Embed Size (px)
Citation preview
núm
. 63
6
16 de setembre de 2016
10 anys de superilles: aprovades
Amela, Casasses, Del Arbol i el fiscal de delictes d’odi, principals noms del festival de literatura
Neix Gràcia Llegeix, un festival literari per guanyar lectors amb autors de renom
Xavi
Ted
ó
pàg. 9pàg. 9
pàg. 6pàg. 6
ISSN - 1695-4793
4‘La Gràcia que volem’respon a l’elitització amb unes jornades
10La Matagalls del CEG es complica per la vaga del cremallera
X.T.
Cedida
SUPLEMENT
Xarxa + Sostenible suma nova escola
Escola Sadako
Els exregidors del PSC i ERC i l’oposició de CiU
d’aleshores aplaudeixen el model, amb millores
pendents com la circulació de les motos
La plataforma Gràcia sense Barreres reviscola
amb les noves propostes de superilles
previstes al Camp d’en Grassot
2
16 de setembre de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
editorial
Tal com va avançar aquest setmanari el passat desembre, número
603, les superilles amb prioritat per al vianant, amb les quals
Gràcia va ser pionera a tota la ciutat el 2006, tornaran en aquest
nou mandat en aquest cas a l’entorn del passeig de Sant Joan i
del Camp d’en Grassot, fins al carrer Sardenya, segons el projecte
que els serveis tècnics han començat a treballar en un procés que
s’està consultant als veïns i que ja s’ha inclòs en el Pla d’Actuació
del Districte. Els límits de les tres noves superilles són Bailèn,
Travessera de Gràcia, Còrsega i Sardenya. Sobre el paper hi ha
dos rectangles i un quadrat: Els dos rectangles corresponen a les
tres illes en vertical que hi ha a
esquerra i a dreta del passeig
de Sant Joan, entre Travessera
de Gràcia i Còrsega, l’una amb
Bailèn com a límit i l’altra amb
Roger de Flor. El quadrat es
fixa sobre les nou illes de cases
que hi ha entre Roger de Flor i
Sardenya, també amb Travessera de Gràcia com a límits superior
i inferior. Aquest espai és el més ambiciós però ja inclou àmbits
pacificats com els jardins de la Sedeta, els jardins Antoni Puigvert
i el carrer d’en Grassot.
Però el que semblava un camí de roses es pot complicar per la
posada en marxa de la primera prova pilot de la nova fornada de
superilles que s’ha començat a aplicar a Sant Martí, en un espai
on gairebé no hi ha veïns i on hi passa relativament poc trànsit.
Amb un risc mínim però amb l’actual clima de crispació màxim
a l’Ajuntament, entre el govern i una part de l’oposició, no seria
estrany que el projecte s’endarrerís. A la vista de la cronologia
que avui publiquem, i que posa de manifest com de complicat va
ser el procés d’implantació a Gràcia, seria fins i tot temerari que
les superilles engeguessin sense tots els debats globals i multi-
sectorials que es van fer aleshores. Les superilles de Gràcia, deu
anys després de la seva implantació, obtenen un aprovat, perquè
encara hi ha temes pendents com la circulació de les motos. Però
s’equivocarà el governant que vegi el projecte com un procés
participatiu qualsevol. Les superilles, i ho saben bé els veïns que
viuen entre Torrent de l’Olla i de les Flors, entre Travessera de
Gràcia i Providència, generen tants dubtes de quotidianitat que
no s’hi val a deixar lliure cap aspecte. Hi estem a favor, però ja hi
ha plataformes amb la canya a punt.
Paciència per a les superilles
de Grassot
cartes al director ull de dona
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça,, telèfon
i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
Bé pel Parlament que va
aprovar el juliol una moció de
la CUP que instava el Govern
a desmilitaritzar Catalunya. El
text definitiu ha estat aprovat
amb el recolzament de JxSí, Sí
que es Pot i en certs aspectes
el PSC. Estableix diverses
accions per reduir la presència
pública de les forces arma-
des a Catalunya: “prohibir
actes d’exaltació militar i de
legitimació de la violència i les
armes, no permetent les des-
filades militars i d’altres actes
d’aquest tipus a espais civils
a Catalunya”. Es requereix al
govern que eviti la presència
de l’exèrcit en centres educa-
tius o de formació i no atorgar
ajudes a la indústria militar.
També es vol instar al Ministe-
rio de Defensa el traspàs del
patrimoni immobiliari militar
en desús. Cal continuar de-
fensant la cultura de la pau. La
despesa militar estatal és un
despropòsit (manteniment, in-
versions en armament i deute
acumulat) i cal que s’inverteixi
en una veritable seguretat fo-
namentada la protecció de la
salut, el foment de l’educació,
un medi ambient saludable,
l’accés a un habitatge digne,
un treball digne i el respecte
pels drets humans. Per què
tenir un exèrcit? Costa Rica o
Islàndia no en tenen i viuen la
mar de tranquils.
El festival Gràcia Llegeix, que aquesta setmana us ex-pliquem en exclusiva, vol centrifugar grans noms que viuen, vénen a Gràcia o exerceixen de graciencs. Així, una de les impulsores, la jutgessa Míriam De Rosa, és membre de la comissió de Festa Major de Joan Blanques de Baix de Tot. A més d’habituals locals com Vallbona, Nubla, Jovani, Lienas, Lafarga, Carla Gràcia, hi ha més graciencs il·lustres com Dani el Rojo o Roser Amills. A Fernando Marías el van fitxar pel monòleg que va fer al Pipa Club.
Desmilitarització
Conxa
Garcia
Seria fins i tot temerari que les superilles
engeguessin sense tots els debats fets fa 10 anys
CONFIANÇAL’Europa ha arrencat amb mal peu
aquesta temporada, però crec
que seria injust atacar l’entrena-
dor. L’equip és completament
nou després de la desbandada de
jugadors que hi ha hagut aquest
estiu i cal temps perquè es com-
penetrin. A més a més, els primers
rivals amb què ens hem enfron-
tat són els principals candidats a
pujar com el Peralada, que és el
filial del Girona, o l’Olot, que tot
just acaba de baixar de 2B. Aquest
diumenge contra el Manlleu, que
va últim, és un bon moment per
iniciar una remuntada com la que
es va fer l’any passat quan vàrem
fer una segona volta de rècord.
L’entrenador diu que els jugadors
estan entrenant bé, que tenen ga-
nes de capgirar la situació i així es
va veure al partit contra l’Olot. No
m’atreviria a dir com diu ell que
tenim la millor plantilla de la cate-
goria, però sí que és una de les mi-
llors i que podem lluitar per estar
entre els quatre primers.
Carles Soler
Fe d’errates: El peu de foto sobre
les destrosses dels guarnits de la
notícia publicada en el número
passat feia referència al carrer Fra-
ternitat de Baix i no a Progrés.
PROU DESNONAMENTS!L’altre dia vaig assistir a la con-
centració per aturar el desnona-
ment d’una família de Travessera
de Gràcia i vull destacar la tas-
ca que està fent la Plataforma
d’Afectats per la Hipoteca (PAH)
per aturar aquesta xacra. La se-
va presència, més enllà de visu-
alitzar el conflicte, fa que jutges
i policies s’ho pensin dues ve-
gades a l’hora d’executar l’odre
de desnonament. Potser només
s’ajorna, com en el cas d’aques-
ta pobra família, però es guanya
temps perquè l’Ajuntament mi-
ri de reallotjar-los en un pis de
protecció oficial. La solidaritat és
la nostra millor arma per acabar
amb aquesta injustícia.
Marta Clos
16 de setembre de 2016l’independent
3
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió
Ningú té dret a impedir-me exercir
la meva llibertat d’expressió (I)L’existència de conflictes en
una organització és inevitable
perquè viure en comú compor-
ta necessariament desacords.
Aquests són generadors d’opor-
tunitats d’aprenentatge. La seva
resolució és imprescindible per-
què qualsevol organització pu-
gui progressar. No em refereixo
a una tipologia de persones que
no saben viure sense el conflic-
te permanent que quan aquest
no existeix no tenen res més a
aportar. Tampoc a aquells que
polaritzen les actituds protago-
nitzant conductes negatives i
obviant models alternatius de
diàleg constructiu.
Les persones amb responsabili-
tats-càrrecs de mediació no po-
den tenir preferències personals
a l’hora de resoldre conflictes. La
neutralitat es perd quan no po-
den empatitzar amb l’altre. Si un
no és capaç de ser imparcial, ob-
jectiu, equidistant, facilitador del
diàleg, respectuós, flexible, amb
actitud d’escolta activa, íntegre,
ètic, pacient, perseverant…. no
pot exercir de mediador instituci-
onal perquè ha perdut l’autoritat
moral, ètica i estètica. Ordenar
donant poca elecció a l’altre, ad-
vertir o amenaçar amb conse-
qüències, recomanar a l’altre el
que ha de fer, interpretar nega-
tivament les crítiques de l’altre,
companejar-ne… són compor-
taments generadors de barreres
que dificulten la comunicació.
En una societat democràtica plural
ser ciutadà implica, entre altres co-
ses, poder pensar, parlar i expressar-
se lliurement sobre qualsevol tema o
decisió, independentment del càrrec
institucional que l’hagi pres. L’exerci-
ci de la llibertat d’expressió té a ve-
gades molt a veure amb la valentia,
amb la responsabilitat, amb la no
indiferència, amb la tolerància i amb
la defensa de la dignitat personal i,
molt poc, amb l’agressivitat, amb la
submissió, amb l’arrogància, amb la
manipulació, amb l’autoritarisme o
amb la indefensió.
