11.Poesia-Nivell fònic

7/30/2019 11.Poesia-Nivell fnic

1/18

Poesia.


2/18

Presentaci del bloc de poesia:La poesia consisteix fonamentalment en manifestar sentiments humans per mig de la

paraula escrita o oral i seguint un ritme, unes imatges i altres diverses tcniques per a poder

comunicar i expressar millor all que hom desitja. La seua forma s caracterstica: no ocupa

normalment, com la narrativa tot el paper, sin que solament fa servir poc espai i lescriptura

sol ser curta, densa, plena de sentiments i molt sinttica.

S'anomena Nivell fnic als elements sonors que intervenen en la poesia sn la

mesura de les sllabes dels poemes, el ritme dels versos aix com la rima que relaciona els

finals dels versos dels poemes.

Les actituds lriques, sn les diverses formes que prenen que parlen, a qui es

dirigeixen, etc. Principalment apareixen les tres formes personals (primera, segona i tercera)

encara que nadquireixen diverses varietats.

El significat del poema s estudiat per la semntica i la relaci amb les paraules. La

tonalitat sentimental que ja hem treballat en narrativa s ms important en poesia, perqu

com hem dit els sentiments humans sn primordials.

s convenient el reps de la morfosintaxi per a poder aplicar-la a la poesia, al

dinamisme expressiu i a les estructures i construccions sintctiques dels poemes.

I finalment la identificaci de leix temtic o tema principal i els secundaris del poema

aix com la senyalitzaci del clmax potic.

Com en el bloc de narrativa, al final de les sessions diguem-ne normals nhi haur

una dels poemes personals, s a dir de la construcci de 5 poemes propis que anireu fent

en acabar cada unitat del bloc.


3/18

Unitat 1. El nivell fnic. (Sessi 1)

- 153 -

Unitat 1 El nivell fnic.

La paraula fnic ja ens indica quins aspectes treballarem en la unitat: sn

tots aquells que dalguna manera han de veure en la pronunciaci. La poesia no s

noms escrita i llegida t un vessant molt important en la lectura i recitaci i per tant

en el ritme, la cadncia i la sonoritat general de la vocalitzaci i pronunciaci.

Lelocuci dun poema s molt important, una bona elocuci dun poema ens revela

la seua qualitat; una mala elocuci s capa de convertir un poema bo en un de ro,

de la mateixa forma que una bona partitura de msica pot quedar feta pols si s

interpretada malament.

En aquesta unitat sintegren els elements potics que ms copsen, que sn

ms visibles i ms externs del gnere: La mtrica o cmput de sllabes, el ritme i la

rima dels versos. Sn les formes ms clssiques i tamb ms caracterstiques de la

poesia,.

Les treballarem, perqu sn importants per a lenteniment i comprensi de la

poesia i perqu sn ms fcils de distingir.


4/18

Poesia.

- 154 -

Sessi 1 La mtrica.

1 Elisi.2 La sllaba res de la paraula mires no es compta perqu s al final de lhemistiqui i es considera com si fos a final de vers i

segons la teoria ja hem vist que no es computen les ltimes sllabes no accentuades.3 Hiat.

Longitud del vers.

Els versos tenen una longitud mxima de 12 sllabes; sn d'art majorquan cada vers suma ms de vuit sllabes i d'art menor quan el vers t vuitsllabes o menys.

Sempre comptaren les sllabes fins l'ltima accentuada del vers.

Aquesta forma de comptar les sllabes dels versos s degut senzillament

perqu abunden ms les paraules agudes (com el francs i loccit). Mentre quel'itali i el castell en sumen una de ms, perqu hi abunden ms les paraulesplanes.

Un exemple: el vers Visca l'amor que m'ha donat l'amiga de JoanSalvat-Papasseit t en total 10 sllabes ja que hem de computar fins la sllabamique s l'ltima accentuada i resultaria el compte sillbic daquesta manera:

Visca l'amor que m'ha donat l'amiga1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 -

Un altre exemple:Vora1el barranc dels Algadins1 2 3 4 5 6 7 8s'alcen al cel quatre palmeres.

1 2 3 4 5 6 7 8Teodor Llorente.

