104151 LA CIENSOC 2ESO B2 CAT.pdf 5/3/12 15:20:32 ESO ... · L’islam 4. Interpretar mapes històrics 5. Art i cultura islàmics 6. L’Imperi Carolingi 7. El renaixement carolingi

ESOedebé

edebé2

Ciències SocialsGeogra�a i Història

Cièn

cies

Soc

ials

Geo

gra�

a i H

istòr

ia

2ESO

BLO

C II:

HIS

TÒRI

A

2

ESO

edeb

éCi

ènci

es S

ocia

lsBL

OC

II: H

ISTÒ

RIA

Geo

gra�

a i H

istòr

ia

edebéedebé

Ciències SocialsGeogra�a i Història 22ESO

,!7II4G8-dadhde!www.edebe.com

Atenció al client:902 33 32 35

BLOC II: HISTÒRIA

104151

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

104151_LA_CIENSOC_2ESO_B2_CAT.pdf 5/3/12 15:20:32

126 Unitat 6

La fi del món antic

6

CONTINGUTS1. L’Imperi Bizantí

2. Cultura i art bizantins

3. L’islam

4. Interpretar mapes històrics

5. Art i cultura islàmics

6. L’Imperi Carolingi

7. El renaixement carolingi

830373_U06_126-145_2ESO_CAT.qxp:Maquetación 1 9/3/12 12:32 Página 126

DEBAT� Les persones que van viure entre el final del segle V

i l’inici del segle VI segurament no eren conscients queestaven vivint un canvi d’era, però sí que devien te-nir la percepció que alguna cosa estava canviant.

� L’any 1789, amb l’esclat de la Revolució Francesa, esconsidera l’inici de l’Edat Contemporània. Creieu queen l’actualitat estem vivint canvis que poden portara l’inici d’una altra era?

Social i ciutadana

• Utilitzar de forma correcta les unitats de mesura del temps iordenar cronològicament fets del passat.

• Conèixer els esdeveniments rellevants que marquen el pasde l’Edat Antiga a l’Edat Mitjana.

Cultural i artística

• Identificar les manifestacions artístiques dels imperis Bizan-tí, Islàmic i Carolingi.

• Apreciar les obres d’art i valorar els esforços que es realit-zen per conservar-les.

Tractament de la informació i competència digital

• Utilitzar internet de forma crítica i reflexiva per a la recercad’informació.

Comunicació lingüística i audiovisual

• Valorar la presentació i l’ordre en la comunicació escrita.

Aprendre a aprendre

• Interpretar i elaborar mapes històrics.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

SABIES QUE...bizantins i francs es van disputar el dret a utilitzar el nom d’ImperiRomà?

Els primers es consideraven hereus de l’Imperi d’Orient i els se-gons, de l’Imperi d’Occident, però tots dos simbolitzen el pasde l’Antiguitat clàssica a l’Edat Mitjana.

El que sí tenen en comú els dos imperis és la forta presència delcristianisme i, també, que van haver d’enfrontar-se a un altreimperi que, entre els segles VII i VIII, va ocupar un extens terri-tori, tant a Orient com a Occident: l’Imperi islàmic.

127La fi del món antic

Assalt de tropes musulmanes a un castell bizantí.


1.1. La formació de l’Imperi A la fi del segle IV, l’emperador Teodosi va dividir l’Imperi Romà en dos:l’Imperi d’Occident i l’Imperi d’Orient. El primer va desaparèixer al se-gle V, quan l’últim emperador va ser enderrocat pels ostrogots, un poblegermànic. En canvi, l’Imperi d’Orient va perdurar fins al segle XV, amb el nomd’Imperi Bizantí.L’Imperi Bizantí va tenir la seva època de màxim apogeu durant el segleVI, amb Justinià I, l’objectiu principal del qual va ser restaurar l’esplendorde l’Imperi Romà. Per a això:— Va dur a terme una expansió militar per Occident i va conquerir el nord

d’Àfrica, la península Itàlica, el sud d’Hispània i les illes Balears, enfron-tant-se als regnes germànics. A la frontera oriental, es va enfrontar al’Imperi Persa.

— Va promulgar diverses mesures per tal d’organitzar el dret romà, queva quedar recopilat en el Corpus Iuris Civilis.

— Va promoure l’expansió del cristianisme per tot l’Imperi.

1.2. Decadència i fi de l’ImperiA partir del segle XI l’Imperi va començar la seva decadència per causesdiverses:— La pressió d’àrabs i turcs. Els àrabs van conquerir les províncies més

riques (Egipte, Palestina i Síria), la qual cosa va agreujar la crisi econò-mica. Els turcs es van convertir en enemics de Bizanci i van llançarnombrosos atacs contra les seves fronteres.

— La crisi econòmica. Va ser propiciada per les guerres consecutivesque van limitar el rendiment agrícola i van afectar el comerç. A més,les rutes marítimes van ser controlades progressivament per merca-ders italians. Les conseqüències van ser el despoblament rural, jaque els pagesos es van arruïnar i van emigrar a la capital, i la descompo-sició de l’exèrcit, ja que mantenir-lo tenia un cost molt elevat.

Progressivament, l’Imperi va anar cedint territoris, fins que el 1453 les tro-pes turques es van apoderar de la capital, Constantinoble, el darrer re-ducte bizantí. Així, l’Imperi va ser liquidat després de mil anys d’existència.

1. L’Imperi Bizantí

128 Unitat 6

Constantinoble, capital de l’Imperi

L’Imperi Bizantí tenia la capital en una antiga colò-nia grega, Bizanci, que l’any 330 va canviar el seu nompel de Constantinoble en honor de l’emperador Cons-tantí.

Constantinoble va esdevenir la ciutat més gran, protegi-da i bella del món. Amb el propòsit d’aixecar una novaRoma, es va construir una muralla de grans dimensionsi nombroses edificacions, com l’hipòdrom, on se celebra-ven curses de quadrigues. Posteriorment es va anarampliant i també va augmentar-hi el nombre de cons-truccions edificades.

Muralla de Teodosi (s. V)

Muralla de Constantí (s. IV)

PortsMar deMàrmara

Corn d’or

Hipòdrom

Fòrum

Gàlata

Palauimperial

SantaSofia

Aqüeducte de Valent


1. Observa el mapa. Quins territoris va ocupar l’Imperi Romàd’Orient? Quins territoris va conquerir Justinià? Quina zonadominava l’Imperi Bizantí en el segle XII?

2. A partir de l’eix cronològic, explica l’evolució política del’Imperi Bizantí.

3. Esbrina quins Estats actuals formaven part de l’Imperi Bi-zantí. Com s’anomena actualment Constantinoble? A quinEstat pertany?

4. Observa el mosaic de Justinià i el seu seguici.— Localitza-hi les figures de l’emperador, la jerarquia ecle-

siàstica, els funcionaris i l’exèrcit.

— Justifica quins elements caracteritzen cadascuna de lesfigures.

— Quin pes tenien cada un d’ells en l’organització polí-tica?