Els ciutadans i ciutadanes que defen-
sem les pràctiques democràtiques
de convivència són conscients del
que implica: contradiccions, mani-
pulacions, autocrítica, reflexió com-
partida i, a vegades, publicitat nega-
tiva sobre la imatge pública. En tot
cas, el seu exercici és una oportuni-
tat i una necessitat per al creixement
de les persones i de les institucions i
conseqüentment les dignifica .
Àngel Garreta
Xavi
Tedó
Arturo Ramírez, soci 138 del Club Esportiu Europa* el bloctribuna
La socialització entre les perso-
nes que formen part d’una insti-
tució és una riquesa per aprendre
a aprendre i no s’ha de malmetre
amb actituds o amb conductes
intolerants o manipulatives per
justificar determinades preses
de decisions injustificades. Nin-
gú, però ningú, és infal·lible, i
si no s’accepta aquest principi
hi ha un problema. Només en
determinats règims, lluny del
nostre país, es donen pràctiques
d’aquest tipus.
*Arturo Ramírez és vicepresident del Club Esportiu Europa
Després de l’èxit de les
concentracions de la Diada,
que han donat un nou impuls
a l’independentisme, arriba
l’hora de la veritat. L’hora en
què les forces sobiranistes han
d’acordar un full de ruta ine-
quívocament clar. El debat, ara
per ara, està en seguir el camí
establert amb la convocatòria
d’unes eleccions constituents
o la celebració d’un referèn-
dum unilateral tal i com pro-
posa la CUP. Una consulta té
l’avantatge que la votació no
deixa marge a dubtes perquè
tothom s’ha de posicionar i no
valen les ambigüitats en què
es poden refugiar alguns amb
uns comicis. Té, però, els seus
inconvenients i el principal és
que els partidaris de seguir
formant part d’Espanya no
acudeixin a les urnes i la
votació perdi legitimitat. Un
extrem que és bastant realista
tenint present que a la con-
sulta del 9-N només cent mil
persones van acostar-se als
col·legis electorals per reflectir
aquesta opinió. Amb el boicot
dels votants de C’s, PP, PSC i
vés a saber si dels comuns,
que no comparteixen la uni-
lateralitat, la votació quedaria
coixa. Amb unes eleccions
constituents, que els unionis-
tes vendran com a autonò-
miques com ja va passar a les
anteriors, t’assegures la seva
participació.
Eleccions o RUI?
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-
zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Clara
Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, He-
lena Martín, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas i Joanna
Chichelnitzky. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa
Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé,
Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí,
Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín,
Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, Da-
vid Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou. Disseny
web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263)
[email protected]. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.
Dipòsit legal: B-32.478-00
Sol·licitat control PGD
Les persones amb responsabilitats no
poden tenir preferències personals en conflictes
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
xquè en penseu...
És una solució a curt termini. El que s’ha de fer és conscienciar a la gent que realment hi ha una feinada darrere dels carrers de la Festa de Gràcia perquè no els destrossin. Pel que fa al turisme, Barcelona té la força per fer difu-sió del respecte pels decorats.
Entenc que als veïns que es passen tot l’any fent els decorats no els agradi que el guarnit quedi des-trossat però hi ha solucions molt més educatives com campanyes de sensibilització. S’ha de fer desde el respecte i la llibertat, no a base de control.
Els carrers haurien d’estar per ballar i estar-s’hi. La gent necessita espai per moure’s i el decorat crea una ventosa. Les festes són per divertir-se, no només per guarnir els carrers. Si tanquen els carrers no hi haurà lloc per gaudir de la festa.
No em sembla bé perquè el carrer és de tots i així tallen les llibertats de les persones. La so-lució és ensenyar comportament cívic des de les escoles perquè quan els infants creixin sàpiguen què s’ha de fer i què no.
CARLES ROVIRAjubilat
RICARDO BATISTAguarnidor
CAROLINA TORRALBAtreballadora social
DAVID FRANQUELOestudiant
del
tancament
dels carrers
de nit
per Festa
Major?
Helena Martín
4
16 de setembre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política
Vallcarca i Dones del 36 són els principals punts de fricció que han de resoldre les dues formacions
Albert Balanzà
Malgrat la certa inquietud de la resta de partits per l’endarreri-ment de la negociació, que ja va més tard que ara fa quatre anys i que s’ha endarrerit encara més pel pacte necessari entre els dos nous socis de govern, BCN En Comú i el PSC no han volgut obrir el debat a la resta de partits fins a tenir una proposta consen-suada i després d’haver llimat totes les asprors. No en va el pro-cés participatiu es va fer encara amb BEC com a única força de govern i a mitjans de maig el PSC va pujar al carro; i hi ha aspectes de relleu a Gràcia que han sepa-rat les dues formacions. Amb el
BCN En Comú i PSC ultimen un pacte pel PAD abans de presentar-lo als grups
projecte de reforma de l’Abaceria sembla que ja encarrilat, a favor de les tesis de Mercats que tradi-cionalment va defensar el PSC, les dues pedres de toc són el pla Vallcarca i l’obertura o manteni-ment del tancament de la plaça de les Dones del 36.“Tenim una proposta i està pac-tada”, asseguren fonts del govern. Mentrestant, en obert, només hi ha el document de síntesi basat en 76 actuacions, entre les quals destaquen novetats com un pla de reducció de motos a les voreres.
Xavi Tedó
El Districte ha arrencat el curs polític aquesta setmana ja amb la tornada de vacances de tots els membres de l’equip de govern que faltaven i els dos partits que formen l’equip de govern, BCN En Comú i el PSC, tancaran els primers dies de treball aquest divendres amb una reunió en la qual han d’enllestir el document definitiu del principal projecte d’aquest segon any de mandat: el Pla d’Actuació. El pacte donarà pas als primers contactes amb els grups de l’oposició.
Víctor Cullell, primer per l’esquerra, en la foto
final de la reunió a la seu del carrer Astúries
A. B.
L’espai La Gràcia que volem, que agrupa la cinquantena d’entitats que al juny van decidir treballar junts per respondre els interro-gants socials que es van despren-dre del desallotjament del Banc Expropiat, ha engegat el curs aquest dimecres amb la pers-pectiva de donar continuïtat a la manifestació que van convocar
Habitatge, Cultura, Comerç i Serveis són els grans eixos previstos de debat
‘La Gràcia que volem’ prepara unes jornades per contestar l’elitització
com a primer acte el 21 de juliol. La primera acció de continuïtat, i de resposta al plantejament ge-nèric de denúncia de l’elitització de Gràcia, serà unes jornades de debat aquesta tardor. Les entitats, entre les quals hi ha des de Lluïsos de Gràcia al Banc Expropiat, des de la plataforma Gràcia On Vas al Moviment Po-pular, des de l’Oficina d’Habitat-ge al Casal Tres Lliris, han fixat
aquesta setmana els eixos previs-tos de debat en les jornades, que seran quatre: en primer lloc, el bloc habitatge, espai públic, es-pai comunitari i turistificació; en segon lloc, el bloc associacionis-me, cultura popular i Festa Ma-jor; en tercer lloc, el bloc comerç, mercats i món laboral; i en quart lloc, el bloc serveis públics, salut, escoles i migracions. Les entitats treballaran els qua-
Banderoles contra l’elitització i en defensa del Banc Expropiat
Albert Balanzà
tre àmbits en les properes setma-nes, de manera oberta a noves adhesions, i aplicaran de manera transversal els aspectes de femi-
nització i elitització en tots els blocs. La Gràcia que volem es reunirà a partir d’ara els dilluns, com sempre, a Lluïsos.
El president de CDC, Víctor Cullell,
tanca una etapa de vuit anys
L’agrupació de Convergència de Gràcia (ja en ple procés de canvi cap al nou PDC) ha aco-miadat aquest dimecres qui ha estat en els últims vuit anys president local, Víctor Cullell. En un emotiu discurs i acom-panyat dels seus antecessors en el càrrec com Montserrat Marchante o Carles Agustí i d’actuals i anteriors conse-
llers al districte com Berta Clemente, Sílvia Manzano o Marta Mulet, Cullell ha tingut paraules de record per a l’his-tòric militant ja traspassat Sal-vador Guasch i per la mateixa Marchante, que el va introduir a l’agrupació. La presidenta de l’assemblea de CDC Gràcia, Lluïsa Nicolau, va completar els parlaments.
El Banc Expropiat activa la Sucursal amb els primers cursosEl Banc Expropiat arrencarà di-lluns les activitats del nou espai okupat aquest estiu, la Sucursal, a Travessera de Gràcia 173, amb la programació inicia de cursos de català. L’assemblea del Banc ha netejat en les últimes setma-nes l’espai i debat altres usos per al nou local sense renunciar a l’anterior.
Querella de DESC per la desokupació de Can Dimoni el passat abril
L’Observatori DESC ha presen-tat una querella contra l’empresa Desokupa, que es va encarregar el passat 14 d’abril de treure els inquilins de Can Dimoni al carrer Torres. “En casos com el de Can Dimoni hi ha indicis delictius”, diu la querella.
breus
Gràcia Viva
Bosch torna a Gràcia per debatre amb els militants d’ERCEl president del grup municipal d’ERC, Alfred Bosch, torna Gràcia aquest dilluns 19 (19h) per debatre amb els militants en una nova tro-bada a la seu de Tres Senyores 7.
