HI HAVIA UNA VEGADA LA FAMÍLIA

25 contes tradicionals sobre les diverses famílies del món

edebé

HI HAVIA UNA VEGADA LA FAMÍLIA

25 contes tradicionals sobre les diverses famílies del món

Recopilats i narrats per

Anna Gasol i Teresa Blanch

Il·lustrats per

Mariona Cabassa

Índex 1. La barca de pedra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2. El tresor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3. A la recerca del pare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

4. El rei que tenia dues filles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

5. El pou de la fi del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

6. L’esperit de la mare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

7. El lleó i l’home. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

8. Els set germans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

9. El príncep poruc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

10. Grans i petites accions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

11. En Hatim . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

12. El pagès enamorat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

13. La Muntanya dels Ancians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

14. La sortida del sol. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

15. Els consells d’un pare . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

16. La dona granota. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71

17. La nora de l’avar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

18. La venjança del colom . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

19. Les quinze monedes honestes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

20. L’aigua daurada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

21. Dues germanes princeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

22. La nena que va arribar del mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

23. La filla del conseller del rei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102

24. El misteriós gos ant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107

25. L’objecte més valuós del món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112

La barca de pedra

Fa molt i molt de temps, en una illa propera al pol Nord, vivien un rei i una reina que només

tenien un fill, valent, fort i ben plantat. Un bon dia el rei, ja ancià, va cridar el seu fill i li va dir

que havia arribat el moment de casar-se. El rei sabia que lluny de la seva illa hi havia un país

el rei del qual tenia una filla molt bella, per la qual cosa pensava que seria una bona idea

que el seu fill l’anés a conèixer abans de demanar-ne la mà.

El príncep va fer els preparatius i poc després va embarcar i va posar rumb cap a aquell

país que li havia indicat el seu pare.

En arribar-hi, es va fer anunciar al rei, va explicar qui era i amb quines intencions l’havia

enviat el seu pare. Va demanar que l’acceptés com a convidat durant el temps que la prince-

sa i ell necessitaven per conèixer-se i saber si tots dos decidien unir-se en matrimoni. El rei

s’hi va avenir, però va posar una condició: si finalment se celebrava el casament, el príncep

es quedaria a viure allà per ajudar-lo en el govern, ja que ell ja era gran i no es veia amb cor

de dur tot el pes del país.

El príncep va estar-hi conforme i al seu torn va demanar que, en cas que morís el seu

pare, se li permetés tornar a la seva illa.

«Estimar la mare dels seus fills és el millor que un pare pot fer per ells.»

Theodore hesburgh, sacerdot catòlic nord-americà

7

Es van posar d’acord i amb el temps el príncep i la bella princesa es van casar i van

ajudar l’ancià rei a governar el país.

Van passar els mesos i la jove parella va tenir un fill. Tots se sentien feliços, però quan

el nen va fer dos anys, va arribar un missatger que anunciava la mort del pare del príncep.

Aquest va ordenar els preparatius per embarcar amb la seva esposa i el seu fill. Van na-

vegar durant unes quantes jornades amb brisa favorable fins que un bon dia el vent va parar

de bufar. Feia molta calor i els tripulants es van deixar endur per la somnolència. Fins i tot

el príncep, que jugava amb el seu fill a coberta, va dir que baixava a estirar-se una estona

a dormir.

La princesa i el nen van continuar jugant, fins que la mare va albirar un punt negre

a l’horitzó. De mica en mica, va distingir-hi una barca que s’acostava. En tenir-la a la vora,

la princesa va quedar perplexa en adonar-se que era una barca de pedra i que la menava

una espantosa bruixa desdentada, lletja i coberta d’escates.

Amb una horrible riallada, la bruixa va saltar a bord del vaixell i es va dirigir on era

la jove princesa, tan espantada que no podia pronunciar cap paraula ni avisar el seu marit

o els mariners del perill que l’amenaçava.

La bruixa va obligar la princesa a desprendre’s dels vestits i les joies, la va fer vestir

amb els seus parracs, la va obligar a pujar a la barca de pedra i li va dir:

—Aquesta barca et durà al reialme del meu germà, a les entranyes de la terra.

Mentre s’allunyava la barca, la bruixa es va vestir amb la roba de la princesa i a poc a poc

es va anar transformant fins a adquirir un aspecte cada cop més agradable.

Aleshores, el nen es va posar a plorar i la bruixa, que ja tenia el mateix aspecte que

la princesa, el va agafar en braços i va intentar endebades calmar-lo.

