núm. 225 la marinaMARÇ14ANY XX

www.lamarinadigital.cat

Cinquanta anysd’‘Els altres catalans’

Aquest any es compleig mig segle dela publicació d’Els altres catalans,l’històric llibre de Paco Candel queanalitzant el fenomen de la immigracióa Catalunya a l’època franquista. Unacte institucional al Palau de laGeneralitat va servir per donar el tretde sortida a un seguit d’homenatgesque es duran a terme aquest 2014.Pàg. 3 i opinió

La Marina recuperala lluita veïnal

Cada dimecres centenarsde persones surten al carrerper reclamar l'arribada delMetro al barri (pàg. 10)

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

ANTONIO RUBIO RAMOS

la marina // Març 2014MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

Ja fa dos mesos que els veïnsi veïnes de la Marina es tro-ben al carrer tots els dime-

cres per reivindicar allò que por-ten més de 25 anys reclamant:l’arribada del metro als únicsbarris de Barcelona que encarano en tenen.

Més de 25 anys. Com diuen encastellà: Nada nuevo bajo el sol.Però no és la injustícia queaquesta llarga espera representael que pretén destacar aquesteditorial (ho hem fet tantes vega-des des de fa tant de temps i -perdesgràcia- ho farem tantes vega-des en el futur, que els nostreslectors ho sabran entendre).

El que volem posar de relleu enaquest espai és que per fi elsveïns i veïnes de la Marina hanrecuperat allò que mai no vanperdre del tot, però que moltsrecordàvem amb nostàlgia: elseu esperit lluitador.

Potser els més joves ho igno-ren, però al llarg de la seva histò-ria els ciutadans de la Marina hansortit al carrer per reivindicar,denunciar, reclamar, rebutjar...En definitiva, per aconseguir allòque consideràvem just per alsseus barris. El rebuig a la incine-radora, les protestes contra lainseguretat i degradació de CanTunis, el mateix metro... Podríemtrobar un bon grapat d’exemples.

Sortir al carrer, alçar la veu,expressar-nos, manifestar-nos...Són drets que tenim com a ciuta-dans i ciutadanes i els veïns iveïnes que -plogui o faci fred-surten cada dimecres al carreraixí ho entenen.

Sempre, però, trobem opinionsescèptiques ("de què servirà?","ara no hi ha diners", "és impos-sible",...). Bé, més enllà de lespossibilitats reals d’aconseguirque es reprenguin les obres enun curt termini, és injust dir queaquestes protestes són inútils.

El passat 19 de febrerl’Ajuntament anunciava millores acinc línies de bus als nostresbarris (més informació a la pàg,10). Una petita victòria, és cert,però és a base d’aquestes petitesvictòries que s’acaben guanyantles batalles i la de l’arribada delmetro a la Marina també l’acaba-rem guanyant.

La vorera del Carrer deMare de Déu de Portentre Carrer del Foc i

Carrer Sant Eloi a la alçadade l’antiga escola de Portmereix un canvi de nom.Proposo que diguem CarrerEstret. Molts pobles en teneni en alguns casos segur queno ho són tant: un metreescàs, tot just per poder-hipassar amb un cotxet debebè o una cadira de rodes.Ni tan sols compleix amb lesnormatives que el propiAjuntament demana per alslocals i espais d’ús públic!Podrien solucionar el temaabans d’ampliar-ne altresque ja ho són en comparacióamb aquest. El canvi de només una opció, a la ciutat deBarcelona no hi ha encara,Carrer Estret.

L’esperitd’un barri

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catFacebook: diarilamarinaTwitter: @lamarinacatC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

DirectorJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol i Sara Torremocha

Maquetació i edicióMartí Molina

Redacció i fotografiaAgustín Forteza, Carla Genís,Jordi Gispert, Sònia Maza,Raquel M. Martínez, MartíMolina, Natàlia Morales, MiquelVera, Rafel Vidal, Iris Vieiros,Araitz Pippers

Col·laboradorsJulio Baños, Juan Bibián, MireiaGargallo, Marc Gispert, Anna T.Herrera, Pepe Caracoles"Macondo", Anna Mir, MíryamReyes, Xavier Sanz, GuillermoSegador, Paula Stanislavsky i M.Jesús Valderas

Edició DigitalRaquel M. Martínez i Aran Comín

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de:

la marina // Març 2014 TEMA DEL MES 3

50 anys d’‘ElsAltres Catalans’,de Paco Candel

La Generalitat acull l’acte institucional percelebrar l’aniversari de la publicació de

l’històric llibre de l’escriptor

MARTÍ MOLINA

Ja fa cinquanta anys que Paco Candelva escriure Els altres catalans (1964),un dels llibres cabdals de la bibliogra-

fia de l’escriptor, i que descriu les múlti-ples problemàtiques dels immigrants quevan arribar a Catalunya a la primera mei-tat del segle XX. Una narració sincera, enprimera persona, que avui en dia encaraté vigència.

El 17 de febrer es feia l’acte institucio-nal commemoratiu a la Generalitat, el pri-mer d’una sèrie d’esdeveniments ambquè es vol homenatjar l’escriptor duranttot un any. N’hi haurà de diferents tipus,des del memorial Francesc Candel perrecordar Max Cahner, editor d’Els altres

catalans, passant per diferents debats iactes acadèmics, la presentació del llibreBarcelona i Candel, l’estrena de l’obra deteatre Els altres catalans o la inauguraciód’un monument, entre d’altres.

“A Catalunya vam tenir la sort de tenirun Candel”, deia l’expresident Jordi Pujol,

que juntament amb Artur Mas van encap-çalar l’acte al Palau. Pujol afegia: “UnCandel no és un especialista però és algúque viu el problema des de dins, que elviu en ell mateix. I que a més a mésaquesta experiència no se la queda perell. Fa que en participi la societat i es dónala circumstància que és capaç d’explicar-ho d’una manera entenedora, no sàvia iimpactant”.

Pujol va destacar la capacitat d’integra-ció de l’escriptor i va assegurar que laseva visió de la immigració, que va deixarplasmada l’any 1964, recull molts delsproblemes que té actualment Europa,també pel trànsit de persones a la recercad’un futur millor.

De la seva banda, el president de laGeneralitat, Artur Mas, qualificava Candelcom “un alquimista de les relacions huma-nes”. “No va ser un especialista, no teniael títol de sociòleg. Però no li calia. Va serun mestre”, afegia el cap del Govern, quedurant l’acte també va llegir una carta de

Maria Candel (fillade l’escriptor) que li ha enviat per-

sonalment per agrair-li els actes de cele-bració i en què qualificava el seu parecom un “home estimat per tots”.

També hi va intervenir el sociòlegSalvador Cardús, que va qualificar Candelcom “un dels deu personatges més imor-tants que hi ha hagut al país al segle XX”.Cardús va recordar petites anècdotes dela publicació del llibre, com que l’editorMax Canher va encarregar-li el llibre el1958 i que va proposar-li de títol‘Nosaltres els immigrants’. Una propostaque Candel va rebutjar enèrgicament.

El sociòleg també va destacar la capa-citat de Candel per estudiar i entendre laimmigració i explicar-la d’una manera tanclara i entenedora, ressaltant que l’any dela seva publicació, “en només tres setma-nes es van vendre 30.000 exemplars”.

A l’acte també hi van intervenir el direc-tor del Centre d’Història Contemporàniade Catalunya, Jaume Sobrequés, l’exdi-putat al Parlament de Catalunya RafaelHinojosa i el president de la FundacióPaco Candel, Pere Baltà. Aquest últim vaagrair les facilitats i la feina feta per partde tots els membres de la fundació i detotes aquelles institucions que han acollitd'una manera entusiasta el projecte de

commemoració del50è aniversari. A més a més, va fer unrepàs d'alguns dels actes que es farandurant aquest any 2014 destacant, perexemple, la presentació d'algunes deobres editades sobre Candel o el darreracte, que es farà al Palau de laGeneralitat.

Durant la cerimònia també es va desco-brir el cartell commemoratiu de l’aniversa-ri, de l’artista Joan-Pere Viladecans, queés membre de la Fundació Paco Candel ique amb aquesta obra ha volgut retrehomenatge a l’escriptor.�

Artur Mas felicita Joan-Pere Viladecans.A lamarinadigital.cat podeu consultar lagaleria fotogràfica de l’acte institucional

GENCAT.CAT

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Cal recuperar la lluita veïnal? Per què?

Carlos

Morera

“Això ja fa temps que s’haviad’haver fet, la gent no es mou,cal ser conscients dels proble-mes que tenim, els que vivimaquí a la Zona Franca.”

Carlos

Morera Jr.

“L’any ’92, l’alcalde Maragall vavenir aquí a prometre que tin-drien el metro pels Jocs. Estemal 2014 i encara estem esperant,no tenen vergonya.”

Eduard

Blasco

“Em sembla bé. Està venintmolta gent. Fa cinc setmanesque estem fent mobilitzacions. Alfinal sembla que comencen aescoltar-nos."

Marta

Pons

“Aquests actes són l’única formade pressionar, de fer arribar elmetro al barri. Com a ciutadanstenim totes les obligacions, peròens aixafen els drets.”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: RAFEL VIDAL

la marina // Març 2014OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

Busqueu (altres) solucions

És cert que el nostre barri necessita metro, però per aconseguir-ho cal tallarcada dimecres tot el passeig de la Zona Franca, fer-nos baixar del bus a LaCampana i caminar deu minuts més per arribar al barri? Estic molt a favor deque la gent es reivindiqui i reclami una necessitat per a la Marina, com és elmetro, però amb això crec que no s'aconsegueix res, només molestar-nos unsveïns als altres. Majoritàriament, la gent que a les set de la tarda va en bus, ésla que porta tot el dia traballant o estudiant fora i només té ganes d'arribar acasa. Així, veïns i veïnes, a qui s'està perjudicant realment amb aquestesmanifestacions? ¿Als polítics? No. Als altres veïns, que no els queda mésremei que esperar-se cada dia deu minuts a la parada perquè arribi un bus.Nosaltres no tenim la culpa. Busqueu solucions.

