana, haixix, i al·∙lucinògens. • Gust per escoltar, interpretar i compondre el rock psicodèlic, rock progressiu, música

folklòrica local, folk-‐rock i acid folk.

7

CONTEXT HISTÒRIC DEL MOVIMENT HIPPIE:

Una de les grans causes, que va provocar les reivindicacions hippies va ser La Guerra

de Vietnam. Era el context en el que es torbaven i tot això no els hi agradava.

Al principi el moviment es va generar en Estat Units per després estendre's a Europa i

a tothom. L'origen, va ser una reacció a les profundes alteracions que havia produït la segona

guerra mundial, en la societat i en la cultura. A més a més, la Guerra de Vietnam, l’única que

EUA ha perdut, va ser un impuls important per al descontentament generalitzat. El conflicte

de la Guerra va fer pensar que la mort d'homes era innecessària, especialment si aquests no

tenien que defensar al seu país, sinó que a un que en ningun cas pensava a ser ”rescatat”, per

la qual cosa el descontent va ser generalitzat, a poc a poc gent de tot el país va començar a

manifestar-‐se, els joves van començar a prendre consciència que persones com ells morien dia

a dia lluny del que estimaven per barallar per uns altres, d'aquesta forma les protestes es van

fer massives, a poc a poc grups van començar a sorgir, grups amb una actitud contestatària,

però lluny de tota violència com a forma d'expressar que la violència no era el l’única manera

de solucionar conflictes, sinó que el discurs, tal com ho havia demostrat Ghandi en 1947(

Índia).

Després de la segona guerra mundial (1945), s'havien generalitzat polítiques

econòmiques que es basaven en l'impuls que l'Estat li donava a la demanda i a l'organització

del procés productiu. Aquestes circumstàncies, van fer augmentar la productivitat i al seu torn

abaratir costos, la qual cosa va permetre als treballadors, accedir al mercat de béns de consum

durables (automòbils, electrodomèstics, etc.), com mai abans en la història.

Les classes mitjanes i populars van millorar notablement en les condicions de vida

ajudades per la intervenció de l’anomena’t “estat de benestar” que tenia en aquesta etapa una

importància preponderant. A més, la plena ocupació, el sistema de seguretat social i la

transformació d'alguns serveis que abans eren privats (sanitat, educació, transport, etc) en

públics, van permetre també una notable millora en la majoria dels treballadors.

Aquestes millores econòmiques, va provocar en la societat en general un allargament

i un adormiment en quant als reclams i les lluites obreres. Els joves, a partir de la dècada dels

50, van començar a rebutjar aquestes posicions còmodes i burgeses. Totes aquestes

transformacions en la societat, van anar incubant la protesta juvenil que vindria.

8

La dècada dels 60, als Estats Units i als països centrals, portaria encara àdhuc més

millores en l'econòmic. La producció industrial es va incrementar durant aquest període,

principalment la indústria alimentosa, juntament amb la producció de carbó, la metal·∙lúrgia

bàsica, els productes agrícoles i la gasolina. Va començar així, una etapa de consum de masses.

Els electrodomèstics, l'acte i el telèfon, van passar a ser símbols de status personal. En general,

articles que eren privatius de minories, van passar a ser consumits per una gran quantitat de

persones en abaratir-‐ne notablement els seus costos.

Un altre símptoma dels canvis de l'època, va ser la significativa explosió demogràfica i

la forta crisi que va sofrir la institució “família”. La mateixa, va deixar de ser el nucli de

contenció afectiva que sempre va ser, a causa d'un canvi de valors en la societat.

En aquest marc, en aquesta dècada, molts joves van començar a assajar experiències

no convencionals. Consideraven mediocre i avorrit el món “burgès” i van iniciar una recerca

cap a una vida espiritual i en contacte amb la naturalesa. A tota aquesta recerca i iniciatives

dels joves, la hi va començar a conèixer com a “moviment hippie”.

Al “moviment hippie” no li interessava canviar la societat, sinó que el que pretenien

era canviar la societat en forma íntegra. A més dels canvis en la família i la rebel·∙lió juvenil, se

sumava la denominada “revolució sexual”. Aquesta última, ocorria acompanyada de les grans

transformacions en les conductes socials, que es van traslladar també a l'àmbit privat.

L'aparició de les píndoles anticonceptives i la seva difusió massiva, també van influir en els

canvis produïts en el nivell social.

