Embed Size (px)
DESCRIPTION
és. El món bipolar. 11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989). la divisió de bona part dels països en dos blocs enfrontats : liberal democràtic / comunista imperialista / antiimperialista i antifeixista. - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989)
11.1. La formació d’un món bipolar
El món bipolarés
la divisió de bona part dels països en dos blocs enfrontats:
liberal democràtic / comunistaimperialista / antiimperialista i antifeixista
com a resultat de
la Conferència de Ialta (II-45)
que
havia dividit Europa en zones d’influència per als EUA i l’URSS
la decisió dels EUA i l’URSS de consolidar i estendre les
respectives zones d’influència
feta palès quan
-l’URSS volia conservar les conquestes obtingudes després del pacte germanosoviètic
-l’Exèrcit Roig no va retirar-se de l’Europa Oriental-Stalin pensava que havia arribat el moment de
l’expansió mundial del comunisme-es formen les democràcies populars a l’Europa Oriental
l’increment de la desconfiança i l’enfrontament entre els dos
països més importants
degut a que
-el paper hegemònic dels EUA dins l’ONU-el lideratge econòmic després dels acords de Bretton
Woods (1944)-la decisió d’aturar l’expansió comunista (intervenció
britànica a Grècia el 1946 contra les guerrilles comunistes)
Truman anuncia una política d’intervenció contra l’expansió del comunisme
amb mesures com
la creació de la CIA
el Pla Marshall per a la reconstrucció
d’Europa
suposava
l’oferta de crèdits i donacions durant quatre anys als països que ho volguessin sempre que fessin
fora del govern els ministres comunistes (16 països, OECE)
Stalin convoca una reunió de dirigents comunistes a
Polònia (informe Idanov)
que decideix
crear el Kominforn per dirigir l’estratègia dels
partits comunistes
substituir els governs de coalició per governs comunistes a l’Europa
central i oriental
que va portar el
cop de Praga (1948): substitució del govern del Front Nacional pel partit comunista
11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989)
11.2. Els conflictes de la Guerra Freda
La Guerra Fredaés
l’enfrontament entre els EUA i l’URSS com a manifestació de
la política de blocs
l’actitud bel·ligerant, la confrontació ideològica i la cursa d’armaments entre
ambdues potències
caracteritzat per
els conflictes d’abast limitat, localitzats fora del
seu territori, per mitjà d’aliats perifèrics
la crisi alemanya i el bloqueig de
Berlín (1947-49)
la guerra de Corea (1950-53)
la crisi de Berlín (1958-61)
la guerra del Vietnam (1957-75)
la crisi dels míssils a Cuba (1962)
que també van barrejar-se amb
la descolonització dels anys 50 i 60
com sónl’extensió de les aliances
politicomilitars
-Pacte Atlàntic (1949; després, OTAN): Canadà i 10 països europeus
-Pacte de San Francisco (1951): Japó-ANZUS (1951): Austràlia i Nova Zelanda-OTASE (1954): Tailàndia i les Filipines-Pacte de Bagdad (1955): Turquia, Iraq i
Pakistan
-tractats bilaterals (1950) amb les democràcies populars europees i la Xina-tractat (1954) amb el Vietnam del Nord-Pacte de Varsòvia (1955): països de
l’Europa de l’Est i Xina
a través de
la divisió d’Alemanya: RFA (V-49) i RDA (X-49)
la construcció del mur de Berlín (1961)
l’armistici de Panmunjom (1953) i la divisió del país en
dues Corees
-continuació de la guerra contra la colonització
francesa-Acords de París (1973)
-IV-1975: victòria i unificació
-triomf de la guerrilla (1959)-nacionalització de recursos
econòmics-hostilitat dels EUA, boicot
econòmic i suport als exiliats polítics (invasió el 1961)
destacant
11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989)
11.3. Els anys de la coexistència pacífica
La coexistència pacífica
és
una etapa dominada per relacions més fluïdes i disteses entre les dues grans potències
afavorida per
canvis en els dirigents i altres esdeveniments
com són
celebració del XX Congrés del PCUS (1956) per la nova
direcció (N. Khruixov, després de la mort de Stalin [1953])
-l’inici del procés de desestalinització
-la disolució del Kominforn
que va aprovar
-reelecció d’Eisenhower (1956), separació del poder dels sectors més dretans i fi de la Caça de bruixes (J.
