INFORMACIÓ 188

OCTUBRE 2016 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

REUNIÓ DEL CONSELL LOCAL DE MEDI AMBIENT S´ha rebut la convocatòria de la reunió del Consell Local de Medi Ambient per al proper dilluns, 10 d´octubre, a les 19,30 hores, a la sala d´actes municipal . L´última convocatòria, per al 27 de juliol, es va haver de desconvocar per la data triada en època vocacional. Segons l´ordre del dia es tractaran temes importants com són un projecte de Bike Parc, la gestió dels boscos, la pista de Begues i el porc senglar. A continuació reproduïm el text de les convocatòries, i la desconvocatòria, rebudes per correu electrònic. Benvolguts membres del Consell de Medi Ambient; Ens plau convocar-vos a una sessió per el pròxim 27 de juliol, a les 19’30h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, per a poder explicar i debatre el projecte que se’ns ha presentat de muntar un Bike Parc a la zona de Can Cartró de Cesalpina. Esperem que el tema us interessi i pugueu assistir-hi. Si us plau, confirmeu l´assistència responent a aquets correu. Laia Peidro Llobet Tècnica de Medi Ambient Benvolguts membres del Consell de Medi Ambient, Per manca de quòrum a la convocatòria, hem decidit posposar la reunió d’aquet dimecres per parlar del Bike Parc a Torrelles de cara al setembre, quan tornem a estar més operatius, i esperant que pugueu assistir-hi. Salutacions cordials i gaudiu de l’estiu. Laia Peidro Llobet Tècnica de Medi Ambient Benvolguts membres del Consell de Medi Ambient; Ens plau convocar-vos a una sessió per el pròxim 10 d’octubre a les 19’30h a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, per a poder exposar-vos i començar a debatre els següents punts que proposem: - Projecte de Bike Parc a la zona de Can Cartró de Cesalpina. - Gestió dels boscos. - Pista de Begues. - Porc senglar. En cas de voler afegir algun punt, agrairem ens ho feu saber. Esperem pugueu assistir-hi, per poder conèixer la vostra opinió. Si us plau, confirmeu l’assistència responent a aquets correu. Toni Escudero Regidor de Medi Ambient i Mobilitat

Abocaments de terres sense permís municipal Pista forestal de Torrelletes a Begues

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 173 dins de la col·lecció, que porta el títol “Un mar diferent. El canvi climàtic al Mediterrani”. És el títol de l´article de Joandomènec Ros, publicat al número 90, corresponent a l´estiu del 2016, de Mètode, revista de divulgació científica de la Universitat de València, que hem triat per confeccionar aquest document. L´autor, catedràtic d´Ecologia de la Universitat de Barcelona i president de l´Institut d´Estudis Catalans, tracta en aquest article sobre els efectes del canvi climàtic observats en la mar mediterrània. “L´aigua i el canvi climàtic a Catalunya” és un treball publicat pel Centre UNESCO de Catalunya – Unescocat. Ens ha semblat interessant reproduir, a continuació, l´apartat que fa referència a la mar Mediterrània. Aporta una mínima informació que pot servir d´introducció a l´article del document. La resta d´informació es pot trobar a http://www.unescocat.org/fitxer/2392/aigua_canvi_climatic_mediterrania.pdf La mar Mediterrània i els ecosistemes litorals La mar Mediterrània destaca per ser una mar petita, quasi tancada, però amb una gran importància en termes històrics, culturals i ecològics. Una mar petita La mar Mediterrània ocupa una àrea de 2,9 milions de km2 i té una llargada de prop de 4.000 km i una amplada màxima de 850 km. És una mar petita que representa només un 0,7 % de la superfície total dels mars i oceans del planeta. La seva profunditat mitjana és de 1.430 m i la fondària màxima és de 5.121 m, a la fossa hel·lènica. Malgrat les seves reduïdes dimensions, està connectada amb tres continents i també amb la mar Negra (a través del Bòsfor), amb la mar Roja (pel canal de Suez) i amb l’oceà Atlàntic (mitjançant l’estret de Gibraltar). La seva situació geogràfica fa que tingui unes característiques singulars que han fet que sigui considerada per molts oceanògrafs com un model d’oceà en miniatura (ICM i ICC, 1999). Consta de dues conques ben diferenciades, l’occidental i l’oriental, a banda i banda del canal de Sicília, entre Tunísia i Sicília. Aquest canal, de 150 km d’amplada, té una profunditat màxima de 400 m, per això funciona com una espècie de frontera natural entre les conques oriental i occidental. La salinitat i la temperatura són més altes al sector oriental i més baixes a l’occidental i aquesta heterogeneïtat explica les pautes de diversitat biològica en els dos sectors. Per exemple, les faunes dels dos vessants presenten un component diferencial tant en l’endemisme com en la resta d’espècies que hi habiten. Una mar salada El balanç hídric de la mar Mediterrània és negatiu: se n’evapora més aigua (3.800 km3 anuals, l’equivalent a unes 120.000 tones per segon!) de la que aporten les pluges i els rius que hi desemboquen (uns 1.400 km3 anuals). Així doncs, per què no s’eixuga? Gràcies a l’intercanvi amb l’oceà: cada any entren 55.200 km3 d’aigua atlàntica per l’estret de Gibraltar, mentre que en la direcció contrària surten uns 53.000 km3 d’aigua mediterrània cap a l’Atlàntic. Cal afegir les aportacions molt menys significatives de la mar Negra. Aquests fluxos comporten que es compensi el dèficit hídric i alhora es vagi renovant l’estoc d’aigua (ICM i ICC, 1999). És precisament l’evaporació la causa d’una de les característiques diferencials de la Mediterrània respecte de l’Atlàntic: la seva elevada salinitat. Una mar biodiversa Al capítol 2 ja s’ha esmentat que la regió mediterrània és una de les més biodiverses del món i que la mar, en particular, conté el 7 % de totes les espècies marines del planeta. Cal afegir que un 28 % del total de les espècies de la mar Mediterrània són endèmiques, és a dir, no es troben enlloc més del món. A la mar Mediterrània hi viu un total de 694 espècies de vertebrats, principalment peixos, tortugues i mamífers marins, així com més de 1.280 taxons d’algues i plantes. La major part d’aquesta

biodiversitat està concentrada en aigües poc profundes, properes a la costa. Espècies com la foca mediterrània (foca monjo de la Mediterrània o vell marí, Monachus monachus), la tortuga verda (Chelonia mydas) i algunes espècies de peixos cartilaginosos com les rajades o els taurons es troben en perill d’extinció (Benoit i Comeau, 2005; Cuttelod et alii, 2009).

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 91 dins de la col·lecció, que porta el títol La processionària del pi. Es tracta de quatre informacions recollides dels diaris El Punt Avui i El Periódico que fan referència a les zones boscoses més afectades per la plaga de Thaumetopoea pityocampa i a la campanya de fumigació aèria desplegada per l´administració. A continuació reproduïm la nota de premsa del web de la Generalitat de Catalunya. 23-09-2016 Agricultura triplica el tractament per controlar la processionària del Pi a Catalunya S’utilitza un producte biològic i els tractaments aeris començaran la setmana vinent sobre zones de les 12 comarques més afectades

Fotografia del tractament de la campanya 2015 El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) iniciarà d’aquí uns dies un tractament aeri sobre 20.000 hectàrees de bosc per combatre la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). El Departament ha fet un gran esforç per poder triplicar els tractaments en relació a la campanya anterior. S’actuarà en 43 municipis de 12 comarques que són les zones més afectades de Catalunya amb l’ objectiu de la campanya és rebaixar les poblacions d’aquesta plaga. La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un lepidòpter defoliador que, a més d’ocasionar danys de consideració en extensions importants de boscos de pins, origina urticària i

trastorns al·lèrgics a les persones i als animals. Les condicions meteorològiques dels darrers anys a Catalunya amb hiverns i tardors molt temperats han fet que la mortaldat de les erugues hagi estat molt inferior a les habituals amb el resultat d’un important increment d’aquesta plaga El producte que s’utilitzarà és biològic (Bacillus thuringiensis kurstaki), és compatible amb l’agricultura ecològica i no està classificat com a tòxic, irritant ni com a perillós per al medi ambient ni per als organismes aquàtics. Cal tenir present les limitacions de la normativa relativa als tractaments aeris que prohibeix els tractaments a menys de 100 m de zones habitades. Mapa de les zones a tractar a partir de la setmana vinent

Els criteris per seleccionar les zones a tractar La selecció de les zones a tractar es prioritzen considerant diferents paràmetres com el grau d’afectació de l’any anterior, la reiteració de les afectacions o l’impacte paisatgístic, entre d’altres. A més, també es manté una estreta informació amb les associacions de persones afectades per sensibilitat química múltiples, així com d’apicultors i titulars d’explotacions ramaderes ecològiques i apicultors. També s’ha informat als ajuntaments que rebran tractament abans de començar els treballs. L'hivern passat els danys que va produir la processionària van ser molt considerables en diferents indrets de Catalunya. D’acord amb les prospeccions efectuades pels Agents Rurals, de les 725.000 ha de diferents espècies de pins que hi ha a Catalunya, unes 150.000 estaven afectades en diferents graus i més de 20.000 en el grau més elevat. Per aquesta raó, existeix una alta probabilitat que el proper hivern els danys tornin a ser extraordinaris, amb els consegüents perjudicis socials, econòmics i ambientals. Això, sumat a les peticions de nombrosos ajuntaments, ha fet que el Departament hagi decidit triplicar la campanya de control d’aquesta plaga. Les zones a tractar han estat seleccionades pels especialistes en sanitat forestal de la Direcció General de Forests. Erugues mortes després dels tractaments aeris El tractament aeri, el més efectiu

La campanya de fumigació començarà la setmana vinent i està previst que s’acabi a finals d’octubre. El tractament més efectiu per combatre la processionària en l’àmbit forestal és l'aeri que es realitza a la tardor, en els primers estadis de desenvolupament de les erugues. Aquests tractaments es porten a terme a les zones on les poblacions són més altes a fi d’evitar les defoliacions importants i els problemes d’urticària. El plaguicida que s’utilitza en aquests tractaments per al control de la processionària és un producte biològic, el Bacillus thuringiensis kurstaki. La tècnica d’aplicació és mitjançant Ultra Baix Volum. En funció de les característiques de la zona, els tractaments es fan amb helicòpter (8.000 ha) o amb avió (12.000 ha). La processionària és una plaga autòctona que afecta principalment els pins Els principals perjudicis que provoca la processionària afecten les persones (reaccions al·lèrgiques, urticàries...) i els animals (ramats i, sobretot, gossos), ja que els arbres generalment es recuperen, tot i que perden molta vitalitat i poden arribar a quedar totalment defoliats. Cal tenir present que la processionària és un insecte autòcton que no es pot eradicar i que en determinades circumstàncies les poblacions augmenten i esdevenen una plaga. Cal distingir entre els danys a les zones urbanes i urbanitzables i les zones forestals. A les zones forestals i per a superfícies continues i extenses, l'única tècnica de control efectiva són els tractaments aeris. Aquests tipus de tractaments només estan autoritzats excepcionalment i estan molt regulats per normativa. Cada tractament s’ha de fer d’acord amb un Pla d’aplicació aèria concret que ha de ser aprovat explícitament. En aquest Pla, hi consten, a més dels productes, les dosificacions, les dates i zones del tractament i les mesures de seguretat (que inclouen franges de seguretat de 100 m al voltant de nuclis habitats, masses d’aigua, conreus ecològics...). A les zones urbanes o urbanitzables, la normativa prohibeix els tractaments aeris, i a més el DARP no té competències per actuar. En canvi, sí que són viables altres tècniques de control terrestres que convé que estiguin realitzades per empreses acreditades per fer-los. Cal recordar que el primer responsable del control de qualsevol plaga és el propietari del terreny. A mitjà i llarg termini, l’objectiu és millorar la vitalitat de les masses forestals mitjançant una gestió forestal activa que faci els boscos més resistents i resilients davant plagues, incendis forestals i altres pertorbacions, i també més adaptats al canvi climàtic (que també té la seva incidència en l'expansió de plagues i en l’increment del risc d’incendis).

15è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les últimes dues fotografies del concurs, comunicades fins ara per l´encarregat del concurs, Sergi Sales, corresponent al mes de juny, són les següents:

Foto nº 11: Aquila chrysaetos Àguila daurada Golden Eagle Aguila Real

Foto nº 12: Falco vespertinus Falcó cama-roig Red-footed Falcon Cernícalo Patirrojo Aquestes eren les dues fotografies del juliol.

Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes d´agost.

Aquestes són les dues fotografies del mes de setembre.

Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. En el moment de tancar el full informatiu, Sergi Sales encara té pendent de donar les solucions a les fotos del mes de juliol, agost i setembre.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes de setembre. Si bé es recull alguna de les observacions recollides durant el seguiment de la migració, la majoria d´aquestes es recopilen a final de temporada i es publiquen al web, en l´apartat de la migració. Esparver (Accipiter nisus) (1 ex.) observat a la Clota. Diumenge, 25 de setembre, a les 19,45 hores. Observadors: Rosa Simon, Tomás Blasco, Pep Domènech i Vicenç Roig. Àguila marcenca (Circaetus gallicus) (1 ex.) observat aixecant-se de la vall de Sant Climent i sobrevolant el Tabor. Diumenge, 25 de setembre del 2016, a les 17,15 hores. Observador: Vicenç Roig Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) (1 ex.) observat. a la Plana. Diumenge, 25 de setembre del 2016, a les 10 hores. Observador: Pep Domènech Corb (Corvus corax) (3 ex.) observats sobrevolant el casc urbà. Dimecres, 21 de setembre del 2016, a les 18 hores. Observadora: Rosa Simon Àguila pescadora (Pandion haliaetus) (2 ex.) observats en migració des del turó de la Bruguera. Dimarts, 20 de setembre del 2016, a les 16,30 hores. Observador: Juan Mora Mussol comú (Athene noctua) (2 ex.) escoltats a can Riera i cap a can Ràfols. Diumenge, 18 de setembre del 2016, a les 20,45 hores. Observador: Vicenç Roig. Aligot comú (Buteo buteo) (1 ex.) observat aixecant-se de la vall de can Mas i dirigint-se al mas Segarra. Dilluns, 19 de setembre del 2016, a les 16,45 hores. Observador: Vicenç Roig Cigonya negra (Ciconia nigra) (2 ex.) observats en migració des del turó de la Bruguera. Diumenge, 18 de setembre del 2016, a les 15,30 hores. Observador: Juan Mora Abellerol (Merops apiaster) (11 ex.) observat un grup en migració pel Tabor. Dissabte, 17 de setembre del 2016, a les 18 hores. Observador: Vicenç Roig Milà reial (Milvus milvus) (1 ex.) observat en m migració des del turó de la Bruguera. Dissabte, 17 de setembre del 2016, a les 13,10 hores. Observador: Juan Mora. Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) (1 ex.) observat al raval Perruca. Dimecres, 13 de setembre del 2016, a les 13,50 hores. Observador: Tomás Blasco Astor (Accipiter gentilis) (1 ex.) observat en vol des de Sant Climent cap al mas Segarra. Dilluns, 12 de setembre, a les 17,20 hores. Observador: Vicenç Roig. Àguila marcenca (Circaetus gallicus) (1 ex.) observat al Tabor. Dissabte, 10 de setembre del 2016, a les 17, 40 hres. Observador: Vicenç Roig Tallareta cuallarga (Sylvia undata) (1 ex.) observat al Tabor. Dissabte, 3 de setembre del 2016, a les 19,30 hores. Observador: Vicenç Roig

CURS DE COMPOSTATGE CASOLÀ

L´Ajuntament de Torrelles de Llobregat ha organitzat un curs de compostatge casolà. Aquest es realitzarà el dissabte, 8 d´octubre, al matí, a la sala d´actres de l´Ajuntament. És gratuït i, a més, ofereixen als participants un compostador de 300 l. Reproduïm el cartell amb el qual s´anuncia el curs, la nota informativa extreta del web municipal, i la fotografia d´un curs realitzat anteriorment. El termini per a la inscripció si bé finalitzava, en principi el 27 de setembre s´ha prolongat fins el dimarts, 4 d´octubre. L’Ajuntament ofereix un curs gratuït per aprendre a fer compost casolà 27/09/2016 Durant la formació, que tindrà lloc el 8 d’octubre, s’oferirà un compostador de 300L Seguint en la seva línia de foment de l’autocompostatge, la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torrelles ha convocat una nova sessió del curs per aprendre a fer compost casolà. La formació tindrà lloc el proper 8 d’octubre, a dos quarts d’onze del matí, a la sala d’actes del consistori. A tots els assistents se’ls oferirà un compostador de 300 litres gratuït i l’assessorament professional personalitzat per començar-lo a utilitzar. Per a inscriure-s’hi, cal trucar al telèfon 93 689 00 00 o bé enviar un correu a l’adreça mediambient@torrelles.cat abans del proper 4 d'octubre. El curs és gratuït. Les ordenances fiscals de l’Ajuntament de Torrelles estableixen una bonificació del 30% en la taxa de residus per a les llars que acreditin l’autogestió de la brossa orgànica a través de l’autocompostatge durant tot l’any anterior a l’exercici en curs.

LA CAÇA AL DELTA DEL LLOBREGAT Reproduïm una informació publicada al diari El Punt Avui sobre la posició que han adoptat diversos ajuntaments del delta del Llobregat en relació a la denúncia d´algunes associacions per l´excés d´autoritzacions de caceres donades pel departament d´agricultura de la Generalitat. Els ajuntaments reclamen alternatives a la caça al delta El Prat, Viladecans i Sant Boi alerten de l'excés d'autoritzacions de caceres al parc agrari que atorga la Generalitat Proposen elements com ara espantaocells, filferros elèctrics i gàbies de captura Rosa M. Bravo - El Prat de Llobregat - 21 setembre 2016

Aus al delta del Llobregat, que podrien ser foragitades del seu hàbitat pels trets dels caçadors. Foto: QUIM PUIG. La caça al Parc Agrari del Baix Llobregat a petició dels pagesos per eradicar la fauna que malmet els conreus s'ha tornat una pràctica més habitual del que voldrien els ajuntaments que gestionen els espais naturals del delta del Llobregat. I aquests consistoris –el Prat, Sant Boi i Viladecans, sobretot– s'han aliat per reclamar a la Generalitat, que és qui dóna les autoritzacions de caça, que aposti per sistemes alternatius a les armes de foc per regular la presència dels animals molestos. Els consistoris treballen aquesta qüestió amb la Generalitat i el parc agrari des del novembre passat, però les alarmes es van disparar aquest estiu quan quatre caçadors van rebre permís per fer batudes durant sis setmanes, més temps de l'habitual, al paratge de Cal Nani del Prat, a pocs metres d'un dels camins més transitats per passejants i ciclistes, ja que representa una de les entrades als espais naturals del delta. “Els ajuntaments estem d'acord que aquest sistema no ens agrada per molts motius”, assenyala la tinenta d'alcalde d'Urbanisme i Medi Ambient del Prat, Alba Bou. Els motius esgrimits pels consistoris es refereixen, sobretot, a la necessitat de garantir la seguretat de les persones que visiten els espais naturals, i també afavorir la permanència de les nombroses espècies d'ocells i altres animals que viuen al delta del Llobregat. Estels i espantaocells Els representants municipals proposen a la Generalitat que inverteixi en sistemes alternatius a les armes de foc com ara els estels en forma de falcó, els espantaocells visuals i sonors, les gàbies de captura en viu i els filferros elèctrics. El Prat ja ha experimentat amb alguns d'aquests sistemes en col·laboració amb pagesos contraris a la caça que han cedit els seus camps per a la prova pilot. “Hem fet més de deu experiències amb els elements alternatius, i funcionen. Però amb cinc elements no n'hi ha prou, i per això exigim a la Generalitat que faci una inversió i compri els sistemes que es necessitarien per cobrir tot el delta”, assenyala Bou. Els ajuntaments reclamen, a més, una inversió en personal que patrulli pels camps. Els representants municipals lamenten que no tinguin cap responsabilitat en l'atorgament de les autoritzacions de caça malgrat el seu paper en la gestió del territori. Quan un pagès és afectat per danys als conreus per l'acció dels animals –principalment ocells, sobretot tudons– o bé preveu tenir-ne, truca als agents rurals, que valoren els danys o la possibilitat que es produeixin. En cas que ho considerin oportú, fan una autorització de caça que envien a la Generalitat perquè la ratifiqui, ja que és en última instància qui dóna el permís. “Quan els ajuntaments rebem la notícia d'una cacera autoritzada no podem fer res”, lamenta l'edil del Prat. Els representants municipals no han estat els únics a aixecar la veu contra les caceres. La plataforma ecologista SOS Delta del Llobregat té en marxa una recollida de firmes –ja hi ha prop de 100.000 adhesions– per reclamar a la Generalitat que aturi la cacera d'ocells. Els ecologistes afirmen que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està atorgant centenars de permisos en zones protegides, transitades i properes a l'aeroport. LA XIFRA: 4 caçadors han rebut permís aquest estiu per caçar al paratge de Cal Nani durant sis setmanes.

SETMANA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE I SEGURA Del 16 al 22 de setembre es va celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. És una iniciativa europea i diverses associacions i administracions, especialment les ciutats, van portar a terme activitats de divulgació. També es va celebrar el dia sense cotxes. A continuació reproduïm dos textos estrets dels webs de la Generalitat i de l´Ajuntament de Barcelona. Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2016 Presentació

Del 16 al 22 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o amb vehicle elèctric, així com visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorar la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació. Sota el lema europeu ‘Mobilitat intel·ligent. Economia potent.’, la Setmana del 2016 a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, també reforça el potencial de la mobilitat intel·ligent a l'hora de contribuir al desenvolupament econòmic. Els objectius principals de la Setmana són els següents: Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del

vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d’accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics. Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats. Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics. Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat. Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física. El Dia sense Cotxes

Barcelona viurà una jornada en què els cotxes deixaran d'ocupar totes les vies de la ciutat. En el seu lloc, escoles i equipaments de la ciutat sortiran al carrer per omplir-los de vida amb les seves propostes. Per aquest motiu, hi haurà trams totals o parcials de carrers i algunes vies de la ciutat només deixaran que hi circulin vianants, bicicletes i transport públic. Una de les principals novetats d'enguany és que el dia sense cotxes de Barcelona se celebrarà el mateix 22

de setembre, dia mundial del dia sense cotxes, i que coincidirà en un dia laborable. La celebració d'aquest dia posa de manifest la necessitat de reduir la presència dels vehicles privats a motor a la ciutat per tal de reduir també de manera important la contaminació ambiental, tant de l'aire com de soroll, i millorar de la qualitat de vida de tothom, a la vegada que recuperar els carrers com espais de gaudi per a la ciutadania.

ARANYA AL TABOR Informen Andreu Burguera i Vicenç Roig que, mentre seguien la migració de les aus, des del peu de la torre de guaita del Tabor, van poder fotografiar dos exemplars d´Argiope trifasciata que tenien la teranyina en dues ginesteres veïnes, a mitjans de setembre. Aquesta espècie d´aràcnid és del mateix gènere que la més coneguda Aranya tigre (Argiope bruennichi).

DIA MUNDIAL DE LES AUS El 2 d´octubre és el Dia Mundial de les Aus. Moltes associacions i organismes realitzen activitats relacionades amb el tema de l´observació i protecció dels ocells. Aquí reproduïm una informació referent al Parc Natural de Collserola extreta de l´informatiu dels parcs de la Diputació de Barcelona i, a continuació, una nota informativa de l´estació biològica del Delta de l´Ebre. El cap de setmana de l'1 i 2 d'octubre El Parc Natural de Collserola celebra el Dia Mundial dels Ocells 26/09/2016

Festa dels Ocells 2015. Autor: CPNSC Com ja és tradició, el Parc Natural de Collserola s'afegeix a la celebració del Dia Mundial dels Ocells amb diferents propostes que, de ben segur, faran aprendre i gaudir tots els participants. Es tracta d'activitats gratuïtes i per a tots els públics que es fan a diferents indrets del Parc. Arriba la tardor i ens porta de bracet una nova convocatòria del Dia Mundial dels Ocells, que enguany se celebrarà el cap de setmana de l'1 i 2 d'octubre. Una ocasió excel·lent per apropar-nos al món de les aus. El dissabte 1 d'octubre, al Centre d'Informació del Parc, podreu passejar tot descobrint els ocells del Parc de

Vallvidera, acompanyats per l'equip de guies del Parc. També podreu visitar l'exposició d'escultures, aquarel·les i xilogravats de Sergi Ricart, un artista de Cerdanyola del Vallès enamorat de la fauna. L'exposició s'allargarà fins a l'11 de desembre. L'activitat central serà el diumenge 2 d'octubre al Centre d'Educació Ambiental Can Coll, on se celebrarà La Festa dels Ocells. Des de les 10.30 h i fins a les 14 h, es podrà participar en tallers, xerrades, exposicions, jocs, manualitats... És molt recomanable el taller "Escoltant la natura" amb Eloïsa Matheu, l'exposició d'en Sergi Ricart i conèixer els nous amagatalls (hydes) de la Feixa dels Ocells. La jornada s'acabarà cantant i ballant amb la companyia Pengim-penjam. Precisament el primer cap de setmana d'octubre acaba la 28a campanya de seguiment de la migració de rapinyaires al Parc Natural de Collserola. Al Turó de la Magarola trobareu ornitòlegs del Parc que us ajudaran en les identificacions. Ja s'han comptabilitzat prop d'un miler d'àguiles, aligots, falcons, esparvers... El repte d'aquest 2016 serà veure si se superen els 2.500 avistaments de la campanya del 2015, un any excepcional! El Dia Mundial dels Ocells és la principal celebració participativa que organitza BirdLife Internacional a escala mundial i que a nivell català està coordinat per SEO/BirdLife Catalunya. Portes obertes a l'Estació Biològica Per celebrar el Dia Mundial de les Aus, l'Estació Biològica obre les seves portes

Un cop a l’any, el Centre de recuperació de fauna salvatge del Canal Vell (l'Estació Biològica) obre les portes al públic perquè se pugue visitar de forma guiada i per explicar les tasques que s’hi duen a terme. Coneixerem el projecte de cria en captivitat de la tortuga d’estany. També aprofitarem l’inici de la campanya de tardor per observar l’anellament científic d’aus. Dissabte 1 d’octubre. Trobada a l’Ecomuseu de Deltebre. 10h. Activitat gratuïta. Places limitades. Cal reservar-les al 977 48 21 81. Fi de l’activitat sobre les 13h.

ANELLAMENT DE FLAMENCS AL DELTA DE L´EBRE Enguany ha tornat a criar al delta de l´Ebre el flamenc. Reproduïm una nota informativa del web de la Generalitat i la informació publicada al diari El Punt Avui. 28-08-2016 Anellats una vuitantena de polls de flamenc al Parc Natural del Delta de l'Ebre Més de 200 tècnics i voluntaris participen en el novè anellament d’exemplars nascuts a la Punta de la Banya, únic indret de cria de flamenc a Catalunya L’operació permetrà conèixer diversos aspectes de la biologia dels ocells i promoure més activament la seva conservació

El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha acollit aquest diumenge el novè anellament científic de polls de flamenc nascuts a la Punta de la Banya, a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), únic indret a Catalunya de cria d’aquesta au. En total, s’han anellat una vuitantena de polls, en una operació que vol aprofundir en el coneixement de la biologia d’aquests ocells i promoure més activament la seva conservació. L’anellament ha mobilitzat més de 200 persones: tècnics del Parc Natural del Delta de l’Ebre i d’altres parcs naturals de Catalunya, anelladors acreditats, membres de les diferents entitats representades als

òrgans rectors del Parc (pescadors, caçadors, agricultors, comunitats de regants i representants d’ajuntaments, etc.) i voluntaris del Parc. Els parcs, vertebradors del territori La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, que ha participat en l’anellament, ha posat de relleu que “els parcs naturals són veritables estructures d’Estat que vertebren el territori a molts nivells a través de la gestió: conserven la biodiversitat, fomenten la recerca i l’educació ambiental, busquen la implicació de diferents sectors i activitats com aquesta en són una bona mostra”. Subirà ha agraït la tasca dels voluntaris i de les institucions que han donat suport a l’anellament i, en aquest sentit, ha remarcat que els 200 participants “han tingut una experiència única en què conflueixen la participació, l’educació i el voluntariat ambientals, la recerca i la conservació de la biodiversitat”. En l’operatiu d’aquest diumenge també hi han pres part el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles; el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal; l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i el president de la Junta Rectora del Parc, Pascual Chacón.

