16 x 16: Setze jutgeSSeS per al 2016

Una producció de

TextosHelena Morén Alegret

DissenyManuel Cuyàs

Fotografies Aida Lirola, Albert Manau, Alicia Aguilera, Ana Madrid, Carme Gomila, David Ruano, Francesc Gelonch, Javierre Kohan, Juan Barradas, Juan Miguel Morales, Júlia Quintana, Kirsten Gómez, Marc Bordons, Marina Cussó, Martina Matencio, Ricardo Salas i Xavier Vila

16 x 16: Setze jutgeSSeS per al 2016Si mirem enrere, entre les composicions d’Els Setze Jutges ja hi trobem que la violoncel·lista Remei Margarit i Tayà (1935) en va compondre algunes, com “Jo i el meu gat” o “La setmana”, just quan va entrar al grup (via amistat amb l’ideòleg de la cançó Lluís Serrahima). La participació de Margarit va ser rebuda amb entusiasme pels seus coneixements musicals, que superaven els dels primers Jutges.Les veus modernes de fèmines pioneres catalanes van ser Salomé (1943) o les atemporals Germanes Serrano (Josefina i Amparo), però la guitarra pel mànec la van prendre tres joveníssimes jutgesses: la valenciana Carme Girau i Alonso (1940) –jutge núm. 9–, l’adolescent Maria Amèlia Pedrerol i Busquets (1950) –jutge núm. 12– i sobretot Guillermina Motta i Cardona (1941), que de tan popular va transcendir el paper de jutge núm. 8.Les cantants i músics del 2016 ja han sobreviscut les primeres lluites d’equitat en el món de la cançó, diferent del temps en què entre tretze destacaven només quatre noms de dones (Maria del Mar Bonet, Núria Feliu, Guillermina Motta i Marina Rossell). Avui dia la percepció ha de ser tota una altra. La quantitat de dones que agafen un instrument i es posen a fer cançons creix i creix. Com a mostra: la selecció de setze dones que canten.

50 anyS de Maria del Mar Bonet alS eScenariS (1966-2016)L’última d’aparèixer a Els Setze Jutges va ser Maria del Mar Bonet i Verdaguer (1947). Va ser presentada a L’Ovella Negra (19 de desembre de 1966) coincidint amb la commemoració del cinquè aniversari dels Jutges. Posteriorment Bonet iniciaria una carrera al marge dels seus primers temps a Els Setze Jutges; una trajectòria que arriba fins als nostres dies. També ho van fer altres músics satèl·lits de l’època, que posaven lletres i solfa en altres ambients i que alhora perseguirien la professionalitat en els seus camps, com Núria Feliu (Barcelona, 1941), Marina Rossell (la Gornal, 1954) o Maria Cinta (Barcelona, 1952).Però atès que Bonet commemorarà a final del 2016 els cinquanta anys als escenaris, aquesta exposició 16 x 16 vol enaltir la seva figura i fer de preàmbul del que serà la celebració pròpiament dita l’any 2017. Serà el 19 de desembre de 2016 quan l’artista anunciarà els actes de celebració que s’esdevindran el 2017, mentre enguany els prefigura amb una gravació de disc a Cuba el mes de gener i també portant de gira encara durant l’any els tres formats que actualment defensa a l’escenari: Homenatges, Alenar i el repertori al costat del guitarrista Borja Penalba.

(La Gornal, 1954) La seva veu ha fet la volta al món i el món ens ha arribat amb la seva veu. Els últims anys ha interpretat una pila d’adaptacions de Georges Moustaki, amb tres referències monogràfiques dedicades, una de l’any 2011 i dues del 2014. Ara segueix amb el seu últim treball, Cançons de resistència (Satélite K, 2015), que ressonen aquest 2016 amb més força i maduresa que mai. De fet, en els últims discos i espectacles ha convidat a cantar amb ella artistes més joves com Manel, Enric Montefusco, David Carabén o Bikimel, fent aquest enllaç intergeneracional. Un altre àmbit important d’actuació de Rossell ha estat posar en solfa i d’actualitat Clàssics catalans (Harmonia Mundi, 2007), que es van gestar des del no tan llunyà Cap al cel (Harmonia Mundi, 2002). Marina Rossell té el valor d’haver-se pogut dedicar profes-sionalment a la música, tenir una projecció rellevant i construir una veu pròpia plena de compromís social i cultural.