16 de setembre de 2016l’independent
5
6
16 de setembre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat
La Monyos, El Pescaílla... Superilles
amb nom per al dia dels Innocents
El Nadal de 2005 el Districte estava de broma amb les superi-lles, fins al punt que va distribu-ir un document oficial amb una proposta per batejar els primers espais previstos amb noms de ressò local. La B-1 s’havia de dir La revolta de les quintes, per la Plaça Rius i Taulet i la C-2
La Rumbeta de Gràcia. Sense massa solta ni volta pel nom però seguint una relació amb la ubicació hi havia altres noms proposats com La Monyos, Vaga general, Herois de Vallcarca-Fets d’Octubre, Pescailla, La Re-pública, La Fera Ferotge (on va viure l’Ovidi) i la La Colometa.
Els exregidors del PSC i ERC i l’oposició de CiU aplaudeixen el model, amb millores pendents com
les motos, però la plataforma Gràcia sense Barreres reviscola amb les noves propostes a Grassot
Albert Balanzà
Les superilles corrien pel cap de Salvador Rueda a finals dels 80 però qui les va fer arribar al Pla Estratègic de Gràcia que el regi-dor socialista, Ferran Mascarell, va impulsar l’any 2002 va ser un veí de Travessera de Dalt, Fer-nando Benedicto. La filosofia del pla global, després de nou mesos i 36 programes d’actuació, va in-cloure el primer detall: superilles amb accés restringit de vehicles al nucli històric i a la Salut (!). El mandat es va acabar donant prio-ritat alta a la proposta.
L’aplicació d’ERC. Del Pla Estra-tègic va arribar el Pla de Mobi-litat el 2004. El nou regidor, Ri-card Martínez, en va fer bandera i aquests dies referma que “s’han complert aquells objectius”, però admet que el procés va ser dur. El 6 de juliol de 2004 es va aprovar la primera superilla, anomenada B-1, al voltant de l’aleshores plaça de Rius i Taulet (avui plaça de la Vila) i el setembre de 2005 es van estrenar els canvis de sentit. Van néixer la plataforma Gràcia sense Barreres (en contra) i la platafor-
Deu anys de superilles: aprovades
ma Sí al Tancament Vial i Gràcia per a les Persones (a favor). “Vam fer reunions multisectorials amb escoles, tallers, distribuïdors, ve-ïns de carrers i places... i em quedo que vam convèncer la majoria”, apunta Martínez. Autocrítica, sí: “Les motos encara avui distorsio-nen la filosofia de les superilles”.
La visió de CiU. CiU, com a pri-mera força de l’oposició, va dema-nar la suspensió de l’aplicació del pla, sobretot per la tensió que va agafar el debat a la superilla C-2 (Providència, Torrent de les Flors, Travessera de Gràcia i Torrent de l’Olla). “No vam estar en contra de les superilles sinó de la gestió in-formativa que es va fer”, recorda avui l’aleshores portaveu de CiU, Carles Agustí. Avui, amb perspec-tiva, Agustí veu positiva l’aplicació que se n’ha fet, amb la peatonalit-zació del carrer Astúries com a fet destacat (superilla C-3). Amb el debat del Poblenou obert, Agustí defensa que “la maduresa del mo-ment de fer-ho és clau: en aquell moment ens havíem de qüestionar
Xavi Tedó
Gràcia es mira aquests dies amb experiència la implantació en fa-se de prova pilot de les superilles a Barcelona, al Poblenou, quinze anys després del debat que va arrencar el 2002 i que va veure néixer el 2006 un nou concepte de mobilitat al nucli històric de la Vila. El balanç és l’aprovat, perquè en deu anys s’ha activat un 50% del que plantejava el Pla de Mobilitat, amb 8 de 28 superilles però amb zones de transició fixades com a carrers amb prioritat per al vianant. Pe-rò encara hi ha ombres: motos i una part dels residents.
La pilona del carrer de La Perla amb Verdi,
aquesta setmana
les frases
Abril 2002. El Pla Estratègic,
en mandat de Ferran Masca-
rell (PSC), debat una nova mo-
bilitat per a Gràcia. La comis-
sió específica està presidida
per Jordi Gasull (AVV Vila de
Gràcia) i Víctor Nubla (Gràcia
Territori Sonor)
Desembre 2002. El debat del
Pla Estratègic es tanca amb la
proposta de creació de supe-
rilles amb accés restringit de
vehicles a la Vila i a la Salut.
Febrer de 2003. El Pla Estra-
tègic es presenta donant prio-
ritat alta a les illes de vianants
amb accés restringit de vehi-
cles privats.
Febrer de 2004. El Pla de
Mobilitat, ja en mandat de Ri-
card Martínez (ERC), aspira a
desplegar fins a 28 superilles i
permís de pas a residents, ser-
veis, urgències i minusvàlids.
Maig de 2004. L’Associació de
Veïns Vila de Gràcia aplaudeix
el pla però el troba “enredat”
i planteja regular l’accés a les
superilles amb treballadors
municipals en lloc de semà-
fors, pilones i videocàmeres.
Juny-Juliol de 2004. El Pla
de Mobilitat anuncia una
prova pilot a la superilla que
limita Providència, Torrent de
les Flors, Travessera de Gràcia
i Torrent de l’Olla. El ple del 6
de juliol aprova aquesta pri-
mera superilla.
Juny de 2005. Martínez deta-
lla el pla de 28 superilles amb
la superilla C-2 dels Torrents,
amb pilones, i la B-1 de Rius i
Taulet (plaça de la Vila), ober-
ta i limitada amb jardineres.
També apunta superilles a
l’eix Jardinets-Gal·la Placídia i
a l’entorn de Mestre Balcells.
Juliol de 2005. La plataforma
Gràcia sense Barreres llança
una campanya contra les su-
perilles i aposta per “dificultar”
però no impedir el trànsit.
Setembre de 2005. La supe-
rilla B-1 de Rius i Taulet estrena
els canvis de sentit, mentre es
mantenen les reunions per a la
C-2. PP i CiU demanen la sus-
pensió del pla. Neix la platafor-
ma Sí al Tancament Vial.
Juliol de 2006. Amb campa-
nya informativa prèvia al juny,
el 10 de juliol s’estrena la su-
perilla C-2 amb tres pilones a
Verdi/Perla, Torrent d’en Vida-
let/Congost i Encarnació/Joan
Blanques.
la cronologia
si treiem aparcament i ara això no genera conflicte”.
Les plataformes veïnals. Però qui més va aixecar la veu, en part lògica, van ser els residents de l’interior de les superilles. L’accés a tallers o el pas d’emergències no es va veure gens clar. Una de les portaveus de la plataforma Grà-cia sense Barreres, Montse Travé, deu anys després, sosté que les superilles van ser “un error”. “I quan més gran és l’espai que tan-ques (i aïlles els veïns), més er-ror”, apunta. Abans de l’estiu Tra-
“S’han complert els objectius, però el pas de les motos encara
distorsiona la filosofia de les superilles”
Ricard Martínez,regidor ERC (2003-07)
“A mi també m’agrada anar pel carrer i que no hi hagi cotxes, però el concepte d’illes vol dir
aïllar i això és un error”
Montse Travé,Gràcia sense barreres
“Vam arribar al 50% del Pla de Mobilitat
aplicant les plataformes úniques de forma general;
el model és positiu”
Guillem Espriu,regidor PSC (2007-11)
“No vam estar en contra de les superilles sinó de
la gestió informativa que es va fer amb els veïns; el moment de fer-ho és clau”
Carles Agustí,portaveu CiU (2001-11)
vé va participar en la reunió sobre el nou concepte de superilles que impulsa BCN En Comú. “La pla-taforma segueix viva”, avisa.
L’extensió del PSC. El 2007 Grà-cia torna a ser governada pel PSC, amb Guillem Espriu al capdavant. “Vam arribar al 50% del pla apli-cant plataformes úniques arreu amb prioritat per al vianant”, re-marca. Espriu, que va obrir sense tancar el debat per eliminar les pilones (Fandos va prometre fins i tot una consulta), es queda amb el fet que “el model és positiu”.
[1]
112setembre2016
Neixen noves fórmules per reactivar el tercer sector
editorial
Inici de curs
L’euipament municipal Bosc Turull oferirà aquest octubre un curs d’ecologia casolana i un cicle de refl exió mediambiental presentat a través de mostres artístiques. L’Aula Ambiental pretén apropar la sostenibilitat al barri i proporcionar co-neixements d’ecologia per promoure l’educació ambiental.
Aquesta proposta se celebrarà els dies 1, 8, 13 i 20 d’oc-tubre al Bosc Turull i les mostres orbitaran al voltant de la sostenibilitat de les nostres ciutats a partir de disciplines artístiques com la música, el teatre, la poesia, el cinema i les arts plàstiques.
El projecte Verema Solidària pretén unir enoturisme i sensibilitat social
Un total de 360 escoles de la ciutat tornen a donar suport a la xarxa d’Escoles + Sostenibles aquest curs amb els seus projectes entorn la sostenibilitat -i els múl-tiples aspectes que se’n deriven-. Un total de 31 d’aquestes escoles pertanyen al Districte de Gràcia. Els centres que ja hi formaven part seguiran desenvolupant els seus projectes i aprofundint en temes com l’hort, la salut, l’alimentació o l’aigua. A més, enguany, la xarxa sumarà un nou centre, l’escola bressol Galatea, que se centrarà en el pati com a eix per desenvolu-par el seu projecte verd. És gairebé tradició que en el primer número del curs, després de les vacances a l’agost, arrenquem aquest su-plement amb la notícia d’inici de curs. Cada mes s’expliquen des d’aquestes pàgines la feina que la xarxa Escoles + Sostenibles, amb l’ajuda i col.laboració dels centres, porten a terme en diferents aspec-tes relacionats amb la sostenibili-tat i que tenen un objectiu molt clar: enfortir i estendre l’educació ambiental. I això s’ha de fer des de la base. No ens cansarem de repe-tir que sense una base sòlida no aconseguirem avançar per assolir una societat més justa, socialment i ambientalment. Per això és tan important la feina que es fa des de la Xarxa però també és igual de bàsic la implicació de tota la comunitat educativa. O sigui, de tots. Les 31 escoles gracienques tindran en aquest suplement un espai mensual per difondre i com-partir els seus projectes verds. I estarem ben atents per saber com evolucionen. Bon curs.
