1714

Guia de Lectura

BIBLIOTEQUES DEL BAIX LLOBREGAT NORD

1714. El Setge de Barcelona., <<Barcino magna parens>>, de Francesc de Santacurz Lunell. Panoràmica de la plana del Baix Llobregat s. XVIII

“La història és un seguit d’interpretacions, però els fets, despullats d’èpica, de plors i de tergiversacions, són únics, i el seu coneixement desapassionat situa individus i comunitats en un pla de realitat. És evident que segons la voluntat dels propis consumidors tal realitat pot exagerar-se per a bé o per a mal, però allò que és realment imprescindible és abocar-hi llum, conèixer-la, per començar a desmuntar un fantasma ben alimentat, el de la por cap a la pròpia història”

Miquel Calçada i Olivella, comissari de la commemoració del Tricentenari

La Guerra de Successió Espanyola

S.XVIII. Catalunya es posicionà a favor de Carles III d’Habsburg en la pugna amb Felip IV de Borbó per la successió de la branca espanyola de la Casa d’Habsburg. La resolució del conflicte, a favor de la Casa de Borbó, significà el desmantellament de l’imperi europeu de la monarquia espanyola i l’annexió a Castella dels estats peninsulars. Espanya, que als inicis del segle XVIII era una confederació d’estats amb un rei comú, surt del conflicte successori com un estat de mida més reduïda però amb un canvi essencial: Aragó, Catalunya, Mallorca i València deixen de ser estats sobirans i passen a ser províncies annexionades a Castella. El nom oficial del país serà encara Castella, fins que en el context de la Guerra del Francès, uns cent anys més tard, les Corts Generals reunides a Cádiz associaran el nom d’Espanya a un projecte nacional exclusivament castellà.

• “1714 : especial guerra de Successió”. Joaquim Albareda ... [et al.]. Sàpiens. Núm. 60 (oct. 2007). p. 20-51

• 1714, la Guerra de Successió. [director científic de l'obra: Agustí Alcoberro]. 2a ed. Badalona : Ara Llibres, 2013. 3 v. Conté: Vol. 1, Àustries contra Borbons; Vol. 2, La Guerra dels catalans : 1713-1714; Vol. 3, La Desfeta i la memòria històrica. ISBN 9788496201791 (obra completa).

• Albareda i Salvadó, Joaquim. El Cas dels Catalans : la conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió : 1705-1742.

Barcelona : Fundació Noguera ; Lleida : Pagès, 2005. 437 p. (Estudis Fundació Noguera ; 32). ISBN 8497793234.

• Albareda i Salvadó, Joaquim. Catalunya en un conflicte europeu : Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes : 1700-1714. Barcelona : Generalitat de Catalunya : Edicions 62, 2001. 303 p. (Som i serem ; 15). ISBN 8439355157. ISBN 8429749365.

• Albareda i Salvadó, Joaquim. Els Catalans i Felip V : de la conspiració a la revolta : 1700-1705. Barcelona : Vicens Vives : Fundació la Caixa, 1993. 352 p. ISBN 8431632739.

• Albareda i Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España :1700-1714. Barcelona : Crítica, 2010. 553 p. (Serie mayor

Crítica). ISBN 9788498920604.

• Albareda i Salvadó, Joaquim ; Esculies, Joan. 1714, la Guerra de Successió. Barcelona : Pòrtic, 2008. 142 p. (Pòrtic història nacional ; 2). ISBN 9788498090390.

• Begues 1714 : la Guerra de Successió i les seves conseqüències. Barcelona : Fundació Nous Horitzons, 2010. p. (El Pensament

i l'acció ; 40).

• Calvo Poyato, José. La Guerra de Sucesión. Madrid : Anaya, cop. 1988. 95 p. (Biblioteca básica de historia Anaya). ISBN 8475255000.

• Calvo Poyato, José. La Guerra de Sucesión. 2ª ed. Madrid : Anaya, 1993. 95 p. (Biblioteca básica de historia Anaya). ISBN

8420751057. ISBN 9788420751054.

• “El Canvi dinàstic : austriacistes contra borbònics 1697-1705 : dossier”. L’Avenç. Núm. 253 (des. 2000). p. 18-64. Conté: La Guerra de Successió a Catalunya / León Sanz ; Els Fonaments de la Guerra de Successió al País Valencià i Aragó / Carmen Pérez Aparicio ; Austriacisme a Catalunya : els seus fonaments entorn de 1705 / Joaquim Albareda ; De noms i de modernors / Ernest Lluch.

• Cicle de Conferències Girona a l'Abast (13è : 2009 : Girona). La Guerra de Successió i la Nova Planta : 300 anys de canvis històrics a Girona : Cicle de Conferències Girona a l'Abast XIII. [Girona] : Bell-lloc, 2010. 129 p. ISBN 9788492238644.