(Barcelona, 1968) La cançó per a Lídia Pujol no és un simple mi-tjà. Després de gravar dos discos fent duet amb Sílvia Comes als anys noranta convivint amb l’escena del rock català, la carre-ra en solitari de Pujol aquest inici de segle XXI s’ha basat d’una manera perseverant en la investigació i reinterpretació de la tra-dició, combinant lírica i misticisme. Aquest 2016 Pujol celebra el setè centenari de la mort de Ramon Llull amb concerts dedicats al pensador i escriptor català més universal de tots els temps; uns espectacles que defensa sota el seu lema ‘Entenem-nos per l’amor’. El camí d’introspecció lluminosa els últims anys l’ha ela-borat amb els espectacles Íter Luminis (2014) i Camí d’identitat i Íter Luminis: Treballs i plaers d’amor (2015), una trilogia que que-darà recollida en un CD i DVD. Pujol va començar el seu periple amb els magnífics discos Iaie (Resistencia, 2003) i Els amants de Lilith (Temps Record, 2007), i viu la música en tot moment com un camí per arribar a l’amor universal.

MarinaroSSell

lídiapujol

“Per tu ploro” (2012)

“Mariner” (2012)

FO

TO: J

UA

N M

IGU

EL

MO

RA

LE

SF

OTO

: MA

RC

JA

VIE

RR

E K

OH

AN

(Barcelona, 1986) Des de Cabrera de Mar, on viu, Maria Rodés ha bastit ja un edifici personal de cançons, després de l’etapa com a líder del grup Oníric. Els seus primers temps van ser minima-listes i electrònics, però després s’ha endinsat pels viaranys de la tradició de la cançó popular posant-hi el seu toc de pop mo-dern, una fusió que ha cridat l’atenció fins i tot de David Byrne (ex-Talking Heads). Amb noms i cognoms, Maria Rodés ha signat tres discos: Una forma de hablar (BCore, 2010), Sueño triangular (BCore, 2012) i Maria canta copla (Chesapik, 2014). Al costat de Ramón Rodríguez (The New Raemon) i Martí Sales (Els Surfing Sirles) van editar com a trio el disc Convergència i unió (BCore Disc, 2013), i ella sola és autora del llibre Duermevela (Alpha De-cay, 2015). El seu quart disc arribarà la primavera d’aquest 2016 gestat en una residència de Balada, una pedania d’un sol carrer a les Terres de l’Ebre.

(Vic, 1983) Joana Serrat és una cantant i compositora influïda pel neofolk nord-americà. Des que es va presentar amb el doble disc The Relief Sessions (autoeditat, 2012) la seva trajectòria no ha fet més que créixer en qualitat i projecció. El segon disc, Dear Great Canyon (El segell del Primavera, 2014), és el que li ha reportat més alegries, com la ressenya a la revista anglesa New Musical Express. El febrer de 2016 apareix al mercat la seva tercera entrega disco-gràfica, Cross the Verge (El Segell del Primavera, 2016), gravada com l’anterior al Canadà, i on sens dubte creuarà nous límits. No serà fàcil, ja que amb Dear Great Canyon ha visitat més de cent escenaris en menys de dos anys que l’han fet viatjar a Portugal, el Regne Unit, el Canadà, Bèlgica, Holanda i Sud-àfrica. Enguany Se-rrat inicia la gira al Copenhaguen Catalan Film Festival, a Dinamar-ca, alhora que està produint el disc de debut de Marta Delmont (d’Alella), que veurà la llum també aquest 2016.

Maria rodéS

joana Serrat

“Green Grass” (2014)

“Mirall” (2012)

FO

TO: A

NA

MA

DR

IDF

OTO

: AL

ICIA

AG

UIL

ER

A

(Palma, 1983) La cantant, compositora i actriu mallorquina és l’actitud i el rock fets cançó. Quan Maika Makovski es va instal·lar a Barcelona es va autoeditar el primer disc, Kradiaw (PAE, 2005). El va dur de gira per diversos països d’Europa, i també ho va fer amb el segon, Kraj para Koferot (Wildpunk Re-cords, 2007). Amb el tercer, Maika Makovski (Origami Records, 2010), va iniciar la col·laboració amb el productor John Parish (PJ Harvey, Tracey Chapman...), el mateix amb qui prepara el nou disc, que sortirà l’abril del 2016. Després d’haver rebut el Premi UFI de la música independent a millor artista del 2011, Makovs-ki signa la banda sonora de l’obra teatral Desaparecer, de Ca-lixto Bieito –editada en CD per Outstanding Records el 2011–, i un cinquè disc lluminós sobre l’amistat coeditat per Warner Mu-sic i Outstanding, Thank You for the Boots (2012). L’any 2014 va rebre el premi MAX a la millor composició musical per l’obra de teatre Forests, també de Bieito, i el 2015 publicava un directe a la sala Apolo de Barcelona realitzat el 2012.