El Parc Natural del Delta de l’Ebre pretén amb aquest anellament ampliar el seu suport a diferents projectes científics, divulgatius i de sensibilització sobre la població dels flamencs de la Mediterrània occidental. Dels 3.099 polls de flamencs anellats al delta de l’Ebre des del 2004, actualment es disposa informació de 2.335 individus (75% del total) i s’han realitzat un total de 14.371 lectures d’anelles de PVC. Enguany, s’han recomptat al parc 898 parelles de flamenc. Les observacions de flamencs nascuts al delta de l’Ebre es distribueixen per 14 països, per bé que el 84,6% es concentren entre

França (45,5%), l’Estat espanyol (22,6%) i Itàlia (16,6%). No obstant això, també existeixen observacions de flamencs nascuts al delta de l’Ebre a Algèria, Grècia, Israel, Líbia, Marroc, Mauritània, Montenegro, Portugal, Senegal, Tunísia i Turquia.

Tornen a anellar flamencs després de quatre anys Més de 200 voluntaris se citen a la punta de la Banya per identificar 80 cries Tècnics del Parc Natural del Delta de l'Ebre calculen que enguany s'han reproduït 800 parelles i han volat 450 polls Susanna Cases / L'Ebre - sant carles de la ràpita - 29 agost 2016 2.00 h

Un grup de voluntaris anella un flamenc ahir a primera hora del matí enmig de la punta de la Banya. Foto: ACN. Inconfusible en el mapa, la punta de la Banya allotja i, a la vegada, protegeix el símbol del delta de l'Ebre. Amb el característic color rosat al bec i les ales i les potes allargades, el flamenc ha tornat a criar al parc natural després d'un any sense fer-ho, i altres temporades marcades per la baixa natalitat. I, quatre anys després de l'última vegada, ahir va tenir lloc el novè anellament científic de polls amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de l'espècie i promoure'n la conservació. En una experiència quasi mística, uns 200 voluntaris van fer possible l'anellament de 80 cries. Molts s'estrenaven, d'altres ho repetien. La il·lusió: intacta. L'experiència començava de nit, molt abans de trenc d'alba i amb un viatge privilegiat, punta de la Banya endins, entre salines i flamencs, senyors i elegants, de testimonis. Després de cercar-los, talment com una guerra de guerrilles, l'operació va començar cap a les vuit del matí. Distribuïts en grups entorn del corral creat per l'ocasió, cadascú tenia una tasca assignada que es va repetir 80 vegades: un cop agafat, al poll li col·locaven dues anelles una de les quals, més gran i identificable –amb lletres i números– a distància. “Permet obtenir molta informació sobre paràmetres biològics, de distribució, etc.”, explica el director del Parc Natural del Delta de l'Ebre, Francesc Vidal. També van pesar cadascun dels 80 polls i els van mesurar les potes, les ales i el bec, abans del moment més esperat per ells i els voluntaris: la deixada en llibertat al mar. Perduda la noció del temps, els voluntaris escollits per tornar-los a l'aigua els portaven com si d'un tresor es tractés, amb responsabilitat i els mòbils, per recordar-ho. Operació “complexa” “Enguany l'operació ha estat més complicada de l'habitual, perquè hi havia uns quants flamencs més grans del compte que no hem pogut capturar i d'altres que estaven a una situació des d'on ens ha costat bastant poder-los capturar”, relata Vidal. En el parc natural calculen que enguany han criat al Delta unes 800 parelles, i que han volat uns 450 polls. Tot i que el flamenc ha tornat a escollir el Delta per reproduir-se després que els atacs dels depredadors i la meteorologia li ho van impedir altres anys, en altres colònies ha estat una campanya atípica. “A la Camarga sembla que, per la depredació, entre les 10.000 i 15.000 parelles no han criat, i a Fuente de Piedra, per la sequera, tampoc”, alerta Vidal. Fins enguany el flamenc s'ha reproduït al Delta 21cops, i les parelles han variat, entre 251 i 3.139. Dels 3.099 polls de flamencs anellats des del 2004, es calcula que s'han distribuït per 14 països. LA FRASE L'anellament permet obtenir informació sobre distribució i paràmetres biològics Francesc Vidal,director del parc natural del delta de l'ebre “És una experiència inoblidable” “És una experiència inoblidable, que hauria de fer tothom una vegada a la vida.” Pere Vicente es va estrenar ahir com a voluntari en l'anellament de flamencs al Delta. Va venir expressament de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental). “Feia anys que ho coneixíem, perquè som voluntaris del centre de fauna salvatge de Torrefarrussa i estàvem pendents”, explicava ahir, encara amb el regust d'haver pogut participar en una activitat que feia quatre anys que no es veia al Delta. Precisament, Maria José Fernández ho repetia ahir, després de l'experiència del 2012. “És una sensació única: això d'estar fent com una cacera com si fos l'època primitiva és una experiència quasi de comunió amb la natura”, va explicar, després d'haver tornat al mar un dels 80 polls anellats. Un i altra tenen clar que ho tornaran a repetir. Tots dos, com la resta de voluntaris, van acabar la jornada amb un esmorzar de forquilla.

LLEI DE CANVI CLIMÀTIC A CATALUNYA Ecologistes en acció de Catalunya ens va fer arribar una convocatòria de concentració davant el Parlament de Catalunya, com a mesura de pressió per aconseguir una llei més ambiciosa, concreta i vinculant. Reproduïm la convocatòria rebuda el 29 de setembre. [Participa demà i difon] Convocatòria Llei de canvi climàtic de Catalunya Concentració divendres 30, 16:30 h, davant les portes del Parlament de Catalunya Aquest divendres es realitzaran les últimes compareixences del projecte de llei de canvi climàtic (en tràmit parlamentari), amb diverses intervencions: Moviment per la Justícia Climàtica (MJC), Xarxa per la Sobirania energètica, ODG, Som lo que Sembrem, Grain i la Plataforma per la Qualitat de l'Aire i Oil Crash Observatory. El MJC convoquem una concentració a les portes del Parlament a les 16:30, us animem a participar per donar suport i que els parlamentaris escoltin la nostra veu: https://www.facebook.com/events/292074011177864/ Necessitem una llei de canvi climàtic més ambiciosa, concreta i vinculant! #lleicanviclimàtic https://twitter.com/justiciaclima justiciaclimatica.com Ecologistes en Acció de Catalunya www.ecologistesenaccio.org/catalunya

RETIRADA D´UNA LÍNIA D´ALTA TENSIÓ A LES GUILLERIES Ens fem ressò de la informació, publicada al butlletí electrònic de Medi Ambient, segons la qual es retirarà 18 km d´una línia d´alta tensió que travessa l´espai natural de les Guilleries. És una mesura de compensació per la construcció de la MAT. Reproduïm la nota informativa. 10-08-2016 Vistiplau ambiental al desmantellament de la línia elèctrica de les Guilleries L’actual cablejat passarà per les torres de la MAT i alliberarà els 18 quilòmetres que travessen l’espai natural Les mesures de restauració dels espais afectats faran que la cicatriu que dibuixa la línia al paisatge s’esborri en pocs anys

Torres elèctriques a l'espai natural de les Guilleries. La Ponència ambiental ha emès un informe ambiental favorable al desmuntatge de la línia elèctrica que travessa l’espai natural de les Guilleries, entre Vic (Osona) i Girona. Amb la construcció de la línia de Molta Alta Tensió (MAT), entre Sentmenat (Vallès Occidental) i Baixàs (França), es va plantejar com a mesura compensatòria la compactació del tram de la línia de 110 kV al seu pas per les Guilleries, per reduir-ne l’impacte ambiental. D’aquesta manera, l’actual cablejat passarà per les torres de la MAT i alliberarà els 18 quilòmetres que travessen l’espai. En total es desmantellaran 74 torres elèctriques i els

corresponents fonaments. Així, s’alliberaran 300.000 m2 de vegetació, dels quals prop de 250.000 m2 corresponen a hàbitats d’interès comunitari. Les Guilleries és l’extrem més septentrional de les serres litorals catalanes. Entre les comarques d’Osona i la Selva, és una zona de transició entre les regions mediterrània i centreeuropea amb elements naturals representatius d’ambdues zones. Les tasques de desmuntatge no incidiran sobre l’espai, tot i ser un terreny abrupte de difícil accés. Les tècniques que s’empraran respecten la vegetació que envolta la línia i permet que l’espai de seguretat és recuperi ràpidament, un cop es deixin de fer les tales preventives. A més, s’ha previst una restauració i revegetació de les zones de treball, les bases de les torres i tots els camins que deixin de tenir utilitat un cop eliminada la infraestructura.

ALLIBERAMENT DE TORTUGUES BABAUES El 31 d´agost van ser alliberats tres exemplars de l´espècie Caretta caretta procedents d´una posta que es va trobar a la platja Llarga de Tarragona. Si bé alguns exemplars nasqueren bé i arribaren pels seus propis mitjans al mar, d´altres fou necessari portar-los a un centre de recuperació. Només tres sobrevisqueren i s´han alliberat dos anys després amb emissors per poder estudiar la seva ruta. Reproduïm una nota informativa del web del Gepec i una altra del diari El Punt Avui. Dijous, 01/09/2016 3 Tortugues babaues alliberades a Tarragona

Una de les tortugues entrant a l'aigua amb un emissor a l'esquena (fotografia: Xavier Jiménez Llobera) Aquest passat dimecres, dia 31 d'agost de 2016, han estat alliberades a la platja Llarga de Tarragona tres tortugues babaues (Caretta caretta). Aquestes són algunes de les tortugues que ara fa dos anys varen neixer en aquesta mateixa platja i que, degut al seu feble estat, foren traslladades a un centre de recuperació. De totes les tortugues rescatades tres han estat les que han sobreviscut. D'altres tortugues aconseguiren arribar a la mar pels seus propis medis. Moltes tortugues, un cop adultes, tornen a pondre a les platges on van néixer, platges amb les que queden lligades de per vida. Aquest és l'objectiu

de l'alliberament d'ahir. Alliberant els animals en el lloc exacte on varen néixer s'intenta que aquests animals quedin vinculats amb la platja Llarga de Tarragona i que, d'aquí uns anys, quan arribin a la maduresa reproductora, tornin a les nostres platges a fer les seves postes. Arran del fet excepcional de les postes i intents de reproducció que aquests últims anys s'han produit a les nostres platges, s'ha posat en marxa una campanya de vigilància per tal de detectar qualsevol indici de nova posta i actuar per tal de protegir-la. Aquests treballs consisteixen en la formació i coordinació de voluntaris que recorren les platges per detectar qualsevol indici de tortugues. Així mateix s'han editat materials per sensibilitzar a la població davant la possible presència d'aquests animals, donant indicacions de com actuar en cas de tobar-se amb algun d'aquests rèptils. Tant en el treball voluntari d'inspecció de platges, com en l'edició d'aquests materials des del GEPEC-Ecologistes de Catalunya hi estem jugant un paper actiu. Aquest treball es realitza conjuntament amb d'altres entitats del territori, la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona. Queda però molta feina a fer per tal assegurar un futur a les tortugues marines a les nostres costes: aconseguir platges amb qualitat ambiental, eliminar els vessaments tòxics a la mar, modificar alguns arts de pesca nocius per les tortugues, com la pesca amb palangre, l'eliminació de plàstics al mar, la sensibilització de la població, etc. Les tortugues babaues trobades fa dos anys a la platja Llarga tornen al mar Els tres animals van retornar a l'aigua enmig de l'expectació de molts ciutadans Els exemplars duen un xip per controlar-ne la ubicació a distància TARRAGONA - 1 setembre 2016 - Agnès Llorens / Infocamp

L'alcalde de Tarragona , Josep Fèlix Ballesteros, va ser l'encarregat d'alliberar un dels exemplars Foto: A.LLORENS. Han tornat a casa. Després de dos anys en centres de recuperació, els tres exemplars de tortuga babaua trobats el 2014 a la platja Llarga de Tarragona han retornat a aquest punt de la costa per endinsar-se un altre cop al mar. A partir d'ara, els tres exemplars –mesuren entre 25 i 29 centímetres i pesen entre tres i quatre quilos i mig– tornen a ser a casa. Enmig de l'expectació general, representants de

l'Ajuntament, la Generalitat, la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM), la Creu Roja i una representació dels prop de vuitanta voluntaris d'observació de tortugues de la ciutat van ajudar ahir les tres tortugues a retrobar-se amb les onades, dos anys després de ser trobades acabades de néixer i en males condicions. “Quan vam trobar els exemplars, estaven en un estat molt delicat, eren com nadons nascuts en estadi prematur”, explica la biòloga del departament de Fauna i Flora de la Generalitat, Aida Tarragó, que indica que, durant aquest temps, els animals han rebut cures específiques, entre les quals destaquen una dieta especial, tractaments de vitamines i, fins i tot, sessions d'acupuntura i rehabilitació. “Ara ja estan en condicions de retornar al mar”, destaca la biòloga, que detalla que als tres exemplars se'ls va posar un xip que permetrà fer un seguiment de la ruta que segueixen a mar obert, a través del lloc web www.seaturtle.org. Segons Tarragó, aquestes dades són “molt interessants per veure com passen els primers anys de vida”. Segons els experts, les tortugues babaues poden estar entre vuit i deu anys nedant a alta mar. LA XIFRA: 25 centímetres és la mida mínima de llargada d'una tortuga babaua com les que s'han alliberat a la platja Llarga. LA FRASE: Els tres exemplars van ser trobats en mal estat i se'ls ha fet recuperació i acupuntura. AIDA TARRAGÓ Biòloga marina

IPCENA GUANYA UN CONTENCIÓS Recollim una nota informativa del web d´Ipcena, segons la qual aquesta entitat ha guanyat un contenciós contra l´empresa Comacsa, titular d´una pedrera a Castellar de Tost. La sentència anul·la el programa de restauració i n´exigeix un de nou. Una sentencia declara nul el programa de restauració de la macrocantera de Comacsa a l’Alt Urgell El 5 de maig de 2009 presentació d’un contenciós contra el programa de restauració.

IPCENA juntament amb l’Associació Veïnal de Castellar de Tost, al municipi de Ribera d’Urgellet, vàrem presentar un contenciós administratiu contra la resolució del conseller de Medi Ambient i Habitatge del 5 de maig de 2009 per la revisió de l’autorització ambiental de l’empresa COMACSA, que explota una cantera des de fa més de 20 anys, molt a prop del poble de Castellar de Tost, generant greus impactes paisatgístics en la destrucció de l’entorn original, impactes ambientals afectant irreversiblement la vegetació i la fauna, i perjudicant també la qualitat de vida i la salut del veïnat per l’impacte sonor de les descàrregues explosives i de moviment del substrat, fins al punt de generar escletxes a les cases.

