Embed Size (px)
Citation preview
arceloní de naixement,Sistach (1944) es va es-tablir fa quatre dècadesa Palamós per exercir de
professor d’institut i va ser regi-dor pel grup del PSC, sempre al’oposició. El 2005 va ser nome-nat primer síndic del municipi,càrrec que ha compaginat elsdarrers anys amb la presidènciade la fundació assistencial Vimari que acaba d’abandonar.
Com porta haver plegatde síndic?Encara m’hi he d’acostumar; fapoques setmanes. El que mésem sorprèn són els onze anysque han passat pel mig gairebésense adonar-me’n. Però els re-lleus són necessaris, i més en elstemps que corren. Per normali-tat democràtica, però tambéperquè no convé eternitzar-seen un càrrec públic.
Se li ha fet llarg aquest onzè any‘de propina’?El càrrec es va pensar perquè no-més es poguessin encadenar dosmandats quinquennals, de ma-nera que es pogués treballar in-dependentment dels quatre anysde cada mandat. Però per aixòmateix, com que el relleu s’haviade fer en plena precampanyaelectoral, vam preferir evitardistorsions i ajornar el debatper substituir-me.
Què li sembla el seu successor,David Sagrera?Bé. Té molta il·lusió i l’empentade qui comença en una responsa-bilitat, que per mi és molt méspositiva fins i tot que l’experièn-cia del qui plega. Entre els reptesque ja ha començat a afrontar,hi ha acostar la institució alsnouvinguts, que, contràriamental que la gent pensa, no recorrengaire a la sindicatura per posarsolució als problemes.
BRecordi un cas especialment di-fícil dels centenars que han pas-sat pel seu despatx.Als inicis, i també aquests últimsanys, hi va haver bons moments.Però sí que recordo el canvi detendència que vaig anar perce-bent cap al 2008 i 2009, quan lacrisi ja havia sorprès molts veïns.Gent que no podia pagar els re-buts de llum, aigua o gas i inten-taven aturar els talls, els qui ve-ien que perillava el seu sostreperquè sense feina no podien pa-gar la hipoteca, o fins i tot perquèels seus fills eren els qui eren al’atur i ells els havien avalat. Mésque un cas concret, el que m’haimpactat ha estat aquesta èpocatan crua, que tant de bo no torni.
Què li sembla l’evolució de lasituació?S’ha de reconèixer la feina d’acti-visme del teixit social i figurescom ara les plataformes d’afec-tats per les hipoteques (PAH)per denunciar al carrer un pro-blema que, habitualment, es pa-tia en la intimitat per vergonya.Al final, els mateixos bancs s’hanadonat que les coses, potser, leshaurien d’haver fet d’una altramanera. S’hi van barrejar l’avarí-cia de les entitats, la ignorànciade la gent i la tolerància de lesadministracions.
Als síndics i els defensors, quesobretot han de vetllar perquèl’administració actuï, els handonat molta feina.Personalment, crec que el culpa-ble més gran, en aquest cas delsdesnonaments, han estat les ad-ministracions que tenien les ei-nes per regular, sobretot la del’Estat. Els ajuntaments, encanvi, han fet esforços per frac-cionar pagaments, ajornar deu-tes i preveure ajuts, però la nor-mativa superior que dicta l’Es-tat no te la pots saltar. Per ex-emple, en el cas de Palamós, lacrisi ha coincidit amb l’aplicaciód’una revisió cadastral que ve-
nia de dalt i va fer disparar l’IBI.Plovia sobre mullat.
Però en el pla local quines cosess’han corregit?En el cas de Palamós, un munici-pi turístic, la feina també creixels mesos d’estiu. És complicatcompaginar l’esbarjo dels turis-tes o persones amb segones resi-dències amb els veïns que treba-llen a l’estiu. El dret al descans iel desenvolupament de moltesactivitats econòmiques. Tot éspositiu, però ha d’encaixar, i, perexemple, els últims anys s’hancorregit els horaris d’alguns ne-gocis. També es fa molta feinarespecte a les queixes per mul-tes o sancions municipals.
Haver estat anteriormentregidor pesa?Pot ajudar, perquè un dels pro-blemes que ens trobem sovint ésque la gent parla de l’Ajuntamentcom una maquinària imperso-nal, i havent-ne format part haestat més fàcil explicar com fun-ciona. Però de vegades també faque es pugui semblar un defen-sor de l’administració. El cert ésque molta gent arriba amb laidea contrària, que defensem elciutadà contra l’administració. Itampoc és això. L’Ajuntament noés l’enemic, i menys en un pobleon tots, si fa o no fa, ens conei-xem. Però de vegades l’adminis-tració no és àgil i una qüestióque depèn de diverses àreess’encalla en un departament. Al-guns expedients, o problemes,requereixen transversalitat,més agilitat, i en aquest sentitcrec que la feina del síndic ajudaa fer que trobin la seva via.
Hi ha massa burocràcia?No ben bé. Hi ha apriorismes: ala banda del ciutadà, que sovintacaba entenent allò que l’enutjaquan se li explica bé, i també a ladels funcionaris. Aquell senyorpesat que hi torna amb la matei-xa demanda molts cops té dret
de ser-ho, perquè normalmenttots ho som quan tenim un pro-blema i no ens fan cas. De vega-des, hem desenterrat temesvells, en què amb el pas deltemps encara és més evidentque l’afectat tenia raó, i en quèper la inèrcia d’un informe ne-
gatiu o de qui sap què, no s’hihavia fet res més.
En consum o serveis que depe-nen de la Generalitat, s’hancoordinat amb el Síndic deGreuges de Catalunya?Tenim les nostres competències,
Jordi Sistach Síndic municipal de greuges sortint de Palamós i president de la Fundació Vimar, de suport a discapacitats intel·lectuals del B
Emili AgullóPALAMÓS
CRISI · Sistach ha cedit el relleu com a síndic de Palamós amb l’impactedels estralls de la recessió econòmica ben present CANVI · A partir d’ara secentrarà en la feina al capdavant de Vimar en pro dels discapacitats psíquics
“No convéeternitzar-seen un càrrec”
VISITA AL SEU JA ANTIC DESPATXJordi Sistach va rebre El Punt Avui al despatx on els darrersanys ha exercit la feina de síndic i que des del mes passatacull el nou defensor, David Sagrera. ■ QUIM PUIG
18 | Comarques Gironines | BAIX EMPORDÀ EL PUNT AVUIDIUMENGE, 20 DE MARÇ DEL 2016
però qualsevol situació ha estatde la nostra incumbència i l’hematesa. A Palamós, vam aconse-guir unir les oficines del síndic id’atenció al consumidor, tot i queho vam deixar de fer. Espero quees pugui recuperar, perquè s’eco-nomitzen recursos humans i
d’espai. I si s’exhaureixen lesvies, sempre queda el recurs dederivar la qüestió al Síndic deGreuges de Catalunya.
En temes de convivència entreparticulars, a qui es dóna la raó?L’exercici del càrrec fa obrir elsulls a tota mena de problemesque sovint un no s’imaginaria, iencara menys a Palamós. Veïnsque s’han queixat que el sorolldel gall o la pudor de les gallinesde la casa del costat els amoïna.O un pagès que denuncia que elsramats de senglars li fan malbé elsembrat. En aquest darrer cas,l’Ajuntament no hi pot fer grancosa, però en el tema de les galli-nes s’ha de comprovar què endiuen les ordenances munici-pals. Aleshores descobreixes quesobretot estan pensades per alsgossos. I cal fer un esforç de me-diació entre les dues parts. Si hihagués més tolerància i educa-ció, segurament no caldríem elssíndics o els jutges. Però, malau-radament, calen mitjancers.
Com hauria intentat resoldre elrecent conflicte per les campa-nes de la catedral de Girona?[Riu] Com que no és el meu mu-nicipi, prefereixo ser diplomàtic ino posar-me en el debat. Puc par-lar per mi. Des de casa noméssento, i de lluny, el campanar deSant Antoni de Calonge. I no emmolesta, com tampoc ho fan lesgallines que tenen els veïns.
Cada any, quan ha presentat lamemòria d’actuacions al ple, haremogut consciències amb pro-blemes socials generals o inter-nacionals. Ho va fer amb l’habi-tatge, i aquest darrer cop amb eldrama dels refugiats sirians...Sí, i altres cops també vaig rei-vindicar personatges com Nel-son Mandela, després de la sevamort, o la Malala i la seva lluitaper l’ensenyament. Amb els re-fugiats, segurament, no sóc gai-re original. Però l’espectacleque cada dia veiem als mitjansde comunicació és lamentable.I el drama el tenim a noméstres hores d’avió. Crec que ésun debat que s’ha d’afrontar decara, amb proporcionalitat, icontextualitzar-lo bé perquètothom en sigui conscient.
Aquests darrers anys ha combi-nat la sindicatura amb la presi-
dència de Vimar. Ara es podràcentrar més en la feina pels dis-capacitats intel·lectuals?Sí, perquè és una missió que re-quereix hores i constància.
Amb la crisi encara més, suposo.Les famílies de Vimar han fet ungran esforç des de fa molts anysper anar creant equips profes-sionals i les diferents residèn-cies, pisos o centres de dia re-partits pel Baix Empordà. Dar-rere de cada projecte hi pot ha-ver sis o set anys de propostes,visites, informes, insistència.Però més enllà de l’espai i lesobres, que des de fora sembla elmés car, el que costa més ésque la Generalitat es puguicomprometre a aportar els di-ners que després val mantenir-los funcionant any rere any.
Personal, manteniment,subministres...La inversió en obres pot equival-dre només a un parell d’anuali-tats del centre en funcionament.
Doncs déu n’hi do el nombred’instal·lacions que han aconse-guit engegar...Ho vam tenir més fàcil per avan-çar perquè al Baix Empordà par-tíem de zero places assistencialsl’any 2000. I calia que ens posés-sim al nivell d’altres zones. Araen gestionem 58 d’acollimentresidencial i 30 més d’atenciódiürna. I sense ser empresaris,cal tenir en compte també que,a més de les places, hem creat60 llocs de treball dels que noes poden deslocalitzar.
Són suficients?No en tenim cap de vacant. Pot-ser és la dada més il·lustrativa.De vegades, la dimensió de la ne-cessitat o la demanda no es veufins que no comences a prestarel servei. I ja estem treballantper obrir un nou equipamentresidencial a Platja d’Aro.
Com el tenen?L’Ajuntament ja ens ha cedituna parcel·la al costat del parcdels Estanys, on hi cap un edifi-ci amb 30 places. En teniml’avantprojecte, una possiblefont de finançament per a lesobres i estem iniciant les con-verses amb la nova consellera,que fa poques setmanes que hapres possessió del càrrec. ■
Baix Empordà
❝Si hi hagués méstolerància i educació,segurament elssíndics i els jutgesno seríem necessaris,però calen mitjancers
❝Més que un casconcret, el que m’haimpactat com a síndicha estat aquesta crisitan crua, que tantde bo no torni
1258
08-1
1323
44w
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 20 DE MARÇ DEL 2016 BAIX EMPORDÀ | Comarques Gironines | 19
EL PUNT AVUIDIUMENGE, 20 DE MARÇ DEL 201658 | Apunts |
Mercats� Anglès, Arbúcies, Bàscara, Bre-da, Camprodon, l'Escala, Fornellsde la Selva, la Jonquera, Palafru-gell, les Preses, Puigcerdà, Quart,Riudarenes, Roses, Sant Feliu deGuíxols, Sant Gregori, Sant HilariSacalm, Sant Joan de les Aba-desses, Tordera i Tortellà.