MaikaMakovSki

(Barcelona, 1976) Els dons de Bikimel tenen a veure amb la creació d’un bell univers líric propi i una veu excep-cional. El seu blues i soul desemboca en un folk i cançó d’actitud rockera, amb protagonisme de la interpretació i l’experimentació vocal. Té tres discos editats amb composi-cions pròpies: Jònic (Temps Record, 2010), amb la produc-ció de Ricky Falkner; Farrera Can-sons D.O. (Temps Record, 2013) –gràcies a una beca d’investigació del Centre d’Art i Natura de Farrera, i “un disc realment imponent” en pa-raules del crític musical Guillem Vidal–, i Morir d’un llamp (Satélite K, 2015), amb producció de Lucas Suárez i David Soler. Amb cançons d’aquest últim ha actuat en escenaris importants com el Canet Rock i el Mercat de Música Viva de Vic, i el presentarà tot el 2016. Ha col·laborat en espec-tacles de qualitat, des de Mazoni i les Mazoni (2009) fins al Piromusical de la Mercè 2014 amb música de Xavi Lloses.

BikiMel

“Language” (2012)

“Infla les veles” (2015)

FO

TO: A

LB

ER

T M

AN

AU

FO

TO: D

AV

ID R

UA

NO

(Barcelona, 1974) Coneguda sobretot com a líder del grup Pasto-ra, la cantactriu Dolo Beltrán s’estrena discogràficament aquest 2016 com a autora de les seves pròpies cançons. Ho fa amb el tí-tol Copilotos que ha produït l’artista electrònic Sergio Fernández. L’estrena del directe ja es va produir l’any 2015 al Festival Strenes de Girona, i aquest 2016 seguirà girant les seves novetats amb Jordi Busquets (guitarra) i Narcís Corominas (teclats, Pastora) i els visuals de Ricardo Salas.Dolo Beltrán ha destacat com a veu i líder del grup de pop elec-trònic Pastora amb els germans Caïm i Pauet Riba, amb qui han signat dos discos d’or i dues nominacions als Grammy llatins per La vida moderna (Sony/BMG, 2005). Paral·lelament Beltran té a més una llarga trajectòria com a actriu de televisió, cinema i so-bretot teatre (ha treballat sota la direcció de Càrol López, Mario Gas o Àlex Rigola), i és autora del llibre-còmic Pequeños desastres y otras alegrías (Principal de los Libros, 2014).

doloBeltran

anna roig

(Sant Sadurní d’Anoia, 1981) El seu referent primer és la cançó fran-cesa, però més enllà d’aquest captivament Anna Roig ha treballant amb la seva banda L’Ombre de Ton Chien un univers iconogràfic propi. Primer va ser la carta de presentació homònima Anna Roig i l’Ombre de ton chien (K. Industria Cultural, 2009), amb cançons que atrapen com “Je t’aime”; després el posat cabareter de Bigoti vermell (Satélite K, 2011), per anar a raure en viaranys més intros-pectius com els d’Un pas i neu i un pas (Satélite K, 2014). L’estiu del 2015 van publicar un disc per celebrar el desè aniversari de la ban-da amb quatre versions franceses, i al setembre la troupe va iniciar una gira per teatres i auditoris que s’allarga tot aquest 2016. Anna Roig és una veu reconeguda en l’escena catalana i ha participat en espectacles com Bressola de Nadal (2010), amb l’Escolania de la Quadratura del Cercle capitanejada per Xavi Lloses, o Cançons d’amor i anarquia (2014), amb Joan Isaac al capdavant.

“Que bé ser aquí” (2014)

“Cançó del matí encalmat” (2013)

FO

TO: R

ICA

RD

O S

AL

AS

FO

TO: M

AR

C B

OR

DO

NS

(Palafrugell, 1983) La cantant i compositora empordanesa ha enamorat mig món amb una veu natural i cultivada a parts iguals. Es va llicenciar l’any 2008 en l’especialitat de cant jazz a l’ESMUC, amb Mireia Lara i Carme Canela com a professores de cant. Ha cantat a França o Portugal, on ha editat els seus tre-balls. L’acullen des de festivals de world music fins a altres de jazz o de cançó d’arreu. Durant uns mesos del 2016 farà una atu-rada per compondre i gravar el nou disc, que sortirà el 2017. És un tercer treball propi molt esperat després de l’èxit d’11 de set-embre (Universal, 2012) –disc d’or– i del cosignat amb Raül Fer-nandez Refree, granada (Universal Music, 2014). Anteriorment, del 2001 al 2011, havia cantat en més de deu grups diferents, on destaca la participació a la formació Las Migas (2004-2011) i a discos com Immigrasons (DiscMedi, 2006) o En la imaginación (Contrabaix Produccions, 2011), amb Javier Colina Trio.