Arxiu / Mireia Abril
Art i cultura per al canvi socioambiental
[2] [el tema del mes]
Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.
Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.
Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97
Aula Ambiental Bosc Turulll’AULA Passeig Turull, 2-4, 08023 BarcelonaTelèfon: 93 213 39 45Horari: De dimarts a divendres de 10 a 14.30hDimecres matí de 11.00 a 14.30hDimecres tarda de 16.00 a 19.00hUn dissabte al mes de 10 a 14hDifusió de les activitats també per Facebook i Twitterwww.boscturull.cat
Escoles + sosteniblesLa Fàbrica del Sol. Pg. de Salvat Papasseit, 1. Tel 93 256 25 99. Fax 93 237 08 94 [www.bcn.cat/escolessostenibles]
Serveis d’interès
més sostenible
Sostenibilitat i ecologia: reflexió i pràctica amb l’Aula del Bosc TurullL’euipament munici-pal Bosc Turull oferirà aquest octubre un curs d’ecologia ca-solana i un cicle de refl exió mediambien-tal presentat a través de mostres artísti-ques. L’Aula Ambien-tal pretén apropar la sostenibilitat al barri i proporcionar conei-xements d’ecologia per promoure l’edu-cació ambiental.
Helena Martín
L’Aula Ambiental Bosc Turull ja té a punt els cursos i tallers d’aquest nou curs. Aquest espai, que pretén ser un equipament municipal destinat a promoure l’educació ambiental i la inclusió de la sostenibilitat en els projec-tes veïnals i socials, presentarà aquest octubre el Cicle Arrelarts: Art i cultura per a la transformació socioambiental. Aquesta proposta se celebrarà els dies 1, 8, 13 i 20 d’octubre al Bosc Turull i les mostres orbita-ran al voltant de la sostenibilitat de les nostres ciutats a partir de disciplines artístiques com la música, el teatre, la poesia, el cinema i les arts plàstiques. L’Aula Ambiental, que ja té com a objectiu fundacional la refl exió sobre la repercussió ambiental
L’entitat organitzarà sessi-ons per a escoles i grups seguint amb la línia de l’edu-cació ambiental desde la infància, valor imprescindible per a que els infants i la societat tinguin pràctiques ambientals de referència.Es crearà un banc de bones pràctiques perquè escoles, instituts i entitats de lleure puguin compartir les seves experiències i així poder comparar i aprendre els uns dels altres sobre ecologia.A més de les noves propos-tes, l’Aula Ambiental segui-rà realitzant les activitats autoguiades per a centres escolars, que es dividien en tres eixos centrals: obser-vació i estudi de la fl ora del Bosc Turull, identifi cació de la fauna de la zona i com-prensió dels diferents espais del barri.
Activitats per a les escoles
de l’estil de vida de la ciutat de Barcelona i del districte de Gràcia, vol obrir sessions en què es plantegin propostes creatives en la lluita contra el canvi cli-màtic. I això comença des de la conscienciació sobre el consum de roba i altres aspectes com la crítica a transports de moda com la bicicleta. Tot a partir d’escenifi cacions i propostes que fagin de la sostenibilitat urbana un nou tema per a l’expressió cultural.Però si es tracta de consells més pràctics, l’Aula Ambiental també oferirà en la seva desena edició un curs d’ecologia casolana durant el mes d’octubre, que constarà de cinc sessions amb dues te-màtiques centrals: l’hort a casa i les propietats de les plantes.
BoscTurull
Activitat organitzada per l’Aula Ambiental Bosc Turull
La primera d’aquestes farà una introducció a la botànica caso-lana i a la recerca de solucions ecològiques als problemes amb els horts i en la segona s’estu-diaran els principis actius de tot tipus de plantes i la utilització per a remeis en desequilibris de l’organisme. L’objectiu d’aquest curs és pro-moure la gestió responsable dels cultius urbans i de reduir el consumisme en aquestes pràcti-ques. Per això els tallers tindran una part basada en l’elaboració d’extractes vegetals, sòl fèrtil i taules de cultius pròpies. De fet, els conceptes que s’exposaran
estaran vinculats a la permacul-tura, una forma de pensar i de cultivar que creu en la producció agrícola sostenible, posant èmfa-si en l’efi ciència energètica i en les interrelacions que es creen entre els éssers vius.Dues de les cinc sessions es realitzaran al Bosc Turull mentre que les altres seran als Horts de la Vall de Can Masdeu i a l’Espai Brotes, espais que com-parteixen els mateixos valors mediambientals i de proximitat a la ciutadania. La incorporació d’aquests dos espais en la graella d’activitats es deu a la celebració de la desena edició d’aquest curs,
Resultat de la formació sobre art i natura de BCN Escoles + Sostenibles a Turull
Arxiu/ Mireia Abril
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de l’Independent de Gràcia: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Coordinadora del suplement De Verd: Silvia Manzanera. Redacció: Xavi Tedó, Ignasi Fortuny, Mar Romero, Òscar Mejías. Maquetació i disseny original: Sergi Lou. Publicitat: Hector Giménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset SA. Dipòsit legal: B-32.478-00
Amb el suport de:
que enguany compartirà espai per a descobrir nous projectes i perspectives i per a enfortir l’agroecologia urbana a la solana de Collserola.A part daquestes xerrades i tallers, l’Aula Ambiental segueix preparant activitats per aquest trimestre d’inici de curs, sobre-tot per als més petits. Algunes de les propostes tractaran aspectes com la biodiversitat urbana i les conseqüències de la tardor en la nostra salut. Aquest trimes-tre també es realitzaran unes jornades de voluntariat i un curs sobre ciutats en transició.
[3]
escoles + sosteniblesescoles + sostenibles
Aquest curs a la xarxa d’Escoles+Sostenibles de Barcelona sumaran l’esforç de millora ambiental dels centres i de la ciutat unes 360 escoles i instituts, de les quals 31 són de Gràcia. Les mateixes que el curs passat, més l’escola bres-sol municipal Galatea a la que donem la benvinguda!
La majoria de centres se-gueixen amb projectes anuals o triennals, i com a novetat, alguns centres comencen el seu primer triennal (La Salle Gràcia) i altres el renoven (JM Jujol, Mare de Déu del Coll i Sant Josep-Teresianes ).
La consolidació de la par-ticipació dels centres en el programa està possibilitant, d’una banda, que els centres aprofundeixin en les trans-formacions ambientals i de sostenibilitat, que els projectes siguin cada vegada més trans-versals dins les escoles, que
Galatea se suma a Escoles + Sostenibles
Escola L’Univers
Un infant de l’Univers plantant a l’hort de l’escola
Escola Reina Violant
Comissió ambiental de l’escola Reina Violant
impliquin de manera més activa els diversos col·lectius de la co-munitat educativa i impregnin cada vegada més el currículum escolar. D’altra banda, aquests
centres s’impliquen més en els reptes de millora de la ciutat treballant en xarxa en el marc de plans municipals com els de prevenció de residus (compos-
tatge comunitari, reducció del malbaratament alimentari, dels envasos d’un sol ús, etc.), de mi-llora de la biodiversitat (horts de tot tipus, jardins de plantes aromàtiques per augmentar els pol·linitzadors, basses, caixes niu pel ocells, hotels d’insectes, etc.), i formant part activa dels grups de treball de la Xarxa BCN + Sostenible, com en el compromís pel clima, i en molts casos fent propostes
capdavanteres en l’àmbit de ciutat. Aquest curs que iniciem, per continuar avançant en tots aquests reptes, seguim oferint assessorament i formació a les comunitats educatives de les escoles de la xarxa, i algunes sessions es desenvoluparan a l’Aula Ambiental de Turull.
A l’Independent De Verd de cada mes trobareu els relats de totes aquestes actuacions. Us anirem informant!
[4] [per darrere][4]
“La interrelació és clau per poder enfrontar alguns reptes socials”
Com funciona la campanya de micromecenatge?Dins del projecte, hem optat per tenir un model mixte, en el que els costos logístics i d’organització els assumim amb patrocinis i col.laboracions en espècie de diverses empreses, i la captació de diners destinats a fi nançar projectes de les enti-tats socials es fa amb el micromecenatge. A Goteo.org es va obrir l’1 de setembre la campanya a la que poden sumar-se a la iniciativa tant particulars, en família, individualment, o en grup, com entitats i empreses. Es tracta d’una experiència que vincula territori, vi i solidaritat, i que hem construït de forma molt col.laborativa. La campanya està destinada a Càritas Sant Feliu de Llobregat i a l’Associació de Fa-
Verema Solidària és un pro-jecte nascut al Penedès que pretén estendre’s pel territori i amb un estret vincle amb Gràcia. El seu màxim impul-sor, Rubèn Parera, de Finca Parera, és un dels socis de La Festival, botiga ubicada a la Vila i el lloc que acollirà la presentació del vi solidari el proper març. El projecte pre-tén ser un pas més per con-solidar un territori amb més justícia social i consciència de les difi cultats de moltes per-sones sense recursos. Impul-sa Fundraising se n’encarrega del fi nançament; un dels seus membres, Celia Díaz-Pardo, en dóna els detalls.
