1- TRENETS AENCESA DELLUM

La baldufa roda i roda...Silenci sortit del cordellque l'ha impulsat a moureun dilecte aparellament.Emoció. La veu quasi plorai el sutrac tanca el soLa ma generosa cull testimonii enllaça la prèdica lluentamb veu sedosa, serena, tranquilaEl somriure aflora amb senyLa baldufa roda i rodaPaper ensucrat no s'esgotaEl record del bell momentperdurarà conscient sempre.La baldufa roda i roda.14 juny, 2011

En ves d'ensonyar-me,reobroles persianes de la ment.Esclata la llum idea viva. monstre real inconmensurable-obre horitzons insospitats...I la veu callada, ensonyada,entra en erupció entranyable,desperta en canvis posicionant-seen noves clarors, colors dilectes,que ajuden a recrear-seen concepcions inesperades.Que no calli la llum ideaque visqui per fer-me viure................ Anton8 juny, 2011

El colom brilla en teus ullsfent l'abraçada de la claror.Consumeix la llum la despesainquieta d'un naufragi de pors.El llit del silenci, blanc,no anirà al color de sacrifici.Perdurarà fins que nit ajoquii trenqui l'immaculat desig.................. ANTON.11 juny, 2011

Engolada la tristesaem sorolla en la penombrad'un campanar de so tràgic.Amunt el batec del batallse'm encabrita insistentesborrant el temps passat…L’amargor grinyola dins meu.La clepsa em diu un vers...,llavors, el gust es transformai la tristesa cull la pautai es transmuta suauen plor de benaurançaEl batall és barrombaque pastura harmonia.…………………….. Anton07 juny, 2011

Es gira. És son mur.

Presència, paisatge...

Carn gastada de treball,

nervi de voler seguir.

Arena i aigua circulant,

sentint el seu ahir.

Una ombra que el persegueix

que li recorda un temps.

Com sorra ha volat

canviant la seva imatge.

Mirall d'un instant llunya.

................. Anton

Vermell….Primari colorque llençes el teu dirEts tu sempre ?Els teus companyset difumineno esbalsen ta passió,estiren i estripenel mantell...Clarors infinitesd'alegries, de goig...I ets allí complintquan claror alegra ulls,quan el negre obre la nit................. Anton.30 maig, 2011

Que dormi el blaudels teus ulls foscosper entrar en teuinterrogant.Vull caminar al teu pasi que no capti la tristesaen un cel d'esperances.Hi posso el groc al teu blaui el resultat brota floridade poncelles que esclataràn.Que no penses en res... i plores?Si..., de l'alegria del verd...................... Anton26 maig, 2011

Amb el peu canviatcamino sense compàs.Heretgia de recordses mesclen sense calmaamb realitats vivesque punxen com agullesen cap i cor.Qui pot extrapolar el neguitsi roda ple el cerclede sentiments inabastables ?................... Anton.23 maig, 2011

Els teus ulls com girasolsem parlaran tot el diaquan el sol els doni brill,quan reposin d'alegria...Parlen, si, aquests teus ullsque volen com la gavinai canten i s'escarneixen...Sentir-los em presten vida.Quan s'apropen al matíobren el groc que els anima,i no paren de besar-meamb sa paraula divina.Quin regal em fan teus ullsmar ensolat que em visita.Jo els dic, GIRASOLETS,mireu-me aixì cada dia................ Anton.20 maig, 2011

Tots tenim somnis...Volem dir esperançes ?volem expresar la fe?Ens llencem a la fantasiaper que necessitemacallar nostres mancancesi així construim el castell.Tots tenim somnis...a pesar del ull de peixque ens governa i dirigeix................ Anton.21 maig, 2011

La boira s'arrosega obrint la nit................Jo he estat perdut dins la boira, l'escabellosa que deia Maragall, i en la nit, sense lluna i obrint els ulls com rodes no aconseguies veure al davant teu ni dos pases. Era dalt del Montsant. Quatre persones perdudes, a cada pas un possible barranc o un escletxe. Dos mulesanaven amb nosaltres.Elles ens varen portar a terme. Una sensacióde les més impròpies que he experimentat. No és llegir i figurar-t'ho, ni veure una peli i sentir... és estar en mig i no saber per on vas, sense brùjula, amb por? Inquietut severa, si, vols arribar i no saps onets. Clar, un pots seure, abandonar-te i esperar que es faci dia... O que algun vent propici allunyi la causa...Potser l'experimentar en pròpia carn ens apropa a l'experiència.... El fracàs era molt prop i el neguit ... és incontrolable . Anton.19 maig, 2011

Ventalls...!

Lletres fent

paraules,

fulles

vibrant a

l'aire.

Ventalls...!

Carícies,

perfum,

flaire,

parpalleig

d'ulls

mirant-te.

Ventalls...!

Seda que els

dits canten,

fantasia,

cadena,

baules.

................

Anton.

14 maig, 2011