MAR - ABR 2016 1

Butlletímunicipal

d’Argentona

137M

AR -

ABR

201

620

1620

1620

1620

16

Equipaments Pàg. 9

Les directores de les escoles d’Argentona reflexionen sobrel’educació avui i de com hauria de ser en un futur Pàg. 4

Cultura Pàg. 14 Història Pàg. 15La nova biblioteca esconstruirà a Can Doro

El Patronat Obrer deSant Isidre a L’Espitllera

Propostes locals delletra i música per Sant Jordi

MAR - ABR 20162

EditorialA l’abril resseguim l’educació, la cultura i el patrimoni

El curs escolar enfila la rectafinal. Mentrestant, els paresi mares que tenen infantsal darrer curs d’escolabressol ja es troben en eldilema d’escollir centre. Lesquatre escoles de primàriad’Argentona són públiquesi, ja fa temps, intenten tre-ballar conjuntament. ElCap de Creus ha cregutoportú entrevistar lesdirectores d’aquests centresper tal de conèixer quinadiagnosi fan del momentque viu avui l’educació,quins projectes singularsdesenvolupen i com creuenque hauria d’evolucionarl’ensenyament. Us animema llegir les seves reflexions

opinióOPINIÓ

SUMARI núm. 137Educació

Entrevista a les directoresde les 4 escolesd’Argentona

Pàg. 6

Equipaments

Acord polític perconstruir la novabiblioteca a Can Doro

Pàg. 9

Cultura

Propostes localsde lletra i músicaper Sant Jordi

Pàg. 14

Història

El PatronatObrer de Sant Isidrea L’Espitllera

Pàg. 15

Esports

La Volta Ciclista aCatalunya passaper Argentona

Pàg. 16

Equipaments

La Generalitat escompromet amb la CasaPuig i Cadafalch

Pàg. 9

i, també, a veure el vídeoamb tota la conversa quetrobareu al canal Youtubede Ràdio Argentona.Per altra banda, ha estatdifícil encabir tota l’actua-litat que ha generat el mu-nicipi en les darreres set-manes. Hi trobareu, perexemple, el desenllaç de laubicació de la biblioteca.Finalment hi ha unanimitatpolítica a l’hora d’acordarque aquest equipament sesituï a Can Doro. També usparlem, novament, de lesobres de la Casa Puig iCadafalch, que han rebutla visita del Conseller deCultura, Santi Vila, que esva comprometre a que

l’administració catalanacontribueixi a enllestir elstreballs.Pel que fa a la cultura, alsvols de Sant Jordi no po-dia faltar un espai per a lespropostes locals, tant en elcamp de la literatura comen el de la música. I, final-ment, us destaquem que ala contraportada hi troba-reu la segona entrega dela sèrie d’entrevistes aargentonins i argento-ninesvinguts d’arreu del món.Ens aporten una al-tramirada de la vila i ensexpliquen com se’n vanenamorar.

Ha estat difícilencabir total’actualitat queha generat elmunicipi en lesdarreressetmanes. Hitrobareu, perexemple, eldesenllaç de laubicació de labiblioteca

MAR - ABR 2016 3

El proppassat dilluns 11d’abril va arribar a l’Ajunta-ment el requeriment del’Audiència Nacional en elqual se’ns exigeix que elsfacilitem la informacióreferent a una moció que esva aprovar al Ple de generdonant suport al referèn-dum del 9N. Aquesta per-secució judicial la patimmolts ajuntaments catalansi està orquestrada pel ma-teix jutge que va ordenar lafamosa detenció dels tite-llaires que van actuar aMadrid.

opinióOPINIÓ

Argentona sense por

Eudald CalvoAlcalde d’Argentona

Ens mostraremferms davantaquest judicipolític, demaneracoordinada ambmolts altrescàrrecs electesque tambépateixenaquestapersecució,sempre sabentque responem ala voluntatpopular.

Ens hem de mostrar fermscom a poble davant elsintents de judicialitzar* lapolítica, així com hem demostrar el nostre rebuig ala barroera politització de lajustícia, dels quals el Tribu-nal Constitucional n’és elmés clar exemple, peròtambé l’Audiència Nacio-nal, tribunal hereu del TOPfranquista.La qüestió catalana, és a dir,la voluntat majoritària delscatalans i catalanes per es-devenir un Estat propi, noes pot resoldre per la viadels jutjats. És evident. Elsintents de fer-ho deixen enevidència la incapacitat delspolítics espanyols perresoldre els problemes quetenen sobre la taula.A vegades, com és el casque ens ocupa, no estemparlant ni tan sols de la

independència de la nostranació, sinó simplement dedonar suport a un fet de-mocràtic com és convocaruna consulta a la població.No entenem aquestademofòbia* de l’Estatespanyol, que preténresoldre els problemesd’aquesta manera.Per tot això, ens mostraremferms davant aquest judicipolític, de maneracoordinada amb moltsaltres càrrecs electes quetambé pateixen aquestapersecució, sempre sabentque responem a la voluntatpopular.Gràcies a tots i totes els queheu estat tirant del carrod’aquest procés i que deben segur acabarà a bonport ben aviat amb elnaixement de la RepúblicaCatalana.

Ajuntamentd’Argentona

MAR - ABR 20164

cartesCARTES

Aula d’Extensió Universitària d’Argentona

Aviat farà un any que vam presentar en públic un projecte que crèiem que limancava al nostre poble L’Aula d’Extensió Universitària d’Argentona.El nostre projecte no era res que no estigués inventat, ja que a molts pobles deCatalunya ja hi existeix fa temps. Aquestes Aules tenen la finalitat de contribuira divulgar la cultura, la ciència, les arts i els coneixements com a base delprogrés social.L’Aula està ubicada dins el centre cultural Àgora, que també és la nostra seusocial. Fem les reunions, la programació i la gestió de la dinàmica del’Associació. Sempre que vulgueu informació podeu anar-hi. Està situada alcarrer Mataró nº 5.Des del primer d’octubre, amb una periodicitat quinzenal, hem anat tractantdiferents temes. Vam arrencar l’1 d’octubre parlant sobre «El vot de la dona através de la història», amb en Josep Mª Solé i Sabater. I hem acabat el segontrimestre parlant de «Com protegir les nostres dades, internet, consells pràctics»,a través de la xerrada que va impartir la nostra convilatana Roser Bellido.De fet, hem abordat temàtiques tan diferents com el temps, tècniques culinàries,alimentació, secrets del Vaticà, Vivaldi, el Pròxim Orient... El nostre funcionamentsegueix el curs escolar. Cada trimestre oferim una programació variada queintentem pugui ser d’interès general. També, i per acabar d’arrodonir el finalde cada trimestre, fem una activitat diferent. Abans de Nadal vam fer unavisita guiada al Museu del Càntir de la nostra vila i ara, abans de SetmanaSanta, vam anar a visitar el Castell de Santa Florentina de Canet.El tercer trimestre s’incia el 31 de març amb conferències que desitgem puguinser del vostre interès. Es duran a terme cada quinze dies, els dijous a les 6 dela tarda, al Saló de Pedra de l’Ajuntament. Us anirem informant!En nom de la Junta,

Mª Rosa Masó Nogueras,Presidenta de l’Aula

Estadística Jutjat de Pau2015

Al Jutjat de Pau hem fet recompte deles inscripcions de Registre Civilefectuades durant l’any 2015. En total,hem practicat 217 inscripcionsprincipals –un 1% menys que l’any an-terior–, que desglossem a continuació:NAIXEMENTS: 83 (50 nens i 33nenes)MATRIMONIS: 86 (73 civils, 1evangelista i 12 canònics)DEFUNCIONS: 48 (17 homes i 31dones)Durant l’any 2015 els noms masculinsmés inscrits han estat Àlex i Nil, (3vegades cadascun); i femenins hanestat Martina i Valèria (2 vegades).Destaquem que davant dels 73matrimonis celebrats a Argentona,hem anotat un total de 60 sentènciesde divorci.Pel que fa al moviment dels assumptesregistrats d’auxili jurisdiccional(exhorts), observem un descens delvolum d’assumptes civils, uns 461exhorts (un 15% menys que l’anyanterior), igual que passa amb elsassumptes penals 243 exhorts (un 10%menys). Aquestes dades confirmen eldescens de la conflictivitat judicial,especialment en l’àmbit civil, que vaaugmentar significativament entre elsanys 2008 i 2011.En darrer lloc, tanquem aquest resumindicant que hem registrat 5 Judicis deFaltes i, també, 14 Actes de Conci-liació.