5. Què significa que l’Imperi Bizantí va ser un Estat teocrà-tic?

6. Indica les causes de la crisi econòmica iniciada cap al se-gle XI i les seves conseqüències.

7. Explica el significat dels termes següents:

R

A

M A R N E G R A

MA

R

M E D I T E R R À N I A

O C E ÀA T L À N T I C

LLOMBARDS

BÚLGARS

ÀVARSP

ER

SE

S

FRANCS

VISIGOTS

Cartagena

RomaConstantinoble

Alexandria

EGIPTE

ÀS IA MENOR

ÀRABS

N

Ravenna

Cartago

0 1 000 km500

Imperi Bizantí a l’arribadade Justinià (any 518)

Territoris conqueritsper Justinià

Imperi Bizantíen el segle XII

Pèrdues territorialsen el segle VII

Divisió de l’Imperi Romà


1.3. L’organització de l’Imperi La religió cristiana va impregnar la vida política, social i cultural.

Políticament va ser un Estat teocràtic*. És a dir, l’emperador o basileu eraconsiderat el representant de Déu a la Terra i tenia el poder polític i religiós.El poder de l’emperador estava reforçat per un cos de funcionaris i un exèr-cit fort. En aquest marc, la jerarquia eclesiàstica va tenir una forta influènciapolítica, i sovint les disputes religioses afectaven tant la política com la so-cietat i l’economia.

La societat estava jerarquitzada*. S’hi van distingir diversos grups socials:esclaus, pagesos, comerciants i membres de l’exèrcit, el clergat i la noblesa. Enel rang superior hi havia l’emperador, envoltat d’un gran luxe.

La base de l’economia era l’agricultura, amb l’explotació de latifundis*. Tam-bé destacaven la manufactura de teixits i, sobretot, el comerç, gràcies a la situa-ció geogràfica de l’Imperi, que va actuar com a intermediari entre Occident i elPròxim Orient. En aquest sentit, va destacar la Ruta de la Seda, que proveïa de pro-ductes de luxe, com ara seda, espècies, teles i pedres precioses.

EXTENSIÓ DE L’IMPERI BIZANTÍ

Els conflictes religiosos

La influència de la religió en la via po-lítica va provocar diversos conflictes:

La lluita iconoclasta (c. 726-843)Durant els segles VIII i IX l’Imperi Bi-zantí va prohibir en els seus límits ter -ritorials les imatges religioses. Aquestfet va conduir a un greu enfrontamententre la població, contrària a aquestaprohibició, i la posició oficial, anome-nada iconoclasta.

La celebració del Concili de Nicea, l’any787, va posar fi a la disputa, mitjançat elrestabliment del culte a les imatges.

El Cisma d’Orient (1054)Les disputes entre el patriarca de Cons-tantinoble i el papa de Roma van pro-vocar la separació entre l’Església ca-tòlica d’Occident (fidel al papa deRoma) i la d’Orient (fidel al patriarcade Constantinoble), que va adoptar elnom d’Església ortodoxa.

Justinià i el seu seguici. Mosaic situat a l’absis deSan Vitale de Ravenna (segle VI).

basileu - iconoclasta - cisma - societat jerarquitzada - esclau

ACTIVITATS


2.1. La culturaLa cultura bizantina va estar marcada especialment per la influèn-cia del món grec. Això es va reflectir especialment en l’àmbitlingüístic: el llatí va quedar definitivament desplaçat pel grec,que es va convertir en la llengua oficial.

L’educació va centrar els seus ensenyaments sobretot en el co-neixement de les arts i les lletres. Va tenir una gran importànciaentre les classes privilegiades i l’escola estava freqüentada pelsfills de les famílies adinerades.

2.2. L’artL’art bizantí va fusionar elements clàssics, grecs i romans, ambelements orientals, més luxosos i coloristes.

Va ser el símbol extern del poder imperial. Així doncs, l’emperadori la seva cort es van envoltar d’un gran luxe, que queda reflectittant en les construccions com en les vestimentes i joies amb lesquals apareixen representats en pintures i mosaics.

També va ser un art essencialment religiós, tal com demostrenles principals manifestacions artístiques:

Arquitectura

— Van utilitzar elements de l’arquitectura romana, com ara la vol-ta de canó; la planta més comuna va ser la de creu grega.

— Els materials de construcció eren pobres, com el maó, peròrevestits amb luxosos materials que donaven a l’edifici la sump-tuositat pròpia d’Orient.

— L’obra mestra va ser la basílica de Santa Sofia a Constantinoble.Un altre focus artístic destacat va ser Ravenna (Itàlia), amb obrescom l’església de San Vitale.

Escultura. Van treballar sobretot els relleus d’ivori de petita gran-dària i de caràcter simbòlic, amb representacions religioses,com Crist o la Mare de Déu amb el Nen.

Pintura. Decorava l’interior dels temples i va destacar en:

— La pintura mural. En els seus inicis era de marcat caràcter sim-bòlic, amb formes abstractes, encara que va anar evolucionantcap a escenes expressives i de gran bellesa formal.

— La icona. Pintura sobre panells de fusta, de caràcter exclusi-vament religiós.

Mosaic. La tècnica del mosaic* va ser utilitzada especialment pera cobrir les parets i les voltes.

— Il·lustrava escenes religioses i episodis polítics de la històriade l’Imperi Bizantí.

— Es caracteritza per la riquesa dels materials, amb abundànciad’or, i per la gran ornamentació.

2. Cultura i art bizantins

130 Unitat 6

Adoració dels reis mags. Mosaic bizantí a l’església de Sant’Apollinarein Classe (Ravenna, Itàlia). Segle VI.

La icona

El terme icona deriva del grec eikon, que significa ‘imat-ge o representació’.

La icona bizantina és un panell de fusta pintat ambpersonatges sagrats de la tradició cristiana, especial-ment de Crist o la Mare de Déu amb el Nen.

Es considera objecte de culte i té un caràcter emocio-nal per al devot, ja que és capaç de facilitar el con-tacte entre ell i la figura representada.

La pintura d’icones es va desenvolupar en l‘ImperiBizantí, principalment a Constantinoble.

Després de la caiguda de la capital davant els turcsel 1453, la tradició iconogràfica es va mantenir enzones ocupades anteriorment per l’Imperi Bizantí, comara Rússia i Grècia.

Mare de Déu al tron, entre sant Teodor i sant Jordi. Icona bizan-tina. Segle VI.


8. Robert Byron, historiador anglès, va descriure Bizanci comun «cos romà, amb ment grega i ànima oriental». A què esreferia?

9. Quina va ser la llengua oficial de l’Imperi Bizantí? Si va ser he-reu de l’Imperi Romà per què creus que no va ser el llatí?

10. Què significa que l’art bizantí va ser imperial i religiós?

11. Explica què és una planta de creu grega. Dibuixa un croquisd’aquest tipus de planta.

12. Observa el dibuix de la basílica i compara’l amb la foto-grafia. Identifica els principals elements arquitectònics enla fotografia que mostra la part exterior de l’edifici. Asseny ala

també els quatre minarets que s’hi van afegir posterior-ment.