Antoni Tapia L’Eixample @

Qui n’està tip, de Candel?

Permeteu-me que em presenti. Per motius laborals he de voltar els barris de laMarina un cop per setmana, i acostumo a aprofitar l’avinentesa per fer un cafèa algun bar tot escoltant les converses dels veïns. Doncs bé, resulta que no fagaire, en començar els actes d’homenatge a Paco Candel, vaig sentir: “Unaltre cop parlem del Candel? Sempre igual. ¿És que no hi ha altres referentsal barri?”. Em vaig quedar glaçat. Em va semblar un comentari desafortunat.Qui en pot estar tip, de Candel? Crec que ningú. I no només per la seva capa-citat literària i de lideratge en un conflicte com la immigració, sobretot pel llegatque va deixar arran de la seva obra. Sóc fill de pare andalús, i d’aquells quede seguida es van afanyar per integrar-se a la societat catalana així que vanarribar, però que es van topar amb mil dificultats. Recordo que sempre emdeia que havia estat molt dur, però que sense aportacions com la de Candel,hagués estat encara més impossible. Per això penso que qualsevol homenat-ge, per més reiterat que sigui, quedarà curt per tot el que va aportar-nos.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anar signa-des, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon. La publicació

es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

E.R.L. Pg. Zona Franca @

M. García El Polvorí @

Espais culturals desaprofitats

El nostre és un barri de foment cultural, d’això no tinc dubte. Constem d’unagran quantitat d’espais que dediquen la seva activitat diària a la creació i difu-sió de cultura, amb un ampli ventall de propostes. Això, no només comporta unenriquiment per als veïns que podem aprofitar-ho, sinó que també pot suposarun atractiu important per la resta de ciutadans. Trobo, però, alguns problemesque limiten aquest engrandiment: l’ús i la promoció que els donem.

Per una banda, crec que no es treu tot el profit que es podria de molts d’a-quests centres. Si més no, d’algunes de les activitats que aquests ofereixen,algunes d’elles completament gratuïtes i obertes a tota mena de públic. És elcas, per exemple, de l’Espai Musical La Bàscula. Trobo que és un centrepotent a nivell cultural però, amb el qual, els veïns ens involucrem menys delque podríem fer-ho. I parlo d’aquest espai com podria parlar d’altres que,espero, tots coneixem. Cada dijous al vespre, a la zona del bar, La Bàsculaofereix concerts íntims de bons i motivats músics, en l’anomenat “Cicle

Hivernacle”. He assistit a diversos d’aquests concerts, i a d’altres que es fan, ipenso que podria sumar-s’hi molta més gent. Crec que tots traiem alguna cosapositiva aprofitant aquest tipus d’esdeveniments: A nivell personal, l’ambient ésacollidor i excel·lent per gaudir d’una estona entretinguda i musical prenentalguna cosa amb amics. Per l’espai i pels músics, l’augment de públic potsuposar, a part d’una ajuda, una forma agradable de donar-se a conèixer iampliar les seves expectatives.

Per altra banda, penso que la promoció dels nostres espais i de la culturaque des d’aquests emergeix pot començar per nosaltres mateixos, per donarconèixer les nostres experiències en contacte amb ella. Considero que culturacrida a més cultura i que, apropant-nos-hi a ella i compartint-la, tots guanyem.La Marina fomenta cultura, ara només cal que ens interessem i involucrem enella.

la marina // Març 2014 OPINIÓ 5

la m

arina

ni c

ompa

rtei

x ni

es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns d

els

seus

col

·labo

rado

rs

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Les comparacions són odioses però, moltes vegades,és un exercici necessari. Fa uns dies va morir l'actorPhilip Seymour Hoffman d'una sobredosi d'heroïna:

quina desgràcia!, vam dir. Si el mort s’hagués trobat alcostat del cementiri de Montjuïc molts pensarien que undrogata menys. Seguint confrontant fa uns dies van pal-mar 15 persones a Ceuta, però eren negres diran alguns ia més miserables puntualitzaran d'altres, no busquenfeina, roben. Com em va dir algú fa uns anys “no importaque es morin, a l'Àfrica els negres no estan comptats”.D’altra banda si naufraguessin en un veler uns jovesblancs a l'estret de Gibraltar ens angoixaríem pensant enles seves mares, el que estaran patint. Ofegats, quina mortmés horrible. És la banalitat del racisme. Una societat noés democràtica quan la meitat sigui racista i l'altra meitatno. El democràtic és que no ho sigui ningú però si quedenexemplars que romanguin ben amagadets o haurien de sertractat com miserables. I aquesta seria l’autèntica victòria:que tots aquests que ofenen amb els seus comentaris ladignitat de les persones tinguin por d’obrir la boca encaraque sigui per vergonya. Avui per desgràcia tenen tot elvent al seu costat.

De totes les crisis que travessem com a societat n’hiha una que, tot i no ser nova, és silenciosa i actuacom un corc dins l’estructura de la societat. Un pro-

cès que inocula un verí en les estructures ciutadanes quedesconecta el sentit de la defensa del nostre estil de vida.

Cal reconèixer la necessitat de profunda renovació de lesestructures de representació política, sindical i fins i tot vei-nal de la ciutadania però no obstant això no podem perdrede vista la necessitat d’organitzar-nos de forma col·lectivaper a la defensa de l’interès general. És molt preocupantquan la crítica a les estructures de representació esdevè, defacto, en la voluntat de desaparició d’aquestes i la reivindi-cació de l’individu com a únic element vàlid en la societat.

Algú encara pensa que ens ho podrem fer tot nosaltressols? Hi ha senyals que ens mostren que la capacitat deresposta davant les grans lluites és millor com a grup orga-nitzat, per exemple, les lluites contra els desnonaments,l’escàndol de les preferents o les victòries en els conflicteslaborals del moviment sindical. No perdem de vista que comla democràcia és el millor sistema polític que coneixem; lacol·lectivitat organitzada és la millor garantia per l’interèsgeneral.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

El dimarts 31 de maig de 2005,Francesc Candel inaugurava laFundació que duia el seu nom, el

mateix dia que celebrava el seu 80è ani-versari. Diuen les cròniques que enaquest acte va exercir de periodista,escriptor i polític, demanant a les novesgeneracions que treballessin per la inte-gració dels immigrants estrangers comell mateix ho havia fet i tants d’altres hovan fer durant el franquisme amb laimmigració interior.

Les seves paraules marcaven l’esperiti els objectius de la Fundació PacoCandel, que revia l’aval de promotors tandestacats com l’expresident de laGeneralitat Jordi Pujol; l’aleshores vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; l’escriptora Isabel Clara-Simó; elpintor Joan-Pere Viladecans; l’escultorFerran Soriano; els periodistes JosepMaria Huertas –ja desaparegut- i MònicaTerribas; el sociòleg Salvador Cardús;

l’activista social Júlio Baños; l’exsenadorRafael Hinojosa; la secretària del patro-nat, Joana Gardés; i l’actual president dela fundació Pere Baltà.

De tot plegat ja han passat gairebé 9anys i la missió de la fundació continuasent ben clara: generar consciència críti-ca sobre les persones immigrants aCatalunya per compartir benestar social ilaboral, igualtat d'oportunitats, cultura illengua, facilitant el sentiment de perti-nença al poble català. I donar moltaimportància a difondre, promocionar ifomentar l’obra i la personalitat d'en PacoCandel, com a proposta de cohesiósocial útil per al país.

Objectius que s’han anat aconseguintteixint una xarxa de complicitats bàsiquesamb les diferents sensibiliats institucio-nals i cíviques del país, sense oblidar lagent del barri on va viure Candel. Unsuport que ha fet possible centenarsd’activitats arreu de Catalunya com ara

taules rodones; conferències; exposi-cions itinerants… I més concretament elprograma Candel a l’Aula que des de fatres anys fa prendre consciència alsalumnes d’institut sobre el fet immigratori;el premi Memorial Francesc Candel–se’n celebra enguany la sisena edició-reconeixent trajectòries personals com-promeses socialment; donant suport alpremi Francesc Candel convocat per laFundació Lluís Carulla per a projectesque fomentin la integració; o la publicaciód’articles als Fulls Candelians sobre per-sones o temes que ajuden a entendre ladimensió de l’univers candelià.

A més, també s’ha recopilat la biblio-grafia completa de Candel; s’han publicatels llibres “Els carrers de Paco Candel”d’Esther Pardo, autora del barri de laMarina; la biografia “La providència esdiu Paco” de Genís Sinca; “La petita his-tòria de Paco Candel” de la ninotairePilarín Bayés; o s’ha estat present en elcertamen literari Paco Candel de laBiblioteca Francesc Candel.

Tot això, i molt més, demostra la granvitalitat d’una fundació que enguany s’haposat com a repte commemorar el 50èaniversari de “Els altres catalans”, obracabdal d’un Candel que va escriure unacinquantena de llibres i centenars d’arti-cles. Aquest 2014 una trentena d’actesserviran per recordar la persona i l’obrade Candel, tot donant sentit i redimensio-nant la tasca d’una fundació activa, mésnecessària que mai, en un context geo-polític necessitat de referents candelainsper donar resposta als actuals problemesd’immigració i conculcació dels dretsfonamentals de les persones que bus-quen un futur lluny de casa seva.