• Garrido i Valls, Josep-David. La Batalla d'Almansa. Barcelona : Dalmau, 2006. 109 p. (Episodis de la història ; 350). ISBN

9788423207183.

• Lluch, Ernest. L'Alternativa catalana : 1700-1714-1740 : Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria : teoria i acció austriacistes. Vic : Eumo, 2000. 189 p. (Referències Eumo ; 27). ISBN 8476027125.

• Martí Escayol, Maria Antònia. Cronologia Guerra de Successió 1705-1714. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2006. 139

p. ISBN 8439370156.

• Mira, Joan F. Almansa 1707 : després de la batalla. Alzira : Bromera, 2006. 126 p. (Grans obres Bromera). ISBN 8498241456.

• Peñarroja, Jordi. Barcelona 1713 : capital d'un estat. Barcelona : Llibres de l'Índex, 2013. 333 p. (Neopàtria(Llibres de l'Índex).

ISBN 9788494133848.

• Torras i Ribé, Josep M. La Guerra de Successió i els setges de Barcelona : 1697-1714. 2a ed. [Barcelona] : Dalmau, 2007. 422 p. (Bofarull ; 4). ISBN 8423206300. ISBN 9788423207015.

• Voltes Bou, Pere. La Guerra de Sucesión. Barcelona : Planeta, 1990. 317 p. (Memoria de la historia Planeta ; 42). ISBN

8432045314.

La Batalla de l’11 de setembre

La matinada de l’11 de setembre de 1714 va començar l’atac general a la ciutat de Barcelona. La lluita es perllongà aferrissadament durant hores, i va haver-hi milers de morts entre els dos bàndols. Dirigit pel general Antoni de Villarroel, el darrer contraatac de la cavalleria catalana tingué lloc a través del carrer del Bornet fins al pla d’en Llull. Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona, va dirigir el contraatac del 6è Batalló de la Coronela des del baluard de Jonqueres fins al Portal Nou, on va ser ferit al terraplè de muralla entre Sant Pere i el Portal Nou]. Al migdia, Villarroel aconsellà la capitulació , que va significar el final del setge. Les condicions de la rendició es van negociar tot el dia 12 i el 13 la ciutat va ser ocupada. No es va arribar a signar una rendició però les condicions es varen escriure i les coneixem per les memòries del capità Francesc de Castellví. Les noves autoritats castellanes no varen respectar-les i, contràriament als compromisos adquirits, empresonaren i executaren alguns comandaments i oficials de l’Exèrcit..

• Albareda i Salvadó, Joaquim ; Garcia Espuche, Albert. 11 de setembre de 1714. Barcelona : Generalitat de Catalunya, DL 2005. 171 p. ISBN 843936847X.

• Albareda i Salvadó, Joaquim. La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre. Barcelona : Empúries, 2000. 166 p. (Història de Catalunya Empúries ; 5). ISBN 8475967078.

• Albareda i Salvadó, Joaquim. L'Onze de Setembre : la Guerra de Sucessió a Catalunya. Barcelona : Millenari, DL 1989. 28 p.

• Albertí, Santiago. L'Onze de Setembre. Barcelona : l'autor, 1977. 467 p. ISBN 8472460592.

• Albertí, Santiago. L'Onze de Setembre. Barcelona : Albertí, 2006. 463 p. ISBN 8472460797.

• Hernández Pongiluppi, Guillem ; Hernández Cardona, Francesc Xavier. 1714 : el setge de Barcelona. Barcelona : Angle, 2012. 118 p. ISBN 9788415695097.

• López del Amo, Isabel ; Hernández Cardona, Francesc Xavier. L'Onze de setembre. Sant Adrià de Besòs : Bruño, DL 1990. 63 p. (Pobles i gents ; 11). ISBN 842161360X.

• Solé, Miquel. Fineixi la nació amb glòria... : l'Onze de Setembre de 1714. Barcelona : Barcanova, 1991. 96 p. (Biblioteca bàsica d'història de Catalunya). ISBN 847533573X.

Onze de setembre de 1714. Reconstrucció de l’il·lustrador Guillem H. Pongiluppi.

Els exèrcits i l’art de la guerra L’Exèrcit de Catalunya, tot i ser petit, no era diferent dels de l’època: el formaven soldats professionals (principalment catalans, valencians, aragonesos i mallorquins, però també d’arreu d’Europa), ben equipats i millor dirigits per una oficialitat experimentada i competent. Un dels puntals de la defensa catalana la constituïen els Regiments d’infanteria regular i l’artilleria –que sota el comandament del general Joan Baptista Basset féu anar de corcoll els assetjadors de Barcelona- a més de força companyies soltes com les dels Voluntaris d’Aragó, les de Napolitans o la dels Oficials Agregats. Els cossos d’enginyers i minadors també tingueren un paper destacat mantenint en el millor estat possible les fortificacions i desfent les obres d’expugnació dels assetjants. Miquelets de Catalunya

• Calpena, Enric; Junqueras i Vies, Oriol. Guerres dels catalans. [Barcelona] : Pòrtic, 2003. 190 p. (Pòrtic panorama ; 30). ISBN 847306853X.