Els “hippies”, van prendre com a actitud contestatària, retirar-‐se de la societat a la

qual condemnaven per actitud còmoda i conservadora. Van començar, llavors, a reunir-‐se en

comunes, constituïdes com a organitzacions lliures i sense jerarquies, en total contraposició

del que passava en la societat burgesa. Les reunions dels hippies es van tornar cada vegada

més conegudes, però la que va quedar instal·∙lada en la memòria, va anar el festival de

“Woodstock” en 1969, en el qual es van reunir durant tres dies, mig milió de joves. A més, el

moviment hippie va trobar en el rock, una manera d'expressió inigualable, els seus valors

bàsics van ser la tolerància i l'amor. La guerra de Vietnam, com ja ha estat esmentada, va anar

també un fet clau, que va mostrar al moviment en total oposició al conflicte bèl·∙lic, el seu gran

inconformisme es va manifestar en diverses mobilitzacions en contra de la guerra i de tot tipus

de violència.

9

FASES DEL MOVIMENT HIPPIE:

L’inici hippie:

L’origen ve relacionat amb la Generació Beat. Que van ser un grup d’escriptors dels Estats Units dels anys 50. Els principis que defensaven i la forma en que veien la vida va ser molt influent per a la cultura hippie. Tot i que trobem forces diferències entre les idees hippies i les de la generació del Beat. Els hippies veien la vida d’una forma molt més positiva que els altres. A més, San Francisco va ser molt important per als beats i es va convertir en la Meca dels hippies.

Van haver moltes més influencies hippies, com per exemple la família Pranksters. Una família que viatjava amb un novel·∙lista americà arreu del món amb la Honda California. Van introduir a molta gent durant aquests viatges el seu estil de vida i les drogues. Entre les drogues més utilitzades pels hippies hem de destacar el LSD què provoca al·∙lucinacions molt característiques i equivalents a com veien aquest sector de persones baix l’efecte d’aquesta les coses.

Una altre influencia clau va ser la música Folk. Alguns d’aquests grups van influir en part de l’estil dels hippies: cabell llarg amb influencies indígenes. A concerts d’aquests grups es va començar a crear un ambient nou on tothom ballava d’una forma lliure.

A més, va tindre lloc l’estiu de l’amor; que va ser un festival on es va produir una important concentració hippie. I es van anar produir cada cop més events com aquest que van anar expandint el que va ser el fenomen hippie. Aquest fenomen va escandalitzar molt als sectors més conservadors.

Dos membres de la Generació del Beat (a la dreta Keruak).

“Summer of Love”

Grup de hippis viatjant plegats en autobús. LSD

10

Política, popularització i reacció social

Els mitjans de comunicació prestaven molta atenció al fenomen tant multitudinari que s’estava produint. Això enfadava als mateixos hippies, perquè això provocava que vingués molta gent únicament amb ganes de festa sense respecte als valors hippies més profunds. Els enfadava perquè podia causar que la gent resumís tot el que va ser el moviment hippie en grans festes i diversions. Es van començar a produir molt moviments socials a la època ( com les Panteres negres) i molt hippies van convergir amb molts d’aquells grups.

Així mateix des de 1964 va començar a donar-‐se un important moviment de premsa alternativa contracultural.

Al 1969 es produeix el festival de woodstock (del que parlarem més avall) i és molt conegut. Aquest moment va ser més important d’aquest moviment. La cúspide del nostre moviment hippie.

Posteriorment la societat conservadora va pretendre desprestigiar als hippies acusant-‐los de fets terribles: Assassinats de moltes persones, robatoris, agressions físiques… Com per exemple l’intent de relacionar als hippies amb els assassinats de Charles Manson.

En la imatge de l’esquerra veiem una portada de la revista LIFE publicada al 1969. La publicació ens mostra una família hippie. Cosa que podem comprovar clarament per l’aparença física: els cabells, la indumentària i els accessoris.

Com hem comentat la premsa es va interessar molt per aquest col·∙lectiu. Però la popularitat, no els hi agradava del tot als hippies. Cosa que no ens mostren a la fotografia. Però normalment temien a que la popularitat a tota la gent promogués una visió equívoca dels seus valors e ideologia.

La portada porta el títol de “Les comunes juvenils”. A més, comenta també: “La nova forma de viure s’enfronta als EUA”. I es que com podem recordar la seva cultura no era ben rebuda en aquells moments per molts sectors.