El programa de restauració presentat per l’empresa suposa un eutèctic frau de llei, als ser impossible l’assoliment a les condicions naturals, com es comprometia l’empresa al programa de restauració Valorat el pla de restauració presentat per l’empresa, resultava del tot fictici i impossible de portar a terme, en comprometre’s a la restitució en les condicions naturals anteriors a l’explotació, impossible de portar a terme en deixar un front d’explotació de la cantera en un 85% de pendent aproximat, fet que fa inviable el sosteniment de la terra i la restitució de l’antic bosc destruït. La sentencia anul·la el programa de restauració i n´exigeix un de nou. La sentència rebuda al setembre de 2015 considera l’estimació en part de les peticions de les entitats demandants a l’anular el programa de restauració, i exigeix a l’empresa explotadora la presentació en tres mesos d’un nou projecte de restauració, que en compliment de la normativa vigent demostri la viabilitat tècnica de la restauració. La sala del contenciós va estimar les consideracions de l’estudi tècnic presentat per les parts demandants, que entenia impossible d’assolir el grau de restauració recollit al programa de restauració, constituint un autèntic frau amb una afecció irreparable al medi ambient.

Les dues entitats hem exigit la presentació del nou programa de restauració amb la finalitat de demostrar una vegada més que l’esmentada explotació va sobrepassar els límits admissibles, que no permeten fer una restitució natural, i exigint el tancament de l’explotació, per evitar d’anys majors. El projecte d’explotació i restauració afecta unes 40 ha que havien anat ocupant durant els 20 anys en funcionament, Sembla ser que el que pretenia l’empresa era fer servir l’adequació de la nova llicència per a una futura ampliació de la pedrera i de la llicència fins al 2030, quan aquesta caduca al 2020. Un territori sobreexplotat de pedreres Al municipi de Ribera d’Urgellet s’hi localitzen tres pedreres: Àrids La Vansa al

nucli de Montant de Tost, COMACSA al nucli de Castellar de Tost i la TP La Vansa al nucli del Pla de Sant Tirs. Als municipis de les rodalies n’hi han cinc més, tres al municipi de les Valls d’Aguilar, una a Fígols i una altra a Montferrer-Castellbò.

PARC NACIONAL D´AIGÜESTORTES I LLAC DE SANT MAURICI Reproduïm dues notes informatives, extretes del web de la Generalitat, referents al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Es tracta de la resolució per la qual s´adjudiquen diversos ajuts per a actuacions en la zona d´influència i la retirada de les restes d´un avió accidentat dins del parc. Dilluns, 22 d'agost de 2016 Resolució i publicació dels ajuts per al finançament d’actuacions a la zona d’influència del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici La dotació d’aquesta convocatòria compta amb 441.527,20€ procedents de partides del Departament de Territori i Sostenibilitat i del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient

Integració paisatgística d’una casa rural a Saraís (Vall de Boí)

Condicionament dels camins de la Vall d’Àssua i el Batlliu (Pallars Sobirà)

A l’empara de la Resolució TES/2642/2015, de 13 de novembre, per la qual es convoquen els ajuts per al finançament d'actuacions a la zona d'influència socioeconòmica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per a l'any 2015, es dona a conèixer a la ciutadania la nova resolució sobre les sol•licituds de subvenció presentades en dita convocatòria. Aquestes subvencions s’adrecen a ajuntaments, empreses, entitats sense ànim de lucre i particulars dels municipis que compten amb superfície del parc nacional en el seu territori Enguany la convocatòria ha permès ajudar econòmicament a 28 projectes dels 84 presentats i valorats i adjudicats en règim de concurrència competitiva. Aquests projectes contribueixen al desenvolupament sostenible, a la reducció d’impactes ambientals, així com al foment del sector primari, especialment la ramaderia, tal com preveu el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Nacional. Els beneficiaris dels ajuts han estat onze entitats locals (vuit ajuntaments i tres consells comarcals), quinze empreses i una entitat sense ànim de lucre. Tot això suposa un cofinançament de 441.527,20€ per als territoris de la zona d’influència socioeconòmica del Parc Nacional. El ventall d’actuacions subvencionades és força ampli i comprèn accions d’adequació d’infraestructures així com millores ambientals. En el cas dels ajuntaments i consells comarcals s’han subvencionat vuit projectes de recuperació i millora de camins rurals i pavimentació de pistes i aparcaments pels visitants així com tres projectes relacionats amb la gestió de residus en aparcaments i en poblacions de l’àrea d’influència. També un punt de recarrega de vehicles elèctrics al sector de Sant Maurici. Quant als ajuts a particulars, es diferencien principalment dos grans grups: recuperació i millores en prats de dall (quatre projectes) i la millora en la gestió de dejeccions en quadres ramaderes (quatre projectes)per evitar l’impacte ambiental sobre el medi i la contaminació.. Altres actuacions de particulars i entitats inclouen les relacionades amb la restauració paisatgística ,mitigació de l’impacte visual com el soterrament d’una línia elèctrica per evitar col·lisions amb les aus o l’eficiència energètica (tres projectes). Aquestes línies d’ajuts són compatibles amb altres subvencions, fet que permet crear sinergies i que el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici contribueixi per una banda al desenvolupament d’activitats econòmiques compatibles amb els objectius del Parc; i de l’altre, al manteniment de l’arquitectura i els paisatges pirinencs. Divendres, 19 d'agost de 2016 Retirada les restes d’una avioneta estavellada el 2002 al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici L’eliminació de deixalles antigues i restes d’obra és un dels objectius del sistema de gestió ambiental implantat al Parc Nacional i certificat amb el distintiu EMAS

Retirada de les restes de l'avioneta (Foto: Cos d'Agents Rurals) Restes extretes de l'avioneta (Foto: Cos d'Agents Rurals)

En el marc de restaurar les àrees naturals dels impactes externs originats, no solament els visuals i paisatgístics, i que pertorben el funcionament natural dels ecosistemes de la zona, el personal de manteniment del Parc Nacional i el Cos d’Agents Rurals han retirat les restes d’una avioneta accidentada el 2002 al Tuc de l’Estanyet, a la Vall de Boí, a la zona perifèrica del Parc Nacional. L’actuació es va dur a terme en una zona de molt difícil accés a 2.800 metres d’alçada, i es va poder fer aprofitant els vols de vigilància que s’efectuen amb helicòpter, traslladant al personal de la brigada i als agents a la zona on s’havien de fer els treballs. Es van recollir de forma manual fins a nou sacs de ferralla i altres restes materials de l’avioneta, que van traslladar amb l’helicòpter posteriorment a una zona accessible amb vehicle per a la seva posterior retirada i tractament a com a residu.

RECUPERACIÓ D´UNA VARIETAT DE TOMÀQUET Recollim una nota informativa del web del Parc Natural de Collserola sobre la recuperació d´una varietat de tomàquet antiga, a la qual el parc dóna suport. CPNSC, 12/07/2016 El tomàquet Mandó va ser recuperat a la masia de Can Mandó de Collserola, gestionada pel Damià Gibernet i la seva família. Segons la família, la varietat va ser àmpliament cultivada a la zona abans de la Guerra Civil, però després es va deixar de cultivar. Fa una desena d’anys es va recuperar la llavor i es va tornar a cultivar a la zona. El PN Collserola, interessat en recuperar la memòria històrica de la zona i conservar i promocionar els productes autòctons, va cedir material vegetal de la varietat a la Fundació Miquel Agustí, la qual la va incloure en un assaig de caracterització de varietats tradicionals de tomàquet. Els resultats van senyalar que el tomàquet Mandó presentava bones aptituds agronòmiques i una qualitat organolèptica singular.

Nova temporada de comercialització del tomàquet Mandó Enguany set productors del Parc comercialitzen aquesta varietat, recuperada a partir de l’esforç dels agricultors locals. Els productors agrícoles ecològics del Parc ja han començat a comercialitzar, per segon any, els tomàquets de la varietat local ‘Mandó de Collserola’. Durant la primera temporada de venta va tenir una molt bona acollida, tant pel seu aspecte (gran mida) com pel seu sabor. Aquest bons resultats van assegurar-ne la segona temporada de cultiu i comercialització, que es va iniciar el mes d’abril amb la distribució de planter elaborat per la Fundació Miquel Agustí. Com a novetat, aquest any s’han afegit dos nous productors, Els Horts de Ca n’Alegria, que té situats els seus camps a can Santoi (Molins de Rei) i Can Puig, al Papiol. També s’han distribuït llavors des del Centre de Documentació i Recursos el Parc a diferents centres educatius per a ser cultivades als horts escolars. El tomàquet Mandó de Collserola és una varietat recuperada a partir de la iniciativa i l’esforç dels agricultors locals, que compta amb el suport del Consorci, en el marc del Pla Agropecuari del Parc.Arribar fins a la comercialització ha estat possible després d’anys de treball per a fixar la varietat. Els estudis impulsats pel Consorci els ha desenvolupat la Fundació Miquel Agustí realitzant alhora alguns treballs experimentals als camps de Can Coll per veure com responia la varietat a diferents tipus de cultiu amb l’objectiu de donar eines als agricultors per a optimitzar la seva producció. Els trobareu a: Can Domènec (El Papiol / Sant Cugat del Vallès) 608 899 754 La vinya de Can Font (El Papiol) 670 497 999 Can Bofill (Molins de Rei) 676 583 626 https://calapaca.wordpress.com/ L’ortiga / Can Montmany (Valldoreix / Sant Cugat del Vallès) 607 694 843 Rural de Collserola (Sant Cugat del Vallès) 685 502 454 Els horts de Ca n’Alegria (Can Santoi – Molins de Rei) Can Puig (El Papiol) 659 671 230 Bon profit!

XXII CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL PARC DEL GARRAF A l´informatiu dels parcs de la Diputació de Barcelona s´anuncia la convocatòria del XXII Concurs de fotografia dels parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix. Les fotografies es poden presentar al concurs fins el 15 de novembre. Publiquem la nota informativa.

Dins el programa Viu el parc Es convoca el XXII Concurs de Fotografia dels Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix 07/09/2016

Portada de les bases. Autor: XPN Fins al 15 de novembre, podeu presentar les vostres fotografies al XXII Concurs de Fotografia dels Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix que organitza conjuntament Viu el parc amb el Grup de Fotografia de Castelldefels. L'import total dels premis serà de 1.225 euros. La bellesa singular dels paratges dels Parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix convida els amants de la fotografia a sortir amb els estris a punt per captar els matisos dels paisatges, les llums i els contrastos. Consegüentment, el programa Viu el parc convida tothom a presentar les vostres fotografies al XXII Concurs de Fotografia que organitza conjuntament amb el Grup de Fotografia de Castelldefels i que es regula segons les bases següents:

Tema. S'estableixen dues modalitats temàtiques: a) Qualsevol aspecte del Parc del Garraf, del Parc d'Olèrdola i del Parc del Foix. b) Qualsevol instantània dels actes de la Festa Major del Parc que se celebrarà el diumenge 6 de novembre al castell d'Olèrdola. Concursants. El concurs és obert a qualsevol persona afeccionada a la fotografia. Obres. S'hi podran presentar fins a un màxim de tres fotografies, en cadascuna de les modalitats. Procediment. Qualsevol procediment, tant en blanc i negre com en color. Les fotografies han de ser sobre paper fotogràfic. Format. El format de les fotografies és lliure, però han d'anar muntades sobre una cartolina blanca o negra de 30x40 cm i amb un gruix no superior a 2 mm. Jurat. Es designarà oportunament i serà format per tres persones de prestigi reconegut; hi actuarà com a secretari un membre del Grup de Fotografia de Castelldefels. El veredicte del jurat serà inapel·lable. Data límit d'admissió i lloc de presentació. Les obres es presentaran o s'enviaran dins d'un sobre, abans de les 20 h del dia 15 de novembre del 2016 a l'Ajuntament de Castelldefels, Regidoria de Cultura, plaça de l'Església, s/n. 08860 Castelldefels. En el sobre, hi haurà de dir: «XXII Concurs de Fotografia dels Parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix, 2016» i al dors de cada fotografia presentada es farà constar el títol de la fotografia, el nom, els cognoms, l'adreça i els telèfons de l'autor i de l'entitat fotogràfica a la qual pertany, si és que en forma part d'alguna, i el correu electrònic. Veredicte i lliurament de premis. Es farà públic el divendres 25 de novembre del 2016, a les 20 hores, a la Sala Margarida Xirgu de la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels, coincidint amb la inauguració de l'exposició. Premis. Per a la primera modalitat (qualsevol aspecte del Parc del Garraf, del Parc d'Olèrdola i del Parc del Foix), s'estableixen els premis següents: un primer premi de 375 euros, un segon premi de 200 euros, i un tercer premi de 150 euros. Per a la segona modalitat (qualsevol instantània dels actes de la Festa Major del Parc), s'estableix un primer premi de 250 euros, un segon premi de 150 euros, i un tercer premi de 100 euros. Per tant, l'import total dels premis serà de 1.225 euros. Propietat i exposició de les fotografies. Les fotografies guanyadores passaran a ser propietat de la Diputació de Barcelona. L'organització es reserva el dret de publicar un catàleg i exposar una selecció de les fotografies presentades en els llocs que consideri d'interès: però, en acabat, les fotografies no premiades es retornaran als autors, no abans del final de novembre del 2016. Qualsevol aspecte imprevist serà resolt per l'organització. Drets d'imatge. Els participants es fan responsables dels drets d'imatge de les persones que surten a les seves fotografies i de les possibles responsabilitats que se'n reclamessin. Acceptació de les bases. La participació en aquest ral·li pressuposa l'acceptació de les bases. L'organització es reserva el dret de modificar aquestes bases en cas que es cregui convenient. El programa cultural i d'oci Viu el parc dels Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix no s'atura aquí, però, i aglutina un munt de propostes fins al final de la tardor.

