MONOGRÀFICSPRIMERA EDICIÓ D’INSTALMAT

a destacar

LA FIRABCN acull el Saló Integral de Materials per a les Instal·lacions del 14 al 17 de maigDLA PARTICIPACIÓLa trobada reuneix les principalsassociacions i empreses del sectorD

ELS CAMPSElectricitat, climatització, energies renovables,aigua, gas i noves tecnologies copen l’interèsDLA XIFRALa indústria genera un volum de negoci pròxim als 15.000 milions d’euros a l’anyD

catalunya construeix12 DE MAIG DEL 2008 I el Periódico

Garantiade qualitat

LEO FACCIO

2 Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico

Instal·lacions de Fira de Barcelona on tindrà lloc la primera edició d’Instalmat.

El saló mostrarà les novetats enmaterials, tècniquesi productes

El sector de les instal·lacionsestrena fira el pròxim 14 demaig, quan obrirà les por-tes la primera edició delSaló Integral de Materials

per a les Instal·lacions, Instalmat, as-sentat sobre sis pilars fonamentals: elec-tricitat, aigua, climatització, gas, ener-gies renovables i noves tecnologies. Alrecinte de Gran Via de Fira de Barcelo-na es reuniran fins al 17 de maig lesprincipals associacions i empreses d’unsector que genera un volum de negocipròxim als 15.000 milions d’euros al’any i que ara encara el repte de supe-rar amb èxit les conseqüències direc-tes de la desacceleració de l’activitatconstructora. El camí a seguir, segonsels experts, passa per l’impuls del man-teniment, la rehabilitació i l’adaptació deles vivendes ja existents tant als avençostecnològics com a les noves normati-ves públiques.

D’aquesta manera, neix un nou con-cepte de saló que té el suport d’un bonnombre de professionals, convençutsque, en els pròxims anys, el pes de lareposició, el manteniment i la reformasuposarà un volum important en la se-va facturació. De fet, les previsions in-diquen que gairebé 10.000 personespassaran pel saló durant els seus qua-tre dies de durada, per buscar solucionsintegrals en qüestió de materials, pro-ductes i tècniques relacionats amb lesinstal·lacions. L’oferta que tindran al seuabast la proporcionaran al voltant de200 expositors.

DEMANDES DE LA SOCIETATAquest espai d’exposició quedarà fer-mament reforçat per un programa dejornades tècniques que analitzaran quinssón els camins que han de seguir lesempreses per respondre a les deman-des de la societat. Més encara, trac-tant-se d’un sector per les mans delqual passen les expectatives dels ciu-tadans per millorar el seu nivell de qua-litat de vida, gràcies a l’aparició de tèc-

niques que no només aporten més con-fort, sinó que poden contribuir en la llui-ta contra el canvi climàtic, gràcies alscontinus avenços en eficiència ener-gètica.

Més enllà de les innovacions, no obs-tant, el sector ha d’atendre un parc urbàcada vegada més envellit. Sobretot, perseguretat. Les vivendes antigues en malestat constitueixen un risc important perals ciutadans. Per això el moment ac-tual es revela com a propici per poten-ciar la rehabilitació i el manteniment enel camp, per exemple, de l’electricitat.Precisament, un estudi presentat re-centment pel sector revela que 7 de ca-da 10 vivendes disposen d’unes ins-tal·lacions elèctriques deficients. És peraixò que els professionals reclamen ales diferents administracions públiquesque promoguin les inspeccions periòdi-ques, com passa amb el gas natural.

D’altra banda, els instal·ladors enca-ra tenen molt camp per recórrer en elterreny dels nous avenços i tecnologies

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

EDICIÓ I PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Consell de Cent, 425-427 (08009) Barcelona. Tel. 93 265 53 53. Fax: 93 246 92 49. Web: www.zetagestion.com. IMPRESSIÓ: Gráficas de Prensa Diaria SA. Parets del Vallès. monogràfics

El sector de les instal·lacionsdebat sobre els reptes de futurLa primera edició d’Instalmat reuneix a Barcelona les principals empreses i associacions

Carlos

ARNAULTDIRECTOR DEL

SALÓ INSTALMAT

Actualment, quan diem que se’nshan fos els ploms, acostuma a te-nir més a veure amb un proble-

ma físic que amb el subministrament dela llum i la fallada del diferencial.

Fruit de la revolució industrial, va néi-xer a Catalunya una nova professió, lade plomista, que més tard rebria la de-nominació d’electricista. Actualment, elcamp de les instal·lacions reuneix pro-fessionals de totes les especialitats, desdel gas, la llum i l’aigua fins a les tele-comunicacions i la domòtica. En totaluns 150.000 professionals, amb un vo-lum de negoci de 15.000 milions d’eu-ros a l’any, segons Conaif, l’associacióque agrupa les companyies del sector.

La seva missió dins del procés és moltimportant, ja que es tracta del profes-sional que ha d’interpretar diferents tèc-niques i protocols d’empreses per inte-grar-los posteriorment en un únic sistemad’ús comú. Per això, també és el pres-criptor d’una gran part de les instal·la-cions que es troben a la majoria decases.

Al mateix temps, és un col·lectiu queno té el reconeixement que es mereix.En el món anglosaxó s’engloba genèri-cament dins del radi d’acció de l’arqui-tectura, l’enginyeria i la construcció, ai-xí com de tots els professionals que fanpossible el procés constructiu. En can-vi, en la nostra societat, encara hi hacerts estereotips que s’han de superar;és necessari arribar a un alt grau de cer-tificació de les empreses i de les per-sones. En aquest sentit, diferents insti-tucions i empreses estan desenvolupantcertificacions que han d’assegurar la ga-rantia, la solvència i la transparència d’unsector que és bàsic per al mantenimenti la rehabilitació.

Instalmat neix amb la clara voluntat deser l’aparador i el gresol d’un sector enauge. En un moment com l’actual, mar-cat per diverses incerteses, la millor re-cepta per seguir endavant és estar al diade tot el que genera la professió a la qualens dediquem, informar-nos i formar-nospermanentment. Per això, us animo adescobrir a la fira l’amplitud d’opcions ipossibles instal·lacions que aquest salóofereix al conjunt de professionals vin-culats a l’arquitectura, l’enginyeria i laconstrucció.2

la tribuna

UNA PROFESSIÓBÀSICA DINSDEL PROCÉSCONSTRUCTIU

que, aplicats a la casa, permeten in-crementar la qualitat de vida dels seushabitants. Un sector ja consolidat ésel de la climatització, al qual s’afegei-xen el de la domòtica –automatitzacióde la vivenda– o les telecomunicacions.Aquest últim té la tasca de preparar lasocietat per a l’apagada analògica del2010, que acabarà amb les emissionsde televisió analògica per entrar en l’e-ra digital. Per a això és necessari, entrealtres coses, una modificació de les an-tenes col·lectives.