FUNDACIÓ PACO CANDELhttp://www.fundaciocandel.org/

@FundacioCandel

Com? Quan? Per què? Qui? On?... Algunesvegades no hi ha resposta... però per aixòcal deixar de preguntar-se coses? ¿De

questionar allò que se'ns explica com a veritatabsoluta?El mes de març porta records de l'ahir...i també promeses i il·lusions...projectes sota un sol de primavera.Març ens porta el dia internacional de la dona tre-balladora...març i la Setmana Santa i la Santa Setmana...els ametllers han florit...i àdhuc ens arriba el "plor de la guitarra" per la per-duda del mestre Paco de Lucia...Un geni, un virtuós...Sort que es va fer internacional...sinó potser li passa a aquest país com a altresgenis i prodigis: que els coneixen fora de les fron-teres i nosaltres no sabem ni que existeixen...que trist i mediocre...Els desitjo un març molt tranquil, assossegat i llu-minós...I que el coratge i la valentia ens acompanyin.Felicitats Dones! Un tanga no ens fa mes lliures

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

Coger una historia común y hacer de ellauna gran película, eso es lo que unavez más vuelve a hacer Alexander

Payne, reafirmándose como un director dota-do de talento, en Nebraska.

Esta sencilla obra nos proporciona un tristeaunque gran retrato de la vejez, una etapa enla que la demencia deja duras secuelas. Conun mágico Bruce Dern, que borda el papelhasta el punto de plantearte si está actuandoo simplemente siendo él mismo, nos enseñalo lejos que puede hacerte llegar ese lastreque a tantos involucra. En este caso Woody(Bruce) pretende emprender un disparatadoviaje con el fin de cobrar una estafa que creeél que le haría millonario.

Miles de kilómetros le separan de su desti-no y sin embargo decide realizar dicho viaje,aunque tenga que hacerlo andando y en soli-tario, y por si fuese poco, su deseo es gastardicho dinero en cosas a las que no podríadarle ningún uso. Pese a esto, su hijo se apia-da de su situación y decide ayudarle a logrardicha meta. Realizarán un viaje que con esca-sos y cómicos diálogos te hace ver la bellezaque esconde la familia.Y curioso es que conesta premisa, en blanco y negro, y un viaje encoche, Payne consigue lo imposible.

Natural, irónica, melancólica, reflexiva, sin-cera, cómica, enternecedora, realista, y contodo esto, bella, eso es Nebraska. Una histo-ria sobre la vida, la cual podríamos resumircomo una obra sencillamente magnífica.

La vida es un camino, no una meta, así quedisfrutemos de ella, lo que el viaje nos deparesiempre será lo de menos.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

Fundació Paco Candel, mésnecessària que mai

la marina // Març 2014SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

CONSELLS PER AUNA VIDA MÉS SANA

El fetge és un òrgan moltimportant a nivell sistè-mic i nutricional, ja que

realitza les funcions de depu-ració, degradació i detoxifica-ció de substàncies(tant les quecrea el propi organisme comles aportades de l’exterior mit-jançant l’alimentació). Aixídoncs, la producció de gluco-sa, la síntesi de greixos(trigli-cèrids i colesterol) i de protei-nes del plasma(cèl-lules) san-guini i sals biliars(necessàriesper a l’absorció adequada degreixos i vitamines liposolu-bles); com l’emmagatzematgede glucògen(reservori de glu-cosa provinent dels hidrats decarboni) i l’activació de vitami-nes liposolubles com la A,D IK, a més de la neutralitzacióde toxines i detoxificació defàrmacs, com la depuraciódels residus de nitrògen provi-nents dels aminoàcids(compo-nent principal) de les proteinesi la depuració de bactèries iantígens i degradació de grei-xos per a obtenir energia;constitueixen uns exemplesimportants d’aquestes funcionsbàsiques del fetge, necessà-ries per al bon funcionamentde l’organisme en general.

Per al bon funcionament d’a-quest òrgan, és necessari durun estil de vida saludable, con-trolant el pes i realitzant activi-tat física. Els nutrients neces-sàris per al manteniment deles funcions del fetge son:Proteïnes: com les provinentsde carns blanques com elpollastre; fruita seca (ametlles inous); llegums com la soja, elspèsols, les faves i cigrons; ver-dures com la mongeta, la car-bassa i la pastanaga; peix blaucom la tonyina i el salmó i elsous.Hidrats de Carboni: provi-nents de fruites i verdures aca-bades de cuinar, axí com lapatata i cereals com el blat o elpa integral.Greixos: Fosfolípids i flavo-noids provinents dels esterolsvegetals.Vitamines: Hidrosolubles B1,B2, B3, B5, B6 I C iLiposolubles com la A,D I K.Minerals: Zenc, Coure,Magnesi, Seleni i Manganès.Fibra.

MARC GISPERT GIRÓNFisioterapeuta i estudiant

de nutrició

Aliments necessarisper un bon

funcionament hepàtic

BARTOLOME CASTON MARQUEZDiplomat en infermeriaCAP Carles Ribas

El sintrom (acenocumarol) ésun medicament anticoagulantque disminueix la capacitat

de la sang de coagular-se, evitantque es produeixin coàguls i obstruc-cions dels gots sanguinis. Aquestmedicament no és com altres: laseva dosi s'ha d'ajustar de maneraindividual seguint les instruccionsdel seu metge o infermera.

Realitzarem periòdicament unanàlisi per ajustar la dosi a prendre,de forma que no sempre serà igual.A més, el pacient ha d’intentar pren-dre-ho sempre a la mateixa horaper evitar oblits (per exemple a les19 hores) i fer-ho amb l’estómacbuit i amb un got d'aigua.

Si en alguna ocasió s’oblida de ladosi, no l’ha de recuperar a l'ende-mà, simplement prendre la quetoqui aquell dia. Això sí, una vegadaes faci el control (anàlisis), li ha decomunicar al metge o infermera.També és important no prendremedicaments sense consultar alseu metge, ja que alguns modifi-quen el potencial del SINTROM. Siel pacient pateix febre o un mal con-cret es poden prendre un paraceta-mol o gelocatil.

Pel que fa els riscos, el sintrom ésun fàrmac que únicament pot crearalguna hemorràgia. Abans queaquesta succeeixi tindran els símp-tomes següents: hemorràgies pelnas, genives, deposicions negres,orina vermella, menstruacions mésabundants, ferides que sagnen més

temps de l'habitual o hematomes.No cal alarmar-se, però s’hi consul-tar al metge o infermera.

Pel que fa l'alimentació elspacients poden menjar de tot, evi-tant simplement l'excés d'alimentsrics en vitamina K com són la coliflor,espinacs,bledes, espàrrecs i elsvegetals en general. A més, és con-venient evitar l’alcohol.

Si ha de passar per qualsevolintervenció quirúrgica o extraccionsde dents, és important comunicar- lial metge o a l’ infermera, a part d’as-sistir als controls periòdics que liseran citats. El pacient ha d’evitaresports o activitats de risc quepoguessin ocasionar una hemorrà-gia, com els petits talls a la cuina odurant l'afaitat. En aquests casos,els pacients han de comprimir la feri-da una mica més de temps.

El pacient ha de tenir present quel'eficàcia i seguretat d'aquest tracta-ment també d’ell, així que és impor-tant que respecti les instruccionsque rebi i consulti al personal sanita-ri davant de qualsevol dubte.�

El sintrom

la marina // Març 2014 ACTUALITAT 7

SARA TORREMOCHA

L'històric líder d’Es-querra Republicanade Catalunya (ERC) i

actual secretari d’immigra-ció de Convergència Demo-cràtica de Catalunya (CDC),Àngel Colom, presideix laFundació Nous Catalans,una entitat que pretén inte-grar la població immigradade Catalunya.

Què és Nous Catalans?La fundació és fruit de lacreació del secretariatd’Immigració, que neix sotal’empara de l’actual presi-dent de la Generalitat, ArturMas. I des de 2008 treba-llem per encaixar, aCatalunya, el milió i mig depersones que han vingut enels darrers 12 anys.

I com treballen per l’en-caix?Doncs, la nostra entitat des-envolupa una tasca culturald’aprenentatge de les llen-gües: del català, del castellài de les noves llengües quehi ha a Catalunya, perquèels nouvinguts no perdin la seva culturad’origen. A més, treballem la xarxa asso-ciativa, posant en contacte centenars d’en-titats de Catalunya de diverses culturesperquè es barregin i trobin motius percohesionar-se.

En general, és un procés complicat?És una tasca de dos: nosaltres hem defacilitar la integració de la població estran-

gera i ells han de posar de la seva part pera adaptar-se. Fer sentir -los que són cata-lans: aquest és el tarannà de la fundació iuna tasca que porta fent amb èxit la socie-tat catalana des de fa molts anys. I es quesom un país d’immigracions: el 70% de lapoblació de Catalunya no ha nascut aquí otenen el pare, la mare, els avis o familiarspropers no nascuts a territori català. Així,encara que som una nació gairebé

mil·lenària, la immigració ens fa una pobla-ció molt jove.

És la immigració actual diferent a la defa cinquanta anys?Doncs no. Abans es tractava d’immigrantsd’altres indrets d’Espanya i ara són migra-cions vingudes d’arreu del món. La gent ésdiferent, però el procés d’integració és elmateix. Podríem dir que els nous catalanssón el que Paco Candel ja anomenava “elsaltres catalans”. En aquest aspecte, emsento candelià: el mestre va obrir camí inosaltres actualitzem el seu discurs.

Així, la immigració ha transformat moltCatalunya. Com l’hauríem de valorar?Als darrers seixanta anys hem rebut duesenormes onades migratòries: senseaquestes, Catalunya tindria només tresmilions d’habitants i ara mateix en tenimset milions i mig. El creixement s’ha devalorar de forma molt positiva: les immigra-cions han enriquit històricament Catalunyai avui ho continuen fent.

