13cap08 TDR trobat internet.pdf

7/23/2019 13cap08 TDR trobat internet.pdf

1/50

ELS AMICS DELS TEUS AMICS....

SN ELS TEUS AMICS?Estudi sobre les xarxes socials

http://estudixarxes.blogspot.com

INSTITUT SALVADOR VILASECAREUS

Gener 2013

TREBALL DE RECERCA

MARC MASDEU AVILA

2n BAT A

TUTOR: JOAN CARLES FERRATER
http://estudixarxes.blogspot.com/http://estudixarxes.blogspot.com/http://estudixarxes.blogspot.com/


2/50

Els amics dels teus amics... Sn els teus amics?

Lhome s un animal social (Aristtil)


3/50


Abans de comenar vull agrair a totes les persones que han fet possible que aquest treball

sigui una realitat.

Primer que tot, al meu tutor que s qui ms mha guiat. Joan Carles, grcies pels teus

consells, per ensenyar-me que en poques paraules es pot dir molt i per confiar en mi.

A tots els professors que no han dubtat en utilitzar el seu temps per passar lenquesta enles seves hores de classe.

Als alumnes que han respost les enquestes, als que han fet els diaris de camp i als pares i

mares que, amablement, shan deixat entrevistar.

A les persones que, des de la universitat, shan interessatpel treball i han fet suggeriments

demostrant que confien en els joves digitals,en especial al Roger Martnez.

A la meva famlia, per estar sempre al meu costat.


4/50


Index

PRIMERA PARTMARC TERIC .......................................................................................................... 1

1. INTRODUCCI.................................................................................................................................. 1

2. ELS JOVES I LES NOVES TECNOLOGIES ............................................................................................ 3

2.1 Evoluci en les tecnologies de la comunicaci ......................................................................... 3

2.2 Evoluci dInternet .................................................................................................................... 4

2.3 Noves addiccions en els joves ................................................................................................... 5

3. XARXES SOCIALS .............................................................................................................................. 7

3.1 Concepte de Xarxa Social .......................................................................................................... 7

3.2 Teoria de les xarxes socials ....................................................................................................... 8

3.2.1 Teoria dels sis graus de separaci de Duncan Watts ........................................................ 8

3.2.2 Regla dels tres graus dinfluncia: Nicholas Christakis y James Fowler ............................ 9

3.2.3 Estudi de Dunbar ............................................................................................................. 10

3.3 Presncia de les xarxes socials a internet. ..............................................................................11

3.3.1 Tipus de xarxes socials .................................................................................................... 12

3.3.2. En quines xarxes socials estan els joves? ..................................................................... 18

3.4 Netnografia: la cincia de les xarxes socials ...........................................................................22

4. TEORIA DE LES TRES PORS. ESTUDI UOC (R. Martnez i I. Cuss) ..................................................23

SEGONA PARTPART PRCTICA ......................................................................................................24

5. ESTUDI SOCIOLGIC ......................................................................................................................24

5.1 Metodologia ............................................................................................................................25

5.1.1 Tcniques i instruments .................................................................................................. 25

5.2 Aspectes tics ..........................................................................................................................26

5.3 Resultats ..................................................................................................................................27

5.3.1 Resultats de lenquesta................................................................................................... 27

5.3.2 Resultats entrevistes pares ............................................................................................. 35

5.3.4 Resultats diari de camp ................................................................................................... 36

6. CONCLUSIONS ...............................................................................................................................38

7. PERSPECTIVES DINVESTIGACI I PROPOSTES..............................................................................41

8. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................................42

ANNEXOS ...........................................................................................................................................44

NDEX DILLUSTRACIONS ..................................................................................................................45

NDEX DE TAULES ..............................................................................................................................46


5/50


PRIMERA PART MARC TERIC

1. INTRODUCCI

Aquest treball no vol ser un manual tcnic de Facebook, Twitter o qualsevol altra xarxa social. El que

ens interessa s investigar ls social quefan el joves de les xarxes i qu pensen els adults sobre la

relaci dels joves amb aquestes xarxes socials.

Vivim en un moment tecnolgic ms avanat que mai. Els canvis, a partir de la Revoluci Industrial,

han transformat la nostra manera de viure. Mentre tant, les relacions socials tamb han canviat. Ara

b, aquestes relacions socials don parteixen?,quan sorgeixen?, per qu sn importants?...

Les persones som animals socials que vivim en grups, propers els uns als altres. Hem sobreviscut

perqu hem aprs a viure en grup. s per aix, que les nostres relacions socials sn tan importants.

A diferncia dels animals per, nosaltres tenim lhabilitat de pensar sobre el que pensen o senten els

altres. Daquesta manera podem influir o ser influts per ells.

El sociobileg O.Wilson 1, planteja una nova visi de la teora biolgica evolucionista de Darwin.

Explica que no noms ha sobreviscut lanimal ms fort sin aquell que ha sabut organitzar-se millor

amb el seu grup. Aix, ja no parlem de selecci individual sin de selecci de grup perqu en el

paleoltic, els homosapiens van sobreviure gcies a la creaci daquestesprimeres xarxes socials.

Seguint aquesta teoria i, en paraulesdeChristakis i Fowler 2, lHomo dictyous, del llat home i del

grec xarxa podria haver sigut lautntic Homo Sapiens.

Anant ms enll, veiem que els humans no vivim en simples grups sin en xarxes i aix segons

Harvard O.Wilson, s gentic.

Aquesta idea la reafirmen N.Christakis i J.H.Fowler i afegeixen que hi ha xarxes socials que

funcionen millor que altres. La que funcioni millor ser la que shaur adaptat millor.Aix es coneix

com Darwinisme digital3i vol dir que noms sobreviuran les millors xarxes socials, les altres aniran

desapareixent per poc s. Si apliquem aquesta idea als primers homnids, els que van tenir una xarxa

social millor (que permetia al grup accedir a ms menjar i defensar-se millor dels seus atacants) sn

els que van sobreviure.Ara, lgicament, tot ha canviat i les xarxes socials utilitzen eines molt diferents (internet, telfons

mbils) per si ho pensem b, les necessitats que tenim de connectar i dorganitzar-nos potser no

sn tan diferents a la dels nostres avantpassats.

Amb laparici dInternet sha creat un model dintercanvi dinformaci que ha facilitat i ha

intensificat els contactes entre la gent.

1El enfrentamiento inevitable J.L.Arsuaga, pg 10. Muy Interesante. Agost 2012. N 3752Christakis,N; Fowler,J.H. (2010), Conectados pp 232-233, Ed. Taurus, Madrid3Christakis,N; Fowler,J.H. (2010), Conectados,Ed. Taurus, Madrid


6/50


Les aplicacions dInternet han evolucionat des del correu electrnic, la web 2.0 fins a les actuals

xarxes socials. Aix, ha creat noves oportunitats per tamb pors (sobretot per gent ms gran que no

les coneix i veu que els joves les utilitzen molt).

Encara s aviat per veure quines conseqncies tindr tota aquesta tecnologia entre els joves per

est clar que hi seran.

Les conseqncies de ls daquestes nTICs ja es poden comparar amb les del s.XV, quan ls de

limpremta va apropar els llibres a la gent. Ara, ls de les aplicacions dinternet, apropen tamb la

tecnologia a la vida diria de la gent.

Segons un estudi de Manuel Espin 4 les difrncies en ls de les nTICs sn ms generacionals que

dorigen social o de gnere. La diferencia en qui fa servir les nTICs st ms en funci de ledat i no

del nivell socioeconmic o del sexe. Cada generaci t noms diferents.

Als ms petits (menors de 15 anys) sels anomena nadons digitals (aquests ja han nascut amb la

tecnologia). Els menors de 25-30 anys sels ha batejat com a generaci digital (sn els que estanms hores utilitzant tota aquesta tecnologia).

Per ltim,als majors de 35 anys sels anomena immigrants digitals(aquests no han nascut dins del

mn tecnolgic encara que ara hi tenen accs).

Per primera vegada i grcies al control que tenen daquesta tecnologia, aquests nadons digitals

dominenunes eines que els seus pares (i ja no diguem avis!) no controlen tant. Aix pot preocupar i

fer que sorgeixen certes pors.5

En aquest treball veurem qu en pensen de tot aix els joves i els no tan joves.

4La bretxa digital s generacional;Espin, Manuel, Institut de Joventut, Juny de 20115Cultures familiars, mitjans digitals i joves IN3-UOC


7/50


2. ELS JOVES I LES NOVES TECNOLOGIES

Tenim un fcil i constant accs a les noves tecnologies, aix, en principi sembla un avantatge per el

cert s que shaur desperar per veure si ho s realment.

El que est clar s que els joves sn els que utilitzen i compren ms tecnologia. Per aix, la publicitates fa sobretot, per ells. A ms, els joves sn els clients potencials del futur i, per tant, sels ha de

motivar perqu segueixin consumint.

LAgncia Catalana de Consum va fer un estudi lany 20106 a 1035 alumnes dESO amb lobjectiu

dinvestigar els hbits de consum dels adolescents (no universitaris) i fer propostes per a Tallers

deducaci del consumi campanyes informatives.

Segons aquest estudi, lordinador i el telfon mbil sn les tecnologies que els joves utilitzen ms. Els

resultats sorprenen, tant per ledat en que comencen a ten ir el primer mbil o ordinador, com per la

freqncia amb qu sels canvien. Anem a veure algunes dades ms destacadesde les enquestes: Daquests 1035 estudiants dESO: El 9227% tenen telfon mbil, el 9671% tenen ordinador,

ms del 50% tenen un ordinador familiar i un 45% el tenen personal.

La majoria dels joves es gasten menys de 900 en lordinador i sel canvien al cap de tres

anys. Ledat mitjana en que tenen el seu primer ordinador s entre els 6 i 12 anys.

El 5981% dels joves es gasten menys de 100 pel telfon mbil i sel canvien abans dels dos

anys. Ledat mitjana en qu tenen el seu primer telfon mbil s d11 anys.