11

Música i festival de woodstock:

Les reunions dels hippies es van tornar cada vegada més conegudes, però la que va quedar guardada en la memòria, va anar el festival de “Woodstock” en 1969, en el qual es van reunir durant tres dies, mig milió de joves. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa El festival de música i art de Woodstock (Woodstock. 3 Days of Peace & Music) és un dels festivals de rock i congregació Hippie més famosos de la història. Va tenir lloc en una granja de Bethel, Nova York, els dies 15, 16, 17 i la matinada del 18 d'agost de 1969. El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat perquè tingués lloc al poble de Woodstock al comtat d'Ulster, Estat de Nova York. Però finalment no es va poder celebrar allí per l’oposició del poble.aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Woodstock ha estat dels millors festivals de música i art de la història. Va congregar a 400.000 espectadors. D'aquest festival es va fer fins a un documental:3 days of peace and music. A més, el moviment hippie va trobar en el rock, una manera d'expressió inigualable, els seus valors bàsics van ser la tolerància i l'amor. La guerra de Vietnam, com ja ha estat esmentada, va anar també un fet clau, que va mostrar al moviment en total oposició al conflicte bèl·∙lic, el seu gran inconformisme es va manifestar en diverses mobilitzacions en contra de la guerra i de tot tipus de violència.

En resum els gustos musicals dels hippies es decantaven per l’estil rock psicodèlic i folk.

12

Van tocar grups com Janis Joplin, Jefferson Airplane, Jimi Hendrix y Joan Baez.

13

Expansió a altres països i manifestació del moviment

Encara que aquest moviment va ser d'origen nord-‐americà, es va expandir dins de la globalització general de la subcultura juvenil rebel dels seixanta. En EE. UU. la subcultura es va expandir sobretot a partir de 1966-‐67 des del seu origen californià cap a l'est del país, i després arribaria a Europa, Amèrica Llatina, i Oceania.aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa. Així mateix en molts casos com a pas en EE. UU. a finalitats dels seixanta molta gent prenc aquesta influència en forma superficial lligada a una estètica de roba o a escoltar rock i estar en festes o usar drogues.

Altres vies que van prendre els hippies o els influenciats per aquests van ser els de una recerca religiosa-‐espiritual. Aquesta el cas del Jesus movement el qual era una secció de hippies cristians que simpatitzaven amb les posicions de la simplicitat voluntària però s'alineaven amb les posicions de rebot del sexe extra-‐matrimonial (fornicació) i les drogues usuals del cristianisme. A la expansió hippie van influir molts més factors com els viatges, la religió, la música rock i els seus festivals massius, moviments com els New Age travelers…

14

Origen símbol de la pau:

És un cercle amb quatre línies en el seu interior (☮), una en la part superior i tres en la inferior en forma de petjada d'au. Com sabem és molt representatiu de l’etapa hippie que estem analitzant. Però el seu origen segons moltes fonts remunta a dates anteriors que els 60. Es va crear com a resultat de les lletres N D, que vol dir Nuclear Disarmament. Però aquestes lletres estan introduïdes en el símbol escrites segons l’abecedari semàfor. Segons aquest abecedari la N-‐> representaria les dos fletxes que van en diagonal. I la D-‐> Seria les dues verticals ( una cap a dalt i l’altre cap a baix. “Nuclear disarmament” vol dir la eliminació de tot tipus d’armes nuclears.

N D

+

15

Let the sun shine in

We starve, look At one another short of breath

Walking proudly in our winter coats Wearing smell form laboratories

Facing a dying nation Of moving paper fantasy

Listening to the new told lies With supreme visions of lonely tunes

Somewhere, inside something

There is a rush of Greatness. who knows what stands in front of

Our lives. i fashion my future On films in space

Silence tells me secretly Everything... everything...

Manchester England England Manchester England England

Across the Atlantic Sea

And I'm a genius genius

I believe in God

And I believe that God believes in Claude

That's me, that's me, that's me

We starve, look At one another short of breath

Walking proudly in our winter coats Wearing smell form laboratories

Facing a dying nation Of moving paper fantasy

Listening for the new told lies with supreme visions of lonely tunes

Singing my space songs

On a spider-web sitar life is around you and in you

Answer for timothy leary deary

Let the sunshine Let the sunshine in

The sunshine in (repeat)