13. Explica la diferència entre mosaic, icona i pintura mural.— Descriu la icona i el mosaic de la pàgina anterior. Qui hi

apareixen representats? Quin significat tenen les escenes?

14. Busca imatges de l’interior de la basílica de Santa Sofia i tam-bé de l’església de San Vitale a Ravenna, i comenta quinescaracterístiques de l’art bizantí has identificat.

R

R


Està formada per quatre braços de la matei-xa grandària, constituint una creu. A SantaSofia, la creu està inserida en una planta ba-silical de tipus romà.

PLANTA DE CREU GREGA

Cobreix la part central ocreuer. El centre arriba als65 metre d’alçada.

Donen llum a l’interior.

Reforcen l’edifici pertal de sostenir la cúpu-la.

Pati d’entrada, seguintl’es quema de les basíli-ques cristianes romanes.

CÚPULA

NAUS LATERALS

NAU CENTRAL

ATRI

Entrada porticada, seguintl’esquema de les basíli-ques cristianes romanes.

NÀRTEX

FINESTRALS

CONTRAFORTS

@

2.3. Una basílica bizantina: Santa SofiaLa basílica de Santa Sofia de Constantinoble va ser construïda al segle VI. El seu nom en grec, Hagia Sophia, significa «Santa Saviesa».

És un edifici de grans proporcions i aspecte exterior auster,mentre que l’interior estava recobert per rics mosaics. A partir delsegle XV, quan Constantinoble va ser conquerida pels turcs, labasílica es va convertir en mesquita, s’hi van afegir quatre mina-rets i l’interior va ser decorat amb cal·ligrafies àrabs.

Nau lateral

Nau lateral

NàrtexCobertes amb volta decanó o de mig punt, se-guint la tradició romana.

Naucentral

http://www.hagiasophia.com/http://www.artehistoria.jcyl.es/arte/videos/706.htmhttp://www.sacred-destinations.com/italy/ravenna-san-vitalehttp://www.google.es/imghp

Cúpula

ACTIVITATS

Exterior de la basílica de Santa Sofia a Constantinoble (actual Istan-bul, Turquia).


M A RA R À B I G A

EGIPTE

MA

R R

OJ

A

MARMEDITERRÀNIA

P E N Í N S U L AA R À B I G A

P E N Í N S U L AD ’A N A T Ò L I A

Golf Pèrsic

Bagdad

Damasc

Jerusalem

HaybarMedina

Yatrib

La Meca

N

622

0 500 1000 km

3.1. La religió islàmicaLa civilització islàmica té un element unificador, la seva religió.

L’islam és una religió nascuda a Aràbia al segle VII. En llengua àrab,significa ‘submissió a la voluntat de Déu’ i tots els seus seguidorssón anomenats musulmans, terme que significa ‘cre ient’. Igual queel judaisme i el cristianisme, és una religió monoteista, perquèafirma l’existència d’un sol Déu.

L’Alcorà és el llibre sagrat dels musulmans i va ser dictat per Al·làal profeta Mahoma*, considerat el fundador de la religió islà-mica.

3.2. L’expansió de l’islamAl segle VII, els musulmans van ocupar una gran part de la penín-sula Aràbiga. Després de la mort de Mahoma, l’any 632, i alllarg del segle VIII, l’islam es va expandir, en primer lloc per ter-ritoris propers a Aràbia (Palestina, Síria i Egipte) i seguidamentper Orient (Pèrsia i l’Índia), el nord d’Àfrica i bona part de la pe-nínsula Ibèrica.

Va ser una conquesta ràpida a causa de diversos factors:

— La debilitat persa i bizantina.

— El respecte dels musulmans per les religions dels pobles con-querits.

— L’obligació musulmana de defensar la religió islàmica per mit-jà de la guerra santa.

3. L’islam

132 Unitat 6

ARÀBIA AL SEGLE VII

L’hègira

En els inicis de la seva predicació, Mahoma va haverd’enfrontar-se a l’oposició dels dirigents de la Meca,que no acceptaven el caràcter monoteista de la novareligió.

A causa d’aquest enfrontament, Mahoma es va veu-re obligat a fugir a la ciutat de Medina l’any 622.

Aquesta fugida es coneix amb el nom d’hègira i cons-titueix la data d’inici del calendari musulmà.

Quan Mahoma va tornar a la Meca, deu anys més tard,al capdavant del seu exèrcit, bona part d’Aràbia esta-va islamitzada.

Els cincs pilars de l’islamL’Alcorà, el llibre sagrat de l’islam, estableix els cinc pilars o obli-gacions que tot musulmà ha de complir:

— La professió de fe (shahada). Tot musulmà ha de creure i re-petir la sentència següent: «No hi ha més déu que Al·là i Maho-ma és el seu profeta». Aquestes paraules introdueixen l’individuen la comunitat musulmana.

— L’oració (salat). Obligació de recitar cinc vegades al dia versiclesde l’Alcorà mirant cap a la Meca. Pot fer-se de forma individual,o comunitària, a la mesquita.

— El dejuni (sawm). Els musulmans majors de 10 anys han d’abstenir-se de menjar, beure i fumar des que es fa de dia fins a la postadel sol durant el mes del ramadà*.

— L’almoina (zakat). Tot musulmà té l’obligació de donar almoi-na als pobres i compartir els béns propis amb els més necessi-tats.

— El pelegrinatge (hayy). Tot musulmà ha d’anar en pelegrinat-ge a la Meca, almenys una vegada a la vida.

Miniatura àrab del segle XII. L’objectiu de les campanyes militars eral’expansió de l’islam.


15. Què és l’islam? Quin nom reben els creients de la religióislàmica? Quines són les cinc obligacions del creient musul-mà?

16. Corregeix les frases falses sobre l’islam:a) Les causes de la ràpida expansió van ser l’ús de la força i

la imposició de la religió.b) El califa era el gran sacerdot.c) L’Estat era teocràtic, és a dir, es podien escollir els repre-

sentants.d) L’hègira és el principal santuari islàmic.e) Els emirats eren estats autònoms.

17. Resumeix en un esquema les característiques econòmiquesi socials de l’Imperi Islàmic.

18. Consulta el web següent i respon.

— Què és la xària? Què és un imam? Per a què serveix la pre-gària?

— Què va passar amb la unitat de l’islam en morir Mahoma?— A partir de la informació obtinguda, explica quina dife-

rència hi ha entre xiïtes i sunnites.

R

Organització i evolució de l’ImperiEl profeta Mahoma era el líder polític i religiós de l’Imperi Musulmà.A partir de la seva mort, el líder de l’islam es va anomenar califa. Amés de governar l’Estat, el califa era el representant de Déu a la Terra;per això parlem d’Estat teocràtic. Per tal d’administrar l’Imperi, el cali-fa comptava amb una extensa xarxa de funcionaris que l’ajudaven.