(Vilassar de Mar, 1991) Nascuda en una família de músics, Judit Nedder-mann ha assolit l’excel·lència professional en el món de la cançó amb molt de treball i dedicació. Primer, formada en guitarra clàssica i com a cantant i músic de jazz (amb Jordi Codina i Anna Català de mestres) a l’Escola Su-perior d’Estudis Musicals del Taller de Músics. Tot seguit, posant bons fo-naments per poder desenvolupar una carrera musical sòlida, fent gira i editant com a veu solista amb diverses formacions com The Gramophone All Stars, Clara Peya, Quartet Brossa, Coetus i Toni Xuclà, entre d’altres. La punta de l’iceberg, però, és el seu primer disc en solitari, Tot el que he vist (Temps Record, 2014), que li ha valgut el Premi Miquel Martí i Pol del VII Certamen Terra i Cultura per la musicació del poema “El fugitiu” del mateix poeta de Roda de Ter i també el Premi Descobertes, organitzat pel Festival Strenes de Girona i La Vanguardia.

Sílviapérezcruz

juditnedderMann

“Pare meu” (2013)

“Voldria que fossis aquí” (2014)

FO

TO: X

AV

IER

VIL

AF

OTO

: MA

RIN

A C

US

Só

I A

IDA

LIR

OL

A

(Gandia, 1960) El seu terreny és el cant tradicional valencià i la cançó popular. Eva Dénia just presenta el disc Quan abril era abril (Comboi Records, 2015), estrenat a la seva ciutat natal el passat desembre. Dénia va començar la seva carrera a principi dels anys noranta com a cantant de jazz, però ben aviat adap-tarà en valencià alguns dels estàndards més populars, alguns dels quals recull en el seu primer disc sota el títol Adéu triste-sa (Picap, 1999). Amb la seva inquietud investigadora, Dénia s’apropa a la cançó francesa i a la música brasilera i es fascina per l’obra de Georges Brassens i d’Antonio Carlos Jobim fins al punt de publicar amb Comboi Records dos homenatges al can-tautor francès (2005 i 2008) i un tribut a Jobim (2006) cosignat amb el guitarrista Manuel Hamerlinck. L’any 2013 la veu melodio-sa de Dénia despunta al disc Un altre cantar (Comboi Records) al costat del Trad Quartet i a l’espectacle Sis veus per al poeta, dedicat a Vicent Andrés Estellés.

(Lleida, 1986) Des de Ponent la veu d’aquesta mestra i mestressa de la seva carrera musical ha arribat a la quarta referència discogràfi-ca amb Branques (autoeditat, 2015). L’arbre que hi planta té a veure amb tot un fresc de 12 poetes d’arreu del segle XX a qui la cantauto-ra lleidatana musica poemes pel que tenen de cants a la terra i l’amor. Versos i veus que ha trobat pel seu camí de cançons, des de Joan Vinyoli fins a Maria Mercè Marçal, passant per Blai Bonet, Vicent An-drés Estellés o Joan Salvat-Papasseit. El seu disc de debut va ser Inesperadament (Trackatrack, 2008), al qual segueix Sota els llençols (Tolmusic, 2010) i l’homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres, a qui dedica tot el disc Així t’escau la melangia (Khlämor Records, 2013). És membre fundadora del col·lectiu La Cançó Necessària (2013), amb Pau Alabajos, Cesk Freixas, Jordi Montañez, Josep Romeu i Andreu Valor, per fer visible la cançó compromesa als Països Catalans.

eva dénia

Meritxell gené

“Als amics de tristor” (2015)

“L’amor jugava a perdre’s” (2010)