Anàlisis de Cançons

Morts de gana Ens mirem, sense alè

Caminant orgullosos amb Els nostres abrics d’hivern

Fen pudor a laboratori Enfrontant a una nació moribunda

Plena de fantasies de paper Que només escolta les ultimes mentires

Amb supremes visions De melodies solitàries

En algun lloc Dintre quelcom, hi ha una carrera

De grandesa Qui sap lo que es

presentarà en les nostres vides jo forjo el meu futur

sobre pel·lícules de l’espai el silenci em revela d’amagades

Tot... Tot... Manchester, Anglaterra Manchester, Anglaterra

De l’altre costat de l’oceà Atlàntic I jo soc un geni

Jo crec que Déu I crec que Déu creu en Claude

Aquest sóc jo, Aquest sóc jo, Aquest sóc jo, Morts de gana Morts de gana

Ens mirem, sense alè Caminant orgullosos amb Els nostres abrics d’hivern

Fen pudor a laboratori Enfrontant a una nació moribunda

Plena de fantasies de paper Que només escolta les ultimes mentires

Amb supremes visions De melodies solitàries

Cantant les nostres cançons Especials en un lloc de teranyines

La vida vibra al teu costat Al voltant i al teu interior

Menys pel nostre Estimat Timothy Leary

Deixeu al sol brillar! Deixeu que la brillantor del sol entri! Deixeu que la brillantor del sol entri!

16


Let the sun shine in in La música va ser el mitjà amb el que el moviment hippie dels seixanta va ser més representat. Ens

trobem davant d’un text especial ja que no ens dóna molt contingut informatiu més aviat perquè és una cançó. Tot i què la música va ser molt representativa per ells ja que els hi deixava expressar i compartir els seus sentiments amb tothom. Les cançons com aquesta van dirigides a tot aquell grup social que la pugui escoltar. Es a dir no es presenta un destinatari concret. La música es per a tots. La cançó va ser creada per Jullie Driscoll i inclosa en el seu àlbum Streetnoise al 1969. Després va ser utilitzada a la pel·∙lícula Hair. I en l’actualitat la veiem en el musical de Broadway que té el mateix nom que el film. El missatge de la nostra cançó es molt especial. Aquesta cançó presenta una gran relació amb la Guerra de Vietnam. Aquest és el context en el que ens trobem. Comentarem la versió de la pel·∙lícula Hair: http://www.youtube.com/watch?v=fhNrqc6yvTU. A la pel·∙lícula un dels protagonistes, un noi hippie, el criden per l’exèrcit. Tot i el seu gran esperit és té què resignar. Arriba un dia en que té que pujar a un avió per enfrontar-‐se a la lluita. Sense saber que passar o probablement sabent que li passarà només baixar d’aquell avió. La cançó la comença a cantar quan es dirigeixen tots en marxa cap aquell avió. Diu que morts de gana es miren, no tenen gairebé ni alè i tenen que caminar orgullosos cap allò que els hi espera. Caminen fent pudor a laboratori, cosa que ens mostra la mentalitat de respecte envers el medi ambient. Però es veuen obligats a defensar a la seva nació. Que ell creu que viu enganyada darrera de les mentires que escolten, què diuen els mitjans de comunicació. Però el noi té esperances. I es fa la pregunta retòrica de: ¿Qui sap el que es presentarà a les nostres vides?. I afirma què creu en Déu i té alguna opció perquè ell realment creu en Déu. Això se’ns mostra al principi del vídeo.

17

Let the sun shine in


El vídeo continua amb el noi repetint les seves paraules mentre l’avió marxa. I poc després apareix el seu grup d’amics al voltant de totes les tombes que simbolitzen tots els morts de Vietnam. Es troben davant de la del seu amic i company que ha mort. I tots plegats canten els final de la cançó. Pregant que es deixi al sol brillar! Què el deixin brillar, que tot això no tingui que passar tantes persones mortes tanta tristesa. Intenten donar el missatge per al món, intenten que es donin compte de les barbaritat que estan passant. Què pari de morir tanta gent perquè un dia pugui realment el sol brillar i que la vida sigui diferent. Després de tot això es veu una gran concentració de hippies que coregen el mateix missatge.

18

Aquarius


When the moon is in the seventh house And jupiter aligns with mars

Then peace will guide the planets And love will steer the stars

This is the dawning of the age of aquarius

The age of aquarius Aquarius! Aquarius!

Harmony and understanding

Sympathy and trust abounding No more falsehoods or derisions Golding living dreams of visions

Mystic crystal revalation And the mind's true liberation

Aquarius! Aquarius!

When the moon is in the seventh house

And jupiter aligns with mars Then peace will guide the planets

And love will steer the stars

This is the dawning of the age of aquarius The age of aquarius

Aquarius! Aquarius!