BallsANGLÈS� 17.30. Sala de Ball Burés. Ac-tuació de Chus.
CALDES DE MALAVELLA� 17.30. Casa Rosa. Sessió de ballamb l’actuació de David Casas.
CAMÓS� 18.00. Pavelló. Sessió de ballamb el Duet Giravolt.
CAMPDEVÀNOL� 17.30. Sala Diagonal. Ball a càr-rec de Pep i M. José.
CASSÀ DE LA SELVA� 17.00. Casal de jubilats. Ballamb l’actuació de la Gemma.
CORÇÀ� 18.00. La Sala. Ball a càrrec delconjunt Boogie Woogie.
ESPOLLA� 18.30. Sala La Fraternal. Ballamb l’actuació d’en Francisco.
GIRONA� A la tarda. Sala de Ball. Actuacióde Dj Pere.
LA JONQUERA� 17.00. Sala de la Societat LaUnió Jonquerenca. Ball berenaramb l’actuació de Xavi de Roses.
LA VALL DE BIANYA� 18.00. Centre cívic. Sessió deball amb Josep Saez.
LES PLANES D’HOSTOLES� 17.30. Casals dels Jubilats. Ses-sió de ball amb l’actuació del grupBlue Moon.
LLANÇÀ� 18.00. Institut. Sessió de ball acàrrec del grup Sona Bé.
MONTAGUT� 18.00. Casal. Sessió de ball ambl’actuació del grup Cafè Trio.
NAVATA� 18.00. Centre social. Balls de sa-ló amb el Duet de Banyoles.
PALAFRUGELL� 18.00. Centre Fraternal. Sessióde ball amb l’actuació de Fran-cesc Mas.
PALAU-SAVERDERA� 18.00. Centre cívic. Ball de salóamb música en viu.
RIPOLL� 17.30. Sala Eudald Graells. Ses-sió de ball amb l’actuació d’ArtMan’s.
RIUDARENES� 17.30. Poliesportiu. Sessió deball amb l’actuació del teclistaÀngel Puertas.
ROSES� 18.00. Sala annexa de l’EspaiCultural La Ciutadella. Sessió deball amb el duet Rimel.
SANT FELIU DE GUÍXOLS� 18.00. Sala Las Vegas. Ball ambl’actuació de Dj Pere.
SANT JAUME DE LLIERCA� 18.00. Centre cívic. Berenar iballs de saló amb l’actuació del’Andreu.
SANT JULIÀ DE RAMIS� 18.00. Centre cívic. Ball de salóamb l’actuació del duo Guatekers.
VERGES� 18.00. Pavelló Pepita Palomeras.Sessió de ball amb l’actuació delduo Celeste.
VILABERTRAN� 18.00. Centre cívic. Ball ambl’actuació de l’Andreu.
VILADAMAT� 18.00. Sala. Ball amb l’actuaciódel grup Si Fa Sol.
VILAFANT� 18.00. Centre cívic. Ball ambl’actuació de Paco.
VILAJUÏGA� 18.00. Pavelló esportiu. Ball ambl’actuació del grup Els Elegants.
VILAMALLA� 18.00. Local social. Berenar ballamb l’actuació del duet Leyenda.
VILANOVA DE LA MUGA� 18.00. Cafè bar La Sala. Berenarball amb l’actuació de José Soler.
VILOBÍ D’ONYAR� 17.30. Pista poliesportiva. Ballamb el grup Nova Gamma.
ConcertsBESCANÓ� 18.00. El Teatre. Actuació deBlaumut.
GIRONA� 12.00 a 17.00. Parc del Migdia.Black Music Pícnic, amb A ContraBlues + Black Music Big Band +Cia. Roger Canals.� 12.30. Bar Catalunya, a l’avingu-da Sant Narcís. Vermut i bluesamb l’actuació de Pexsom Blues.� 18.00. Jardins de la Mercè. Ac-tuació de Jazzterday Trio. Dins elBlack Music Festival.� 19.00. Sala Montsalvatge del’Auditori. Concert Bach: Passiósegons sant Joan, a càrrec de l’Or-questra Barroca Catalana i el CorLieder Càmera.� 20.30. Sunset Jazz Club. Jamsession amb Julián Sánchez i Ja-vier Galiana.
LLADÓ� 12.30. Restaurant Carles Anto-ner. Actuació d’Equinox Jazz Trio.
PALAMÓS� 12.00. Hotel Mas Ribas. Vermutmusical a càrrec de Lucky Guri.� 18.00. Teatre La Gorga. ConcertRememorant Pau Casals, ambl’actuació d’Andrea Amador i Car-los López.
FiresBESALÚ� XXII Fira del Ferro. 10.00 a13.30. Forja al carrer. Escultura:Aires de forja.� 16.00. Foto de grup i fi de festa.
CALDES DE MALAVELLA� 10.00 a 14.00. Plaça de l’anticAjuntament. Fira-mercat.
LLAGOSTERA� IX Mercat Romà, al nucli anticde la vila. Tot el dia: mercat romà;campament romà i activitats de latropa; escola de gladiadors; pas-sejades amb poni; atraccions ro-manes; tallers d’art romà; exposi-ció d’aus rapinyaires; carrer delsoficis al c. Oloivareta; exhibició italler de tir amb arc...� 10.45. Concentració i desfiladade manaies.� 11.00. Plaça del Castell. Inici dela cercavila musical.� 11.30. Dansa tribal.� 12.00. Espectacle de circ.� 12.30. Lluita d’exhbiciió de gla-diadors.� 12.30. Taller de circ.� 13.00. Espectacle de falconeria.� 13.45. Dansa tribal.� 17.00. Cercavila musical.� 17.00. Dansa tribal.� 17.30. Espectacle de circ.� 18.00. Lluita de gladiadors.� 18.00. Taller de circ.� 18.30. Espectacle de falconeria.� 19.00. Plaça del Mercat. Inici dela cercavila musical.� 19.15. Dansa tribal.� 19.30. Desfilada de manaies.� 20.00. La Cavalleria d’Escipió.� 20.30. Espectacle de foc a càr-rec de Drakonia.
RIUDELLOTS DE LA SELVA� Mercat de segona mà, de 09.30a 14.00, a la plaça de l’Ajunta-ment. Tallers infantils amb mate-rial reciclat.
TORROELLA DE FLUVIÀ� Mercat d’ocasió, de 9.00 a14.00, al centre del poble. Dissab-tes i diumenges.
InfantilsBANYOLES� 11.00. Museu Darder. Taller dematemàtiques Com ho puc ferjo?, paral·lel a l’exposició Expe-riències matemàtiques.� 11.30. Oficina de Turisme del’Estany. Taller infantil Fes créixerel petit artista, a càrrec de Gonza-lo Tabuenca.
FIGUERES� 18.00. La Cate. Sessió de cine-ma familiar en català, amb la pro-jecció de la pel·lícula PhantomBoy.
GIRONA� 12.00 i 18.00. Sala La Planeta.Espectacle de teatre i música Elcomte Arnau, a càrrec de la Cia.Teatre de l’Aurora.
RIPOLL� 11.30. Annexos de la bibliotecaLambert Mata. Jocs i construccióa càrrec de Maite Amàrita. Activi-tat en família.
TORROELLA DE MONTGRÍ� 12.00. Espai Ter. Espectacle demàgia familiar El geni del temps, acàrrec de Toni Cors.
SardanesFLAÇÀ� 43è Aplec de la Sardana al poli-valent, amb audicions a les 11.00 ia les 16.00, a càrrec de les coblesFoment del Montgrí, Bisbal Jove iBaix Empordà.
OLOT� 11.30. Passeig d’en Blay. Audicióde sardanes amb la cobla La Prin-cipal d’Olot.
PALAMÓS� 12.00. Passeig del Mar. Audicióde sardanes amb la cobla Ciutatde Girona.
SANTA COLOMA DE FARNERS� 10.30. Residència geriàtrica deSant Salvador d’Horta. Ofici so-lemne i, tot seguit, ballada de sar-danes amb la cobla La Flama deFarners.
Setmana SantaAMER� Exposició fotogràfica de la Set-mana dels Dolors i la SetmanaSanta d’Amer, a càrrec de JuliánLópez, a la sala d’exposicions CanTerme.� 10.00 a 13.00. Can Boles. Expo-sició dels vestits i material delManiple de Manaies de la Congre-gació dels Dolors.� 11.30. Plaça del monestir. Bene-dicció de Rams. Tot seguit, missadominical.
CALDES DE MALAVELLA� 12.00. Plaça de l’Església. Bene-dicció de Rams.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES� 12.00. Plaça de la Basílica. Di-umenge de Rams.
GIRONA� 10.00 a 14.00. Castrum dels Ma-naies. Exposició a l’església deSant Lluc.� 10.30. Parròquia del Carme. Be-nedicció de Rams.
� 11.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00.Exposanta a l’església de la Marede Déu dels Dolors.� 11.30. Parròquia del Mercadal.Benedicció de Rams.
LLAGOSTERA� 10.45. Terrassa de l’església. Be-nedicció de Rams. Tot seguit, mis-sa.
LLANÇÀ� 11.30. Parròquia de Sant Vicenç.Benedicció de Rams.
LLORET DE MAR� 11.00. Plaça de l’Església. Repar-timent de llorer i benedicció delRam.
MEDINYÀ� 12.00. Parròquia. Benedicció delRam.
OLOT� 11.15. Església del Carme. Bene-dicció de Rams.
PALAFRUGELL� 12.00. Església parroquial deSant Martí. Missa de benediccióde Rams.
SANT CLIMENT SESCEBES� 17.30. Paratge Horta d’en Cusí.Representació de la Passió.
SANT FELIU DE PALLEROLS� 13.00. Plaça de l’Església. So-lemne benedicció de Rams.
PoesiaPALAFRUGELL� 17.00. Sala d’actes del TMP. Re-cital poètic. Celebració conjuntadel Dia de la Dona, Sant Josep,Rams i Dia mundial de la Poesia.
ROSES� 11.00, 12.00 i 13.00. Castell de laTrinitat. Celebració del Dia inter-nacional de la Poesia, amb el reci-tal del poema El cant dels mesos,de Víctor Català.
GastronomiaCALONGE-SANT ANTONI IPALAMÓS� Menú de l’Olla de Peix. Restau-rants: a Calonge-Sant Antoni,Costa Brava, Guillermo, Refugi dePescadors i Simon, i a Palamós,Bell Port, Hotel Àncora i Maria deCadaqués. Fins al 24 d’abril.
CASSÀ DE LA SELVA� Jornades gastronòmiques Tas-tat el bacallà. Fins diumenge.