Finalment, no podem oblidar el paperdecisiu del sector a l’hora d’avançar capa una societat més respectuosa amb elmedi ambient. Per exemple, gràcies al’aplicació de l’energia solar a les cases,mitjançant la instal·lació de sistemes perutilizar aquesta font renovable per es-calfar l’aigua calenta sanitària d’edificispúblics i vivendes privades. O també ala millor gestió de l’aigua, un tema queno ha estat mai més d’actualitat a Ca-talunya que en aquests moments.2

ELS EXPERTS SITUEN LA REFORMA DE LESVIVENDES JA EXISTENTSCOM A CAMÍ A SEGUIR

EL MANTENIMENT D’UN PARC URBÀ ENVELLIT ÉS UNA ALTRA DELES VIES ASSENYALADES

RECEPTES CONTRA LA DESACCELERACIÓDE LA DEMANDA D’OBRA NOVA

Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico 3

DARÍO REINAÀrea Monogràfics M

Un grup d’instal·ladors assisteixen a una sessió de formació.

La majoria de sectors patei-xen les conseqüències del’intrusisme professional. Iaquesta és una de les nos-

tres principals preocupacions”,reconeixen responsables de Ferca, la Fe-deració Catalana d’Associacions Terri-torials d’Empresaris Instal·ladors d’E-lectricitat, Fontaneria, Climatització i Afinsde Catalunya. En aquest sector, apun-ten, hi ha diferents tipus d’intrusisme:“Des de persones sense carnet pro-fessional que fan de tot, a maneteso instal·ladors professionals d’unabranca concreta que actuen tambéfora d’aquesta branca”.

No obstant, també és veritat que moltsaltres sectors no estan tan controlats ad-ministrativament com les empreses ins-tal·ladores d’aigua, gas i electricitat. S’hade tenir en compte que, per fer aquesttipus d’instal·lacions, els professionalss’han hagut de formar, passar uns exà-mens per la Conselleria d’Indústria iaprovar-los. Per tant, disposen d’un car-net que els habilita per a aquesta feina.

I un altre dels arguments que hauriad’acabar per convèncer els usuaris dela idoneïtat de contractar un servei pro-fessional és que “les empreses ins-tal·ladores disposen, de forma obli-gatòria, d’una assegurança deresponsabilitat civil que sobrepassaels 600.000 euros i que cobreix elspossibles defectes o desperfectesde les instal·lacions en un períodede quatre anys”, afegeixen les matei-xes fonts.

Hi ha controls que també ajuden lesempreses degudament constituïdes, jaque les noves instal·lacions no es podendonar d’alta si no hi ha el certificat del’empresa instal·ladora, i així s’evita l’in-trusisme. “Ara bé, quan una instal·la-ció ha estat donada d’alta i dispo-sa de manera legal de les tresenergies, el descontrol és, si no to-tal, gairebé absolut. Aquí és on apa-reixen la majoria de problemes, jaque les persones que toquen les ins-

tal·lacions no tenen cap tipus de for-mació i, lògicament, cap assegu-rança”, denuncien des de Ferca. “Pot-ser són més barats, això sí, peròl’usuari pot tenir molts problemes,ja que la seva instal·lació haurà es-tat manipulada per una persona sen-se els coneixements necessaris iobligatoris”, diuen. Una instal·lació ma-nipulada per una persona sense els co-neixements necessaris estarà totalmentfora de normativa en un termini de 10anys, amb el consegüent perill d’acci-dent, asseguren des de l’associació.

ESTAR AL DIANoves tecnologies i noves normatives.El sector dels instal·ladors està en cons-tant canvi i, per això, Ferca fa èmfasi enel treball de formació, perquè tots els

professionals oficials estiguin al dia. Unade les seves principals preocupacionsés l’estalvi energètic, ja que aquest béés cada vegada més escàs i car. Aquestencariment –i sobretot l’escassetat– faque apareguin constantment noves tec-nologies i reglamentacions. És per aixòque els gremis que conformen Ferca dis-posen de centres de formació per oferirtot tipus de formació als seus agremiats.

A manera d’exemple, Ferca va ser unade les associacions pioneres en la po-sada en marxa de cursos per a les em-preses relacionats amb la instal·lació del’energia solar a les vivendes, de la màde l’Icaen (Institut Català d’Energia).“Avui més de 2.000 empreses cata-lanes s’han format en aquesta ener-gia”, afirmen responsables de l’entitat.

“També hem intervingut per cre-

ar un protocol de control de la ins-tal·lació i el posterior control demanteniment, ja que aquestes ins-tal·lacions, fetes per persones sen-se la deguda formació i, sobretot,sense un control de mantenimentposterior, només servirien per com-plir una normativa, però en cap castindrien la utilitat d’estalvi per a laqual van ser creades i reglamenta-des de forma obligatòria en la no-va edificació”, prossegueixen.

Per Ferca, la formació és impres-cindible, especialment pel moment deglobalització actual. “Catalunya no potvendre per preu, sinó per qualitat. Iper poder oferir-la és necessàriaformació i qualificació, tant per partdels empresaris com dels operaris”,assenyalen.2

L’EMPRESA QUE NO ES RECICLA NO PODRÀAFRONTAR EL FUTURAMB GARANTIES

EL REPTE

L’instal·lador autoritzat avala la seguretat i la qualitat a la llarLa Ferca recorre a la formació dels federats per distanciar-se de l’intrusisme en el sector

R R

Una reforma noprofessional podriaincomplir la llei alcap de pocs anys

4 Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico

L’eina més útil per als instal·ladorsLa Construpedia ofereix informació específica a la xarxa

E l portal Construmática comptaamb una eina de gran utilitat perals professionals de la construc-

ció, la Construpedia. Una enciclopèdia online, que funciona de forma semblant a laViquipèdia: està oberta a la participació iels continguts es poden editar, ampliar imillorar lliurement. Els professionals dela construcció disposen d’aquesta for-ma d’un material de gran utilitat a la xar-xa, “on poden trobar tot el quenecessitin, des de processos cons-tructius a informació específica sobreun tipus d’instal·lació o materials, ai-xí com articles, webs de referència onormatives”, explica Glòria Muñoz,responsable de continguts del portalConstrumática.