Creu que no es valora suficient la immi-gració?Es valora insuficientment. Han portat tre-ball, cultura i una mentalitat oberta. Si avuisom un país punter en molts aspectes iestem preparats per ser un dels més ricsdel món és gràcies també a la immigració iaixò no es veu. No és tasca únicament delscatalans de sempre.

I en aquest procés sobiranista quin és elpaper que han de jugar els nous cata-

lans? Doncs no poden quedar-se al marge.Acabem de crear un Estat Major, formatper 60 directors d’entitats culturals, perinformar els immigrants de la voluntat deCatalunya d’esdevenir un estat propi i elsanimem a participar a la consulta i votar sí-sí. Està previst que hi puguin votar elsimmigrants amb dos o tres anys de resi-dència aquí.�

ENTREVISTA A: Àngel ColomPresident de la Fundació Nous Catalans

"Si som un país punter enmolts aspectes és gràcies

també a la immigració i aixòno es veu"

Àngel Colom, als estudis de Sants-Montjuïc Ràdio.A baix, amb Joan Barutel i Juan Antonio Reyes

AGUSTÍN FORTEZA

El moviment veïnal delsbarris de la

Marina, a debatREDACCIÓ

La Marina es caracteritza per la dis-persió de diferents barris queagrupen més de 31.000 habitants

i amb problemàtiques diverses, algu-nes de comunes i d’altres més territo-rials. En tots els barris de la ciutat, l’ac-ció de les organitzacions socials ésfonamental per a garantir la convivèn-cia i fomentar les relacions veïnals. Alsbarris de la Marina, aquesta accióesdevé tant o més necessària que a laresta de zones de la ciutat, per les par-ticularitats concretes de les condicionsde vida del veïnat. Per a poder debatreentre totes i tots el futur conjunt, des delFòrum d’Opinió Ciutadana de LaMarina, impulsat per aquesta publica-ció, s'ha organitzat una trobada per alproper 18 de març a les 19 de la tardaa la Biblioteca Francesc Candel (CarrerAmnistia Internacional, 10).

A aquesta jornada hi assistirà, com aconvidada, la Federació d’Associacionsde Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB),que està desenvolupant en projecteBarri, espai de convivència als nostresbarris. La inscripció és gratuïta però,per raons d’espai, convé fer la inscrip-ció al telèfon: 93 296 50 07 o be percorreu electrònic: redaccio@amcl.cat.�

la marina // Març 2014ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

Segons un estudi sobre l'estat de salut de la població immi-grant del barri del Raval de Barcelona els casos de tuber-culosi no disminueixen entre els immigrants que porten

més anys al país de destí. L'estudi, realitzat per la Universitat deBarcelona i l'Institut Català de la Salut i publicat per Journal of

Travel Medicine, destaca la importància d'augmentar les provesdiagnòstiques entre la població de risc.

Retallar les proves diagnòstiques pot sortir molt car. Si lapersona és diagnosticada a temps pot iniciar el tractament ambmés garanties, alhora que existeix un major control de la malaltiai així es pot evitar el risc de propagació epidemiològica. A més amés, en el llarg termini, es redueixen els ingressos hospitalarisposteriors i diversos tractaments que suposaran un major costper a la sanitat en el futur.

Protocols de detecció de tuberculosi en població en perso-nes amb ús problemàtic de drogues. Des d'ABD AssociacióBenestar i Desenvolupament compartim la reivindicació de l'estu-di i per a mostra un botó. El 100% dels nostres usuaris i usuàriesen programes de reducció de danys en l'àmbit de les drogode-pendències en 2013 s'ha realitzat la prova diagnòstica (PPD). Enun 25% dels casos ha donat positiu per contacte amb alguna per-sona que presenta tuberculosi, encara que no ha hagut cap casde tuberculosi activa.

L'única solució possible:

la prevenció

ABDAssociació Benestar i Desenvolupament

BARUC LÒPEZ

Puja el nombre de participants aBarcelona Activa per la crisi

CARLA GENÍS

L’augment de competènciaen el món laboral i en elnivell d’atur han provocat

que cada cop més persones s’a-costin a noves iniciatives per tal decercar feina. Per això, en aquestsúltims anys els veïns dels barris dela Marina han apostat per partici-par a Barcelona Activa, un projectesubvencionat pel Serveid’Ocupació de Catalunya (SOC) icofinançat pel Fons SocialEuropeu.

I és que des del 2010, el distric-te va detectar diverses necessitatsal barri com un índex d’atur alt i,per contra, un nivell de formacióbaix, donant pas a dificultatsimportants a l’hora d’inserir-se enel món laboral. Per això, a travésde la llei de barri, es va instal·lar undispositiu de Barcelona Activa. “Alprincipi estàvem al Centre CulturalLa Vinya, però davant la demandade participació que vam rebre, ensvam haver de traslladar a un espaimés gran”, explica Maite Garcia,tècnica del projecte Treball alsBarris en el dispositiu de la Marina.

Activitats pel 2014Actualment, Barcelona Activa ofe-reix els seus serveis prop de la FiraGran Via. Les seves activitats girenentorn a un objectiu: assessorarlaboralment a les persones que enun principi presenten dificultats al’hora d’entrar en el món laboral.

“No tenim una vareta màgica quedoni feina a la gent, però si és unabona forma d’adquirir totes aque-lles eines necessàries per poderentrar a treballar”, comenta MaiteMartín, també tècnics del projecteen el dispositiu de la Marina.

Per això, durant aquest any,s’han engegat diferents forma-cions i itineraris per a tots aquellsque estiguin en recerca activa defeina. Es contempla tant tutoriesindividualitzades com accions ambgrups per a la realització demòduls de competència transver-sal o d’insersió laboral i tallersmonogràfics que pretenen ensen-yar a preparar-se per una entrevis-ta de feina o conèixer els sectorsde treball que s’estan movent més,entre altres. A nivell de formació,també s’impulsen cursos amb vin-culació a certificat de professiona-

litat, com és el cas del curs demanipulador de producte fresc,carn o peix, que inclou pràctiquesreals a empreses del servei.�

Mòdul de competències personalsi socials que han realitzat algunsdels usuaris de Barcelona Activa

BARCELONA ACTIVA

la marina // Març 2014 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associadesTecnocasa Zona Franca

365.cafè -1365.cafè -4

Admón. Loteria 137 CostaAlimentación Ruiz

Art i DecoracióAsesoria Empresarial Anna Mª

MadridAutoescola Zona F

Ballester Perruquers UnisexBar Restaurant La Masia

Bayot-Collado, S.L.Bricolage Zona Franca

BS ConsultoresBugaderia-Tintoreria Mari

Cafè i MésCarnisseria Angel

Celler PeñaCentre d' Infermeria i Podologia

Cermasa, S.L.Charcuteria Santy

Comercial Alvarez SCPCondis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoración Mari CarmenDrogueria Feli

ElectroutletEscola Bressol El gall i la gallina

Espai per Vestir (Confecciones Ray)Estanc de la Zona FrancaEstanco y Papelería Lage

Exit Dona Home i ComplementsFarmacia Cuscó

Farmacia Forns-GiróFotosistema

I.T.C. SystemIcali, Correduria de Seguros

Joyeria LuraKia A. R. Motors

La patatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsMacarro, materiales de construcción

MacMobles Zona FrancaMacMobles Zona Franca-2

Món AnimalMuebles El Cisne

Multiòptiques JosaPa de Carpes

Rellotgeria-Joieria Ramon CarnéTalleres J.F.

Talleres Pérez AlonsoTocineria Charcuteria Plus Ultra

Toldos DuranTucerrajeria.com

Vista ÒpticaWala

Alts Fons, 71Mare de Déu de Port, 271Mare de Déu de Port, 379Mare de Déu de Port, 379-381Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1

Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Déu de Port, 413 local EAlts Forns, 61Mare de Déu de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Mineria, 4-6, Esc. AAlts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15Minería, 17 bga. 2Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Déu de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Alts Forns, 78Mare de Déu de Port, 355, local

Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72Mare de Déu de Port, 337Pg. Zona Franca, 162Mare de Déu de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179Mare de Déu de Port, 305-319, local 15Mare de Déu de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc. A 1r 4aEnergía, 10, b.Ferrocarrils Catalans, 87-89Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321Aviador Ruiz de Alda, 8Mare de Déu de Port, 279, pati int.Mare de Déu de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24Mare de Déu de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Déu de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

FES-TE’N SOCI!Mare de Déu de Port 389-395 / Tel. i fax 93 421 23 86 / a.c.lamarina@gmail.com / comerciantslamarina.cat

REDACCIÓ ACLM

El dia 12 de febrer de 2014es va aprovar la proposicióde Llei d’horaris comer-

cials pel Parlament deCatalunya. Es va regular així lasituació creada pel recurs d’in-constitucionalitat del Governespanyol, que va suspendre lallei anterior i que posava en riscla preservació del model comer-cial català.

Gràcies a aquesta nova llei, esnormalitzarà el sector, ja queincorpora les recomanacions del’informe del Consell deGaranties Estatutàries perquèsigui constitucional. La proposi-ció de Llei va ser impulsada pelsgrups parlamentaris de CIU iERC, i va comptar amb el recol-zament del PSC i d'ICV-EUiA,per tal de dotar a Catalunya d’unmarc normatiu amb rang de lleiemanada pel Parlament en exer-cici de les competències queemanen de l’Estatut d’Auto-nomia.

La nova norma estableix dosdies festius més d’obertura auto-ritzada, a determinar per cadaajuntament ( en funció del màximaprofitament comercial i d’acordamb els comerciants del seumunicipi), que s’afegeixen alsvuit festius d’obertura autoritza-da per a tot Catalunya que esta-bleix la Generalitat.

D’altra banda, la nova Lleiestableix que els establimentscomercials puguin obrir fins a unmàxim de dotze hores diàries elsdies feiners i també els dies fes-tius d’obertura autoritzada, i

escollir lliurement l’horari de laseva activitat. No obstant això,els comerços no podran roman-dre oberts entre les 22h i les 7h i,els dies 24 i 31 de desembre, elsestabliments hauran d’avançarl’horari de tancament a les 20h.