LLAGOSTERA� Campanya gastronòmica La cui-na dels manaies. Restaurants:Can Cassoles, Ca la Maria, Mas
Roure, La Taverna d’en Pou, CalDegollat, Els Tinars, El Carril i Cal’Artau. Fins al 3 d’abril.
PALAFRUGELL� Campanya gastronòmica La ga-roinada. Restaurants participants:La Xicra i Xadó, de Palafrugell; ElBalcó de Calella - Hotel Sant Roc,de Calella; Hotel rest. El Far, Hos-tal La Llagosta, Hotel rest. Lla-franc, Hotel rest. Llevant i Hotelrest. Terramar, de Llafranc, i Hotelrest. Tamariu, de Tamariu. Fins al20 de març.
SANTA CRISTINA D’ARO� Destapa Santa Cristina, ruta detapes pels establiments del muni-cipi adherits. Fins al 10 d’abril.
PresentacionsGIRONA� 18.00. Casa de Cultura. Presen-tació del projecte Veil, a càrrecdels artistes Keith Khan i CarlosAlma.
DiversosCALDES DE MALAVELLA� 17.00. Casino municipal. Projec-ció de la pel·lícula Inside Out (Delrevés).
CASTELL D’ARO� 11.00 a 13.00. Parc de l'Estació.Circulació de minitrens.
FIGUERES� 17.00. La Cate. Sessió de cinemaclàssic, amb la projecció de lapel·lícula Vive como quieras.
GIRONA� 18.00. Teatre municipal. Espec-tacle de màgia Ozom, a càrrec delMag Lari.
LLORET DE MAR� 11.00. Museu del Mar. TallerConstruïm un vaixell.
SETCASES� 18.30. Sala dels Estudis. Sessiódel cicle de cinema de muntanya,amb la projecció de la pel·lículaGuides & Cie, de Gilles Chappaz.
VisitesBANYOLES� 11.30. Museu Arqueològic. Visitaguiada Arqueta de Sant Martirià imonestir de Sant Esteve.
CALDES DE MALAVELLA� 11.00. Visita turística guiada,que inclou visita a l'exposició deljaciment del Camp dels Ninots.
GIRONA� 12.00. Museu d’Història delsJueus. Visites guiades Call Endins.Fins al 30 de març. Més informa-ció i reserves al telèfon 972 21 6761 o a/e: [email protected].
RIPOLL� 11.30. Visita guiada al conjuntmonàstic de Santa Maria de RipollRipoll, bressol de Catalunya. Mésinformació i reserves al telèfon972 70 45 56 o a/e: [email protected].
RIUDELLOTS DE LA SELVA� Visites guiades a la FundacióMona, centre de recuperació deprimats. També es fan visites gu-iades amb tallers per a famílies.Més informació, al telèfon 972 477618.
ROSES� 10.30. Espai Cultural La Ciuta-della. Visites guiades Passejadesd'història. A les 10.30, francès ianglès; 11.30, català i castellà;15.00, català i francès; i 16.00,castellà i francès.
SANTA CRISTINA D’ARO� El Gran Museu de la Màgia, LaCasa Màgica. Horaris d’hivern: di-umenges i festius, 12.00. Més in-formació, al telèfon 667 29 25 00.
Representació de la Passió
La Black Music Big Band ■ MANEL LLADÓ
Primer Black Music Pícnic
L’agenda
Els veïns són els protagonistes ■ LLUÍS SERRAT
SANT CLIMENT SESCEBES 17.30 PASSIÓAvui diumenge té lloc la primera representació 2016de la Passió de Sant Climent Sescebes. Les properesseran els dies 25 i 27 de març, també a les 17.30h isempre al paratge Horta de’n Cusí.
GIRONA12.00-17.00MÚSICAEl Black Music Festival acaba avui amb el primerBlack Music Pícnic, que tindrà lloc al parc del Migdiai inclourà les actuacions de la Cia. Roger Canals, AContra Blues i la Black Music Big Band.
| Apunts | 59EL PUNT AVUIDIUMENGE, 20 DE MARÇ DEL 2016
ArbúciesRamon Cuberta Comas. Va mo-rir ahir a l’edat de 67 anys. Vivia a Arbú-cies. Casat amb Carme Camps Cañas ideixa tres fills. Exèquies, avui, a les 12del migdia, a l’església parroquial d’Ar-búcies.
BesalúRosa Soler Juanola. Va morir ahira l’edat de 86 anys. Vivia a Besalú. Exè-quies, demà, a les 4 de la tarda, a l’es-glésia parroquial de Sant Pere de Besa-lú.
La Bisbal d’EmpordàJosep Alemany Combis. Va mo-rir ahir als 56 anys. Vivia a la Bisbald’Empordà. Exèquies, avui, a 3/4 de 10del matí, a l’església parroquial de San-ta Maria de la Bisbal d’Empordà.
BlanesPascual Solanas Agudo. Va mo-rir abans-d’ahir als 88 anys. Vivia a Bla-nes. Casat amb Pilar Saura Arenillas ideixa tres fills. Exèquies, avui, a 2/4 de2 del migdia, a l’església parroquial dela Sagrada Família de Blanes.
Caldes de MalavellaCarme Garriga Domènech. Vamorir abans-d’ahir als 87 anys. Vivia aCaldes de Malavella. Exèquies, demà, ales 10 del matí, a l’església parroquialde Sant Esteve de Caldes de Malavella.
FigueresNarcís Cots i Auquer. Va morirahir als 86 anys. Era natural de Tara-vaus i vivia a Figueres. Casat amb AnnaBalansà i Puigvert i deixa dues filles.Exèquies, avui, a 2/4 de 10 del matí, a lasala de cerimònies de la funerària Vice-ns de Figueres.
GironaRodrigo Córdoba Costa. Va mo-rir ahir als 88 anys.Vivia a Girona. Vidude Trinidad García Carpió i deixa dosfills. Exèquies, demà, a les 12 del migdia,a la sala de cerimònies del tanatori deGirona.Antoni Gamell Ripoll. Va morirahir als 71 anys. Vivia a Girona. Casatamb María José Baone Escalon i deixaquatre fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 2del migdia, a la sala de cerimònies deltanatori de Girona.Pepita Melció Farró. Va morirabans-d’ahir als 89 anys. Vivia a Girona.Vídua de Ponç Mateu Vila i deixa dosfills. Exèquies, avui, a 1/4 d’11 del matí,a la sala de cerimònies del tanatori deGirona.Miguel Ramos García. Va morirahir als 64 anys. Vivia a Caldes de Mal-avella. Casat amb María Perdiguero Gar-cía i deixa tres fills. Exèquies, demà, ales 10 del matí, al tanatori de Girona.Vanesa Serrano Gregorio. Vamorir abans-d’ahir als 29 anys. Vivia aSarrià de Ter. Exèquies, avui, a 2/4 de10 del matí, al tanatori de Girona.
La JonqueraCarme Pla i Josefa. Va morirabans-d’ahir als 82 anys. Era natural deBarcelona i vivia a la Jonquera. Casadaamb Teodor Corominas i Buxeda i deixatres fills. Exèquies, avui, a 2/4 de 4 de latarda, a la parròquia de Santa Maria dela Jonquera.
Lloret de MarMario Rodes Pascual. Va morirdijous passat als 66 anys. Era natural deBarcelona i vivia a Lloret de Mar. Deixauna filla. Exèquies, avui, a 2/4 de 10 delmatí, a la parròquia de Lloret de Mar.
OlotJoan Tubert Mir. Va morir ahir al’edat de 94 anys. Era natural d’Olot i vi-via a Cornellà de Llobregat. Vidu de Car-me Vilalta Masó. Exèquies, avui, a 2/4de 10 del matí, a la capella del cementirid’Olot.
Les Planes d’HostolesEngràcia Puigmulé Falgas. Vamorir ahir a l’edat de 90 anys. Era natu-ral de Campllong i vivia a les Planesd’Hostoles. Vídua de Martí Xirgo Llach ideixa un fill. Exèquies, avui, diumenge,a 2/4 de 10 del matí, a l’església parro-quial de Sant Cristòfol de les Planesd’Hostoles.
Platja d’Aro / SantFeliu de GuíxolsJacqueline Solani. Va morir ahir al’edat de 65 anys. Era natural de Niça(França) i vivia a Platja d’Aro. Casadaamb Ezio Castrini. Les exèquies se cele-braran avui, a les 10 del matí, a la salade cerimònies del tanatori de Sant Feliude Guíxols.
RosesDolors Vallés i Capell. Va morirabans-d’ahir als 89 anys. Era natural deTorregrossa i vivia a Roses. Vídua deJoan Donat i Buscató i deixa quatre fills.Exèquies, avui, a les 10 del matí, a l’es-glésia parroquial de Santa Maria de Ro-ses.
SaltRafael Monterrubio Herrera.Va morir ahir a l’edat de 69 anys. Viviaa Salt. Casat amb Alejandra CaballeroRodríguez i deixa quatre fills. Exèquies,avui, a 3/4 de 2 del migdia, a la sala decerimònies del tanatori del Gironès deSalt.
Sant Feliu de GuíxolsJosep Rofes Llaveria. Va morirahir a l’edat de 92 anys. Era natural dela Torre de Fontaubella i vivia a Calon-ge. Casat amb Maria Lluïsa Santoral Far-reny i deixa dos fills. Les exèquies se ce-lebraran avui, a 2/4 de 4 de la tarda, al’oratori del tanatori de Sant Feliu deGuíxols.
Sant Joan de lesAbadessesMaria Vernedas Crehuet. Vamorir abans-d’ahir a l’edat de 87 anys.Era natural de Sant Joan de les Abades-ses i vivia a Olot. Vídua de Joan RoquerGinesta. La cerimònia exequial se cele-brarà avui, a 1/4 de 10 del matí, a l’es-glésia parroquial de Sant Joan de lesAbadesses.
Les necrològiques
Girona, 20 de març del 2016
Va morir cristianament a Girona, el dia 19 de març del 2016,a l’edat de 88 anys.
Els seus fills, Rodrigo i Jordi; filles polítiques, néts i tota la família
participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.
La cerimònia religiosa en sufragi de la seva ànima se celebrarà demà,
dilluns, dia 21, a les 12 del migdia, a la sala de cerimònies del Tanatori de
Girona. Sala de vetlla: Tanatori de Girona, Ctra. de Sant Feliu, 36.
Horari: avui, de les 10 del matí a la 1 del migdia i de les 5 a les 7 de la tarda.
A.C.S.
Vidu de Trinidad García Carpio
Rodrigo Córdoba CostaPregueu Déu per
PER A CONDOLS: www.memora.cat
✝
Va morir cristianament el dia 19 de març del 2016, a l’edat de 64 anys.
La seva esposa, Maria; fills, Maria, Jonathan, Miguel; fills polítics, Pere, Emi, Clàudia; néts, Pere, Lucía, Maria, Clàudia;
germans, Martín, Juana, Dolores; nebots i tota la família participen a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.
La cerimònia se celebrarà demà, dilluns, dia 21, a 2/4 d’11 del matí, a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.
Sala de vetlla: Tanatori de Girona, Ctra. Sant Feliu, 36. Horari: de 10 del matí a 1 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre.