Els primers califes van ser de la família de Mahoma, però després al-tres dinasties van ocupar el poder:

— La dinastia omeia. Va pujar al poder l’any 661. Aquesta família va or-ganitzar políticament i administrativament l’Imperi, de maneraque el territori va quedar dividit en províncies denominades emi-rats, controlades per un governador i representant del califa, ano-menat emir. La capital era a Damasc.

— La dinastia abbàssida. Aquesta es va fer amb el poder l’any 750 iva establir la capital imperial a Bagdad. Va ser una època d’esplendoreconòmic i cultural: es va encunyar moneda i es va implantar l’àrabcom a llengua oficial.

Tot i la unitat religiosa, l’Imperi no es va mantenir unit políticament iva acabar desmembrant-se al segle XIII.

3.3. Economia i societatL’Imperi controlava bona part de les rutes comercials més impor-tants de l’època. A més del comerç, la seva economia també es basa-va en l’agricultura i en les manufactures.

A les zones rurals hi va haver un fort impuls agrícola, ja que es vaincrementar la producció gràcies a noves tècniques, com ara el re-gadiu. Els cultius més importants van ser els cereals, les fruites, el cotó,el safrà i el lli. Les indústries manufactureres de més rellevància erenles de cuir, paper, ceràmica, vidre i teles. Aquestes indústries es vandesenvolupar a les ciutats, on els artesans confeccionaven els seusproductes.

Era una societat urbana, ja que la ciutat era el centre econòmic, reli-giós i de poder, i jerarquitzada, en la qual l’origen dels habitants va serdeterminant: la població àrab va ocupar els llocs més importants del’administració i l’exèrcit, mentre que la població no àrab va quedarexclosa de les esferes de poder.


Hi havia a Bagdad [...] un mercader anome-nat Ali Coixia. [...] No havia fet encara el pele-grinatge a la Meca al qual està obligat tot bonmusulmà. [...] Després d’haver-se acomiadatdels seus parents i altres amics, va emprendrela seva caminada i es va afegir a una nom-brosa caravana que partia cap a la Ciutat San-ta, amb dos camells carregats d’articles esco-llits que pensava vendre a la Meca. [...] Desprésd’haver complert les cerimònies del pelegri-natge i d’haver visitat el cèlebre santuari mu-sulmà, va desenfardellar el gènere al mercat,el va despatxar [...].

Les mil i una nits (Alf layla wa-layla)

El comerç

El comerç va aportar grans riqueses a les ciutats de l’Imperi Islàmic.

@http://recursos.cnice.mec.es/religiones/cat/index_alumno.htm

ACTIVITATS


4.1. Què és un mapa històric?Un mapa històric és una representació gràfica en què sesitua geogràficament un o diversos esdeveniments his-tòrics. És una font d’informació molt útil per a l’estudi ila comprensió de la història.

Un mapa històric és alhora un mapa temàtic que repre-senta fets i realitats polítiques, econòmiques, culturals i so-cials. Per exemple, les dimensions d’un imperi, les impor-tacions i les exportacions d’un país, els principals jacimentsarqueològics, etc.

Hi ha dos tipus de mapes històrics:

— Estàtic: representa un fet històric en un període con-cret.

— Dinàmic: explica l’evolució d’una situació històrica.

4.2. Passos per a interpretar un mapa històric

Per tal d’interpretar correctament un mapa històric hemde llegir, en primer lloc, dos elements:

— El títol. Apareix en la part superior del mapa indicantel tema que es representa. Per exemple: L’expansió del’islam.

— La llegenda. Situada en la part inferior, ofereix la infor-mació necessària per tal d’interpretar correctament elmapa.

— Aquesta informació s’expressa mitjançant símbols. Al-guns són habituals, mentre que uns altres es dissenyenen funció de les necessitats de cada mapa. Poden consis-tir en codis de colors, en simples abreviatures o en signescreats especialment per al mapa en qüestió.

Després, han de seguir-se els passos següents:

— Situar i descriure l’àmbit geogràfic i l’època històrica ala qual es refereix. Llegir i interpretar la llegenda.

— Indicar si es tracta d’un mapa dinàmic o estàtic.

— Descriure la situació política i territorial, com ara els regneso els Estats existents. Indicar els fets polítics que apareixen,com ara les invasions, les aliances o les batalles.

— Assenyalar les dades econòmiques, socials i culturals quees poden interpretar, com ara l’existència de ciutats im-portants, monestirs, universitats, idioma parlat en unespai geogràfic...

Finalment, cal redactar un informe amb la interpretació glo-bal de la informació del mapa.

4. Interpretar mapes històrics

134 Unitat 6

Símbols habituals en els mapes històrics

Les fletxes indiquen moviments.

Les línies contínues marquen límits o fron-teres.

Les línies discontínues poden indicar zo-nes de màxima expansió però ocupades perpoc temps o bé, en uns mapes determinats,zones de resistència.

Les línies corbes amb puntes indiquen unaresistència organitzada o un bloqueig.

Les línies amb dibuix geomètric solen in-dicar una muralla o línia de defensa.

Dues línies rectes paral·leles solen indicaruna aliança entre dos països.

Un dibuix d’una foguera indica un aixeca-ment, una rebel·lió o un motí.

Dues espases encreuades solen indicarel lloc d’una batalla.

Dos anells encreuats solen representar unaunió matrimonial o dinàstica, de la qual potresultar una unió geogràfica.

Una circumferència amb una creu indicaun centre religiós, com ara un monestir, unaabadia o un convent.


19. Observa el mapa de l’expansió de l’islam i respon:— Quin n’és el tema?— Quin període de temps reflecteix el mapa?— Llegeix la llegenda: Com es diferencia gràficament una

civilització d’una altra? I l’expansió de l’islam? Com se sim-bolitzen les fronteres?

— El mapa és estàtic o dinàmic?— Quins imperis hi apareixen representats? Quins territoris

abastaven?— Indica les fases d’expansió de l’islam i quins territoris es

van ocupar en cadascuna.— Per quins continents es va estendre?

— Anota els noms dels mars i els oceans que envoltavenl’Imperi Islàmic.

— Els francs van frenar l’avanç de l’islam per Europa. Qui-na batalla es considera l’inici d’aquest fet?

— Esmenta les ciutats mostrades en el mapa. Amb quin sím-bol estan representades? Per què es destaquen?

— Amb l’ajut d’un atles, esmenta els Estats actuals quevan formar part de l’islam en el segle VIII.

