17.Teatre-Representació

7/30/2019 17.Teatre-Representaci

1/11

Unitat 3.La representaci. (Sessi 11)

- 253 -

Unitat 3 La representaci.

Ara ja tindreu escrit un text teatral ms o menys perfecte. La redacci del

qual us haur servit per a conixer les caracterstiques dun text dramtic i les

dificultats que comporta el seu plantejament i la seua composici.

Sha de tenir en compte tamb que el concepte de teatre presenta una altra

realitat i sense la qual el gnere del teatre es queda coix: s la seua representaci,

el text teatral ha de representar-se davant de la gent, davant dun pblic, s el seu

objectiu final.

Hem de remarcar que lobra de teatre sempre s diferent . El teatre com a

espectacle no solament fa s del codi verbal, sin tamb daltres codis entre els

quals tenen una gran importncia aquells aspectes que sn captats pel canal ptic:

disposici de lescena, vestuari, illuminaci, maquillatge, etc.Si diem que el teatre s un espectacle s perqu bsicament es munta en

funci de ser representat davant un pblic per tal que aquest ho passe b de la

posada en escena. Un espai i un actor que shi mou, sn en realitat, lessncia de

lart teatral.

En les properes sessions de la present unitat analitzarem lespai, lescena, la

decoraci i tots els elements que intervenen en lescenografia: llum, so, vestits,

maquillatge i altres.


2/11

Teatre

- 254 -

Sessi 11 Lespai. Representaci, pblic. Evoluci.

Escenografia

Escenografia teatral: 1Art i tcnica de muntar l'escena teatral. 2 Conjunt d'elements que s'afegeixen a un espaiteatral per reproduir un ambient o crear un clima.

Teatre grec

Si prenem com a model de teatre grec el teatre d'Epidaure (14.000 espectadors), podem diferenciar tresespais: les grades (theatron) per al pblic en forma de semicercle que envolten lorkestra. I tocant lorquestraun tercer espai de forma rectangular que s lescena i finalment el prosceni (proskenion) on es feia larepresentaci.

Teatre rom

Consta dels mateixos elements del grec.

Teatre medieval

Lescenografia del teatre de ledat mitjana s molt ms simple encara que la dels seus precedents:salons de cort, places de les poblacions, dins les esglsies, consistia normalment en una tarima elevat sobre elterreny amb una cortina pintada amb motius referents a la representaci. Un exemple el tenim al misteri dElx,teatre religis medieval.

Teatre barroc

Es feia als salons de les corts dels aristcrates. Semblant al medieval per ms luxs.

pera

Lescenografia s molt ms completa i rica: telons pintats, utilitzaci de telers que amaguen lesdecoracions quan cal, armadures que aguantaven les decoracions, les trapes que permetien laparici idesaparici dels personatges, trucatges, moviments daigua, etc.

Teatre actual

Els principals elements dun teatre actual sn:Embocadura: Obertura de lescenari que separa lespai on actuaran els actors de la sala on hiha el pblic.Mantell: Pea de tela o paper pintat que serveix per donar ms o menys alada alembocadura.

Laterals: Peces de tela o paper pintat que sn mbils i que poden donar major o menoramplada a lescenari.Tel de boca: s el tel que serveix per a amagar del pblic lescenari abans o entrerepresentaci. Normalment baixa o puja.Teler: s la bastimentada que hi ha per pujar i baixar decorats.Cametes: Peces situades darrera dels laterals que tamb fan una funci semblant.Bambolines: Bandes de tela o de paper pintades que, penjades del sostre dun escenariformen la part superior duna decoraci figurant un sostre, branques pontades, el cel, etc.Barres: Barres de fusta que pengen del teler.Forrillo: Peces tipus paravent.Trapes: Obertures fetes al terra que es poden obrir o tancar per on poden ixen actors o altreselements que calga fer aparixer o desaparixer.Decorats diversos: del tel, del tel de fons dels telers, dels forrillos, etc.


3/11


- 255 -

Activitats

a) Fes una enumeraci dels espais on shi pot representar teatre, encara queno siguen habituals.

b) Feu dibuixos dels escenaris teatrals que coneixeu per referncies (postals,cinema, fotos,...) i dels que coneixeu perqu els heu visitat directament.

c) Dibuixa un espai teatral modern i posa tots els elements que apareixen enla teoria.

d) A la biblioteca hi haur llibres sobre levoluci dels espais teatrals. Fes-neun resum.

e) Esquematitza o dibuixa el sal dactes del teu centre i colloca el mximdelements del teatre actual.