• Fets d'armes de catalans. Illustracions de Francesc Domingo. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Serveis de Cultura al Front, 1938. 123 p.

• Hernández Cardona, Francesc Xavier ; Riart i Jou, Francesc. Els Exèrcits de Catalunya : 1713-1714 : uniformes, equipaments i organització. Barcelona : Dalmau, 2007. 350 p. ISBN 9788423207138.

• Hernández Cardona, Francesc Xavier ; Riart i Jou, Francesc. Història militar de Catalunya : aproximació didàctica. Barcelona : Dalmau, 2001. 4 v. Conté: V. 1, Dels ibers als carolingis; V. 2, Temps de conquesta; V. 3, La Defensa de la terra ; V. 4, Temps de revolta. ISBN 8423206386 (o.c.).

• Riart i Jou, Francesc ; Hernández Cardona, Francesc Xavier ; Rubio Campillo, Xavier. La Coronela de Barcelona, 1705-1714. Barcelona : Dalmau, 2010. 383 p. ISBN 9788423207503.

Els defensors de la terra

• Rota i Boada, Xavier. Memorial 158 : Olesa als defensors de la llibertat, 1705-1714. Olesa de Montserrat : Ajuntament d'Olesa de Montserrat : Arxiu Parroquial d'Olesa de Montserrat, 2009. 19 p. (Quaderns d'Olesa ; 1).

• Serra i Sellarés, Francesc. Els Herois del 1714 : els defensors de Catalunya. Barcelona : Base, 2013. 252 p. (Base històrica ;

101). ISBN 9788415711223.

Exèrcit català del 1705-1714. Regiment de la Diputació del General recreat per l’Associació Miquelets de Catalunya

La Repressió La repressió contra les persones que lluitaren a favor dels Habsburg va ser implacable i van aplicar-se càstigs exemplars; el general Moragues, per posar un exemple, va ser degollat i esquarterat, i el seu cap posat en una gàbia en exposició pública. La repressió filipista actuà també a les universitats catalanes, suprimint-les totes i creant la Universitat de Cervera. El català va passar a sobreviure en un estadi subaltern a nivell oficial i escrit, menystingut a la justícia i prohibit a l’ensenyament superior , la documentació eclesiàstica i els registres municipals. La uniformitat lingüística seria un dels puntals de la Castella borbònica.

• Badenes, Ricard. Derrota i empenta : el segle XVIII. Barcelona : Barcanova, 1991. 96 p. (Biblioteca bàsica d'història de Catalunya. Els Dies i els fets). ISBN 8475335586.

• Camps i Arboix, Joaquim de. El Decret de Nova Planta. Barcelona : Dalmau, 2005. 58 p. (Episodis de la història ; 38).

ISBN 8423202648.

• García, Begoña. “La Barcelona del 1714 : les ruïnes del setge i els tresors amagats al Born”. Descobrir Catalunya. Núm. 189 (des. 2013). p. 102-111.

• Hernández Cardona, Francesc Xavier. L'Exèrcit contra Barcelona. [S.l.] : Associació Catalana d'Estudis Republicans ;

Barcelona : Llibres de l'Índex, 2000. 144 p. (Quaderns republicans). ISBN 8495317125.

• Mercader i Riba, Joan. Felip V i Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1985. 451 p., [24] p. de làm. (Estudis i documents Edicions 62 ; 9). ISBN 842970146X.

• Nadal i Farreras, Joaquim. L'Onze de Setembre i el centralisme borbònic. [Barcelona] : Dopesa, 1977. 91 p. (Conèixer

Catalunya ; 5). ISBN 8472353397.

• Papell i Tardiu, Joan. L'Origen dels mossos d'esquadra : Guerra de Successió i postguerra a Valls : Pere Anton Veciana. Lleida : Pagès, 1999. 219 p. ISBN 8479355891.

• Roura Aulinas, Lluís. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Vic : Eumo, 2006. 291 p. (Referències Eumo ; 47).

ISBN 849766177X.

• Sobrequés i Callicó, Jaume. L'Onze de Setembre i Catalunya : guerra, resistència i repressió. Barcelona : Base, 2011. 248 p. (Base històrica ; 71). ISBN 9788492437979.

• Torras i Ribé, Josep M. Felip V contra Catalunya : testimonis d'una repressió sistemàtica : 1713-1715. Barcelona : Dalmau,

2005. 406, [4] p. de làm. (Bofarull ; 8). ISBN 8423206815.