20. Després d’interpretar el mapa, redacta un informe en el qualexpliquis l’expansió de l’islam.

21. Interpreta els altres dos mapes de la pàgina.

R

MAR MEDITERRÀNIA

IMPERI PERSA

Esfahan

MossulBagdad

BàssoraDamasc

SÍRIA

Constantinoble

El CaireAlexandria

EGIPTE

La Meca

ARÀBIA

Medina

REGNEFRANC

IMPERIBIZANTÍ

IEMEN

OMAN

LÍBIA

MAGRIB

L’ÀNDALUS

Còrdova

PoitiersOCEÀ

ATLÀNTIC

MAR NEGRA

MA

R C

ÀS

PIA

MA

R R

OJA

OCEÀÍNDIC

Expansió de l'islam finsa la mort de Mahoma (632)

Expansió sota els quatreprimers califes (632-661)

Expansió sotaels Omeies (661-750)

Màxima expansióde l'Imperi Bizantí (s. VI)

Regne francN

0 500 1000 km

732

Caesaraugusta

Emerita Augusta

N

MAR CANTÀBRICA

OC

EÀ

A

TL

ÁN

TIC

M A R M E D I T E R R À N I A

Tàrraco

Cartago Nova

Bracara

Corduba

Hispalis

Gades

TARRACONENSIS

LUSITANIA

BAETICA

Capital provincial

GALLAECIA

CARTAGINENSIS

Lucus

2001000 300 km

GOTSM A RD E L

N O R D

SUEUSVÀNDALS

GOTS

VISIGOTS

OSTROGOTS

ALANS

ALANS

HUNS

BURGUNDIS

H I S P À N I A

G À L · L I A


M A R N E G R A

I M P E R I R O M ÀD ’ O C C I D E N T

MAR ADRIÀTICA

O C E À

A T L À N T I C

JUTS

RomaConstantinoble

SAXONS

I T À L I A

ANGLES

SUEUS

I M P E R I R O M ÀD ’ O R I E N T

Cartago

Barcino

Tolosa

FRANCS

N

0 500 km250


ELS POBLES GERMÀNICSEL BAIX IMPERI ROMÀ A HISPÀNIA

L'EXPANSIÓ DE L'ISLAM

ACTIVITATS


136 Unitat 6

5.1. L’artL’art musulmà va tenir un caràcter sincrètic, és a dir, vaadoptar elements artístics d’altres cultures.

La pintura i l’escultura es van desenvolupar poc, en part per-què l’Alcorà prohibeix utilitzar la representació de la figu-ra humana com a objecte de culte.

Destaquen l’arquitectura i les arts menors.

L’arquitecturaLes construccions més importants de l’arquitectura islàmi-ca es trobaven a les ciutats. Van destacar:

— Les edificacions religioses: la mesquita i la madrassa* oescola.

— Les edificacions civils: els palaus.

L’exterior dels edificis era sobri i amb poques obertures, peròes cuidaven els interiors amb la construcció de nombrosesestances, patis, jardins, fonts…

El material de construcció era poc resistent, com el maó,el guix o la fusta, però els edificis estaven coberts amb unadecoració exuberant. Es decoraven especialment els in-teriors, amb plaques de guix esculpit, marbres, mosaics opintures. La decoració exterior era simple; en les mesqui-tes només estaven adornades la portada i la cúpula.

Els temes decoratius solien ser motius vegetals o geomètrics,o bé inscripcions en llengua àrab, generalment de l’Alcorà.En els palaus també podia aparèixer la figura humana.

Les arts menorsEntre les arts menors cal destacar les miniatures, dibuixosque al principi servien com a complement de la cal·ligrafia,per a adornar l’Alcorà.

Més tard es van utilitzar per a il·lustrar contes i rondalles, i llibres de medicina, astronomia o ciència.

També van ser molt valorades la ceràmica, l’ivori, els tei-xits, l’orfebreria (art de llaurar els metalls preciosos), els mo-saics o el vidre.

5.2. La culturaLa civilització islàmica es va caracteritzar per la seva granriquesa cultural. D’una banda, va fer de pont entre el saberde l’Antiguitat clàssica i l’Europa medieval, ja que es van tra-duir a l’àrab nombroses obres clàssiques. Com que l’àrab erala llengua oficial d’aquest imperi tan extens, va ser un ex-cel·lent vehicle de difusió.

D’altra banda, i aprofitant els coneixements dels clàssics,es va fomentar l’estudi i la investigació i es va innovar encamps com ara la literatura, la ciència, la tecnologia i lamedicina.

Van introduir la numeració decimal, que incloïa el númerozero, van donar a conèixer l’àlgebra, van aportar estudisde trigonometria, van crear observatoris per a l’estudi delsastres i van perfeccionar instruments com ara la brúixola il’astrolabi, utilitzat per a determinar la posició i el movi-ment dels astres.

En medicina, van donar importància a la prevenció i la hi-giene i van aplicar noves tècniques quirúrgiques.

Material noble que re-cobreix els murs demaó.

Decoren l’exterior (lafaçana) i l’interior.

Coberta en formade mitja esfera. Solestar decorada, enaquest cas amb pla-ques daurades.

MARBRE

MOSAICS

CÚPULA

5. Art i cultura islàmics

Mesquita de la Roca a Jerusalem (Israel). Segle VII.


22. Quines són les principals aportacions de la cultura islàmi-ca a Occident? Justifica la resposta.

23. Observa el dibuix de la mesquita i dibuixa un croquis enel qual assenyalis les parts principals d’aquest tipus de cons-truccions.— Escriu una narració breu en la qual descriguis el que pots

veure en un passeig per una mesquita. Has de reflectirtant les parts de l’edifici com la seva decoració. Utilitza elvocabulari adequat.

24. Observa la imatge de la mesquita del sultà Hassan. A quinapart correspon? Quins elements hi identifiques? Quina fun-ció tenen? Com està decorada?

25. Per què la pintura i l’escultura no es van desenvolupar ple-nament en l’art islàmic?

26. La importància del llegat cultural àrab a Espanya es potcomprovar en la llengua castellana. Entra en el webwww.aulahispanica.com/node/210 i explica per què.

R


La mesquita, lloc de pregària

@

La mesquita és l’edifici públic de culte, és a dir, on secelebra l’oració dirigida per l’imam.

El seu origen es troba a la casa de Mahoma, a Medina,construïda al voltant d’un pati. Per això, tot i que va-rien pel que fa a les dimensions, l’estil arquitectònic idecoratiu, totes tenen estances i elements caracterís-tics, com pots veure en la imatge.

Torre des d’on el muet-zí crida els fidels al’oració.

MINARET

Pati central.

SAHN

Mur orientat a laMeca.

ALQUIBLE

Nínxol orientat a la Meca.

MIHRAB

Sala de pregària, forma-da per diverses nausorientades a l’alquible.D’aques ta manera, els fidelsresen cap a la Meca.

HARAM

Púlpit on l’imam diri-geix les oracions.

MÍNBAR

Font de les ablucions, on els fidels es purifiquen abans de resar.

SABIL

Miniatura àrab que representa una consulta mèdica. Alquible de la mesquita del sultà Hassan (el Caire, Egipte). Segle XIV.