La Llei preveu diversos supò-sits d’exclusió de l’horari general,com l’exclusió dels establimentsde venda personalitzada o auto-servei que siguin petites i mitja-nes empreses i que no pertanyina grups o cadenes de distribució,sempre i quan no superin els150m2 i tinguin una oferta orien-tada als productes d’alimentació.

Una altra de les novetats de laLlei és la regulació de la vendad’excedents de producció detemporada o outlets, tant enestabliments dedicats exclusiva-ment a aquest activitat, com enespais diferenciats dins delscomerços. En aquest sentit, laLlei possibilita que tots els esta-bliments comercials puguin tenirun espai dedicat a outlet sempreque no superi el 20% de lasuperfície de venda i es trobindegudament senyalitzat.

Pel que fa a la venda en rebai-xes, es podrà dur a terme a crite-ri del comerciant i en el terminique consideri, dins dels períodesestacionals següents: períoded’hivern (del 7 de gener al 6 demarç, ambdós inclosos) i períoded’estiu (de l’1 de juliol al 31 d’a-gost).�

Font de la informació: Confe-deració de Comerç de

Catalunya

Aprovada la Llei d’HorarisComercials pel Parlament de

Catalunya per blindar elmodel català de comerç

El passat Divendres 14 de Febrer, laparròquia de Sant Cristòfol vaacollir un sopar solidari organitzatper l’Associació JuvenilGuinomai Ensems, per recaptarfons per l’organització cristianaMans Unides. El rector de la parrò-quia mossèn Jordi Carreter es vaadreçar a nosaltres i ens va dema-nar la nostra col·laboració. Es tracta-va de fer donacions en forma d’ ali-ments bàsics per fer un sopar senzilli contribuir, amb xecs regals i objec-tes de les nostres botigues, al bingosolidari que es faria acabat el sopar.

Els nostres socis, com sempre,van donar una molt bona resposta.Superpercats Condis va fer dona-ció de menjar i beure, BugaderiaMari i Joieria i Rellotgeria RamonCarné varen contribuir amb xecs decompra. Tucerrajeria.com, Èxit TotModa, Centre d’Infermeria iPodologia i Art i Decoració van ferdonació de regals dels seus produc-tes i Cafè i més va col·laborar rega-lant 5 esmorzars a la seva cafeteria.

Un dels moments mes emocio-nats de la vetllada va ser quan ungrup de joves de l’AssociacióJuvenil Guinomai Ensems vanexplicar amb gran entusiasme elsprojectes que l’organització MansUnides té a tot el món. Amb el lemaprincipal “Un món nou, projectecomú” es pretén aconseguir la par-ticipació de tota la societat per can-

viar el món. Els tres subprojectes alsque hi anaven destinats els donatiusrecollits son: Guatemala: Capa-citació professional de joves dezones rurals. Etiòpia: Ampliaciód’una escola amb un laboratori, unasala d’informàtica i un magatzem.Índia: Creació de grups d’autoajudaper afavorir la participació de lesdones a la societat.

És la primera vegada que repre-sentants de l’ACLM anem a aquestsopar. L’experiència va ser bona,molt bona ja que amb una entradade 3€ i un petit donatiu vam contri-buir a recaptar mes de 735€.

Sabem que amb la nostra petitaaportació es pot arribar a aconseguiruna vida millor per tots aquells queno necessiten, ajudant-los a estu-diar, a iniciar-se en la micro empre-sa, a construir pous d’aigua, adefensar la dignitat de la dona,etc...

La repercussió d’aquest esdeve-niment va quedar reduïda a un cer-cle molt petit , amics de la parròquiai coneguts en total 78 participants.Creiem que la tasca engegada esmolt més que això. Per tal motiuvolem animar a la Montse del’Associació Juvenil GuinomaiEnsems i a mossèn Jordi Carreter afer públic aquest sopar i que el pro-per any amb el nostre suport i demés associacions pugui esdevenirun altre fita en els barris de LAMARINA. Ànims.�

El passat 22 de febrer es va celebrarel Segon Concurs de Truites delbarri, organitzat per La Marina Viva.L’Associació de Comerciant hi vacol·laborar repartint entre els guan-yadors sis “Xecs Regals” valorats en25 € cada un, i que es podien bes-canviar en qualsevol de les nostresbotigues associades.

L’Ivan Ruiz, president del’Associació de Comerciants, va ferde jurat del concurs i ens asseguraque: “ l’elecció dels guanyadors vaser molt renyida ja que hi havia mol-tes truites i totes estaven moltbones”. L’activitat va tenir molt bonaacceptació del públic assistent.S’espera que l’any vinent es puguitornar a repetir amb més èxit.�

La nostra associació dona suport ales reivindicacions per un transportdigne i de qualitat..�

Col·laboració de l’ACLM amb laparròquia de Sant Cristòfol

‘Xecs Regal’ perals guanyadors

d’‘Entruita’t’

L’ACLM per untransport digne

la marina // Març 2014ACTUALITAT10 // www.lamarinadigital.cat

>> La PAH celebrà el 5èaniversari al CentreCívic La BàsculaProp de 500 membres de la Plataformad'Afectats per l'Hipoteca (PAH) de totaEspanya es van reunir el passat 22 defebrer al Centre Cívic La Bàscula, alsbarris de la Marina, per commemorar elcinquè aniversari d'un moviment que té,com a repte de futur , pressionar a lesadministracions locals perquè protegei-xen el "dret a un habitatge digne". A l'acteno hi va faltar la portaveu de la PAH deBarcelona, Ada Colau, qui va admetreque fa cinc anys era impossible pensarque serien capaços de paralitzar mésd'un miler de desnonaments, obtenirmilers de dacions en pagament i reallotjarmés de mil persones. En un ambient rei-vindicatiu, però alhora festiu, les samarre-tes verdes amb el popular lema "StopDesahucios" han inundat una reunió queservia per reafirmar que "si es pot".

>> La Fundació NousCatalans aposta peruna nació inclusiva ivàlida per a tothomEl passat 1 de març la Fundació NousCatalans celebrava l'Assemblea d'entitatsi persones immigrades, presidida perJosep Lluís Cleries. A l'acte hi van partici-par 160 persones, representant més de100 entitats, federacions i col·lectius decatalans d'origen immigrat, tots ells arri-bats a Catalunya aquesta primera dèca-da del segle XXI, des del Marroc o l'Àfricasubsahariana, des de l'Àsia, d'AmèricaLlatina o d'Europa. El director de laFundació Nous Catalans i secretarid'Immigració de CDC, Àngel Colom, vaaprofitar per recordar als assistents que"tots som catalans independentment d'onhaguem nascut" i que per tant, plantegen"un nou estat, una nova nació absoluta-ment inclusiva i vàlida per a tothom".

breus

RAQUEL M. MARTÍNEZ

Xiulets, crits, tambors, pancartes.Homes, dones, grans, petits, famí-lies, amics, tots ells veïns. Una

massa de gent s’arreplega al passeig dela Zona Franca, a l’alçada del carrerFoneria. Darrere seu un cartell indica ques’està construint el metro. Al davant qua-tre tanques envolten l’estructura d’unascensor al subsòl, inacabat.

És dimecres, són les set de la tarda.Una setmana més –i ja en van set – elsveïns del barri de la Marina tallen el tràn-sit. Els precedeix la policia desviant elscotxes. Des del punt de sortida avancenpel Passeig fins arribar a la plaça Cerdà.Allà es divideix per tapar-ne totes lesentrades i sortides. Després la manifesta-ció torna a ajuntar-se i avança per la GranVia, fins a Magòria. Els lemes que se sen-ten deixen clara la demanda: “Transportdigne per la Marina”, “Trias, escucha, la

Marina está en lucha”, “Més autobusos imetro ja”!

Entre crits la concentració torna al seupunt d’origen, seguint la ruta que decidei-xen els manifestants. Altres cops es desfàel recorregut, però dimecres 19 la decisióva ser passar per la plaça de lesMatemàtiques, Mineria i Mare de Déu dePort, fins a la plaça Marina. La manifesta-ció acaba amb els parlaments del’Assemblea de La Marina (ZF), que infor-ma de la participació, les novetats i elspropers passos.

Normalment aquí acaba tot. Però el pas-sat 12 de febrer no va ser així. Segonsl’Assemblea un policia vestit de paisà va

seguir a quatre veïns. Aquests es van refu-giar al portal d’una persona del grup; peròquan un veí va obrir la porta deu GuàrdiesUrbans van entrar-hi per demanar-los ladocumentació. L’Assemblea ha parlat ambels cossos de seguretat, que assegurenque respectaran el dret dels veïns a mani-festar-se. Relacionen els fets amb el ner-viosisme latent a causa del Mobile WorldCongress, que es celebra a la Fira, a laMarina del Prat Vermell.

Reaccions del DistricteLa setmana passada dues persones vanreunir-se amb dirigents del Districte deSants-Montjuïc. Van parlar de la dificultatque presenta per a la mobilitat la faltad’autobusos i metro. A més, van demanarla celebració d’un Consell de Barri obert,on els veïns i veïnes poguessin fer lesseves reclamacions. Albert López, conse-ller dels barris de la Marina, afirma queaquest Consell se celebrarà l’abril.

Des del Districte indiquen que el serveide metro és competència de laGeneralitat, no de l’Ajuntament. En canvides de la Generalitat s’indica que el metroés competència de qui el demana. Demoment, ni la Generalitat ni l’Ajuntamentse’n faran càrrec.