Els botiflers Botifler és el malnom amb què es va titllar a Catalunya i al Regne de València als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III. De la mateixa manera que a Catalunya, també en els altres estats de la Corona d'Aragó els partidaris i detractors de la Casa d’Àustria o de la Casa de Borbó es titllaren amb diferents renoms, essent denominats maulets els seguidors de Carles III al regne de València. Des d'aleshores ençà i fins a l'actualitat el malnom «botifler» encara és emprat a Catalunya per referir-se als "catalans traïdors", tots aquells que col·laboren amb els enemics de Catalunya.[1] L'etimologia pel malnom botifler prové de l'expressió francesa «beauté fleur» —bella flor— en referència a la flor del lliri —flor de llis—, daurada sobre fons blau que compon l'escut d'armes la Casa de Borbó

Font: Viquipèdia en català

• Sales, Núria. Els Botiflers : 1705-1714. 2a ed. Barcelona : Dalmau, 1999. 107 p. (Episodis de la història ; 250). ISBN 8423206033.

Els pretendents : Carles d’Habsburg i Felip de Borbó Carles d’Habsburg fou emperador del Sacre Imperi (1711 – 1740) en l’àmbit catalanoaragonès, conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d’Aragó i com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706 – 1714), dels regnes d’Aragó i València, del Regne de Mallorca i del Regne de Sardenya, territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III. Durant la Guerra de Successió el seu germà, l’emperador Josep I, morí prematurament als 32 anys sense deixar descendència masculina, fent recaure en ell la corona imperial i esdevenint l’emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest fet provocà una sèrie de moviments d’interessos dels estats que participaven en la guerra que culminaren en la Pau d’Utrecht (1713) i la retirada de les forces austriacistes de la Corona d’Aragó juntament amb Carles. Felip V d’Espanya, dit l’Animós, també conegut com a Felip V de Castella i IV d’Aragó, i també com a Felip d’Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en reu. L’inici del seu regnat es va veure marcat per la Guerra de Successió Espanyola, que a més d’un enfrontament ente ell i el pretendent austríac l’arxiduc Carles, va convertir-se en una contesa internacional entre les principals potències del moment. Font: Viquipèdia en català

• Cataluña y Felipe V. Madrid : Historia 16, 1985. 33 p. (Cuadernos Historia 16 ; 160).

• “Felipe V : un rei con buena prensa”. Historia 16. Madrid : Información y Revistas, 1976-. 0210-6353. N. 300 (abr. 2001)

• Garcia Càrcel, Ricard. Felipe V y los españoles : una visión periférica del problema de España. Barcelona : Plaza & Janés, 2002. 350 p., 8 p. de làm. (Así fue ; 50). ISBN8401530563.

• Kamen, Henry. Felipe V : el rey que reinó dos veces. Madrid : Temas de Hoy, 2000. 319 p. (Historia Temas de hoy). ISBN

8478808477. ISBN 9788484608981.

• Mata, Jordi. “Els Catalans entren a Madrid”. Serra d'or. Núm. 558 (juny 2006). p.18-21. Voltes Bou, Pere. Catalunya i l'arxiduc Carles. Barcelona : Dalmau, 1999. 94 p. (Episodis de la història ; 321). ISBN 8423206017.

Retrat de Feli V exposat cap per avall al Museu d’Almodí per haver incendiat la ciutat el 1707

Pintura sobre tela del rei – arxiduc Carles III. Està dipositada al Museu d’Història de Catalunya des del 4 d’octubre de 2002.

La commemoració de l’Onze de Setembre A la fi del segle XIX, com una mostra més de la maduració del catalanisme, es va començar a commemorar la data de l'Onze de Setembre en record de les víctimes del setge de Barcelona de 1714 i com a reivindicació de l'autogovern perdut. A poc a poc la commemoració va anar adquirint importància, fins a esdevenir la Diada Nacional i, en alguns anys concrets, un esdeveniment polític de primera importància

• 11 de setembre, festa nacional de Catalunya : Sant Boi 1976-2001 : 25 anys. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, DL 2001. 39 p.

• 11 de setembre : Diada Nacional de Catalunya. [Barcelona] : Generalitat de Catalunya, Secretaria per a la Immigració, DL

2003. [14] p. Text en català, castellà, anglès, francès, romanès, àrab i xinès.

• Agenda de 2014 : el tricentenari en un any. Contingut i coordinació: Begoña García Carteron ; illustracions: Clàudia de Puig Ripoll. Barcelona : Primera Plana, 2013. [130] p. ISBN 8420565208499. ISBN 9788461669462.

• Anguera, Pere. L'Onze de Setembre : història de la diada : 1886-1938. Barcelona : Centre de'Història Contemporània de

Catalunya : Abadia de Montserrat, 2008. 416 p. (Fets i personatges ; 1). ISBN 9788498830163.