Jordi Garcia Flamerich, Jutge dePauMª Cristina Pérez de TudelaCaimons, Secretària

MAR - ABR 2016 5

cartesCARTES

El passat dia 16 de febrer morí, a laciutat de Los Ángeles, les Califòrnies,en Jaume Pallarolas i Caurel. EnJaume, ja ho sabeu, era capellà, pareescolapi per ser més exactes, opcióque havia fet quan tenia vint anys ique havia mantingut durant tota lajovenesa, fent gala de la seva famade tossut.Havia nascut a la nostra vila el dia27 de juliol de 1944. Als 9 anys jaera alumne de l’Escola Pia de SantaAnna de Mataró. El 1963 es vaintegrar a l’orde escolapi. El 1969va fer el seu compromís definitiu i el1971 fou ordenat sacerdot. Vacelebrar la seva primera missa, fent-la coincidir amb el casament del seugermà Josep amb la Lina Valls, enel mateix Centre Parroquial –elnostre– on tots ells havien estatbatejats. No podia ser altramenttractant-se d’en Jaume. Els que l’hanconegut a fons -nosaltres, elsargentonins, paradoxalment, només

El dia 11 de febrer vam anar a Barce-lona, al teatre, com fem cada mes, aveure l’obra Fang i setge. Cinc minutsabans de començar, vet-ho aquí queva arribar l’expresident Mas. Lareacció natural de la gent, en adonar-se’n, va ser la de rebre’l ambaplaudiments i corejant «president».Tot plegat va ser molt emocionant iamb la gran sort de ser espectadorsde primera, ja que el seu seient eraper davant i molt a prop nostre.Durant la mitja part, es va aixecar delseu seient, es va girar mirant la gentamb un somriure als llavis, amb unsulls molt amables i mostrant-se moltproper al públic. Fou aleshores quanla meva amiga i jo ens vam dir: Quèet sembla si l’anem a saludar? Dit ifet, arribem fins a ell i li dic: «Sóc unapersona que l’admira molt i ja sócgran i m’agradaria que em fessis unpetó». No me’n va donar un, no, sinódos, un a cada galta. Llavors em va

Cinc minuts amb el president

preguntar com em deia i jo,encantada, li vaig dir Pilar. Tot seguitem va demanar d’on era, i quan vasentir d’Argentona em va explicar quehavia estat al Museu del Càntir i alRacó d’en Binu uns dies després decasar-se. Vaig aprofitar per demanar-li si li vindria de gust venir un dia alSaló de Pedra per fer una xerrada, jaque sovint hi fem conferències i hanvingut altres personatges, com enPujol, la Pilar Rahola i d’altres que,en aquell moment tan emocionant permi, no vaig recordar. No podriaacabar millor la conversa perquè emva dir que a l’estiu ell va a casa de laseva mare a Vilassar i, si l’avisem,vindrà.Poc després, en vaig parlar amb enJordi Darbra, que coordina lesconferències del Saló de Pedra a travésde l’entitat «Cultura i Debat». De fet,ja fa temps que està en contacte ambel seu entorn per portar-lo a

Argentona i ja ho té bastant lligat. Alfinal, si tot va bé, sembla que tindremla sort de gaudir de la presència delpresident a la nostra vila, i jo la sortd’haver parlat amb una part de lahistòria d’aquest país.

Pilar Güell Teixidó

l’hem conegut superficialment-, coin-cideixen a dir que sota la seva apa-rença d’home tranquil, pausat, parsi-moniós, propens al somriure i a laironia, s’hi amagava l’home metòdic,perseverant, compromès a totes,totes, amb el credo espiritual que elva regir durant tota la vida i amb elsentiment humà d’amor a la pàtriacatalana i al seu poble: Argentona.Però tot tranquil·lament, senseestridències.Va exercir el seu ministeri escolapi adiverses poblacions: Barcelona (SantAntoni), Balaguer, Olot, i va ocuparcàrrecs de responsabilitat dins elgovern de l’Ordre en l’àmbit educatiui econòmic, fins al seu nomenamentcom a provincial l’any 2003. Es vafer responsable de continuar unprocés d’adaptació a l’Escola Pia deCatalunya als canvis que la societatdemanava, impulsant un govern mésparticipatiu per part d’educadors,pares i alumnes.

El dia 1 d’abril de 2015, fidel alcompromís amb l’Ordre, deixava laseva terra per anar a l’altra bandade l’Atlàntic, a Califòrnia, com aviceprovincial. Un país que haviavisitat moltes vegades pel fet queés una demarcació de l’Escola Piaque depèn de Catalunya. Teniasetanta anys. Poc podia pensar qued’allà no en tornaria, que la Festadel Càntir del 2014 hauria estat laseva darrera... Ell que tan cofoiestava de no haver-se’n deixatperdre ni una!

Josep Lladó

Traspàs d’en Jaume Pallarolas i Caurel, escolapi

MAR - ABR 20166

reportatge

L’Escola, a debatVenen d’una reunió i, quan acabem la xerrada, hauran de marxar amb pressa cap auna altra. Són la Mirèia Rumià, directora de l’escola Sant Miquel del Cros; MònicaJiménez, directora de l’escola Argentona; Àngels López, directora de l’escola Bernatde Riuedemeia; i Meritxell Salvat, directora de l’escola Les Fonts. La seva agendagairebé no té forats lliures i aquest és un dels seus laments ja que els agradaria podertrobar-se més sovint i enfortir el treball comú que ara intenten fer a pinzellades. Comque hi ha poc temps anem directes al gra.

Com us han afectat elsdarrers anys deretallades?Mònica Jiménez (MJ): Hopatim sobretot a nivell depersonal. Cada cop tenimmenys mestres i això téconseqüències a l’hora deplantejar les activitats. Amés, el Departament cadacop triga més a cobrir lesbaixes.Mirèia Rumià (MR): Unabaixa inferior a deu dies jano es cobreix.Meritxell Salvat (MS):Avisem els pares de que unsubstitut es farà càrrec de laclasse.

Àngels López (AL): Devegades costa que lesfamílies ho entenguin. En elnostre cas, essent unaescola d’una sola línia,quan tens una baixa has demoure moltes fitxes. És undesgavell.Què és el que us ocupamés temps en el vostredia a dia?MR: Treballar per la bonaconvivència. És una tascaque treu moltes energies.T’obliga a deixar de fermatèria per explicar comt’has de portar amb elsaltres, com t’has de comu-nicar...

ÀL: És veritat, és un handi-cap a nivell educatiu. Hemde canviar moltes coses al’escola però aquesta partde valors ha de prevaldreper la seva importància. Ensroba molt temps perquècreiem que hi ha actitudsque han de venir donadesperò no és així.MJ: Hi ha dies que no potsfer el que tocava perquès’ha de resoldre un conflic-te. Has de garantir que totssàpiguen que el respecte il’educació han de preval-dre. Els problemes de con-vivència s’han de resoldreal moment, no pots deixar

REPORTATGE

que vagin a més.MR: Si hi ha un problemano et pots posar a aprendrematemàtiques o el que si-gui. Si no ho resols no hi

Ens falta trobaraquests vasoscomunicants,que hi són, ique quan elsdescobrimveiem lariquesa quetenen

MAR - ABR 2016 7

reportatgeREPORTATGE

haurà capacitat d’esforç iconcentració a la classe.AL: Hem d’educar molt enel conflicte. En saber gestio-nar de manera positiva elque ens passa.MR: I això que ara fem edu-cació emocional i filosofia!Línies d’aprenentatge queno s’havien fet mai.Abans no es treballa-ven les emocions?MR: No s’escoltava tantl’alumne. Arribaves,donaves la matèria imarxaves. Ara no és així, iaixò treu molt temps.AL: Estem en moments decanvi, això està claríssim.En aquest procés, trobeuEn aquest procés, trobeuEn aquest procés, trobeuEn aquest procés, trobeuEn aquest procés, trobeuque és prou fort el vincleque és prou fort el vincleque és prou fort el vincleque és prou fort el vincleque és prou fort el vincleentre escola i família?entre escola i família?entre escola i família?entre escola i família?entre escola i família?MR: Ho hauria de ser més.S’hauria d’entendre queentre tots ajudem l’infant.AL: L’objectiu és comú i, pertant, hauria de ser molt fàcilposar-nos d’acord. Totsvolem que el nen millori iestigui bé. El problemasorgeix quan hi ha discre-pància en la visió. La nostrafeina també passa pereducar en aquesta visióconjunta.MS: Hi ha d’haver mésconfiança de la família capa l’escola.MR: Haurien de veure’nscom una ajuda. Ellseduquen els seus fills inosaltres els podem ajudarperquè els acompanyemmoltes hores. Veiem comreaccionen, què fan i quèno fan. Els podem proposaralternatives, però devegades el que diuss’interpreta com un atac.AL: Hem de veure compodem generar mésconfiança.MJ: S’ha tendit molt adelegar moltaresponsabilitat a les escolesen aspectes que han de

recaure més en la família.Hi ha temes en els quel’escola, evidentment, s’hiha de posar i ensenyar,però la família també jugaun paper molt important.De vegades ens passenresponsabilitats que no enspertoquen i això costa defer entendre.LLLLLes quatre escoleses quatre escoleses quatre escoleses quatre escoleses quatre escolesd’Argentona sónd’Argentona sónd’Argentona sónd’Argentona sónd’Argentona sónpúbliques. Això implica unpúbliques. Això implica unpúbliques. Això implica unpúbliques. Això implica unpúbliques. Això implica untreball conjunt?treball conjunt?treball conjunt?treball conjunt?treball conjunt?AL: La relació de lesdirectores és molt cordial iaixò ja és un «plus» perquèpermet fer molt, però crec

que encara podríem fermés. El dia a dia se’nsmenja i ens privad’engegar més projectescomuns i és una llàstimaperquè a Argentona tenimels ingredients perfectes perfer-ho i, en canvi, ensquedem en accionspuntuals.MR: Sí, són puntuals, comla filosofia, que la fem totsperò cadascú al seu centrei només ens trobem un copl’any. O les jornadesesportives... Però quedaaquí.AL: Ens falta trobar aquestsvasos comunicants, que hi

són, i que quan elsdescobrim veiem la riquesaque tenen.Expliqueu aquest projecteExpliqueu aquest projecteExpliqueu aquest projecteExpliqueu aquest projecteExpliqueu aquest projectede filosofia conjunt.de filosofia conjunt.de filosofia conjunt.de filosofia conjunt.de filosofia conjunt.MR: Es va fer un protocolde prevenció de lesdrogodependències i es vapensar com treballar-loamb els més petits. Peraprendre a dir ‘no’, persaber-se explicar, defensarles teves idees... Pertreballar-ho van sortirdiverses propostes i ensvam decantar per lafilosofia. La majoria demestres ja han fet laformació que requereix i

l’apliquem a les aules.AL: Els resultats són moltpositius. Jo diria que és delo millor que fem a l’escola.La consigna del projecte és«ensenyar a pensar»,desenvolupem habilitatscognitives, de pensament...És un projecte molt ric i nonomés com a projected’aquella hora sinó que laperspectiva que et dóna lapots adaptar a qualsevolàrea i a qualsevol momentde la vida de l’escola.PPPPPerò aquest no és l’únicerò aquest no és l’únicerò aquest no és l’únicerò aquest no és l’únicerò aquest no és l’únicprojecte que compartiu.projecte que compartiu.projecte que compartiu.projecte que compartiu.projecte que compartiu.MS: També tenim elprojecte Escoles Verdes i el