Amb aquest estudi, queda clar que cada vegada ser ms difcil trobar a joves que no tinguin accs o

no spiguen fer servir les TICs.

2.1 Evoluci en les tecnologies de la comunicaci

En aquesta caricatura veiem com han evolucionanat els mitjans de comunicaci. El primer ha estat

lescriptura escrita, desprs limpremta, desprs la impressi, la difusi generalitzada de

publicacions, els e-mails i, per ltim, el ms nou,

les xarxes socials.

Al comenament els canvis eren lents (van

tardar molts anys per passar de la primera

escriptura a la impremta...) i, en canvi, ara sn

molt rpids.

6http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/uploads/Joves%20i%20tics.pdf

Illustraci 1 - Evoluci de la comunicaci
http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/uploads/Joves%20i%20tics.pdfhttp://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/uploads/Joves%20i%20tics.pdfhttp://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/uploads/Joves%20i%20tics.pdfhttp://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/uploads/Joves%20i%20tics.pdf


8/50


Un exemple del que diem sn els resultats que van sortir al Telenotcies de TV-3 del migdia, del 9 de

novembre de 2012, sobre un estudi duna empresa americana Comscoreque deia que els joves ja

no es comuniquen amb e-mails (correu electrnic tradicional) sin que ho fan pel Facebook,

Whatsapp...

2.2 Evoluci dInternet

Al 1958 neix lagncia del Departament de Defensa del govern dEUA DARPA (Defense Advanced

Research Projects Agency). s lagncia responsabledel desenvolupament de les noves tecnologies

militars. Apareix com a resposta al llanament del Sputnik (URSS) i amb lobjectiu de demostrar que

els americans tenen millor tecnologia que els russos.

Al 1969, neix la primera xarxa interconnectada. A travs duna lnia de telfon commutada es crea el

primer enlla entre les universitats de UCLA i Stanford.

Al 1972, DARPA s la responsable del desenvolupament i distribuci pblica dARPAnet, la primera

xarxa de comunicacions que funciona sobre la xarxa telefnica commutada i que donar origen a

Internet.

Al 1973, la DARPA comena un estudi sobre tcniques per interconnectar xarxes. La paraula Internet

vindr, precisament, de xarxes interconnectades.

Al 1989el fsic Tim Berners-Lee, crea el llenguatge HTML i al 1990ell i Robert Call van construir la

web WorldWideWeb (www) i el primer servidor web.

A partir dels anys 90comena doncs el boom dInternet perqu la pot utilitzar la gent normali no

noms els cientfics.

Al 1995hi ha un accs universal a la xarxa(el primer navegador NetScape Inc.cotitza a la Borsa de

Nova York. Les primeres empreses donen servei d'accs telefnic a internet: AOL, Compuserve,

Prodigy.Apareixen formats com elGIF animat (imatges), elMidi (msica) i elReal Audio (so en lnia).

Elregistre de dominis deixa de ser gratut i es fan les primeres emissions de rdio per internet les

vint-i-quatre hores.

Al 1996apareix elxato correu instantani, US Robtics crea el mdem de 56 Kbits/s. Tamb comena

la competncia entre els dos navegadors ms importants: Netscape i Internet Explorer.

Al 1997apareix la primera xarxa social SixDegrees. A Catalunya apareix Softcatal(una entitat sense

nim de guanyar diners) que tradueix programes al catal.

Al 1998, dos estudiants, Larry Page i Sergey Brin funden Google Inc (un motor de cerca). Tamb es

crea, de manera espontnia, el llenguatge colloquial del xat (amb emoticons i altres recursos

grfics). Comena a tenir xit el comer electrnic.

Al 1999, lestudiant Shawn Falling introdueix lapirateria a la xarxa. Sarriba a dos milions de dominis

dInternet.

Al 2000, WWW (la xarxa informtica mundial) supera els mil milions de pgines. Ono dna servei

daccs a la TV per cable.
http://www.aol.com/http://www.compuserve.com/http://www.prodigy.net/http://ca.wikipedia.org/wiki/GIFhttp://en.wikipedia.org/wiki/Musical_Instrument_Digital_Interfacehttp://www.real.com/http://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_d%27internethttp://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0dio_per_Internethttp://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0dio_per_Internethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Domini_d%27internethttp://www.real.com/http://en.wikipedia.org/wiki/Musical_Instrument_Digital_Interfacehttp://ca.wikipedia.org/wiki/GIFhttp://www.prodigy.net/http://www.compuserve.com/http://www.aol.com/


9/50


Al 2001, Jimmy Wales funda Wikipedia (lenciclopdia de contingut lliure i oberta a qui hi vulgui

contribuir).

Al 2002, arriba la consola Xbox de Microsoft. Al juny, es tradueix el sistema operatiu Windows XP al

catal. Apareix la xarxa social Friendster.

El 2003s lany de la msica a Internet. Neix Myspace (la xarxa social ms popular) i Apple crea la

botiga iTunes i el reproductor iPod. Google celebra el 5 aniversari com a lder de cercadors a la

xarxa. Apareixen les xarxes socials MySpace i Linkedin.

Al 2004 el navegador Firefox es comena a utilitzar ms que lExplorer de Microsoft. Als EEUU els

blocs (diari interactiu personal a Internet) sutilitzen a la campanya electoral. Apareix la xarxa social

Facebook. La Wiquipdia arriba a un mili darticles en100 idiomes.

Al 2005 Google surt a la borsa i ofereix Gmail (un servei e-mail de Google). Al febrer es funda

YouTube(una web per mirar i compartir vdeos). Apareix la xarxa social Tuenti.

Al 2006hi ha mil milions dusuaris dInternet (es preveu que al 2016 es dobli la xifra). Neix Twitter.

Sassocia Web 2.0amb les aplicacions web amb informacions interactives, com les xarxes socials,

els wikis (lloc web collaboratiu) o els blocs.Apareix la xarxa social Twitter.

Al 2007Steve Jobs, dApple presenta liPhone (molt ms que un mbil). Amazon presenta tamb el

Kindle, un lector de llibres electrnics revolucionari. La wiquipdia en angls arriba a 2 milions

darticles.

Al 2008Obama guanya les eleccions, amb lajut de Facebook i Twitter. Apareix, als EEUU, el primer

netbook (porttil petit)

Al 2009Spotify, permet accedir gratutament a la msica i es converteix en una revoluci a les xarxes.

Es comencen a vendre mbils amb Android (sistema operatiu mbil que utilitza aplicacions

descarregades des del Google Playtenda de software de Google-).

Al 2010, Steve Jobs presenta primer liPad dApple i uns mesos desprs liPhone4. Apareix la xarxa

social Pinterest.

2.3 Noves addiccions en els joves

Una persona s addicte quan alguna cosa timpedeix fer activitats bsiques que abans de la

suposada addicci feia.

Aquesta definici es complica quan ens referim a ls de les xarxes perqu aquestes formen part de

la nostra vida qotidiana. No cal esperar a arribar a casa per utilitzar-les ja que es poden fer servir a

qualsevol lloc i a qualsevol hora.


10/50


Segons el llibre de Royo.J (2008)7 lAssociaci Americana de Psiclegs, consideren que laddicci a

Internet s un nou transtorn mental. Lanomenen IAD i el defineixen com un s mal adaptat que

potencia laparici de quadres dangoixa i una disminuci significativa de les activitats qotidianes.

Els ciberdependents segons aquest autor sn usuaris compulsius dInternet que passen ms de 25

hores a la setmana, com a mitjana, a la xarxa i que tindrien webs i activitats preferides com, perexemple, foros de discusi, el correu electrnic, la realitzaci de pgines web, les webs

porngrafiques, les web de moda i actualitat, la msica i la compra en lnia.

A Catalunya shan creat els detectius on line, especialitzats en delictes informtics. Tamb hi ha

mossos desquadra que fan xerrades a alumnes dESO per evitar que siguin vctimes daquests

delictes informtics i que siguin conscients del qu fan.

Existeix un manual per a fer un bon s dInternet: la netiquette(1995). Nettiquette prov de dues

paraules: net (xarxa) i tiquette (bona educaci). Sn unes normes sobre com sha de comportar

lusuari dInternet.Un cas que va passar fa uns anys, serveix per explicar qu passa quan no es compleixen aquestes

normes. Ens referim al Sleeping rich, un noi holands de 17 anys que va guanyar molts diners

posant una (webcam) a la seva habitaci i gravant-se tot el dia en directe per Internet. Va crear un

xat pels seus fans i va vendre espais publicitris a empreses com Lego, Macintosh o Microsoft...

A lannex Ishi pot localitzar un recull darticles i recursos a internet sobre joves i addiccions.

7Royo, J (2008), Los rebeldes del bienestar, Ed. Alba, Barcelona


11/50


3. XARXES SOCIALS

3.1 Concepte de Xarxa Social

Des de la xarxa social ms simple (dos amics) a la ms complexa (on es connecten milers depersones) la pregunta s la mateixa: com es formen? com funcionen?... Perqu, est clar que

funcionen. Un motiu de la seva existncia s la necessitat que tenim de relacionar-nos, i un altre s

que els avantatges de tenir relacions socials sn majors que els seus inconvenients.

N.Christakis i J.Fowler8 expliquen, a travs dun exemple, la importncia destar organitzats. Ens

plantegen una situaci on hi ha una casa que sest cremant. Hi ha cent persones i un riu prop de la

casa. Ara b, com sorganitzen?. Si cada persona individualmet agafa un cubell daigua i el porta fins

a la casa tot sol... no acabar mai. En canvi, si les cent persones decideixen fer una cadena des del riu

fins a la casa s que podran apagar el foc. Per tant, una xarxa social

9

la podem definir com aquellaestructura social composta per individus (o organitzacions) anomenats "nodes" que estan lligats

(connectats) per un oms tipus d'interdependncia com araamistat,parentesc,interessos comuns,

intercanvis financers,relacions sexuals,creences, coneixements o prestigi.

Seguint a Christakis i Fowler, les relacions socials es centren en els nodes i els seus lligams. Les

estructures resultants, basades en grafs, sn molt complicades per la gran varietat de relacions que

hi surten.