La Construpedia compta amb un totalde 173 categories, en què n’hi ha una de-dicada a les instal·lacions. Aquesta al seutorn compta amb nou subcategories: ca-lefacció i climatització, lampisteria, gas,protecció contra incendis, sanejament, te-levisió, vigilància, instal·lacions elèctriquesi telefòniques.

Aquesta útil eina funciona des de faun any i ja compta amb 4.799.439 visi-tes. “La Construpedia és la segonasecció més visitada de la web Cons-trumática, amb 1.764.290 pàginesvistes (entre l’1 de gener i el 30 d’a-bril)”, destaca Muñoz. “Hem crescutel 298% respecte al mateix períodedel 2007”, afegeix. Més informació awww.construmatica.com.2

N. V.Àrea Monogràfics M

Solucions ceràmiques per complir amb el CTEHispalyt i l’Institut Eduardo Torroja editen el catàleg

Tres imatges del catàleg.

L’Associació Espanyola de Fabri-cants de Totxos i Teules, Hispalyt,en col·laboració amb l’Institut de

Ciències de la Construcció EduardoTorroja, ha elaborat un Catàleg de so-lucions ceràmiques per al complimentdel CTE, que sortirà publicat el mes dejuny vinent. Aquest catàleg es concepcom un document d’ajuda al projectis-ta, en què es donaran a conèixer les so-lucions ceràmiques que compleixen lesexigències del codi tècnic de l’edifica-ció (CTE) i els mètodes utilitzats per ala seva validació.

La publicació inclou una completa de-finició dels productes, com per exem-ple totxo cara vista, envans i murs cerà-mics per revestir. A més, recull un grannombre de solucions constructives ambproductes ceràmics, com façanes, pa-rets mitgeres, envans, forjats interme-dis, forjats de coberta, paviments, con-ductes de ventilació, etcètera. En elcatàleg s’hi inclouen les exigències delcodi tècnic d’edificació en matèria d’aï-llament tèrmic, resistència al foc, re-sistència mecànica, impermeabilitat i aï-llament acústic. Finalment, aquestcatàleg comptarà amb l’eina Silensisper al càlcul acústic de solucions cerà-miques, un CD amb un software, enquè es descriuen les solucions cons-

tructives amb productes ceràmics i s’in-diquen els seus valors respecte a lesexigències del CTE pel que fa a aïlla-ment acústic.

L’Associació Espanyola de Fabricantsde Totxos i Teules, Hispalyt, n’editarà alvoltant de 25.000 exemplars, que dis-tribuiran de manera gratuïta i que tam-bé es podran sol·licitar a través de lapàgina web www.hispalyt.es.2

NEUS VILLAÀrea Monogràfics M

Un alumne actua sobre una escomesa en una escola de formació.

El sector de les instal·lacions, ba-sat en la nova edificació, la re-habilitació i el manteniment, in-cideix de manera especial en el

consum d’energia i de recursos naturalsessencials, com l’aigua. Per aquest mo-tiu, l’eficiència energètica s’ha convertit enun punt clau. Per abordar aquesta i altresqüestions de màxima actualitat del sec-tor, Instalmat, l’Institut per a la Diversifi-cació i Estalvi de l’Energia del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç (IDAE) i l’Ins-titut Català d’Energia (Icaen) de la Gene-ralitat de Catalunya coorganitzaran unesjornades tècniques, en el marc del saló,dividides en blocs temàtics.

El dimecres 14 de maig es tractarà eltema de la domòtica; el dijous 15 s’a-bordaran aspectes de la nova normati-va, i el divendres 16, l’eficiència energè-tica. Aquesta última jornada reuniràexperts de l’enllumenat, la climatització,l’ús de l’aigua i la domòtica, i la sevainauguració anirà a càrrec de la directo-ra de l’Icaen, Encarna Baras, i del di-rector d’Eficiència Energètica de l’IDAE,

Juan Antonio Alonso. Una de les ponèn-cies anirà a càrrec de la responsable dela Secretaria Tècnica de CEDOM, Mari-sol Fernández Gutiérrez. Amb el títol Ladomòtica aplicada a l’estalvi i l’eficiènciaenergètica, Fernández Gutiérrez parlaràsobre els avantatges de disposar d’unavivenda capaç d’oferir confort i segure-tat, de poder estar connectat amb casanostra en tot moment i des de qualsevollloc, a més de gestionar eficientment l’úsde l’energia. En aquest sentit, la domò-tica gestiona elements de control quecontribueixen a l’estalvi d’aigua, elec-tricitat i combustibles, que es tradueixtant en l’enfocament econòmic (menyscost) com en l’ecològic (menys consumd’energia).

En l’última sessió del dia s’abordarà untema de màxima actualitat: la gestió delconsum de l’aigua. La taula rodona comp-tarà amb ponents de nivell com RamonFerrer, d’Agbar, Salvador Climent, de Gro-he Espanya, i Miquel Àngel Fos, del grupCassa, que aportarà la seva visió enaquesta problemàtica d’importants di-mensions. Vicenç Ivorra, de Ferca, seràl’encarregat de moderar el debat. Més in-formació a la web www.instalmat.es.2

L’eficiència energètica,protagonista d’Instalmat Les jornades tècniques també abordaran la nova normativa i la domòtica

EL NOU reglament de gas, el Rite, laICT, la llei reguladora de la subcon-tractació en el sector de la cons-trucció així com el mantenimentd’instal·lacions elèctriques en les vi-vendes són els temes que aborda-ran en la jornada del dijous 15 demaig. La normativa del sector hacrescut a un ritme espectacular enels últims anys i això es pot veurecom una dificultat en el desenvolu-pament professional, ja que exigeixuna dedicació exhaustiva al reci-clatge formatiu, però també suposaunes garanties de qualitat en les ins-tal·lacions. Cal destacar la con-ferència moderada per FrancescAmer, del Cetib (de 13.00 a 13.45 ho-res), amb Pere Esquerra, de JG As-sociats, i J. Manuel Santacruz i LuisExpósito, d’ECA, com a ponents.

el reglament

GARANTIES DE QUALITAT

Publicitat DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico 5

6 Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico

Una progressióespectacular

punt de trobada

LA PREGUNTA¿De quina manera contribueix l’activitat que desenvolupa la sevaempresa o associació en l’evolució del sector de les instal·lacions?