50x50. Bàsicament elsalumnes fan un estudi deles temperatura de les aulesper estudiar les possibilitatsde l’estalvi energètic. Peraltra banda, fomentem elreciclatge i els hàbitssaludables. Els nens i nenesmengen fruita un cop persetmana que enssubministra la Diputació,treballem perquè essubstitueixin els embolcallsd’alumini per carmanyoles,tenim hort escolar...TTTTTambé treballeu projectesambé treballeu projectesambé treballeu projectesambé treballeu projectesambé treballeu projectessingulars.singulars.singulars.singulars.singulars.AL: El Riudemeia i el Croscompartim el projected’emprenedoria.. Elsalumnes creen unacooperativa a través d’unaprenentatge que passaper totes les àrees deconeixement. És molt ricperquè suposa unaprenentatge que és útil perla vida. A més, implica untreball de cohesió del grup.Aprenen les possibilitatsque tenen com a equipperò, també, les habilitatsindividuals.MR: Fa molts anys que elfem i mai hem pensar quel’haguéssim de deixarperquè ja li havíem tretprou suc.I el projecte de BandaI el projecte de BandaI el projecte de BandaI el projecte de BandaI el projecte de BandaBufera?Bufera?Bufera?Bufera?Bufera?MJ: De moment el fem al’escola d’Argentona i elcurs vinent s’estendrà alRiudemeia. Va de 3er finsa 6è i consisteix en que elsalumnes aprenen uninstrument de vent dinsl’horari escolar. L’horad’instrument l’imparteixenmúsics i se suma a l’horade música que ja tenen dinsl’horari. A més, els nenss’enduen l’instrument acasa per poder practicar. Laidea és que, un cop elprojecte s’hagi estès a tots

MAR - ABR 20168

reportatgeREPORTATGE

els centres, es puguin fertrobades conjuntes queafavoreixin la relació entreels nens i nenes de totes lesescoles. Això ara ho trobema faltar.I a l’escola LI a l’escola LI a l’escola LI a l’escola LI a l’escola Les Fes Fes Fes Fes Fonts?onts?onts?onts?onts?MS: El nostre projectesingular es «Ambients», esduu a terme al cicle infantili agrada molt, tant a parescom a alumnes. Consisteixen proposar set ambientsals nens i nenes, on poderinteractuar amb materialdivers. Així experimenten idesprés, en rotllana, expli-quen les seves impressionsi treuen conclusions a partirde l’experiència.L’aprenentatge de l’an-glès preocupa molt ales famílies. Com eltreballeu?MR: Nosaltres des de P3. Jano tenim ni la persona ni ladotació però estirem recur-sos d’una altra banda. Enshem adonat que és la llen-gua amb la que els nenstreuen millors resultats. I ésque és molt difícil canviaruna cosa quan està malapresa. En canvi, ambl’anglès parteixen de zero.MJ: Nosaltres comencem aP5 per poder disposar demés hores d’especialistaper als cursos de primària.Algunes àrees de cada cicles’imparteixen totalment enanglès.AL: Al Riudemeia comen-cem a P4. A infantil treba-llem el mètode Artigal, através de contes i a primàriaes donen algunes unitatsdidàctiques de medi enanglès.MS: A les fonts també femanglès des de P4 i l’intro-duïm en altres àrees comel taller de plàstica o medi.Aconselleu a les famíliesque busquin reforç enacadèmies?

MS: Actualment t’exigeixenel domini de l’anglès encursos superiors. Per tant,entenem que les famíliesbusquin reforços.AL: Però calen més recursosa nivell social. No ens ajudaque les pel·lícules es tra-dueixin. Tot i així, veiem queels nens, davant de qual-sevol joc que els agradi,s’espavilen a entendre lesinstruccions encara queestiguin en anglès.Darrerament s’hanposat en qüestió lavalidesa de les notes.AL: A la primària, quan elnen està evolucionant contí-nuament, una nota nosempre és un bon termò-metre i, en canvi, el marcamolt.

I els deures?MR: Els deures són delsnens i dels pares. Els paresels han d’ajudar a tenir,com a mínim, un espai. Nocal que els hi facin elsproblemes de mates peròsi que els acompanyin i noels deixin sols davant elperill. Si posem deure i noes fan, perquè els posem?Per aprendre que no cal fer-los? Això no té sentit.AL: Els mestres hem de feruna reflexió sobre elsdeures. Hem de veure sirealment serveixen, perquèveiem les famílies moltagobiades...MJ: I els nens també!MR: A més si els nens han

de fer deures i anar aanglès, bàsquet, futbol...Què passa amb el tempslliure? Si a nosaltres ensposen feina després de lafeina ens queixem. Doncsells també, no?AL: A més la càrrega pot sermonstruosa, sobretot asecundària. Està claríssimque el mestre no hacomptabilitzat el temps quefarà falta a l’alumne. Estemperdent espai per respirar.MJ: Els deures han desuposar un aprenentatgesignificatiu, que els motivin.No una repetició mecànicadel que han fet durant eldia.Us calen més horeslectives?AL: És un greuge compa-ratiu, respecte la concerta-da, haver perdut la sisenahora.MR: Al Cros la tenim i no....AL: No l’aprofiteu?MR: Es que els nens estanmoltes hores a l’escola!Hauríem de veure si lesaprofitem totes o hem de fermés d’un pati... I pensarque surten a les cinc i quehan d’anar a més llocs. Notenen temps d’avorrir-se!AL: Doncs jo trobo que faltatemps sobretot per a lesmatèries més artístiques,per a la imaginació i lacreativitat.AL: L’administració valorales escoles on fan nous pro-jectes, on s’ha eliminat totaaquesta part curricular,

d’horaris quadriculats... I,en canvi, quan arriba l’inicide curs, et demanen elshoraris, la programació...És una incongruència.Per tant, com hauria deser l’escola en un futur?MS: Crec que la majoriadels mestres volem quel’alumne sigui el prota-gonista de l’aprenentatge,que experimenti, investiguii, a partir d’aquí, treguiconclusions. Això és el quefan les escoles que des-taquen.AL: També cal una transfor-mació d’espais. L’arqui-tectura escolar ha de fer untomb. Les aules s’hand’obrir, les parets han deser de vidre.MJ: Cal flexibilitat horàriaper tenir més autonomia illibertat a l’hora de plante-jar activitats que durin méso menys temps.MS: I la formació delsmestres. Perquè tot això, sino va acompanyat d’unanova formació de mestres...AL: Tenim mancances enl’àmbit tecnològic. Calformar els docents. I aquía Argentona hi afegim elhandicap de la malaconnexió. S’ha de solucio-nar per garantir que elsnostres alumnes tenen lesmateixes condicions que elsd’altres municipis.

Pots visionar la conversasencera awww.youtube.com/radioargentona

Els deures sóndels nens i delspares. Els paresels hand’ajudar a tenir,com a mínim,un espai

MAR - ABR 2016 9

culturaCULTURA

La Generalitat es compromet amb larehabilitació de la Casa Puig i Cadafalch

La biblioteca anirà a Can DoroEl projecte, de prop de 3milions d’euros, comptaràamb el suport de la Diputa-ció de Barcelona i inclouràl’arxiu municipal, RàdioArgentona, una plaça i unaparcament

Argentona resoldrà dos problemes enuna sola actuació. Per una banda, laubicació de la biblioteca municipal i,per l’altra, el futur de Can Doro.Després de debatre-ho en el si del’equip de govern i, posteriorment,amb l’oposició, tots els grups hanresolt per unanimitat que el centrehistòric acolli el projecte mésimportant del mandat, quecomprendrà la biblioteca, l’arxiumunicipal, les instal·lacions de RàdioArgentona, una plaça pública i unaparcament soterrat.

La previsió és queles obres d’aquestnou equipamentmunicipal s’enlles-teixin al llarg del2018. El cost totald’aquest projecte essitua al voltant delstres milions d’eurosi tindrà el suport dela Diputació de Bar-celona, tant en laredacció del projec-te com en el finan-çament de l’actua-ció.La idea inicial amb la qual es treballaés la d’una biblioteca que comptariaamb uns 1.650 metres quadratsdistribuïts en dues plantes, a més delsestudis de la ràdio municipal, d’uns170 metres quadrats, l’arxiu i un parellde sales polivalents. L’espai anteriora l’edifici, que dóna al carrer Gran,es destinaria a una plaça d’ús exclusiu

La Generalitat es compromet acontinuar ajudant econòmicament enles obres de rehabilitació de la casade Puig i Cadafalch d’Argentona. Aixího va manifestar el conseller deCultura, Santi Vila, durant una visitaque va fer, el passat 24 de març, alstreballs de rehabilitació de l’immoble.«Segur que des del govern deCatalunya es trobarà la manera decontinuar ajudant aquest projecte,també des de l’àmbit econòmic», vaassegurar. «La visita no es faria si nos’estigués absolutament compromèsen la culminació d’aquest projecte»,va precisar el conseller, que varecordar que la Comissió Territorial delPatrimoni Cultural ja va donar llumverd a la segona fase del projecte derehabilitació de la casa, catalogada

per a vianants. També s’hi faria unaparcament soterrat, amb una previsióinicial d’una planta amb capacitat pera una quarantena de vehicles. Laconstrucció haurà de vetllar pelmanteniment i la conservació de lamina de la font de Sant Domingo, itambé es pretén recuperar d’altreselements arquitectònics que identifica-ven en el passat aquest espai.

com a bé cultural d’in-terèsnacional (BCIN) des del 1993.Aquest nou ajut de la Generalitat-del qual encara no es coneix laquantitat- s’afegirà al de més de110.000 euros que l’adminis-tració catalana ja va destinar a laprimera fase de restauració del’edifici, pressupos-tada en mésde 300.000 euros i que estàprevist que acabi a l’estiu.Aquestes obres consisteixen en larehabilitació de les cobertes i lesterrasses.Serà llavors quan es donarà el tret desortida a la segona part dels treballsque han de servir per culminar-ne larestauració completa i que consistirana solucionar els problemes estructuralsde l’edifici, que està en molt mal estat.