ACTIVITATS


Cancelleriareial

Cort (Palatium)

Màxim representantpoder politic i militar

Exerceixen el podermilitar, administratiu

i judicial sobreun comtat

Exerceixen el poder militaren una marca, territori

fronterer, amb la missió dedefensar l’Imperi

MISSI DOMINICI

Recorre l’Imperi i vigila l’actuació decomtes i marquesos

COMTES MARQUESOS

EMPERADOR

nomena i cedeixpossessions

N

0 500 km

REGNED’ASTÚRIES

EMIRATINDEPENDENT

IMPERICAROLINGI

REGNESANGLOSAXONS

MARCABRETONA

MARCASÒRABA

MARCADE

L’EST MARCAPANNÒNICA

MARCAFRIÜLESA

MARCADANESA

NORMANDS

IMPERIBIZANTÍ

Pamplona

Còrdova

MARCAHISPÀNICA

AquisgràESLAUS

Constantinoble

Poitiers(732)

OCEÀATLÀNTIC

MARDEL

NORD

MARBÀLTICA

MAR MEDITERRÀNIA

CALIFATOMEIA

Límit del regne franc

Màxima expansióde Carlemany

Conquesta de Carlemany

Territoridel Papa

6.1. Del regne franc a l’Imperi Carolingi

Els francs van ser un poble d’origen germànic que es van es-tablir a la Gàl·lia romana* en el segle V. Van ocupar el ter -ritori i van crear-hi un regne en el segle VI.

Els francs van ser liderats per una monarquia feble, fet queva enfortir el grup social de la noblesa. Un d’aquests nobles,Carles Martell, va frenar l’avenç de l’islam per Europa a Poi-tiers (732) i va adquirir un gran poder. Va aconseguir queel seu fill Pipí, anomenat el Breu, fos proclamat rei dels francsel 751.

Per tal d’aconseguir que el Papa reconegués la dinastia ca-rolíngia, Pipí va cedir territoris, la qual cosa va significar elnaixement de l’Estat pontifici i l’inici d’unes bones relacionsd’ajuda mútua entre els reis carolingis i el papat. Així doncs,l’Església catòlica va desenvolupar un important paper enel procés d’expansió i consolidació de l’Imperi Carolingi.

El fill de Pipí, Carlemany, va accedir al tron l’any 768 i va con-quistar gran part d’Europa amb l’objectiu de restablir l’anticImperi Romà d’Occident.

Les bones relacions amb l’Església van culminar quan va sercoronat emperador de la cristiandat a Roma pel Papa, eldia de Nadal de l’any 800. Aquest fet va facilitar que laseva autoritat fos reconeguda per la resta d’Occident, inclòsl’Imperi Bizantí.

6.2. L’organització de l’ImperiCarlemany va fixar la capital de l’Imperi a Aquisgrà (actualAachen, a Alemanya) on residia la cort.

El màxim representant del poder polític i militar eral’emperador. Aquesta era una monarquia de dret diví, és adir, el rei era mandatari per la gràcia de Déu.

L’inici de les relacions feudalsA causa de l’extensió de l’Imperi, va ser necessari crear unaadministració eficaç i dividir el territori en comtats i marques,delegant cert poder a la noblesa.

— El comtat. Era un territori governat per un comte en nomdel rei.

— La marca. Era un territori defensiu, localitzat a les zonesfrontereres de l’Imperi i governat per un marquès.

A més, es va instituir la figura dels missi dominici, amb lacomesa de recórrer tot l’Imperi per tal de vigilar l’actuacióde comtes i marquesos.

6. L’Imperi Carolingi

138 Unitat 6

EXPANSIÓ TERRITORIAL DE L’IMPERI

ORGANITZACIÓ DE L’IMPERI CAROLINGI


27. Qui van ser els francs? En quin territori es van establir?

28. Observa el mapa de la pàgina anterior:— Quin període de temps abasta el mapa històric?— Quins territoris van formar part de l’Imperi Carolingi? Amb

l’ajut d’un atles, escriu el nom dels Estats actuals queva ocupar.

— Per què es destaca Poitiers?— Quins altres pobles van ocupar Europa en el segle IX?— La batalla de Poitiers va ocórrer durant, abans o des-

prés de l’Imperi Carolingi?— Enumera les marques territorial representades. Quina

finalitat tenien?— Escriu un breu informe que expliqui els continguts repre-

sentats en el mapa.

29. Entra al web www.biografiasyvidas.com i elabora un resumesquemàtic amb la biografia de Carlemany.

30. Com va governar Carlemany un imperi tan extens?— Explica l’organització politicoadministrativa de l’Imperi

Carolingi.— Per què diem que l’Imperi Carolingi va representar

l’inici de les relacions feudals?

31. Explica la base econòmica de l’Imperi Carolingi.

32. Quants segles va perdurar l’Imperi Carolingi?— Explica les causes de la seva decadència.

33. Què va ser el Tractat de Verdun? Què va representar per al’Imperi Carolingi?

34. Elabora un eix cronològic del regne franc i de l’Imperi Caro-lingi. Ajuda’t de la informació de l’apartat i d’altres fonts.— Hi ha d’aparèixer la informació següent: monarques, anys

de regnat i principals fets històrics.

R

Tolosa

París

Aquisgrà

VerdunEstrasburg

Constança

Ratisbona

Roma

MilàPaviaMARCA HISPÀNICA

OCEÀATLÀNTIC


MAR DELNORD

Germània

Lotaríngia

Regne de França

Estats Pontificis

Basilea

N

0 500 km

Per tal de pagar els serveis de tants funcionaris, l’emperadorva assignar a aquests nobles nombroses terres, anomena-des feus. A canvi, els nobles havien de jurar fidelitat al rei i ofe-rir els seus serveis en l’exèrcit quan aquest ho reclamés.

Aquest sistema va marcar l’inici de les relacions feudals,una nova forma d’organització política, econòmica i socialque va caracteritzar l’Europa medieval, com estudiaràs en lapropera unitat.

6.3. EconomiaA diferència de l’Imperi Romà, l’Imperi Carolingi va adqui-rir un caràcter essencialment rural: la terra era la principalfont de riquesa i la població vivia dispersa en viles o enpetits nuclis de població.

La ciutat va deixar de ser el centre de poder polític i de laproducció artesanal, les rutes comercials eren insegures iel comerç es va reduir.

6.4. DecadènciaL’Imperi Carolingi només va perdurar durant el regnat deCarlemany (768-814), ja que el seu successor, Lluís el Pia-dós, era un rei feble que no va saber mantenir l’Imperiunit. La noblesa cada vegada tenia més poder i era més in-dependent del domini imperial.

Els fills de Lluís el Piadós van acordar dividir definitiva-ment l’Imperi mitjançant el Tractat de Verdun (843): Reg-ne de França, Lotaríngia i Germània.

Els dos últims van ser unificats en el segle x, i van formarl’Imperi Germànic.


Les eines de conreu van continuar sent les mateixes que les de l’època romana.

EL TRACTAT DE VERDUN

@

@

ACTIVITATS


La cultura de la noblesa

En l’Europa medieval, la majoria de lapoblació era analfabeta, inclosa la no-blesa. Carlemany no n’era una excep-ció i, encara que va aprendre a llegir,mai no va aconseguir d’escriure correc-tament. Per a signar utilitzava un mo-nograma del qual només dibuixavael quadrat central. La resta la com-pletaven els seus secretaris.

Durant el regnat de Carlemany, l’Imperi va manifestar la seva esplendor a travésde la cultura i l’art. Per aquest motiu els historiadors anomenen aquesta èpo-ca renaixement carolingi.