Ignasi

SOGORBRBLE. COMUNICACIÓ

D’ADIME

Adime (Associació Nacional de Dis-tribuïdors de Material Elèctric i

Electrònic) és una agrupació profes-sional sense ànim de lucre, creada el1995. El seu principal objectiu és larecerca de la màxima eficiència en-tre fabricants i distribuïdors del sectorelèctric. Només així garantirem la sa-tisfacció del consumidor final. Adimese situa a l’avantguarda de les novestecnologies i tendències estratègiquesdel món empresarial. Avui la nostra or-ganització és una realitat corporativaconsolidada, amb capacitat per re-soldre i defensar els interessos delsseus associats. Adime constitueix lapatronal del canal professional de dis-tribució de material elèctric i electrò-nic, i representa un centenar d’em-preses, cosa que es tradueix en mésde 700 delegacions i punts de ven-da repartits per tot el territori nacional.En resum, Adime és el punt de troba-da natural entre fabricants i instal·la-dors de material elèctric i electrònic,que aporta millores en totes les àreesde gestió.2

LA PATRONALDEL SECTORELÈCTRIC

la tribuna

Michael

SARTORSECRETARI TÈCNIC DE

KNX ESPAÑA

L’Associació KNX España promouel primer estàndard obert del

món per al control i l’automatitzacióde vivendes i edificis. La tecnologiaKNX ofereix innombrables avantat-ges per al sector de les instal·lacionsdomòtiques i immòtiques:DL’instal·lador pot triar entre quatremitjans de transmissió de dades ques’adapten a tot tipus de requisits:xarxa de força PLC, Bus dedicat TP,comunicació sense fil RF i missatgesIP.DPer al projectista/integrador s’ofe-reix un software de disseny MTScompletament neutral que permetdissenyar, instal·lar, posar en marxa,supervisar i mantenir qualsevol tipusd’instal·lació.DL’usuari pot triar entre més de6.500 famílies de productes que mésde 120 empreses a tot el món posenen el mercat, amb una interoperabi-litat absoluta garantida i que cobreixtotes les necessitats per al control il’automatització de vivendes i edifi-cis.2

CONTROLDE VIVENDESI EDIFICIS

la tribuna

Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico 7

Deu representantsde deu associacionsi empreses del sectorde les instal·lacionsdestaquen la tascaque desenvolupenen aquest campamb l’objectiude millorar laqualificació delsprofessionals quetreballen en aquestaindústria.Tambéenumeren elsserveis que prestena la societat iexpliquen la sevacontribució alprogrés d’unaactivitat bàsica

LA SÍNTESI

Francisco

PARAMIOPRESIDENT

DE FENIE

Fenie (Federació Nacional d’Em-presaris d’Instal·lacions Elèctriques

i Telecomunicacions d’Espanya), cons-tituïda el 1977, està integrada per mésde 50 associacions provincials, queagrupen més de 14.000 empresesd’instal·lacions elèctriques i telecomu-nicacions, que al seu torn ocupen uns100.000 treballadors altament espe-cialitzats. El seu volum anual de ne-gocis supera els 8.500 milions d’eu-ros. La principal tasca de la federacióconsisteix a representar el seu col·lec-tiu professional a nivell nacional, da-vant el Govern i l’Administració del’Estat, així com davant la resta d’es-taments i associacions del sector elèc-tric. A més, la seva activitat es basaa impulsar, coordinar i promoure ac-cions tècniques, socials, econòmiquesi formatives per a tots els seus asso-ciats. La federació ofereix serveis d’as-sessoria (tècnica i legal), formació,màrqueting, convenis amb altres com-panyies i empreses, tramitacions, in-formació sobre mercats, i edita la pu-blicació trimestral Fenie Informa.2

UNA FUNCIÓINTEGRADORAI PLURAL

la tribunaPere Miquel

GUIUPRESIDENT

DE FERCA

El sector de les instal·lacions d’ai-gua, gas, electricitat i afins, és un

dels més importants dins del món deles instal·lacions en general. Des deFerca estem obligats a donar el mà-xim servei a les empreses associa-des. Aquest sector és un dels mésdinàmics i que més canvis ha tingutels últims anys i, possiblement, el méscontrolat des de sempre. Els canviss’han fet d’acord amb els nous re-glaments, com l’elèctric, que estavaancorat en el passat (1973). Enaquest reglament, Ferca, sota la con-fiança de l’Administració, va tenir molta dir i aportar en la seva redacció fi-nal a Catalunya.

En altres reglaments, com el Rite iel gas, més recents, Ferca també haaportat la seva experiència i la delsseus membres associats. Ferca haestat pionera, de la mà de l’Icaen, aformar les empreses per a les ins-tal·lacions d’energia solar i, a més, aaportar experiència perquè aquestesinstal·lacions siguin una realitat en l’es-talvi i eficiència energètica.2

VOCACIÓ DESERVEI A LESEMPRESES

la tribunaJosé María

DE LA FUENTEPRESIDENTDE CONAIF

Conaif basa la seva activitat aaconseguir la millora professional

de les empreses instal·ladores es-panyoles, objectiu que té un efectepositiu en el conjunt del sector. La fer-ma aposta per la formació dels as-sociats, posant a la seva disposicióels mitjans necessaris perquè puguinaccedir-hi, és una aposta per la pro-fessionalitat i la qualitat de les ins-tal·lacions. En l’àmbit legislatiu, Co-naif està present en cada iniciativaque té repercussió en el sector de lesinstal·lacions, i col·labora en els pro-cessos d’elaboració de reglamentsque requereixen el punt de vista deles empreses instal·ladores. Tambéparticipa en fòrums tècnics i grups detreball amb altres organitzacions iagents del sector, on es gesten im-portantíssims avenços des dels puntsde vista tècnic i reglamentari, i col·la-bora amb organismes públics i em-preses del sector que han donat fruitscom l’entitat Conaif-Sedigas Certifi-cació, dedicada a la certificació d’ins-tal·ladors de gas.2

APOSTA PERLA FORMACIÓI LA QUALITAT

la tribunaJoan

RIBÓDEGÀ

DEL CETIB

Des del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona

(CETIB) treballem, entre altres, en trescamps que contribueixen a l’evolu-ció del sector de les instal·lacions, unàmbit que ha evolucionat de formaespectacular els últims anys. Primer,vetllem perquè l’actuació professio-nal dels nostres col·legiats responguials interessos i a les necessitats dela societat. Així contribuïm al seudesenvolupament i també defensemel rigor de la professió.