Com que el nen cada vegada plorava més fort, va baixar a despertar el príncep i li va re-

treure amb crits el fet d’haver-la deixat sola amb l’infant a coberta. El príncep la va mirar

sorprès, perquè no l’havia sentit cridar mai, però va pensar que aquell mal humor era un

efecte produït per la calor insuportable.

Va manar que hissessin les veles i tot d’una es va aixecar una brisa prou forta que va

calmar la calor i va empènyer les veles, de tal manera que no van trigar a arribar a l’illa del

seu pare.

Tant la seva mare com els habitants de l’illa van rebre amb alegria el seu príncep i van

començar a fer els preparatius necessaris per a la cerimònia de la coronació. Així doncs,

el jove príncep es va convertir en el rei de l’illa.

«Estimar la mare dels seus fills és el millor que un pare pot fer per ells.»

Theodore hesburgh, sacerdot catòlic nord-americà

8

El petit, però, no parava de plorar i no volia anar amb la dona que suplantava la seva

mare, la qual, davant la sorpresa del seu marit, s’havia convertit en una jove tibada, distant

i malcarada. L’home pensava que el canvi devia ser produït pel fet de trobar-se lluny de

casa i, de moment, va buscar una dida que es fes càrrec del nen.

Els servents del palau no estaven gens contents amb la nova reina, més aviat li tenien

por, tot i que no haurien sabut explicar-ne el motiu.

Un dia els dos patges que dormien a la cambra del costat de la reina, intranquils en

sentir-la parlar sola de tant en tant, aprofitant que la reina era amb la modista, i que no els

veia ningú, van fer un petit forat en una de les portes de l’habitació per espiar-la.

Una nit van sentir que deia:

—Si badallo una mica, sóc una jove bonica, si el badall allargo més, arribo a bruixa

de res, i si faig un gran badall, ja sóc una bruixa normal.

Van mirar pel foradet i van veure que feia un badall tan gran que semblava que se li des-

muntaria la mandíbula i tot seguit va adquirir l’aspecte d’una bruixa terrible.

De sobte va aparèixer un gegant amb tres caps que duia un cistell ple de carn crua

i el va deixar davant de la bruixa. Ella va començar a devorar la carn, que regalimava sang.

Els dos patges feien un ulls com unes taronges. En acabar-se la carn, el gegant va reco-

llir el cistell i va desaparèixer mentre la bruixa recuperava l’aspecte de reina.

Aquella mateixa nit, la dida acabava d’encendre una espelma per posar l’infant al llit, i el

terra de l’habitació es va obrir i va aparèixer una jove molt bella, amb un vestit blanc i un

cinturó de ferro lligat a una cadena. La jove va agafar l’infant i el va estrènyer entre els braços,

el va retornar a la dida i es va fondre sota terra.

La dida, espantada, no va gosar parlar-ne amb ningú.

Però, l’endemà al vespre, va tornar a passar el mateix i la jove, abans de desaparèixer,

va mirar el nen amb tristesa i va dir:

—Han passat dos dies, només en queda un.

La dida, temorosa que allò signifiqués un perill per a l’infant, va decidir anar a ex plicar-

ho al rei, el qual, aquell vespre, va seure vora el llit del seu fill amb l’espasa desem beinada.

En obrir-se el terra i aparèixer la jove vestida de blanc, el rei va reconèixer la seva esposa

i, sense perdre temps, va tallar la cadena d’un bon cop d’espasa. Immediatament un tro terri-

ble, provinent de l’interior de la terra, va sacsejar les parets del palau. Després, es va esdeve-

nir el silenci més absolut.

El rei i la reina es van abraçar i llavors ella va poder narrar tota la història.

—La bruixa em va obligar a pujar a una barca de pedra i vaig ser arrossegada fins a la

cova on viu el gegant dels tres caps. Poc després, el gegant em va proposar que em casés

amb ell i, com que el vaig refusar, em va tancar en una cova dient que m’alliberaria quan

l’acceptés. Vaig provar de fugir, però en veure que era impossible, vaig acceptar la proposta

del gegant amb la condició que em permetés veure el meu fill tres nits seguides. Va acceptar,

però em va obligar a posar-me un cinturó de ferro i el va lligar a una llarga cadena que va

cargolar al seu puny.

El rei va manar que agafessin la bruixa, la posessin dins un sac i la tiressin al badall que

s’havia obert al terra de l’habitació perquè anés a parar a la cova del seu germà.

La vertadera reina va abraçar el seu fill, feliç d’haver-lo recuperat, i va demanar al seu

marit que recompensés la dida que n’havia tingut cura amb tant d’amor.