Girona, 20 de març del 2016
Pregueu Déu per
Miguel Ramos GarcíaA.C.S.
PER A CONDOLS: www.memora.cat
✝
Salt, 20 de marzo de 2016
Falleció cristianamente en Salt, el día 19 de marzo de 2016, a la edad de 69 años.
Su esposa, Alejandra Caballero; hijos, Rafael, Jordi, Juli, Verónica;
hijos políticos, Eva, Esther, José María; nietos, Carla, Paula, Manel, Iria
y demás familiares participan a sus amistades tan sensible pérdida.
La ceremonia religiosa por su alma se celebrará hoy, domingo, día 20,
a las 13:45 horas, en la sala de ceremonias del Tanatorio del Gironès (Salt).
Sala Velatorio: Tanatori del Gironès, C/ Rocacorba, 2, Salt.
E.P.D.
‘Ha sido un gran padre y abuelo’
Rafael Monterrubio HerreraRogad a Dios por
PARA CONDOLENCIAS: www.memora.cat
L’empresa Marbres Canigó SL comunica als seus clients i coneguts tan sentida pèrdua.
Girona, 20 de març del 2016
Miguel Ramos GarcíaFundador de l’empresa Marbres Canigó SL
PER A CONDOLS: www.memora.cat
Comarques
■ Diari de Girona DIUMEnGE, 20 DE MARç DE 2016 13
DISSABTE PROPIETAT PRIVADADurant anys, quan el PSOEmodernitzava Espanya, moltabans que es dediquessin afumar havans a la popa d’un
iot, va fer una Llei de Costes molt bona.Insuficient per blindar-la però moltbona perquè va tornar les platges i lacosta a la gent (molts cacics se les ha-vien quedat durant el franquisme).
Amb la Llei de Costes, a la Costa Bra-va va sorgir una gran idea: els camins deronda. La idea original era netejar-hotot per poder anar caminant de Blanesfins a Portbou arran de mar per caminsnaturals i pintorescos. Durant anys es vafer una molt bona feina des d’algunsajuntaments i des de Costes de l’Estat aGirona, consistent en treure les cons-truccions que havien envaït aquests es-pais i restaurant el paisatge. El resultatsón singlades d’una bellesa extraordinà-ria. Personalment, m’agraden els ca-mins de Palafrugell, s’Agaró...
Però aquell projecte d’unir Blanes iPortbou sembla mort. Costes de Giro-na –controlada pel PP– és una autènticainutilitat. Avui camino per la cala SantFrancesc de Blanes, allà on cada juliolhi fan l’Aplec de l’Amor (m’encantaaquest nom). Observant els niells deSant Francesc, de sobte em trobo ambun rètol que, amenaçant, diu: «propietatprivada» (només falta que ho posin enrus, que deu ser l’idioma oficial de lacala). El cartell en una porta no em per-met continuar caminant i em recordaaquells temps dels cacics que, amb elbeneplàcit del règim, construïen da-munt dels penya-segats.
DIUMENGE 90 MINUTS AMBBÈSTIES
Explica en Gerard Vilà a Rà-dio Girona que, en el que por-tem de temporada futbolísti-ca, hi ha hagut 9 agressions
molt greus en camps de futbol de cate-gories inferiors de les comarques de Gi-rona. La majoria són gecs d’hòsties en-tre pares de nens d’equips rivals. Tambén’hi ha hagut a àrbitres i també entre elsmateixos jugadors. Aquestes són lesagressions més greus perquè, en total, ladelegació a Girona de la Federació Cata-lana de Futbol n’ha registrat enguanyprop de 50, de les quals només 2 decada 10 han acabat en denúncia davantla policia.
Realment és nauseabund assistir amolts d’aquests partits de futbol on amolts pares sembla que els hi vagi lavida i perden totalment el raciocini, de-dicant-se a insultar violentament qui si-gui per, suposadament, animar el seufill, convertit en part d’una extravagantal·lucinació on el nen apareix amb unacresta al cap jugant al costat d’un talMessi.
DILLUNS CARNET PER AL GOSEl barri del Güell de Gironas’ha convertit en una mena deciutat de gossos. Una multi-tud de propietaris s’ajunten
per passejar el gos. Alguns –no tots– vanamb l’animal deslligat i els permeten pi-xar i cagar per tot arreu. I si els renyes,se t’encaren amb fatxenderia. Segonssembla, un amo de gos sempre té la raó.
De la mateixa manera que ens exigei-xen un carnet per conduir un cotxe, co-mença a ser urgent un carnet, amb unesquantes setmanes de pràctica i teòrica,per tenir un gos. Cada dia hi ha méssubjectes abominables que posseeixenun pobre animal d’aquests sense estarcapacitats.
DIMARTS MASSIFICACIONSLes vambes dels runners, elspals per caminar dels excur-sionistes i les rodes de les bi-cicletes estan erosionant mol-
tíssim la greda –la lava solidificada familers d’anys– del parc natural de laZona Volcànica de la Garrotxa. La Gene-ralitat ha posat a treballar gent per estu-diar com poden evitar-ho. La solucióapunta que serà impedint el pas a travésde les zones més sensibles.
El compliment de regularitzacionsd’aquestes característiques posen a pro-va el nivell de maduresa d’una societat.
DIMECRES DENUNCIAR ELFRANQUISME
La Diputació de Girona espersonarà com a part en lacausa oberta en un jutjat del’Argentina contra els crims
dels franquistes. És la primera diputacióque ho fa. La moció, aprovada per una-nimitat, dóna suport a les ordres dicta-des per una jutge argentina d’extradiciói detenció contra els responsables delscrims del règim homicida de Franco. Iho fa «en honor als 10 alcaldes gironins
republicans assassinats i milers de ciu-tadans represaliats».
La iniciativa arriba 30 anys tard. Lacovardia interessada de l’antiga CiU,que va formar part del pacte de silencide la transició, contrasta amb el pas quefa l’actual Convergència, ja sense Unió,esperonada per ERC i la CUP.
DIJOUS LES CROADES DE LA CUPLa CUP, de la qual se’m fa di-fícil amagar la simpatia que litinc, s’arrisca a un perill im-minent: ser vista com una for-
mació que únicament es dedica a perse-guir el poder i que és incapaç de cons-truir res. Per molt que sigui fals, perquèals ajuntaments que governa ha aplicatun model de participació que s’hauriade copiar a tots els pobles. Però la CUPés notícia dia sí i dia també, sobretot aGirona ciutat, per les croades per treure
a relluir tota la porqueria política.A vegades és prudent aixecar el peu
de l’accelerador.
DIVENDRES MODEL PAGANSGirona té la necessitat impe-riosa de sortir del focus me-diàtic, per la qual cosa MartaMadrenas hauria d’optar per
ser més Pagans que Puigdemont. Mo-del Pagans entès com una gestora quasiinvisible, enfront del model estrella delrock de Puigdemont.
Tots dos són models lícits i vàlidsperò a Girona li cal ara un període d’in-visibilitat. Per molt que la necessitat dela ciutat de sortir de focus topi amb lanecessitat electoral de Madrenas i deConvergència de construir una alcal-dessa on ara hi ha algú que tothom sapque ningú va voler en primera instànciai que és un plat reescalfat.
15
18
1716
14
13
12
DIUMENGE DIETARI
PERIODISTA
RAMON IGLESIAS
Foto del ple d’investidura de divendres de Marta Madrenas com a alcaldessa de Girona.
ANIOL RESCLOSA
[email protected] - 21/03/2016 09:41 - 192.168.2.67
Dedicat al P. José María ColomaMedina. Sacerdot - dominic i professor de la Universitat
de Girona, traspassat el 15-03-2016
Se’n va anar del seu convent delsDominics a un altre on va trobar unesbones servidores (germanetes delsPobres) que el varen atendre mag-níficament fins al final de la sevavida. Va plorar una mica al principide la seva estada allà però això no-més ho sabem per intuició, ja que ellno volia manifestar mai cap cosa quepogués fer patir als altres. Li agradavaser independent en les seves coses,però a la vegada agraïa enorme-ment qualsevol petit detall per ell...
Fins aquí definit podria semblarun home bo com força altres, pe ròdel pare Coloma se’n podrien dirmoltes més coses que no cabrien maini en un paper ni en un lli bre, era unhome únic i singular en tot. em cen-traré solament en la fa ceta d’ell quecrec conèixer més bé:
era un gran predicador perquè amés de saber transmetre com un bonpedagog, donava exemple perquèqualsevol acte de servei el feia sem-pre amb gran amabilitat encara queen aquell moment potser no li vin-gués bé fer-ho. Sabem que estimavala vida senzilla perquè era auster jaque necessitava poques coses sensebuscar com a finalitat obtenir capplaer amb elles. De la dimensió tras-cen dent de l’evangeli era un intèrpretsense igual perquè tenia l’art de sa-ber transmetre’l unint-lo a un alt sen-tit contemplatiu essent fidel fins alfons de l’Ordre dominicana de la qualera un digníssim representant i enaixò era ajudat per Déu, el qual li vaatorgar una finíssima clarividènciaper a expressar-ho.
ara i aquí a l’església del Sagrat Corde girona només ens queda de ma-nar que des del Cel, aquest Cel queno és cap invenció humana sinópromesa expressa del Fill de Déu, in-tercedeixi per nosaltres perquè se’nsobrin els ulls a cadascú en la mesu-ra que sigui neces sà ria per imitar-lo.i que la Comu ni tat a la qual va per-tànyer tants anys a girona el tinguisempre com un dels seus millors re-ferents per poder continuar la difíciltasca de tornar a cristianitzar una so-cietat tan paganitzada que moltes ve-gades busca en camins tan dispars
sense èxit l’autèntic oxigen espiritu-al que només ens pot donar la pràc-tica íntegra de l’evan geli de Jesucristnostre Senyor.
Ho deixem aquí, amb tota la nos- tra esperança i Fe de retrobar-nosamb ell novament a l’altra Vida agra-int enormement al seu torn la Cari-tat demostrada per l’acollida i aten-ció cap a la seva persona de tota laComunitat de les germanetes delsPobres de girona.
Descansi en Pau.amb tot el nostre afecte cap a ell.
al Cel sigui.M. Dolors Agulló i Gruart
RAMON CUBERTA COMASHa mort als 67 anys. Era casat amb
Carme Camps Cañas i tenia tres fills.Residia a Arbúcies. L’enterrament secelebrarà demà dilluns, a les 12 delmigdia, a l’església parroquial d’Arbú-cies.
ROSA SOLER JUANOLAHa mort als 86 anys. Residia a Besa-
lú. L’enterrament se celebrarà demàdilluns, a les 4 de la tarda, a l’esglésiaparroquial de Sant Pere de Besalú.
PASCUAL SOLANAS AGUDOHa mort als 88 anys. Era casat amb
Pilar Saura Arenillas i tenia tres fills.Residia a Blanes. L’enterrament secelebrarà avui diumenge, a 2/4 de 2del migdia, a l’església parroquial de laSagrada Família de Blanes.
CARME GARRIGA DOMÈNECHHa mort als 87 anys. Era religiosa.