• Diada de l'11 de setembre : festa nacional de Catalunya. Barcelona : Generalitat de Catalunya , DL 1997. 20 p.

• Memòria del passat, illusió pel futur : diada de l'11 de setembre, festa nacional de Catalunya. [Barcelona : Generalitat de Barcelona], DL 2000. 18 p.

• L'Onze de Sant Boi, 1976-2001 [enregistrament vídeo] : 25 anys de la diada de la llibertat. [Sant Boi de Llobregat : Ajuntament

de Sant Boi de Llobregat, 2001]. 1 videocasset (VHS) (10 min) : so.

• Peñarroja, Jordi. Barcelona : sentir l'Onze de Setembre : 1714-2014. Barcelona : Llibres de l'Índex, 2007. 327 p. (Espais de la memòria ; 2). ISBN 9788496563551.

• Riera i Viader, Sebastià. Onze de Setembre : història de la commemoració de la Diada a Barcelona. El Papiol : Efados;

Barcelona : Ajuntament de Barcelona, 2013. 175 p. ISBN 9788415232483

Barcelona: 11 de setembre de 2012

Les fonts de l’època

• Alcoberro i Pericay, Agustí. Barcelona 1714 : els gravats de la Guerra de Successió. Selecció i documentació de les imatges: Santi Barjau, Elisa Regueiro i Eloïsa Sendra. El Papiol : Efadós ; Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2013. 211 p. ISBN 9788415232476.

• L'Onze de Setembre i Catalunya. Edició i pròleg a cura de Jaume Sobrequés i Callicó. [Barcelona] : Undarius, 1976. (Textos

Undarius ; 2). ISBN 8485070003.

Catalunya al segle XVIII Malgrat la forta repressió que Felip V va exercir sobre els catalans i el desmantellament de les institucions representatives del país, Catalunya va poder dur a terme una sèrie de transformacions socials i econòmiques que van possibilitar una millora del comerç, l’agricultura i la manufactura. Els elements bàsics d’aquesta puixança econòmica van ser la modernització dels conreus, una millora de la comercialització, el creixement urbà de ciutats mitjanes i pròsperes com Mataró i, a partir del 1778, l’obertura oficial al mercat americà. L’acumulació de beneficis obtinguts a partir del comerç va afavorir una incipient industrialització, concentrada principalment en el sector tèxtil.Les transformacions econòmiques també van afectar l’àmbit social perquè, especialment en l’estament dels no privilegiats, hi havia una diversitat econòmica i una certa mobilitat social, el motor de la qual era el diner dels beneficis comercials i industrials. Així, es van establir les bases d’una burgesia mercantil que, amb més o menys recursos, treballarà de valent per mantenir i ampliar els negocis. Font: Generalitat de Catalunya

• Catalunya a l'època de Carles III. Barcelona : Generalitat de Catalunya, 1991. 429 p. (Som i serem ; 4). ISBN 8439315570.

• Cortada, Joan. Catalunya i els catalans. Barcelona : Edicions 62, 1965. 93 p. (Antologia catalana ; 15).

• Creus, Jordi ; Ribera, Francesc. Història de Catalunya al revés. Barcelona : La Magrana, 2002. 219 p. (Orígens La Magrana ; 66). ISBN 8482643940.

• Gil i Vilà, Rosa. Els Indians. Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 1989. 95 p. (Quaderns de la Revista de Girona ; 23). (Quaderns de la Revista de Girona. Guies ; 11). ISBN 8486377587.

• Jutglar, Antoni. Els Burgesos catalans. Barcelona : Norfeu, 1966. 418 p.

• Lluch, Ernest. La Catalunya vençuda del segle XVIII : foscors i clarors de la Illustració. Barcelona : Edicions 62, 1996. 257 p. (Universitària Edicions 62 ; 1). ISBN 8429742212.

• Lluch, Ernest. Las Españas vencidas del siglo XVIII : claroscuros de la Ilustración. Barcelona : Crítica, cop. 1999. 252 p. (Libros

de historia Crítica). ISBN 8474239249.

• Mercader i Riba, Joan. Els Capitans generals : segle XVIII. [Barcelona] : Teide, 1957. 182 p. (Història de Catalunya. Biografies catalanes ; 10).

• Moreu-Rey, Enric. El Pensament illustrat a Catalunya. Barcelona : Edicions 62, 1966. 122 p. (Antologia catalana ; 26).

• Orígens del món català contemporani. Antoni Segura ... [et al.]. Barcelona : Fundació Caixa de Pensions, cop. 1986. 181 p. (De

set a nou ; 9). Conferències del curs Orígens del món català contemporani (Barcelona : des. 1985). ISBN 8476640439.