Aquesta part de les obres té unpressupost global de més d’1,5milions d’euros.

Vídeo de la visita del Conseller deCultura awww.youtube.com/radioargentona

MAR - ABR 201610

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Cau un grup criminal que hauriacomès robatoris a ArgentonaArgentona, Mataró, Premià de Mar,Alella i Montgat són els municipis delMaresme on va actuar el grup criminaldesmantellat pels Mossos d’Esquadra,integrat per 12 persones. Hauriencomès 48 robatoris en cases i pisosd’arreu del país. El líder de l’orga-nització, un home de nacionalitatalbanesa, reclutava persones percometre aquests delictes, mostrant-losles millors ubicacions per als robatorisi també els indicava on podien vendrel’or que sostreien de les llars. Tambéhi està involucrat un home que

La Creu Rojad’Argentona-Dosriusbusca titellaires

La Creu Roja d’Argentona-Dosrius-Òrrius ja fa dos anys que desenvolupaun projecte que persegueix difondreles diferents campanyes de l’entitat através d’un espectacle de titelles.L’estratègia s’adreça, especialment, anens i nenes. Emma Morte, voluntàriade Creu Roja, explica que aquestaeina és molt efectiva a l’hora de ferpedagogia tant en accions desensibilització sobre la pobresainfantil, com en campanyes deseguretat a les platges. Per aquestmotiu l’entitat fa una crida per captarnous voluntaris que vulguin in-corporar-se al projecte. Vist aYoutube.com/radioargentona

Viure l’hort

El debat sobre el futur del sector agrícola és benobert a Argentona. Des de l’oposició, Tots perArgentona reclama que s’avanci en l’anàlisi de laviabilitat d’un banc de terres. Però, a bandad’aquesta proposta que s’emmarca en l’àmbit dela creació de llocs de treball, Argentona ja fa tempsque veu proliferar espais de cultiu per a us

personal. Un d’aquests espais és els Horts de Can Lleonart, situats a les feixesagrícoles de Can Pitongo, a l’Antic Camí del Tramvia. Ja fa un any que enaquest camp s’hi desenvolupa l’activitat hortícola a nivell d’autoconsum.El gestor de l’espai és Marc Vidal, enginyer agrònom, que ha vist en aquestpetit racó del marge esquerre de la Riera d’Argentona un emplaçament idoniper al conreu de verdures i hortalisses, en petits horts a partir de 50 m2. Ellmateix defensa que l’objectiu dels arrendataris va més enllà de la pagesia.«Treballar a l’aire lliure, en contacte amb la natura, trobar-se amb altre gentamb els mateixos interessos... Arriba a ser terapèutic», explica.

regentava dues botigues de compra-venda d’or que adquiria l’or i les joiesprovinents dels robatoris.L’actuació policial va tenir lloc el passat16 de març, quan els Mossos vandetenir una dotzena de persones coma presumptes autors dels fets, arrande dues investigacions que van acabarconfluint.A més del Maresme, també s’hanacreditat fets delictius al VallèsOccidental i Oriental, Bages, Osona,Anoia, Baix Llobregat, Solsonès i AltPenedès.

Argentona s’adhereix a la unió comarcal per impulsar la indústria alMaresmeLa crisi ha posat de manifest que tenir una indústria potent ésimprescindible per reactivar l’economia. Per intentar-ho, el ConsellComarcal del Maresme ha impulsat la constitució de la Taula de PolíticaIndustrial del Maresme. Es tracta d’un organisme consensuat pels 30municipis de la comarca, la patronal i els sindicat,s amb el suport de laDiputació, TecnoCampus i Eurecat. El seu objectiu és estudiar la situacióactual del sector i definirà una estratègia que afavoreixi la consolidacióde les empreses existents i la captació de noves indústries generadoresde nous llocs de treball.

La Taula tindrà 5 línies principals d’actuació: estratègia industrial, promoció de l’ocupació, formació FP + formaciócontínua, polígons d’activitat econòmica (PAE Maresme) i infraestructures i mobilitat.

El Consorci Sanitari del Maresme (CSdM)ha reclutat quinze pacients

MAR - ABR 2016 11

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Dona i política, la taula rodona del Dia de la DonaEl 14 de març es va tancar el programad’actes relacionats amb el 8 de març,Dia Internacional de les Dones, ambuna taula rodona que es va dur aterme a la Sala de Plens de l’Ajunta-ment d’Argentona. L’acte, que es vapoder seguir en directe per Ràdio Ar-gentona, va comptar amb la presènciad’Eva GranadosEva GranadosEva GranadosEva GranadosEva Granados, Diputada i portaveudel PSC al Parlament de Catalunya;Núria CarreresNúria CarreresNúria CarreresNúria CarreresNúria Carreres, Coordinadora terri-torial del Partit Popular; Anna RoviraAnna RoviraAnna RoviraAnna RoviraAnna Rovira,Coordinadora Nacional de les Joven-tuts d’Esquerra Verda; Mirèia MataMirèia MataMirèia MataMirèia MataMirèia Mata,Vicesecretària General d’Entorn, Ges-tió del Coneixement i Dones; MontseMontseMontseMontseMontseMatasMatasMatasMatasMatas, regidora de Tots per Argento-na; i Aina GómezAina GómezAina GómezAina GómezAina Gómez, regidora de la CUP.L’acte el va presentar Susana GómezSusana GómezSusana GómezSusana GómezSusana Gómez,

Els alumnes del PFI faran una estadaa Alba per aprendre pastisseria italiana

Regidora d’Igualtat de l’Ajuntamentd’Argentona i el va moderar M. RosaM. RosaM. RosaM. RosaM. Rosa

MartínezMartínezMartínezMartínezMartínez, Directora de RàdioArgentona.

Una delegació argentonina, formadapels regidors d’Eduació i Joventut, itres tècnics municipals, es troba devisita a la ciutat italiana d’Alba (Turí)amb l’objectiu de conèixer el centrede restauració on es durà a termel’intercanvi educatiu entre els alumnesdel PFI de pastisseria i un grup de jovesitalians amb estudis similars.L’intercanvi tindrà lloc el mes de juny il’organitzarà l’Associació Catalanaper a la Internacionalitzaicó del talent,

entitat dedicada a la promoció delsintercanvis en els àmbits econòmic ieducatiu.Segons el regidor de Joventut, ArnauAymerich, l’entorn que es trobaran elsjoves és privilegiat pel que fa al situacióde finançament i per la relació entrel’entorn turístic i comercial. També haposat en valor la coordinació queexisteix entre el centre educatiu,l’administació i les empreses.En el viatge també hi participen

representants dels municipis deMontgat i Sant Pere de Ribes.

El grup de música U2Upromociona Argentona

Tenen de 4 a 7 anys, són cosins i els agradala música. Tot plegat, posat en comú, i amanitamb el suport dels seus pares i d’un tiet músic-Pep Lladó- ha desembocat en la formaciód’U2U.Ràdio Argentona els ha fet una entrevista enla que han explicat com neix la seva aficiómusical i quins són els seus lligams amb lavila. També mostren la seva espontaneïtat ila seva il·lusió per poder pujar en un delsescenaris de Festa Major.

MAR - ABR 201612

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Una calamarsada sobtadaafecta de ple Argentona

El fenomen va comportar l’esfondrament d’una nau de la fàbrica Velcro i lapèrdua de la collita dels pagesos d’horta

El 15 de febrer Argentona es vallevar emblanquinada a causad’una intensa calamarsada quehavia caigut durant la nit. Labrigada municipal i la policia localvan haver de treballar de valentper minimitzar els efectes del’acumulació de gel a la viapública, especialment a lesentrades de Can Cabot i CanRaimí, i alguns carrers de lesGinesteres i les voreres d’ombra.Pel que fa als equipamentsmunicipals, qui es va endur la pitjor part va ser l’escola del Barri del Cros queva partir una inundació i desperfectes a la instal·lació elèctrica.Una de les incidències més destacades es va produir al voltant de dos quartsde cinc de la matinada quan l’acumulació de granissada va col·lapsar lateulada d’una nau de la fàbrica Velcro. 100 metres quadrats de la cobertavan acabar cedint i arrossegant dues parets. L’incident no va causar ferits i allloc s’hi van desplaçar dues dotacions de bombers.La calamarsada també va fer malbé gairebé la totalitat de la collita dels pagesosd’Argentona. La magnitud dels desperfectes va comportar que Unió de Pagesosestudiï la possibilitat de demanar ajudes per a les explotacions professionals.

ASZ presenta la reurbanització del Barri del Crosal Premi Europeu d’Espai Públic Urbà

El projecte de reurbanització del Barridel Cros d’Argentona podria tenirpremi. El despatx d’arquitectes quel’ha desenvolupat, ASZ Arquitectes,n’ha quedat tan satisfet que ha deciditpresentar-lo al Premi Europeu d’EspaiPúblic Urbà que promou el Centre deCultura Contemporània de Barcelona.El projecte pretenia resoldredeficiències estructurals, com lesfiltracions d’aigua, però també crearnous espais de trobada i cohesió albarri. En aquest àmbit destacal’obertura diàfana que suposa la novaPlaça de Sant Miquel en la que, a més,els arquitectes han tingut cura debarrejar-hi materials i volums per talde donar-li una personalitat única.La regidora de Pla de Barris, SusanaLópez, ha valorat molt positivament

el fet que la reurbanització del barriopti a un guardó a nivell inter-nacional. López també admet que la

feina no s’ha acabat, ja que encaras’ha de dur a terme la tercera fasedel projecte.