Residia a Caldes de Malavella. L’en-terrament se celebrarà demà dilluns ales 10 del matí a l’església parroquialde Sant Esteve de Caldes de Malavella.
JOSEP ROFES LLAVERIAHa mort als 92 anys, natural de la
Torre de Fontaubella, Tarragona. Eracasat amb M. Lluïsa Santoral Ferreny itenia dos fills. Residia a Calonge. Secelebrarà una cerimònia avui diumen-ge, a 2/4 de 4 de la tarda, a l’oratori deltanatori de Sant Feliu de Guíxols.
NARCÍS COTS i AUQUERHa mort als 86 anys, natural de Tara-
vaus. Era casat amb Anna Balansà i Pu-igvert i tenia dues filles. Residia a Fi-gueres. Se celebrarà una cerimòniaavui diumenge, a 2/4 de 10 del matí, ala sala de cerimònies de la funerària Vi-cens de Figueres.
PEPITA MELCIÓ FARRÓHa mort als 89 anys. Era vídua de
Ponç Mateu Vila i tenia dos fills. Resi-dia a Girona. Se celebrarà una ceri-mònia avui diumenge, a 1/4 d’11 delmatí, al tanatori de Girona.
ANTONI GAMELL RIPOLLHa mort als 71 anys. Era casat amb
Maria José Baone Escalón i tenia qua-tre fills. Residia a Girona. L’enterra-ment se celebrarà avui diumenge, a2/4 de 2 del migdia, a la sala de ceri-mònies del Tanatori de Girona.
RODRIGO CÓRDOBA COSTAHa mort als 88 anys. Era vidu de Tri-
nidad García Carpio i tenia dos fills. Re-sidia a Girona. Se celebrarà una ceri-mònia demà dilluns, a les 12 del mig-dia, al tanatori de Girona.
MIGUEL RAMOS GARCÍAHa mort als 64 anys. Era casat amb
María Perdiguero García i tenia tresfills. Residia a Caldes de Malavella.L’enterrament se celebrarà demà di-lluns, a les 10 del matí, al tanatori deGirona.
JOSEP ALEMANY COMBISHa mort als 56 anys. Era solter. Resi-
dia a la Bisbal d’Empordà. L’enterra-ment se celebrarà avui diumenge, a3/4 de 10 del matí, a l’església parro-quial de Santa Maria de la Bisbal d’Em-pordà.
CARME PLA i JOSEFAHa mort als 82 anys, natural de Bar-
celona. Era casada amb Teodor Coromi-nas Buxeda i tenia tres fills. Residia a laJonquera. L’enterrament serà avui di-umenge, a 2/4 de 4 de la tarda, a l’es-glésia de Santa Maria de la Jonquera.
ENGRÀCIA PUIGMULÉ FALGÀSHa mort als 90 anys, natural de Cam-
pllong. Era vídua de Martí Xirgu Llach itenia un fill. Residia a les Planes d’Hos-toles. L’enterrament se celebraràavui diumenge, a 2/4 de 10 del matí, al’església parroquial de Sant Cristòfolde les Planes d’Hostoles.
MARIO RODES PASCUALHa mort als 66 anys, natural de Bar-
celona. Tenia una filla. Residia a Lloretde Mar. L’enterrament se celebraràavui diumenge, a 2/4 de 10 del matí, al’església parroquial de Lloret de Mar.
MARIA VERNEDAS CREHUETHa mort als 87 anys, natural de Sant
Joan de les Abadesses. Era vídua deJoan Roquer Ginesta. Residia a Olot.L’enterrament se celebrarà avui di-umenge, a 1/4 de 10 del matí, a SantJoan de les Abadesses.
JOAN TUBERT MIRHa mort als 94 anys, natural d’Olot.
Era vidu de Carme Vilalta Masó i teniauna filla. Residia a Cornellà de Llobre-gat. L’enterrament se celebrarà avuidiumenge, a 2/4 de 10 del matí, a lacapella del cementiri municipal d’Olot.
JAQUELINE SOLANIHa mort als 65 anys, natural de Niça,
França. Era casada amb Ezio Castrini.Residia a Platja d’Aro. Serà incinera-da avui diumenge, a les 10 del matí, alcrematori del tanatori de Sant Feliu deGuíxols.
DOLORS VALLÉS i CAPELLHa mort als 89 anys, natural de Tor-
regrossa, Lleida. Era vídua de Joan Do-nat i Buscató i tenia quatre fills. Residiaa Roses. L’enterrament se celebraràavui diumenge, a les 10 del matí, a l’es-glésia de Santa Maria de Roses.
RAFAEL MONTERRUBIO HERRERAHa mort als 69 anys. Era casat amb
Alejandra Caballero Rodríguez i teniaquatre fills. Residia a Salt. Se cele-brarà una cerimònia avui diumenge, a3/4 de 2 del migdia, al tanatori del Gi-ronès de Salt.
VANESA SERRANO GREGORIOHa mort als 29 anys. Era soltera. Re-
sidia a Sarrià de Ter. Se celebrarà unacerimònia avui diumenge, a 2/4 de 10del matí, al tanatori de Girona.
SARRIÀ DE TER
SALT
ROSES
PLATJA D’ARO-ST. FELIU DE GUÍXOLS
OLOT
LLORET DE MAR
LES PLANES D’HOSTOLES
LA JONQUERA
LA BISBAL D’EMPORDÀ
GIRONA
FIGUERES
CALONGE
CALDES DE MALAVELLA
BLANES
BESALÚ
ARBÚCIES
Al Pare Coloma
DEFUNCIONS
Necrològiques
Diari de Girona ■Diumenge, 20 De març De 201624
FARMÀCIES DE TORNPOBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON POBLACIÓ FARMÀCIA ADREÇA TELÈFON
ALP SELVA DOLS, C.B. (9-22) Pl. Sta. Creu, s/n 972 89 02 01
ANGLÈS FRANCH (9-21) Indústria 39-41 972 42 00 51
ARBÚCIES NAVARRO (9-21) Camprodon, 22 972 86 09 06
BANYOLES ROSA ALSIUS Av. Països Catalans, 171 972 57 05 95
BÀSCARA PAGÈS (9-21) Girona, 2 676 77 82 83
BESALÚ GRATACÓS NOU (9-21) Ganganell, 44 972 59 12 73
BLANES ALTIMIR PAU Av. Europa, 27 972 35 50 00
BREDA NASARRE (10-13) Ctra. d' Arbúcies, 87 972 87 10 02
VENTURA NOGUERA (10-13) Passeig de les Escoles, 2 972 87 00 40
CADAQUÉS COLOMER Ctra. Port Lligat, s/n 972 25 89 32
CALDES DE MALAVELLA CASANOVAS (11-13) Vall-llobera, 17 972 47 00 96
CALELLA DE PALAFRUGELL N. SÁNCHEZ (9-14) Pirroig, 23 972 61 58 59
CAMPDEVÀNOL CUY (9-21) Estació, 7 972 73 06 51
CASSÀ DE LA SELVA LAGUILLO Ctra. Provincial, 289 972 46 45 55
CASTELLÓ D'EMPÚRIES MARIO ALSINA (9-21) C/ Santa Clara, 43 972 25 00 27
CELRÀ BATLLORI (9-21) Ctra. de Juià, 64 667 55 81 61
FIGUERES DÍAZ Ctra. de Roses, 21 (Marca de l’Ham) 972 50 38 94
GIRONA CORRETGER BOBIS (9.15-22) Rbla. X. Cugat, 34 972 20 63 22
PLA CAMA Joan Maragall, 36 972 20 60 75
HOSTALRIC TUSELL (10-13) Major, 59 972 86 41 55
L'ESCALA LL. CENDRA COLOMER Av. Ave Maria, 3 972 77 04 77
LA BISBAL D'EMPORDÀ ESTEVAN Ample, 13 674 038 640
LA JONQUERA ESCUTIA Major, 87 972 55 40 14
LLAFRANC MENDIETA (10-14) Pere Pascuet, 37 972 30 27 70
LLAGOSTERA JOAN SAURÍ (9-13) Consellers, 28 639 64 44 26
LLANARS LÍDIA VIDAL (9-21) Av. Catalunya, 25 972 13 04 17
LLANÇÀ HORTALÀ DANIEL Castellar, 2 616 74 53 86
LLORET DE MAR PERPINYÀ (8.30-22) J. Lambert, 34 972 36 58 77
OLOT CARDELÚS, M. CARME Pg. Barcelona, 1-3 972 27 45 50
PALAFRUGELL ROURA Barris i Buixó, 27 baixos local B 972 30 06 73
PALAMÓS BAVIERA (9-22) Major, 1 972 31 41 70
MARGALEF (22-9) Vinche, 20 972 31 27 15
PERALADA LLANTA (9-22) Dr. Clos, 3 616 17 69 30
PLATJA D'ARO QUINTANA (9-22) Av. S'Agaró, 55 972 81 96 83
SALA Av. Costa Brava, 2 972 81 75 64
PUIGCERDÀ NÚRIA MUNTANÉ Pl. de Barcelona, 3 972 88 37 14
RIBES DE FRESER JOAQUIM RAMIS (11-13) Major, 24 619 65 23 45
RIELLS I VIABREA D’OCÓN (9-21) Santa Fe, 5 93 847 22 94
RIPOLL PRUJÀ Pl. St. Eudald, 2 972 70 02 61
ROSES GRATACOS PANIAGUA, C.B. Pça. de Llevant, 6 972 25 78 49
SALT ROCAS Major, 269 972 23 12 49
ST. ANTONI CALONGE GRANELL (11-13) Av. Costa Brava, 6-8 972 65 27 05
URQUIZU (11-13) Av. Catalunya, s/n 972 66 16 93
ST. FELIU GUÍXOLS CORTIELLA (9-13.30/21-22) Rufo, 27 972 32 04 29
VALLS GIRONÈS (13.30-21) Major, 33 972 32 01 92
ST. HILARI SACALM MUNTALT (9-21) Busquets i Punset, 13 972 86 90 49
ST. JOAN ABADESSES CAMPRUBÍ (9-21) Ramon d'Urgell, 56 972 72 22 26
ST. JULIÀ DE RAMIS BRUNSÓ (9-21) Ctra. Antiga Banyoles 629 38 75 15
STA. COLOMA FARNERS PAULÍ Hospital, 4 972 84 15 67
SILS AULADELL (9-21) c/ Major, 9 972 16 80 68
Pregueu Déu per
AN TO N I G AM ELL R IP O LLHa mort cristianament a Girona el dia 19 de març de 2016 a l’edat
de 71 anys
A. C. S.La seva esposa, Maria José Baone Escalon; fills, Toni i M. Àngels, Mònica i Enric,Jordi i M. del Mar, Àlex i Gemma; nèts, Toni, Emma, Marc, Judit, Martina, Arlet iMiquel; germana, nebots i cunyats i la resta de la família participen a les seves
amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia religiosa de comiat se celebraràavui diumenge, dia 20, a 2/4 de 2, a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.
Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. Sant Feliu, 36
Per a condols: www.memora.cat Girona, 20 de març de 2016
=Pregueu Déu per
R O D R IG O CÓ R D O B A CO STAVidu de Trinidad Garcia Carpio
Ha mort cristianament a Girona el dia 19 de març de 2016a l’edat de 88 anys
A. C. S.Els seus fills, Rodrigo i Jordi; filles polítiques, néts i demés familiars participen a lesseves amistats i coneguts tan sentida pèrdua. La cerimònia religiosa en sufragi de
la seva ànima se celebrarà demà dilluns, dia 21, a les 12 del migdia, a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.
Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36 (avui diumenge, de 10 a 13 del matí i de 5 a 7 de la tarda)
Per a condols: www.memora.cat Girona, 20 de març de 2016
[email protected] - 21/03/2016 09:41 - 192.168.2.67
Diari de Girona ■DIUMENGE, 20 DE MARÇ DE 201658
Anglès, Arbúcies, Campro-don, l'Escala, la Jonquera, Pa-lafrugell, Puigcerdà, Quart,Roses, Sant Feliu de Guíxols,Sant Hilari Sacalm, Sant Joande les Abadesses, Tordera,Tortellà.
NAVATABalls de saló A partir deles 6 de la tarda, al CentreSocial, balls de saló a càrrecdel Duet de Banyoles.
ROSESBall A les 6 de la tarda, a lasala annexa de l'Espai CulturalLa Ciutadella, Ball amb el«Duet Rimel».
SANT JULIÀ DE RAMISBalls de Saló A les 6 de latarda, al centre Cívic, amb elDuo Guatekers.
VILADAMATBall A les 6 de la tarda, a lasala de Viladamat, ball i bere-nar amb el grup Si Fa Sol.
VILAMALLABall A les 6 de la tarda, be-renar i ball al local Social ambel grup Duet Leyenda.
SANT CLIMENT SESCEBESLa Passió A 2/4 de 6 de latarda al paratge Horta de’nCusí representació de La Pas-sió.
BESCANÓConcert A les 6 de la tardaal Teatre concert del grupBlaumut presentant el seudisc «El primer arbre delbosc».
GIRONAConcert De les 12 del mig-dia a les 5 de la tarda al Parcdel Migdia concert amb A Con-tra Blues, Black Music BigBand i CiA Roger Canals dinsde les activitats del Black Mu-sic Festival.
Vermut-swing A les 12del migdia a l’espai cívic LaRosaleda vermut-swing.
Concert A les 6 de la tardaals jardins de la Mercè concertde Jazzterday Trio.
Concert A 2/4 de 9 de lanit al Sunset Jazz Club nit Un-derpoll i jazz jam session ambla presentació del CD «Airesvol. 3». Julián Sanchéz i JavierGaliana.
PALAMÓSConcert A les 6 de la tardaal Teatre la Gorga concert«Rememorant Pau Casals»amb Andrea Amador i CarlosLópez.
EL PORT DE LA SELVAInfantil A les 6 de la tardaa l’Espai Port representació de«La Caputxeta» a partir delclàssic conte infantil amb can-çons per fer gaudir a tota lafamília.
GIRONATeatre i Música A les 12del migdia i a les 6 de la tardaa la sala La Planeta represen-tació «El comte Arnau» deTeatre de l’Aurora.
Màgia A les 6 de la tarda alTeatre Municipal el Mag Laripresenta el seu nou especta-cle de màgia «Ozom».
PALAFRUGELLRecital poètic A les 5 de latarda a la sala d’actes del Tea-tre Municipal recital poètic decelebració conjunta del dia dela dona, Sant Josep, Rams i eldia mundial de la poesia.
TORROELLA DE MONTGRÍMàgia A les 12 del migdiaa l’Espai Ter representació del’espectacle «El Geni deltemps» de Toni Cors.
FIGUERESCicle de cinema clàssic Ales 5 de la tarda a la Cate ciclede cinema amb la projecció dela pel.lícula «Vive como quie-ras».
BESALÚFira de forjadors De les10 del matí a les 8 del vesprepels carrers de la població firade forjadors.
EMPURIABRAVAFira del Vaixell d’Ocasió Ala zona del port celebració dela XXVIII edició de la fira delvaixell d’ocasió.
GIRONAExposició canina interna-cional Avui al Palau de Fi-res de Girona celebració de laXX Exposició InternacionalCanina amb concursos, pre-sència comercial d’estands idemostracions, entre d’altresactivitats.
LLAGOSTERAFira-Mercat Romà A partirde les 10 del matí al nucli an-tic celebració de la fira i mer-cat Romà amb activitats per atota la família.
BANYOLESTaller infantil A 2/4 de 12del migdia, «Fes créixer el pe-tit artista» a càrrec de Gonza-lo Tabuenca. A l’Oficina de Tu-risme de l’Estany Durada: 2h.Edat: de 6 a 12 anys (acom-panyats d’un adult). Taller in-fantil per aproximar el món del’art als més petits.
BLANESDanses A partir de 2/4 de6 de la tarda a la plaça d’Es-panya taller Contrapàs de Bla-nes i de l’Alt Maresme orga-nitzat per l’Esbart JoaquimRuyra.
FLAÇÀAplec Al llarg del dia del diaal pavelló municipal polivalentAplec amb la participació deles cobles Foment del Mont-grí, Bisbal Jove i Baix Empor-dà.
ROSESPoesia A les 11 del matí i ales 12 i la 1 del migdia al cas-tell de la Trinitat celebraciódel dia internacional de la po-esia amb el recital del poema«El cant dels mesos» de Víc-tor Català.
OLOTBallada A 2/4 de 12 delmigdia al passeig d’en Blay alFiral audició amb la cobla LaPrincipal d’Olot.
PALAMÓSBallada A les 12 del migdiaal passeig del Mar ballada desardanes amb la cobla Ciutatde Girona.
SANTA COLOMA DE FARNERSBallada A 2/4 d’11 delmatí al geriàtric ballada ambla cobla La Flama de Farners.
GIRONAArt A les 6 de la tarda a laCasa de Cultura presentaciódel projecte «Veil» a càrrecdels artistes Keith Khan i Car-los Alma.
FIGUERESCursa urbana A les 10 delmatí des de la Rambla sortidade la cursa urbana de Sant Jo-sep amb dos recorreguts de 5i 10 quilòmetres.
CALONGE-PALAMÓSMenú de l’olla de peix Fins al 24 d’abril campanyade menú de l’olla de peix alsrestaurants de Calonge-SantAntoni: Costa Brava, Guiller-mo, Refugi de Pescadors i Si-mon i als restaurants de Pala-mós: Bell Port, Hotel Àncora iMaria de Cadaqués.
LLAGOSTERALa Cuina dels ManaiesFins al 3 d’abril campanyagastronòmica la Cuina delsManaies amb els restaurants:Can Cassoles, Ca la Maria, MasRoure, la Taverna d’en Pou,Cal Degollat, Els Tinars, El Ca-rril i Ca l’Artau amb menúsque oscil.len entre els 21 i els70 euros.
BANYOLESVisita guiada A 2/4 de 12del migdia, «Arqueta de SantMartirià i Monestir de Sant Es-teve». Coneixerem la històriadel Monestir de Sant Esteve icom era la vida dels monjosbenedictins que s’hi van esta-blir durant segles. Lloc de tro-bada: Museu Arqueològic deBanyoles. Durada: 1h.
RIPOLLConjunt monàstic A 2/4de 12 del migdia visita guiadaal conjunt monàstic de SantaMaria de Ripoll per descobrir
la història del bressol de Cata-lunya.
CALDES DE MALAVELLAExposició L’Hotel BalneariVichy Catalan de Caldes deMalavella acull, fins al prò-xim 1 d’abril, «Retrats d’ar-tistes» de Javier Sabio. Es potvisitar cada dia, entre les 4 dela tarda i les 11 de la nit, ambentrada lliure.
CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició Fins al pròxim30 d’abril, es podrà visitar al’Ecomuseu Farinera de Caste-lló d’Empúries, l’exposició iti-nerant «Les llengües del ju-daisme». Una mostra sobre lesllengües representatives de lacultura jueva universal: l’he-breu i l’arameu dels temps bí-blics i de la actualitat, l’ídix deles comunitats centreeuropeesd’abans de l’Holocaust, el jude-ocastellà de la diàspora sefar-dita per la Mediterrània, i el ca-talà propi de les comunitats idels calls medievals.
FIGUERESExposició La Galeria ElClaustra Rambla de Figueresacull, fins al 26 de març, l’ex-posició col·lectiva «L’art enpaper». Obres sobre paper.
GIRONAExposició El Museu del Ci-nema de Girona acull, fins alpròxim 29 de maig, l’exposi-ció «Cartells de revista. Anun-cis de pel·lícules en publica-cions periòdiques nord-ameri-canes de la Col·lecció RogerBiosca (1930-1964)». Unpasseig visual per aquest tre-sor gràfic fruit d'un dels perío-des més esplendorosos delsetè art, i a uns gèneres es-tretament vinculats a deter-minades solucions estètiques.
Exposició El Bòlit_LaRam-bla, Sala Fidel Aguilar acull,fins al pròxim 24 d’abril,l’exposició «Fotollibres. Aquí iara». La mostra planteja unexercici expositiu que reuneixalgunes de les publicacionsmés destacades d'aquest re-novador moviment de la foto-grafia i proposa a alguns delsseus autors el salt a la paret.
Exposició El Caixa ForumGirona acull, fins al pròxim29 de maig, l’exposició «L'artmochica de l'antic Perú. Or,mites i rituals».L'art mochicade la costa nord peruanaconstitueix un art molt des-envolupat. Els seus creadorsvan mostrar no tan sols mes-tria sinó un gran coneixementde les narratives cosmològi-ques i mitològiques que per-metien explicar el món. Lesseves magnífiques obres ensfan conèixer com aquesta so-cietat va plasmar les seveshistòries, les creences, els mi-tes i els rituals en atuells deceràmica, i com els seus lídersvan expressar el poder i laseva ascendència divina a tra-vés de la vestidura, amb elsatributs dels animals sagrats.
Exposició El Museu d’Artacull, fins al 4 d’abril, l’expo-sició «Primeres impressions.Xilografies gironines (s. XVII-XX)». En motiu del 125è ani-versari del naixement del fol-klorista Joan Amades, aquesta mostra presenta per primeravegada gran part de les ma-trius de fusta originals queserviren per a la impressió detota mena de publicacions.
Exposició El Museu d’Artde Girona acull, fins al prò-xim 22 de maig, l’exposició«Vitralls. La llum de la Cate-dral de Girona». Una petitamostra una selecció dels vi-tralls del segle XIV de la Cate-dral de Girona, actualmentconservats en magatzems. Estracta d'unes joies de l'art dela vidrieria que van acolorir dellum la Catedral gironina alllarg de segles. Ara es podenveure exposats amb la taulade vitraller del Museu d'Art,única al món. Es podrà conèi-xer la tècnica d'elaboració i laiconografia amb la intenciód'aproximar-se al món dels vi-trallers, que van deixar testi-monis de gran valor artístic
Exposició El Museu d’His-tòria de Girona acull, fins alpròxim 3 d’abril, l’exposició«Girona en època contempo-rània. Les capitalitats de laciutat (1800-1939)». Unamostra que recull els princi-pals canvis experimentats perla ciutat al llarg del segle XIX iles quatre primeres dècadesdel segle XX. Comissariat acura de: Mònica Bosch i Portelli Joaquim M. Puigvert i Solà.