7.1. La culturaEn una societat en què la major part de la població no sabia llegir ni escriureera difícil aconseguir una administració eficaç. Per això, Carlemany va organit-zar un nou sistema educatiu i va fomentar l’alfabetització en tots els seus do-minis mitjançant la creació d’escoles.

Tanmateix, l’avenç de la reforma educativa va ser lent i escàs a causa de lamanca de mitjans en una societat guerrera i ruralitzada. Els monestirs i altrescentres religiosos no tenien monjos preparats culturalment i la manca de llibrestampoc va facilitar l’educació. A més, poques persones estaven disposades aanar a un monestir o un altre centre per tal d’aprendre.

La influència de l’Església, especialment dels ordes monàstics, va ser enorme:a més d’intentar garantir l’ensenyament, van difondre la cultura. Als monestirs escopiaven les obres a mà i es difonien manuscrits de tota mena. S’hi va aplicarun nou tipus d’escriptura, que és el que coneixem com a lletra minúscula, perla rapidesa més gran a l’hora d’escriure i per la major facilitat de lectura.

Carlemany també va reunir els més grans pensadors de l’època, com Alcuí deYork o Raban Maur, que van escriure tractats sobre gramàtica, història o filoso-fia.

7.2. L’artDurant el regnat de Carlemany va florir un art fortament influït per la tradició romana i bizantina.

— Arquitectura. Carlemany va promoure la construcció de moltes obres arqui-tectòniques, especialment palaus, temples i monestirs, necessaris per a fomentar la fe cristiana i la cultura.

En un primer moment, es va fer servir la fusta, però més tard va ser substi-tuïda pel maó i la pedra. Els temples, generalment, utilitzaven l’arc de migpunt i la columna com a sistema de suport.

L’obra més important de l’arquitectura carolíngia va ser la capella palatinad’Aquisgrà (Alemanya), construïda com a capella funerària per al rei. Un al-tre exemple és l’església de Germigny-des-Près, a Orleans (França), capellaprivada construïda al segle IX.

— Pintura, escultura i arts menors. Queden poques restes de les disciplinesartístiques, encara que van sobresortir els treballs d’orfebreria amb or, pla-ta, maragda i altres pedres precioses, per a decorar, principalment, cober-tes de llibres, reliquiaris i frontals d’altars.

— Mosaics. Obres d’influència clàssica i bizantina que van ser utilitzades pera decorar els temples. Amb freqüència, els fons de les escenes eren deco-rats amb color púrpura i amb aplicacions d’or i plata.

— Miniatura*. Emprada per tal decorar els manuscrits*. La major part delsllibres miniats eren còpies de la Bíblia o parts d’ella, sobretot els Evangelis iels Salteris.

7. El renaixement carolingi

140 Unitat 6

Les miniatures carolíngies

La miniatura va ser una peça fonamen-tal en el renaixement carolingi.

Hi va haver una gran diversitat de ta-llers, cadascun amb estils i influèn-cies diferents. En destacà el d’Aquisgrà,que es caracteritzava pel dibuix de fi-gures fetes a base de traços ràpids i perles grans inicials.

En el món de la miniatura carolíngia vahaver-hi quatre escoles principals:Aquisgrà, Reims, Tours i Metz.

Missatgers donant notícies a Carlemany.

Monograma de l’emperador Carlemany.


35. Explica els principals avenços culturals de l’època de Car-lemany. Van perdurar? Utilitza les paraules següents.

36. Observa la miniatura i respon:— Qui és el personatge que apareix assegut i porta posats

una corona i un mantell?— Quina tasca va exercir?— Quina importància va tenir en l’època?— Quina transcendència històrica va tenir?

37. Va ser positiva la innovació en l’escriptura? Justifica la res-posta.

38. Observa la il·lustració del complex palatí d’Aquisgrà i des-criu-ne les parts. Quina funció tenia cadascuna?

39. Què significa que la planta de la capella és octogonal? Dibuixa una planta octogonal.

40. Observa les fotografies de l’interior de la capella i descriula decoració que hi observes. En quins aspectes es reflecteixla influència de l’arquitectura bizantina?— Assenyala els arcs de mig punt (en forma de semicer-

cle). Com estan decorats?

41. Consulta les pàgines web que et suggerim i explica per-què Carlemany va construir aquest complex palatí.

escola - monestir - alfabetització - difusió

7.3. La capella palatina d’AquisgràAquisgrà va ser la capital de l’Imperi i, encara que Carlemany no passava tot eltemps allà, hi va fer construir un palau imperial. Només se n’ha conservat lacapella palatina, que va ser construïda al segle VIII, seguint el model de l’esglésiabizantina de San Vitale de Ravenna (Itàlia). En l’actualitat, aquesta capella formapart de la catedral d’Aquisgrà.


R

R

@

Interior de la capella palatina.

Tron de Carlemany a l’interior de la capella palatina.

Sala d’audiències, onl’emperador celebravareunions amb els seusconsellers.

AULA RÈGIA

Entrada monumentalal complex palatí.

Pati porticat a l’entradade la capella.

ENTRADA

Estances privades de l’empe -rador i de la seva família.

ALLOTJAMENT REIAL

Edifici de planta octogonal i dedos pisos, amb una decoraciómolt rica a l’interior.ATRI

Banys, amb aigüestermals naturals.

TERMES

SALA DELTRESOR

Sobre el complex d’Aquisgrà

http://www.slideshare.net/HAV/arquitectura-carolingia-1360969

http://www.youtube.com/watch?v=QpWSat5ollg

@

ACTIVITATS

CAPELLA PALATINA


142 Unitat 6

TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES1. Dibuixa un mapa amb les extensions respectives de l’Imperi Bizantí, l’Imperi islàmic i el regne franc a mitjan segle VIII.

— Pinta cada imperi amb un color diferent i identifica’ls a la llegenda.

— Situa-hi les ciutats més destacades: Damasc, Bagdad, Còrdova, Aquisgrà, Medina, Constantinoble.

2. Relaciona les dues columnes i indica a quin imperi pertanyen cadascuna de les ciutats que has situat en el mapa. Explica perquina raó hi destaquen.

3. Situa Poitiers i la Meca. Per què es destaquen aquestes dues ciutats en un mapa històric del segle VIII?

— Pensa en un símbol adequat per a marcar-les en el mapa.

4. Imagina que viatges per Espanya, Itàlia i Alemanya.

— On podries trobar un temple bizantí, on un temple carolingi i on una mesquita medieval?

MAR MEDITERRÀNIA

MAR NEGRAM

AR

CÀ

SP

IA

MA

R R

OJA

OCEÀÍNDIC

N

0 500 1000 km

• Ciutat on Mahoma va viure deu anys, després de fugir de la Meca. Sempre va formarpart de l’Imperi Islàmic.

• Important ciutat de l’Àndalus, que es va convertir en capital d’un califat.

• Capital de l’Imperi islàmic sota la dinastia omeia.

• Antiga colònia grega anomenada Bizanci, que es va convertir en la capital del’Imperi Bizantí.