Jordi González (Impulsa Fundraising), Núria Reig (AFAMMG), Joan Torrents (Càritas) i Rubèn Parera
miliars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf (AFAMMG). Tothom qui col·labori amb un mínim de 35 euros podrà veremar a mà el 25 de setembre a les vinyes de Finca Parera (Sant Llorenç d’Hortons) i crear un vi. Enoturisme i implicació social?Avui dia molta gent té la inquietud de donar-li al seu temps d’oci el màxim valor, i en el món del vi és fonamental tenir cura de la terra i les persones que hi viuen. La verema es planteja com una acció festiva i solidària que permetrà als assistents viure un dels moments de més intensitat de l’any en el món del vi: quan es cull el raïm, i ser solidaris. Hi col.labo-raran estudiants del curs de sommelier del CETT i professionals en actiu que recolzen així la campanya i garanteixen que tots els participants rebran instruc-cions clares i formatives de com s’ha de realitzar l’activitat. S’oferirà una visita a la vinya i un tast amb vins de cellers de la zona. I acabarem amb un dinar també a peu de vinya i una estona de lleure apre-
Silvia Manzanera
nent secrets del món del vi amb enòlegs i sommeliers professionals.
Quin és l’objectiu econòmic de la campanya per poder fi nançar les entitats seleccionades?La campanya de micromecenatge es va fi -xar una recaptació mínima de 3.500 euros, que ja hem superat gràcies a l’empenta de molta gent que ens fa boca-orella. El que ens proposem com a objectiu ideal seria aconseguir lliurar 3.000 euros a cadascun dels projectes seleccionats.
A què es destinarien els diners?A millorar l’equipament i consolidar i ampliar la zona de reg de l’hort sòcio-terapèutic d’AFAMMG, augmentant el nombre d’usuaris que el cultiven; i, de l’altra, a dotar d’equips informàtics les aules de reforç escolar de Càritas a Vila-nova, Sitges, Vilafranca i Sant Sadurní, on s’imparteixen classes a escolars de pri-mària i secundària que viuen en entorns desfavorits. A més, també hi hauria una part de la donació destinada a oferir una
formació en captació de fons a totes les entitats del territori D.O. Penedès que hi vulguin participar per a què incorporin noves estratègies per augmentar els seus recursos propis.
I quin és l’origen del projecte?Sorgeix de l’experiència personal d’en Rubèn Parera, vigneró del Penedès qui pren consciència de la difi cultat que tenen els immigrants sense recursos bàsics que han de treballar a les vinyes quan, per altra banda, hi ha persones disposades a pagar per fer enoturisme. Amb aquesta idea i la inquietud de trobar les entitats adients, ens vam trobar i posar d’acord en sumar esforços. A partir d’aqui la idea suma un equip de persones vinculades al món social, l’emprenedoria, el vi, la comu-nicació, el disseny, l’audiovisual... Cadascú aporta el que fa millor. Nosaltres, des de l’associació Impulsa Fundraising vam dis-senyar el model i assumim la titularitat i la responsabilitat de fer-ho possible unint els esforços de totes les persones, empreses, organitzacions i institucions. La idea és exportar el projecte, que no es quedi aquí?Des del principi vam tenir present que el model havia de ser escalable, i volem que es desenvolupi en varis indrets del territori català i reverteixi en entitats de diferents àmbits. Un altre objectiu és crear entorns en què individus, empreses i organitzacions no lucratives treballin con-juntament per la millora social, en sentit ampli. Creiem que aquesta interrelació ha de produir-se per poder enfrontar alguns del reptes que tenim com a societat i, en particular, els reptes de fi nançament de les entitats no lucratives.
Quina continuïtat pot tenir la VS?De moment ja tenim algunes empreses que volen ser-hi l’any que vé, i la nostra voluntat és millorar i repetir el projecte. Però ara ens hem de centrar en seguir aconseguint aportacions abans del dia 25 de setembre i poder reunir les 200 persones que tenim com a màxim per veremar i tallar amb la pobresa.
Cedida
16 de setembre de 2016l’independent
7
societatsocietat
El carrer Gran en una foto d’arxiu
La Setmana de la Mobilitat no s’acabarà a Gràcia aquesta vegada amb el tall del carrer Gran que es va posar en pràc-tica l’any passat i que ha servit de base per fer els talls de tràn-sit un dissabte al mes. Només el Dia sense Cotxes, el dijous 22, es tallaran grans eixos de pas o entrada al nucli històric com Bailèn, Travessera de Gràcia i Montseny, a més de Gran.
Albert Balanzà
La Setmana de la Mobilitat con-centrarà l’activitat a Gràcia en el Dia Sense Cotxes, en el qual des-taca el tall del carrer Gran una mica més tard, a partir de les 11 del matí (i fins a les 8 del vespre) per no dificultar les operacions de càrrega i descàrrega de prime-ra hora. Però per primer cop el carrer Gran no serà l’únic eix que es ta-
El Dia sense Cotxes tallarà el carrer Gran, Bailèn i Travessera com a principals eixos
X.T
llarà gairebé tot el dia. També ho faran, arran de les activitats que han organitzat escoles com Ve-druna, Reina Violant, Sant Josep i l’Univers o la Fundació Nexe el carrer Bailèn (entre Travessera i Pare Claret de 15h a 21h), el car-rer Montseny (de 8h a 14h entre Gran i Sol) i els carrers Cardener (de 9h a 13h entre Sors i Escori-al) i Betlem (de 9h a 15h entre
Els Jardinets repetirà la Fira de la Mobilitat i la Bicicletada nocturna, també el dijous 22
Gran i Pérez Galdós). Travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla es tallarà també de 15h a 22h per activitats de la Biblioteca Vila de Gràcia.Com a actes de ciutat, els Jardi-nets també seran escenari de la Fira de la Mobilitat Sostenible (de 10h a 20h) i de la Bicicletada noc-turna (de 21h a 23h), iniciatives que ja es van fer l’any passat.
Una baralla familiar acaba amb detinguts i ferits a VallcarcaX. T.
Una baralla en la qual han par-ticipat una vintena de persones s’ha acabat aquest dimecres a la tarda amb la detenció de sis per-sones, quatre de les quals ferides per arma blanca amb algun cas amb ferides greus. Els fets han succeït al carrer Farigola, entre l’avinguda de Vallcarca i el carrer Mare de Déu de la Salut, quan cap a les tres de la tarda una dis-cussió presumptament sobre un deute ha derivat en un enfronta-ment amb navalles. La intervenció dels Mossos d’Es-quadra no ha pogut evitar que almenys quatre persones quedin ferides -en algun cas, de grave-tat, a l’abdomen- i hagin hagut de ser traslladades a l’hospital, i posteriorment detingudes; dues més han estat detingudes al lloc dels fets. Una part dels implicats -una part de la família- són veïns del barri i col·laboren habitual-ment amb els moviments socials del barri.
Brega dels veïns
de Matilde pels
distribuïdors
Els veïns del carrer Matilde, un dels carrers de vianants que baixen de Travessera fins a plaça de la Vila, han escla-tat aquesta setmana amb una pluja de tuits contra l’alta concentració de camions de distribució que aprofiten la proximitat amb els comer-ços de la plaça per aparcar al carrer i dificultar el pas dels vianants. El carrer, que ja té un pas més estret des que es va instal·lar fa dos anys un aparcament de motos en cordó, s’aprofita com a zona de càrrega i descàrrega i els veïns critiquen que aquesta activitat no està regulada ni senyalitzada.
8
16 de setembre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
Microteatre del Cara B.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20 h
Jam de jazz: Sweet Gipsy Swing Nights.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21:30 h
Concert: Gandom Garoussi.Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 21:30 h
Dimecres 21 de setembre
Xerrada: Aula de Salud. Primeros auxili-os.CC Jaume Fuster (Lesseps, 20-22), a les 19 h
Cinema: Fuerza mayor de Ruben Öst-
lund.
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20:45 h
Monòleg còmic tuppersex: Detalles pi-cantes.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21:30 h
Concert: Gabriel Lezcano & Juan Diego Fidalgo.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h
Dijous 22 de setembre
Cinema: Intolerancia de D. W. Griffith.
Verdi Park (Torrijos, 14), a les 20:15 h
Contacontes: Alicia Molina & Inés McP-herson.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h
Open Mic Night.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22 h
Divendres 23 de setembre
Concert folklore llatinoamericà: Manuel Calavera & Sebastian Brasero.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h
Concert: Eszter Kertai.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21:30 h
Concert: Dioramers.Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h
ENTITATS
Dilluns 19
Salsa-Teràpia.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 18:45 h
Dimarts 20
Jam de contes.Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5), a les 20:30 h
Del 5 al 30 de setembre
Inscripcions als tallers de tardor a la Vi-
oleta. L’art dels llibres pop-up, Iniciació
a la percussió, Iniciació a la gralla, Mú-
sica amb infants petits, Cançó improvi-
sada-Glosa, Ioga Ashtanga Vinyasa.
La ViIoleta (Maspons, 6), de 17 a 21 h
Fins al 30 de setembre
Inici i inscripcions als cursos de la tem-
porada com Iniciació a la Rumba, Sal-
sa, Ball de bot, Teatre i d’instruments
com la guitarra, el piano i percussió.
La Barraqueta (Tordera, 28)
Amb el suport de:
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Buscando a Dory. Dv, ds, dg, dm, dc i dj, 16.00,
18.10, 20.20 i 22.25. Dl, 15.55 i 18.00.