Exposició El Caixa Forum Gi-rona acull, fins al 29 de maig,l’exposició «Invents. Idees quecanvien vides». Una mostra so-bre els invents que neixen del'enginy i de la perseverança dediverses persones que no esvan rendir i que van enfocar elsseus esforços als problemes re-als de la gent. La Bicimàquina,la incubadora Embrace, la Neve-ra del Desert i la cadira de rodesMekong són alguns dels objec-tes que es poden veure a l'ex-posició. Tots ells reuneixenunes Característiques comunes:solucionen necessitats bàsi-ques, beneficien persones vul-nerables (en situació de pobre-sa extrema o en risc d'exclusiósocial), són respectuosos ambel medi ambient i s'adapten a larealitat cultural, econòmica i so-cial on presten el seu servei.
Exposició La Casa de Cultu-ra, acull l’exposició fotogràfica«Cicatrius», fins al 29 d’abril.«Cicatrius» és un projecte delfotògraf Martí Artalejo (Salt,1968) que recull el testimonide persones que han estat pri-vades de llibertat. Les històriesindividuals, emocions, anècdo-tes i fets viscuts es relacionenamb un espai físic concret, elcentre penitenciari del Pont Ma-jor de Girona, avui clausurat.Una aproximació humana i ar-tística a les cicatrius amagdesde persones que no són tant di-ferents, encara que pugui ser-ho la seva història particular.
Exposició Fins al 23 d’abril,a la Casa de Cultura, «Arrela-ment i metamorfosis». L’expo-sició reuneix una cinquantenad’obres de LaBGC, essencial-ment olis sobre tela de formatdivers, i forma part d’un projec-te transnacional que inclou unaintervenció artístico–pedagògi-ca, amb participació dels alum-nes, a l’escola Carme Auguet delPont Major (Girona) i altres ex-posicions simultànies com Re-novació, al Museu de la Dona deWiesbaden (Alemanya).
LA JONQUERAExposició El Museu Me-morial de l’Exili (MUME) de LaJonquera acull fins al pròxim24 d’abril, l’exposició «Ven-cedors i vençuts». Una mos-tra que recorda les conse-qüències i les represàlies queel final de la guerra civil es-
panyola, el 1939, van patiraquells qui havien lluitat ambl’exèrcit republicà. Organitza:Memorial Democràtic.
OLOTExposició La Sala Obertad’Olot acull, fins al pròxim 22de maig, «Art a Olot durant la IIRepública (1931-1939)». Estracta d’una exposició que ofe-reix vies d’aproximació a la so-cietat de l’època a partir de laproducció estètica i de determi-nades representacions visuals imanifestacions culturals que hivan tenir lloc, amb una atencióespecial en el paper jugat pelsrepublicanismes en la confor-mació i el desplegament del’àmbit artístic local.
Exposició El Museu dels Vol-cans acull, fins al pròxim 3d’abril, l’exposició «Les teixe-des de Catalunya». A causa dela diversitat de valors culturals iambientals d’aquests boscos,diverses entitats catalanes handecidit emprendre mesures perpreservar les últimes teixedescatalanes. Aquesta és l’ànima iel motiu del projecte LIFE Ta-xus. El seu àmbit d’actuació ésCatalunya, amb tres espais na-turals protagonistes: les serresde Cardó i Llaberia, el bosc dePoblet i l’Alta Garrotxa. A més,el projecte Taxus vol aprofitar laprotecció de les teixedes perfer divulgació del patrimoni na-tural i cultural mediterrani.
PALAFRUGELLMuseu del Suro El Museudel Suro de Palafrugell acull deforma permanent l’exposiciódivulgativa amb el títol «Corkin progress». Per a més infor-mació visiteu: www.museudel-suro.cat.
Exposició L'espai Manufac-tures d'exposicions temporalsdel Museu del Suro de Palafru-gell, acull fins al 10 d’abrill'exposició «La dona al món in-dustrial», una mostra impulsa-da pel Servei de Museus delDepartament de Cultura con-juntament amb el Sistema Te-rritorial del mNACTEC.
PALAMÓSExposició A partir del 18de març, obertura de l’exposi-ció temporal «Els paisatges ala taula». Es podrà visitar enen horaris d’obertura del Mu-seu de la Pesca. Gratuït.
PALOL DE REVARDITExposició El Castell de Palolde Revardit acull, fins al 27de març, l’exposició «Recull»,formada per un conjunt de gra-vats amb empremta pròpia dela terrassenca Maria AntoniaCampins. La mostra esdevéuna síntesi de la seva obramés recent en gravats de dife-rents formats amb estils crea-tius i contemporanis. Horarisde visita: Dissabtes, de 10h a14h i de 18h a 20h / Diumen-ges, de 10h a 14h.
PLATJA D’AROExposició El Parc dels Es-tanys acull, fins al pròxim 3de juliol, una exposició a l’airelliure de disset peces de granformat de Bonaventura Ansón(Tossa de Mar, 1945) sota el tí-tol «Cinquanta anys d’escultu-ra». La mostra, organitzada perla regidoria de Cultura de l’A-juntament de Castell-Platjad’Aro, es pot visitar en entradalliure, tots els dies de la setma-na, coincidint amb el seu horarid’obertura la públic, que variasegons els mesos de l’any: defebrer a abril (8-18 h) i de maiga juliol (7-21 h).
Exposicions
Aplecs
Marxes
Setmana Santa
Visites guiades
Presentacions
Balls
Sardanes
Fires
Lletres
Tallers
Projeccions
Gastronomia
Espectacles
Música
Mercats
Agenda i Cartellera Per publicar actes a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça de correu electrònic [email protected]
GIRONAMúsica A les 7 de la tarda ala Sala Montsalvatge de l’Audi-tori de Girona, «Bach: Passió se-gons Sant Joan», a càrrec delCor Lieder Càmera il’Orquestra Barroca Catalana,amb la direcció de Karl-FriedrichBeringer. Preu: 36€
GIRONAExposició dels manaies Deles 10 del matí a les 2 del mig-dia es pot visitar al Castrumdels Manaies a l’església deSant Lluc l’exposició amb elselements que utilitzen els ar-mats en la seva sortida de Set-mana Santa.
PALAMÓSCastell de Sant EsteveCada diumenge, a les 12 delmigdia, visita guiada gratuïta alCastell de Sant Esteve de Mar.Situat en un indret privilegiatsobre la platja de la Fosca, ambunes vistes extraordinàries a lafaçana marítima de la vila de Pa-lamós. Inscripcions al telèfon972 600 424.
PALAFRUGELL25a Garoinada Fins avui, di-versos establiments de Palafru-gell celebren la 25a edició de lacampanya de La Garoinada. Res-taurants adherits: La Xicra,Xadó, El Balcó de Calella, HotelSant Roc, Hostal La Llagosta,Hotel Llafranch, Hotel Llevant, ElFar, Hotel Terramar, El Clot delsMussols i Hotel Tamariu.
DESTAQUEM
[email protected] - 21/03/2016 09:41 - 192.168.2.67
2 M O N O G R À F I C E S P E C I A L DIUMENGE, 20MARÇ 2016
Diagonal 47708036 - BarcelonaTel. 93 344 30 00Fax. 93 344 31 95
Metalurgia, 38-42. 1ª Planta. - 08038 BarcelonaTel. 902 026 121 - Fax 93 390 13 51
www.guiadeprensa.com
Estudios de Prensa Industrial,S.L. no comparte necesariamente las opiniones que puedan expresarse en artículos y entrevistas.Ninguna parte de esta publicación puede ser re-producida,grabada en sistema de almacenamiento o transmitida en forma alguna ni por cualquier procedimiento,ya sea electrónico,mecánico,reprográfico,magnético o cualquierotro,sin autorización previa y por escrito de Estudios de Prensa Industrial,S.L.
Director General: Eduardo Holga Gerente: Juan Carlos RoviraCoordinadoras de Publicaciones: Elisenda Moreno y Susana Moreno
Suplemento producido por Estudios de Prensa Industrial, S.L. Responsable de todos los contenidos
Cada vez se habla más de lacombinación de técnicas y trata-mientos, ¿usted apuesta porcombinar la cirugía plástica, re-paradora o estética con la medi-cina estética?
Sí, desde luego. A menudo mu-chos cirujanos plásticos han consi-derado la medicina estética comouna disciplina menor pero la reali-dad es que, en muchos casos, po-demos ofrecer alternativas exce-lentes a las intervenciones quirúr-gicas gracias a los tratamientos demedicina estética. En otros casos,podemos utilizar estas técnicas demedicina estética como un com-plemento a la propia cirugía. Con-sidero que poder dominar los dostipos de técnicas es algo que siem-pre va a favor de nuestros pacien-tes, pudiendo ofrecerles trata-mientos completos.
¿Por qué es tan importante estacombinación?
En primer lugar, con algunastécnicas de medicina estética yasomos capaces de conseguir resul-tados cercanos a la cirugía. Porejemplo, utilizando deforma adecuada la toxi-na botulínica somos ca-paces de levantar las ce-jas logrando resultadosmuy naturales sin tenerque recurrir a un liftingfrontal. En segundo lu-gar, como adelantába-mos antes, podemos con-seguir mejoras en laspropias cirugías con sus-tancias como el ácidohialurónico que mejoranla calidad y el aspecto dela piel del rostro en pa-cientes que se han some-tido, por ejemplo, a ciru-gías de lifting facial o ablefaroplastias (cirugíade párpados).
En el ámbito de la medi-cina estética, ¿en qué
distintas técnicas aporta unamayor experiencia?
Además de mi labor como ciru-jano plástico, llevo trece años rea-lizando tratamientos de todo tipoen el ámbito de la medicina estéti-ca por lo que puedo asegurar quelos tratamientos que mejores re-sultados ofrecen son aquellos quepodemos denominar “clásicos” co-mo los que emplean toxina botulí-nica, ácido hialurónico o los skin-boosters que permiten recuperarla hidratación de la piel de la caray de los labios utilizando un tipode ácido hialurónico muy espe-cial. También realizo otros trata-mientos más avanzados que sonmás complejos y poco conocidosen nuestro país, entre ellos desta-caría el lifting de ocho puntos queconsigue levantar y tensar la piel
de la cara usando una combina-ción de varios ácidos hialurónicosde última generación.
Para lograr un rejuvenecimientofacial, ¿qué tratamientos reco-mendaría por los buenos resul-tados que está obteniendo?
Hay que partir de la base deque cada paciente tiene necesida-des distintas. Un buen tratamien-to comienza con un buen diagnós-tico y se basa en la personaliza-ción de las técnicas que debemosutilizar. Mi especialidad en cirugíaplástica y al mismo tiempo en me-dicina estética, me sitúa en unaposición privilegiada a la hora deaconsejar un tratamiento o unacombinación de tratamientos a lospacientes.
