15. Transició, democràcia i autonomia

15.0. Transició i canvi polític

La Transició (com a nom propi)

al·ludeix a

conjunt de canvis que va viure Espanya els primers anys després de la mort de Franco

considerats

una veritable revolució política de caràcter pacífic

van significar

la desaparició de la dictadura franquista i la construcció d’una monarquia constitucional i

democràticava permetre

donat que

-s’eliminaren les principals lleis de la dictadura-s’aboliren la censura, la pena de mort i una llarga llista d’institucions i disposicions repressives

-es consolidà un sistema legal de partits, sindicats i tota mena d’associacions-s’establí un conjunt de drets i llibertats fonamentals

-s’elaborà una nova Constitució com a marc legal superior-es definí un nou esquema de govern territorial

15. Transició, democràcia i autonomia

15.1. Els inicis de la transició (1)

La mort de Franco

dóna pas a

la proclamació de Joan Carles com a rei i cap de l’estat (22-XI-75)

mostra

l’aparent continuïtat del règim (atado y bien atado) en un context

profundament antidemocràtic

nomenaArias Navarro (XI-75)forma

un gabinet amb Fraga i Areilza com a personalitats destacades i

amb intenció reformistaafronta

-l’immobilisme polític del propi Arias i altres sectors-les mobilitzacions populars constants, a través de

l’actuació unitària de l’oposició (que cerca la ruptura democràtica), reprimides durament (la calle es mía)

Adolfo Suárez (VII-76, per suggerència de Fernández-Miranda)

amb l’objectiu de

deslliurar-se de les institucions i obrir un procés efectiu de reforma

política

elabora

Llei de Reforma Política

preveu

-eleccions per sufragi universal-dues cambres

-modificar les Lleis Fonamentals del règim

aprovada

18-XI-76: Corts franquistes

obliga areplantejar l’actuació de l’oposició davant de la

recuperació de la iniciativa per part del president15-XII-76:

referèndum

gràcies a

-vot afirmatiu de l’ampli sector d’Alianza Popular-garanties de no exigir responsabilitats per la dictadura i de conservació de la posició social-manteniment dels comunistes en la il·legalitat

actua en

un context difícil:-ofensiva de l’oposició (POD: X-76,

per forçar la negociació; mobilitzacions [Diada], vagues)

-immobilisme de les institucions i desestabilització ultra

supera amb

15. Transició, democràcia i autonomia

15.1. Els inicis de la transició (2): El procés constituent (1977-1978)

El bienni 1977-78

és marcat per

-progressiva legalització de partits i sindicats (culmina l’abril-77 amb la legalització del PCE)-liquidació d’institucions cabdals del franquisme

(TOP, Movimiento, CNS, ...)-violència ultra (Atocha: I-77)

-activitat terrorista (GRAPO, ETA, ...)

convocatòria d’eleccions a Corts constituents (IV-77, a celebrar al

VI-77)resulta

instauracions provisionals de la Generalitat (As. de Parlamentaris Catalans, Diada’77, retorn de

Tarradellas: X-77), el Consell General Basc (I-78) i la Xunta (III-78)

elaboració de la Constitució democràtica

preparada per

ponència constitucional (7 membres)

-derogava les lleis anteriors-Estat democràtic i social de dret

-monarquia parlamentària hereditària i divisió de poders

-exèrcit sotmès al poder civil-reconeixement de drets i llibertats

-nova ordenació territorial (autonomies)

inclouaprovada

6-XII-78: referèndumsignatura dels Pactes

de la Moncloa (X-77)

pretenien

reduir la inflacióinstaurar reformes per

repartir els costos de la crisi

-devaluació monetària-moderació despesa pública (inclosa la SS)-programa per racionalitzar l’elevat consum

d’energia

compromís de donar suport a una reforma fiscal i noves relacions laborals

(augments salarials d’acord amb la inflació prevista)

-Impost extraordinari sobre el Patrimoni (1977)

-IRPF (1978, però no va poder aplicar-se fins al 1982)

mitjançant

-victòria UCD (barreja de postfranquistes i opositors moderats) però sense majoria absoluta

-important força del PSOE-implantació feble del PCE

-cap diputat per al franquisme pur i pocs per a AP, el grup més proper

-presència nacionalista a Catalunya i País Basc

va donar

Llei d’amnistia total (X-1978)