Lestudi daquests lligams s important per veure com resolem els problemes i com ens organitzem.

Illustraci 2 - Aristes= relacions que hi ha entre ells.Nodes= persones Illustraci 3 - Capital social

Els nodes als quals una persona est connectat sn els seus contactes socials.

La xarxa tamb pot mesurar el capital social, que s la variable que mesura la collaboraci social

entre els diferents grups dun collectiu hum, s a dir, com ms relacions ms capital social. El

resultat grfic sassembla a un sociograma i s un diagrama on els nodes sn punts i els lligams sn

lnies.

8Christakis,N; Fowler,J.H. (2010), Conectados, Ed. Taurus, Madrid9http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social
http://ca.wikipedia.org/wiki/Estructura_socialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Interdepend%C3%A8nciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Amistathttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parentesc&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_sexual&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_sexual&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xarxa_sexual&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parentesc&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Amistathttp://ca.wikipedia.org/wiki/Interdepend%C3%A8nciahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estructura_social


12/50


En els ltims anys shan estudiat les xarxes des del punt de vista de la cincia i les matemtiques. Hi

ha enginyers que estudien les connexions de la cincia i les matemtiques. Nosaltres, per, ens

centrarem en les xarxes formades per persones. La ra de la importncia de les xarxes socials s que

es fan coses que una sola persona no pot fer (digual manera que el cervell fa coses que una sola

neurona no pot fer).

3.2 Teoria de les xarxes socials

3.2.1 Teoria dels sis graus de separaci de Duncan Watts

Aquesta teoria va ser proposada el 1929 per Frigyes Karinthy en una historieta que es deia Chains.

La idea era que el nombre de coneguts creix amb el nombre denllaos i, amb noms un petit nombre

daquests enllaos el conjunt de coneguts va creixent fins arribar a convertir-se en la poblaci

humana sencera.

Als anys 50Ithiel de Sola Pool (MIT)iManfred Kochen (IBM)van intentar demostrar aquesta teoria

matemticament per tot i que eren capaos d'enunciar la qesti "donat un conjunt de N persones,

quina s la probabilitat que cada membre d'aquests N estiguin connectats amb un altre membre via

k1, k2, k3 ,..., kn enllaos?" no van poder demostrar-la.

Al 1967 el psiclegStanley Milgram, va pensar una nova manera per comprovar si aquesta teoria era

veritat. L'experiment es va dir el mn petit de Milgram 10 i va consistir en seleccionar a l'atzar

persones del mig oest nord-americ. Aquestes havien denviar postals a un estrany situat a

Massachusetts, a milers de Km de distncia.Els remitents coneixien el nom del destinatari, la seva ocupaci i la localitzaci aproximada. Se'ls va

dir que enviessin el paquet a una persona que ells coneguessin i que pensessin que aquesta persona

fos la que ms probabilitats tindria, de tots els seus amics, de conixer directament al destinatari.

Aquesta persona hauria de fer el mateix i aix successivament fins que el paquet fos lliurat al seu

destinatari final.

Els participants esperaven que la cadena impliqus a moltssims intermediaris per la sorpresa va ser

que noms van necessitar entre 5 i 7 persones perqu el paquet arribs al seu destinatari. Stanley

Milgram va arribar a la conclusi que la mitjana eren els 6 graus de separaci. Cada grau de

separaci s una relaci dins duna xarxa: el meu amic (un grau), lamic del meu amic (dos graus),

lamic de lamic del meu amic (tres graus) i aix successivament fins al sis grau.

Aquesta idea la va tornar a recuperar al 2004, el socileg Duncan Watts,en un llibre Six Degrees: The

Science of a Connected Age, on confirmaque s possible accedir a qualsevol persona de qualsevol

part del mn en noms sis saltsi ho actualitza grcies a ls dinternet.

Segons aquesta teoria, cada persona coneix de mitjana, entre amics, familiars i companys de feina o

escola, a unes 100 persones. Si cada un d'aquests amics o coneguts propers es relaciona amb altres

10Documetal de la BBC El poder de los seis grados de separacin
http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ithiel_de_Sola_Pool&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/MIThttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manfred_Kochen&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/IBMhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stanley_Milgram&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Experiment_del_M%C3%B3n_Petit&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Experiment_del_M%C3%B3n_Petit&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Experiment_del_M%C3%B3n_Petit&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Experiment_del_M%C3%B3n_Petit&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Stanley_Milgram&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/IBMhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Manfred_Kochen&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/MIThttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ithiel_de_Sola_Pool&action=edit&redlink=1


13/50


100 persones, qualsevol individu pot passar un encrrec a 10.000 persones ms noms demanant a

un amic que passi el missatge als seus amics.

Aquests 10.000 individus serien contactes de segon nivell, que un individu no coneix per que pot

conixer fcilment demanant als seus amics i familiars que els presentin, i als que se sol recrrer per

ocupar un lloc de treball o realitzar una compra.

Aquest argument suposa que els 100 amics de cada persona no sn amics comuns. A la prctica, aix

significa que el nombre de contactes de segon nivell ser substancialment menor a 10.000 pel fet

que s molt usual tenir amics comuns en les xarxes socials.

Si aquests 10.000 coneixen a altres 100, la xarxa ja s'ampliaria a 1.000.000 de persones connectades

en un tercer nivell, a 100.000.000 en un quart nivell, a 10.000.000.000 en un cinqu nivell i a

1.000.000.000.000 en un sis nivell. En sis passos, i amb les tecnologies disponibles, es podria enviar

un missatge a qualsevol individu del planeta.

Evidentment com ms passos calgui donar, ms llunyana ser la connexi entre dos individus i msdifcil la comunicaci. Internet, per, ha eliminat algunes d'aquestes barreres creant veritables xarxes

socials mundials, especialment en segments concrets de professionals, artistes, etc.

3.2.2 Regla dels tres graus dinfluncia: Nicholas Christakis y James Fowler

Aquesta regla la van proposar N.Christakis i J.H Fowler11a partir dels estudis anteriors (el del Mn

petit de Milgram i el dels Sis graus de separaci de Duncan Watts).

Segons Chrisrakis i Fowler, una cosa sn els passos per connectar-nos entre si i laltra com s la

influncia dels nostres comportaments i opinions en aquests passos. Segons ells, la influncia de les

nostres opinions i compartaments no sextn sis graus sin que es redueix a tres graus.

Christakis y Fowler van descobrir per exemple,

que quan els teus amics sengreixen, tant tu

com els teus amics i els amics dels teus amics

teniu ms possibilitats dengreixar-vos. Lonada

dinfluncia pot arribar fcilment fins al 3r grau

dinfluncia per mai ms enll.

Altres dades de lestudi van ser: El 68% de lagent coneix a la seva parella a travs dun

intermediari, desprs del naixement dun

nebot, les probabilitats de tenir un fill

augmenten un 15% i el risc de ser obs es

triplica quan un amic es torna obs. Per ltim,

la felicitat dun amic augmenta la prpia en un

9% i la infelicitat la redueix en un 7%.

11Christakis,N; Fowler,J.H. (2010), Conectados, Ed. Taurus, Madrid

Illustraci 4 - Esquema Regla dels "3 graus d'influncia"


14/50


La Regla dels Tres Graus dInflunciademostra que el poder dinfluncia en les xarxes socials arriba

a un mxim de tres graus de distncia. Aix sembla poc per s moltssim si considerem que una

persona t com a mitjana de relaci a unes 20 persones (amics, familiars, gent de linstitut o de la

feina, parella...). Tres graus de separaci serien 20x20x20=8.000 (persones que no coneixem per

que poden influir a les xarxes).Aix no s una frmula matemtica i, per tant, hi pot haver diferncies individuals que facin que

algunes persones siguin ms o menys influenciables que altres.

3.2.3 Estudi de Dunbar

Un estudi de lantropleg evolutiu,Robin Dunbar, diu que el cervell hum s incapa de mantenir

relacions emocionals amb ms de 150 persones (el nombre Dnbar). En el seu llibre How many

friends does one person need?12

,Dunbar va estudiar la relaci entre la mida del cervell i la mida del

grup en diferents primats i desprs va extrapolar els resultats als grups humans. Va comprovar comels animals no poden mantenir la formaci de grups duna mida superior a la capacitat per rebre

informaci del seu cervell. Els homes, en canvi, poden formar grups socials ms grans perqu tenen

els cervells ms grans.

Lautor defineix grup com el nombre de persones a les que ens afegirem, sense sentir-nos

incmodes, i sense invitaci prvia en una trobada casual en un bar .O sigui, el nombre de persones

que reconeixes i amb qui mantens una relaci estable.

Dunbar va utilitzar un estudi que havia fet sobre tribus africanes i va veure que els poblats de

caadors-recolectors tenien tres tipus dagrupaments: el campament duna sola nit, la banda oaldeai la tribu. Les mitjans de la mida de cada grup eren de 38, 148 i 155 persones.

Dunbar tamb va trobar que els Huterites (grup cristi que viu i cultiva la terra a Dakota i Canad)

creuen que 150 s el nombre ideal perqu un grup funcioni b en societat sense necessitat de

policies ni de jerarquies (tots sn iguals).

Per ltim, tamb va trobar que la unitat bsica de lexrcit rom (el manipulo)era de 120 homes i

la mida del batalln (similar als exrcits moderns) era duns 180. Als exrcits moderns ls de

tecnologies no han fet variar gaire aquests nombre del grup.

En un estudi posterior, Dunbar va demostrar que el nombre mxim de persones per mantenir uncontacte ms ntim s de quatre.El mateix nombre s tamb lideal per mantenir converses.Una

de les estratgies que va seguir per demostrar-ho va ser recollir informaci sobre les reserves dun

restaurant. Durant 98 dies, 3078 grups van reservar taula en un restaurant de Massachusetts. La

mitjana de grups per taula va ser de 38. A ms, en sopars de grups ms grans, es tendeix de forma

natural a formar subgrups de quatre persones.