FO

TO: J

UA

N B

AR

RA

DA

SF

OTO

: FR

AN

CE

SC

GE

LO

NC

H

ivette nadal

Maria arnal

(Granollers, 1988) La seva veu s’ha edificat en un entorn caso-là i familiar, però embegut de l’obra d’altres artistes rockers i de poetes, que coneix arran de la seva estada al Campus Rock i cir-cuits poètics. Va començar molt jove a compondre amb la gui-tarra a l’espatlla i aquest 2016 ofereix el seu disc més personal i viscut Tornar a mare (RHRN), de to acústic i amb unes cançons gravades que parlen del seu mal pas per una anorèxia, combina-da amb la bonica experiència de ser mare d’un fill de pocs anys que també canta al nou disc. En aquest ha rebut el suport i la col·laboració de Joan Colomo, Manolo García i Caïm Riba. Ivette Nadal va enregistrar amb només vint anys el seu disc de debut, Guerres dolcíssimes (Aumón, 2008) amb Toni Xuclà a la produc-ció, té publicat el llibre disc Camí privat (Roca Umbert, 2009) i dos discos més: A l’esquena d’un elefant (RGB Suports, 2010) i el recull de poemes musicats, propis i aliens, Mestres i Amics (Right Here Right Now, 2012).

(Badalona, 1987) Maria Arnal no viu la música com a professió sinó com un bé comú i fruit de tradició oral. La seva trajectòria respatlla el seu ideari. Neix en una família badalonina on de ma-nera quotidiana i no professional es canta a la coral del barri. S’aproxima als moviments socials quan se’n va a viure a Barce-lona. Coneix i investiga arxius fonogràfics com el d’Alan Lomax. De la mà de Marc Sempere participa en el col·lectiu Compartir Dóna Gustet en relació a la cultura lliure i el món digital. Tre-balla i canta en el llargmetratge El ball del vetlatori, visionat a l’Alternativa 2013. I l’octubre de 2014 fa un primer concert fent duet amb el guitarrista Marcel Bagés a les Festes Majors de la Barceloneta amb qui editen l’EP Remescles, acoples i melismes (2015). Les seves cançons es creen de remescles de músiques digitalitzades (com els seus cants de batre, un extret de l’arxiu de Lomax, l’altre de la Fonoteca valenciana) i parlen de música com una manera de fer comunitat, acompanyant la vida, el dol, la feina i la festa. Arnal és mou en l’ambigüitat de l’autoria, del que és meu i dels altres. L’any 2016 gravaran un segon EP.

“Calaix de dalt” (2012)

“Cant de batre” (2014)

FO

TO: K

IRS

TE

N G

óM

Ez

FO

TO: C

AR

ME

GO

MIL

A

geMMa HuMet

núria graHaM

(Terrassa, 1988) La càlida veu mediterrània de Gemma Humet ha vestit escenaris de tot Catalunya al costat de grans talents a la guitarra com Toni Xuclà, Feliu Gasull o el mestre Toti Soler, qui ha dit d’ella que actua amb tota l’“autoritat” i “sobrietat”. En el seu disc de debut Si canto enrere (Satélite K, 2015), homenat-ja alguns dels seus referents literaris incorporant al disc adap-tacions musicals de poemes de Miquel Martí i Pol o Federico García Lorca, a més de la peça de la Nova Cançó “Quan érem infants” de Miquel Porter o “Si te me’n vas” del seu tiet, el ja desaparegut Joan Baptista Humet. Provinent de família de mú-sics i amb una formació musical que comença als 5 anys, Gem-ma Humet abandona als 18 la carrera com a pianista clàssica per dedicar-se a l’estudi del cant jazz fins finalitzar els estudis supe-riors de Cant Jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) amb professorat com: Ana Finger, Carme Canela, Lluís Vidal i Agustí Fernández.

(Vic, 1996) Una veu i unes cançons pròpies que van embadalir el seu públic des que es va presentar en directe el febrer de 2013 a la Jazz Cava de Vic. Després arribarien la maqueta, First Tracks (LizaardQueen Music, 2013; reeditada pel segell Halley Records el mateix any) i el disc de debut, Bird Eyes (El Segell del Prima-vera, 2015), que aquest 2016 tindrà continuïtat amb un nou EP i una gira fora de Catalunya a nivell internacional. Graham ser-veix tant en disc com en directe un pop sòlid, que transita en un seguit de cançons impecables, evocadores com paisatges als quals agrada retornar. El seu pop majúscul ha merescut la porta-da de la revista Enderrock (número 237, juny, 2015) i una crítica musical unànimament rendida als encants del seu pop de formes etèries, melodies sedoses, harmonies melangioses i seductores ambientacions. Una passió descomunal per la música condueix el seu talent precoç i poc comú.

“T’entenc, potser” (2013)

“El noi de les places buides” (2015)

FO

TO: J

UL

IA Q

UIN

TAN

AF

OTO

: MA

RT

INA

MA

TE

NC

IO