[extra verses from london 1993 production]

As our hearts go beating through the night

We dance unto the dawn of day To be the bearers of the water

Our light will lead the way

We are the spirit of the age of aquarius The age of aquarius

Harmony and understanding

Sympathy and trust abounding Angelic illumination

Rising firey constellation Travelling our starry courses Guided by the cosmic forces

O care for us Aquarius

Quan la lluna estigui en la setena casa,

I Júpiter s'alinï amb Mart, Aleshores la Pau guiarà als planetes

I l’amor conduirà a les estrelles

És el trenc d’alba de l’Era Aquari L’Era d’Aquari

Aquari! Aquari!

Abundarà l’harmonia i la comprensió,

La simpatia i la confiança, No hi hauran més enganys ni més burles:

Una vida daurada, somnis de visions, Una relació mística cristiana,

I l’autentica alliberació de la ment Aquari! Aquari!

Quan la lluna estigui en la setena casa,

I Júpiter s'alineï amb Mart, Aleshores la Pau guiarà als planetes

I l’amor conduirà a les estrelles

És el trenc d’alba de l’Era Aquari L’Era d’Aquari

Aquari! Aquari!

19


Aquarius

Seguim analitzant la cançó Aquarius. I repetim què aquest text és una cançó i així doncs, i què té també el mateix tipus de informació i el destinatari que a Let the Sunshine in. Per la part de l’autor s’ha de dir què aquesta cançó és el resultat d’una barreja de dues cançons del musical Hair ("Aquarius" i "The Flesh Failures ") escrites per James Rado, Gerome Ragni i Galt MacDermot. Va ser editada com single en 1969 per The Fifth Dimension, en un disc que va aconseguir la posició número un en una llista d’èxits del EUA. La cançó estava basada en al creença astrològica que el món estaria integrat en l'Era d'Aquari, una Era d'Amor, Llum, i Humanitat, el contrari a avui en l'era de Peixos. Aquest canvi se suposava que passaria a finals del segle XX. La cançó ens mostra amb claredat el que els hippies volien arribar a aconseguir. La cançó parla dels astres i de que quan aquests aconsegueixin alinear-‐se i comença la era d’aquari la pau regnarà al món. Tenen una creença per aconseguir harmonia i comprensió, o altres valor com la simpatia i la confiança. Arribar a una vida plena i daurada, una vida diferent i millor. Una vida que els hi doni aquella felicitat tant ansiada. Poder arribar a veure complerts els seus somnis. Què el món no enganyi a ningú ni que es produïssin mentires. Aconseguir una alliberació. Canviar d’era i entrar a una molt millor. La Pau i l’amor guiaran a tot l’Univers i arribaran a aquella era que tant volen viure. El començ de l’era Aquari. I es que com ja sabem aquesta societat marcada per la Guerra. Marcada per tant patiment i morts. Una societat que a l’hora no s’adonava o no feia res per veure la realitat. Els hippies guitaven perquè arrivés on moment de canvi de tot allò què no els hi agradava.

20


California dreaming

All the leaves are brown And the sky is grey I´ve been for a walk On a winter´s day

I´d be safe and warm If I was in L.A.

California dreaming

On such a winter´s day

Stopped into a church I passed along the way

Well, I got down on my knees And I pretend to pray

You know the preacher likes

the cold He knows I´m gonna stay

California dreaming

On such a winter´s day

All the leaves are brown And the sky is grey I´ve been for a walk On a winter´s day If I didn´t tell her

I could leave today

Totes les fulles son marrons I el cel és gris

Vaig sortir per caminar En un dia d’hivern

Estaré segur i protegit Si estigués a L.A.

Somiant amb Califòrnia

Un tal dia d’hivern.

Em vaig parar a una església Vaig passar pel passadís

Així doncs, em vaig agenollar I pretenc resar.

Tu saps que e predicador és

com el fred Ell sap que em quedaré.

Somniant amb Califòrnia

Un tal dia d’hivern.

Totes les fulles son marrons I el cel és gris

Vaig sortir per caminar En un dia d’hivern Si no li he dit a ella

Que em puc marxar avui.