• Capitán Kóblic. Dj, 22.20.
• Un doctor en la campiña. Dv, ds, dg, dm i dc, 20.15
i 22.20. Dl, 22.20. Dj, 20.15.
• Ninja Turtles: Fuera de las sombras. Dv, ds, dg, dl
i dm, 16:15, 19.15, 22.15
• Si Dios quiere. Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 18.00,
20.00, 22.00
• The Program (El ídolo). Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj,
16.00, 18.10, 20.20 i 22.00.
• Alicia a través del espejo. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i
dj, 16.10.
• Capitán Kóblic. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.05, 18.10,
20.15, 22.20. Dj, 16.00, 18.00 i 20.00.
• Dos buenos tipos. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 19.10,
22.10
• X-Men: Apocalipsis. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 16.05.
• Expediente Warren: El caso Enfi eld (The Conju-ring). Dv, ds, dg, dl i dm, 16.00, 19.00, 22.00.
• Warcraft: El orígen. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 19.05,
22.05. Dl i dj, 19.05.
CINEMES GIRONA. Girona, 177• La leyenda de Barney Thompson. Dv, ds, dg, dc, i
dj, 18.00. Dv, dg, dl i dj, 16.00, 20.00 i 22.00.
• Rumbos. Dv, ds, dg, dc i dj, 18.00.
• Zoran, mi sobrino tonto. Dv, ds, dg, dc i dj, 16.00.
• Albert. Dv, ds, dg, dl, dm, dc i dj, 18.00.
• Sexe, maraques i chiuahues. Dc, 20.00.
• El valle oscuro. Dv, dc i dj, 22.00.
•La distancia más larga. Dc, 20.00.
• La orilla. Dv, 16.00, 20.00 i 22.00. Ds, 22.00. Dg, dc i
dj, 16.00 i 22.00. Dl i dm, 18.00.
• Casa Asia: Fire: Starting Over. Ds, 20.00.
• Casa Asia: Fire: West North West. Ds, 22.00.
• Pozoa amargo. Dv, ds, dg, dl dc i dj, 20.00.
• Benidorm, mon amour. Dv, ds, dg, dc i dj, 16.00 i
22.00. Dl i dm, 18.00 i 20.00.
• Gamer experience. Ds, 16.00.
• La batalla d’Amed. Dc, 20.00
CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català.
933487748 www.cinemestexas.cat]
• Sala 1: El jutge. 16.00, 18.00 i 20.00. L’abraçada de la serp. 22.00.
• Sala 2: Spotlight. 15.45, 18.00 i 22.10. Llums de paris. 20.15.
• Sala 3: La joventut. 22.15. La modista. 15.50,
18.00 i 22.10.
• Sala 4: Corazón de León. 16.00 i 18.00. Carol. 18.00 i 22.15.
SESSIONS TEXAS NANOS. En català i 3 €.16.00
• Sala 4: La cançó del mar.
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Si Dios quiere. 12.00, 16.05, 18.10, 20.20 i 22.30.
• El rei borni. 16.10.
• Fatima. 18.25.
• Un doctor en la campiña. 18.05.
• Francofonía. 16.15 i 20.10
• Capitán Kóblic. 12.00, 16.10, 18.15, 20.25 i 22.30.
• Alcaldessa. 20.30.
• Julieta. 18.00 i 22.25.
• Pascual Duarte. 20.15.
• Un hombre de altura. 12.00, 16.05, 18.10, 20.20
i 22.30.
• Green Room. 22.00.
• Buscando a Dory (VOSE). 12.00.
VERDI PARK. Torrijos, 49. • Mañana 16.00.
• El mundo sigue. 20.15.
• El olivo. 20.10.
• Mi hija, mi hermana. 16.00 i 20.20.
• Grande familias. 18.10 i 22.30.
• Green Room. 22.00.
• 7 diosas. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• El hombre perfecto. 22.20.
• Todos queremos algo. 20.15.
VERDI KIDS:
• Alicia a través del espejo. 18.00.
• Buscando a Dory. 12.00.
• Kerity. La casa de los cuentos. Dg, 11.30.
• Ernest & Celestine. Dg, 11.30.
• El libro de la selva. 12.00.
TEATRE
SALA PORTA 4, Església, 4-10• Selecció de personal. Fins al 25/06. Ds, a les 22 h
Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21:30 h
Concert: Small Boaters.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h
Concert cubano: Enrique & Virginia.Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h
Concert: Rumbakana.Gràcia Latina (carrer Or, 19), a les 23 h
Dissabte 17 de setembre
Concert: Paralelo+ Acción Diplomática+ Assassani+ Titan Arch+ Todesfuge+ Fin-gerin Eve.Almo2bar (Bruniquer, 59-61), a les 21 h
Concert: Marianna.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 21:30 h
Concert electroswing: Dj Grounchoo.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h
Concert: Jazz A Duo.Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h
Concert: Three Cool Cats.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h
Concert: Grupo Sabor.Gràcia Latina (Carrer Or, 19), a les 21:30 h
Diumenge 18 de setembre
Concert: David Pastor & Pep Casadó & Xavi Castillo Trio.Jazzpetit (Provença, 181), a les 23 h
Meeting Impro.Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 20 h
Concert: Joan Blau.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20:30 h
Concert: Camilla Mathias.L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 22 h
Jam de swing i manouche: Shine.Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22:30 h
Dimarts 20 de setembre
Club de lectura infantil.CC Jaume Fuster (Lesseps, 20-22), a les 18 h
EXPOSICIONS
Fins al 24 de setembre
Mostra de Georgina Misser, Explosió de pintura visceral. Sorgeix, segons l’auto-
ra, “de la voluntat de treure a l’exterior
una visceralitat automàtica i mecànica,
per transmetre a l’espectador un món de
poesia, oceà profund de flors, estranys
fruits, peixos, ocells i sentiments”.
La Festival (Verdi, 67)
Fins al 30 de setembre
Exposició Sota Foc, una selecció de fo-
tografies realitzades durant la celebració
de festes tradicionals en què el princi-
pal protagonista és el foc. Un foc que en
aquesta mostra arriba al seu màxim pro-
tagonisme expressiu.
La Violeta (Maspons, 6)
Del 8 al 30 de setembre
Manantial és un recull del treball disse-
nyat per Martín Arzúa i produït amb el ce-
ramista Marc Vidal. Conté algunes peces
dissenyades especialment per aquesta
mostra de la galeria gracienca.
Galeria H2O (Verdi, 152)
Fins al 31 d’octubre
Exposición Dancing in the Universe,
de Mertxe Noguera i Aurelio de Santos.
Mertxe és una apassionada de la natura
i li agrada treballar amb textures i materi-
als naturals. En Aurelio el color predomi-
na. La seva obra és creativa i colorida.
Cal Tip (torrijos, 72)
Fins al 31 de setembre
Exposició El croquis herramienta del ar-quitecto. Mostra la importància del cro-
quis en l’inici i el desenvolupament del
projecte arquitectònic en un recull de
250 mostres. Ha estat ideada i planejada
per l’arquitecte Ignacio Sanfeliu Arboix.
Biblioteca Jaume Fuster (Plaça Lesseps, 20-22)
ACTES
ACTESDivendres 16 de setembre
Cinema: Barcelona (contra la paret).Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord, 10), a les 20:30 h
Concert de psycho pop progressiu: Bru-no Banani.
recomanem
‘Barcelona contra la paret’. Lluï-
sos Teatre acull aquesta setmana
l’estrena a Barcelona de l’últim
muntatge de Lali Álvarez, des-
prés de la preestrena al Grec i Fi-
ra Tàrrega. La cia LaPùblica fa un
viatge del documental a la ficció,
una mirada crítica als últims 10
anys de la ciutat comtal i a la seva
cara més fosca.
Divendres 16 de setembre a
Lluïsos Teatre, a les 20.30 h
16 de setembre de 2016l’independent
9
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura
Amela, Casasses, Del Arbol i el fiscal de delictes d’odi, principals noms del festival de literatura
Gràcia ja té el seu festival de lite-ratura: Gràcia Llegeix, impulsat pels escriptors Sebastià Benna-sar i Josep Camps i la jutgessa Míriam De Rosa, tindrà lloc els dies 18, 19 i 20 de novembre a diferents espais del districte i amb molts noms propis de l’àm-bit de les lletres. El seu objectiu: potenciar la lectura i l’escriptura com a via de formació i sensibi-lització social. El cartell inclou homenatges a Jesús Moncada, Joan Perucho, Enric Casasses, Joaquim Carbó i Pompeu Fabra.