12Dunbar,R. (2010) How many friends does one person need? Ed.Faber and Faber, Gran Bretanya.


15/50


3.3 Presncia de les xarxes socials a internet.

En el segent grfic veurem un llistat on hi ha les 40 xarxes socials ms populars (pel nombre

dusuaris). Inclou tamb les plataformes socials per no les hem tret per no alterar lordre.Ranking

mundial

13

segons webempresa 20.com:

XARXA SOCIAL RANKINGMUNDIAL



Facebook 1 Slideshare 15 Badoo 29

YouTube 2 Instragram 16 Deviantart 30

Twitter 3 Reddit 17 Metacafe 31

Wikipedia 4 Yelp 18 Del.icio.us 32

QZone 5 Scribd 19 Netlog 33

LinkedIn 6 Viadeo 20 Taringa! 34

VKontakte 7 Stumbleupon 21 Multiply 35

Google+ 8 Hi5 22 Sonico 36

Tencent Weibo 9 Pinterest 23 Habbo 37

MySpace 10 Tuenti 24 Meetup 38

Flickr 11 TripAdvisor 25 Mylife 39

Renren 12 Xing 26 Bebo 40

Ning 13 Tagged 27

Orkut 14 Foursquare 28

Illustraci 5 - Ranking mundial de xarxes

En resum, entre les xarxes amb ms seguidors, destaquem les segents:

Facebook: 1.000 Milions dusuaris al 2012.

Twitter: 500 Milions dusuaris al 2012.

Qzone: 480 Milions dusuaris al 2012, noms a Xina.

Linkedin: 135 Milions dusuaris al 2012.

Instagram: 100 Milions dusuaris al 2012

Tuenti: 12 Milions dusuaris al 2012, noms son hispanoparlants.

Es confirma que Facebook s la xarxa que est en primer lloc, en segon lloc You Tube i en tercer

Twitter.

Augmenta ls de les xarxes socials a Xina amb Qzonei Tencent Weibo(Twitter xins.Tamb hi ha la

xarxa social ms popular de Rssia, Vkontakte, que est a la setena posici o Orkut, la xarxa msimportant del Brasil, que ocupa la catorzena posici.

Augment tamb de les xarxes ms noves com Instagram, Pinterest o Google+.

13http://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.html
http://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.htmlhttp://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.htmlhttp://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.htmlhttp://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.html


16/50


Illustraci 6 - Mapa de xarxes iRedes 2011

3.3.1 Tipus de xarxes socials

Segons Wikipedia14hi ha dos tipus de xarxes socials:

Analgiqueso off-line, formades per grups de persones relacionades entre s, i que es desenvolupen

sense sistemes electrnics o informtics connectats a la xarxa.

Digitalso on-line, originades als medis informtics i electrnics, que s on es desenvolupen.

Dins de les Digitals hi ha dos grups, segons ens centrem en els objectius o en el tema:Horitzontals

(genriques), dirigides a tot tipus d'usuaris, sense tema ni objectiu concret (Facebook, Orkut,

Identi.ca iTwitter...). Verticals (especialitzades) amb un tema i objectiu concret (de tipus professional

(Viadeo,Xing,LinkedIn), d'oci (Pinterest,Wipley, Minube Dogster,Last.fm i Moterus) o mixtes).

En aquest treball quan parlem de xarxes socials ens referirem a les xarxes on-line15 ...eines

telemtiques de comunicaci que tenen com a base el web, que sorganitzen al voltant de perfils

personals o professionals dels usuaris i que tenen com a objectiu connectar seqencialment als

propietaris daquests perfils a travs de categories, grups, etiquetats personals... lligats a la seva

persona o perfil professional...

14http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social15www.diccionari.cat
http://ca.wikipedia.org/wiki/Facebookhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Orkuthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Identi.cahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Twitterhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viadeohttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xing&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/LinkedInhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Pinteresthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Last.fmhttp://www.diccionari.cat/http://www.diccionari.cat/http://www.diccionari.cat/http://www.diccionari.cat/http://ca.wikipedia.org/wiki/Last.fmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Pinteresthttp://ca.wikipedia.org/wiki/LinkedInhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xing&action=edit&redlink=1http://ca.wikipedia.org/wiki/Viadeohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Twitterhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Identi.cahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Orkuthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Facebook


17/50


Anem a veure ara un recull general dalgunes de les principals xarxes socials agrupades per temes i

interessos dels usuaris:

Xarxes socials per i entre les empreses

Linkedin Xarxa per a professionals i per als negocis. Es va fundar

alsEUA el desembre de2002 i, oficialment per al pblic,

el maig de 2003.El principal objectiu d'aquesta xarxa s

posar en contacte gent que tenen negocis

Illustraci 7 - Linkedin

Wopred Xarxa social per a Pimes i contactes professionals, ampliar

la xarxa de negoci i oportunitats comercials.

Illustraci 8 - Wopred

Invierteme Xarxa social per a emprenedors i inversors.

Illustraci 9 - Invirteme

Tibbr Xarxa social per dins lempresa. Enlloc de seguir

persones, est centrada en temes, esdeveniments i

informaci que interessa.

Illustraci 10 - tibbr

Xarxes socials professionals. Centrades en una activitat professional

Formadores

en red

Xarxa per a formadors professionals

densenyament no reglat. Uneix oferta i

demanda de manera personalitzada per

tal de generar negoci.Illustraci 11 - Formadores en red
http://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_socialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/EUAhttp://ca.wikipedia.org/wiki/2002http://ca.wikipedia.org/wiki/2003http://www.wopred.com/http://www.wopred.com/http://invierteme.com/http://invierteme.com/http://www.formadoresenred.com/http://www.formadoresenred.com/http://www.formadoresenred.com/http://www.formadoresenred.com/http://invierteme.com/http://www.wopred.com/http://ca.wikipedia.org/wiki/2003http://ca.wikipedia.org/wiki/2002http://ca.wikipedia.org/wiki/EUAhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social


18/50


Xarxes socials centrades entre usuaris i empreses dun sector determinat

Masque

mdicos

Xarxa social privada que posa a disposici dels usuaris

la informaci ms completa respecte a serveis mdics

privats, pblics i associats a assegurances mdiques.

Illustraci 12 - Masquemedicos

Librofilia Xarxa social de recomanacions literries gratuta.

Illustraci 13 - Librifilia

Xarxes socials temtiques, centrades en tipus dactivitats doci, aficions

Pinterest Xarxa que permet trobar i compartirimatges ivdeos (de

tot el mn) aInternet.Elsusuaris poden crear i organitzar

per temes colleccions d'imatges, esdeveniments,

interessos, aficions, etc. Tots aquests continguts es

distribueixen en forma del que s'anomenen pinboards, i

que sn com uns taulers d'anuncis molt grfics Illustraci 14 - Pinterest

Dogster Xarxa social EUA per amants dels gossos i tot el relacionat

Illustraci 15 - Dogster

Obture Xarxa social per a fotgrafs professionals i aficionats.

Illustraci 16 - Obture

Sangakoo Xarxa social per a aprendre matemtiques.

Illustraci 17 - Sangakoo

Football

album

Xarxa social dinmica i divertida per discutir de futbol

amb els amics. A data del 13 de gener 2012 disposa de 4

lligues, lespanyola, largentina, lescocesa i langlesa.

Illustraci 18 - Pg Footballbum
http://masquemedicos.com/http://masquemedicos.com/http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatgehttp://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Internethttp://ca.wikipedia.org/wiki/Usuarihttp://www.dogster.com/http://obture.com/http://sangakoo.com/http://www.footballalbum.net/http://www.footballalbum.net/http://www.footballalbum.net/http://www.footballalbum.net/http://sangakoo.com/http://obture.com/http://www.dogster.com/http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuarihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Internethttp://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADdeohttp://ca.wikipedia.org/wiki/Imatgehttp://masquemedicos.com/http://masquemedicos.com/


19/50


Mubis Xarxa social centrada en els amants del cinema.

Illustraci 19 - Mubis

Okviajar Xarxa social per a fer viatges entre solters.

Illustraci 20 - OkViajar

Gamesband Xarxa social per a aficionats als videojocs.

Illustraci 21 - Gamesband

Xarxes socials horitzontals, transversals, genriques

Path Xarxa social per a compartir amb les amistats ms properes i

amb un lmit de 150 amistats per usuari.

Illustraci 22 - Path

Hi 5 Xarxa social centrada en els jocs socials. Molt coneguda a

Amrica Llatina i pels adolescents asitics.

Illustraci 23 - Hi5

Xarxes socials per edats i situacions socials

Post55 Xarxa social per a majors de 55 anys. Per fer activitats i

conixer gent.

Illustraci 24 - Post55
http://www.mubis.es/invitacionhttp://www.okviajar.es/http://gamesband.com/https://path.com/http://hi5.com/friend/displayHomePage.dohttp://www.post55.es/http://www.post55.es/http://hi5.com/friend/displayHomePage.dohttps://path.com/http://gamesband.com/http://www.okviajar.es/http://www.mubis.es/invitacion


20/50


Scuttlepad Xarxa social per a nens i nenes entre 6 i 11 anys.

Illustraci 25 - Scuttlepad

Erasmus Xarxa social per a estudiants derasmus.

Illustraci 26 - Erasmus

Nextdoor Xarxa social privada per compartir noms entre vens.

Illustraci 27 - Nextdoor

Xarxes socials de relacions professionals

Rock The

Post

Xarxa social per a emprenedors. Ofereix la possibilitat de

posar-se en contacte amb daltres empreses, gent amb

talent, inversors i possibles socis.

Illustraci 28 - Rock The Post

Goteo Xarxa social per a cofinanar i collaborar en projectes

collaboratius.

Illustraci 29 - Goteo

Redsocial.

creadores

Xarxa social per a professionals del mon de la cultura.

Illustraci 30 - Red social creadores

Tiching Xarxa social per a la comunitat educativa per trobar

continguts, compartir informaci i connectar amb altres

persones.