Pel que fa als autobusos, dimecres 19l’Ajuntament avisava de millores en cinclínies de bus. Les mesures consisteixenen horaris creuats per al 9, el 37 i el 109;quatre parades més per al 23 i canvis derecorregut de la línia 79 per la plaçaCerdà. A més, una de les línies ampliaràen un futur el seu recorregut i la seva fre-qüència de pas.�

Veïns sensecompetència

pel metro

FOTOS: AGUSTÍN FORTEZA

la marina // Març 2014 PÀGINES ESPECIALS 11

LLeess ddoonneess ddee ll’’ÀÀnnccoorraa,,uunn eexxeemmppllee ddee ssuuppeerraacciióó ffeemmeenniinnaa

aa ffaavvoorr ddee lleess lllluuiitteess vveeïïnnaallss

IRIS VIEIROS

Els veïns units fan força. O,almenys, aquesta és l'única con-clusió a la que es pot arribar des-

prés d'una llarga conversa -més queentrevista- amb Maria Ortega, presidentadel Centre Cultural Àncora. Aquestaassociació va ser fundada l'any 1952 perunes dones joves que no volien altracosa que lluitar per les carències delbarri d'El Polvorí. Aquest grup de noies,sota el nom de Centro Cultural Popular yPromoción Femenina, va estar present atotes les reclamacions veïnals i protestesper les millores del barri.

Tot va començar amb una visita del’assistenta social del Patronat Municipalde la Vivenda. Aquestes joves li van dirque volien fer coses pel Polvorí, un barrinou en el qual la gent no es coneixia. Alpoc temps, van aconseguir un pis permuntar un centre, la subvenció d'AcciónCatólica, i la personalitat jurídica, amb laqual ja van poder fer acció ciutadana demanera oficial.

Durant tota la seva vida, Àncora va llui-tar per les millores d’El Polvorí. Una deles primeres va ser asfaltar els carrers ique arribés la llum. Unes altres van serla de l’aigua corrent (ja que fins elmoment tenien aigua de dipòsit en malescondicions), la del Pla parcial del Polvorí(on figurava aquest barri seria zona

verda i que els veïns havien d’anar-se aviure a Mollet del Vallès) i la del proble-ma de l'aluminosi (que desprès de nego-ciacions amb l’Illa Metalco els van cedirterreny per fer nous pisos)

La lluita per les millores del barri ésclara. Però, pel que fa al col·lectiu feme-ní, de quina manera van contribuir? Amés de les mobilitzacions, també fomen-taven el creixement i igualtat de la donadins la societat. En aquest sentit, oferiencursos de diferents ciències, com lacuina, la costura i confecció i, fins i tot,tallers de lectura i escriptura. Així mateix,feien exposicions de temes per contribuiral coneixement de les dones i que noquedessin sempre relegades al papersuperior de l'home.

Avui en dia, Àncora es dedica més aactivitats culturals i segueix realitzanttallers com ha fet des de la seva creació.Tot i això continuen lluitant per les cau-ses del barri, com el metro (ja que assis-teixen a totes les manifestacions delsdimecres) o el desallotjament d'un pisokupa a prop del carrer Sant Eloi.

Actualment el centre es troba realitzantuns murals, a mode d'exposició, permostrar amb fotografies i documents totala història que ha viscut aquesta associa-ció, que, amb la seva lluita acarnissada,ha sigut tot un exemple per a estabilitzarun barri marginat de Barcelona.�

ARAITZ PIPPERS

Aprincipis de març, inicia al barri dela Marina un projecte per a apode-rar un grup de 15 dones, a nivell

personal i comunitari, a través del teatrei de la narració oral. Què vol dir “apode-rar”? Ja fa uns anys que aquesta parau-la ressona molt, per influència del termeanglès “to empower”. Literalment, vol dirdonar poder però, darrerament, s’utilitzacom “enfortir el potencial, involucrar algúen la presa de decisions i fer-lo protago-nista de la seva pròpia trajectòria vital”.

Aquest projecte, doncs, vol crear ungrup de dones protagonistes. A travésdel joc teatral, de la improvisació i de lacreativitat, el projecte té com a objectiuno només enfortir les dones a nivell per-sonal (millorant l’autoconcepte i les habi-litats comunicatives i socials), sinó quevol donar-les visibilitat al barri. La contri-bució social de les dones en el desenvo-lupament dels territoris és indiscutibleperò, bona part dels esforços que les

dones posen en mantenir les famílies,els negocis, les comunitats, etc., quedainvisibilitzada. La història encara s’expli-ca en clau masculina i s’oblida d’unabona part de la població. Així doncs, s’haescollit el teatre i la narració oral com aeines per a fer tot aquest treball d’apode-rament perquè, a través del teatre,podem jugar amb el cos i les emocions iexperimentar ser altres persones. De la

mateixa manera, també ofereix la possi-bilitat de crear una narrativa subjectiva,en clau femenina, de la història del barride la Marina. Les dones sempre hanexplicat històries i, ara, en crearan unaque sumi totes les veus de les dones delbarri.

El projecte, impulsat pel Pla de Barrisde la Vinya, Can Clos i Plus Ultra, i dina-mitzat pel Servei Socioeducatiu de LaMarina i l’actriu Laura Settecase(http://www.muchamujer.org), es durà aterme des de març fins a juliol al’Associació de Veïns de La Vinya.Aquelles dones que estiguin interessa-des en el projecte, poden adreçar-se associoeducatiulamarina@gmail.com.�

La Marinacommemora el

dia internacionalde la Dona

Treballadora

NATÀLIA MORALES

Des del 1911, cada 8 de Març secelebra el Dia Internacional dela Dona Treballadora, i es com-

memora la lluita de la dona per partici-par al camp del treball i a la societaten la mateixa posició que l’home.

Al llarg del dia, arreu del món s’orga-nitzen diferents actes en memòria detotes les dones lluitadores: manifesta-cions per a la igualtat, conferències,concerts… És per això que al barri dela Marina, així com a diferents puntsdel districte, es realitzaran diversescelebracions per commemorar-ho.

El divendres 7 de març, a les 20 h, elgrup Montjuïc Poètic intervindrà a laSala Pepita Casanelles, amb unrecull de poemes sobre diversestemàtiques escrits per dones o dedi-cats a elles. L’acte està organitzat pelCentre Cívic Casa del Rellotge/SalaPepita Casanellas amb la col·laboracióde l’AMCL i els seus mitjans: LaMarina i Sants-Montjuïc Ràdio.

La celebració es dividirà en duesparts, amb el recital de cinc poemes acada una. Entremig, el grup musical“Música de Troballa”, actuarà i amenit-zarà a tots els assistents a l’acte. Uncop finalitzat, el públic rebrà un obse-qui per part del grup poètic.

En nom dels organitzadors de l’acteus animem a assistir a l’acte i cele-brar tots junts la lluita de la dona treba-lladora.�

Maria Ortega, presidenta del Centre Cultural Àncora

Amb més de 60 anys, és una de les primeres associacions de dones a Espanya

Un barri amb dones

‘empoderades’

El Servei Socioeducatiu de La Marina proposaun taller de teatre i narració oral per a dones

Dones ambpotencial i decisió.

Dones visibles

La interpretaciócom a eina

d’enfortiment Gemma Andreu

RAFEL VIDAL

RAFEL VIDAL

la marina // Març 2014CULTURA12 // www.lamarinadigital.cat

AG

EN

DA

Divendres 14 de marçD.C: Des Ames libres + The Spiks (postpunk electrònic) Hora 20.30 h

Dijous 20 de marçCicle HivernacleUHF Stereo (vídeo dj)Hora: 20.30 h

Dijous 27 de marçCicle HivernacleAndrés Balil (pop-rock)Hora 20.30 h

Dissabte 29 de marçFesta Final tallers segon trimestreHora: 18 h

>> Graner Centre de Creació

Diumenge 16 de març Taller intergeneracional amb Toni JodarLa proposta és passejar per la història de ladansa amb el llenguatge de la dansamoderna i contemporàniaAixí els participants podran conèixer comparla el cos en funció de la temàtica quetractemL’activitat està dirigida pel performer Toni JodarHora: De 10 h a 11.15 h (primer torn, peradults i nens i nenes d’1 a 4 anys) o de 11.30h a 12.45 h (segon torn, per adults i nens inenes a partir de 5 anys)Cada adult pot venir acompanyat d’un màximde dos nensPreu: 3 euros per participantDurada: 1.15 h

>> Sala Pepita CasanellasDivendres 7 de marçRecital musicopoèticA càrrec de Montjuïc PoèticEn motiu del dia de la donaHora: 20h

Dijous 13 de marçExposició: ‘Can Farrero’Inauguració i visita comentadaHora: 19 h

Durant el mes de marçDones de la MarinaLa mostra fotogràfica fa un petit recull deles dones treballadores del nostre barriOrganitza: el club de Fotografia Casa delRellotge i el Centre cívic Casa del Rellotge

Diumenge 30 de marçVivaldi dansaCompany Dansa, sota la direcció d’AnnaArboix, ens porta aquest espectacle dedansa basat en la partitura de Les quatreestacions d’Antonio VivaldiAquest ens apropa a un llenguatge neoclàssici molt teatralitzat, a la música d’aquest grancompositorHora: 12 h

>> Espai musical la bàscula Dijous 6 de marçCicle HivernacleLegner Libugsni (pop alternatiu) Hora: 20.30 h

Dijous 13 de marçCicle HivernacleOpció 2 (rock acústic)Hora:20.30 h

>> Biblioteca Francesc Candel

Dimarts 4 de marçRoad movies, projeccions de pel.lículesCamino a la libertad de Peter Weir, 2010A càrrec de: Pere Vall, redactor cap de larevista ‘Fotogramas’Hora: 19 h

Dimarts 18 de març Presentació del llibre: Moviment veïnal,reptes de futurA càrrec de: Pep Martí, responsable de projec-tes socials de la FAVB i Lluís Rabell, presidentde la FAVB.Col.labora: AMCLHora: 19 h

Dijous, 20 de marçXerrada: Com ajudar a estudiar al teu fillA càrrec de la psicòloga, Joana HernándezHora: 18 h

Del 10 al 31 de marçExposició: Per a mi el meu barri és...Servei Socioeducatiu La Marina de Port

Dimecres 26 de marçLletra petitaL'espai Llibres a escena ens proposa Allàon viuen els monstresActivitat amb ombres xineses basada en el lli-bre de Maurice SendakA càrrec de: Sherezade Bardají. (És una activi-tat infantil)Hora: 18 h

la marina // Març 2014 CULTURA 13

A la Biblioteca etdonem pautes de

Com ajudar elteu fill a estudiar

La biblioteca Francesc Candeldins la seva programació delmes de març us proposa el

dijous 20 a les 18h la xerrada Comajudar el teu fill, a estudiar a càrrecde la psicòloga Joana Hernández.Amb aquesta interessant conferèn-cia la psicòloga ens donarà a conèi-xer eines poder recolzar els nostresfills en els seus estudis.