4/11

Teatre

- 256 -

Sessi 12 Escenografia: Elements i decoraci.

LESPAI ESCNIC

La disposici de lespai escnic, s a dir, el lloc on es fa la representaci teatral,ha anat variant a travs dels segles. Aix, al teatre grec els actors se situaven, ambmscares i coturns1, al proskenion (prosceni, mireu el croquis del teatre grec de lasessi anterior), mentre que el cor ocupava lorkestra, la qual estava envoltada peltheatron, s a dir, les grades en qu hi havia els espectadors. Alguns teatres grecstenien unes dimensions veritablement extraordinries, com ara el dEpidaure, amb unacabuda per a 14.000 espectadors o el dEfs, per a 24.000. En el teatre rom, tot i lesaparents semblances amb el grec, hi havia un fet distintiu important: el semicercle queal teatre grec constitua lorkestra -que aleshores era un cercle complet- ja no eraocupat pel cor sin que estava reservat als espectadors preeminents, de manerasemblant al que ocorre en lactualitat amb les llotges, i en especial, amb la llotjapresidencial. La representaci tenia lloc exclusivament en el prosceni (proscenium).

Lorigen religis del teatre medieval explica que els seus escenaris inicials forenles esglsies. Aquest, per exemple, s el cas del Misteri dElx, magnfic drama sacremedieval que continua representant-se en lactualitat cada any -coincidint amb la festade la Mare de Du dAgost- a la baslica arxiprestal de Santa Maria dElx.

Quant a la temtica religiosa de les manifestacions teatrals medievals shi van

afegir elements profans, el teatre va eixir als carrers i a les places pbliques Aleshoresva comenar a ser representat sobre entaulats i carros mbils (roques), fet quepermetia que els actors tinguessen una posici elevada respecte del pblic. Molt sovintels espectadors havien de desplaar se, b al voltant de lescenari, b anant duncadafal a un altre, segons avanava la representaci.

Amb el teatre isabeleti -anomenat aix perqu la seua eclosi coincid amb elregnat dIsabel I dAnglaterra, grcies sobretot als muntatges teatrals de Shakespeare-es torna de nou al recinte fix, concebut quasi exclusivament per a les representacionsteatrals. s aleshores quan comena a estendres la ficci de lespai escnic amb lautilitzaci de decorats que pretenen crear una ambientaci representativa del lloc o llocson es desenvolupa lacci dramtica. Tant a Valncia com a Mallorca, els primers

edificis construts per a representacions teatrals foren els corrals, entre els qualsconv fer menci del Corral de IOlivera, fundat a la ciutat de Valncia lany 1584 i quetingu una notable activitat teatral al llarg dels segles XVI i XVII.

Encara que la gran majoria dels teatres actuals segueixen, salvant les distncies,la concepci i lestructura del teatre isabeleti, sestan experimentant altres escenarisdiferents en els quals el pblic pot tenir un paper actiu. Ens referim a happenings,espectacles de carrer, etc.

421 Calat antic que susava per a augmentar lestatura dels actors.


5/11


- 257 -

LA DECORACI.

Per decorat sentn el conjunt defectes, recursos pictrics, arquitectnics i tcnics que

configuren el lloc en qu transcorre lacci teatral.s clar que el decorat ha destar dacord amb lespai i el temps en qu es desenvolupalobra, per tamb amb lenfocament que li vulgueu donar.

De tota manera, a lhora del muntatge no s obligatori seguir al peu de la lletra les acotacionsmarcades per lautor del text que, al capdavall no sn altra cosa que indicacions per al director.

Segons lespai amb qu compteu podeu fer des duna obra realista que reflectesca el mnreal, fins un decorat dall ms senzill que continga un o alguns elements que configuren lespai. Devegades nhi ha prou amb una simple tela o paper d un color determinat. Cal que tingueu present, alhora de fer el projecte, si I acci sesdev en llocs diferents i, per tant, si cal fer canvis de decorat acada acte o episodi. En tot cas, aquests canvis de decorats -si nhi ha-, han de ser rpids: cal nodistraure ni avorrir el pblic amb el canvi. En qualsevol cas, ja ha estat assenyalat, la imaginaci serel vostre millor aliat.