21


California dreaming

Ara començarem analitzant “California dream”. Per començar analitzarem, la naturalesa del text. Segons la forma, el nostre text no és ni informatiu, ni narratiu, ni jurídic ja que el nostre tema no ens ha ofert aquest tipus d’informacions. El nostre text és una cançó. Nosaltres pensem que la forma del nostre text es podria considerar poesia, tot i que moltes persones no acceptin aquests pensaments. The Mamas & the Papas va ser un grup vocal líder en la dècada de 1960. Va ser un dels grups estendards del Folk Pop californià i un dels pocs grups nord-‐americans que van mantenir el seu èxit durant molt temps. El grup va fer enregistraments i va actuar des de 1965 a 1968; produint cinc àlbums i van tenir deu cançons en les cartelleres musicals; encara que van estar un curt temps en el cim de la música, mantenen encara fidels seguidors. Aquesta cançó no va dirigida a ningun grup social en concret. Tot i que algunes cançons poden anar dedicades o destinades a un grup social en concret, la majoria de cançons que van dirigides a tothom, els destinataris són tots aquells que l’escoltin. Tothom pot ser destinatari d’aquesta cançó, però no tothom es pot sentir identificat amb la mateixa. California dreaming s’equivalia molt amb pensaments hippies, però no amb els de molta altra gent. La nostra cançó va ser redactada l’any 1963 per John Phillips i Michelle Phillips. La van escriure mentre estaven vivint a NY. I es fruit de la inspiració que li va causar la nostàlgia que sentia Michelle per Califòrnia. El grup la va publicar al 1965 i com hem comentat en l’apartat anterior del nostre treball. La cançó ve marcada pel context dels 60. Com la nostra cançó no ens presenta moltes idees ni molts personatges farem l’anàlisi interna i externa juntes. Com sabem la nostra cançó parla sobre algú que surt a passejar un trist dia qualsevol d’hivern. Parla sobre la natura i tot allò que veu mentre va caminant. A més, para a una Església on resa. Però té un gran somni que és tornar a California. I fins hi tot potser decideix marxar aquell mateix dia sense dir-‐ho a la seva estimada. La principal idea que el text ens transmet és una enyorança de la seva terra natal o de la terra en la que realment es troba a gust. Un mite explica que pot ser aquesta cançó va ser inspirada per l’experiència d’un propi membre de la banda. Durant el període en que va tindre que estar a la Escola naval dels EUA. Quan es trobaven en allà en les èpoques més dures ho comparaven amb èpoques d’hivern. Ja què era quan no veien el sol i els dies eren més durs i tristos. Així potser des d’allà trobava a faltar California. I somiava en poder marxar un dia qualsevol com aquell mateix, encara que fos sense a dir-‐ho a ningú. Com hem estudiat els hippies presenten un gran amor per la natura i els viatges. Com ens expressa la cançó. Pot ser per aquesta part d’identificació es força representativa de la seva cultura. Amb la Guerra del Vietnam en procés, a molts joves dels EUA els enviaven a l’exèrcit a defensar el seu país. Fins hi tot molts hippies es veurien obligats a fer-‐ho. Pot ser això sentirien una enyorança per tornar a la seva terra i oblidar els tristos dies d’hivern.

22

Documents fotogràfics: Em estudiat, moltes característiques d’aquest grup social tant important i que va marcar la dècada dels 60 als EUA. Mai s’havia produït una cosa semblant, una ideologia seguida per tants joves arreu del món. Sabem que vivien un moment que no els hi agradava i volien lluitar contra les injustícies i poder viure tots junts en un món millor. Em estudiat les seves formes de viure, que eren molt viatjadors, però quina millor forma de poder fer-‐nos a l’idea de com vivien realment els hippies que amb imatges. Hem trobat un àlbum de fotografies preses als 60 durant un viatge, d’un grup hippie. Farem un comentari de totes aquests documents gràfics que ens mostren tal i com es comportava aquell grup tant comunitari.

La nostra selecció de fotografies ens mostra un gran grup de hippies peregrinant. Són unes fotografies que van ser preses durant molts viatges que van fer durant el procés del moviment hippie. Com ja sabem un dels trets importants dels hippies era aquell interès per viatjar i fer món. Coneixien així noves cultures i a la vegada expandien els seus pensaments i ideologies. Tot i què, com ja sabem el nostre moviment va ser iniciat i desenvolupat predominantment als Estats Units, sabem que es va expandir a altres llocs. Pot ser, es va expandir amb menys força, però va passar i això es va veure influït per aquests viatges.

Degut a que moltes fotografies tenen una gran semblança, no les analitzarem d’una en una sinó que farem grups:

PRIMER GRUP:

23

24

25

Començarem analitzant les sis fotografies que acabem de veure. Començarem fent una descripció pura d’aquestes imatges i després intentarem buscar sentit i comprensió.

Si ens fixem, ens adonem clarament de que en les nostres sis imatges apareixen persones. Tots els individus que veiem en les fotografies són hippies i molts d’ells porten la seva indumentària clàssica. Com per exemple, els llargs cabells amb pentinats molt naturals, les robes i vestits, els accessoris com les ulleres i el gran nombre de collarets...

