148 Descrip

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcci General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

GETOP 148 MINES DE PETROLI DE RIUTORT

INTERS I VALOR PATRIMONIAL s una de les poques mines don sextreien margues per destillar el petroli. Actualment es pot veure el petroli nadiu regalimant i est en un estat bastant bo de conservaci.

Entrada de la mina.

COMARCA: Bergued MUNICIPI(S): Guardiola de Bergued

DADES FISIOGRFIQUES La boca de la mina sobre al costat occidental del barranc de Riutort, en la part oriental de la serra de Sant Marc de Broc, al sud del torrent de Pomerassa.

CONDICIONS DACCS Laccs es duu a terme per la carretera B-402, que va de Guardiola de Bergued a la Pobla de Lillet. Just en el punt quilomtric 4 sagafa una pista, en direcci nord, que puja per lesquerra de la riera de Gavarrs, o de Riutort. Desprs de recrrer uns 1.500 m sarriba a un indret on hi ha un antic mur de pedra, que possiblement formava part de lexplotaci, i un cartell indicatiu del Parc Natural del



Cad-Moixer. Al costat del mur comena un corriol cap a lesquerra que porta a la boca de mina, a uns 50 m.

S I QUALIFICACI DEL SL Ls del sl s forestal. Forma part del Parc Natural del Cad-Moixer

SITUACI GEOLGICA

SITUACI GEOLGICA Margues del Cuisi de la formaci Armncies, situades en el flanc nord del sinclinal de Ripoll, en la unitat del Cad (mantells meridionals del Pirineu oriental).

PARAULES CLAU Asfalt Bitumina Disodila Hidrocarbur

Marga Mina Petroli



EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS



INFORMACI GEOLGICA

TIPUS DINTERS I VALOR PATRIMONIAL La mina de Riutort t una gran importncia doncs conjumina diversos aspectes. Per una banda s una mostra dun tipus de mineria energtica que va caracteritzar la comarca i que sexplotava a principis de segle. En lpoca de penria es van comenar a explotar, en diversos llocs, mines per tal dextreuren petroli. Aquesta mina, encara que abandonada des de fa molts anys, es conserva en un bon estat i la facilitat daccs (pista en bon estat des de la carretera Guardiola la Pobla), fa que la seva visita sigui molt interessant i agradable. Aquest inters es pot definir en base a diferents punts de vista. A nivell de pblic en general, el petroli s un element molt popular per que la gent noms veu en les diversos elements transformats o manipulats (gasolina, plstics, etc.). Per tant, s un fet fora curis poder observar el petroli directament regalimant de la roca. A nivell de divulgaci escolar i de cicles superiors, aquesta mina pot ser una bona eina per ensenyar els orgens del petroli i fer-ne treballs posteriors. Per ltim, linters cientfic i dexploraci s molt gran ja que s un dels indicis ms estudiats per cientfics, experts en el tema, de les universitats i companyies petroleres. Inters turstic: 4 Inters didctic (nivell divulgatiu i densenyament bsic): 5 Inters didctic (ensenyament a nivells mig i superior): 5 Inters cientfic: 4

ANLISI COMPARATIVA En aquesta zona (entre Guardiola i Sant Joan de les Abadesses) existeixen altres mines similars i indicis, per de totes elles s la ms espectacular i de millor accs. A lestat espanyol hi ha citades antigues explotacions per tal de treure petroli: Puertollano, Ribesalbes (Castell), Benimarfull (Comtat). La mina de Riutort seria una mica comparable amb la de Pechelbronn (Alscia), paradigma mundial daquest tipus dexplotacions.



RELLEVNCIA GEOLGICA

DESCRIPCI GEOLGICA I CONTEXTUALITZACI (ESPAI/TEMPS) Lobjectiu de la mina de Riutort era lexplotaci de les margues de la formaci Armncies. Aquestes margues sn dedat Cuisi superior i formen part de la srie eocena de ms de 4.000 m de potncia del mantell del Cad. La formaci Armncies sn margues i margocalcries noduloses amb nombrosos plecs de tipus gravitacionals, dipositades en un ambient de tals continental. Estan situades per damunt de la Fm. Corones i per sota de la Fm. Campdevnol i poden tenir una potncia al voltant dels 1.000 m. La unitat inferior es caracteritza per tenir una gran abundncia de matria orgnica amorfa i algal, la qual cosa la fa una de les millors roques mares del Pirineu. Les anlisis geoqumiques ens donen un TOC alt i amb una diferncia entre lextracte total i hidrocarburs no gaire excessiva. El grfic dEspitali mostra que la roca mare en superfcie es troba en el lmit inferior de la finestra de petroli i predomina la matria orgnica de tipus II. La comparaci daquestes anlisis amb les de la roca mare del solc de Tarragona, mostren el gran potencial de la roca mare de la formaci Armncies. La srie eocena del mantell del Cad correspon a la conca davantpas que es form durant lemplaament del mantell inferior del Pedraforca (format per materials, principalment, del Cretaci superior i una srie reduda de lEoc inferior). Un cop el mantell inferior del Pedraforca qued fossilitzat per sediments del Luteci inferior del mantell del Cad, la deformaci compressiva es trasllad cap a lavantpas, formant el mantell del Cad, el qual es despla vers el sud formant la conca de lEbre, on shi dipositaren, predominantment, els sediments de lEoc superior Oligoc.