Para conseguir un rejuveneci-
miento facial completo, sueloaconsejar una combinación de to-xina botulínica para las arrugasdel tercio superior de la cara, áci-do hialurónico para la zona delrictus y los pómulos y, normal-mente, algún tratamiento con lá-ser para eliminar las manchas quetambién envejecen de forma muymarcada. Como añadido, tambiénsuelo valorar si es necesaria algu-na pequeña intervención quirúrgi-ca como la blefaroplastia quecomplementa muy bien las técni-cas de medicina estética.
Las manos también re-flejan de forma muy vi-sible los signos de laedad. A día de hoy, ¿quétratamientos existen pa-ra devolverles parte desu juventud?
Las manos revelansiempre nuestra edad y,habitualmente, les pres-tamos menos atención dela que deberíamos. Pararejuvenecer el dorso delas manos podemos efec-tuar dos tratamientos.Por un lado, podemos eli-minar las manchas me-diante un tratamientocon láser y, por otro lado,podemos devolver la den-sidad y el grosor de la piela través de la infiltraciónde ácido hialurónico muy
fluido para disimular venas y ten-dones que se marcan al afinarse lapiel de las manos.
Para finalizar, ¿en qué novedo-sos tratamientos de medicina es-tética está poniendo el foco? ¿Quéserá lo próximo que llegue en esteámbito?
La industria cada vez nos pro-porciona mejores materiales de re-lleno y gracias a ellos podemos re-alizar tratamientos espectacularescomo el lifting de ocho puntos.Por otro lado, también dispone-mos de aparataje de mayor cali-dad, especialmente láseres. Lostratamientos actuales nos permi-ten obtener resultados más natu-rales, con menores efectos secun-darios y con una reincorporacióninmediata a la vida laboral.
Respecto a lo que está por ve-nir, en un futuro próximo podre-mos utilizar las células madre ob-tenidas del tejido graso para rege-nerar la piel de una forma sin pre-cedentes. Cuando se solucione eltema legal del uso de las célulasmadre se empezarán a utilizar enmedicina regenerativa cardíaca oendocrina, pero posteriormentellegarán a la medicina estética.
drvernetta.com
“Enun futuropróximopodremosutilizarlas célulasmadrepara regenerar lapieldeuna formasinprecedentes”
Entrevista DR.ORIOLVERNETTAMÉDICOESPECIALISTAENMEDICINAESTÉTICAYENCIRUGÍAPLÁSTICA, REPARADORAYESTÉTICA
El Dr. Oriol Vernetta es licenciado en Medicina por la Uni-versidad de Barcelona y está formado como especialistaen cirugía plástica, reparadora y estética a través del sis-
tema de formación de especialistas médicos (MIR). Pero su pro-ceso formativo no termina aquí, ya que a lo largo de su trayec-toria profesional se ha mantenido siempre actualizado y a lavanguardia de las últimas técnicas y procedimientos tanto encirugía plástica, reparadora o estética como en medicina estéti-ca. En este sentido, además de los numerosos talleres, cursos ycongresos a los que ha asistido, en 2010 completó su formaciónacadémica con un postgrado en anatomía quirúrgica en el Insti-tuto de Formación Continua de la Universidad de Barcelona. Hadesarrollado su labor profesional en clínicas de reconocidoprestigio internacional.
“Mi especialidad en cirugía plásticay al mismo tiempo enmedicina estética me sitúaen una posición privilegiada a la hora de aconsejarun tratamiento o una combinación de tratamientos
al paciente”
Tras hablar con el Dr. Oriol Vernetta, su voz afable y tranquilame demuestra porqué este doctor especialista en cirugía plástica, reparadora y estética y enmedi-cina estética destaca por la confianza que ofrece a sus pacientes, aspecto básicopara lograr el éxito en los tratamientos que lleva a cabo en la Clínica Diagonal deEspluguesdeLlobregat y también en las consultas de las clínicasBofill enGirona,Platja D'Aro y Figueres. A través de esta entrevista, hablamos con él sobre las úl-timas novedades en el campo de la medicina estética y sobre la importancia dela combinación de tratamientos para lograr resultados naturales.
60
cultura DIUMENGE, 20 DE MARÇ DEL 2016 ara
Crítica
BARCELONASANTI FONDEVILA
“Ens hem de rebel·lar contra l’apocalipsi actual”
primera lectura de la realitat que reflec-teixen contes com Mar de Maimunà o Baba Luba –sobre
un “centre obert de refugi-ats” a Malta i la revolució ucraïne-sa del 2013, respectivament–, el drama marca el dia a dia. “Ens hem de rebel·lar contra l’apocalipsi actu-al –demana l’autora de Vents més salvatges–. En un moment en què tot sembla preocupant i negatiu,
també hi ha ganes de viure i de vi-brar intensament”. És per això que la sensació que desprenen els nous contes d’Olid és menys desassosse-gant que la del llibre anterior.
També la visió del sexe és més lluminosa. “Aquí, a diferència de La mala reputació, el sexe no s’utilitza com a arma –assegura–. En un con-te com Flors silvestres, que passa durant la Revolució dels Clavells portuguesa del 1974, el desig salva i dóna vida”. El llibre comença amb
She’s a woman, en què una nena que passa les tardes a la casa on la seva tieta treballa descobreix la “senyo-ra” afaitant-se l’aixella esquerra, “sense samarreta, sense sosteni-dors, sense res més que pell llisa i una Filomatic a la mà dreta”. La ne-na acaba de descobrir la seva sexua-litat. “Em sembla una època inte-ressant de la vida, la de la descober-ta del desig. Com més gran et fas més complicat és l’esforç que has de fer per acostar-t’hi”, comenta Olid.
El poder del marge Bona part dels contes de Vents més salvatges són d’una brevetat nota-ble, d’entre tres i cinc pàgines. “Són breus per necessitat expressiva, pe-rò he intentat que els personatges fossin prou complexos i tinguessin les seves contradiccions”, reconeix. La majoria de protagonistes de les narracions són dones, i tot i que la majoria d’escenaris són catalans, hi ha –a més de Malta, Ucraïna i Portu-gal– Lituània, Mèxic, els Estats Units i fins i tot un espai on ha fra-cassat la utopia habitat per dones de les neus. El marge ocupa el centre d’atenció de Bel Olid d’ençà que va debutar amb Una terra solitària (Empúries, 2011). “A la literatura en català està passant que un seguit de gent d’orígens socials modestos hem pogut estudiar i preparar-nos prou per escriure –diu–. Des de la ficció ho estan fent Marta Rojals i Joan Todó, per exemple, i des de l’assaig, Gerard Coll-Planas. Donem una mirada diferent del marge, pe-rò també del centre”.e
Bel Olid (Mataró, 1977) a la llibreria Laie de Barcelona. PERE VIRGILI
Bel Olid publica el llibre de contes ‘Vents més salvatges’ a l’editorial Empúries
LITERATURA
A La mala reputació (Proa, 2012) Bel Olid presentava un grup de per-sonatges tenallats per un desajust intern o extern que, sovint, acaba-va tenint una translació a les seves vides sexuals. Quatre anys després publica nou llibre de contes, el se-gon. “Vents més salvatges fa referèn-cia als temps que ens ha tocat viu-re, que són difícils i intensos, però també interessants”, explica.
Olid, que actualment té “vuit fei-nes” –entre elles, presidir l’Associ-ació d’Escriptors en Llengua Cata-lana i participar, un cop per setma-na, a la tertúlia del pro-grama Més 3/24–, no pot evitar arribar una mica tard a l’entrevista, i després d’una conver-sa de mitja hora marxa corrents cap a la Uni-versitat Autònoma, on és professora del depar-tament de filologia cata-lana. “Fa un parell de set-manes vaig anar a una conferència de la Marina Garcés, i quan la vaig sen-tir vaig entendre per què havia escrit el meu llibre –recorda–. Garcés deia que vivim en un «temps de condició pòstuma». Un cop acabada la postmodernitat només ens queda això. Garcés deia que ens hi hem d’enfrontar: hem d’aconseguir que el temps que vivim sigui viu i no pòstum”. Si fem una
BARCELONAJORDI NOPCA
un “ce
p per setma
a -n -
a-t-
nana n-uè
bre
Don Joan en un hotel de Platja d’Aro
I així és exactament el Don Joan de Julio Manrique en la gens solem-ne adaptació mancomunada que n’han fet David Selvas, Cristina Ge-nebat, Sergi Pompermayer i Sandra Monclús, i que sota la direcció de David Selvas es podrà veure a la Sa-la Petita del TNC fins al 24 d’abril.
Un gall de discoteca Aquest Don Joan és una versió vul-garitzadora que conserva bona part del text original, sobretot pel que fa als magnífics monòlegs, però que suprimeix o altera els diàlegs intro-duint-hi expressions col·loquials molt d’ara que, sens dubte, s’aco-blen i validen l’opció de situar l’obra al menjador d’un gran hotel més o menys contemporani (totè-mica escenografia realista de Max Glaenzel) on Déu, el contrincant, no pinta res.
Aquest Don Joan és un gall de discoteca de la Costa Brava que lli-
Els actors Manel Sans i Julio Manrique a Don Joan. FELIPE MENA
ga amb cambreres, un follador ob-sessiu sense refinament ni grande-sa però simpàtic i amb encant. I aquí el tenim, fugint dels seus gendres i perseguint la recepcionista Maturi-ni i la cambrera Carlota com un per-sonatge de les pel·lícules de Maria-no Ozores, mentre beu el que hi ha-
gi, refusa la seva despietada Elvira i xerra amb Sganarelle.
De fet, Don Joan és una obra de dos personatges a la mateixa alçada, i el duo de Julio Manrique i Manel Sans (entranyable Pep Consciènci-es, encara que en alguns moments una mica tieta) funciona a la perfec-ció, sobretot en els tres primers ac-tes, en què la comèdia lleugera i frí-vola s’imposa sense embuts, amb gags que busquen i troben el riure dels espectadors.
L’entrada de Don Lluís (magnífic Lluís Marco), el pare de Don Joan, suposa una inflexió cap a una certa negror de la funció, que el director David Selvas manega amb menys habilitat. Hi ha solucions de caràc-ter cinematogràfic que no acaben de funcionar, al nostre entendre, per-què l’acció s’imposa a la paraula i margina les expressions dels actors alhora que en minva la necessària tensió dramàtica.
L’espectacle té una factura de producció i una modernitat que re-corden la interessant Trilogia dels diners de La Brutal i aquell reeixit Timó d’Atenes que Manrique i Sel-vas van fer a la Biblioteca. Vaja, un estil que es va definint.e
TEATRE
‘Don Joan’ TEATRE NACIONAL (SALA PETITA) 117 DE MARÇ
Don Joan o el festí de pe-dra de Molière és una comèdia moralista per més que el personatge desafiï Déu i totes les
regles socials i per més que es reves-teixi de galanteria i d’habilitat dia-lèctica. Don Joan és un personatge polièdric entre la barra i el nihilis-me, que objectivament ni treballa ni estudia, que viu de la teta dels pa-res i que, per ser qui és, pensa que pot fer el que li plagui en nom d’una llibertat individual que amaga un ci-nisme hiperbòlic i una immaduresa de divan de psicòleg.