Segon, col·laborem amb l’Adminis-tració en totes les funcions que enssón encomanades. Gràcies al nostreconeixement com a projectistes idirectors d’obra, participem en tau-les consultives, fem seguiment denormatives, aportem la nostra visió anoves lleis, etcètera. Per acabar, elCETIB disposa d’un intens pro-grama formatiu (consulteu www.ce-tib.cat/agenda) en què organitza cur-sos, conferències i jornades tècniquesdirigides a col·legiats i a la societat engeneral.2

DEFENSA DELRIGOR DE LAPROFESSIÓ

la tribuna

Salvador

ESCODADIRECTOR DE

SALVADOR ESCODA

La nostra empresa ofereix un ser-vei global d’assessorament i sub-

ministrament amb les tecnologies iels productes més innovadors, tanten climatització com en la nova gam-ma d’unitats de tractament d’aire amida de Taller del Clima –empresadel grup–, unitats Inverter de paret iconducte, unitats refredadores i elnou sistema de climatització de vo-lum variable MVD.

Des de fa anys treballem amb lesenergies renovables, on els nostrestècnics d’energia solar han creat unmanual, utilitzat en escoles d’apre-nentatge, i un programa propi decàlcul en format CD descarregable através de la nostra web. En aques-ta fira d’Instalmat i els pròxims me-sos, presentarem en diverses pro-víncies el nou sistema de calefacciógeotèrmic.

En la nostra voluntat de tenir in-formats els nostres instal·ladors, ofe-rim cursos de formació i presentacióde noves gammes de productes pertota la península.2

SISTEMA DECALEFACCIÓGEOTÈRMIC

la tribunaJoan

ESPLUGADIRECTOR DELEGACIÓCATALUNYA DE DAIKIN

Daikin és la primera companyia delsector de la climatització. Al llarg

dels nostres 26 anys a Espanya, hemactuat com a dinamitzadors enaquest mercat, aportant equips iavenços punters com la tecnologiaInverter. A més, mantenim una fermaaposta per tenir cura de la naturale-sa, amb una filosofia orientada a laproducció d’equips respectuososamb el medi ambient. Les nostres so-lucions de climatització redueixen finsal 50% del consum energètic, as-pecte que contribueix a cuidar l’en-torn. També contribuïm a l’estalvienergètic amb innovacions com elsensor intel·ligent i els filtres fotoca-talítics d’apatita de titani, que elimi-nen el 99% dels agents contaminantsde l’atmosfera. Així mateix, hem des-envolupat Ururu-Sarara, que contro-la la temperatura, la humitat i la pu-resa de l’aire. Un altre avenç de Daikinés Altherma, un sistema integrat decalefacció, refrigeració i producciód’aigua calenta sanitària, basat enuna bomba de calor Inverter.2

SOLUCIONS QUERESPECTENL’ENTORN

la tribunaThomas

GEMPERIEDIRECTOR GENERALA ESPANYA DE REMS

Des de la seva fundació l’any 1909REMS desenvolupa productes

per al mecanitzat de tubs, sobretotper als instal·ladors de sanitaris i ca-lefacció. Al principi van ser jocs detornavisos, a continuació van seguirles màquines i les eines elèctriques.El requeriment del fundador de l’em-presa, Christian Föll, –“REMS ha deser millor”– va ser sempre la pauta detotes les actuacions. En l’actualitat,REMS és un fabricant líder de mà-quines i eines per al mecanitzat detubs.

Els enginyers d’investigació deREMS tenen les idees convincents,orientadores, que faciliten la vida quo-tidiana dels professionals de la ins-tal·lació. Tenen en compte tots els re-quisits essencials i aprofiten l’àmpliaexperiència pràctica. Experts de totsels àmbits empresarials procuren quecada possibilitat de millora s’intro-dueixi en el nou desenvolupament.REMS aconsegueix sempre estar alcapdavant de l’avenç tècnic amb pro-ductes innovadors.2

PRODUCTESINNOVADORSPER AVANÇAR

la tribunaFrancisco

PARISADJUNT A DIR. GRAL.

D’UPONOR IBERIA

Uponor és líder mundial en el des-envolupament d’aplicacions de

climatització invisible i subministramentd’aigua en edificacions per a instal·la-cions de lampisteria, i com a tal és unareferència en el sector. Estem presentsen 22 països. A Espanya hi ha una deles 17 plantes de producció que Upo-nor té per tot el món. A Uponor Ibe-ria som un equip humà de 400 pro-fessionals. El motor de la nostraempresa és la innovació i el continuafany per millorar la qualitat de vida deles persones en concordança amb elmedi ambient. Apostem per solucionsinnovadores i d’alta qualitat que aju-den a preservar els recursos naturalsi que suposen un ús eficient de l’e-nergia. Per a això, comptem amb elsprocessos tecnològics més avançats.Tots els nostres sistemes Uponor ofe-reixen avantatges per als nostresclients. Només venem a través de lanostra distribució oficial. Uponor éssinònim de sistemes ràpids, rendibles,assegurances, d’excel·lent qualitat i degran estalvi energètic.2

SISTEMESRENDIBLES IASSEGURANCES

la tribuna

8 Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico

Un treballador de la construcció intervé en una obra a Barcelona.

Una gestió responsable de lasubcontractació prevé riscosLes constructores amb una estructura organitzativa adequada garanteixen més bones condicions de treball

La temporalitat no pot afectar laseguretat i la salutdels treballadors

La subcontractació és unapràctica habitual i necessàriaen el sector de la construcció.No obstant, per aconseguir unnivell acceptable i unes bones

condicions de treball, és necessari rea-litzar-ne una gestió responsable. Nomésaixí es podran millorar la seguretat i la sa-lut dels treballadors. Gemma Carol, ge-rent de Servei de Prevenció Gaudí, re-flexiona respecte a aquests valors iremarca la importància de la qualificacióprofessional i l’especialització dels tre-balladors del sector per millorar l’eficà-cia en cada actuació.

Des d’aquest punt de vista, és bàsicque, dins de la política empresarial, hi ha-gi un capítol imprescindible de control dela subcontractació per gestionar el risc.Una mesura necessària per aconseguirque tots els agents que s’incorporen alcentre de treball actuïn d’una manera efi-caç. En una obra hi treballen moltes em-preses, de diferents activitats i amb di-versos mitjans, però el grau de prevenciónomés pot ser un, “el que marca lanormativa vigent, el que farà quel’objectiu de millora de les condicionsde seguretat sigui l’adequat”, diu Ca-rol. I afegeix: “La normativa que regu-la la subcontractació vol aconseguirque les empreses que hi participintinguin una mínima estructura orga-nitzativa, que permeti garantir que estroben en condicions de fer front ales seves obligacions en matèria deseguretat i salut i inclou un apartatimportant de formació en seguretatper als treballadors”.