• Rodrigo y Alharilla, Martín. “Barcelona : el llegat dels indians”. L’Avenç. Núm. 375 (gen. 2012). p. [34]-42.

• El Set-cents. [director]: Pere Gabriel ; [autors]: Ernest Lluch ... [et al.]. Barcelona : Edicions 62, 1996. 286 p. (Història de la cultura catalana ; 3). ISBN 8429742166.

• Vila i Comaposada, Marc-Aureli. Intervenció catalana a Amèrica. Barcelona : El Llamp, 1987. 77 p. (La Rella). ISBN 8486066859.

• Vilar, Pierre. Catalunya dins l'Espanya moderna : recerques sobre els fonaments econòmics de les estructures nacionals. Barcelona : Edicions 62, 1986-1987. 4 v. (Estudis i documents Edicions 62 ; 1-4). ISBN 8429724176 (o.c.).

• Vilar, Pierre. Cataluña en la España moderna : investigaciones sobre los fundamentos económicos de las estructuras nacionales.

Barcelona : Crítica, 1987-1988. 3 v. (Historia Crítica). ISBN 8474230721 (o.c.).

Mercat del Born al S.XVIII

Ficció per a adults

• Bosch, Alfred. 1714. Barcelona : Columna, 2008. 730 p. 3 v. ISBN 9788496863552. Conté: 1, Set de rei; 2, Sota la pell del diable; 3, Toc de vespres.

• Clotet, Jaume. Lliures o morts. Barcelona : Columna, 2012. 458 p. (Clàssica Columna ; 939). ISBN 9788466415286.

• Graells, Guillem-Jordi. Onze de setembre / Guillem-Jordi Graells. Barcelona : La Magrana, 1977. 124 p. (La Magrana ; 14).

ISBN 8474100194.

• Grup Nono/Art. De l'onze de setembre fins ara : [còmic]. Barcelona : Nono/Art, 1979. 82 p. (Breu història de Catalunya ; 3). ISBN 8485620003.

• Martín, Andreu. Cicatrius de 1714. Alzira : Bromera, 2013. 237 p. (Esguard ; 19). ISBN 9788490260944.

• Mata, Jordi. Un Cadàver exquisit. Barcelona : Edicions 62, 2008. 308 p. (El Balancí ; 571). ISBN 9788429760484.

• Mestres, Albert. 1714 : homenatge a Sarajevo. [Tarragona] : Arola, 2004. 116 p. (Textos a part ; 24). ISBN 8496366065.

• Tobar, Pau. El Pas dels maulets. Picanya : Edicins del Bullent, 2013. 195 p. (Petjades. Claus históriques ; 19). ISBN

9788499041209.

• Sánchez Piñol, Albert. Victus : Barcelona 1714. Barcelona : La Campana, cop. 2012. 605 p. (La Campana ; 346). ISBN

9788496735729. ISBN 9788496735835. Castellà.

• Sánchez Piñol, Albert. Victus : Barcelona 1714. Traducció de Xavier Pàmies. Barcelona : La Campana, 2013. 605 p. (La Campana ; 349). ISBN 9788496735804. ISBN 9788496735842. Català.

• Vidal Alcover, Jaume ; Aliu, Joan. Història de l'Onze de setembre de 1714. Barcelona : Edhasa, 1979. (El Be negre).

ISBN 8435002586.

• Villatoro, Vicenç. La Dona a la finestra : el Born, 10 de setembre de 1714. Barcelona : Edicions 62, 2005. 184 p. (El Balancí ; 519). ISBN 8429756787.

Apòstol amb ulleres (1439)

Coneixements per a infants

• Ainaud de Lasarte, Josep M. Petita història de Rafael Casanova i l'Onze de Setembre. Illustració: Pilarín Bayés. Barcelona : Mediterrània, 2002. [16] p. (Petites històries Mediterrània ; 150). ISBN 9788499792354. ISBN 8483343851.

• López del Amo, Isabel ; Hernández Cardona, Francesc Xavier. L'Onze de setembre. Sant Adrià de Besòs : Bruño, DL 1990.

63 p. ISBN 842161360X.

• Sanz Ayán, Carmen. La Guerra de Sucesión española. Madrid : Akal, cop. 2006. 52 p. (Akal historia del mundo para jóvenes ; 61). ISBN 8446004569. ISBN 9788446004561.

• Sorribas, Sebastià. Fer les Amèriques al segle XVIII. Barcelona : Barcanova, 1990. 47 p. (Visions d'història de Catalunya).

ISBN 8475334989.

• Sorribas, Sebastià. L'Onze de setembre. Barcelona : Barcanova, 1989. 47 p. (Visions d'història de Catalunya). ISBN 8475334660.

• Sorribas, Sebastià. El Segle XVIII a Catalunya : Pere Soldevila, grumet de la Perla. Barcelona : Graó : Diputació de

Barcelona, 1991. 61 p. (Biblioteca de la classe ; 31). ISBN 8485729811.