RELLEVNCIA COM A REGISTRE GEOLGIC La mina de Riutort t especial importncia pel que es refereix als processos sedimentaris i el tipus de fcies de la formaci Armncies. Altres aspectes interessants sn les anlisis petrolgiques i geoqumiques en relaci a la roca mare. Altres aspectes fan referncia a la geologia econmica, ja que forma part del patrimoni miner de Catalunya. Forma part del itinerari 1: el Bergued, de la srie La mineria a Catalunya, publicaci (en premsa) de la Direcci General de Mines.



SIGNIFICACI HISTRICA s doblement interessant des de el punt de vista histric. Per una banda correspon a la histria minera de les explotacions, i per laltra, es deu a que forma part dun dels principals indicis de petroli del Pirineu oriental, on shan realitzat nombrosos treballs geoqumics, els quals han posat de manifest la importncia de les prospeccions petroleres al Pirineu. Aquestes prospeccions sn les que han perms arribar a lestadi actual del coneixement geolgic tant de superfcie com del subsl del Pirineu oriental

REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES ----- (en prensa): Itinerari 1: el Bergued. Col. Mineria a Catalunya. Jaciments antics i patrimoni miner. Direcci General dEnergia i Mines. Busquets, P. (1981) Estratigrafia i sedimentologia del Terciari pre-pirinenc entre els rius LLobregat i Ter. Tesi doctoral. Univ. de Barcelona; 1-543. Clavell, E. (1992): Geologia del petroli de les conques terciries de Catalunya. Tesi doctoral. Univ Barcelona, 448 pp. Noguera, J. i Sistach, M. (1991): La mineria al Bergued. Pblic. mbit de Recerques del Bergued. Permanyer, A.; Valls, D. I Dorronsoro, C. (1988): Source rock potencial of an Eocene carbonate slope. Armancies formation of the southern Pyrenean Basin, Northeneast Spain. AAPG. Bull. Nice, 72/8: 10-19. Riba, O. (1985): El petroli. Histria natural dels Pasos Catalans. V 3: 159-196. Santamaria, J. (1983): Estratigrafa y facies de la formacin Armancies entre los ros Freser i Arija (Prov. de Gerona). Tesi de Licenciatura (indita), Univ. Autnoma de Barcelona. pp. 77. Vergs, J., Martnez, A., Domingo, F., Muoz, J.A., Losantos, M., Fleta, J., Gisbert, J. (1994): Mapa geolgico de Espaa escala 1:50.000.La Pobla de Lillet N. 255.



INFORMACI GEOLGICA GRFICA



Bassa on s'acumula el petroli que regalima per les parets.

Bassa de petroli.



Galeria d'entrada

Final de la galeria principal



Antic forn on es cremaven les margues de la Fm. Armncies per tal de destillar el petroli. Est situat al principi de la pista que porta a la mina.

Detall del petroli que regalima per les parets.



Boca d'entrada des de l'interior. Es pot observar el cabussament de les capes de l'Armncies cap a l'esquerra (nord).

Galeria lateral on hi ha una petita presa. Pel terra s'han format basses de concrecions carbontiques (gours).



Plecs sinsedimentaris de la Fm. Armncies en la pista que porta a la mina.

INFORMACI COMPLEMENTRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCI EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACI I/O RECUPERACI DE LESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Aquesta mina es troba dintre del Parc Natural del Cad-Moixer. En principi els responsables del Parc coneixen lexistncia i importncia daquest lloc i han realitzat un projecte de protecci i regularitzaci de les seves visites. Actualment est pendent del perms de la Direcci General dEnergia i Mines, la qual sembla que ho ha traspassat al Consell Comarcal. Actualment est per veure qui portar dita regularitzaci, si el Parc o el Consell.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS DS Donades les seves caracterstiques (facilitat daccs, singularitat histrica i observaci del petroli in situ, etc.), es pot considerar un lloc molt adequat per visitar, tant per a la divulgaci escolar com per a la de nivell superior. De fet, tamb shan realitzat visites amb field trips de companyies de petroli i el seu inters ha estat molt gran.



RECOMANACIONS PER LA INCLUSI EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Sembla ser que s lnic lloc en tot lestat espanyol on es pot veure una mina de petroli i uns indicis amb aquesta abundncia. En cas de que aquest fet sigui veritat, realment la seva importncia s molt gran.

AUTORIA DE LA FITXA Albert Martnez Rius Geleg Consultor Cr. Enamorats, 123 08026 Barcelona Tlf.: 93.231.72.69 E-mail: [email protected]

/ColorImageDict > /JPEG2000ColorACSImageDict > /JPEG2000ColorImageDict > /AntiAliasGrayImages false /DownsampleGrayImages true /GrayImageDownsampleType /Bicubic /GrayImageResolution 200 /GrayImageDepth -1 /GrayImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeGrayImages true /GrayImageFilter /DCTEncode /AutoFilterGrayImages true /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG /GrayACSImageDict > /GrayImageDict > /JPEG2000GrayACSImageDict > /JPEG2000GrayImageDict > /AntiAliasMonoImages true /DownsampleMonoImages true /MonoImageDownsampleType /Bicubic /MonoImageResolution 200 /MonoImageDepth 4 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000 /EncodeMonoImages true /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode /MonoImageDict > /AllowPSXObjects true /PDFX1aCheck false /PDFX3Check false /PDFXCompliantPDFOnly false /PDFXNoTrimBoxError true /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [ 0.00000 0.00000 0.00000 0.00000 ] /PDFXOutputIntentProfile () /PDFXOutputCondition () /PDFXRegistryName (http://www.color.org) /PDFXTrapped /False

/Description >>> setdistillerparams> setpagedevice

Documents

148 Descrip