McCarthy)-elecció de John F. Kennedy (1960) i
la seva proposta “Nova Frontera” (programes socials contra la pobresa i la discriminació racial, lluita a favor de la pau i desenvolupament científic
i tecnològic [conquesta de l’espai])
provocada per
-la cursa d’armaments: destrucció total-nova correlació de forces: països que no desitjaven alinear-se amb cap dels blocs-raons econòmiques: disminució de les
despeses militars
-la proposta de coexistència pacífica entre
els blocs
respecte a la integritat territorial i a la sobirania, no agressió i no ingerència en els afers interns dels països (que implicava
per part de l’URSS la no exportació de la revolució i l’acceptació de diverses vies per arribar al socialisme, inclosa
la democràtica)
basada en
feta palès en
-l’establiment de relacions directes (Khruixov als EUA el 1959, entrevista a
Viena el 1961, telèfon roig el 1963)-les negociacions per aturar la cursa d’armaments (prohibició d’algunes
proves nuclears el 1968, Acords SALT el 1972, tractat sobre la prevenció de la
guerra nuclear el 1973)
que va acabar
a finals de la dècada dels 70
degut ala intervenció soviètica a
l’Afganistan (1979)
manifestada a
l’època Reagan: invasió de Grenada, suport a les dictadures militars del Salvador i
Hondures, intervenció contra Nicaragua, rellançament de la cursa nuclear (“Guerra
de les Galàxies”)
11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989)
11.4. Tensions internes i augment de la multipolaritat
Ambdós blocs polítics
van fer front a
tensions internes
com a
Iugoslàvia (des de 1948): socialisme autogestionari,
impuls al moviment de països no alineats
Xina (des de 1959): via socialista pròpia, rivalitat en el lideratge del comunisme
mundial
Hongria (1956):- moviment reivindicatiu
-formació d’un govern (Imre Nagy) amb la participació de
forces no comunistes i declaració de neutralitat
-intervenció de les tropes soviètiques i repressió
Txecoslovàquia (1968, Primaver de Praga):
-“socialisme amb rostre humà”: llibertat d’expressió i
certa democratització-intervenció del Pacte de
Varsòvia
ressoltes amb
independència o dissidència
com els casos
de
intervenció militar
suport a les dictadures: Hondures, Guatemala, El
Salvador, Nicaragua, Bolivia, Paraguai, etc.
-Guatemala (1954)-El Salvador (1960)
-Rep. Dominicana (1965)-tropes a Panamà
operacions indirectes: subministrament d’armes,
assessorament militar, instrucció per a fer cops
d’estat, etc.
França: no participació en l’estructura militar integrada de l’OTAN, tecnologia nuclear pròpia, relacions diplomàtiques
independents, etc.
RFA: Ostpolitik (1970): apropament al bloc de l’est i acceptació de fronteres
Europa Occ: creació del Consell d’Europa (1948), política de
col·laboració entre països europeus (1957: Tractat de Roma; CEE)
van haver d’acceptar
el moviment de països no alineats (nascut a Bandung, 1955)
basat en
-neutralitat-oposició als blocs
-independència política i econòmica dels pobles
ha tingut
eficàcia limitada
degut a
-dificultats per a la desvinculació efectiva dels
blocs-conflictes bèl·lics entre
els seus integrants-dependència econòmica
ha contribuït a
-reduir les tensions internacionals-afavorir els moviments d’alliberament de les
antigues colònies-gestar un món multipolar