COMPLIR ELS REQUISITSS’ha de tenir en compte que en l’obra hiha una empresa principal que té l’obli-gació de vigilar que tots els que entrenen el centre compleixin amb les disposi-cions de seguretat i salut. Cada com-panyia ha de complir els requisits del’empresa que la contracta i vigilar tam-bé els requisits dels que ella subcon-

tracta. “La gestió de la subcontractano és una qüestió nova i moltes en-titats mantenen, avui dia, un controld’aquelles empreses que subcon-tracten habitualment. És una activi-tat que permet assegurar el mínimcompliment de les mesures de con-tingut de contracte. Amb això estangarantint l’obligació de gestionar laselecció dels proveïdors, tenint encompte un aspecte ineludible com ésla prevenció de riscos laborals”,apunta Carol.

És amb aquestes pràctiques que s’ob-té una verdadera integració de la segu-retat en la política de l’empresa: “Qui faprevenció pot ser una mica més car

que qui no en fa, de la mateixa ma-nera que qui treballa amb qualitat nopot oferir el mateix pressupost queel que no té la qualitat com un valorafegit del seu treball. Així, quan estreballa amb qualitat s’obté un pro-ducte altament competitiu i d’un granvalor comercial, de la mateixa ma-nera que si s’inverteix en prevenciós’eviten moltes circumstàncies greusque poden representar per a l’em-presari un cost massa alt”, exposa ro-tunda Carol.

El Servei de Prevenció Gaudí analitzala normativa vigent com “una eina més”per a la gestió del dia a dia, que ha d’a-judar a assumir un nivell més alt en matè-

ria de prevenció de riscos laborals i quehi hagi més control de les empreses idels treballadors que actuen en unaobra. Una aplicació bona i eficaç d’a-questa llei “ha de permetre que nocontinuïn actuant en el mercat em-preses sense cap tipus d’estructurai organització”, aspectes indispensa-bles per desenvolupar un bon treball ambseguretat. “Crec que ha de ser l’o-portunitat per ordenar el sector dela construcció, on coexisteixen dife-rents tipus d’empreses i en què al-gunes malmeten la bona competèn-cia i la promoció d’un treball ambqualitat i segur”, conclou la gerent deServei de Prevenció Gaudí.2

NEUS VILLAÀrea Monogràfics M

Gemma CAROLGERENT DE SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍ

“Crec que ha de serl’oportunitat per ordenar el sector de la construcció”

LEO FACCIO

Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico 9

Sala de bombes de climatització al soterrani d’un edifici.

Estar al dia de la normativa és unade les millors garanties de qualitat La formació i el reciclatge són objectius bàsics del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona

La diversificació i lacomplexitat de lesinstal·lacions obligaa conèixer les lleis

El món de les instal·lacions haevolucionat d’una maneraespectacular en els últimsanys; una realitat que fa en-cara més evident la necessi-

tat d’un lloc de trobada específic i espe-cialitzat com Instalmat, espai dedicat ales instal·lacions i una iniciativa que, se-gons fonts del Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona (CETIB), elssectors professionals implicats agraeixenprofundament.

En aquest sentit, el CETIB facilita el re-ciclatge formatiu dels professionals col·le-giats posant a la seva disposició una àm-plia agenda de cursos i activitats(www.cetib.cat/agenda); cursos sobre nor-matives, instal·lacions i noves aplicacionsinformàtiques, entre altres aspectes.

El moment actual es caracteritza perun creixement i una evolució cap a unsestàndards cada vegada més exigents iefectius. Així, la diversificació i la com-plexitat de les instal·lacions i la seva ade-quació a les noves normatives són exigèn-cies que els professionals, ja siguinfabricants, instal·ladors o projectistes, hande tenir més presents que mai. En el mo-ment actual, doncs, el sector necessitaposar-se al dia, també, amb la nova re-glamentació i, especialment, en tot el quefa referència a la utilització de les energiesrenovables.

NORMATIVA AL DIALa producció normativa dels últims anysha crescut a un ritme espectacular. La so-cietat actual és cada dia més complexai està altament tecnificada. Això requereixunes regulacions que van en augment amesura que s’incrementa la quantitat d’e-lements que configuren una instal·lació,sigui del tipus que sigui.

En aquest sentit, per als responsablesdel disseny, execució i posterior mante-niment d’una instal·lació és de vital im-portància conèixer les últimes novetats enel terreny normatiu, des de les directiveseuropees fins a les lleis espanyoles i au-

tonòmiques en la matèria, les ordenan-ces municipals, les disposicions addicio-nals i un llarg etcètera de factors a teniren compte.

Això es pot veure com una dificultat enel desenvolupament professional del pro-jectista responsable de la instal·lació, jaque el fet d’estar al dia en aquest aspec-te exigeix una dedicació exhaustiva al re-ciclatge formatiu. Al mateix temps, noobstant, suposa unes garanties de qua-litat en les instal·lacions que redunden enun clar benefici de la societat.

En aquest context, tots els projectes

han d’estar subjectes a una normativasectorial que els reguli.

La necessitat d’ajustar-se a una nor-mativa en aquest camp, com qualsevolregulació d’una activitat humana, supo-sarà millores en la seguretat, la fiabilitat,el benestar i, en definitiva, en la defensade les persones.

D’altra banda, és igualment necessaridisposar de bons professionals que ga-ranteixin amb la seva experiència i la se-va bona pràctica diària la qualitat de lesinstal·lacions, cada vegada més comple-xes, i que vetllin pel seu bon disseny, exe-

JORDI MATEOSÀrea Monogràfics M

cució i seguretat. L’exponencial incrementde requeriments normatius i de necessi-tats a nivell de confort comporta que elsagents implicats hagin de ser responsa-bles i estar preparats per afrontar els rep-tes presents i futurs.