El Cros recapta 6.400 eurosper a la investigació delcàncer infantil

El diumenge 10 d’abril, el Cros es vaconvertir en el cor d’Argentona amb laMàster Class Solidària que l’AMPA del’escola Sant Miquel del Cros vaorganitzar per recaptar fons per lainvestigació del càncer infantil. L’èxit vaser total, tant pel que fa al públic, comtambé a la recaptació que va arribarals 6.400 euros.El color rosa, vinculat a la lluita contrael càncer, va tenyir tot el barri que vavoler donar així suport a la família del’Ariadna Barroso Ballvé, que es tractaaquesta malaltia a l’Hospital Sant Joande Déu de Barcelona.

MAR - ABR 2016 13

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Dos ramats d’ovelles per disminuir elrisc d’incendi al Parc Serralada Litoral

La Diputació de Barcelona i l’ObraSocial «la Caixa» estan realitzant unPla d’actuacions amb l’ús deramaderia per disminuir el riscd’incendi forestal al la zona central delParc de la Serralada Litoral.Durant lesdarreres dècades, l’abandonament deles activitats tradicionals, coml’agricultura i la ramaderia en zonesde muntanya, ha donat lloc a ladesaparició d’àrees de conreu ipastures i a l’afavoriment d’unpaisatge arbrat continu. Laconseqüència és l’augment del riscd’incendi forestal i la pèrdua d’espaisoberts com a hàbitat d’interès per ala conservació.Entre els anys 2005 i 2010 es van

Argentoninsamb Enderrock

Dues formacions amb presènciaargentonina van rebre guardons, elpassat 3 de març, a la gala dels Pre-mis Enderrock. Per una banda, elsEbri Knight van recollir dos dels pre-mis atorgats per votació popular almillor disc i millor cançó, en categoriafolk, per ‘Foc’.Per la seva banda, els premis de lacrítica van reconèixer, com a millordisc de jazz, el treball de GabrielAmargant Quintet, ‘And Now for So-mething Completely Different’. Dos

executar la majoria de franges deprevenció d’incendis forestals al Parcde la Serralada Litoral, infraestructureslineals que segueixen les principalsvies de circulació del Parc, i estanpensades com a zones de defensa iatac en cas d’un possible incendi. Uncop realitzades, cal fer-ne elmanteniment al cap d’uns anys i aixíes va plantejar l’oportunitat de fer-hoamb els ramats d’ovelles que japasturaven al Parc. Es tracta de dosramats, un dels quals pastora a propde la Creu de Can Boquet i arriba agran part de les franges de prevenciód’Alella i Òrrius. L’altre ramat pasturaa la zona de Parpers entre Argentonai La Roca del Vallès.

El Cros es descantapels contenidors amblimitació horàriaEl Contenidor amb limitació horària haestat el model triat pels veïns de SantMiquel del Cros en un procés obertmarcat per la baixa participació. Ladarrera setmana de febrer es vanportar a terme les tres xerradesinformatives sobre els tres models derecollida Porta a Porta que l’Ajuntamentproposava pel barri.Aina Gómez (CUP), regidora de MediAmbient, reconeixia que, tot i que eldebat ha estat mol constructiu, laresposta veïnal no ha estat l’esperadai per això es reserven la possibilitat defer una nova roda de contactes ambpresidents d’escales per acabard’explicar-se i resoldre dubtes.Els veïns van valorar els avantatges deno haver de reservar un espai alsedificis per als contenidors i lapossibilitat de tenir, durant la majorpart del dia, els carrers més ordenats.A més, també es va considerar positiuel fet que la neteja dels contenidorsanirà a càrrec de l’empresa ques’ocupa del servei de recollida i que labrossa es dipositarà en un úniccontenidor. Per contra, els veïns haurande tenir en compte que els servei derecollida haurà de passar un mínimde dues vegades pel barri per deixar irecollir els contenidors i, finalment, quela limitació horària serà estricta.

dies després de rebre el guardó,Gabriel Amargant va actuar a l’esce-

nari de La Sala en el marc de la Tem-porada de Teatre Música i Dansa 2016.

MAR - ABR 201614

reportatgeREPORTATGE

El CdC recomana a lectors...

… I a melòmans

Nara Trio presenten Zatara, el seuprimer disc

La formació, nascuda el 2014, uneix el piano de MarcMas amb el baix de Bernat Guardia i la bateria de PepTerricabras, sota un concepte que parteix del jazz, peròpassa pel folk, la música mediterrània i la clàssica.D’aquesta obertura de mires sorgeix un repertori moltvariat que acaba donant llum al seu primer treballdiscogràfic, Zatara. El disc compta amb col·laboracionscom la del músic grec, establert a Barcelona, YannisPapaioannou, el percussionista Francisco «Rambo»Batista, el guitarrista de flamenc Ignasi Cama i elquartet de corda format per Maria Juan, Lluna Aragón,Anna Costa i Marta Sedó. A més, Carles Belda tocal’acordió diatònic en la versió de la cançó popularbasca Maitia nun zira.

Pep Lladó presenta ‘Després de laRumba’

Pep Lladó s’ha decidit aposar veu a les sevespròpies cançons tot iconsiderar que la seva veu«no serveix per cantar».Lladó ha editat ‘Després dela Rumba’ a través del seuestudi «Dos palmeres», ambla voluntat de tancar el procéspersonal que va iniciar amb‘Andar contigo’. Hi han col·laborat LisaBause, Rafalito Salazar, David Torras, DomènecLudeña, Johnny Salazar, Oriol Martínez,YumitusHernandez, Yaneisy Martínez,Tio Rafael i Kike«Lavativa».El disc té l’esperit de rumba que també ha marcat latrajectòria de Lladó amb els «Ai, ai, ai», especialmentamb temes com ‘Quan ens falta l’amor’.

‘El centenari del Centre Parroquial (1914 – 2014)’,de Bernat Calvo

El llibre, editatper l’Ajunta-ment d’Argen-tona, repassa lahistòria de l’en-titat, des delsseus orígenscom a Patronatde Sant Isidre,

fins a l’actualitat més recent.L’obra s’estructura en tres parts, la primera sobre la històriageneral i més institucional de l’entitat, la segona sobrel’activitat cultural i, finalment, una tercera part sobrel’activitat esportiva al Centre. Per a l’elaboració del llibrel’autor ha comptat amb la col·laboració de diversosmembres de l’entitat com l’historiador Josep Lladó i elpresident d’honor, Pep Alsina.

«(A)ïllat. Històries d’un nàufrag a Creta (2007-2013)», de Jordi Alsina

Aquest llibre inclou articles i relats que l’autor va publicara diferents mitjans al voltant de Creta i Grècia. Jordi Alsinaexplica que l’illa de Creta «es va convertir en la mevacasa, una terra que segurament no hagués abandonat, siels aires de la mal anomenada crisi no haguessin sacsejatels fonaments de l’estat grec». A l’obra hi pesa la voluntatde l’autor d’apropar el tarannà de la gent que ell vaconèixer i la seva història recent.El projecte d’Alsina va acompanyat del projecte musicaldel llaütista cretenc Giorgos Xylouris i compta amb lacol·laboració del dissenyador i artista Lluís Ràfols, autorde la portada del llibre. El llibre, que també compta ambel suport del Grup de Recerca Històrica i EtnològicaCatalana, s’ha pogut editar gràcies a una campanya definançament a través de la Plataforma Verkami.

MAR - ABR 2016 15

l’espitllera històricaL’ESPITLLERA HISTÒRICADEL CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS

El Patronat Obrer de Sant Isidre:els orígens del Centre ParroquialEl Patronat Obrer de SantIsidre va ser una societatcultural i recreativa d’identi-tat parroquial creada permossèn Josep Samsó i Elies,durant el seu vicariat aArgentona entre el 1910 iel 1917, essent rector Fran-cesc Botey. La fundació s’had’entendre en el marc de lagran tasca catequètica delDr. Samsó, qui va creureque la creació del Patronatseria una bona manera deformar la canalla en l’es-perit cristià i facilitar un llocde trobada a adults i joves,més enllà de la formació decatequesi.Cal destacar la importanttasca social de les parrò-quies en un context difícilsocialment, en què s’em-marca la creació de diversoscentres parroquials i patro-nats a Catalunya, que seguíel model dels «oratoris» deSant Felip Neri, iniciats aItàlia més d’un segle abans.Així doncs, dins aquestcontext parroquial, el Pa-tronat Obrer de Sant Isidreneix l’any 1914 amb lafinalitat de donar, en unaèpoca convulsa socialment,una tercera via als infants iadolescents d’Argentona,diferent de la del FomentoArgentonés (altrament dits«els de dalt» o «desca-misats») i la Unión Argento-nesa (altrament anomenatsels «de baix» o «galotus»).Aquelles dues entitatssocials i recreatives oferienun ambient massa carregatde política i d’enfrontamententre argentonins com pera ser una bona opció decreixement personal cristià

per als petits i joves delpoble.L’entitat va ser legalitzada el25 de juliol del 1914, diade Sant Jaume. El fet quel’advocació del Patronat fosdedicada a Sant Isidre, fouperquè aquest sant madri-leny era el patró més impor-tant dels pagesos a totEspanya en aquell moment,en un municipi aleshoreseminentment agrícola.