Silvia Manzanera
“Volem visibilitzar la literatura i només que aconseguim que una persona més llegeixi, ja ens dona-rem per satisfets”. Així resumeix l’escriptor Sebastià Bennasar el principal objectiu de l’Associació Gràcia Llegeix, una iniciativa d’un col·lectiu de graciencs vinculats al món de la literatura que pre-tén fomentar l’afició a la lectura i als llibres i que s’estrena amb el 1r Festival de Literatura el cap de setmana del 18 al 20 de novembre. L’esdeveniment, adreçat a tots els públics i gratuït, aglutinarà diver-sos gèneres literaris i se centrarà en dos elements diferents: el dis-curs d’odi i discriminació cap a col·lectius socials i el treball de reinserció dels presos. En aquest
Cedides
Neix Gràcia Llegeix, un festival literari per guanyar lectors amb autors de renom
sentit, el programa d’activitats inclou una taula rodona sobre odi i discriminació recollits a la literatura, moderada per Santiago Tarín i protagonitzada pel fiscal Miguel Ángel Aguilar, Esteban Ibarra, president del Movimiento contra la intolerancia, l’antropò-leg Miquel Pajares i Ricard Valen-tí, de l’Associació Joves Gitanos de Gràcia. El cartell també inclou la Càpsula Literatura i centres pe-nitenciaris, amb què es descobrirà les activitats desenvolupades a les biblioteques de les presons catala-nes i els seus beneficis. El festival ha volgut homenatjar escriptors graciencs que han tin-gut un paper decisiu en les lletres
D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Víctor Amela, Enric Casasses, Eduard Márquez, Dani El Rojo, Miguel Ángel Aguilar i Fernando Marías
Divendres 18Taules a la Jaume Fuster: • Novel·la infantil i juvenil, ho-
menatge a Joaquim Carbó. 12 h
• Novel·la històrica. Víctor del Ár-
bol, Victor Amela, Carla Gràcia,
Joan Lafarga. 13 h
• De l’amor a l’erotisme. Roser
Amills, Francesc Miralles i Teresa
Roig. 16.30 h
Dissabte 19• Càpsula Hate Speech. Miguel
Ángel Aguilar, Alba Cuevas, Mi-
guel Pares i Ricard Valentí. 19.30
h Jaume Fuster
• Homenatge Enric Casasses. Da-
vid Caño, Carles Cervelló, Paul
Vadell, Mariola Nos, Montserrat
Gallart. 22 h La Violeta
Diumenge 20• Homenatge a Pompeu Fabra.
Ramon Tremosa, Eduard
Màrquez, Pau Vidal. 12 h Finca
Sansalvador
principals actes
La Hot Jam Session obrirà dijous el cicle de jazz del CentreEl Centre i la Fundació Catalana de Jazz Clàssic estrenaran el di-jous 22 de setembre la tempora-da de concerts amb la Hot Jam Session de Jazz amb Gràcia. Els músics que hi participaran són membres de bandes com La Lo-comotora Negra, La Vella Dixi-eland, Sant Andreu Jazz Band i SwingSet, entre d’altres. Els so-cis del Centre tindran descompte en l’entrada a la mostra.
Mèxic, protagonista de la mostra internacional de cinema etnogràfic
La 6a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic projectarà 7 documentals a la Finca Sansal-vador aquest mes de setembre. El dimarts 20 les tres projecci-ons seran Voladores, sobre els homes-ocell de Mèxic; El mundo en un huipil, sobre l’activitat indí-gena de teixir peces de roba a mà i El diablo de Pedro, al voltant de la figura del dimoni, que va tenir importància durant la Guerra de la Independència de Mèxic. El dia 27 es podrà veure Festa Major de Gràcia 2010 amb les mans i amb el cor, de Vicenç Sanclemente. La mostra pretén demostrar com l’audiovisual ha estat útil en la re-cerca etnològica.
El Economista
breus
Helena Martín
El Taller de Músics conjuntament amb Bankrobber presenten aquest mes d’octubre la cinquena edició del Festival Connexions, que té la voluntat d’incorporar nous espec-tacles amb risc artístic i establir connexions entre generacions i estils musicals de tota mena. La mostra compta amb 15 concerts que es realitzaran a la Sala Apolo,
Els músics estrenaran el proper 27 d’octubre el cançoner ‘Càntut’
El Connexions portarà al CAT el projecte de Sanjosex i Carles Belda
al nou local del Taller de Músics inaugurat el maig i al CAT Tradi-cionàrius, que l’any passat ja va albergar una de les mostres del Festival. Fahmi Alqhai & Arcángel & Acca-demia del Piacere, el Niño de Elche i Funkystep & The Sey Sisters són alguns dels artistes que participa-ran al Connexions d’aquest any, tot i que Gràcia en serà l’escenari només en una ocasió, el 27 d’oc-
tubre. Belda & Sanjosex seran els músics escollits per a presentar la tria de cançons del Càntut: Can-çons i músiques dels avis, un can-çoner online que recull el patrimo-ni musical de transmissió oral de les comarques gironines. Ja feia temps que l’acordionista Carles Belda i Carles Sanjosé volien tocar junts i van trobar en aquest projec-te la matèria prima per a fer-ho. La violinista Coloma Bertran i el mul-
tiinstrumentista Jordi Casadesús en seran els dos artistes convidats. Les entrades ja estan disponibles al web del CAT.A banda dels concerts que presidi-ran el festival, també se celebraran 5 xerrades al voltant del concepte
de connexió, com el disc pop de The Juliet Letters d’Elvis Coste-llo amb el The Brodsky Quartet, l’Omega d’Enrique Morente & Lagartija Nick i la barreja d’Aeros-mith i el rap de Run DMC en Walk this way.
Imatge de Carles Belda i Sanjosex pel Festival Connexions.
Tradicionàrius
del país: Jesús Moncada, Joan Perucho, Enric Casasses i Pom-peu Fabra, i recordar una graci-
enca il·lustre com és Mercè Rodo-reda amb una marató de lectura de El carrer de les camèlies.
10
16 de setembre de 2016l’independent
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports
Participants i acompanyants hauran d’aparcar el vehicle al monestir i es preveuen cues importants
Els delegats de personal de l’explotació de Montserrat han anunciat aquesta setmana una nova vaga dissabte i diumenge que coincidirà amb la celebra-ció de la travessa Matagalls-Montserrat, que organitza el Club Excursionista de Gràcia i que aplegarà ni més ni menys que tres mil participants. Els operaris ja han deixat clar que no hi haurà serveis mínims.
Xavi Tedó
No és la primera vaga que convo-quen els treballadors del Crema-llera i el Funicular de Montserrat, que reclamen millores salarials i que el futur conveni de Turisme i Explotacions de Muntanya de FGC els garanteixi una equipa-ració de salari amb els empleats de la xarxa principal d’aquesta empresa. La que més incidènci-es va tenir va ser la de Setmana Santa amb cues quilomètriques per l’allau de feligresos que es van acostar al monestir. El Club Excursionista de Gràcia lamenta els problemes que com-portarà la vaga. El seu president, Ricard Martínez, remarca que “el principal problema és que als marxants els hauran de venir a buscar perquè no podran baixar i els acompanyants hauran de pujar al monestir en cotxe”. El màxim responsable de l’entitat no confia que hi hagi serveis mí-nims: “En tractar-se d’un servei
FGC
El cremallera i el funicular de Montserrat
romndran tancats tot el cap de setmana
que no és essencial, no hi haurà serveis mínims”. Des de dime-cres les trucades de participants a la travessa a la seu del club han estat constants, però els organit-zadors no poden dir massa cosa i confien que la vaga no provoqui un nombre important de baixes d’última hora. La travessa s’ini-cia dissabte a les onze del matí a El Brull per segon any consecutiu i acaba l’endemà al monestir en un recorregut que s’ha de com-pletar en menys de 24 hores en un prova de resistència individu-al que no és competitiva.
La vaga del cremallera dificultarà la tornada de la Matagalls-Montserrat
El Club Excursionista de Gràcia
busca la participació de joves Una de les prioritats de la nova junta encapçalada per l’exre-gidor de Gràcia, Ricard Mar-tínez, és rejovenir l’entitat. Aquest era un dels compro-misos que figuraven en el seu programa i a principis d’octu-bre s’ha convocat una prime-ra reunió amb joves que s’han mostrat interessats a inscriu-re-s’hi. “La mitjana d’edat del miler de socis que tenim és de
45 anys i necessitem que en-tri gent jove de 18 a 25 anys” anota Martínez, que considera que s’estan fent les gestions oportunes per aconseguir-ho. “L’objectiu és crear un grup que faci activitats de muntanya multidisciplinar amb aques-ta franja d’edat”. Després d’aquesta primera trobada es concretarà la presentació del grup per assolir nous associats.
breus
Un Europa necessitat se la juga contra el cuer ManlleuX. T.
Després d’un inici de lliga dece-bedor sumant només un punt en quatre partits, l’Europa rep aquest diumenge a les sis de la tarda el Manlleu amb la necessitat de su-mar els tres primers punts de la temporada per no pedre més pis-tonada amb els primers classifi-cats. Els osonencs també es troben immersos en una crisi de resultats i són últims també amb un punt com els escapulats, que ocupen la penúltima posició. Un partit teòri-cament assequible per a l’Europa, que s’ha vist perjudicat pel calen-dari tenint present que ja ha jugat contra el Peralada, Vilafranca i Olot, principals candidats a llui-tar per l’ascens a 2B. L’Europa té la baixa del capità Àlex Cano, que pateix un trencament d’un centí-metre a l’isquiotibial de la cama dreta i estarà lluny dels terrenys de joc dues setmanes.
Luis Ballester guanya el torneig de ràpides a 10 minuts d’escacsLuis Ballester (TPE) ha guanyat el torneig de partides ràpides que ha organitzat el club amb 6,5 punts en les set rondes. A un punt el jugador de l’Amistat de Premià Francesc Fernández Goyanes, ex-president del Club d’Escacs Tres Peons de Gràcia.
16 de setembre de 2016l’independent
11
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica
Condis adquireix el local on hi havia la bodega dels Germans Heredia
La cadena de supermercats Condis continua la seva expan-sió per Gràcia on ja disposa d’una desena d’establiments, la majoria dels quals a la Vila. L’empresa catalana obrirà en les properes setmanes una nova botiga a la confluència entre la Travessera de Gràcia i Torrent de l’Olla, on hi havia la histò-rica bodega Germans Heredia i la Llenceria Del, que s’ha traslladat sis números abans del mateix carrer.