Cal tenir en compte els segents conceptes, importants per a computar laquantitat de sllabes:

Hiatus: Pronunciaci separada de dues vocals, de distintes paraules, encontacte.

Exemple: Tu ni la mires2; ja saps qui3 s. 4 + 41 2 3 4 - 1 2 3 4


5/18


- 155 -

4 Sinalefa o elisi.5 Elisi.6 Diresi.7 Sinresi.8 Cesura.

Sinalefa: Pronunciaci en una sola sllaba de dues vocals, de distintesparaules, en contacte.

Exemple:Si4els pots haver no els lleixs anar. 4 + 4

1 2 3 4 1 2 3 4

Elisi: Semblant a la sinalefa, per en l'elisi desapareix (no sona) una deles dues vocals, mentre que en la sinalefa es pronuncien les dues.

Exemple:Recorda sempre5aix, Sepharad. (9 sllabes)1 2 3 4 5 6 7 8 9

Diresi: Separar en dues sllabes diferents les vocals d'un diftong. (Dinsuna paraula). Rarament usat en la nostra potica.

Exemple: Qu6atre nvols negres (6 sllabes)

1 2 3 4 5 6

Sinresi: Llicncia mtrica consistent en la pronunciaci en una sola sllabade dues vocals situades a linterior dun mot i que per llur natura no formen diftong.

Exemple: Orfeu Trob pi7etat en sa tristura.1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 -

Cesura: s la divisi en dues parts del vers (generalment d'art major encaraque tamb pot fer cesura loctosllab malgrat ser dart menor). Excepte eldecasllab itali que no en fa, de cesura. Cal tenir en compte que el vers a efectes

de mtrica s com si es transforms en dos:Di a i nit frem junts 8 i els reconec a penes: 6 + 61 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6 -dormirem muts, fins ara que deixen mon redol 6 + 61 2 3 4 5 6 - 1 2 3 4 5 6amb una estranya msica que fa un batec de vol. 6 + 6.

1 2 3 4 5 6 - - 1 2 3 4 5 6

Hemistiquis: Les dues parts d'un vers que ha quedat dividit per la cesura(No sn menors de quatre sllabes). Sn considerats a efectes de mtrica com sifossen versos independents, exemples prctics daix els hem vist a lapartat de la

cesura, i tamb a la sinalefa.


6/18

Poesia.

- 156 -

1-Escriviu els versos dels poemes segents i assenyaleu el nmero de cada

sllaba dins el vers i les llicncies mtriques.

Can de bressol

1 Jo tinc una Mort petita,

1 2 3 4 5 6 7 -

2 meua i ben meua noms.

3 Com jo la nodresc a ella,

4 ella em nodreix igualment.

5 Jo tinc una Mort petita

6 que trau els peus dels bolquers.

7 Noms tinc la meua Mort

8 i no necessite res.

9 Jo tinc una Mort petita

10 i s, d'all meu, el ms meu.

11 Molt ms meua que la vida,

12 amb mi va i amb mi se'n ve.

13 s la meua ama, i s l'ama

14 del corral i del carrer

15 de la llimera i la parra

16 i la flor del taronger.

Poema del llibre La nit (1953)

de Vicent Andrs Estells.


7/18


- 157 -

Prtic

1 Jo porto dintre meu

1 2 3 4 5 6

2 per fer-me companyia

3 la solitud noms.

4 La solitud immensa

5 de l'estimar infinit

6 que voldria sser terra,

7 aire i sol, mar i estrella,

8 perqu fossis ms meu,

9 perqu jo fos ms teva.

Poema del llibre Epigrames i Canons (1938)

de Rosa Leveroni.


8/18

Poesia.

- 158 -

Lo desconhort9

1 Can10fui gran e sent / del mn sa vanitat,1 2 3 4 5 6 / 1 2 3 4 5 6

2 comenc a far mal / e entr en pecat,

3 oblidant Dus gloris, siguent carnalitat;

4 mas plac a Jesucrist, per sa gran pietat,

5 que es present a mi cinc vets11 crucifigat,

6 per o que el remembrs e en fos enamorat

7 tan fort, que eu12tracts com El13 fos precat

8 per tot lo mn, e que fos dita veritat

9 de la sua Trinitat e com fon encarnat;

10 perqu eu14 fui espirat e en tan gran volentat,

11 que res ls15no am mas que El fos honrat,

12 e adoncs comenc con lo servs de grat.