15. Transició, democràcia i autonomia

15.3. Cris econòmica i obstacles a la democràcia

La Transició

pateixcontext de crisi econòmica

internacional

originada a

les alces del preu del petroli (1973-74 i 1979-80)

afrontada amb

-EUA: alça dels tipus d’interès per atreure capitals

-Europa Oc: disminuir el dèficit públic, controlar la inflació i rebaixar costos

produeix

increment dels costos de producció i empitjorament de la competència europea

en relació a les economies emergents

es manifesta en

-elevades taxes d’atur i inflació-reducció de la taxa de creixement

va ser

molt difícil de superar

degut a

-manca de reacció del règim franquista (preferia assegurar l’estabilitat de l’ocupació)

-combativitat sindical (per motius polítics i per assegurar la capacitat adquisitiva dels salaris davant de la manca

de prestacions socials)-manca d’organitzacions patronals lliures organitzades

-manca de tradició de pacte i concertació social

terrorisme i intents d’involucionisme i colpisme militar

vinculat

grups d’extrema dreta: Guerrilleros, Triple A:-actuen contra l’esquerra (atemptat

d’Atocha, 1977)-inciten al cop militar

-promouen conspiracions (Galàxia, 1978)

grups d’extrema esquerra:-actuen contra forces armades i d’ordre

públic-ETA (77 morts el 1979 i 95 el 1980, Hipercor el 1987), GRAPO, FRAP

-Terra Lliure (Bultó, etc.)

15. Transició, democràcia i autonomia

15.4. La consolidació democràtica (1978-82)

Els darrers anys de govern centrista

mostren

un intens desgast intern de la UCD

degut a

-limitada victoria a les eleccions generals (1979)

-relatiu fracàs a les municipals (1979: perd a les grans ciutats i capitals)

-derrotes a les autonòmiques

pèrdua de suport electoral

incapacitat de superar la crisis econòmica,

social i terrorista

crisis internes al PCE-PSUC i reforçament del PSOE i AP

intent de cop d’estat (23-II-81)

diverses conspiracions:-trama ultra dirigida per Tejero

-neofranquisme monàrquic (Milans del Bosch)

-intrigues personals (Armada)

participen

dimissió de Suarez (I-81)

buit de poder que queda

fracassa per

govern de Calvo-Sotelo (II-81)

aprofita

-divisions internes dels colpistes-manca de suport de la majoria dels comandaments (esperen

ordres del rei)-rebuig públic de Joan Carles I

procura

reconstruir la unitat de la UCD: sense èxit:

-el lideratge passa a Lavilla-Suárez abandona i funda el

CDS

aprova-l’entrada d’Espanya a l’OTAN

-Llei del divorci (1981)-LOAPA (1982)

porta a

com es veu a

després de

acaben ambvictòria electoral majoritària

del PSOE (X-82)

facilita

15. Transició, democràcia i autonomia

15.5. Els governs de la democràcia (1982-2008)

Les darreres dècades

viuenllarga etapa de govern

socialista (1982-96)

destacareformes econòmiques:-reconversió bancària

-reconversió industrial: adaptació a les exigències del mercat internacional i de l’ingrés a la CEE que

redueix la capacitat industrial i l’ocupació (conflictes a Sagunt, Biscaia i Galícia)

reformes socials:-despenalització de supòsits de l’avortament-reforma educativa: universitat (1983), LODE

(1985) i LOGSE (1990)-consolidació procés autonòmic (LPA)

política internacional:-Tractat d’Adhesió a la CEE (1985)

-ratificació de l’ingrés a l’OTAN

-reforma exèrcit (disminució, modernització)-terrorisme: Pacte d’Ajuria Enea (1988)

desgast del govern:-vaga general (1988): el govern universalitza

l’assistència sanitària gratuïta, millora la protecció contra l’atur i es garanteix el sistema

públic de pensions (Pacte de Toledo)-corrupció (Roldán, Guerra, Rubio, FILESA...)