Van tenir la seva primeraseu al número 4 del carrerdel Torrent, en un localespaiós, però mancat de lescondicions necessàries pera desenvolupar tasquesd’esbarjo. A la planta baixa,s’hi va instal·lar un cafè,com a lloc de trobadareposat tant per adults comper a joves i a la primera

planta un espai per a jocsdels infants on tambés’aconseguia la germinacióde la seva fe cristiana.Ben aviat, el Patronat vaadquirir un terreny perquèels nens i joves poguessinanar a jugar a la pilota, aixícom també es va instituir la«Caixa d’Estalvis Social» perfomentar l’estalvi entre jovesi infants.El 1917, el doctor Samsómarxà de la vila i el seusuccessor va ser mossènPius Pallàs. Pallàs vaaconseguir traslladar la seusocial al local de calGuardià. Aquell nou espai,molt més ben equipat,provocà una nova il·lusiópopular envers l’entitat.Amb més, s’iniciava l’any1917 el teatre amateur aCal Guardià amb els seusprimers Pastorets. Pius Pallàstambé va impulsar unabanda musical amateuranomenada «BandaArgentonesa», o la secciódels Pomells de Joventut,moviment catalanista amb

finalitats morals ipatriòtiques, que reivindicàl’esperit cristià i el cultiu dela llengua, si bé es va haverde dissoldre l’any 1923amb la dictadura de Primode Rivera. La marxa de PiusPallàs l’any 1924 comportàla desintegració de laBanda Argentonesa, i vasuposar un estancament del’entitat.La Guerra Civil (1936-1939) imposà un parèntesien la trajectòria de l’entitat.El Patronat va quedarconfiscat, mentre que elsdos impulsors del Patronat,el doctor Samsó i mossènPius Pallàs, van morir coma màrtirs de la fe.El Patronat va ser succeït pelCentre Parroquial, si bé enunes noves instal·lacions,agafant les regnes moltsdels antics impulsors irecuperant algunesactivitats com ara el cinemao el teatre amateur (elsPastorets es van representarde nou el 1939).

Llistat de presidentsdel Patronat:

- Josep Pinart Font(1914 - 1922)- Francesc Matheu(1923 - 1927)- Pere Pinart Font(1927 – 1928)- Miquel Plandolit(1928 - 1933)- Josep Dangla Bassa(1933 – 1934)- Josep Castells Gual(1934 – 1936)

Bernat Calvo i Català

Primers Pastorets. Any 1917. Al davant de la rectoria. A l’esquerra Mn.Botey i a la dreta, Mn. Pius Pallàs. Arxiu Pep Alsina

El Patronatva ser succeïtpel CentreParroquial

MAR - ABR 201616

esports

L’Argentona Bocs s´ha quedat a les portes de disputar la seva 6ª finalconsecutiva de Lliga Catalana de Futbol Americà després de perdre,el passat 20 de Març, contra els Reds de Terrassa al Municipald´Argentona.Els dos equips van començar amb força nervis però van ser els jugadorsde Quim Perejoan els que van agafar avantatge i a la mitja partguanyaven per 6 a 0. Va ser en una de les poques errades defensivesdels locals que els egarencs van aprofitar per capgirar el marcador.Els Bocs van seguir intentant, sense èxit, igualar l’eliminatòria. Ladefensa dels Reds va jugar un paper clau aconseguint congelar elmarcador en un 6 a 7.Amb aquesta derrota els Bocs han perdut la possibilitat de revalidar el

títol que els acredita com a vigents campions de Catalunya en la LCFA. Tot i així, cal destacar que els argentonins, handesenvolupat una impecable fase regular acabant líders a la lliga amb set victòries en set partits, 277 punts a favor i tansols 27 en contra. Des de 2011, Bocs ha jugat cinc finals i ha guanyat les dues últimes, els anys 2014 i 2015.

ESPORTS

Els BOCS es queden a les portesde la seva 6a final consecutiva

La 2a etapa de la Volta Ciclista a Catalunya travessaArgentona

Argentona va veure passar, el 22 de març, la 2a etapa dela Volta Ciclista a Catalunya 2016. El gran grup va arribarper la C-1415c sobre les 13.03h del migdia, enllaçant perla Ronda de Llevant per seguir per la B-510 en direcció aDosrius. La jornada va finalitzar a Olot després de recórrer178,7 km.Els ciclistes De Plus (Etixx), De Gendt (Lotto Soudal), Gradek(Verva Activejet) i Dron (Wanty) van ser els 4 primers a entrara Argentona amb 15 segons d’avantatge respecte la resta.Troba el vídeo del pas de la Volta Ciclista a Catalunya perArgentona a www.youtube.com/radioargentona

Els campus esportius triomfen per Setmana Santa

El Club Bàsquet Argentona (CBA) i el Futbol Club Argentona (FCA) celebrar dos campus esportius durant lesvacances de Setmana Santa que van gaudir d’una gran acollida per de les famílies.

MAR - ABR 2016 17

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Revisar obres fetes a les cases fa més de 25 anysés la «ruptura» que ens prometia la CUP?

No és de justíciaincrementarl’IBI, avui,per obres fetesfa 25 anys

Aquests dies que escomencen a pagar lesprimeres quotes de l’Impostd’IBI (contribució urbana)diversos ciutadans s’hanadreçat a Tots per Argentonapreocupats perque han vistaugmentar considera-blement la quantia d’aquestImpost. Aquest augment quehan sofert els seus rebuts és

Per a qualsevol problema o qüestióens trobareu a l’Ajuntament.Tel. 677571903E-mail: masonp@argentona.catwww.totsperargentona.catfacebook:/totsperargentonaTwiter: @TxArgentona

degut a l’actualització delseu valor cadastral per obresfetes en els seus domicilis, enalguns casos, fa més de 25anys.És evident que aquestarevisió dels imports dels bénsimmobles respon, única iexclusivament, a un afanyrecaptatori per part del’actual Govern quatripartitque no sabem si ratlla o nola inconstitucionalitat, però síque evidencia una molt malapraxi administrativa. La CUPja deia en el seu programaelectoral que incrementarial’IBI, després va dir que noho faria, i ara augmenta laseva recaptació partint deremenar els arxius.L’any 1995 va haver-hi unarevisió cadastral, l’any 2008

Ja hi som

L’únic que ensimporta és elcompromís quehem adquiritamb la nostragent, la que ensha empès fins al’ajuntament i laque empeny, ensilenci, el procésinexorablecap a laindependència @CUPArgentona

argentona@cup.cat

n’hi ha hagut una altra, i aixòhavia de suposarl’actualització de tot el parcimmobiliari i si en aquellmoment no es va fer, no ésde justícia fer-ho avui.Aquesta decisió de l’actualGovern no està en el terrenyd’una bona gestió. Lesgesticulacions dels quilideren el Govern municipalen l’àmbit del què hauria derepresentar «ruptura» o«capgirament» no hauriend’anar adreçades a alterarel benestar ciutadà ambensurts econòmics d’aquesttipus, sinó sobretot a fer,entre altres coses, quel’Administració sigui eficientamb l’actualització de lesobres que es duen a termeavui.

Amb una fe digna de millorcausa, l’estat espanyol preténafrontar el procés d’allibe-rament nacional català fentque els seus tribunals treballina tota pastilla. A hores d’ara,més d’un terç dels nostresajuntaments han rebut cita-cions judicials (per penjar idespenjar banderes, perdonar suport a la declaraciódel Parlament, per pagar laquota a l’AMI, per manifestarque la monarquia és una filfa,pel que convingui) i semblaque no s’aturaran fins que noens empaperin a tots.Mentrestant, empantanegatentre la postautonomia i lapreindependència, el país estàa l’espera de comprovar si elsnostres polítics van de debò onomés ho fan veure, si

desobeiran les ordres delgovern més dèbil, més desa-creditat i més disfuncional dela recent història espanyola, osi els seguiran marejant ambargúcies legals, canvis denoms i altres trucs deprestidigitació dilatòria.Però tots sabem que és a puntd’arribar el dia que caldràdesobeir francament, l’hora dedir sense manies que ja nodepenem de ningú i que, enconseqüència, ni acceptem lesseves ordres ni ens afecten lesseves amenaces. És el que vafer la Montse Venturós,alcaldessa de Berga, en negar-se a declarar al jutge per quinaraó no havia despenjatl’estelada del seu ajuntament.Però sí que ho va dir a la gentcongregada davant dels

jutjats: «Per obeir el mandatpopular, per omplir decontingut les nostres paraules».A Argentona també hem rebutuna citació, en aquest cas pel9-N, però el motiu és el demenys. L’únic que ens importaés el compromís que hemadquirit amb la nostra gent,la que ens ha empès fins al’ajuntament i la que empeny,en silenci, el procés inexorablecap a la independència.Perquè el truc real, aquell quemai no falla, es produeix quantothom es manté unit en unmateix propòsit: només llavors,junts i juntes, és quanesdevenim imparables.

En l’àmbit d’una gestió«rupturista» municipal tambécaldria que el Govern posésinterès a donar respostesràpides a les peticions queels ciutadans fan al’Ajuntament. Un bonexercici seria fer més eficientla nova oficina de l’OAC ala planta baixa del’Ajuntament on moltsciutadans fan llarguesesperes degudes, en algunsmoments, a l’absència delpersonal d’atenció.