TANCAT DE LA PIPA Publiquem dues informacions del web d´Acció Ecologista – Agró referents a la llacuna de reserva del Tancat de la Pipa, una de les tres zones humides artificials del LIFE+Albufera. En la primera es tracta sobre els peixos d´aquesta zona humida del País Valencià i en la segona sobre les aus, atretes per l´oportunitat de trobar alimentació durant el pas migratori. És curiosa la presència de set exemplars de Cigonya negra, ja a mitjans d´agost. Pescadors i ecologistes censen els peixos de la Pipa amb la col·laboració de la UPV Nova iniciativa del LIFE+Albufera per a l’estudi de la fauna del Parc Natural Dimecres, 24 d'agost de 2016, per AE-Agró

Durant les primeres setmanes d’agost, Acció Ecologista-Agró, la Comunitat de Pescadors de Catarroja i el Grup d’Aqüicultura i Biodiversitat de la Universitat Politècnica de València (UPV), amb la col·laboració de SEO/BirdLife, han realitzat el cens de les poblacions de peixos autòctons i exòtics del Tancat de la Pipa, una de les tres zones humides artificials del LIFE+Albufera. L’estudi s’ha desenvolupat en la llacuna de reserva del Tancat de la Pipa, que este mes s’ha secat temporalment, tal i com estipula el protocol de gestió hídrica d’esta zona de reserva. Amb esta iniciativa es pretén ampliar el coneixement sobre la fauna piscícola de la Pipa per a millorar i perfeccionar les mesures de conservació en el nostre tancat. Este mes d’agost, Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife, entitats que custodiem el Tancat de la Pipa, hem secat la llacuna de reserva d’esta zona humida artificial, propietat de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). Esta actuació forma part del protocol de gestió hídrica del Tancat de la Pipa. Com en ocasions anteriors, hem aprofitat esta mesura per a realitzar el cens de peixos, tant autòctons com exòtics, que habiten en esta zona de reserva, ubicada en el cor del Parc Natural de l’Albufera de València. Tanmateix, enguany hem comptat per primera vegada amb la col·laboració de la Comunitat de Pescadors de Catarroja i del Grup d’Aqüicultura i Biodiversitat de la Universitat Politècnica de València (UPV) per a realitzar el seguiment de la fauna piscícola del Tancat de la Pipa. Esta entesa entre ecologistes, pescadors i Universitat ha sigut possible gràcies al Pla de Participació del LIFE+Albufera, un projecte europeu de governança que té com a laboratoris d’estudi les tres zones humides artificials del Parc Natural: el Tancat de la Pipa, el de Milia i el de l’Illa. En els tancats de Milia i l’Illa (propietat d’Acuamed i gestionats per la Fundació Global Nature) el cens comptarà amb la participació de la Comunitat de Pescadors del Palmar i es desenvoluparà durant tota la temprada 2016-2017. L’objectiu principal d’esta iniciativa conjunta d’ecologistes, pescadors i Universitat és millorar el coneixement de l’estat de conservació de les poblacions de peixos de les tres zones humides artificials del LIFE+Albufera. Especialment, pel que respecta a una espècie tan emblemàtica del Parc Natural com és l’anguila (Anguilla anguilla). A més a més, gràcies a esta actuació també s’estudien i retiren dels tres tancats les poblacions de peixos exòtics invasors. Així, per exemple, els crancs americans (Procambarus clarkii), les carpes (Cyprinus carpio), els carpins (Carassius carassius) i els peixos sol (Lepomis gibbosus) capturats este mes d’agost en el Tancat de la Pipa han sigut traslladats al Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler i al Centre d’Investigacions Piscícoles El Pamar de la Conselleria de Medi Ambient, on serviran d’aliment per a les espècies autòctones. Amb la retirada dels peixos exòtics invasors es pretén reduir l’impacte negatiu que tenen estes espècies sobre la qualitat de l’aigua del Parc Natural i sobre la seua vegetació submergida, que depreden. I també facilitar la presència dels peixos autòctons, que malauradament patixen la feroç competència de carpes, carpins i peixos sol. Finalment, pel que respecta a les espècies exòtiques, cal destacar que projectes de seguiment de la fauna piscícola com el del LIFE+Albufera ens permeten detectar ràpidament la presència de nous peixos invasors. Per exemple, en 2015, SEO/BirdLife va capturar diferents exemplars de Misgurnus anguillicaudatus en el Tancat de l’Illa. Pròximament informarem del resultat final del cens. Actualment estem treballant en la recopilació i balanç de totes les dades que vam arreplegar en el Tancat de la Pipa i que inclouen tant espècies com quantitat i mesures biomètriques dels peixos capturats, amb les diferents arts de pesca tradicionals emprades: el tir calat i els mornells anguilers. Des d’AE-Agró, com a entitat que custodia el Tancat de la Pipa, volem agrair la col·laboració de la Comunitat de Pescadors de Catarroja en esta iniciativa i també la del Grup d’Aqüicultura i Biodiversitat de la UPV, que lidera l’investigador Miguel Jover. Amb tots ells hem compartit moments d’aprenentatge molt enriquidors durant este primer cens conjunt, que va concloure el

passat 11 d’agost amb la solta d’un grup de fotges (Fulica atra) procedents del Centre de Recuperació de Fauna La Granja del Saler.

ENTRA EN ACCIÓ AMB AE-AGRÓ

Aus aquàtiques versus peixos invasors Reduïm la presència de carpins i peixos sol en la Pipa amb l’ajuda de l’avifauna Divendres, 26 d'agost de 2016, per AE-Agró

Este mes d’agost, Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife hem secat la llacuna de reserva del Tancat de la Pipa, tal i com establix el protocol de gestió hídrica d’esta zona humida artificial. Amb esta actuació, que també hem aprofitat per a censar la fauna piscícola de la llacuna, aconseguim la mineralització dels nutrients i reduir la càrrega de peixos exòtics invasors. Per a esta tasca de control de fauna al·lòctona hem comptat amb l’ajuda inestimable de les aus del Tancat de la Pipa. A més a més, com hem fet coincidir el procés de buidatge de la llacuna amb la migració postnupcial, també hem comptat amb la companyia de gran quantitat d’aus aquàtiques que actualment peregrinen cap a Àfrica. Este és el cas dels territs (Calidris sp), corriols (Charadrius sp), tiforts (Tringa sp) i redonells (Philomachus pugnax), aus migradores que aprofiten la presència de platges i zones entollades per a trobar aliment i carregar bateries durant el seu viatge post-nupcial, que en alguns casos els porta des de la tundra siberiana fins als aiguamolls de la costa sud-africana. Durant este mes d’agost, segons l’informe ornitològic dels nostres companys de SEO/BirdLife, s’han registrat en el Tancat de la Pipa concentracions interessants de més de 70 corriolets (Charadrius dubius), 130 territs variants (Calidris alpina), 30 territs becllargs (Calidris ferruginea), 120 territs menuts (Calidris minuta), 60 xerlovites camagroges (Tringa glareola) i 40 redonells, junt amb xifres més baixes de corriol gros (Charadrius hiaticula), fusell de mar (Pluvialis squatarola), territ gros (Calidris canutus), territ de temminck (Calidris temminckii), xerlovita (Tringa ochropus), bequeruda (Gallinago gallinago), camallonga (Himantopus himantopus) i alena (Recurvirostra avosseta), entre altres espècies. A més a més de totes estes aus, majoritàriament migradores, altres residents com l’agró blau (Ardea cinerea), l’agró blanc (Egretta alba) o la garseta blanca (Egretta garzetta) ens han ajudat a eliminar de la llacuna de reserva una gran quantitat de peixos de xicoteta grandària. Per exemple, carpins (Carassius carassius) i peixos sol (Lepomis gibbosus) que han quedat atrapats en tolls menuts o entre la vegetació quan hem buidat l’esmentada llacuna. Sense la col·laboració de les aus hauria resultat impossible eliminar tots estos peixos exòtics invasors. La labor de les aus ens és de gran utilitat en la gestió del Tancat de la Pipa, zona humida artificial que custodiem Acció Ecologista-Agró i SEO/BirdLife i que pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). En este cas concret, ens han permés evitar que els peixos exòtics invasors actuen sobre la germinació dels macròfits submergits i el zooplàncton, quan es reinicie la inundació de la llacuna. Enguany, a més a més, hem comptat amb la presència d’un adult i fins a sis jóvens cigonyes negres (Ciconia nigra) que han ajudat en esta labor. Es tracta del major grup observat fins a la data en la reserva, que es troba ubicada en el cor del Parc Natural de l’Albufera de València. Sens dubte, suposa una gran alegria rebre

l’ajuda d’estes aus que troben en el Tancat de la Pipa un lloc ideal per a alimentar-se i descansar durant el seu llarg viatge a Àfrica.

EL SILUR A L´EBRE Ens fem ressò d´una informació publicada al diari digital de les terres de l´Ebre Aguaita.cat. Tracta sobre la pesca d´un exemplar notori de silur, el qual fou retornat a l´aigua, tot i tractar-se d´una espècie al·lòctona i considerada invasora.

Pesquen un dels silurs més grans de l'Estat a Mequinensa Superava els 2,5 metres i els 100 quilos La llei aragonesa permet retornar espècies invasores a l'aigua Redacció, Mequinensa | 20/07/2016

Un veí de la localitat francesa de Llemotges que passava uns dies de vacances amb la família practicant la pesca esportiva a l'embassament de Mequinensa ha capturat un silur de més de 100 quilograms de pes i 2,64 metres, un dels de major longitud capturats mai a l'Estat, segons informa l'Ajuntament de Mequinensa en una nota de premsa. Sobre les 11 del matí l'exemplar mossegava l'ham, amb un esquer artificial, a la desembocadura del riu Segre a l'Ebre, al vedat "El Silur", a la cua de l’embassament de Riba-roja i ja sota el pont del Segre a Mequinensa. De seguida va notar que es tractava d'un silur de grans dimensions però fins poc més d'una hora després no es va confirmar que es tractava d'una captura de rècord i molt complicada ja que el francès pescava utilitzant un "ànec de pesca", una petita embarcació inflable per a una persona. Un cop

mesurat, l'animal, visiblement esgotat va ser tornat a l'aigua. Fa dos anys, en estes mateixes aigües, dos pescadors autríacs van pescar un silur albí de 86 quilos. Per què es retornen estes espècies invadores a l'aigua? Mentre la Llei a estatal prohibeix tornar a l'aigua els exemplars d'espècies exòtiques invasores després d'haver estat capturats, el Pla General de Pesca d'Aragó permet practicar la captura i solta de certes espècies invasores en determinades zones. El silur, per

exemple, es pot "capturar i deixar soltar" en l'eix principal del riu Ebre, en els seus canals i sèquies, en els embassaments de Riba-roja i Mequinensa i al riu Cinca des de la confluència amb el riu Alcanadre fins a la confluència amb els rius Cinca i Segre. Tot això podria canviar, però, si entra en vigor una sentència del Tribunal Suprem del mes de març passat que prohibeix la pesca d'espècies invasores. En l'informe annex a la sentència es justifica esta prohibició al·legant que estos peixos són nocius per als exemplars autòctons de la zona i advoquen per la seua mort en el cas que es capturen. Els pescadors encara poden seguir capturant i deixant anar als rius espècies com el silur. Però no ho podran fer a partir de la publicació de la sentència del Suprem en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

El silur feia més de 2,5 metres i superava els 100 quilos. Foto: Ajuntament de Mequinensa

EXOCAT Ens fem ressò de la presentació d´EXOCAT, el nou sistema d´informació de les espècies exòtiques de Catalunya. EXOCAT. El nou sistema d'informació de les espècies exòtiques de Catalunya

El passat 7 de setembre es va presentar Exocat, una nova base de dades oberta de totes les espècies exòtiques presents a Catalunya, classificades segons el seu estat d'invasió. El projecte de recerca EXOCAT té registrades més de 1100 espècies exòtiques. De totes les espècies catalogades, el 10% són invasores. El projecte es va iniciar el 2008-2009 impulsat pel Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ACA amb la coordinació del CREAF.

TOMICUS Les pinedes del Maresme estan afectades per una plaga de l´escarabat barrinador Tomicus. Reproduïm la informació del digital Ecodiari. Una plaga d'escarabats malmet els boscos de pi del Maresme El 50% de les pinedes està en situació de vulnerabilitat i creix el risc d'incendis i inundacions Redacció | 01/08/2016 Una plaga d'escarabat tomicus porta de corcoll els tècnics forestals del Maresme. És una espècie autòctona que mai havia causat tants problemes, però que ara té un impacte mortífer sobre els boscos. Al Maresme hi ha 6.600 hectàrees de pinedes, de les quals la meitat estan en situació de vulnerabilitat i algunes d'elles ja són irrecuperables. L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, diu que l'impacte del tomicus s'explica per la situació estructural dels boscos, que són molt prims i per tant tenen molt poca capacitat per retenir aigua, combinat amb unes condicions ambientals dolentes –ha augmentat un grau i mig la temperatura mitjana i la pluviometria ha caigut un 20%– que fa que els arbres siguin més dèbils. L'escarabat es menja el pi per dins fins a matar-lo i l'amuntegament d'arbres morts, alerta, fa créixer el risc d'incendis i inundacions si no es fa una gestió forestal adequada. CCM, Diputació de Barcelona i Generalitat han fet front comú per evitar mals majors. A més del tomicus, la plaga que més preocupa als experts, també tenen incidència altres dues plagues, com l'eruga processionària i els fongs. És per això que les tres administracions treballen conjuntament per salvar les pinedes, després que diversos informes elaborats pels tècnics del Consell Comarcal posessin sobre la taula la problemàtica. La causa principal, explica Oriol Bassa, és el canvi climàtic, que ha fet la massa forestal més vulnerable, per l'augment de les temperatures i la sequera. A això, recorda, s'hi afegeix una manca de gestió forestal a la comarca, que té el 900% dels boscos en mans privades. Amb tot, els arbres han quedat del tot debilitats i sense recursos per contrarestar les plagues. Problemes econòmics i ambientals Els problemes que es deriven són diversos. Un és econòmic, ja que els boscos tenen "menys llenya, menys fusta i menys pinyes". També hi ha

riscos ambientals i creix exponencialment la possibilitat d'incendis, però també d'inundacions, ja que la pèrdua de cobertura forestal fa que l'aigua de la pluja desemboqui més ràpidament a unes rieres que ja van "justes" de cabal. Les solucions que plantegen els experts són en dues direccions, d'una banda actuar de manera "immediata" perquè entre els mesos de setembre i febrer es retirin dels bosc tots els arbres afectats per la plaga per "evitar que s'acumulin". D'una altra manera, explica Bassa, s'originaria una "fàbrica d'insectes" que acabaria per destrossar tota la massa forestal. En paral·lel, afegeix, s'ha d'activar la "gestió forestal dels boscos" perquè siguin més productius i es minimitzin els riscos. Aquesta, reconeix, és una tasca complicada i que s'ha d'afrontar a mitja termini, ja que la pràctica totalitat dels boscos del Maresme són privats i hi ha una elevada "atomització" que dificulta la gestió. Un dels pins afectats. Foto: ACN

VI CONGRÉS MUNDIAL DE LA UICN De l´1 al 10 de setembre, es va realitzar el VI Congrés Mundial de la Conservació de la Natura de la UICN, a Hawaii. Reproduïm una petita nota informativa del butlletí electrònic de Medi Ambient.