Decorats:

Els decorats poden constar dun sol element o de diversos, poden ser pintats o construts.Parlarem ara dels decorats clssics, formats per telons, rompents, fermes, aplics i forrillos. Totsaquests decorats poden fer-se amb diversos materials dels quals ja parlarem ms endavant.

TEL: Pea de tela o de paper pintats i que generalment ocupa tota lalada i amplada delescenari.

TELO DE FONS: s el telo que va al fons de lescenari i que ja no t cap obertura.Generalment sn celatges o b paisatges que donen la sensaci de profunditat.

ROMPENT: Peca pintada que ocupa una part de Iamplada de lescena; una escenografia pottenir diversos rompents, situats un darrere laltre. Anomenarem primer rompent, el situat ms a propde lembocadura, al seu darrere hi hauria el segon i aix successivament. Tant els telons com elsrompents aniran penjats a les barres. i per tant aniran parallels a la boca de lescenari.

VISUALS: Sn unes peces situades en qualsevol posici respecte a la boca de lescenari.Com que aquestes peces no poden estar penjades a les barres ja que no coincideixen amb la posicide parallelisme que tenen, caldr, per poder-les sostenir dretes. proveir-les duna armadura.

ARMADURA: s fa amb unes tires de fusta de 2,5 cm de gruix i 5 cm damplada, que vanresseguint tot el contorn exterior de les visuals. Se sostenen amb els .

REM: Cadascuna de les barres de ferro amb els extrems en angle que serveixen peraguantar les visuals. Els rems es claven a terra i al darrere de les visuals, formant un triangle amb lavisual i el terra de lescenari.

FERMA: Pea baixa que serveix per amagar rampes, seients, escales... Generalment figurenroques, matolls, baranes, etc.

APLIC: Pea concreta ms gran que les fermes i que constitueix un element sencer que potformar part de diverses decoracions, com ara els fanals, fonts, creus de terme, arbres, etc.

ACTIVITATS

1- Amb quin espai compteu vosaltres per a representar la vostra obra?bviament no s el mateix si podeu disposar dun teatre o dun sal d actes, que si heu d usar elgimns, o us heu de conformar amb laula.2- Apliqueu una decoraci a lobra vostra o adapteu-la a una pea teatral famosa com per exempleladaptaci de Conversi i mort den Quim Federal de Salvador Espriu que apareix al tema 9dHistria.


6/11

Teatre

- 258 -

Sessi 13 Escenografia: Llum, so i accessoris.

LLUM

Fins a la introducci de lelectricitat, les representacions teatrals esfeien a laire lliure aprofitant la llum del dia. Els teatres tancats funcionarenamb llum de ciris i desprs amb llum de gas. La possibilitat dutilitzar la llumelctrica al teatre coincid amb les crtiques contra lambientaci realista, ihi aport una alternativa que t el seu mxim desplegament en els nostresdies.

Caldria tenir una bona illuminaci amb focus potents i una caixa demescles que fessin possible crear els diferents ambients que siguinnecessaris per a lobra. s sabut que un focus de llum dirigit adequadamenthi pot aportar una significaci no gens menyspreable.

Fins a laparici dels llums de i sobretot, a la invenci de la llumelctrica, els espectaculars efectes escnics actuals no eren possibles. I,daix, fa poc ms dun segle!

Les possibilitats expressives que es poden aconseguir amb una bonailluminaci sn amplssimes: representaci de diferents hores del dia,potenciament dimatges o dangles, creaci dambients psicolgics,accentuaci de caracterstiques dun personatge, fixaci expressiva dalgun

element del decorat, distinci de dos ambients o de dues escenessimultnies, etc. I, sobretot, el fet de delimitar lespai de lescena i el delespectador.

SO

La msica

En alguns tipus dobres s lelement dominant, per exemple, a lpera,que s totalment, o gaireb cantada. Hi ha tamb obres bsicament parladesen les quals, de tant en tant, sintercala una can. En aquests casos, el

paper de la msica s consubstancial a la intenci dramtica.Altres vegades trobem, en el teatre parlat, la util itzaci de la msica

per subratllar un ambient: fer denlla en un canvi descena; augmentarlefecte, lexpressivitat duna situaci... Sn casos en qu, potser no semprefra necessria, per que, essent adequada, pot enriquir de molt els valorsde conjunt de lespectacle.