Illustraci 31 - Tiching
http://www.scuttlepad.com/http://erasmusu.com/es/https://nextdoor.com/http://www.rockthepost.com/http://www.rockthepost.com/http://www.goteo.org/http://redsocial.creadores.net/home.phphttp://redsocial.creadores.net/home.phphttp://es.tiching.com/index.htmlhttp://es.tiching.com/index.htmlhttp://redsocial.creadores.net/home.phphttp://redsocial.creadores.net/home.phphttp://www.goteo.org/http://www.rockthepost.com/http://www.rockthepost.com/https://nextdoor.com/http://erasmusu.com/es/http://www.scuttlepad.com/


21/50


Xarxes socials entre persones,centrades en un objectiu determinat

Causecast Xarxa social que permet a les empreses implicar al

personal en les causes solidaries que es promouen.Illustraci 32 - Causecast

Questionity Xarxa social que ens permet trobar i descobrir els

continguts de confiana que ms ens interessen.

Illustraci 33 - Questionity

Xarxes socials relacionades amb el check-in de lusuari

Yelp Xarxa social centrada en servei de recerques i

recomanacions dels usuaris sobre locals, negocis,

restaurants, oci...Illustraci 34 - Yelp

Facebook

Places

Aplicaci de Facebook per a mbils centrada en la

geolocalitzaci i posicionament del usuaris en els mapes

permetent compartir la informaci amb la resta dusuaris

de la xarxa social. Illustraci 35 - Facebook Places

Genoom Xarxa social privada, segura i gratuta. Serveix per crearlarbre genealgic de la teva famlia. Per sols els membres

de la teva famlia que tu hagis convidat podran veure la

informaci de la teva xarxa. A ms de larbre genealgic

pots compartir: fotografies, vdeos, documents i fer un

Frum Familiar.

Illustraci 36 - Genoom

Zagat Xarxa social recentment adquirida per Google i que es

centra en el check-in a restaurants que fan els usuaris

opinant.

Illustraci 37 - Zagat

Altres xarxes

Instagram s una aplicaci gratuta on els usuaris poden aplicar

efectes fotogrfics i compartir les fotografies en diferents

xarxes socials com Facebook, Twitter, Tumblr i Flickr.

Illustraci 38 - Instagram
http://causecast.org/http://www.questionity.com/http://touch.facebook.com/http://touch.facebook.com/http://www.zagat.com/http://www.zagat.com/http://touch.facebook.com/http://touch.facebook.com/http://www.questionity.com/http://causecast.org/


22/50


Mindalia Es tracta duna xarxa sense nim de lucre que est

pensada perqu les persones que hi entren es puguin

ajudar entre s

Illustraci 39 - Mindalia

Qzone Xarxa social xinesa, del 2005, que permet escriure blocs,

enviar fotos i escoltar msica i que t molt dxit.

Illustraci 40 - QZone

3.3.2. En quines xarxes socials estan els joves?

En aquest apartat veuem ms concretament, una selecci de les xarxes que utilitzen ms els joves.

Seguint el criteri, que hem vist abans, de la classificaci del Ranking Mundial16,les quatre xarxes ms

utilitzades per ordre de ms a menys usuaris sn: Facebook, Twitter, Linkedin i Tuenti. Daquestes

quatre, ampliarem la informaci de totes menys de Linkedin, perqu aquesta lutilitza la gent gran

per motius de feina.

Primer que tot, explicarem qui les va crear, els anomenats rics 2.0 o rics digitals 17:

Mark Zuckerberg, fundador del Facebook. Als seus 27 anys, ha connectat 1.000 milions de persones i

acumula una fortuna de 17.500 milions de dlars.

Jack Dorsey, creador de Twitter i president del Consell dadministraci. A comenament del 2008,

lempresa estava formada per 18 persones, al 2009 va multiplicar la plantilla per quatre.

Zaryn Dentzel, creador i president executiu de Tuenti. Neix a EUA, on estudia Relacions

internacionals i Literatura espanyola. Desprs de llicenciar-se ve a Espanya i funda Tuenti.

3.3.2.1 Facebook

Mark Zuckerberg, amb dos amics, va construir una comunitat virtual al 2004. Aquesta xarxa social era

noms per estudiants universitaris. El nom de Facebook prov del llibre decares, butllet que les

universitats dnen als alumnes que comencen una carrera perqu es coneguin entre ells. A partir del

2006 per ja es pot registrar tothom i ja no cal ser estudiants. Entre el 2007 i 2008 es llancen les

versions en espanyol, francs i alemany tradudes per usuaris gratutament per impulsar lexpansi

fora dels EUA.

16http://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.html

17Ciberfamosos: els gurus de les xarxes socials, El Peridico, 15 de gener d e 2012, pg 15-17
http://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.htmlhttp://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.htmlhttp://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.htmlhttp://www.webempresa20.com/blog/456-las-40-redes-sociales-mas-populares.html


23/50


A partir del 2008 facebook va crixer molt. En noms cinc setmanes passa de 150 milions d'usuaris a

175 i segueix creixent a un ritme de 600.000 per dia (segons estadstiques de comScore). s

impressionant perqu si fos un pas, seria ja el quart ms poblat.

Facebook s un espai web format per moltes xarxes socials, on els usuaris creen perfils i van afegint

material d'altres serveis (imatges de flickr, vdeos de youtube...) que comparteixen amb els seuscontactes. Des de Facebook es poden fer moltes coses: jugar, veure pellcules, descobrir nova

msica... Tot aix s possible perqu qualsevol pot fer mini-aplicacions que funcionin i s'integrin a la

plataforma. Aqu tenim la principal ra del seu xit i la que li dna ms valor ja que ja compta amb

ms de 20.000 programes de tercers.

L'rea principal de treball a Facebook s el nostre perfil, des del qual podrem anar configurant i

afegint tota la informaci. Els perfils: sn per les persones (aquestes s'agreguen contactes).Tenen un

lmit de 5.000 contactes.

Les pgines: sn per les empreses, productes (aquestes agreguen fans).No tenen lmit de contactes.Estan indexades pels cercadors.

Els grups: sn per a un conjunt de persones que tenen un inters com (els membres no han de ser

contactes entre ells).Tenen un lmit de 5.000 contactes.Permeten enviar missatges a tots els

membres del grup.

Es poden crear tres tipus de grups: Obert (qualsevol persona pot entrar), Tancat (ladministrador

decideix qui pot entrar), Secret (noms coneixen el grup dels membres i convidats)

Al facebook podem buscar, afegir amics i installar aplicacions. Aquesta instal.laci es fa en el propi

portal (no s'afegeix res al nostre ordinador). Es poden penjar esdeveniments (s una plataforma idealper avisar la gent d'on i quan es produir un fet). Fins i tot t un xat propi.

Primer tot era en angls per ara ja t versions en francs, alemany i castell. L'edat mnima per a

registrar-se a Facebook s de 14 anys (Espanya s el primer i nic pas on Facebook puja el seu lmit

d'edat a 13).

A partir del 2009-10 Facebook fa canvis importants com el rentat de cara de la seva interfcie

(sassembla a Twitter, decidir qui surt a la secci Notcies (pgina inicial que mostra l'activitat dels

nostres amics) o lesfanpagesde Facebook (ara enlloc de fans sn ..."A x persones els agrada aix").

Segons SocialBakers18

, a Espanya, al 2012 qui ms lutilitza sn la franja de poblaci que tenen entre35-44 anys.

3.3.2.2 Twitter

Twitter neix al mar del 2006 com un projecte dinvestigaci duna companyia americana

(Obviou,LLC) i es deia twttr. Els enginyers de telecomunicacions el creen amb la intenci de ser

18http://www.socialdente.com/2012/02/01/numeros-de-facebook-en-espana-enero-2012/
http://www.socialdente.com/2012/02/01/numeros-de-facebook-en-espana-enero-2012/http://www.socialdente.com/2012/02/01/numeros-de-facebook-en-espana-enero-2012/http://www.socialdente.com/2012/02/01/numeros-de-facebook-en-espana-enero-2012/http://www.socialdente.com/2012/02/01/numeros-de-facebook-en-espana-enero-2012/


24/50


un canal per enviar missatges de control. Aviat per aquests missatges es fan populars com un servei

dusuari per enviar textos curts entre telfons mbils (SMS). El primer tweet o piuladael fa un

dels seus fundadors, Jack Dorsey el mateix mar del 2006.

A loctubre del 2006, es decideix

llanar-lo pblicament i es farpidament molt popular. Twitter

comena fent servir el servei de

publicitatAdSense deGoogle, per

aviat ho deixa (prefereix guanyar

usuaris i, si cal, perdre diners).

Alsetembre de 2009, Twitter treu

canvis en els seus serveis, i accepta la

possibilitat de posar publicitat als seus

serveis en un futur. Al desembre de 2009 est disponible en castell. El febrer de 2012, Twitter es

compromet amb el periodista Albert Cuesta, principal responsable de la plataformatwitterencatal,

que al 2012 ja tindrem Twitter en catal.

Actualment, Twitter s una gran xarxa de comunicaci social i meditica, on shi poden trobar

persones, institucions, marques de productes comercials, poltics, mitjans de comunicaci i que va

molt b per facilitar les mobilitzacions ciutadanes.

Segons Wikipedia 19Twitter s un servei demicroblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir

missatges de text d'una longitud mxima de 140 carcters (tweets, tuits,o piulades) per mitj del

mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantnia....

Els microblogging sn les publicacions de text, traslladades a Internet, d aquests140 carcters com a

mxim (durada mxima dels missatges SMS) per explicar qu sest fent en cada moment.Aquesta

plataforma ha nascut amb ls de les dades en mobilitat i , per tant, s una de les aplicacions que ms

es fa servir en els telfons mbils amb accs a Internet.

Les actualitzacions estan en la pgina de perfil de l'usuari, i senvien de forma immediata a altres

usuaris que trien l'opci de rebre-les. Lusuari decideix, per defecte, si permet o no el seguiment

d'aquests missatges a qui vulgui.