A més, totes les fotos tenen com a paisatge la natura. Totes estan preses a l’aire lliure. Veiem algunes en carreteres, altres per camins de pedra o gespa. Però en la gran majoria veiem molts arbres i elements naturals.

En tot moment veiem com viatgen en grup. Viuen tota la estona en comunitat. No tant sols els reconeixem amb tanta facilitat per les robes, sinó que també se’ns mostra constantment pancartes que defenses les seves idees. I sobretot el símbol de la pau els representa, es troba en tot moment acompanyant-‐los. Aquest ens diu el que volen, quin és el seu objectiu i la seva única meta.

La forma de viure dels hippies era en grup. Un estil de vida comunitari. Com ja sabem solien anar tots junts amb l’Honda California sense lloc on anar. Volien aventura, tenien ganes de viatjar i conèixer. I ho feien amb aquells que veien el món de la mateix forma que ells. Tot hi que com veiem en aquestes fotografies no tots viatgen amb furgoneta. Sinó que veiem com passen llargues hores caminant per camins i carreteres. El temps el passaven cantant, ballant, xerrant o fent moltes altres activitats. Com per exemple fumar, les drogues els hi donaven una forma de veure la vida molt deforme i al·∙lucinada. A la majoria de pancartes i banderes veiem com predominava el símbol de la pau. Anaven durant tot el camí amb aquestes pancartes, potser per deixar ben clar qui eren i que volien. Un dels seus principis més marcats era aconseguir aquella pau tant desitjada. Moltes pancartes hippies deien “Fes l’amor i no la guerra”. Això, per una part ens diu que volen finalitzar amb la guerra. És molt dur veure la de dures conseqüències que aquesta porta. I es què durant aquella època es trobaven endinsats a la dura Guerra de Vietnam que tantes morts va causar. Veure que la seva societat es comportava d’aquella manera provocant únicament tristor els hi feia canviar el seu punt de vista. No volien resignar-‐se a una guerra la volien acabar o què la gent ho comprengués i que no es repetís. Vivient així feliços la vida amb la seva música i el amor. Per a ells el amor era una cosa totalment lliure. Podies anar amb qui volguessis sense compromís, amb home o dona. Tenien relacions extra-‐matrimonials. Estaven amb allò que volien o que s’estimaven mentre allò donés felicitat. Tot hi això una gran multitud de hippies es casava i tenia descendència. Durant aquests viatges els hippies tenien una costum molt curiosa , i es què, a vegades caminaven tots de la mà com veiem a la foto. Quan acabaven, es començaven a abraçar els una als altres desitjant pau. Aquestes actituds hippies no estaven ben vistes per molts americans, no arribaven a comprendre aquell estil de vida. Vivien una vida estimant la natura, li donaven una gran importància i respecte i en ella aconseguien trobar una gran llibertat.

26

SEGON GRUP:

27

SEGON GRUP:

A la primera imatge veiem com surten un grup de persones amb micròfons cantant d’una forma molt feliçment. Son un grup de hippies que van cantant durant el seu trajecte. El més curiós d’aquesta imatge es què trobem a un cura unit a aquest grup tocant la guitarra. I es que justament aquesta comunitat hippie era religiosa.

La segona imatge ens mostra aquests hippies caminant pel camí. Alguns d’ells alcen moltes banderes. I també veiem com dos nois porten guitarres.

La última imatge (la de la dreta) ens mostra a una noia tocant una espècie de tambor. Els seus cabells i al seva aparença es força característica de la hippie. Amb el llarg cabell, la faldilla de batik i el braçalet. La fotografia ens inspira llibertat, aquesta noia se sent en un altre lloc, en mig d’aquell camp envoltada del ritme de la seva música. Pot ser aquella música li portava la ment a un altre lloc i li feia oblidar tot el dolent que estava passant al seu món. La música era molt important per a aquesta cultura que estem estudiant. Com hem vist en aquestes fotos la música era una part fonamental a la seva vida. S’envoltaven d’aquesta música amb les seves guitarres. Cantaven tots junts vivint la vida a la seva manera, però sempre amb música.

28

TERCER GRUP:

29

En aquestes fotografies el que veiem és el següent:

·∙ A la primera trobem un grup de hippies cantant amb una guitarra, però a una Església. Encara què no tots els hippies eren cristians. Els què ho eren passaven força temps a l’Església. Un exemple d’això, a més de les fotografies ho trobem a la cançó que hem analitzat anteriorment: California Dreaming. Què ens explica com va a l’Església a pregar.