MAR - ABR 201618

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Les urbanitzacions existeixen

L’exit de latransformaciódel barri delCros és laconstatació dequè l’esforç valla pena»

T. 667 18 29 93argentona.socialistes.catargentona@socialistes.cat

La Plaça de Vendre,nou espai d’atracció d’Argentona

Teniml’oportunitatd’efectuar uncanvi quetrenqui latendència defuga comercial

A Catalunya tenim entorn decent mil comerços i més devuitanta mil empreses queocupen al voltant de tres-centsmil treballadors. El conjunt delsector representa més del 12per cent del total de la nostraeconomia. El comerç és el

En el ple de març es vanpresentar diverses mocionsper millorar els espais de lesGinesteres, mocions que, caldir-ho, empenyien al governa fer el que ja s’haviacompromès a fer, compro-mís avalat pel pressupost

principal sector d’ocupació i ala vegada presenta una millorresistència en el mantenimentde llocs de treball en l’actualcontext de crisi. És per això queés tan important promoure unmodel comercial arrelat a lavila, modern i dinàmic, ambuna pluralitat d’oferta iequilibri entre formats, comuna peça essencial per a lacohesió social, la coherènciaurbanística, la identitat il’atractiu d’Argentona.En aquest sentit, es fanecessària l’articulació i elreforçament dels eixoscomercials actuals, amb unmodel equilibrat d’impuls alcomerç local i de proximitat,que doni seguretat, vida isuposi mantenir el petit comerçde la nostra vila. Un model quecontinua estant amenaçat, noho podem pas oblidar, per un

altre que prioritza les granssuperfícies comercials i queprovoca la desertització delsnostres centres urbans.En aquests moments tenim aArgentona l’oportunitatd’efectuar un canvi que trenquila tendència de fuga comercialdels darrers anys i de donar unfort dinamisme al municipi. Iés per això que en aquestmandat consolidarem elprojecte de la Velcro com amercat municipal ipotenciarem el triangled’espais formats per CanDoro, amb la construcciód’una nova Biblioteca el 2017,una restaurada Plaça deVendre per a finals del 2016,com a nou espai d’atracció dela vila, i la Casa Puig iCadafalch i el Museu delCàntir, com a punts d’atracciócultural. Una actuació ben

municipal, ja que inclou unapartida per a la sevaexecució. En tot cas laignorància del grup del’oposició que les vapresentar o la voluntat infantilde penjar-se medalletes, noexclou la riquesa del debat iaquest no és un altre quesituar les nostres urbanit-zacions en el mapad’Argentona... i en elpressupost municipal.Així doncs, la voluntat delgovern, i especialment delnostre grup, és la decontinuar avançant en lamillora de les urbanitzacionsd’Argentona, no només desde l’acció urbanística, sinótambé des de la vessantsocial. És a dir, que lespersones que hi viuen deixin

Facebook:/esquerra.argentonaTwitter: @ERCargentona

de sentir-se «vilatans desegona». L’exemple de l’èxitde la transformació del barridel Cros és la constatació dequè l’esforç val la pena, jaque la transformació urbanaes tradueix en una millora dela seva cohesió social iapropa aquest al nuclicentral de la vila, en el sentithumà del terme, i a l’inrevés.No obstant això, en aquestpoble tenim visions clara-ment diferenciades sobre elpaper de les urbanitzacions,i per alguns, aquestes hanestat peces de debat políticamb l’únic objectiud’erosionar governs, i arasembla que amb el nou perfilpolític del ple municipal,algunes formacions han presel relleu a d’altres ja desa-

planificada d’aquestesactuacions han d’ajudar apotenciar el nostre comerçlocal i a equilibrar les polaritatsdels actuals eixos comercials.I aquesta política comercials’efectuarà compartint lesdecisions i el finançament.Model que haurà de procurarun canvi de mentalitat tant enel govern municipal com en elsector. Haurem de passar dela tradicional actitudproteccionista i paternalista –que es tradueix en unaresistència al canvi, a lamodernització i a la millora dela competitivitat– a prioritzarl’eficiència de les empresescomercials com a element clauper al futur del sector.

paregudes en l’aconse-guiment d’aquest objectiu,que lluny d’afavorir el diàleg,peça clau en la convivènciad’Argentona , atien els focsde la divisió i de laconfrontació. Esperem queaquest cop, aquesta estratè-gia fracassi.A Argentona les urbanit-zacions existeixen, a l’Ar-gentona de les persones queestem construint no podemmirar cap a un altre cantóignorant la realitat humanaque les urbanitzacionsrepresenten. Nosaltres no hofarem.

MAR - ABR 2016 19

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Solucionando los problemas reales

Estamos aquípara acabar conlos problemas,no para hacerperder el tiempoa losargentonins.La buena políticase demuestra los365 días del año,no solo cuandollegan elecciones

La municipalització de les escoles bressol

Preferim que lagestió de lesescoles bressolno s’hagi derenovarperiòdicament,per això laregidoriad’Educació

Aviat sortirà a concurs lagestió de l’escola bressol «Elcargol treu banya» del Cros,després d’haver-se com- Facebook: ICV Argentona

gestió i en el model educa-tiu, i creiem que ens elpodríem estalviar. Per aixòla regidoria d’Educacióproposa municipalitzar elservei de les dues escolesbressol d’Argentona.La municipalització suposa-rà el control directe de lagestió per part de l’Ajunta-ment i la igualtat de criterispedagògics de les duesescoles bressol. Per alsusuaris no ha de suposarcap increment econòmic. Laregidoria d’Educació té moltclar que més aviat cal anaraugmentant les bonifica-cions a les famílies que honecessitin.La municipalització tambépot ser positiva per asse-gurar els drets dels

treballadors d’aquestsserveis.Pel que fa a les empresesprivades que treballen pera l’Ajuntament, cal dir queels termes de contractacióactuals no donen gairesgaranties als treballadors.En aquest sentit, sompartidaris de proposar el«Salari Mínim Local», queels sindicats recomanen ique recentment s’ha posaten pràctica a l’ajuntamentde Barcelona. El SML té coma objectiu assegurar unssalaris justos i alhoraprotegir els drets delstreballadors i treballadoresde les empreses quecontracta.

plert els anys de concessióde l’empresa que l’ha estatgestionant fins ara. Elconcurs d’adjudicació d’unservei municipal a unaempresa privada és unprocediment que requereixla intervenció d’una mesade contractació i, en el casde les escoles bressol,també d’un comitè d’ex-perts acreditats en el campde l’educació.Aquests són procedimentscomplexos i rigorosos queprocuren assegurar unabona gestió del servei ques’adjudica. Tanmateix, aICV no volem que la gestióde les escoles bressol s’hagide renovar periòdicament.Canviar d’empresa potsuposar un trasbals en la

solo no se han instalado lascámaras, sino que se havotado a favor de eliminarnuestra moción. Seguimoscon casos de robo y sincámaras. Ya nos contará elequipo de Gobierno cómopretende evitarlos, ¿conesteladas?.Ahora que está tan de modahablar de «España nos ro-ba», nos gustaría decir quequién roba a Argentona esla Generalitat de Cataluña.La deuda que tiene la Gene-ralitat con nuestro municipio,multiplica por 7 la deudaque tiene el Estado con Ar-gentona. Supera ya el millónde euros. Por eso hemos pre-sentado una moción paraque la Generalitat pague aArgentona lo que le debe.

Otro de los problemas queencontramos en Argentona,es la venta de droga en elentorno de las escuelas.Presentaremos solucionespara evitar que eso sigapasando. Nuestra obligacióncomo partido político espensar en todos, desde losmás pequeños hasta losmayores.Hemos demostrado que elPartido Popular es el partidode la gestión y la responsa-bilidad. Ha sido el Gobiernoliderado por Mariano Rajoyel que está consiguiendocrear empleo y encabezar elcrecimiento económico. Esimportante seguir con estaspolíticas, para no volver a lasfracasadas de la izquierda.

Estamos aquí para acabarcon los problemas, no parahacer perder el tiempo a losargentonins. La buena polí-tica se demuestra los 365días del año, no solo cuan-do llegan elecciones.Mientras algunos siguen conel discurso de la indepen-dencia, nosotros seguimosfijando todo nuestro tiempoen solucionar los problemasreales, hablar con los vecinosy escuchar lo que realmenteles preocupa.En el año 2013, presen-tamos la moción parainstalar cámaras de seguri-dad y así evitar casos derobo. Cómo bien sabemostodos, sigue siendo uno delos principales problemas delmunicipio. A día de hoy no

MAR - ABR 201620

FFFFFarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del CrosPça. Blas Infante, s/nTel 93 757 05 01

FFFFFarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia GuillénC/ Gran, 22Tel. 93 797 12 62

FFFFFarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia SindreuC/ Barcelona, 26Tel 93 797 14 00

FFFFFarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia BuxedaCtra. De Vilassar, 12Tel 93 756 16 85

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

Oberturaal públic

Guàrdies(amb recepta)

FFFFFarmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda O’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.

Edita: Edita: Edita: Edita: Edita: Ajuntament d’Argentona – Regidoria de Mitjans de Comunicació. Dipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit Legal:egal:egal:egal:egal: B-44775-91.PPPPPresident: resident: resident: resident: resident: Arnau Aymerich. Consell de redacció:Consell de redacció:Consell de redacció:Consell de redacció:Consell de redacció: Consell de Mitjans de Comunicació Municipal.Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors: Grups municipals de Tots per Argentona, CUP, ERC, PSC, PP i ICV i Centre d’EstudisArgentonins. Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: M. Rosa Martínez, Irene Cortijo i Sergi Fernández. FFFFFotografia:otografia:otografia:otografia:otografia: M. Rosa Martínez(MRM) i Irene Cortijo (IC). Disseny:Disseny:Disseny:Disseny:Disseny: Isidro Lara. Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació: papyrusdisseny. Impressió:Impressió:Impressió:Impressió:Impressió: GramagrafExemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars: 4.500

Tel. 93 756 06 24 - a/e:a/e:a/e:a/e:a/e: argentonacomunicacio@argentona.cat - www.argentonacomunicació.cat

Butlletí municipald’Argentona

Ajuntament d’Argentona

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 14.00 h

9.30 h a 13.30 h

Tancat

17 h a 20 h(si està de guàrdia)

17 h a 20.30 h(si està de guàrdia)

17 h a 20 h(si està de guàrdia)

Tancat

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

11 h a 14.00 h(si està de guàrdia)

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)