Fragment del Poema Lo Desconhort(1295)de Ramon Llull.

2-Digueu per escrit, quin tipus de vers fan servir els tres poemes llegits.

3-Busqueu les variants valencianes que trobeu al primer poema. I comenteules expressions de la parla popular.

4-Perquines marques lingstiques podeu saber que Rosa Leveroni s del blocdialectal oriental.

5-Escriviu una versi moderna del poema de Ramon Llull.

29

9 s un poema de Ramon Llull (1232-1315), de 828 versos, on ens conta la seua vida, en el fragment trasncrit ens narra quanse li va aparixer Jesucrist en la creu cinc vegades la qual cosa signific un canvi en la seua vida, doncs es va deixar la dona iles filles que tenia i es dedic a viatjar i portar l'ensenyament cristi a diversos llocs: Universitats, monestirs, terra demusulmans, etc.10 Quan.11 Arcaisme equivalent a vegades.12 Jo.13 Es refereix a Du.14 Jo.15 Altra cosa.


9/18


- 159 -

Sessi 2 Tipus de versos i el ritme.

Art Menor (tenen menys de vuit sllabes)

Prpiament no es pot parlar de versos monosllabs, bisllabs ni trisllabs,encara que alguna vegada se n'han fet servir. Exemple de versos monosllabs en elpoema:

Bacil

1 Ni2 un3 bri

4 bo:5 Mi-6 cro-7 bi.

Pere Quart.

Exemple de versos bisllabs en la can popular:

La lluna

1 La lluna2 la bruna,3 vestida4 de dol,5 son pare6 la crida7 sa mare8 la vol.

Popular

Exemple de versos trisllabs:Oh esbarzers

1 Oh esbarzers2 de les fines3 mres bres16,4 i despines5 eriats!

Guerau de Liost

Tetrasllab: de 4 sllabes, lus Jaume Roig en la seua obra Lo somni. Un exemple eltenim en el PREC A LA VERGE (Salve valenciana) de Jacint Labaila. Encara que el seu s vadecaure en poques modernes.

16 m 1 Bressol. 2 reg Cistell en forma de bressol que serveix per a portar verdura o la roba de rentar.


10/18

Poesia.

- 160 -

Prec a la verge(Salve valenciana)

I

1 Salve, senyora,2 de qui mempare,3 oh, Verge Mare4 sense pecat!5 Misericrdia6 de Du espera,7 per tu, sencera8 la cristiandat.

(...)

Jacint Labaila.

Pentasllab: de 5 sllabes. No ha estat mol usat.

Cobla de dos senys

que llegint-la per llarg diu contentament,e llegint-la per mitat diu descontentament

1 DE BNS E PLAER totstemps abunds2 sempre freturs de dol e tristor3 no estic desitjs de veure dolor4 de pendre muller ben cobdicis5 sola ab cantar io prenc en reps6 del tot vull fugir pensar en la mort7 ni em plau gens oir res que em desconhort8 lo riure i ballar tinc per mon esps.

Joan Ros de Corella

Hexasllab: de 6, molt usat per la poesia popular.

La caseta blanca

1 Jo tinc, prop de la vila2 i al peu de la muntanya,3 rod de parres verdes,4 una caseta blanca.5 Los tarongers la volten,6 i sa flor argentada7 les aures fa ms dolces

8 ab olorosa flaira.9 Al peu del mur blanqussim10 sestn una pinada11 que sembla la catifa12 on seu una sultana,13 i des de la catifa14 saluda, al rompre lauba,15 al Du de les altures16 la tendra cogullada.

(...)Josep Aguirre Matiol


11/18


- 161 -

Heptasllab: de 7, molt usat en totes les poques.

Llgrimes

Nec literarum pudeat: qui viderit illas,de lacrimis factas sentiat esse meis.

OVIDI

1 Quan comena a dominar2 en mon pit lo sentiment3 que ta ausncia em fa brotar4 lo blsem que el sol curar5 s lescriure tot quant sent.