·∙A la segona veiem al grup caminant, però a més de les pancartes amb el símbol de la pau veiem com porten símbols representatius del cristianisme. Com per exemple un quadre de Jesucrist i una creu feta amb branques.

·∙A la última fotografia veiem a dos nois pregant agenollats al terra. Envoltats de molt gent.

La religió va ser per molts d’ells una creença important que els hi donava part de sentit a les seves vides. A més, com veiem a la següent fotografia fins i tot molts d’ells es casaven per l’Església.

30

QUART GRUP:

31

En aquest últim bloc, veiem la gran importància que tenia realment per als hippies la natura.

I es que a la primera imatge veiem al típic grup caminant, i veiem com van caminant a la natura. Es troben en un paisatge amb moltes herbes. Després, a la següent fotografia veiem com s’adapten al medi que els envolta. Ja que tenen que creuar rius i moltes vegades també llocs inundats. Els hippies es senten a gust anant per la natura, l’estimaven. I es que com podem veure a la tercera foto veiem dues noies que s’estan banyant en una espècie de font o llac. Se les veu gaudir d’aquell moment, sentir l’aigua pel seu cos o sentir l’aire net i pur del camp. La llibertat que trobaven per aquells camins de la muntanya justifica el seu amor per la natura. LA llibertat que la natura els hi regalava. I que ells li hi tornaven sent ecologistes i preocupant-‐se pel medi ambient. Com veiem a la foto de la dreta fins i tot incloïen en el seu peculiar estil de vestir mostres florals. Per exemple, les margarides o les corones de flors.

Mitjans de comunicació:

Com ja sabem la premsa i tots els mitjans de comunicació van prestar molta atenció durant tot el moviment hippie. Un fenomen tant multitudinari els hi semblava molt interessant i curiós.

Però en molts casos no es van ocupar de donar informació d’aquests sinó també de intentar desprestigiar-‐los. A continuació, veurem una portada de la revista LIFE en la que com a portada tenim a l’assassí Charles Manson. La premsa el va voler relacionar amb el moviment hippie sense per desprestigiar-‐los sense clars motius. Com els hippies defensaven molt el amor, titulen la portada El amor i el terror. A baix continuen afegint el home que era el seu líder esta acusat de múltiples assassinats. La cara fosca dels hippies. Potser ell no va ser realment el seu líder però es van encarregar de difondreu. Aquesta publicació va sortir al 1969 i un temps després els mitjans de comunicació van deixar d’interessar-‐se per ells a l’hora que la massa hippie era absorbida per la resta de la població.

32

CONCLUSIONS I INFLUÈNCIA EN L’ACTUALITAT:

Als voltants del 1980 el moviment va ser absorbit per la cultura majoritària. Alguns hippies es van integrar i altres van continuar mantenint les seves ideologies. La premsa va perdre totalment l’interés per aquesta cultura. va sorgir un mite popular dels hippies i del que va ser el seu moviment. Molts dels hippies es van afegir, poc a poc, a sistemes socials i econòmica, dels que havien renegat anteriorment. Tot i que alguns si que van mantenir la seva igeologia i forma de vida. Encara queden hippies en l’actualitat però formen part d’una gran minoria. I encara que molts no creguin que va ser un moviment important, nosaltres el veiem com un moviment molt influent i decisiu en el món. Va causar a molta gent veure la vida d’una forma diferent. Fins i tot, el nostre dia a dia ve marcat per la seva cultura. No vivim de la mateixa forma què els hippies però fins i tot molta de la seva roba és la que utilitzem. Han influït en la nostra forma de vestir, pensar, d’escoltar música, de viure en definitiva. A cada persona la haurà influït d’una forma més gran o més petita, però tots tenim una influencia hippie per molt petita o involuntària que sigui. Molts grups creats posteriorment, basen moltes de les seves idees d’aquests hippies i els seus valors. I sens dubte podem dir que va ser un moviment espectacular que va marcar la vida i el pensament de moltes persones.

A gairebé tothom li bé una imatge quan sent la paraula hippie. Es impressionant com es coneix aquets moviment. Però encara que sembli estrany nosaltres mateixes fent aquest treball hem conegut moltes coses d’aquesta cultura. Potser molta gent només recorda el mites, o que eren uns nois que vivien la vida amb festes, fumant, amb rock i colors. Però va ser molt més que això i és molt difícil resumir els significat de tot aquell moviment amb paraules.