• Seu de la cort de Carlemany. Del complex palatí imperial només se n’ha conservat lacapella palatina.

• Capital de l’Imperi islàmic sota la dinastia abbàssida.

ACTI

VITA

TS

a) Damasc

b) Bagdad

c) Còrdova

d) Aquisgrà

e) Medina

f ) Constantinoble



5. Observa les imatges A, B i C, i identifica-hi els elements del requadre. Després, justifica quina de les imatges pertany a una mes-quita, quina a un temple carolingi i quina a un temple bizantí.

6. Relaciona cada tipus d’edificació de l’activitat anterior amb cadascun dels dibuixos següents.

— Localitza els elements següents en els dibuixos: minaret, cúpula, planta octogonal, pati central, atri, mihrab, planta decreu grega. Has de tenir en compte que alguns dibuixos presenten més d’un element.

— A quina religió pertany cadascun d’aquests edificis de culte? Explica quin paper va tenir la religió en els imperis Bizantí,islàmic i Carolingi.

7. Per què destaquem Bizanci, l’islam i els carolingis per a explicar el final de l’Edat Antiga? Completa el text.

mosaic amb escena religiosa - arc de mig punt - decoració mural en guix

A B C

B C

El pas de l’Antiguitat a l’Edat Mitjana no es va produir d’unamanera immediata, sinó que va ser un procés ……

En aquest procés, l’Imperi Romà d’Occident va patir la inva-sió de …… Un d’ells, els francs, es van establir a la Gàl·lia. Elrei franc …… es convertí en emperador i va formar l’Imperi……, l’organització del qual va posar les bases de les relacions……… pròpies de l’Edat ……

L’Imperi Romà d’Orient va perdurar sota el nom de …… Va ser un Estat …… on la religió …… va tenir una gran in-fluència.

Aquest imperi va perdurar durant tota l’Edat Mitjana però vaser reduït dràsticament en el segle XI per l’empenta de l’……que es va estendre ràpidament per tota la conca …… i vacrear un potent imperi.

A

ACTI

VITA

TS

126-145_830373_06_LA.SOC.2ESO.qxp:Maquetación 1 13/3/12 12:03 Página 143

144 Unitat 6

SÍNTESI• Copia l’esquema al teu quadern i completa’l. T’ajudarà a estudiar.

Gàl·lia romana. Nom donat a una regió de l’Europa oc-cidental, actualment ocupada per França, Bèlgica i partd’Alemanya, de Suïssa i dels Països Baixos.

Jerarquitzada. Societat formada per grups graduats se-gons el poder que ostenten i la seva riquesa.

Latifundi. Propietat de terra de cultiu de gran extensióque pertany a una sola persona.

Madrassa. Escola on s’estudiava l’Alcorà i la teologiamusulmana.

Mahoma. D’acord amb la religió musulmana, és l’últimd’una llarga cadena de missatgers enviats per Déu per amanifestar el seu missatge.

Manuscrit. Text o llibre escrit a mà.

Miniatura. Pintura de mida petita, realitzada amb gran de-tall, que adorna especialment documents i llibres anticsd’època medieval.

Mosaic. Tècnica artística que decora una superfície incrus-tant peces petites de marbre o d’altres materials, de di-ferents colors, amb les quals s’intenta imitar l’efecte de lapintura.

Ramadà. Novè mes del calendari musulmà, durant el quales guarda rigorós dejuni des de la sortida fins a la postadel sol.

Teocràtic. Govern exercit per Déu mitjançant un represen-tant a la Terra.

VOCABULARI

Imperi Bizantí Islam Imperi Carolingi

CRONOLOGIASegles IV-XV

Màxima expansió: segle VI....................................................................................... ........................................................................................

LOCALITZACIÓ

• Origen: .....................................................................

• Màxima expansió: .......................................

...........................................................................................

• Origen: península Aràbiga.

• Màxima expansió: Aràbia, OrientMitjà, nord d’Àfrica, penínsulaIbèrica, algunes illes mediterrà-nies.

• Origen: .....................................................................

• Màxima expansió: .......................................

...........................................................................................

ORGANITZACIÓPOLÍTICA

....................................................................................... .......................................................................................

• Monarquia de dret diví.

• Organització administrativa: com-tats i marques.

SOCIETAT• Societat jerarquitzada.

• Emperador envoltat d’un granluxe.

........................................................................................... .......................................................................................

ECONOMIA• Activitats principals: ..................................

...............................................................................................

• Activitats principals: agricultura,manufactures i comerç.

• Activitats principals: ....................................

..............................................................................................

CULTURA • .............................................................................................. • ............................................................................................. • Renaixement carolingi.

ART

• Essencialment religiós.

• Decoració luxosa.

• Desenvolupament d’icones i mosaics.

........................................................................................ .......................................................................................



Elabora un eix cronològic sobre la fi del món antic.

— Primer de tot, ordena les dates següents i digues a quinsegle corresponen:

— Després, situa on correspongui els fets següents:

a) Carlemany és coronat emperador a Roma pel Papa.

b) Divisió de l’Imperi Romà en dos.

c) Victòria franca a la batalla de Poitiers.

d) Mahoma es veu obligat a fugir a la ciutat de Medina.

e) Caiguda de l’Imperi Romà.

Explica la formació i la desintegració de l’Imperi Bizantí.

— Quin en va ser l’origen?

— Amb quin emperador va tenir el seu període de màxi-ma esplendor? Explica quins eren els seus objectius.

— Què vol dir que era un imperi teocràtic amb una so-cietat jerarquitzada?

— Quan va començar la decadència i per quins motius?

— Què va passar el 1453? Què marca aquesta data?

Completa les frases següents sobre l’Imperi Carolingi:

— El màxim representant del poder polític i militar va ser ...

— La base econòmica de l’Imperi era ...

— La població vivia en ...

— Per tal d’administrar el vast territori que ocupava l’Imperi,es va dividir en ..., governats per membres de la ...

— L’Església catòlica va tenir una importància fonamen-tal en l’expansió de l’Imperi Carolingi perquè ...

— Des de l’òptica cultural i artística, els anys de regnat deCarlemany es coneixen com a ...

— La raó principal del desmembrament de l’Imperi Caro-lingi va ser ...

Explica l’origen de l’islam.

— Per què els musulmans van conquerir territoris d’unamanera tan ràpida?

— Indica quins territoris ocupava l’Imperi islàmic en el mo-ment de màxima expansió.

Defineix els termes següents: Alcorà, hègira, ramadà, ca-lifa, religió monoteista, musulmà.

2

5

4

3

800 - 395 - 732 - 622 - 476

1 Digues si les imatges següents corresponen a l’art bi-zantí, l’islàmic o al carolingi. Justifica-ho.

6

AVALUACIÓ


Documents

104151 LA CIENSOC 2ESO B2 CAT.pdf 5/3/12 15:20:32 ESO ... · L’islam 4. Interpretar mapes històrics 5. Art i cultura islàmics 6. L’Imperi Carolingi 7. El renaixement carolingi