• Vergés, Oriol. Tossudes i tossuts... en temps de revifada : segle XVIII. Barcelona : Abadia de Montserrat, 2000. 111 p. (Tossudes i tossuts ; 4). ISBN 848415193X.

Ficció per a infants

• Cabré, Jaume. La Història que en Roc Pons no coneixia : 1714. Barcelona : La Galera, 2013. 153 p. (Grumets ; 38).

• Font, Núria ; Sunyer, Jordi. L'Onze de setembre. Barcelona : Cruïlla, 2013. [22] p. (Què celebrem?). ISBN 9788466132084.

• Garcia i Quera, Oriol. Barcelona 1714 : l'Onze de Setembre. 3a ed. Barcelona : Casals, 2007. 60 p. ISBN 9788421827239. ISBN 8421827235.

• Sierra i Fabra, Jordi ; Blanch, Ignasi. 1714. Barcelona : La Galera, 2013. ISBN 9788424648251.

• Vergés, Oriol. El Cant dels ocells : l'11 de setembre de 1714. Barcelona : La Galera, 2004. [24] p. (La Galera popular ; 63).

ISBN 8424614933.

• Vergés, Oriol. Un Gos heroic : la desfeta de 1714. Badalona : Ara Llibres, 2008. 46 p. (La Història de Catalunya en contes ; 9). ISBN 9788492552313.

Per anar més lluny La Guerra de Successió

• 1711 : el setge. Web de la productora cardonina E2S, dedicada al setge de Cardona de 1711 i les seves conseqüències. http://www.elsetge.cat/

• Cardona 2014 : la fortalesa inexpugnable. Programa d’activitats commemoratives del tricentenari i panoràmica històrica de la

Guerra de Successió Espanyola a Cardona. http://www.cardona1714.cat

• "El Conflicte". Museu Virtual de la Guerra de Successió. Presenta les causes de la Guerra de Successió Espanyola, descriu els interessos de les parts en conflicte i exposa els motius dels tractats d'Utrecht i Rastatt. Una part important del text es destina a la decisió de guerra a ultrança de la Junta de Braços i com els poders públics del Principat de Catalunya organitzaren la resistència. El relat dels fets d'armes es fa centrat en el teatre peninsular i s'aporta una bona descripció de la fase final de la Guerra de Successió a Catalunya, amb detall de la campanya a l'interior del Principat i la resistència de Barcelona, inclosa la batalla de l'Onze de Setembre. Acaba amb una cronologia detallada. http://www.guerradesuccessio.cat/01conflicte.html

• La Guerra de Successió, web personal de Jordi Torrades. Si els navegadors no us la carreguen, proveu l’accés alternatiu

d'Internet archive. Fa temps que la web no s'actualitza, però ha marcat el camí de les fonts més. http://www.webpersonal.net/moria/ (Internet archive: http://web.archive.org/web/20080704101650/http://www.webpersonal.net/moria)

La Batalla de l’11 de setembre

• "Batalla de Barcelona, 1714". Museu Virtual de la Guerra de Successió. Magnífica descripció de les vicissituds del setge de Barcelona, la fase final de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya i la batalla de l'Onze de Setembre. http://www.guerradesuccessio.cat/bat_barcelona_02.html.

• “Escenaris de Diada”. Patrimoni.Gencat : el patrimoni com mai no l’has vist. Descripció molt ben elaborada per la Generalitat dels

llocs d’interès per al coneixement de la batalla de l’Onze de Setembre i la Guerra de Successió Espanyola. URL : http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=b655a0832f393210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b655a0832f393210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=a7aea2fafe393210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD.

• "Setge de Barcelona, 1713-1714". Viquipèdia. Fa un bon relat dels fets d'armes. Transcriu les ordres de Felip IV d'Anjou a

James Fitz-James Stuart, que disposaven l'extermini de tots els defensors de Barcelona si les tropes borbòniques havien de guanyar la ciutat per assalt. El coratge inversemblant de l'Exèrcit de Catalunya i la Coronela de Barcelona forçaren Fitz-James a concedir unes clàusules de rendició honorable, que també es fan constar. Acaba amb una exposició de les conseqüències de la victòria borbònica per a Catalunya i la Corona d'Aragó http://ca.wikipedia.org/wiki/Setge_de_Barcelona_%281713-1714%29.

Els exèrcits i l’art de la guerra

• Vilalta, Lluís. Catalonia stands alone (en anglès, arxiu zip). 2nd english ed., 2009. (Desperta ferro! : wargaming guide series).