-guerra bruta (GAL)-recessió econòmica (inflació: 3,5%, atur: 23%)

governs del Partit Popular (1996-2004)

actuacions econòmiques:-manteniment Estat del benestar

-compliment condicions per a l’ingrés a la UE-Pla Hidrològic Nacional

-reforma subsidi atur (provoca vaga gral)

actuacions socials:-Llei d’estrangeria

-Llei orgània d’universitats i LOCE-supressió servei militar obligatori (2001)

actuacions polítiques:-impuls contra el terrorisme basc (Ermua) i

trencament del Pacte d’Ajuria Enea per part del PNB (P. Lizarra)-Llei de partits

-suport a la invasió d’Iraq

destaca

tornada socialista al poder (2004-12)

després-atemptat d’Atocha (200 morts i més de 1000

ferits) (11-III)-eleccions (14-III)

destaca

-anul·lació mesures populars: retirada tropes d’Iraq, derogació PHN i reforma lleis educatives-lleis socials: Llei d’Igualtat i de Dependència, ‘divorci exprés’, regularització d’immigrants i

matrimoni homosexual-renovació estatus

15. Transició, democràcia i autonomia

15.2. La recuperació de l’autonomia i 15.6. La Catalunya autònoma

La Generalitat

s’implantade manera provisional

després

mobilitzacions populars

(Diades 76 i 77)

mitjançant

negociació directa Suárez-Tarradellas

Ass. de parlamentaris (VI-1977)

impulsa

elaboració Estatut d’autonomia

passa

-treball comissió (Sau)-aprovació Ass. parlamentaris

(XII-1978)-presentació Congrés (III-1979)

-referèndum (X-1979)-aprovació Corts (XII-1979)

destaca

-Catalunya com a nacionalitat-cooficialitat llengües

-organització Generalitat (Parlament, president, Consell executiu, Tribunal Superior Justícia)

-competències legislatives i executives exclusives i compartides

-finançament autonòmic

viu

hegemonia de CiU (1980-2003)

destaca

consolidar institucions:-organització del govern i la funció pública, policia

autonòmica-impulsar desenvolupament de matèries bàsiques:

ensenyament i sanitat-Llei d’ordenació del territori (1987): 41 comarques i

consells comarcals

catalanització societat:-Llei de normalització lingüística (1983): promoció del

català a l’ensenyament, l’administració, premsa, publicacions, ràdio i televisió, i consideració del català

com a única llengua vehicular a l’ensenyament-creació tres canals televisius en català

millora d’infraestructures i del serveis públics

governs tripartits d’esquerres

-presidència Maragall: elaboració nou Estatut (eleva el sostre competencial i financer de l’autonomia): aprovat a Corts (III-2006) i referèdum (VI-2006) amb una elevada

abstenció-presidència Montilla

destaca

15. Transició, democràcia i autonomia

15.7. Desenvolupament econòmic i canvis socials

Espanya

viu

fort creixement econòmic (1985-2008)

degut

-recuperació de l’economia mundial després crisis del petroli

-ingrès CEE (arribada fons europeus)

travessa

creixement (1986-91): reactivació important de la

inversió, augment PIB i disminució atur

recessió (1992-7):-dficultats economia europea

(enfonsament URSS, unificació Alemanya i recessió

USA)-reducció taxa PIB, augment

inflació i atur

creixement (1998-2008):-afavorit per la nova

recuperació, l’entrada a l’euro i els baixos tipus d’interés (fomenten la inversió i el

consum)

perjudicat

problemes estructurals

-taxa d’atur elevada-alt dèficit exterior

-endarreriment tecnològic-baixa productivitat

-lideratge de la construcció

crisi financera internacional (2008): s’enfronta de manera

concertada amb ajudes públiques i programes de

despesa pública

canvis demogràfics

-supera els 45 milions (2008) degut a l’arribada massiva d’immigrants (Marroc,

Amèrica Llatina i Europa oriental)-augment de natalitat

canvis laborals

-increment població ocupada (1996: 12,5; 2007: 20,3)

-incorporació dona al treball-precarietat laboral (temporalitat)

-transformació mercat laboral: primari: 4,5%; secundari: 30%; serveis: 65%)

tranformació mentalitats

-nova estructura familiar i retard de l’edat d’emancipació

-augment del paper social de la dona (però persistència de la violència contra les

dones)-escolarització plena fins als 16 anys,

desaparició de l’analfabetisme i major accés a la universitat

-procés de secularització social

com

com

com