En aquest sentit, les empreses lluitencada vegada més per oferir un servei in-tegral que satisfaci totes les necessitatsdels clients, des del projecte tècnic fins ala instal·lació pròpiament dita, passant pelmanteniment dels edificis, cosa que per-metrà més eficàcia i una reducció delscostos.2

PER A QUALSEVOL instal·lació es re-comana el projecte previ d’un tècniccompetent, per exemple, un enginyertècnic industrial. Encara que no entots els casos és obligatori. Sí que hoés en les instal·lacions de gasos com-bustibles de distribució per canalit-zació, en centres d’emmagatzematgei distribució de gas liquat del petroli(GLP) superior a 1.000 quilos de ca-pacitat, en plantes satèl·lit de gas na-tural liquat (GNL) i en estacions deservei per a vehicles de gas, entre al-tres; en instal·lacions fotovoltaiquesamb potència nominal superior a 5 kWi fins a 100 kW; en instal·lacions pera emmagatzematge de productes quí-mics a partir de quantitats que varia-ran en funció de la toxicitat dels pro-ductes; en instal·lacions frigorífiquesque utilitzen refrigerants d’acció tò-xica o corrosiva, i les que refredencambres d’atmosfera artificial supe-riors a 300 metres cúbics; així com lesinstal·lacions tèrmiques de generacióde calor o fred amb una potència tèr-mica nominal superior als 70 kW.

La versatilitat dels professionals del’enginyeria tècnica industrial els ca-pacita per assumir una gran diversi-tat de projectes. A la pàgina webwww.cetib.cat/guia hi ha un completdirectori d’enginyers.

l’apunt

TIPUS D’INSTAL·LACIÓNS

Projecte previobligatori

AJUSTAR-SE A L’ACTUALREGULACIÓ AJUDARÀ AMILLORAR EN BENESTARI SEGURETAT

L’EXPERIÈNCIA I LA PRÀCTICA DIÀRIA DELSENGINYERS ÉS IGUAL D’IMPORTANT

RAIMON SOLÀ

Cuina Bulthaup equipada ambsubministrament de Gas natural.

10 Publireportatge DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico

Durant les últimes dècades, hem observat unaugment de l’interès de la societat per la sos-tenibilitat i una més gran preocupació per la mi-llora de la gestió dels recursos naturals i les fontsd’energia, amb l’objectiu de fer disminuir l’im-pacte mediambiental de les nostres activitatseconòmiques. Aquesta creixent demanda socialha portat la major part dels països a subscriureel protocol de Mont-real sobre gasos d’impac-te sobre la capa d’ozó i el protocol de Kyoto so-bre gasos d’efecte hivernacle. La Unió Europea,d’altra banda, també ha aprovat diverses nor-mes, com la directiva 93/76 (SAVE), amb l’ob-jectiu de disminuir l’impacte del creixementeconòmic sobre el medi ambient i assegurar l’úsracional dels recursos energètics.

A Espanya, per millorar la sostenibilitat ésnecessari que tinguem en compte que el sectorresidencial i terciari representa aproximadamentel 30% del consum d’energia, i que el 87% esdestina a climatització i a aigua calenta sanità-ria (ACS) a les vivendes. Per tant, si volem re-duir el consum energètic, és necessari adoptarmesures que incrementin l’eficiència dels sis-temes de generació de calor a la casa.

Necessitats tèrmiques al sector residencialEn aquest sentit, les vivendes tenen tres gransusos tèrmics –la cocció, la calefacció i l’aiguacalenta sanitària– que comporten un consumenergètic. D’altra banda, diàriament es generennoves demandes d’energia, com per exemple

l’aigua calenta necessària per a rentadores i ren-tavaixelles, i per assecar la roba.

Per poder millorar la sostenibilitat de la vi-venda, és molt important decidir quin sistema iquina energia són més eficients i econòmics percobrir aquests serveis. El gas natural, per les se-ves característiques, és l’energia més eficientper a usos tèrmics a la casa, ja que permet unmillor control perquè el consum és individual i,a més, és el combustible fòssil més respectuósamb el medi ambient. Les característiques de laseva combustió, d’altra banda, permeten l’úsd’equips de gran rendiment que necessiten unmenor consum d’energia primària.

En canvi, la utilització d’energia elèctrica noés la solució més eficient, perquè tot i que noprodueix emissions quan es consumeix, ho faamb escreix en el moment en què es genera ales centrals tèrmiques.

En definitiva, l’elecció del gas natural, juntamb un ús correcte dels aparells de cocció i decalefacció, redueix el consum energètic i, pertant, també la despesa econòmica associada ales necessitats tèrmiques de la casa.

Reducció del consum energètic a la casaLa demanda d’energia d’una vivenda no depènúnicament d’un disseny de construcció méseficient, sinó que també està subjecta al factorhumà, als seus costums i al seu comportament.Al nostre país, les vivendes estan desocupadesla major part del dia, motiu pel qual l’ús d’ai-

gua calenta sanitària es fa majoritàriament enperíodes curts i determinats del dia. D’altra ban-da, tenim un clima que es caracteritza per unshiverns més càlids que als països centreuropeus,cosa que afavoreix una demanda moderada d’es-calfor durant la major part de la temporada decalefacció.

En aquest context, els sistemes centralitzatsde calefacció, que s’utilitzen majoritàriamentals països més freds, provoquen pèrdues im-portants d’energia a les cases espanyoles, almantenir sense necessitat la disponibilitat delservei durant tot el dia. Per contra, els sistemesamb generador individual per a cada vivenda te-nen un més alt rendiment estacionari global, per-què només consumeixen quan hi ha demanda i,per tant, són més eficients.

Energies renovables: el binomi solar-gasLa utilització d’energies renovables per als usostèrmics de les vivendes és un requisit impres-cindible per millorar la seva sostenibilitat. Aixího recull el nou Codi Tècnic de l’Edif icació(CTE), que, des del mes de setembre passat, es-tableix que tota nova construcció on hi hagi unademanda d’aigua calenta sanitària ha d’incor-porar un sistema solar tèrmic que cobreixi unpercentatge de la demanda energètica d’entre el30% i el 70%.

L’energia solar tèrmica és neta i renovable,però depèn de l’estacionalitat i no assegura unacobertura constant de la demanda. Per aquest

motiu, és necessari comptar amb un sistemacomplementari que s’activi només quan l’apor-tació solar no sigui suficient.

Per les seves característiques, el gas naturalés l’energia complementària més eficient: és elcombustible fòssil amb menys emissions a l’at-mosfera, permet un millor control perquè el con-sum és individual i és el més econòmic de totsels combustibles fòssils.

Cap a una edificació més sosteniblePer proveir els serveis tèrmics de calor a lesvivendes del sector residencial i terciari, la uti-lització del gas natural com a energia conven-cional, junt amb l’aprofitament de fonts d’e-nergia renovables com la solar, en sistemestèrmics individuals, resulta la millor solució perfer disminuir l’impacte mediambiental de l’edi-fici i, per tant, per millorar, des del punt de vis-ta energètic, la sostenibilitat en el sector resi-dencial.