Tancat

Tancat

Tancat

Tancat

Dilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendres DissabteDissabteDissabteDissabteDissabte DiumengeDiumengeDiumengeDiumengeDiumengeMatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda

Farmàcia GuillénFarmàcia Sindreu

Farmàcia Buxeda

Farmàcies

MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre Matí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespre

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)

20 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)

20 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

13.30 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

9.00 h a 20.30 h

Guillem Saleta(CUP)

Participació iTransparència,InnovacióTecnològica4a Tinença d’alcaldia

Aina Gómez(CUP)

Urbanisme,Habitatge, MediAmbient i Sanitat

Salvador Casas(PSC)

Espai Públici Obres2a Tinençad’alcaldia

Susana LópezRico (PSC)

Serveis Socials, RRHH,Igualtat, Barri del Crosi Urbanitzacions

Àngel Puig(ICV)

3a Tinençad’alcaldia,Educació; Culturai Patrimoni

Pep Masó(TxA)

Regidora l’oposició

Eudald Calvo(CUP)

Alcaldia,RecursosEconòmics iGovernació

Arnau Aymerich(CUP)

Comunicació,Joventuti Festes

Regidors de l’Ajuntament d’Argentona

Fran Fragoso(PP)

Regidora l’oposició

Pere Móra(ERC)

Mobilitat i ProjectesEstratègics1a Tinença d’alcaldia

Carles Martínez(ERC)

PromocióEconòmica5a Tinençad’alcaldia

Montse Cervantes(ERC)

Esports iActes Culturals

Xevi Collet(TxA)

Regidora l’oposició

Montse Matas(TxA)

Regidoraa l’oposició

Montse Capdevila(TxA)

Regidoraa l’oposició

Eusebi Traby(TxA)

Regidora l’oposició

Assumpta Boba(TxA)

Regidora l’oposició

MAR - ABR 2016 21

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

AJUNTAMENT93 797 49 00

POLICIA LOCAL93 797 13 13

TAXIS93 797 25 04677 676 289

CREU ROJA ARGENTONA93 797 16 56

AMBULÀNCIA93 757 88 88

AMBULÀNCIA CREU ROJAMARESME (24)904 100 318

FECSA-ENDESA900 770 077

OFICINA DE CORREUS93 756 12 17

AIGÜES D’ARGENTONA93 797 06 03

GAS NATURAL900 760 760

C.I. ST. MIQUEL DEL CROS93 757 51 88

Arxiu municipalPlaça de l’Església, 4Tel. 673 28 72 09

Bústia del consumidorAjuntament d’ArgentonaC/ Gran, 61 (SEMPRE)De 9.30 a 13.30 hTel. 93 797 49 00

DeixalleriaPol. Ind. Nord,C/Can Carmany, s/nTel. 93 756 14 48Horari: de dilluns a divendres, de 10a 13 h i de 16 a 19 h. Dissabte: de10 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenge:de 10 a 14 h.

Parròquia de Sant JuliàInformació i acollida: dt. I dv. De 7 a20.30 h. Tel 93 797 01 59

Jutjat de PauTel. 93 797 17 03Dill. A div. De 9 a 14.30 h. Entrevistesamb el jutge: dimarts i dijous d’11 a13.30 h.

BibliotecaDilluns matí tancatDe dilluns a divendres, tardes de 16ha 20h30De dimarts a divendres de 9h30 a 13hNOU!! Dissabte matí obert de 10h a13h30

ABS ArgentonaJoan Fuster, 1

Tel. 93 756 10 92 i 93 756 11 38

Atenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domicili

Per sol·licitar atenció a domicili a

Argentona i Òrrius, cal trucar al

telèfon 93 756 10 92, al consultori de

Miquel del Cros al telèfon 93 791 90

84; a Dosrius al telèfon 93 791 90

84.

Atenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primària

Serveis socials d’atenció primària:

C/ Enric Granados, 5

Tel. 93 797 04 86

Treballadora social, educadora

social i psicòloga: cal demanar

dia i hora de visita de 9 a 13 h

al telèfon 93 797 04 86, o

directament a les oficines del

C/ Enric Granados, 5.

Centre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert L’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:

Av. Del Mediterrani, s/n.

Sant Miquel del Cros.

Tel. 93 757 00 86

IES ARGENTONA93 797 46 10

ESCOLA ST MIQUEL DEL CROS93 799 39 51

ESCOLA BERNAT DERIUDEMEIA93 797 09 56

ESCOLA D’ARGENTONA93 797 04 15

ESCOLA LES FONTS93 756 17 13

EBM CARGOL TREU BANYA93 757 51 88

EBM EL BOSQUET93 797 45 23

MUSEU DEL CÀNTIR93 797 21 52

BIBLIOTECA93 797 12 15

ASSESSORAMENTJURÍDIC PER A DONES93 797 49 00 – Ext. 600

TELÈFONS D’INTERÈS

MAR - ABR 201622

acords de pleACORDS DE PLE

Ple ordinari del 7 de març 2016 Pots veure els plens ayoutube.com/radioargentona

Ple ordinari del 4 d’abril 2016

MAR - ABR 2016 23

medi ambientMEDI AMBIENT

l

MAR - ABR 201624

Mike Gavin: «Aquí la vidaés més espontània i més social»

argentoninsARGENTONINS

havia de venir. Primer vaig anar a petara Madrid, després a Toledo i aAndalusia. I allà vaig adonar-me quela gent parlava molt malament deCatalunya i això em va fer pensar quehavia de ser un lloc molt interessant.- O sigui que vas fer autoestop...- (Riu) I vaig arribar a Barcelona.

- Sabies que aquí es parlavacatalà- NI idea! Primera notícia! A Andalusiaja hi havia el concepte que aquí era unaltre país.- Ho creus?- Totalment! De fet, el pare de la mevaprimera dona ja em va dir que ell maia la vida em parlaria en castellà.Aquesta va ser la meva manerad’aprendre.- Per tant, vas arribar i vas ferarrels.Vaig conèixer l’Ul·la, la meva primeradona. Vam anar a viure junts i vam teniren Goshua. Ella era mestra i desprésd’estar un any a l’escola de Sant Cebriàvam acabar a Argentona. Era el primercurs en què es començava a fer l’escolaen català.Això la va engrescar.- Després de tant voltar, perquèet vas quedar justament aquí?

- No m’ho vaig plantejar. Em vaigenamorar, m’agradava el clima,l’ambient … A Estats Units la vida es fade portes en dins entre 6 i 8 mesos l’any.Aquí vas un diumenge a la plaça Nova,et trobes algú, potser acabes dinant acasa seva... L’altre dia va venir un noiirlandès a casa a fer un concert i érem25! Aquí la vida és més espontània, méssocial.- A banda del Goshua, tens dosfills més.- Sí, amb la Glòria, tenim en Nil i laMarina.- Deixar-los marxar...- Tots dos han fet 4at d’ESO a Madison(Wisconsin).- No t’ha costat?- A mi gens, a la meva dona més. Peròara és diferent, amb l’skipe podemparlar sovint. Hem sopat plegats adistància. És molt diferent de quan joviatjava i tenia notícies de casa, percarta, un cop al mes.- Ara ja has passat més tempsaquí que a Estats Units.- De fet, em sento més estranger al meupaís... Sobretot quan sento parlar enTrump i veig la gent com s’emocionaamb ell, em fa vergonya i tot! Fins queno he viscut fora no he estat conscientcom en són de ridículament patriòtics.- I des d’allà, com ens veuen?- Els crida molt l’atenció el caràcterfestiu. Els Regs, la Festa Major, el SensePortes, ara gegants, demà diables...Tenen la impressió que sempre estemcelebrant alguna cosa.

El Mike Gavin (1949, Evanston -Chicago) ha passat més de mitja vidaa Argentona. Aquest americà ambarrels irlandeses va marxar de casa,amb 22 anys, per descobrir Mèxic encompanyia d’un amic, tots dos a bordd’un Volkswagen escarabat.L’experiència li va agradar tant que hiva tornar, aquest cop fent autoestop, is’hi va quedar a viure durant un any.De tornada cap a casa es va posar atreballar en una escola bilingüe d’unbarri mexicà a Chicago. «Al cap de vuitmesos ja tenia asma i estava fart de laneu i el fred», recorda, així que va recór-rer novament a l’autoestop per arribara Nova York i allà agafar un vol fins aEspanya. «No sabia si m’hi estaria 2setmanes o 2 anys. I me n’hi he passat40».- És cultural aquest ànim viatger?- No ho sé, els meus germans estantots allà mateix. Però sí que és veritatque als Estats Units les persones sónmenys arrelades que no pas aquí. Defet, encara em sorprèn la cara que feienels meus alumnes quan els preguntavaon viurien.- Per què?- Perquè ni tan sols entenien lapregunta. A Argentona! Si sócd’Argentona, on vols que visqui? AMataró potser? No!!!- Als Estats Units és diferent?- És el contrari. Vam fer una reuniód’excompanys i de 70 només 2 viuenal mateix poble. El normal és marxar.Fins i tot quan és l’hora d’anar a launiversitat, mai esculls la que tens mésa la vora encara que sigui la millor delmón. Vas el més lluny possible.- Però manteniu el contactefamiliar?- Sí! Juguem a Scrabble per internet.Tinc obertes sis partides, cada dia faiguna jugada amb cadascun d’ells. Iaprofitem per fer un xat i fer la xerrada.- Però, us veieu?- Sí, aquest any es fa una trobada aDenver (Colorado). Hi aniran elsgermans, els fills amb les seves famílies.Seran 50. Però aquest cop jo no hi aniré.- Com vas decidir venir cap aquí?- Des de la meva estada a Mèxic iColòmbia em picava saber quina partde la cultura era sobreposada per laconquesta espanyola. Per descobrir-ho

«Tenen la impressióque sempre estemcelebrant algunacosa»