Sabem pel nostre dia a dia detreball a la biblioteca que hi hamolts pares i mares que tenen dub-tes sobre diferents aspectes delsestudis dels seus fills; algunspoden ser quins aspectes delsestudis dels nostres fills han de sermés valorats pels pares, o, quinaactitud hem d’adoptar quan ensassabentem que el nostre fill hasuspès una assignatura... Segurque si veniu a la conferència resol-dreu tots aquests dubtes i més.

I perquè també us pugueuemportar material a casa us reco-manem una sèrie de llibres quetenim al Racó de pares i mares dela sala infantil on destaquen entred’altres títols: El Mito de los debe-res: ¿por qué son perjudicialespara el aprendizaje y la conviven-cia?, d’Alfie Kohn. Fills autònomsi responsables, de S. Arànega.Técnicas de estudio para niños, deJ. Jiménez Ortega. Cómo mejorarel rendimiento escolar de su hijo,de Stainback W. Aprende a estu-diar, de Janet S. Fox

Us hi esperem!

El farEl rei

arriba a la MarinaCARNESTOLTES

NATÀLIA MORALES

Del 27 de Febrer al 5 de Març, elsveïns del barri de La Marina vancelebrar les festes de Carnestoltes

entre rues, concursos de disfresses i acti-vitats pels més menuts.

Sens dubte, el dia més assenyalat Vaser l’1 de Març, quan les diverses organit-zacions del barri van sortir a passejar lesseves disfresses i el gran treball realitzatdurant mesos per poder celebrarCarnestoltes de la millor manera possible.

La rua va començar a desfilar a la Plaçade les Matemàtiques, passant pel carrerMare de Déu del Port, Alts Forns, el pas-seig de la Zona Franca i el carrer Mineria.Diverses entitats del barri com La Vinya,Estrelles Altes, l’Associació d’Amics de LaMarina, Folk Montjuïc o l’Escola RamonCases, entre d’altres, van sortir a lluir lesseves grans carrosses i unes disfressesben elaborades per tot el barri.

Des dels més petits als més grans, totsballaven al ritme de la música. Vem poder

veure romans, princeses de gel, caputxe-tes vermelles, cavallers medievals… lavarietat i la qualitat de les disfresses vaser molt àmplia. Un molt bon espectacle,que, qualsevol persona, de qualsevoledat, podia gaudir com si tornès a ser unnen petit. Visca el rei Carnestoltes!�

FOTOS: RAFEL VIDAL i GUILLEM BOTELLA

(consulta la galeria completa a lamarinadigial.cat)

la marina // Març 2014ESPORTS14 // www.lamarinadigital.cat

JORDI GISPERT

Ha trigat més de 50 anys, comaquell qui diu, però finalment haarribat. La remodelació d'un dels

pocs terrenys de joc de Barcelona quequedaven obsolets, coberts encara deterra, ha estat possible gràcies a l'esforçde totes les parts. Les denúncies i recla-macions dels equips que l'utilitzen van ferfinalment parar l'orella a l'Ajuntament.Les obres s'han prolongat més enllà delsterminis fixats inicialment, però el cas ésque, mai més ben dit, han arribat "a Port".S'ha canviat l'enllumenat, ara amb sistorres renovades, s'ha reforçat l'entornamb formigó, s'ha instal·lat un sistema derec amb 6 sortidors, i sobretot, s'ha ani-vellat la superfície i se li ha instal·latgespa artificial. El 14 de marçl'Ajuntament té previst donar el vist-i-plauper a la seva reobertura. A partir d'aquí,l'empresa gestora s'ha d'encarregar d'a-visar tots els equips que hi conviuen iposar-se d'acord amb les condicions pertornar-hi a entrenar.

I sí, el lloguer pujarà. Escassament araal mes de març i ja més notòriament decara al setembre. Les despeses de man-teniment no són les mateixes que abans.Ara tot es dispara i això és l'única cosaque pot perjudicar els equips que hientrenen i hi juguen els seus partits.L'Ibèria, la Gimnàstica Iberiana i l'EquipoJa hauran de tornar a fer mans i màni-

gues per arribar a final de mes peròalmenys fugiran d'un Julià de Capmanyen un estat més que precari i recuperaranel camp propi. S'hi ha introduit un noumagatzem, una nova rampa d'accés, desde fa un any que ja es va eliminar el gascom a sistema de calefacció i tot passa japer l'electricitat, els vestuaris s'han reto-cat mínimament, i per a un futur es con-templa la idea de poder modificar l'estruc-tura o mur de formigó que envolta el com-plex per transformar-lo en una cobertamolt més acollidora.

Un cop es reemprengui l'activitat seranmés de 6 entitats les que compartiranl'espai. A més dels quatre amateurs, unconjunt de Periodistes i una altra entitatdel barri es repartiran el pastís, que de fetja està estipulat i només falta acabar de

confirmar-lo just quan arribi l'hora. Total'activitat es concentra de 18 h a 23 h. Elsmatins van destinats a les múltiples tas-ques de manteniment. Els vespres a lapreparació per a la competició.

És cert que nous projectes poden sor-gir en breu, però en qualsevol cas, haquedat ben comprovat, que ésl'Ajuntament qui ha de consentir i aprovarqualsevol activitat. L'empresa gestora,Llop Gestió, és un grup privat que portatambé els altres quatre terrenys esportiusdel barri. Si més no, funciona com unasubsidiària, com una empresa subcon-tractada pel districte. L'Ajuntament miraque el balanç quadri, i a partir d'aquíentrega una part proporcional del 10% debeneficis al grup gestor. Tot el que sónsubvencions, és a dir, nous projectes o

idees, han de ser aprovades pel consisto-ri. Així que les entitats tenen sempre unfiltre en la política, que és qui realmentpren les decisions esportives amb un cri-teri que a vegades no s'acaba d'enten-dre. Tanmateix, i dins de tantes complica-cions, una nova empresa conjunta, queimplicarà també el Municipal de Mare deDéu de Port i els altres complexos deldistricte, va prenent forma. La Taula del'Esport és una iniciativa de la Unió d'en-titats de La Marina per promocionar,divulgar i fomentar la pràctica esportivaentre els més joves. L'objectiu és que,mitjançant subvencions, es concedeixi adeterminades entitats la possibilitat d'uli-tilzar els espais de qualsevol d'aqueststerrenys de manera gratuïta o amb un llo-guer mínim. Tot a fi que es puguin realit-zar activitats diverses adreçades sobretotals més joves i també de manera espe-cial als col·lectius amb alguna discapaci-tat, física o mental. Dins aquesta Taula del'Esport, és la iniciativa "Som Escola,Fem Esport" la que pretén implicar sobre-tot els centres educatius del barri en elfoment de l'activitat física i en la reintro-ducció de pràctiques desaparegudes ogairebé inexistents a La Marina, com ésel cas del bàsquet o l'handbol. A les reu-nions, que es realitzen periòdicament desde fa pocs mesos, hi participa tant el dis-tricte, com els gestors, com els mateixosrepresentants de la Unió d'Entitats.�

Reobre el camp deMare de Déu de PortEl Municipal torna a funcionar durant lasegona quinzena de març, amb gespa i

amb uns lloguers més elevats

Imatge del camp de Mare de Déu de Port, a punt per ser utilitzat de nou. La previsió és utilitzar les instal·lacions a partir del 14 de març

FOTOS: RAFEL VIDAL

la marina // Març 2014 COMUNICACIÓ 15

REDACCIÓ

El Punt Multimèdia organitza amb elsuport del Districte de Sants-Montjuïc la primera edició dels

Premis Vídeo Musical – Barcelona. Estracta d’un certamen que pretén donar aconèixer als artistes amateurs (cantant,ballarins, còmics, actors...) que hauran derealitzar clips musical de dos minuts.Aquesta proposta permet la participació

de qualsevol producció realitzada per totel territori català.

Ona de Sants-Montjuïc (94.6 Fm) iSants-Montjuïc Ràdio (102.5 Fm) treballa-ran juntes. Els mitjans del barri han mostratel seu suport i col·laboraran amb la difusiódel concurs. Col·laboració que tindrà unmoment clau, la cerimònia d’entrega delspremis que es preveu per al vespre del 4d’abril al Parc de l’Espanya Industrial

davant de la Casa del Mig. Es repartiran 6guardons, dos premis en metàl·lics quesumats pugen a 300€ i un premi especial.La cerimònia serà conduïda per la presen-tadora Marta Montaner i Man Hoh Tang. Abanda dels guardons, la cerimònia celebra-rà tres reconeixements: Ona de Sants pelsseus 29 anys d’existència al barri; Sants-Montjuïc Ràdio els seus 25 i aquesta publi-cació els 20.�

Primera ediciódels Premis

Vídeo Musical -Barcelona

Sants-Montjuïc Ràdio reforça l’aposta perl’actualitat amb uns nous informatius

MIQUEL VERA

Des del dimarts 24, la programacióde l’emissora de referencia al dis-tricte compta amb la incorporació

d’un nou equip que realitzarà butlletinsinformatius diaris cada dia a les 20 h.