Pot ser escrita expressament per a lobra, com obres de Mendelson Elsomni duna nit destiu de Shakespeare, lobra musical de Grieg per lobradramtica Peer Gynt dErick Ibsen o la dEnric Morera per a lAlegria quepassa de Santiago Rusiol. O b tamb altres msiques que poden funcionaradaptant-les per a obres teatrals determinades.


7/11


- 259 -

Els sorolls

A vegades cal recrrer a produccions acstiques que facensensible lespectador a un determinat soroll. Ja els grecs, en les seuesrepresentacions teatrals disposaven de mquines dimitar trons queconsistien simplement, a fer rodolar pedres dins uns vasos de metall.

Actualment els avanos tcnics han obert un camp riqussim depossibilitats en aquest aspecte. Amb tot, cal considerar b qu es fa encada cas. Per exemple en alguna obra pot haver-hi personatges quesenten les passes dalg que passeja pel pis de sobre per si l autorno diu en les seues acotacions que shan de sentir els sorolls de lespasses no caldr fer el soroll corresponent perqu seguramentdestruir la perfecta recepci del parlament dels personatges per partdel pblic assistent a lobra.

ACCESSORIS

Els accessoris sn petits elements o detalls que formen part deldecorat. s a dir, tot all que hi ha enmig de lescena apart delsactors.

Hi ha objectes que, en alguna obra teatral, sn imprescindibles idaltres que sn merament decoratius. En tot cas, per, no han de serun destorb per al moviment dels actors.

De vegades el canvi dalguns elements pot servir per fer efectescom per exemple que es canvia dambient o que hi ha transcorregut un

cert temps.

ACTIVITATS

a) Feu un estudi teric dels elements de llum, dambientacisonora, musical i altres de la present sessi aplicat a la teua obra o aConversi i Mort den Quim Federal o a Tereseta-que-baixava-les-

escales .

b) Al sal dactes o a laula: aplicaci de lestudi teric delselements de llum, dambientaci sonora, musical i altres.


8/11

Teatre

- 260 -

Sessi 14 Escenografia: Els vestits i el maquillatge.

Els vestits

Per a representacions professionals la vestimenta s molt important, encaraque no sempre ser imprescindible un vestit fet i dissenyat per a lobra perqu avoltes pot servir un vestit o una roba passada de moda, vella o dun estil que li vajaal tarann del personatge, o a lobra en general. A voltes tamb senzillament ambuna sola pea de vestir, una jaqueta o una falda o una tnica nhi ha prou per a

donar entendre una caracteritzaci del personatge.Podem triar el vestuari segons criteris diversos, per una banda el lloc on es

desenrotlla lacci pot ser a una ciutat, en el camp, en un lloc que fa fred, que faacalor, al riu, a la muntanya, dins lesglsia, en un hospital, etc.

Potser per lpoca que s representada lactor haur danar vestit segons lamoda del temps en qu es viu, els anys seixanta, els noranta, o un altre seglediferent de lactual. Ac cal tenir en compte si s una obra que representa un tempsallunyat de segles caldr estudiar els vestits de lpoca en referents de descripcionshistriques o en dibuixos o pintures contempornies dels personatges.

Ja hem esmentat que de vegades els actors per a semblar ms alts es posenunes sabates especials (coturn) que naugmenten les estatures.

El maquillatge

Serveix per a cobrir el cos normalment per barres de colors. Pot servir per adestacar elements corporals (per exemple una ferida, una piga, etc.) o per fer veureque un actor s ms jove o ms vell i assemblar-se ms al personatge que ha derepresentar.

Ac es pot incloure tamb el pentinat que pot ajudar igualment a identificarlactor amb el personatge que representa. Es pot fer amb retocs sobre el cabell

natural o amb perruques postisses, aix com bigotis, etc.De totes maneres tant el maquillatge com el vestuari no ha de ser exagerat

perqu si ns, pot atraure latenci de lespectador sobre aquests elements que tansols han dajudar a la globalitzaci de lobra i no han de ser el centre de larepresentaci.