Xavi Tedó
Aquestes dues botigues queda-ran ara unides amb el nou super-mercat amb les obres d’adequa-ció que els operaris realitzen des de fa setmanes. Aquest canvi de negocis forma part de l’operació immobiliària que ha impulsat el grup de capital francès SCL Con-seil i que està suposant la refor-ma íntegra de l’edifici i la sortida dels antics llogaters i dels boti-guers dels locals comercials. De fet, l’únic comerç que queda és la Creperia Olla del Torrent, que va obrir l’any 1988 i que s’ha salvat de moment de l’operació. “Els propietaris ens volien fer fora, però com que aquelles dues boti-gues no es poden connectar amb la nostra perquè hi ha la porte-ria del bloc al mig podem con-tinuar amb la nostra activitat” assenyala Josep Antoni López,
X.T
El supermercat Condis prepara l’obertura d’un nou local a la Travessera de Gràcia
antic treballador i propietari de la creperia des de fa tretze anys, que revela que “ens van allargant el contracte per mesos des de fa un any i mig”. Amb l’obertura del
nou supermercat, Condis conso-lida la seva presència a Gràcia guanyant quota de mercat en la lluita aferrissada per desbancar altres cadenes com Caprabo o
Els supermercats guanyen pes en detriment de comerços històrics
Bon Preu, amb menys presència al districte. Ho fa amb l’obertura d’un Condis Express, un super-servei més reduït amb horaris amplis (de 8 a 11 de la nit) per fer una compra ràpida i adreçats es-pecialment a la gent jove. És la ti-pologia de súpers que està obrint a la Vila de Gràcia, on ja en té set més, alguns dels quals ben a prop com el que va obrir fa uns anys a la plaça Revolució o el del carrer Congost. A la resta del districte, Condis disposa de supermercats més amplis, com el que té al pas-seig de Mare de Déu del Coll, on els locals són més econòmics que no pas a la Vila.
Condis disposarà amb
aquest nou establiment de
vuit supermercats petits
que obren fins a les onze
X.T
Dos mesos després de posar-se en marxa, Àgora Gràcia, que aplega el petit comerç, ja compta amb gai-rebé un miler d’usuaris que s’han descarregat l’aplicació i una setan-tena de comerços inscrits. La xifra creixerà de manera significativa les properes setmanes perquè com remarca el mànager de comunica-
Dos-cents establiments més estan pendents d’actualitzar el seu perfil
Àgora Gràcia arrenca amb mil usuaris i una setantena de botigues
ció de l’app, Miguel Bonilla, “n’hi ha dos-cents més que ja s’han do-nat d’alta, però no han actualitzat el seu perfil i, per tant, encara no són visibles”. La majoria de bo-tigues que s’han sumat a aquest projecte són de l’àmbit de la res-tauració i de moda, però hi ha una gran varietat de sectors. També s’hi han sumat entitats com l’Eu-ropa o alguna colla de Sant Medir
amb la finalitat d’obrir-se al teixit associatiu gracienc perquè puguin fer arribar les seves activitats i ofertes com ja fan els comerços. Bonilla es mostra molt satisfet per l’acollida que ha tingut la propos-ta: “Estem complint les previsions que ens havíem fixat perquè a la presentació de l’aplicació volíem arribar-hi amb un centenar d’esta-bliments adherits”.
12
16 de setembre de 2016l’independent
la torratxa
Pere
Martí
Delació
La pel·lícula es deia La vida de los otros i explicava com un
membre de la Stasi espiava els
seus veïns per veure si es desvi-
aven de la doctrina estalinista
del règim. L’altre dia em va venir
al cap quan vaig rebre un sobre
blanc a casa, sense el meu nom,
sense segell ni timbre, només
amb el logo de l’Ajuntamen.
Dins, una carta signada per la
Direcció de Serveis d’Inspecció
(DSI), on se’m demanava “col-
laboració” amb el consistori per
detectar pisos turístics il·legals
i se’m convidava a “facilitar
informació” per tal de poder
sancionar els seus propietaris.
És a dir, que espiés els meus ve-
ïns i em convertís en un delator.
I es posa a la meva disposició
un telèfon gratuït de vuit del
matí a 12 de la nit, els set dies
a la setmana. Una generositat
i flexibilitat que contrasta amb
la voluntat recaptatòria de
l’administració municipal en
altres serveis. Estic en contra
dels pisos turístics il·legals i
l’infern que suposa en algunes
escales de veïns la proliferació
d’aquests lloguers sense con-
trol, però el que no penso fer
és convertir-me en un delator.
Entre d’altres coses perquè és
responsabilitat de l’administra-
ció detectar aquest problema i
actuar. Traspassar la responsabi-
litat als ciutadans demostra una
clara negligència i evidencia
que el consistori està superat.
Els graciencs paguem prou im-
postos a Barcelona com perquè
l’administració faci la seva feina.
Però a més, la delació és un
principi perillós, propi de siste-
mes totalitaris. La llibertat és un
principi sagrat i les institucions
han de vetllar per preservar-la.
Instar la gent a fer de policia és
molt lleig.
gràcia escapulada
Xup-xup electoral
El bull electoral ha arrencat al Nou Sardenya. Ràdio Macu-to, l’emissora més escoltada al camp de l’Europa, repeteix ca-da dia aquests tres noms: De Bode, Martínez i Balagué. Que ningú els confongui amb els Rajoy, Sánchez i Iglesias! Com a Espanya, al país escapulat, una mena de reducte dins del moribund futbol català, s’albi-ra un Nadal calent i no pas per l’escalfor de les brases on avui és el primer equip europeista sinó per les garrotades que es puguin escapar del tió electoral. Urnes i carn d’olla, una combi-nació inèdita en un Europa se-cularment dividit i inestable. La mateixa ràdio diu però, que potser les convoquen el dia 28 de desembre, amb les qual cosa les votacions podrien coincidir amb el Carnaval, dies en què ja sabem que tot s’hi val.La divisió de la massa social ha estat una constant en la dilatada història de l’entitat gracienca.
Arxiu Ramón Vergés
Això no ho diu Ràdio Macuto sinó l’hemeroteca i l’experiència perso-nal. Sobretot d’ençà que els presi-dents van deixar de nomenar-se a dit i van passar a ser elegits per su-fragi secret dels soferts socis euro-peistes. Si no vaig errat, el dilluns 9 de juliol del 1984, els socis de l’Europa van anar per primer cop a les urnes. Dels tres precandidats anunciats, només dos van acabar presentant la seva candidatura: Joaquín Canillo era l’opció con-tinuista de la junta de Fernando Valverde mentre que José Castro n’era una d’alternativa. Els resul-tats van ser clarament favorables al senyor Canillo, amb 271 vots fa-vorables. Castro només en va obte-nir 59, d’un cens aproximat de 700 associats. Els europeistes varen votar però van continuar separats. Al final de la temporada 1985-86, Canillo i tota la seva junta directi-va van cessar en bloc, després del descens a la Regional Preferent (la categoria equivalent a la Primera Catalana, actual) i d’un rebombori
constant que va culminar en una petició de dimissió signada per més de cent socis.Aquest grup de socis no entenia com en tan sols una temporada s’hagués passat del quart lloc a baixar de categoria. Val a dir, pe-rò, que un cop més les reestructu-racions del futbol “nacional” van perjudicar l’Europa ja que aquella temporada van baixar els set dar-rers classificats en lloc dels tres habituals. Però també és cert que des de la junta es van impulsar molts canvis en la plantilla que van ser determinants en la desfe-ta final. En Martínez Bonachera, poc estimat per una part de l’afi-ció, no va seguir a la banqueta i es va contractar l’exjugador Manuel Rodríguez Rodri, que va dimitir ben aviat. Al segon tècnic, Anto-nio Lagunas, Canillo el va destituir a manca de set jornades del final per posar el tècnic del juvenil, Ju-lià García. L’Europa havia desfet l’equip titular que la temporada anterior i només Ureña va tenir
continuïtat real. I el fet que a la porteria jugués el fill del presi-dent Canillo en detriment de Fausto i Gràcia va acabar d’en-cendre l’ambient dins i fora del vestidor, per on van passar un total de 29 jugadors.Després de la dimissió de Ca-nillo, l’exvicepresident Jaume Martí, qui un any abans va des-dir-se de la seva intenció de ser candidat, va acabar presidint la junta gestora i es van con-vocar unes eleccions noves. En Castro, perdedor en els comicis del 1984, va ser l’únic candidat amb la qual cosa va esdevenir president l’1 d’agost del 1986. Embolica que fa fort! L’equip va malviure tres temporades a la Regional Preferent fins que en la temporada 1989-89 va ascendir novament a la Tercera divisió, després de derrotar el Vilobí d’Onyar en la promoció. Aquella nit de dissabte al vell Sardenya els socis optimistes ja somiaven en pujar a Sego-na B! D’altres, en canvi, posa-ven en dubte si aquell equip s’aguantaria a Tercera. Europa, no sempre endavant. I per aca-bar d’embolicar la troca, Ràdio Macuto va començar a parlar de l’enderroc del camp vell i la construcció del Nou Sardenya. Van haver de passar però 6 anys perquè el poguéssim estrenar.
Al país escapulat, una mena de reducte dins del moribund futbol català, s’albira un Nadal calent
Albert Benet
Escrutini electoral fet al bar de camp vell de l’Europa la nit del 9 de juliol del 1984
El dilluns 9 de juliol del 1984 els socis de
l’Europa van anar per primer cop a les urnes