6 Versos fa, i en molta por

7 de que mels veja ning;8 sn esqueixos del meu cor9 que guarde com un tresor10 rnegament per a tu

11 Alguna monotonia12 i borrons molt a menut13 vors en ells, dola aimia:14 llgrimes que mhan caigut15 fil a fil, quan tescrivia!

Josep Bodria i Roig

Octosllab: de 8, tamb bastant usual.

Vora el barranc dels Algadins

1 Vora el barranc dels Algadins

2 hi ha uns tarongers de tan dol flaire,3 que per a omplir daroma laire4 no t lo mn millors jardins.5 All hi ha un mas, i el mas t dins6 volguts records de ma infantesa;7 per ells jo tinc lnima presa8 vora el barranc dels Algadins.

(...)

Teodor Llorente


12/18

Poesia.

- 162 -

Art Major (tenen ms de vuit sllabes)

Decasllab: Pot portar cesura o no (4+6: clssic, poesia medieval. 6+4 d'origen

francs. 5+5 origen castell). Sense cesura t accent predominant a la sisena sllabao b a la quarta i a la vuitena.

Quins tan segurs consells vas encertat...

1 Quins tan segurs consells vas encertat,2 cor malastruc, enfastijat de viure?3 Amic de plor e desamic de viure,4 com soferrs los mals qui et sn davant?5 Acuita't, doncs, a la mort, qui t'espera6 e per tos mals te allongues los jorns:

7 aitant s lluny ton delits sojorns8 com vols fugir a la mort falaguera.(...)

Ausias March

Alexandr: de 12 sllabes (esquema 6+6) s utilitzat per la seua solemnitat enpoesia narrativa (episdica).

A Catalunya

1 Invicta Catalunya, casal dels nostres avis,2 per a cantar tes glries com cal en ta llaor

3 potser no tinguen fora bastant mos pobres llavis,4 per mon cor sesclata com poncelleta en flor.5

6 Valncia podr dir-te lo que ma tosca llengua7 no atina a expressar clara, mos dbils pensaments,8 perqu ma dola ptria te vol daltres en mengua,9 daltres que no nos guarden tos nobles sentiments.

10 Per o cada diada a voret afanyosa11 son cap Valncia aixeca sobre laltiu Montg,12 mentres en fan de guaita lo mont Penyagolosa13 com vigilant les glries del regne dArag.

14 Lo nostre escut, comtessa, s teu, com nostra histria;15 ta honra, nostra honra; ta llar, la nostra llar.16 Mentres Valncia vixca no cantar victria17 lo qui es propose indigne ton rostre fuetejar.

(...)Josep Maria Puig i Torralva.

Els versos de nou i onze sllabes no sn molt usats.


13/18


- 163 -

El ritme

El concepte de peu mtric procedeix de les llenges clssiques :

Binari: Iambe: - ' ( ' forta - dbil)Troqueu: ' -

Ternari: Dctil: ' - -Amfbrac: - ' -Anapest: - - '

un exemple:La pell de brau (III)

1 La pell fa2 de tambor3 percudit4 per les mans5 de la por6 pel galop7 del cavall8 que no pot9 conquerir10 l'ltim guany11 del reps.

Salvador Espriu

El ritme s ternari anapest, dues primeres sllabesdbil i l'ltima forta (- - ' ). Caltenir en compte que l'ltima sllaba tnica de qualsevol seqncia s sempreportadora d'accent mxim. Les altres sllabes tniques porten accent mxim quanestan situades entre dues sllabes tones o b quan van seguides de dues sllabestones.

Per a saber les sllabes que porten accent mxim tindrem en compte lessegents regles bsiques:

1. L'ltima sllaba accentuada s sempre portadora d'accent mxim.2. Les altres sllabes tniques tamb sn fortes quan van entre dues sllabes

dbils o quan van seguides de dues tones.Exemple:

Quins tans segurs consells vas encertat

(Ausias March)

La ms forta de totes s la sllaba -cant (s a dir l'ltima accentuada). A partirde l'ltima anem veient els accents de les paraules polisillbiques i finalment lesmonosillbiques. De manera que quedar aix:

Quins tans segurs consells vas encertat.- ' - ' - ' - ' - ' .


14/18

Poesia.

- 164 -

1-Compteu les sllabes dels tres primers versos dels poemes Prec a la Verge, LaCaseta blanca, Llgrimes, Vora el barranc dels Algadins, Quins tans segurs consells vasencercant, A Catalunya.