A més, s’ha de tenir molt en compte que ambtot el que hem apuntat anteriorment aconsegui-rem obtenir una millor certificació energèticadels edificis, un factor que, després de les ca-racterístiques arquitectòniques i el preu, tam-bé serà determinant en l’elecció de la vivendaper part del futur comprador.

José M. Domínguez CerdeiraGas Natural SDG, S.A.

jmdominguez@gasnatural.com

EL GAS NATURAL, ENERGIASOSTENIBLE PER A LA VIVENDA

ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ PER REDUIR L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL DE L’EDIFICI

Diversos exemples d’instal·lacions de guix laminat en projectes d’edificis públics.

Adiform dissenya elements de guixlaminat a punt per a la instal·lació L’empresa elabora peces prefabricades de diverses formes que s’integren en qualsevol tipus d’obra

Aquests productessón vàlids tant pera obres noves comper a les reformes

Fruit del llarg historial en la ins-tal·lació de guix laminat pera grans obres, i també grà-cies a una clara voluntat d’e-volució, Adiform va arribar a

la conclusió que l’execució en l’obra detot tipus d’acabats comportava una pèr-dua notable de temps per la lentitud i lalaboriositat del procés d’instal·lació. “Peraixò es va projectar tot un procés defabricació que permetia dissenyar iacabar qualsevol desenvolupamenta la mateixa fàbrica i entregar la peçaa punt per ser instal·lada amb ungrau altíssim d’eficàcia i perfecció”,resumeix Sebastián Ogalla, director del’empresa.

La conseqüència és que, en l’actuali-tat, Adiform (www.adiform.es) centra laseva activitat en el disseny i la fabricaciód’elements preformats de guix laminat,estàndard i a mida, “que permeten so-lucions fàcils i racionals en qualse-vol tipus d’obra”. Es tracta de peceslleugeres i còmodes d’instal·lar, amb unagran varietat de formes que permeten sa-tisfer perfectament la creixent demanda,per part dels professionals del sector, d’e-lements autoportants que s’integrin demanera coherent, ràpida i econòmica ales plaques de guix laminat en tota me-na d’instal·lacions.

TOTA CLASSE D’OBRESL’adaptació d’elements s’aconsegueixsubjectant-los amb cargols a una perfi-leria d’acer galvanitzat o també engan-xant la placa amb cola al parament exis-tent. “Tots aquests avantatgespermeten una excel·lent aplicaciótant en obra nova com en rehabilita-cions, edificis industrials, comercials,reformes i decoració”, detalla Ogalla,que explica que els resultats es podenobservar en obres petites i mitjanes, ai-xí com en hotels, palaus de congressosi botigues emblemàtiques.

Per un altre costat, Adiform ha presen-tat recentment un nou producte, les tapes

Trampyl, que es presenten com una solu-ció integral per a totes les necessitats queplanteja el revestiment d’una superfícieconstructiva, una vegada aplicats els ex-tradossats i els falsos sostres. “Ens mar-quem com a objectiu solucionar deforma eficaç i coherent la problemà-tica dels registres, i per això apliquemels mateixos principis de simplicitati coherència que a la resta dels nos-tres productes”, explica el director de lacompanyia.

Aquest sistema patentat és el resultatde l’aplicació d’un desenvolupament cò-

nic que, superposant les dues parts com-plementàries del tancament, ofereix el mi-llor nivell d’invisibilitat, lleugeresa i esta-bilitat, i al mateix temps la possibilitatd’aplicar aquest concepte tant a les tapesde sostres com en registres o portes deparets.

PROPOSTES TECNOLÒGIQUESA més, i en sintonia amb la creixent im-portància que estan adquirint les propos-tes tecnològiques en la construcció mo-derna, Trampyl permet solucionar la cadavegada més complexa problemàtica de

tota mena d’instal·lacions. Els falsos sos-tres, per exemple, no són només una for-ma de cobrir aquestes instal·lacions, si-nó que, a més, contribueixen a atorgarqualitat i bellesa al desenvolupament deles propostes realitzades per arquitectes,decoradors o projectistes. Per això, Se-bastián Ogalla assegura que aquestes ta-pes són “la resposta a les necessitatsde registre dels espais tècnics de pa-rets i falsos sostres”, ja que, gràcies ales seves característiques, “resolenaquesta problemàtica sense alterarla qualitat arquitectònica del local”.

En definitiva, el sistema Trampyl, fabri-cat amb guix laminat i sense elements ad-dicionals que dificultin la seva integracióa l’entorn, ofereix una solució per a ca-da necessitat funcional, normativa o estè-tica. A part, els elements uneixen solide-sa i lleugeresa, són fàcils de transportar,d’instal·lar i, el més important, resulten in-visibles en el local o l’espai on s’instal·len.Cal destacar també que al ser un elementconstruït amb el mateix material que laresta de les superfícies admet el mateixtractament d’acabats.

DIFERENTS TIPOLOGIESEls registres Trampyl es presenten en di-ferents tipologies en funció tant de les zo-nes en què s’ubicaran com dels diferentstipus de subjecció i ferramentes utilitzats.D’aquesta manera, segons Adiform, espot parlar de tapes estàndard, quan la se-va utilització no requereixi cap especifi-citat; tapes hidròfugues, dissenyades i fa-bricades per resistir de forma eficaç zonesd’humitat; i, finalment, tapes ignífugues,apropiades per a un nivell més alt de se-guretat davant d’un eventual cas d’in-cendi.

Un tancament subjectat simplementamb imants permet dissimular al màximla presència de la tapa al no requerir fer-ramentes de subjecció o obertura addi-cionals. Per a registres d’ús més freqüenti més grans, les frontisses ocultes hi faci-litaran l’accés sense la incomoditat de reu-bicar la porta durant les operacions de re-gistre. Finalment i, per a portes horitzontalssituades a un cert nivell del terra, les fron-tisses telescòpiques permeten la totalobertura del registre i la possibilitat d’unaccés còmode i pràctic.

Les tapes de registre, tant per a sos-tres com per a parets, es poden fer engran quantitat de formats i, a més, ofe-reixen la possibilitat de múltiples patronsen la seva versió perforada.2

VÍCTOR FÚSERÀrea Monogràfics M

DEL GRUP HA LLANÇATRECENTMENT LESTRAPES TRAMPYL PERA SOSTRES I PARETS

DAQUESTA SOLUCIÓPERMET UNA PERFECTAINTEGRACIÓ ENL’ENTORN PROJECTAT

Pàgines especials DILLUNS12 DE MAIG DEL 2008 el Periódico 11