Els usuaris reben les actualitzacions des de la pgina del Twitter de maneres diferents, a travs de

SMS, correu electrnic... Es publiquen uns 130 milions de piulades al dia.

Les relacions al Twitter sn diferents de la majoria daltres xarxes perqu les relacions que

sestableixen entre els usuaris sn asimtriques. s a dir, cada ususari t un conjunt dusuaris favorits

que es diuen Following(als que nosaltres seguim), als quals pots veure els seus tweets i, a la

vegada, posseeix un conjunt dusuaris dels que s favorit, que es diuen Followers(els que ens

segueixen) i que poden llegir el que ell escriu. Quan dos usuaris de Twitter es corresponen i un

segueix els tweet de laltre sanomenen Friends.

19http://es.wikipedia.org/wiki/Twitter

Illustraci 41 - Missatge dAlbert Cuesta i reposta dels responsables de Twitter
http://ca.wikipedia.org/wiki/AdSensehttp://ca.wikipedia.org/wiki/AdSensehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Googlehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Googlehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Setembrehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Microblogginghttp://es.wikipedia.org/wiki/Twitterhttp://es.wikipedia.org/wiki/Twitterhttp://es.wikipedia.org/wiki/Twitterhttp://es.wikipedia.org/wiki/Twitterhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Microblogginghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Setembrehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Googlehttp://ca.wikipedia.org/wiki/AdSense


25/50


Aix, podem publicar en obert o tenir el nostre canal privat (que noms llegiran els usuaris a qui

donem perms). La nomenclatura que es fan servir s aquesta: @ nomusuari per dirigir-nos a alg en

concret; # hashtag per etiquetar el nostre missatge i que es trobi ms fcilment (aix es formen els

trending topics o tems ms "calents" en cada moment); d @ usuari per enviar un missatge directe

que noms llegir ell.Noms es pot publicar text, per hi ha serveis que es poden afegir: imatges: twitpic, vdeos: twitvid,

arxius de tota classe com fotografies, vdeos, documents (word, power point, excel), arxius zip,

plugins o canons.

Els usos de Twitter sn molt variats i cada vegada ms allunyats de l'inicial " Qu ests fent?"(fa poc

sha canviat per "Qu passa?"). Per exemple, durant una conferncia, mentre els ponents estan

parlant els oients poden twitejaramb els seus amics. Els oients,aix, sn ms actius perqu fan que

persones que no estan en aquesta conferncia puguin participar-hi.

Un altre exemple s el de les passades eleccions d EUA, on els candidats demanaven el vot a travsde Twitter (els seguidors del canal dObama van ser uns 112.000 mentres que John McCain va tenir

noms 5.000 followers i ... va guanyar Obama).

Twitter tamb t moltes possibilitats com a canal per a empreses perqu pot avisar dofertes als seus

seguidors o informar novetats. Els Mitjans de comunicaci com El Pas, CNN o Times... tamb fan

servir Twitter per distribuir les seves notcies. Per ltim, no hem doblidar que Twitter serveix tamb

per xerrar amb els amics i passar-ho b, que s el motiu principal pel qual lutilitzen els joves.

3.3.2.3 Tuenti

s una xarxa social espanyola, creada el 2006 i que ja t ms de 14 milions dusuaris. El seus creadors

van ser Zaryn Dentzel i tres amics seus la pensan inicialment perqu lutilitzin els estudiants

universitaris, per, degut al seu xit, aviat es permet lentradaa tothom per segueix sent privat

perqu noms shi pot entrar amb invitaci.

A partir del novembre de 2011 es decideix que tothom pogus accedir-hi lliurament, noms donant

el seu nombre de telfon. Tuenti, poc desprs, tamb permet la creaci de grups de persones per

poder parlar a la vegada i enviar fotos pel xat.

Laccionista principal de Tuenti s Telefnica (90% de lempresa) i pertany a Movistar. Actualment

lempresa t ms de 250 treballadors de 21 pasos diferents. La seu est a Madrid.

Al juliol del 2012 Tuenti (que en un principi sutilitza noms a Espanya) sobre a tot Europa i a

Amrica. Sanuncien canvis importants com un servei multiplataforma en 12 idiomes o una nova

aplicaci Tuenti Social Messenger. Tuenti permet a lusuari crear el seu propi pefil, afegir usuaris

com amics i intercanviar missatges, fotos, vdeos, pgines o eventos. T servei de xat individual i en

grup i de vdeo o xat (amb una sola persona).

Per registrar-se cal tenir 14 anys i, en cas de dubte es demana la fotocpia del DNI. El cert per s

que molts menors de 14 anys shi registren igualment.


26/50


Tuenti no permet el registre dorganitzacions (noms de persones fsiques). Si que permet a lusuari

crear el seu propi perfil, pujar fotos i vdeos i contactar amb amics. Atres possibilitats sn crear

esdeveniments i etiquetar amics a les fotos. La pregunta s: quines sn les nostres zones de marxa.

Tuenti t una funci que es diu Tuenti llocs molt original: on hi ha un enlla on apareix informaci

del lloc i on shipoden escriure comentaris i penjar fotos del lloc. Tamb hi ha la possibilitat de queels usuaris comparteixin la seva ubicaci local amb la resta dels seus amics mitjanant el GEO

posicionament amb el mbil. Aix sest posant de moda amb serveis com foursquare (que

permet enviar a Facebook o Twitter el lloc en que estem en cada moment.

Cada setmana es registren al voltant de 8.000 usuaris i es calcula que cada usuari li dedica una

mitjana de dues hores per sessi.

3.4 Netnografia: la cincia de les xarxes socials

La netnografia 20s un mtode que va nixer a les universitats dEUA als anys 90 i que, a partir del

2000 es va aplicar a les empreses. El nom sel inventa Robert Kozinets, a partir de la paraula

etnografia(es basa en la recerca dinformaci que una persona fa sobre el terreny).

La netnografiaen canvi, utilitza sistemes informtics per buscar comunitats virtuals i passar desprs

totes les dades que shan trobatals especialistes (que sn els que treuran conclusions). El mtode

que fa servir la Netnografia s el de rastrejar els foros, xats ... per a saber el que pensen els

usuaris sobre un tema (oci, salut, cotxes, formaci...) i aix poder valorar les seves opinions i actituds

en relaci a determinats productes (que et volen vendre) o serveis (que et volen oferir).

Miguel del Fresno va escriure "Netnografia"21, on la defineix com "una nova disciplina o una

antidisciplina o una interdisciplina o, simplement, una teoria en construcci ".

En la introducci del seu llibre, Fresno explica que s impossible comprendre el ciberespai si no es t

en compte la cultura de la gent que est a les xarxes i afirma que, al ciberespai, s'escampa la

cibercultura (que seria com una barreja de les diferents cultures que tenen els usuaris de les xarxes).

Segons aix en lestudi netnogrfic sutilitzaun mtode qualitatiu i interpretatiu (sinvestiga a partir

de les opinions de la gent que est a internet) . En aquest mtode linvestigador es relaciona a les

xarxes, com si fos un usuari ms, per tal de poder veure els gustos o les preferncies dels

internautes. Ell no es dna a conixer per tampoc pot enganyar.

Aquest mtode tamb es pot aplicar a les idees, programes poltics o institucions . Aqui ja no parlem

danlisi de la publicitat (vendre productes) sin de propaganda (vendre idees per influir a la gent).

Una avantatja de la Netnografia, sobre altres tcniques d'investigaci social, s que les persones

actuen lliurement al comentar, twittejar... Linvestigador t un accs "directe" a opinions, a estils de

vida i a gustos sobre productes que duna altre manera no tindria.

20http://www.elmundo.es/navegante/2003/10/10/esociedad/1065788263.html21Fresno,M. (2011) Netnografia, Ed.UOC, Collecci TIC.CERO, Barcelona
http://www.elmundo.es/navegante/2003/10/10/esociedad/1065788263.htmlhttp://www.elmundo.es/navegante/2003/10/10/esociedad/1065788263.htmlhttp://www.elmundo.es/navegante/2003/10/10/esociedad/1065788263.htmlhttp://www.elmundo.es/navegante/2003/10/10/esociedad/1065788263.html


27/50


4. TEORIA DE LES TRES PORS. ESTUDI UOC (R. Martnez i I. Cuss)

Roger Martnez i Irene Cuss han fet un estudi al 2011, al Internet Interdisciplinary Institute de la

UOC: Cultures familiars, mitjans digitals i joves22on, a partir de lanlisi de la cultura de pares i

joves, reflexionen sobre les normes i els controls que uns i altres creen en ls que fan de les novestecnologies(TICs).

La Metodologia del treball sha basat en observaci, entrevistes i diaris de camp. El treball de

camp ha consistit a passar dues entrevistes per famlia (una al pare/mare i laltre al fill/filla). Als joves

tamb sels va demanar que omplissin un diari setmanal sobre ls que feien ells diriament sobre

aquestes tecnologies.

La mostra ha estat de 23 famlies amb fills de 4t dESO (15-16 anys): 10 dun Institut pblic (amb un

nivell socioeconmic mitj-baix) i 13 dun Institut privat (amb un nivell socioeconmic alt).

Els resultats daquestes 23 famlies no volen representars a tota la societat catalana. Lobjectiu haestat, simplement, identificar tendnciesen famlies de contextos socials diferents.

Els resultats daquest estudi han estat diversos per nosaltres ens centrem en com veuen els pares la

relaci dels joves amb les TICs i les xarxes socials.

En concret de les tres pors que els autors daquest treball han trobat:

1. Por a latracci excessiva (a les TICs)2. Por a exposar-se en excs3. Por a rebre una influncia negativa

La por a latracci excessiva t a veure amb la por dels pares a que els fills perdin el tempso

senganxin. Aquesta por la relacionen a perdre lautocontrol en els estudis, a no fer els deures i a

no treure bones notes. Tamb la relacionen a no saber aprofitar les prpies capacitats i

oportunitats (i aqu, curiosament, inclouen ls que ofereix aquesta tecnologia per al seu futur laboral

i personal).