2-Compteu les sllabes, escriviu les llicncies mtriques i el tipus de vers usat pelsegent poema:

s quan dormo que hi veig clar

1 s quan plou que ballo sol1 vestit dalgues, or i escata;2 hi ha un pany de mar al revolt

3 i un tros de cel escarlata;4 un ocell fa un giravolt5 i treu branques una mata,6 el casalot del pirata7 s un ample gira-sol.8 s quan plou que ballo sol,9 vestit dalgues, or i escata.

(...)

Poema del llibre On he deixat les claus? (1953) de J.V. Foix

3-Tot seguint la teoria apuntada en aquesta sessi escriviu el poema i marqueuper davall de cada sllaba les sllabes fortes ( ) i les dbils ( - ).

4-Ara comenteu en grup i desprs escriviu les conclusions sobre el ritme (binari,ternari) del poema de Foix.

5-Escriviu el fragment del poema de Jacint Labaila (pg. 160) i marqueu quinritme hi ha.

6-Escriviu el fragment del poema de Josep Aguirre (pg. 160) i per davall les

sllabes assenyaleu les fortes ( ) i les dbils ( - ).

7-Escriviu el tros del poema de Teodor Llorente de la pg. 161 i digueu quinritme t i les alteracions de laccentuaci gramatical per qu resulte correcte el ritmemtric.


15/18


- 165 -

Sessi 3 La rima i tipus destrofes.

La rima.

Consonant quan es repeteixen tots els fonemes (podem dir els sons)consonntics i voclics a partir de l'ltima vocal accentuada.

Per tant els fonemes voclics tancats (, ) no rimen amb els fonemes voclicsoberts (, ): Exemples: arrs i fors; Du, deu (10).

Assonant quan noms es repeteixen els fonemes voclics.

Cal tenir en compte per al catal oriental, les neutralitzacions i elsemmudiments:

Exemple d'emmudiment: amor i buf poden rimar en oriental perqu la r d'amorno se sol pronunciar i per tant la pronncia quedaria en /am/ i /buf/;

L'exemple de neutralitzaci: el tenim en el vers nmero 5 del poemaAglae i lestaronges que acaba en Drias i que rima amb el nmero 7 que acaba en vies, perqules vocals a i e sn, en aquests casos, neutres i per tant la realitzaci fontica sidntica per als orientals, per la qual cosa rimen perfectament.

Per als occidentals i per tant per als valencians aquesta realitzaci fontica noexisteix i no veurem en cap autor de les nostres comarques, aquests tipus de rima. Enel mateix poema de Carner hi veiem tamb una rima consonant entre els versosnmeros 10 i 12 que acaben en brillants i mans, perqu la 't' de brillants no se solpronunciar. s un altre cas d'emmudiment.

Segons l'accentuaci les rimes poden ser masculina quan la terminaci delvers s aguda, femenina quan s plana i s esdrixola quan l'ltima paraula del verss del tipus esdrixola. Es pot realitzar una rima interna sobretot en els finals dels

hemistiquis del mateix vers (anomenada lleonina) i d'altres formes variades.La rima fcil o pobra s la que es produeix entre paraules de la mateixa

categoria gramatical (exemple mitjanant Verbs: trobar, anir; cantant, ballant. Noms iderivats: lateral, bilateral). O que tenen un sentit semntic semblant: victria, glria.

La rima difcil o rica quan es produeix entre paraules de categoria gramaticaldiferent (per exemple entre un verb i entre un substantiu, o entre un adjectiu i unadverbi, etc.) o que les dues paraules de la rima tinguen un sentit diferent.

Falsa: s aquella que depn de la zona geogrfica per raons dialectals: per

exemple el que hem comentat dalt del poema de Carner.


16/18

Poesia.

- 166 -

Sense rima: blancs sn versos mancats de rima, per amb regularitats mtriques.Lliures Vers no subjecte a rima.

Els tipus destrofes.

Apariat: Conjunt de dos versos rimant en consonant. Poden ser d'art major o d'artmenor.

Exemple:Prtic

1 Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:2 tes cpules s'irisen en la blavor que mor,

3 i reflectint-se, netes, en la major turgent,4 serpegen de les ones pels tors adolescent.