Els blocs d’informació centrada en lavida social, política i cultural del districteduraran uns 5 minuts, i faran un breurepàs d’allò més important que hagi pas-sat durant la jornada. L’espai, tambécomptarà amb una agenda d’actes i acti-vitats, que permetrà als veïns dels barrisde La Marina, Sants, Hostafrancs,Montjuïc i Poble Sec, estar al dia de lesactivitats que les diverses entitats cultu-rals, comerços i associacions organitzenal districte. Una de les innovacions queincorporaran els informatius és la “pre-gunta al conseller”. Cada dia, un dels con-sellers del districte haurà de donar aconèixer quin és el seu parer sobre un fetd’actualitat del districte.

La creació d’un servei d’informatiuspropi, reforça el compromís de Sants-Montjuïc Ràdio amb els veïns del districte,tot oferint-los un servei molt reclamant

ANNA RABASSÓ: 19 anys. Estudiantde segon de periodisme. Veïna deSants. Molt creativa, una de les sevesgrans aficions és l’escriptura, fet que hamotivat la seva vocació periodística. Ésmostra taxativa i molt crítica respecte laprofessió periodística: “El que hem defer nosaltres és dir la veritat i formar ciu-tadans, no oients”.

BEGOÑA GONZÁLEZ DE LA MORA:19 anys. Estudia periodisme i políti-ques. Veïna de l’Eixample. Gran aficio-nada a perdre’s per la ciutat, pels seuscarrers i barris, així com de la lectura.La Begoña ens transmet la seva alegriai la seva il·lusió amb el projecte, totassegurant-nos que per a ella, “el perio-disme és una eina necessària per enri-quir la societat, i nosaltres hi posaremel nostre granet de sorra”.

SARA RODERO: 19 anys. Estudiaperiodisme i polítiques. Veïna del’Eixample. Es mostra il·lusionada i ner-viosa amb el nou projecte que té entremans, “És un regal, però també unagran responsabilitat”. Rodero té unavisió social i compromesa del periodis-me: creu que es basa en ”mostrar inte-rès per la vida dels altres”. “Un cínic maipodria realitzar aquesta tasca”, afegeix.

des de fa temps. Apart de realitzar elsinformatius diaris, els periodistes dels ser-veis informatius, també formaran part del’equip d’aquesta publicació, i publicara-

ràn les seves cròniques, notícies i ultimeshores al diari La Marina, a la seva web (LaMarina Digital) i a través de les xarxessocials.�

Sara Rodero, Begoña González de la Mora i Anna Rabassó

RAFEL VIDAL

la marina // Març 201420 ANYS DE LA MARINA16 // www.lamarinadigital.cat

Si el siglo XX fue paraCatalunya el de lasinmigraciones interio-

res, el XXI va camino de ser elde las extranjeras. Si el este-reotipo de la antigua inmigra-ción fue el andaluz, el de estalo es la magrebí. Si a los inmi-grantes de antes se les definiócomo “altres catalans”, a losde ahora se les está intentan-do auspiciar como “nous cata-lans”. Los siglos históricos noson justos y precisos como losdel calendario. Si el siglo XXIempieza, políticamente, en elaño 1989, cuando la caída delMuro de Berlín, la irrupción deuna “nueva” inmigración haciaCatalunya comenzó en losaños 70, cuando la anteriorhabía empezado a declinar; siaquella llegó a representar el50% de la población catalana,esta aún no está en el 3%. SiCatalunya fue capaz de inte-grar a los otros catalanes delsiglo XX, ahora se halla en lamisma obligación moral dehacer lo mismo con los delsiglo XXI. Ellos, así lo procla-maron ya, el 30 de diciembredel 1995, en el marco de unafiesta inter-cultural celebradaen Manlleu: “Ens agradaríaésser tractats com els altrescatalans”.

Cuando leí la pancarta meemocioné. No lo pude evitar.

PACO CANDELMaig 2001

Els altres catalans del segle XXI

JUAN ANTONIOREYESDirector de LA MARI-NA, sempre ha estatvinculat a l’Associacióde Mitjans deComunicació Local,entitat que ell mateix va impulsar. Vaser el fundador, el 1994, i des d’ales-hores el coordinador general de lapublicació.

SÒNIA MAZAa) Quan vas portarla coordinació/ capde redacció?La meva vinculacióamb LA MARINAarrenca el 1998 (quanestudiava periodisme) i 15 anys des-prés (quan fa més de 10 anys quem’hi dedico professionalment) enca-ra dura! Tot i així la meva etapa coma coordinadora es limita al període2012-2013b) Quina anècdota o fet especialrecordes?Més que una anècdota, una circums-tància que em va sobtar. Quan el2012 vaig tornar a la redacció des-prés de 10 anys em vaig adonar queels temes que centraven l’actualitateren exactament els mateixos queels de feia una dècada: el dèficit detransport públic i la reivindicació veï-nal pel metro, els problemes d’incivis-me i inseguretat a determinadeszones, la manca d’equipaments... Elque demostra fins a quin punt tenenraó els veïns que denuncien queaquests són uns barris sovint obli-dats.c) Quin creus que serà el futur dela publicació?ALAMARINAnomés li puc pronosti-car un futur molt positiu. No pot ser

d’una altra manera. Sovint en unaciutat tan gran com Barcelona nosom conscients de la importànciaque tenen els mitjans de comunica-ció locals: donar testimoni de la vidad’un barri i la seva gent. Això no tédata de caducitat.

NOÈLIA BALDRICHVa ser cap de redac-ció del diari LA MARI-NA des de l’any 2009fins a principis del2012.

SANDRA PEDRALSa) Del 1999 fins algener de 2009.b) La desaparició deCan Tunis, la recupe-ració del nom de laMarina... Són tantesque m’és impossible quedar-me ambuna de sola, però pot ser el que vaigviure de manera més especial va serla mort d’en Paco Candel, un referentdels nostres barris.c) Amb els temps difícils que corren,mantenir la il·lusió i la professionalitatper fer les coses ben fetes és un valoren alça. I de il·lusió i professionalitat aLa Marina, i a l’AMCL, no li falta. Peraixò estic segura que encara li que-den molts anys de servei a la ciutada-nia, al costat de la gent, donant veuals barris, potenciant i enfortint el teixitassociatiu, fent periodisme de veritat.

MÒNICA CABES-TANYa) Del 1996 al 1998.Tot just acabava desortir de la universitat iel meu pas per La

Marina va ser la meva primeraimmersió en el món real del periodis-me. Em va permetre conèixer, des dela comunicació local, tots els secretsd'aquesta professió.b) Anècdotes recordo moltes. Laposada en marxa de la primera edi-ció del Certamen Literari FrancescCandel, la mobilització social perparalitzar la incineradora, l'especialque vam preparar amb motiu de l'an-nexió de Sants a Barcelona, la moti-vació i la diversió de la gent de laràdio, la preparació de diversos pro-jectes -alguns van sortir, d'altres no-,la visita del llavors president JordiPujol, un reportatge de 24 hores ambuna persona indigent que em va per-metre acompanyar-lo en la seva ruti-na diària. I recordo amb estimació elscompanys, tots grans persones.c) Li auguro un llarg futur. Espero,d'aquí a molts anys, quan sigui velle-ta, trobar-me-la com sempre damuntdel taulell de la biblioteca del barri.

RAQUEL PUENTEa) Del 1996 al 1997b) Anècdotes? Mol-tes! Les reunions detancament fins a la nita l'antiga seu de laràdio, la maquetació(encara els primers exemplars esmaquetaven a mà i amb tipòmetre!).La il.lusió i les ganes de treballar, comla gent del barri esperava LA MARI-NA i la llegia de dalt a baix, un articled'opinió que vaig escriure sobre lacorrupció política i que va aixecarmolta polseguera... Moltes experièn-cies i molta gent, bons professionals ibones persones. Encara avui mante-nim el contacte amb alguns/algunes,perquè al final la vida ens ha unit enla part personal o ens hem tornat a

trobar al llarg de la nostra carrera pro-fessional.c) Espero en el futur la publicació tin-gui, com a mínim, tants èxits com hatingut en el passat. A més, amb lesnoves tecnologies, la veu de LaMarina es fa sentir molt més lluny iarriba a molta més gent, així que elrepte dels professionals ara crec queserà la capacitat de generar nousproductes i serveis perquè la veu delslectors sigui més present.

XAVIER SANZa) Vaig iniciar les tas-ques de coordinacióal setembre de 1993 ifins al setembre de1995, coincidint ambel període de llança-ment de la Marina i els seus primersanys de vida. Una etapa apasionant iun veritable luxe haver-hi participatgràcies a l'equip de gent que hi vaconfiar, especialment, a Juan AntonioReyes l'ànima d'aquesta idea.b) Recordo amb especial emoció larelació entranyable que vem establir,des del principi, amb Paco Candel.Anava a casa seva a buscar lacol·laboració que la columna de lacontra que des del primer númeroens va fer de forma voluntària.Sempre parlàvem de tot una mica iem donava en paper i escrit a màqui-na el seu text. Per un estudiant deperiodisme era un privilegi.c) Molt gran, perquè La Marina sem-pre ha donat resposta a una deman-da i una realitat. La demanda d'infor-mació de proximitat contrastada i realque el veïnat té al mateix temps quela publicació ha ocupat un espai en elmercat informatiu del districte i de laciutat amb els seus 20 anys de vidaque l'ha convertit en un referent.