9/11


- 261 -

ACTIVITATS

a) Fes un estudi teric dels vestits i del maquillatge que haurien detenir els personatges dalguna obra teatral o adaptaci com per exemple lesde Salvador Espriu ja esmentades que estan al present llibre Conversi iMort den Quim Federalo a Tereseta-que-baixava-les-escales.

b) Ara una vegada fet lestudi teric shaur daplicar una escena o unparlament de forma prctica al sal dactes o a la classe.


10/11

Teatre

- 262 -

Sessi 15 Les persones que actuen o intervenen en el fet teatral.

Una vegada triada lobra hi ha tota una srie de persones que sencarreguen que sigarepresentada i rebuda per ms gent. Els emissors sn per tant des de lautor o creador de lobra fins aldirector, actors i molts ms que ara analitzarem fins arribar a la gent que s el pblic o receptor del fetdramaturg.

Primerament el directors qui tria lobra, defineix lesttica, tria el repartiment, pressuposta lesdespeses, encarrega o realitza tota la part tcnica, prepara el pla dassaigs, fa proves, i en una paraulacoordina tot el muntatge.

Els actors sn pea bsica i cal tenir en compte les principals qualitats de lautor com:Capacitat de moviment de manera adequada per damunt lescenari i que tinga sentit del

ritme. Lactor s un manipulador i creador de signes des dels orals fins als corporals i mmics.

Ha de vocalitzar perfectament per fer-se entenedor.Tamb ha de tenir una bona dicci i entonaci de veu per poder emfasitzar les paraulesimportants del text i realitzar les pauses de manera correcta.

Seguir la melodia perqu no resulte un discurs monton o fals.La correcta gesticulaci unida a la primera capacitat (la de moviment ja esmentada).

Faraut m. teat. ant. Representant o portaveu de lautor encarregat de recitar el prleg o laintroducci de lobra.

Figura f lit / teat Actor que representa un personatge dramtic. CAST:figuraFigurant m / f teat En el teatre, persona que representa un personatge mut. CAST:figurante -ta

ANGL:extra / walker-on / super (numerary)

Hi ha tamb tota una srie de persones que desenrotllen altres treballs artstics com:Ajudant de direcci: Assisteix al director en la seua tasca. Desprs destrenar-se lobra ell ser

qui sencarregue de les representacions.Apuntador: s la persona que llegeix el text que ha de dir lactor en veu molt baixa. Actualment el

paper de lapuntador noms susa en els assaigs. Abans tenia fins i tot una closca on shi amagava perpoder apuntar als actors.

Regidor: Persona que entre bastidors sencarrega de donar entrada als actors (antigamentsanomenava transpunt). Tamb comprova que tots els elements de la representaci estiguen preparats.s una mena de treball situat entre el director i la resta de lequip tcnic de lespectacle.

Les persones que treballen en aspectes tcnics de la representaci sn:Tramoiestes o maquinistes: Responsables de la collocaci dels decorats de lescenari, i de tots

els canvis que shi produisquen aix com obrir i tancar el tel.Electricistes: Encarregats de la installaci de la llum i el seu control.Utiller: Encarregada de tot lutillatge que es fa servir en escena, del seu emmagatzemament

posterior.

Sastre: T cura dels vestits, es responsabilitza que estiguen preparats i ajuda a vestir-se idesvestir-se els actors i actrius.Tcnic de so: Encarregat de tots els sons que es realitzen en lobra.Maquillador: Maquilla els actors/actrius i si cal ser ajudat per un perruquer.

ACTIVITATS

a) De ladaptaci del conte feta a la sessi 6 titulat EL BITLLET DE MIL feu un comentari escritsobre totes les possibles persones que intervindrien en lobra i desprs sha dintentar representar-la, demanera llegida o de manera recitada, amb apuntadors i amb tota mena de mxima participaci depersones auxiliars del fet teatral.


11/11


- 263 -

Sessi 16 El teatre propi (tp3).

ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Escriu ara el tercer acte o desenlla del teu teatre. Comsempre han daparixer dilegs entre personatges o un monleg dunsol personatge i algun apart.

b- Dibuixa o explica per escrit com ser lespai teatral per a lateua obra i colloca els elements que apareixen en la teoria.

c- Dibuixa o comenta per escrit la decoraci aplicada al teu

teatre.

d- Comentari escrit dels vestits i maquillatge dels personatges delteu teatre.

e- Escriu una ll ista de tots els personatges i de totes lespersones que hauran dajudar-te per a poder representar la teua obra.

Documents

17.Teatre-Representació