Inventari de les unitats militars armades per la Junta de Braços, la Diputació i els municipis de Catalunya durant la fase final de la Guerra de Successió Espanyola. Inclou resum històric dels fets d'armes i la diplomàcia, dibuixos d'uniformes i ensenyes militars. URL: http://www.wargames.cat/Dwnload/DespertaFerro/df1_Catalonia_Stands_Alone.zip

• Vilalta, Lluís. Urna de l'honor (arxiu zip). 1a ed. catalana, 2010. (Desperta ferro! : wargaming guide series). Descripció de la batalla

de l'Onze de Setembre i el joc 11 de setembre : setge 1714, comercialitzat per CatImperium. Ordres de batalla català i franco-espanyol, més inventari de les unitats militars franceses, espanyoles i catalanes que participaren a la batalla. Inclou resum històric dels fets d'armes i la diplomàcia, dibuixos d'uniformes i ensenyes militars. URL: http://www.wargames.cat/Dwnload/DespertaFerro/df3_Urn_of_Honour%28cat%29.zip

La Commemoració de l’11 de setembre • "Diada Nacional de Catalunya". Viquipèdia. Remarca que es commemora la resistència de Barcelona, capaç de suportar un setge

de 14 mesos durant la fase final de la Guerra de Successió Espanyola. Explica l'evolució de la festa al llarg del temps i la diversitat de sensibilitats que s'hi expressen. http://ca.wikipedia.org/wiki/Diada_Nacional_de_Catalunya.

Les fonts de l’època • "Literatura i premsa". 11 setembre 1714. Recull de fonts sobre la Guerra de Successió Espanyola, la batalla de l'Onze de

Setembre i la Diada Nacional. http://www.11setembre1714.org/Literatura.html. • "Els Recursos". Museu Virtual de la Guerra de Successió. Enllaços a fonts del segle XVIII i bibliografia actual sobre la Guerra

de Successió Espanyola, associacions de recreació històrica, centres de documentació de jocs de guerra i història militar. http://www.guerradesuccessio.cat/04recursos.html.

• "Fons de la Guerra de Successió". Creada per la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) per al projecte Memòria digital de

Catalunya. http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/guerrasucce&CISOSTART=1,1

• Diario del sitio y la defensa de Barcelona (1713-1714), publicat a Barcelona a favor de la Casa d'Habsburg entre 1713 i 1714. http://www.guerradesuccessio.cat/images/documents/gazeta_barcelona.pdf ; el Diario cercat.

Museus • El Born Centre Cultural (Barcelona). http://elborncentrecultural.bcn.cat/.

• Les Fortifications de Saint Martin de Ré (Île de Ré). http://all.web.pagesperso-orange.fr/fortifications/.

• Maison Vauban : ecomusée du Morvan (Saint Léger de Foucheret). http://www.vaubanecomusee.org/anglais_accueil.htm.

• Museu de Sant Boi de Llobregat. http://www.museusantboi.cat/.

• Museo Pietro Micca (Torí). http://www.museopietromicca.it/Mappa/mappa.html

Entitats de recreació històrica

• 1707 Almansa Histórica (Almansa). http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/ (web), http://asociacion1707.blogspot.com.es/ (bloc). Manté 2 grups militars (Regimiento de Castilla, Régiment de la Couronne) i 1 de personal civil.

• Aetas Rationis (Saragossa). http://www.aetasrationis.com/. Manté 1 grup militar (Regimiento de Aragón) i 1 de personal civil.

• Asociación Napoleónica Valenciana (Algemesí). http://www.valencia1808.com/v_02_grupo_recreacion_s_18.htm. Manté 1 grup

militar (Companyia Josep Marco).

• Associació Miquelets de Girona (Girona). http://miqueletsgirona.weebly.com/ (web),

https://www.facebook.com/miqueletsgirona (facebook). Manté 1 grup militar (Regiment de Sant Narcís) i 1 de personal civil.

• Associació Recreació Històrica Moià 1714 (Moià). https://www.facebook.com/dragons.santmiquel (facebook Sant Miquel), https://www.facebook.com/associacio.moia (facebook Hússars Hongaresos). Manté 2 grups militars (Regiment de Sant Miquel, Companyia d’Hússars Hongaresos).

• Coronela de Barcelona (Barcelona). https://www.facebook.com/events/290641500991663/#!/coronela.debarcelona?fref=ufi

(facebook). Manté diversos grups militars (companyies de la Coronela).

• Miquelets de Catalunya (Manresa). http://www.miquelets.cat/01quisom.html. Manté 3 grups militars (Regiment de la Diputació del General, Regiment de Sant Jordi, Regiment Vilar i Ferrer) i 1 de personal civil.

• Miquelets del Regne de València (València). http://www.micalets.cat/ (bloc). Manté 1 grup militar (Regiment de Nostra Senyora

dels Desemparats).

• Les Sentières de l’Histoire (Llemotges). http://www.reconstitution.fr/index.html. Manté 1 grup militar (Régiment du Béarn)