Els compromisos del VI Congrés Mundial de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 2016 Navegar l'illa Terra. Aquest és el subtítol dels Compromisos de Hawaii, el document que resumeix l'esperit del darrer Congrés Mundial de Conservació de la Natura de la UICN. Pensar que la Terra emergida, on vivim, és, en el context planetari, com una illa. Una illa en què naveguem. Els Compromisos de Hawaii es resumeixen en dues grans oportunitats que tenim davant

nostre: cultivar de debò la cultura de la conservació i fer front als reptes en què es troba el Planeta.

PERILLOSITAT DELS RETARDANTS DE FLAMA El Cepa ens va reenviar per correu electrònic un missatge de Residu Zero Europa, en el qual s´adverteix de la perillositat dels productes que s´utilitzen com a retardants de flama per les normatives contra incendis. Reproduïm el text, mal traduït automàticament de l´anglès original, per donar una idea aproximada de la qüestió. Comunicat de premsa: Preocupació perquè els retardants de flama no causin més dany que la seguretat que donen Brussel·les, 8 setembre el any 2016 Hi ha diferents tipus de normes de seguretat contra incendis per als mobles a Europa. Algunes normes condueixen a la utilització de productes químics retardants de flama. La investigació científica mostra que molts retardants de flama són perillosos per a la salut humana i el medi ambient, sense proporcionar un benefici demostrat de la seguretat contra incendis. Una àmplia aliança de grups d'interès que van des de les ONG mediambientals a la indústria, organitzacions de càncer, els bombers i els sindicats estan sorgint per augmentar la consciència sobre els riscos i les preocupacions per l´ús de retardants de flama perilloses en els mobles. Les normes d'inflamabilitat dels mobles que condueixen a l'ús de retardants de flama poden portar productes químics nocius i potencialment nocius en habitatges, escoles, hospitals i llocs de treball. Aquests requisits amenacen la salut humana, el medi ambient mundial, i el reciclatge dels mobles de l'economia circular. "La creació d'una economia circular real serà impossible per sempre que productes químics tòxics entrin en el cicle i es reciclin en nous productes. Ja hem vist estris de cuina i coberts de plàstic amb retardants de flama perillosos." Joan Marc Simon, director executiu, Residu zero Europa Hi ha maneres més eficaces i menys nocives per aconseguir la seguretat contra incendis, sense córrer el risc de posar tota la població i el medi ambient en situació de risc. L'ús de detectors de fum és una forma d'augmentar el temps d'escapament quan el foc es detecta aviat, sense el dany potencial de l'exposició a productes químics. "Els bombers tenen un risc més gran que la població civil per a una varietat de càncers, i sabem que hi ha una preocupació perquè els retardadors de flama contribueixen a augmentar aquest risc i la seguretat contra incendis es pot aconseguir amb altres mitjans fora de l'ús de productes químics potencialment nocius :. Detectors de fum i ruixadors es troben entre els més eficaços. "Mikael Svanberg, Unions Europea bomber Aliança (EFFUA). Productes químics retardants de flama s'escapen dels productes i s'acumulen en el medi ambient. Creen un llegat tòxic que no desapareix amb el temps, però es queda en l'aire, el sòl i els sediments dels oceans - finalment poden acabar en els aliments que mengem. "Si podem augmentar la seguretat contra incendis sense causar danys greus als éssers humans i la natura, cal anar per aquest camí! En les normes d'inflamabilitat dels Estats Units, els estats de Califòrnia i Washington ja han rebutjat que s´omplin els mobles de la casa amb productes químics perillosos. Europa hauria de fer el mateix i posar fi a aquesta bogeria immediatament. "Tatiana Santos, Oficial Principal de Polítiques sobre productes químics, European Environmental Bureau (EEB). Les diferents normes d'inflamabilitat a tot Europa són complicades de complir i posen una pesada càrrega sobre els productors. Els retardants de flama augmenten els costos de la producció, alhora que redueixen la qualitat dels productes. Aquest és un seriós desafiament per al sector del moble a Europa, posant l´ocupació i el creixement en risc. "Com a productor, havent de complir una sèrie de normes per poder vendre els nostres productes al mercat europeu és insuportable. La multitud de normes d'inflamabilitat existents són barreres efectives al comerç en el mercat interior." Markus Wiesner, President, Confederació d´Indústries del Moble Europea (efic) Els passos importants per eliminar els retardants de flama perillosos ja s'han donat a través de REACH i altres enfocaments reglamentaris a la UE. És hora de donar el pas final a través de requisits de seguretat harmonitzats per als mobles que no condueixin a la utilització de productes químics retardants de flama. Contacte de premsa: Zero Waste Europe Policy Officer +32 (0) 478 712 633 delphine@zerowasteeurope.eu LINKS The Case for Flame Retardant Free Furniture - Policy Paper https://www.zerowasteeurope.eu/wp-content/uploads/2016/09/FRFF_policypaper_080916.pdf Press Brief for Flame Retardant Free Furniture Launch https://www.zerowasteeurope.eu/wp-content/uploads/2016/09/Press_brief_flame_retardants_launch-8-sept.pdf Following a successful campaign in the USA, the regulation in California has been changed in order to avoid the use of flame retardant chemicals whilst maintaining a high level of fire safety. Other states are following California’s lead. Here are some useful links: Chicago Tribune series on flame retardants: “Tribune Watchdog Playing With Fire†http://media.apps.chicagotribune.com/flames/index.html A short video produced by The Chicago Tribune: “The Truth About Flame Retardants†https://www.youtube.com/watch?v=Kb4lFKyVjTc Boston Globe: “Mass. firefighters seek ban on flame retardants†https://www.bostonglobe.com/metro/2016/04/24/firefighters-seek-new-law-ban-flame-retardants/Zzv8aVoRN6WTcpKDIvV4cP/story.html Portrait of Arlene Blum: http://www.nytimes.com/2012/09/09/magazine/arlene-blums-crusade-against-household-toxins.html?_r=1 Politico: Are lobbyists playing with fire? http://www.politico.eu/article/are-lobbyists-playing-with-fire/

PARC NATURAL DE LES CAPÇALERES DEL TER I DEL FRESER Reproduïm la informació sobre el Parc Natural de lers capçaleres del Ter i del Freser, extreta del butlletí informatiu de Medi Ambient. 30-08-2016 Es constitueix la Junta Rectora del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser La Junta, reunida aquest dimarts per primer cop, ha aprovat el logotip del Parc on es representen els dos rius, les carenes del Puigmal i el Bastiments Ha nomenat president Josep Coma i Guitart, alcalde de Molló i vicepresident del Consell Comarcal del Ripollès

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha celebrat la primera reunió de la seva Junta Rectora formada per representants de la Generalitat, dels municipis que conformen el Parc, del consell comarcal, de la Diputació de Girona i de diverses entitats i sectors del territori. En total són 24 vocals. En matèria de Medi Natural i Biodiversitat, els representants són la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà; el director general de Polítiques Ambiental i Medi Natural, Ferran Miralles; i el director dels Serveis Territorials de Girona, Pere Saló. També hi ha responsables de la Generalitat en les següents matèries: ramaderia, turisme, urbanisme, planificació ambiental, a més d’un membre de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El Parc ocupa 14.750 hectàrees, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots al Ripollès. Cadascun d’aquests set

municipis té un vocal en aquesta Junta Rectora. Així mateix, es troben representades l’administració comarcal, la Diputació de Girona i diverses entitats i sectors socials del territori com el ramader, l’agrari, el cinegètic, el turístic, l’educació ambiental, l’excursionisme, el privat, el científic i entitats conservacionistes. Docent a la UB La primera reunió de la Junta ha nomenat Josep Coma i Guitart, nou president del Parc. Coma és llicenciat en Geografia i diplomat en Planificació del Territori i Desenvolupament Regional, àmbit sobre el que realitza docència a la Universitat de Barcelona. Forma part del Grup de Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT) de la Universitat de Barcelona reconegut per la Generalitat de Catalunya, i ha participat en diversos projectes de recerca finançats pel Ministeri d'Educació sobre "Territori, turisme i zones rurals". Des del 2011 és l’alcalde de Molló i des del 2013 vicepresident del Consell Comarcal del Ripollès. Un dels temes que s’han tractat durant la sessió d’aquest dimarts han estat els compromisos envers els propietaris privats amb finques en el parc i les activitats agràries tradicionals. Aquestes activitats són les que han configurat bona part de les característiques del Parc Natural i són una peça fonamental per a la gestió de l’espai atès que la superfície privada representa aproximadament el 20% de la seva superfície. Activitats agràries protegides i incentivades El Departament de Territori i Sostenibilitat ha informat els membres de la Junta que, durant el mes d’agost, ha arribat a un acord amb l’Associació de propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon pel qual el Parc es compromet a no posar restriccions a les activitats agràries tradicionals (ramaderes, forestals i agrícoles) i a fomentar-les. Es considera que aquestes activitats són les que han configurat bona part de les característiques del parc natural i que són una peça fonamental per a la gestió de l’espai, per la qual cosa han de ser objecte de protecció i incentivades. Entre els compromisos hi ha destinar un mínim del 50% del capítol d’ajuts per activitats i inversions al foment de les activitats agràries tradicionals. Així mateix, es realitzaran auditories periòdiques per conèixer la situació dels sector agrari dins del Parc; es crearà una Comissió sectorial per informar i escoltar tots els propietaris i actors agraris a l’hora de definir el programa d’actuació anual; i es farà una regulació i ordenació de l’ús públic turístic per evitar que la freqüentació de l’espai pugui entrar en conflicte amb l’activitat ramadera extensiva, sobretot en temps de cria, i en l’activitat tradicional agrària en general. Aprovació del logotip del Parc El logotip del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser representa el naixement de dos rius, el Ter i el Freser, que acaben confluint aigües avall. I, a més, un perfil muntanyós amb dos dels cims més emblemàtics del Pirineu: a la dreta, la silueta del Bastiments i a l’esquerra la del Puigmal. El color verd simbolitza el verd de les pastures i els prats alpins al final de la primavera i l’estiu.

EL GOB I EL TURISME A LES BALEARS El GOB fa temps que lluita per frenar el turisme a les Illes Balears o, com a mínim, evitar el seu creixement per la massificació actual existent. Es vol evitar que la taxa turística es dediqui a noves infraestructures que encara potenciïn més el creixement. Reproduïm dues notes informatives del seu web. Dimecres, 14 Setembre 2016 El GOB alerta que les inversions de l'impost del turisme no han de servir per infraestructures que permetin mantenir la sobreexplotació turística. Pla anual d'inversions de l'Impost de Turisme Sostenible L'increment de capacitat de les infraestructures no hauria de ser un objectiu Per altra banda, consideram un error que l'impost es plantegi com una entrada de doblers per suplir el dèficit de finançament o pressupost del Govern en les àrees de gestió corresponents. El Govern ha convocat demà la comissió executiva de l'impost de turisme sostenible per presentar la proposta de Pla Anual d'Inversions. Tal i com ja va avançar ahir la Presidenta Armengol, està previst que prioritàriament es destinin els fons d'aquesta temporada a «projectes que garanteixin el proveïment d’aigua de qualitat a la població, i que permetin una recuperació progressiva dels aqüífers».

Foto: Diari de Mallorca

Concretament a la millora de les infraestructures hidràuliques. Entre els projectes a potenciar en un futur immediat, es plantegen els següents: Recarrega artificial d’aqüífers. Dessalació d’aigua de mar. Reutilització d’aigües residuals. Interconnexió de les diferents fonts. Campanyes d’estalvi. Des del GOB alertam del risc de que l'impost, que d'acord amb el que hem anat defensant des de que es va posar damunt la taula aquest impost hauria de servir per rebaixar el vector de pressió socio-ambiental derivat de l'allau de turistes, això és, rebaixar nombre de turistes (d'hivern o estiu, consumeixen també recursos), places d'allotjament i capacitat de les infraestructures, acabi finançant noves infraestructures per poder mantenir el ritme de degradació dels recursos naturals, en aquest cas els recursos hídrics derivats de la sobreexplotació turística. En tot cas, les inversions per tal de recuperar el recurs i fer front al dèficit hídric que patim haurien d'anar encaminades a millorar l'eficiència de la xarxa, optimitzar l'ús de l'aigua i recuperar aqüífers, no amb noves infraestructures (dessaladores, per exemple) per augmentar la capacitat de consum derivat de la massificació turística. Ens enfrontem a l'amenaça de la destrucció ecològica provocada per la superpoblació turística i el que cal són mesures de límits i contenció de l'oferta turística (tot l'any), reinvertir la tendència d'explotació i degradació dels recursos naturals i recuperació dels valors naturals (medi natural, rural agrari i matí) i del patrimoni històric i cultural. L'impost no pot suplir el dèficit de finançament o pressupostos Per altra vanda, ja vàrem insistir en el caràcter finalista de l'impost front a la possibilitat de que acabi servint a la caixa comuna per suplir dèficits de pressupost. Creim que el Govern hauria de plantejar els seus pressupostos al marge de l'impost. Les inversions que calen a la xarxa d'infraestructures hidràuliques haurien de poder ser assumides pel Govern de les Illes al marge de l'impost. Aquest hauria de representar la possibilitat d'una inversió addicional en la recuperació del patrimoni natural

Divendres, 9 Setembre 2016 El GOB demana al Govern mesures restrictives, no voluntàries, en els usos turístics per fer front a la situació de sequera Son-gual.com

Cal restringir i limitar usos per a regs de camps de golf, turisme immobiliari, piscines i parcs aquàtics per garantir l'abastament imposant si cal, mesures coercitives. Després de les darreres notícies donades pel Govern en relació a que el 40% de municipis de les Balears ja està en alerta per sequera i atenent la previsible falta de pluges de la propera tardor i la massificació turística d'aquesta temporada i de la que es preveu per l'any que ve, el GOB demana al Govern l'impuls d'un pla d'emergència que estableixi restriccions i limitacions, especialment als usos turístics i d'oci, per tal de garantir l'abastament i preveure la recuperació de les reserves hídriques. Ens trobam en una situació excepcional de manca de recursos hídrics, alhora que hem patit la temporada turística rècord en consum d'aigua. Les previsions per aquest hivern en relació a les pluges i la temporada que ve en relació als turistes, ens alerten de que la situació empitjorarà. Davant això, el Govern no es pot limitar a donar consells als ajuntaments i demanar mesures voluntàries d'estalvi als ajuntaments o parlar de les tarifes progressives als usuaris domèstics, sense abordar un dels més intensius sector en consum d'aigua, com és el sector turístic i tots els seus serveis associats. Parcs aquàtics i camps de golf, tenen uns requeriments hídrics molt importants en temporada alta. Per posar un exemple, el golf de Canyamel (CALA PROVENSALS, S.A) demanà al 2013 extreure 200.000 m3 anuals procedents dels aqüífers locals – tot i que el Pla hidrològic estableix que només poden regar amb aigua depurada o dessalada. Una quantitat d’aigua equivalent al consum d’una població de 4.000 habitants en tot un any, com la que tenen a l’actualitat municipis sencers com Petra, Esporles, Vilafranca o Llubí. Per altra banda, en els darrers anys han proliferat de manera descontrolada els usos turístics del sòl rústic, vinculats al lloguer turístic d'habitatges i vinculats, en la immensa majoria, a la construcció de piscines. A tal d'exemple, al 2014, Pollença totalitzava 6.550 places a xalets rurals de lloguer, el que representava un 43% de la seva oferta i el 29,18% de tota l'oferta de lloguer turístic d'habitatges de Mallorca. Aquestes dades provenen d'un estudi de la UIB (Blàzquez M i Hof A) que analitzà la realitat de l'aigua els territoris turístics i concretament analitza els consums del turisme immobiliari en el cas de Calvià. D'aquest estudi se'n despren que la ratio de consum per pernoctació del turisme immobiliari varia des del 350l/pernoctació i pot arribar als 1.100l/pernoctació, front la mitjana associada al consum domèstic que està aproximadament al voltant dels 130l/hab.dia. El cas de Calvià. Blàzquez M. I Hof A, Davant aquestes dades, cal abordar des del Govern l'impacte sobre els recursos hídrics de la massificació turística i plantejar mesures restrictives vinculades als usos turístics, que siguin obligatòries i coercitives, alhora que els ajuntaments desenvolupen els plans municipals de sequera, independentment del nombre d'habitants1.

SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS Del 19 al 27 de novembre se celebrarà la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Reproduïm la informació del butlletí de Medi Ambient.

Setmana Europea de la prevenció de residus La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d'un projecte de 3 anys que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea. L'objectiu és organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. Una Setmana Europea per: Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria. Fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d'Europa. Fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus. Fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció). Enguany la Setmana se celebrarà del 19 al 27 de novembre de 2016. Dia temàtic de la Prevenció En cada edició de la Setma Europea de la Prevenció de Residus es promou la celebració d'actes comuns a tot Europa, basats en una mateixa metodologia i amb l’objectiu comú d’augmentar el seu impacte real en la prevenció de residus. Dia temàtic 2016 : Prevenció de residus d'envasos 2016: Utiliza'n menys! El dissabte 19 de novembre de 2016 es celebrarà el dia temàtic de la prevenció de residus d’envasos a tot Europa. A Catalunya es promouran activitats com per exemple tallers d’ecodisseny d’envasos, accions per promoure els envasos reutilitzables, accions per evitar el sobreenvasat, campanya de promoció de l’ús d’envàs porta-viandes a l’escola i a la feina, berenars o festes sense envasos d’un sol ús, etc.

MOTORS D´HIDRÒGEN Reproduïm una nota informativa sobre una xarxa de mobilitat amb hidrogen per Europa. Dimecres, 14 de setembre de 2016 Catalunya forma part d'una xarxa de mobilitat amb hidrogen per Europa La creació d'aquesta xarxa inclou territori català, espanyol, andorrà i francès i pretén construir un corredor d'hidrogen amb el centre i el nord d'Europa, on aquest tipus de mobilitat sostenible i sense emissions està més desenvolupat.

El projecte, que aplega Catalunya, Andorra i la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus, l'impulsen la companyia catalana Applus+ Idiada, la companyia elèctrica andorrana FEDA, la Fundació per al desenvolupament de les noves tecnologies de l'hidrogen de l'Aragó, i les companyies franceses EDF i Ondulia, amb el suport dels ajuntaments d'Osca i Jaca i les àrees d'indústria dels governs d'Andorra, Catalunya, l'Aragó i la regió de Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus. El projecte vol ser un banc de proves a escala real per demostrar els avantatges de l'ús del vehicle elèctric de cel·la de combustible amb diversos objectius a mitjà i llarg termini: crear una xarxa transfronterera de mobilitat amb hidrogen per Europa, reduir les emissions associades als vehicles tradicionals, impulsar les economies locals, promoure

oportunitats de negoci i fomentar la innovació en tecnologies basades en l'hidrogen. En el marc del projecte H2PiyR, impulsat conjuntament per, Catalunya, l'Argó, Andorra i la regió de Llenguadoc-Rosselló-Migdia-Pirineus i finançat amb el programa transfronterer de la Unió Europea POCTEFA 2014-2020, la companyia de forces elèctriques andorrana FEDA ja ha anunciat la instal·lació del primer punt de proveïment per a vehicles d'hidrogen d'Andorra. La seva execució permetrà crear sis estacions per generar i proveir hidrogen net a partir d'energies renovables. S'ubicaran estratègicament a Tarragona (Catalunya), Saragossa, Osca, Fraga (Aragó), Andorra i Pàmies (Arieja). Aquestes plantes s'afegeixen a les ja existents al Parc Tecnològic Walqa (Osca) i a Val d‘Espartera (Saragossa), i les que estan en construcció a Rodés (Avairon) i Albi (Tarn). També formen part del projecte setze vehicles elèctrics de cel·la de combustible d'hidrogen: sis turismes, vuit furgonetes i dos autobusos. Tot el projecte té un pressupost de 3,9 milions d'euros; 2,4 dels quals provenen del programa transfronterer POCTEFA 2014-2020, en el marc del projecte H2PiyR.

TRENCALÒS Reproduïm una nota informativa sobre la població de Trencalòs al Pirineu, extreta del web de la Generalitat. Aquesta espècie, encara que de forma lenta, es troba en procés d´expandir-se. Dimecres, 14 de setembre de 2016 El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb el 25% de les parelles de Catalunya d’aquest au, la majoria al Pallars Sobirà S’han localitzat 46 territoris reproductors, tots ells dins l’àmbit de les comarques del Pirineu i Prepirineu

Adult de trencalòs en vol. Imatge: Richard Martin Vidal. Dins les tasques de seguiment i control de la població que estableix el Pla de recuperació dels trencalòs a Catalunya, aquest 2016 s’han localitzat 46 territoris on viu aquesta au, tots ells dins l’àmbit de les comarques del Pirineu i Prepirineu. D’aquests 46, la majoria estan ocupats per parelles (40) mentre que la resta (6) estan ocupats per tres adults, dos mascles i una femella. Són els que s’anomenen trios poliàndrics. La comarca del Pallars Sobirà és la que concentra el major nombre de parelles. Tot i que el nombre total de territoris s’ha incrementat respecte als del 2015, el total de polls s’ha reduït lleugerament, passant de 14 a 12. D’aquests, dos han nascut fora de l’àmbit territorial de Catalunya, l’un a la franja amb Aragó i l’altre a la Vall d’Aulús (França), tocant a la Vall Farrera.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb el 25% de les parelles de Catalunya, esdevenint el parc que concentra el major nombre de trencalossos. A més, de la mateixa manera que els tres darrers anys, ha estat on millor han criat, ja que han volat el 25% del polls del conjunt de Catalunya. Aquest parc és l’indret on s’ha constatat un major increment del nombre de parelles. A començaments dels anys 90 del segle passat només disposava d’un únic territori reproductor mentre que actualment ja en té nou. Lenta però progressiva recuperació En les properes setmanes es faran les reunions anuals de coordinació entre França, Aragó, Navarra, Andorra i Catalunya per a avaluar la situació al conjunt dels Pirineus. Aquestes dades s’incorporen a les reunions que se celebren també a escala europea dins del marc de les estratègies de conservació del trencalòs. A la serralada pirinenca, Catalunya disposa del major nombre d’efectius després d’Aragó. La seva tendència al llar dels darreres 30 anys ha estat força positiva, mostrant una lenta però progressiva recuperació. Malgrat l’augment d’efectius, la mortalitat s’ha incrementat a conseqüència de la ingestió de verins, intoxicacions pel plom dels cartutxos utilitzats en la caça i la col·lisió amb cables, com a factors més destacables. A través d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i la Fundació Vulture Conservation (VCF), els centres de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent (Lleida) i de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental) crien exemplars de trencalòs en el marc del Programa de cria en captivitat europeu (EEP) per a projectes de recuperació i reintroducció a la Unió Europea. Des de l’any 2009, s’hi han criat reintroduït 23 exemplars.

PARC FLUVIAL DEL BESÒS Entre moltes altres informacions sobre la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona, en l´Informatiu dels parcs, s´esmenten dues sessions anellament d´aus realitzades per Xavier Larruy, al parc fluvial del Besòs. Les activitats van aplegar força gent Balanç molt positiu de les dues sessions d'anellament al Parc Fluvial 13/09/2016

Xivita anellada ('Tringa ochropus'). Autor: Xavier Larruy El 4 i 10 de setembre es van realitzar al Parc dues sessions d'anellament dirigides per Xavier Larruy, biòleg i anellador expert en ocells. Aquestes activitats, organitzades per la Diputació de Barcelona, tenien l'objectiu de mostrar la gran diversitat i quantitat d'ocells que s'aturen durant les migracions als canyissars, herbassars i a la llera del riu a l'alçada de Montcada i Reixac. Malgrat la calor que va fer els dos dies, el nombre de participants va ser nombrós. La primera jornada d'anellament va tenir lloc a Montcada i Reixac el diumenge 4, davant de l'Estació Depuradora (EDAR). Al llarg del matí, s'anellaren 61 exemplars de 17 espècies, dels quals destaca un bon nombre d'ocells propis de medis aquàtics com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), la xivitona vulgar (Actitis hypoleuca) i el blauet (Alcedo

atthis). Altres ocells migratoris d'interès foren la tallareta vulgar (Sylvia communis) i el mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), així com el primer anellament al Parc d'una xivita (Tringa ochropus) i el tercer de corriol petit (Charadrius dubius). La segona jornada d'anellament va tenir lloc el dissabte 10 a Santa Coloma de Gramenet, aigües amunt del pont de la B-20. S'anellaren 68 exemplars de 12 espècies, entre els quals destaquen el rossinyol bord (Cettia cetti), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), el gafarró (Serinus serinus), el trist (Cisticola juncidis) i la cotxa blava (Luscinia svecica). El més destacable d'aquesta jornada va ser la captura d'una boscarla de canyar que s'havia anellat al mateix lloc fa tres anys, de manera que tot sembla indicar que aquest individu s'atura, anualment, en aquesta zona per tal d'engreixar-se i fer front a la seva migració postnupcial. Agraïm la col·laboració de Manel Gómez, Sandra Morujo, Daniel González, Laura Gracia, Ricard Marcos, Quique Carballal, Alfredo Almanzo, José Santaella, Luis Roldán, Pedro Nuñez i Javier Valladares així com de tots els participants a les jornades.

RECUPERACIÓ DE L´AGRET Recollim una informació d´Ebredigital.cat sobre la recuperació d´una petita falguera aquàtica denominada agret. El Delta de l'Ebre recupera l'agret, una petita falguera aquàtica extingida a Catalunya Dimarts, 20 Setembre 2016

Dos dècades després, l'agret torna al Delta de l'Ebre. Aquest dimarts s'han replantat alguns exemplars d'aquesta falguera aquàtica arribats des de València. La planta ha estat recuperada pel Jardí Botànic de la Universitat de València i pel Centre de Conservació d'Espècies d'Aigua Dolça de la Generalitat Valenciana. La col·laboració entre les institucions valencianes i catalanes ha permès recuperar una població d'aquesta petita falguera aquàtica que s'ha replantat, aquest dimarts, a l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta de l'Ebre, a Deltebre. Ricard Casanovas, cap del servei de Flora i Fauna de la conselleria de Territori

i Sostenibilitat, ha remarcat que "hem aconseguit recuperar una espècie amenaçada i que torni a casa, a l'Ecomuseu del Delta de l'Ebre". Casanovas també va destacar "la necessitat de preservar i recuperar aquestes espècies". L'agret era molt comú als camps d'arròs on els pagesos el consideraven una mala herba. La seva reducció i extinció es va produir als anys setanta amb l'aplicació d'herbicides en aquest cultiu. L'últim exemplar salvatge d'agret es va trobar en un camp de l'Ampolla, Baix Ebre, a principis dels anys noranta. Aquesta planta creix en ambients aquàtics temporals d'aigua dolça, per aquest motiu, els arrossars eren un hàbitat natural per a ella. Tot i que s'assembla a un trèvol de quatre fulles, pertany al grup de les falgueres i cues de cavall, unes herbes primitives que es reprodueixen per espores. A Europa hi ha unes 150 poblacions, molt disperses, a Itàlia, França, Alemanya, Grècia o Polònia, entre altres. Algunes s'han reduït molt i, com el cas de Catalunya, moltes s'han extingit en el darrer segle. A causa d'aquest declivi generalitzat, l'agret es troba inclòs en la Directiva d'Hàbitats i a l'Annex I del Conveni de Berna. En gairebé la totalitat dels estats europeus forma part dels llibres vermells de flora amenaçada. A Catalunya, es va començar a protegir a partir de la creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya i té el rang de màxima amenaça, en perill d'extinció. Fora del Delta, a la resta de Catalunya solament existeixen dades antigues de l'estany de Sils, a la Selva, i dels arrossars de Pals, al Baix Empordà. Alertats per la reducció d'exemplars, els tècnics van trasplantar alguns peus a les instal·lacions de l'Ecomuseu de Deltebre, constituint en aquells anys l'única població conservada a l'estat espanyol en condicions no naturals (població ex situ). A meitats dels anys noranta, aquesta població ex situ va desaparèixer sense cap motiu aparent. Poc temps després, a finals de 1996, va començar una experiència pilot, consistent en la recol·lecció d'esporocarps (cossos fructífers dels fongs) dorments del sòl i la seva germinació en el Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de la Universitat de València. Els exemplars obtinguts es van trasplantar un altre cop a l'Ecomuseu l'any 1998, amb resultats exitosos. També es van crear noves poblacions al Jardí Botànic de la Universitat de València i al Centre de Conservació d'Espècies d'Aigua Dolça de la conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana. A principis del 2010, la població d'agret de l'Ecomuseu tornà a entrar en un progressiu declivi. En aquest cas, associat a una invasió de plantes més competitives, que van acabar ocupant tot l'espai.