5 L'ivori t la grcia d'un marbre constellat6 d'aurfiques polsines, com una carn d'albat.

(...)

Guerau de Liost

Noves rimades: Versos apariats d'un mateix nombre de sllabes que rimen enconsonant de dos en dos versos.

Exemple un fragment de

Lespill o llibre de les dones1 Una en penjaren,2 viva escorxaren,3 gran fetillera4 e metzinera.5 De nit venia6 sens companyia,7 sola pujava8 e arrancava9 dents e queixals

10 dels qui, en pals11 ben alts muntats12

eren penjats.(...)

Jaume Roig

Codolada: Forma mtrica composta dun seguit de versos apariats, sovintisosillbics els dos primers i desprs alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entreells de dos en dos. Alternana indeterminada de versos de quatre i vuit sllabes que rimenapariats.

Tercet: tres versos. Els ms utilitzats els encadenats (decasllabs) sense cesura (ABA,BCB, DCD ... rimen consonant).

Madrigal: s una can breu escrita en dos o tres tercets de versos de sis o de deusllabes, seguits d'una o dues tornades. Rimen a gust del poeta.


17/18


- 167 -

Quarteta: Tota combinaci mtrica de quatre versos enllaats per una o dues rimes.Combinaci regular de quatre versos curts, especialment heptasllabs, amb dues rimes

consonants de disposici encadenada o croada.

Quartet: Combinaci mtrica regular de versos llargs, en particular, decasllabsitalians. Art major i rima consonant. La rima s encadenada (ABAB)

Quintet: Combinaci mtrica de cinc versos, curts o llargs, a base de dues rimes. Artmenor o major, tenen com a mnim dues rimes consonntiques diferents.

Sextet: Estrofa de sis versos, generalment decasllabs. Sis versos dart menor o major,tres rimes consonntiques diferents.

Octava: Combinaci rimada de vuit versos (normalment art major).

Dcima: Composici de deu versos, que tamb es diu espinela -normalment deuversos heptasllabs.

Sonet: Forma estrfica integrada per catorze versos distributs en dos quartets inicials idos tercets finals. Versos normalment decasllabs, tenen diverses rimes. El sonet est moltreglamentat. Els quartets, que formen unitats sintctiques, constitueixen una exposiciarrodonida: el primer sol exposar l'assumpte, mentre que el segon matisa o completa el primer.

El primer tercet, unit a la manera de Petrarca als quartets amb ii per, reprn la ideainicial en una paraula o frase; desprs recull, ordena i aprofundeix el tema dels quartets. Elsegon tercet sintetitza de forma aguda i sorprenent els resultats de l'exposici feta,

especialment al darrer vers.

1-Escriviu un comentari sobre la rima que es produeix en els dos fragments de lapresent sessi i de la pgina 166. De la segent manera: Primer si s consonant o assonant,explicant el per qu. Segon si s rima fcil o pobra. Tercer si s masculina, femenina oesdrixola. I si creieu convenient fer alguna altra observaci sobre la rima, la feu.

2-Escriviu quin tipus destrofa s la que apareix al fragment del poema s de la pgina164. Consulteu la teoria.

3-Comentari escrit de la rima del fragment del poema de la pgina 164.4-Escriviu els tipus destrofes dels fragments dels poemes: (pgina 162); (pgina

162); (pgina 161); (pgina 161).


18/18

Poesia.

- 168 -

Sessi 4 El nivell fnic dels vostres Poemes Propis 1ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a -Construu un quartet (consulteu la pgina 167) i una

quarteta (vegeu tamb pgina 167). Els versos dart major (del

quartet) han de tenir cesura i dos hemistiquis. Intenteu que

tinguen rima (consonant o assonant). Primerament preocupeu-

vos tan sols de la mtrica, perqu cada estrofa ha de tenir la

mateixa quantitat de sllabes desprs ja cercareu la rima. Les

dues estrofes poden formar part dun sol poema, o ser dos

poemes diferents, a criteri vostre.

b -Feu dos versos que tinguen ritme binari i dos que siguende ritme ternari. Podeu fer servir els anteriors o fer-ne de nou.

Documents

11.Poesia-Nivell fònic