Lapor a que sexposin en excs t a veure amb la falta de distinci entre la part pblica i la privada.

Aix s percebut pels pares com un descontrol o un risc que pot portar problemes als seus fills,

tant per la feina dun futur como per un possible assetjament (de coneguts o de desconeguts).

Lltima, lapor a rebre una influncia negativa (a travs de videojocs o dels continguts de Youtube,

del Facebook o directament de coneguts i amics per la xarxa...) s perqu als adults els preocupa que

els joves, en les seves ganes dexplorar accedeixen a pantalles amb continguts no propis per ells

(excs de violncia, de sexe...) i que, a partir daquesta influncia negativa sapartin del bon cam

social i laboral.

Els autors arriben a la conclusi que les principals pors associades a les tecnologies i els joves tenen a

veure amb els tres pors dexpectatives entre els quals tots hem de trobar el nostre equilibri: el treball,

el consum i lautenticitat.

22http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129.
http://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgwhttp://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgwhttp://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgwhttp://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgw


28/50


SEGONA PART PART PRCTICA

5. ESTUDI SOCIOLGIC

El ttol del treball Els amics dels teus amics...sn els teus amics? s fora indicatiu. El tema delamistat, que ja de per si s complicat, agafa noves dimensions dins del mn de les xarxes. s

possible tenir 500, 1000, 2000 amics...?

Aquesta investigaci no t la intenci de dir el nombre damics que pot tenir cadasc i, molt menys,

de saber si es fa un bon o mals daquestes amistats o de les xarxes en general perqu, entre

altres coses, no ens veiem capaos de decidir que s bo i qu s dolent.

Com diu Roger Martnez en el seu estudi 23 Lalfabetisme digital t el problema que pressuposa que

uns usos sn millors que els altres, quan aquest s un judici que depn molt del seu context.

El que s pretenem s investigar la relaci que els joves tenen amb les xarxes socials. Aquest estudiparteix de la idea que les xarxes socials poden canviar la forma de relacionar-nos tenint en compte

que la tecnologia, a mesura que evoluciona, ha anat canviant la nostra forma de viure.

Ls de les xarxes socials no t per qu afectar al rendiment escolar. Prenent com a referncia els

resultats de la investigaci Jvenes y Redes Sociales24de la P. Gonzlez, alumne de la UBU, a 529

alumnes de 4t dESO a 2n de BAT, on afirma que les xarxes socials, tot i que poden ser una font de

distracci, no tenen un impacte en les notes dels alumnes adolescents, a ms, ls de les mateixes

influeix positivament en la realitzaci dactivitats extraescolars.

Daltra banda,pensem que ls de les xarxes, en principi, ni millora ni empitjora les relacions amb elsamics per s que pot intensificar-les o prolongar-les.

Les preguntes de recercasn doncs:

1. Quina relaci tenen els joves amb les xarxes?

2. I si hi ha canvis en la forma de relacionar-nos: en qu consisteixen?.

Daquestes preguntes inicials sen deriven dos objectius:

1. Quin s fan els joves, els de lINS Salvador Vilaseca de Reus, de les xarxes socials.

2. Quina opini tenen els pares sobre la relaci dels seus fills amb les xarxes.

Del primer objectiu ens interessa veure si aquest s s noms social o ms ampli. Cal tenir en compte

que les xarxes es poden utilitzar per moltes altres coses, com hem vist a la part terica: per oferir o

demanar treball (com veurem en lentrevista a una Dra.de Recursos Humans que utilitza les xarxes

per fer la selecci de personal), per promoure activitats, per treballar en grup, per comprar, etc.

Del segon volem veure, en general, la visi que tenen els adults de les xarxes socials i concretament

si lopini dels pares sassembla a la dels fills. I, en el cas que sigui que no, en qu es diferencia.

23http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129.

24 http://www.eccus.net/index.php?option=com_content&view=article&id=5179:jovenes-y-redes-sociales-enganchados-si-pero-no-afecta-a-su-rendimiento-escolar
http://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgwhttp://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgwhttp://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgwhttp://www.eccus.net/index.php?option=com_content&view=article&id=5179:jovenes-y-redes-sociales-enganchados-si-pero-no-afecta-a-su-rendimiento-escolarhttp://www.eccus.net/index.php?option=com_content&view=article&id=5179:jovenes-y-redes-sociales-enganchados-si-pero-no-afecta-a-su-rendimiento-escolarhttp://www.eccus.net/index.php?option=com_content&view=article&id=5179:jovenes-y-redes-sociales-enganchados-si-pero-no-afecta-a-su-rendimiento-escolarhttp://www.eccus.net/index.php?option=com_content&view=article&id=5179:jovenes-y-redes-sociales-enganchados-si-pero-no-afecta-a-su-rendimiento-escolarhttp://www.eccus.net/index.php?option=com_content&view=article&id=5179:jovenes-y-redes-sociales-enganchados-si-pero-no-afecta-a-su-rendimiento-escolarhttp://www.google.es/url?q=http://in3wps.uoc.edu/ojs/index.php/in3-working-paper-series/article/download/n11-martinez-cusso/1129&ei=YexxUOi7HqTJ0AXx-4CYCw&sa=X&oi=unauthorizedredirect&ct=targetlink&ust=1349645161501954&usg=AFQjCNEr3sLLJQ6jBHs_YoqO4bU4CrXMgw


29/50


5.1 Metodologia

Sutilitza una metodologia mixta quantitativa/qualitativa perqu no es tracta denfrontar-les sin de

combinar-les per donar millor resposta a les preguntes de recerca.

El treball consta de dues fases. En la primera fase sha treballat la part terica consistent endocumentar-nos i fer recerca dinformaci destudis trobats per internet. Shan utilitzat llibres,

revistes, diaris, vdeos, programes de rdio, estudis on-line i material dinternetreferenciats al llarg

del treball i a la bibliografia. En la segona fase sha treballat la part prctica. Aquesta consta dun

treball de camp que implica diverses tcniques dinvestigaci: entrevistes, enquestes i un diari de

camp.

La informaci qualitativasobt a partir de dos tipus dentrevistes. Una, a una directora de Recursos

Humans (que utilitza les xarxes tamb per a fer selecci de personal...), i laltra a diferents pares i

mares que tenen fills de les edats de la mostra destudi, s a dir entre 11-12 a 16-17 anys. Les

entrevistes senregistren amb una gravadora i es podran escoltar a travs del blog del TR i a travs

del mbil amb el codi QR.Tamb hi ha un diari de camp, que es passa a diversos joves triats a latzar.

La informaci quantitativa lobtenim de lenquesta. La manera dobtenir dades s a partir de la

tcnica del qestionari que es passa a alumnes de lIns Salvador Vilaseca,de 1r dESO a 1r de BAT.

Tamb sha establert una srie de contactes via e-mailamb el professor de la UOC , Roger Martnez,

que ha intervingut en el desenvolupament metodolgic, en concret, en la confecci del Diari de

Camp.

Per ltim, sha enviat un mail i un missatge al seus Facebooka N.H Christakis i J.H. Fowler (autors delllibre Conectados)per no sha obtingut cap resposta. (A lAnnex IIIes pot localitzar els e-mails).

5.1.1 Tcniques i instruments

5.1.1.1 Confecci del Qestionari dAlumnes:

La poblaci don sha extret la informaci del qestionari sn els alumnes de lINS Salvador Vilaseca,

de Reus. Aquest centre, conegut per ser el primer institut de batxillerat de Reus, s lnic de la ciutat

on tots els alumnes dESO tenen l1x1 (la qual cosa fa que tot lalumnat tingui ordinador propi) i

aposta clarament per ls delles nTICs.. s de titularitat pblica, per a Batxillerat t molts alumnes

que procedeixen duna escola concertada de la mateixa zona.

A 1r dESO hi ha 125 alumnes, a 2n dESO 90, a 3r dESO 115, a 4t dESO 90 i a 1r de Batxillerat (dirn)

115.

Per tal que la mostra de lenquesta sigui representativa i es pugui generalitzar a tots els alumnes de

lInstitut Salvador Vilaseca shautilitzat una frmula matemtica que es mostra a lAnnex II. Aquesta

frmula ens indica que la mostra mnima ha de ser de 144 persones. Daquests la meitat(72) han ser

nois i laltre meitat (72) noies perqu aix podrem comparar les respostes en funci de la variable

sexe.


30/50


Pel que fa a les edats, com ja hem dit, hem agafat alumnes de 11-12 anys (1r dESO) fins a 16-17 anys

(1r de batxillerat).

El qestionari consta de 20 tems, la major part dels quals tenen resposta tancada. Hi ha alguna

pregunta de resposta oberta que sanalitza qualitativament.

Per a lelaboraci de les preguntes sha fet la prova dels judicis dexperts. Shan enviat les

preguntes al tutor del TR, a un profe de la UOC i a un profe de la URV dEconmiques i shan anat

modificant els tems a partir dels seus consells.

Les enquestes es passen a travs de formularis penjats a googledocs, grcies als professors que les

passen als seus alumnes en hores de tutoria.

La finalitat dels qestionaris s poder explicar les opinions dels joves sobre ls que fan de les xarxes i

poder interpretar els resultats en percentatges.

5.1.1.2 Confecci de lentrevista als paresLestructura de lentrevista s pautada i consta dun qestionari amb 20 preguntes breus tot i que

tamb nhi ha alguna de ms oberta (on es pot opinar ms lliurement). Lentrevista est pensada per

ser resposta de forma individual i, per tant, no conjuntament amb un grup de persones.

La forma de recollir les dades s enregistrant la veu amb una gravadora i prvia autoritzaci dels

entrevistats, penjar-la a Internet per tal que es pugui escoltar al blog del TR i tamb, per poder

accedir-hi, a travs dun codi QR.

La finalitat de les entrevistes s tenir informaci qualitativa sobre lopin i que els adults/pares

tenen sobre quin s fan els joves de les xarxes socials i si posen normes al seu accs.

5.1.1.4 Confecci de Diari de Camp

Per ltim, hi ha un diari de camp de joves de diferents edats, on hi ha un registre setmanal sobre

com, quan i on es connecten dia a dia (durant una setmana sencera) a les xarxes.

La finalitat dels Diari de Camp stenir una visi de la cultura de les xarxesa travs de qui la viu , a

ms de la de lobservador que els investiga. A ms, serveix tamb per veure el contexten que es

mouen aquests joves.

5.2 Aspectes tics

Sha tingut en compte tamb les qestions tiques en la investigaci. Sha comptat amb el

consentiment voluntaride les persones a qui sha dirigit la recerca. Sha respectat lanonimatde tots

els participants, inclosos els de les entrevistes i els diaris de camp. Tamb es retornar els resultats

del treball i per aix hem elaborat un blog a partir del qual accedir a totes les dades.


31/50


5.3 Resultats

5.3.1 Resultats de lenquesta

Sexe:De 220 persones enquestades, 113 noies i 107 nois.

Edats: El 40% tenen 12-13 anys, el 53% entre 14-16 anys, el 4% 17 anys i el 2% 11 anys.

Nacionalitat: El 75% sn dEspanya, el 9% del Marroc i, el 16% de diferents pasos (India, Xina,

Rumania, Colombia, Rep.Dominicana...)

Preguntes Enquesta:

1. Ets membre dalguna xarxa social?

Nois Noies

Taula 1 - Ets membre dalguna xarxa social?

Facebook s la xarxa social on esconnecten ms tant els nois (100%) com les noies (99%).La segona

s Tuenti i amb resultats molt igualats: nois (48%) i noies 46%. La tercera s Twitter per aqu el

percentatge ja sn diferents: nois (36%) i noies (51%).

2. A quina edat et vas registar per primera vegada?

Nois Noies

Taula 2 - A quina edat et vas registar per primera vegada?


32/50


Els resultats sn molt similars en ambds sexes. La franja dedat en la que es registren a una xarxa

social, per primera vegada, s dels 10 als 12 anysi els percentatges sn un 61% en els nois i un 57%

en les noies.

Als 6 anys hem trobat un 4% de nois i cap noia. En canvi a la franja de 7 a 9 anys hi ha un 36% de

noies i noms un 12% de nois.

De la franja 13-16 els resultats sn similars en els nois ( 24%) i en les noies (28%)

En global, es connecten lleugerament abans, per primera vegada, a les xarxes les noies que els nois

per sense una diferncia molt marcada. A partir dels 13 anys les diferncies sescurcen.

3. En quina xarxa?

Nois Noies

Taula 3 - En quina xarxa?

No hi ha diferncies, tant nois com noies, a la primera xarxa social que es connecten s Facebbok,

els nois per en un percentatge ms alt (72%) que les noies (55%). Per contra les noies shi han

connectat a xarxes ms variades com Messenger (21%), Tuenti (8%), Twitter (3%) o Altres (11%).

4. Quant temps dediques al dia per connectar-te a la xarxa?

Nois Noies

Taula 4 - Quant temps dediques al dia per connectar-te a la xarxa?

Els resultats sn prcticament iguals. El 57% de nois es connecten entre 1h i 3h diriesa les xarxesmente que el 55% de noies es connecten tamb durant el mateix temps.


33/50


A la franja superior, ms de 3h diries, els resultats tornen a ser molt igualats: el 19% del nois enfront

del 21% de les noies.

5. Et connectes a la xarxa per la nit?

Els resultats sn idntics, el 64% tant dels nois com de les noies es connecten per la nit mentre que

el 36% dels nois i de les noies diuen que no. Novament no hi ha cap diferncia per sexes.

6.Fins a quina hora et connectes aproximadament?

Nois Noies

Taula 5 - Fins a quina hora et connectes aproximadament?

Dels que han contestat que s es connecten a la nit, el 54% dels noisho fan de les 10h a la 1hde la

matinada i el 58% de les noiesen aquestes mateixes hores.

De 2h de la matinada a les 5h trobem que es connecten ms els nois (9%) que les noies(7%). Cal

tenir, a ms, en consideraci que en la mostra hi ha 6 nois ms que nois.

7. Creus que et connectes ms temps del que tagradaria?

No hi ha diferncies per sexes, el 25% dels nois diuen que es conecten ms temps dels que elsagradaria enfront del 30% de les noies. Les noies serien una mica ms conscients que els nois, per

amb molt poca diferncia.

8.1 Quina s la xarxa social en qu tens agregats ms amics?

Ambds sexes coincideixen que s Facebook per els nois (92%) tenen un percentatge ms alt que

les noies (84%). Les noies novament entren ms a altres xarxes com Tuenti ,10%,enfront del 7% dels

nois o Twitter 4% enfront del 2% dels nois.


34/50


Nois Noies

Taula 6 - Quina s la xarxa social en qu tens agragats ms amics?

8.2 Aproximadament quants?

Nois Noies

Taula 7 - Aproximadament quants?

Els resultats sn molt igualats, el 63% dels nois i el 61% de les noies afirmen tenir entre 100 i 600

amics. En els dos sexes la franja on hi ha un percentatge ms alt s entre 200 i 400 amics , tot i que

en les noies s ms alt (un 25% de nois enfront dun 34% de noies).

A les franges ms altes de 600 a 1000 amics, en canvi, trobem un resultat ms alt en els nois (un

21%) respecte a les noies (un 13%). En els dos sexes hi ha un 5% que no responen.

9. Quanta gent tens agregada a alguna xarxa social, que no coneixes de res?

El 47% dels enquestats reconeixen tenir persones agregades que no coneixen de res . Daquests la

mitjana de persones que tenen agregades, sense conixer-los, s de 61.


35/50


10. Per qu utilitzes les xarxes?

Els resultats sn similars, la primera opci s la mateixa: Per estar connectats amb els amics. Les

altres opcions sn: Per fer amics i Per penjar fotos i vdeos.

Nois Noies

Taula 8 - Per qu utilitzes les xarxes?

11. Qu et motiva a entrar a alguna xarxa social?

Nois Noies

Taula 9 - Qu et motiva a entrar a alguna xarxa social?

Les noies es connecten sempre mentre fan la feina (34%) o desprs dhaver fet la feina (32%)

mentre que els nois com a primera opci prefereixen entrar a les xarxes quan estan avorritso no

saben qu fer (independentment que tinguin feina o no). Ara b, la segona opci dels nois, encara

que amb un percentatge ms baix, tamb s la de fer primer la feina i desprs connectar-se (24%).

12. Tens o has tingut alguna parella a qui hagis conegut a travs de les xarxes?

Eels resultats, com ens ha passat a la pregunta 5, sn idntics: noms el 25% de nois i noies afirmen

haver trobat parella a travs de les xarxes i el 75% diuen que no.


36/50


13. Has conegut algun amic/ga nou a partir de Facebook? Sense comptar a una parella.

Els resultats tornen a sortir molt igualats. Les noies puntuen una mica ms alt. Aix tenim que el 58%

de les noies reconeixen haver fet amics nous grcies a les xarxes enfront del 55% dels nois.

14. Creus que la teva vida social seria diferent si no et poguessis connectar-te a les xarxes? En

quin sentit?

El 55% dels enquestats creuen que la seva vida seria diferent sense les xarxes socialsenfront al

38% que creuen que no. El 7% restant no ho saben.

Dels que han respost que No aquestes sn algunes de les respostes ms significatives: La meva vida

social no seria diferent perqu:

Si no hi hagusin xarxes jugaria o escoltaria msica que tamb magrada

Perqu existeix el telfon Sortiria al carrer amb els amics

Dentre els que han dit que S canviaria la seva vida sense les xarxes, alguns dels motius sn:

Estaria ms avorrit/da

No podria parlar tant amb els amics llunyans

Ara estem sempre junts (amb els amics)

No seria jo

No seria tan popular

Dentre aquestes respostes cal destacat que 4 persones opinen que les xarxes si que canvien laseva vida per perqu els fa perdre el temps i 3 creuen que aniria millor la seva vida sense elles.

15. Consideres que el Facebook i les xarxes socials, en general, sn eines tils? Per qu?

El 85% creuen que les xarxes socials sn tils i noms l11% creuen que no ho sn. El 5%

restantersones no ho saben.

Dentre els que han dit que No aquests sn alguns dels motius:

Sn perilloses

Distreuen No sereveixenper res

Perqu la gent es torna boja i les parelles es barallen

Els principals motius dels que han dit Si sn:

Perqu van b per comunicar-te amb amics

Per fer deures i preguntar quan no has anat a linsti )

Per contactar amb famlia de fora delpas i/o amics llunyans

Per comunicar-nos gratutament

Per conixer gent nova


37/50


16. Quins creus que sn els avantatges de les xarxes socials?

Nois Noies

Taula 10 - Quins creus que sn els avantatges de les xarxes socials?

Tant els nois com les noies coincideixen en les seves dues primeres opcions, per les noies tenen un

percentatge ms alt en la primera opci i els nois en la segona:

1 opci Estar en contacte amb gent que si no perdies de vista (Noies: 84% Nois: 76%)

2 opci Veure a la gent que tu vols (Nois: 40% Noies: 34%)

17. Quins creus que sn els inconvenients de les xarxes socials?

Nois Noies

Taula 11 - Quins creus que sn els inconvenients de les xarxes socials?

Dels tres principals inconvenients, tant nois com noies coincideixen que els preocupa molt que

pengin fotos seves(58% nois) i (82% noies), desprs no controlar el que posen els altres (56% nois) i

( 58% noies) i, per ltim, que parlin malament de t, ( 43% nois) i un (42% en les noies).

A ambds sexes els preocupa ms que pengin fotos seves que no pas que parlin malament dells.

18. En quin any va arribar Facebook a Espanya?

Noms el 40% dels enquestats han contestat algun any, el 60% restanten han contestat directament

que no ho sabien. Tres persones han afegit, a ms, que ni els importa saber-ho.


38/50


Del 40% que ha respost, nom

Documents

13cap08 TDR trobat internet.pdf