TANCA DE CANYES

Per protegir el seu hort de la penetració de porcs senglars i, alhora, donar una utilitat a les canyes, en Wilfrid ha construït una tanca al costat de la riera. L´hort és al costat del carrer Jacint Verdaguer i a prop de cal Canut. Per la feina que li ha costat i per la seva complexitat es mereixia que publiquéssim en aquest full informatiu unes quantes fotos.

ESTUDI SOBRE EL MARGALLÓ DEL GARRAF A l´informatiu dels parcs es va publicar una informació sobre l´estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona, encapçalats per la Dra. Melanie Morales. La reproduïm a continuació. Una de les espècies més emblemàtiques del Parc Resultats de l'estudi que la Universitat de Barcelona realitza sobre el margalló al Parc del Garraf 21/09/2016

Exemplars de margalló. Autora: Melanie Morales (UB) Un grup de recerca de la Universitat de Barcelona (UB) estudia al Parc del Garraf el mecanisme natural de protecció del margalló vers les radiacions solars. La Universitat de Barcelona (UB) està realitzant des de fa cinc anys un estudi al Parc del Garraf en el qual s'estudien les peculiaritats adaptatives i la funcionalitat bioquímica d'una de les espècies més emblemàtiques del Parc: el margalló (Chamaerops humils). Com a resultat d'aquest estudi, l'equip del departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, dirigit pel Dr. Sergi Munné Bosch, i que compta amb les investigadores Dra. Melanie Morales i Dra. Marta Pintó Marijuan, han publicat recentment un treball en una prestigiosa revista

científica els detalls sobre alguns mecanismes de fotoprotecció en condicions naturals del margalló, una de les dues úniques palmeres natives de la conca mediterrània. Aquest estudi s'ha realitzat sota condicions naturals amb plantes situades dins l'àmbit del Parc del Garraf. Curiosament, el margalló és una de les poques palmeres amb origen en una regió de clima temperat i no tropical (i on la majoria de les palmeres creixen de forma natural). Aquesta palmera és nativa d'Europa i es troba principalment a la conca de la Mediterrània occidental, incloent tota la costa mediterrània espanyola i portuguesa, centre i sud d'Itàlia, algunes parts de la costa sud de França, illes de l'oest d'Àfrica i al nord-oest del Marroc fins a Líbia. L'interès ecològic del margalló rau en el fet que apareix en totes les fases de la successió de degradació dels ecosistemes mediterranis a causa de la seva tolerància a les pertorbacions, com els incendis forestals, la desforestació o el pasturatge. A més a més, s'utilitza generalment com a planta ornamental en preferència a altres palmeres d'origen estranger. En els últims anys, aquesta espècie s'ha declarat protegida en algunes zones de la seva àrea de distribució (European Food Safety Health [EFSA], 2014), atesa la seva amenaça pel lepidòpter invasor morrut de les palmeres (Paysandisia archon). Mecanismes de les plantes per fotoprotegir-se De la mateixa manera que els humans ens protegim de l'exposició intensa al sol per prevenir el deteriorament de la pell i algunes malalties com el càncer de pell, les plantes també tenen els seus mecanismes propis per fotoprotegir-se. Per què la radiació solar pot arribar a ser nociva pel nostre organisme? Perquè es generen substàncies nocives (radicals lliures o espècies reactives de l'oxigen) que causen dany oxidatiu en les nostres cèl·lules, especialment en el material genètic o ADN. Aquestes substàncies nocives són la causa fonamental de l'envelliment de la pell i que aquesta perdi la seva capacitat per eliminar els radicals lliures i protegir-se de l'estrès oxidatiu. Per això la importància d'ingerir en la dieta antioxidants (o vitamines) que resulten beneficiosos per a la protecció general de la salut. Anàlogament al que passa al món animal, molts vegetals utilitzen els antioxidants com a mecanismes de fotoprotecció que ells mateixos sintetitzen per guarir-se en condicions d'estrès. Aquests mecanismes permeten a la planta reduir el dany oxidatiu, i fins i tot la mort, que les substàncies nocives poden causar a l'organisme. Concretament, les plantes dels ecosistemes mediterranis estan exposades a diversos factors ambientals adversos durant tot l'any, des de la sequera durant els estius càlids i secs fins a l'estrès per fred a causa de la davallada típica de les temperatures durant l'hivern. Per això, és de gran interès l'estudi de les plantes en els seus ambients naturals i conèixer quins mecanismes de protecció presenten, objecte d'estudi molt present en els estudis d'aquest equip d'investigació de la UB. En aquest treball s'investiguen els mecanismes de fotoprotecció del margalló al llarg de les variacions climàtiques típiques mediterrànies al Parc Natural del Garraf. El margalló, espècie tolerant a la fotoinhibició Per primera vegada, el treball publicat descriu el margalló com a espècie tolerant a la fotoinhibició, estat d'estrès que es genera en condicions adverses durant l'hivern i esforços reproductius en aquesta espècie. Aquesta tolerància s'aconsegueix a través de l'activació del cicle de la xantofil·les, uns pigments fotosintètics més resistents a l'oxidació que les clorofil·les i que ajuden a dissipar l'excés d'energia (en condicions d'estrès) en forma de calor i així evitar el dany oxidatiu. Sorprenentment, s'ha observat que el margalló pateix més estrès (fotoinhibició) durant l'hivern, que durant l'estiu. Durant la fotoinhibició de l'hivern, les plantes són capaces de superar els efectes nocius de l'estrès per baixes temperatures combinat amb l'alta radiació solar. També s'ha observat que les plantes durant l'època reproductiva a l'estiu resten força estressades, si bé passat aquest període també són capaces de recuperar-se. En resum, ni les baixes temperatures durant l'hivern, ni l'esforç reproductiu durant l'estiu condueixen a danys irreversibles en l'aparell fotosintètic de les plantes. La importància ecològica d'aquesta palmera i la seva elevada capacitat de fotoprotecció demostrada en aquest estudi corroboren una bona adaptabilitat a moltes de les pertorbacions a les quals es veu sotmesa, així com els bons resultats de desenvolupament i regeneració d'aquesta espècie en els indrets on habita de forma natural.

LIFE MONTSERRAT L´Informatiu dels parcs presenta el segon butlletí del programa Life Montserrat. Ha aparegut el segon Butlletí del projecte LIFE Montserrat S'edita amb una periodicitat semestral en català, castellà i anglès 26/09/2016

Capçalera del 2n butlletí. Autor: LIFE Montserrat Ja podeu consultar el segon butlletí semestral del projecte LIFE Montserrat, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea que té l'objectiu de crear una infraestructura verda al voltant de Montserrat amb la qual prevenir grans incendis forestals i afavorir la biodiversitat. El butlletí, semestral i editat en català, castellà i anglès, recull les notícies aparegudes en els darrers mesos lligades al projecte. La creació de l'Associació de

Ramaders de Montserrat; la visita d'una delegació de ramaders i tècnics del LIFE Montserrat al Baix Camp i el Priorat, amb l'objectiu de seleccionar les races de cabres que més s'ajusten a les necessitats de cada ramader, o la compra d'un ramat de noranta-dues cabres de raça celtibèrica que començaran a pasturar a la serra de Can Rubió, una de les zones estratègiques per a la prevenció d'incendis al sud de la muntanya de Montserrat, entre Collbató i Esparreguera, són alguns dels temes que trobareu al 2n butlletí. I és que si durant l'any 2015 l'impuls principal del projecte LIFE Montserrat va estar centrat en els treballs forestals, en el primer semestre del 2016 els esforços s'han focalitzat en la posada en marxa de les unitats de gestió ramadera. Altres notícies fan referència a les reunions informatives de l'equip del LIFE Montserrat amb els representants dels ajuntaments implicats; la participació a la Festa Alícia't 2016, i la presentació del projecte a l'assemblea de la Federació Catalana d'Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT). Si esteu interessats a rebre el Butlletí semestral LIFE Montserrat, doneu-vos d'alta com a subscriptors a l'enllaç en l'idioma en què desitgeu llegir-lo. El LIFE Montserrat és un projecte coordinat per la Diputació de Barcelona en el qual participen també altres socis (Patronat de la Muntanya de Montserrat, Bombers de la Generalitat, Departament d'Agricultura, Associació de Propietaris Forestals de Montserrat i Fundació Catalunya-La Pedrera) i que compta amb el cofinançament de la Unió Europea. El seu objectiu primordial és la creació d'una infraestructura verda al voltant de Montserrat que ajudi a la prevenció d'incendis forestals i afavoreixi la biodiversitat. La iniciativa contempla tota una sèrie d'accions de comunicació gestionades des de la Fundació Catalunya-La Pedrera que inclouen la preparació i difusió de materials informatius i divulgatius. És precisament en aquest marc que s'ha concebut la posada en marxa del butlletí. Per tal de fer-vos una idea acurada del projecte en tan sols quatre minuts, us recomanem el vídeo següent.

https://www.youtube.com/watch?v=uOxvt4GKn7Q

FENAL

Informa Vicenç Roig que, durant el seguiment de la migració des del Tabor, va observar com el fenassar situat al costat de la torre de guaita era completament sec. Sense ni una fulla verda. Després de les pluges es va començar a veure com brotaven fulles verdes de la majoria de fenals.

Una mostra més de la important sequera que s´ha patit i que només s´ha començat a compensar amb les pluges del setembre.

SEQUERA Aquest estiu hem patit una important sequera per la manca de pluges, que s´arrossegava de l´any anterior. Només les últimes pluges de finals de setembre han ajudat a mitigar la falta d´aigua. Reproduïm una nota informativa del butlletí de Medi Ambient. Manca de pluges El volum de reserves és fruit d’una bona gestió dels recursos hídrics, sumat a l’estalvi en el consum 26/08/2016

Catalunya està travessant una forta sequera pluviomètrica. En alguns punts de Catalunya, com ara Barcelona, portem acumulats més de 14 mesos sense precipitacions significatives. Malgrat la situació, l’Agència Catalana de l’Aigua explica que la sequera pluviomètrica no implica que alhora es produeixi una situació de sequera hidrològica. Tot i que els embassaments a les conques internes de Catalunya es troben aquesta setmana al voltant del 62%, clarament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys (del 75%), la situació de les reserves és de normalitat i ara per ara, estan assegurades les demandes d’aigua per a l’abastament, el reg i els cabals mínims fins la primavera del 2017. Aquest volum de reserves es fruit d’una bona gestió dels recursos hídrics, sumat a l’estalvi en el consum (especialment en l’àmbit domèstic) que s’ha consolidat des de la darrera sequera del 2008 i que ens ha situat en un dels ratis més baixos d’Europa, amb una mitjana de 113 litres per persona i dia

a Catalunya. L’Agència Catalana de l’Aigua també apunta que els cabals dels rius (aigües amunt dels embassaments) s’han reduït més del 20% durant els darrers 30 anys; i que això es deu en part a l’augment sostingut de les temperatures i l’alteració del bosc, que creix a cotes més elevades.

I CONGRÉS DE TRANSHUMÀNCIA I CAMINS RAMADERS DE CATALUNYA L´Informatiu dels parcs, de la Diputació de Barcelona, informa de la col·laboració del Parc del Foix amb el I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya. Ara recordem l´esforç de Xavier Parellada per trobar l´itinerari de la carrerada al seu pas pel municipi de Torrelles de Llobregat. Reproduïm la nota informativa. El 21 i 22 d'octubre a Santa Margarida i els Monjos El Parc del Foix col·labora amb el I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya 26/09/2016

Transhumància. Autor: XPN Ja us podeu inscriure al I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya que es desenvoluparà els propers 7 d'octubre a Lleida, 21 i 22 d'octubre a Santa Margarida i els Monjos (amb la col·laboració del Parc del Foix) i 28 i 29 d'octubre a Tremp. Les transformacions socials i econòmiques de la societat catalana al llarg del segle XX i, en particular, del món rural han comportat una davallada significativa de la ramaderia extensiva i la transhumància, el despoblament de moltes de les zones ramaderes de muntanya i la reducció de la transhumància i de l'ús dels camins ramaders. El I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya vol ser la plataforma a partir de la qual es posi en valor la transhumància i la xarxa de camins ramaders de Catalunya i es generi coneixement, es difongui i es contribueixi a salvaguardar aquest patrimoni.

La fita del congrés és generar línies de treball consensuades entre tots els sectors, des del camp de la recerca científica i acadèmica fins als usuaris que practiquen aquesta activitat, els promotors de nous usos de les infraestructures i la població en general. El congrés s'estructura en els àmbits temàtics següents: · 7 d'octubre. Lleida Eix 1. Els camins ramaders. La infraestructura de les xarxes transhumants, els equipaments associats, el marc legal, la gestió i la planificació de les actuacions de manteniment i millora. · 21 i 22 d'octubre. Santa Margarida i els Monjos. Molí del Foix. Eix 2. Usos complementaris. Aprofitament turístic. Recuperació i valorització d'un patrimoni cultural i natural. · 28 i 29 d'octubre. Tremp Eix 3. Activitat i usos transhumants. L'activitat ramadera transhumant a Catalunya, situació i propostes de millora. El futur de la ramaderia extensiva. La PAC. Durant tot el congrés s'oferiran ponències, taules de treball i experiències i visites organitzades al voltant dels diferents eixos temàtics. Consulteu el programa complet a l'enllaç següent. http://transhumancia.cat/ca/programa/ El I Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya està organitzat per la Fundació del Món Rural i l'Institut per al Desenvolupament i Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i compta amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, l'Ajuntament de Tremps, l'Ajuntament de Santa Margarida i el Monjos, el Parc del Foix i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

188 AGENDA OCTUBRE 2016

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 24 d´octubre, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 24 d´octubre, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 2 d´octubre, a les 19,30 hores, a can Sostres. Sortida de camp per fer el Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia és obert a tothom. Dissabte, 8 i diumenge, 9 d´octubre. Sortida naturalista: La brama del cérvol a Tornafort. Dimecres, 12 d´octubre, a les 16 hores, al peu de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració de les aus planejadores. Diumenge, 16 d´octubre, a les 16 hores. Sortida de camp per revisar el Catàleg d´arbres singulars. Diumenge, 23 d´octubre, a les 16 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Dilluns, 31 d´octubre. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes d´octubre del 15è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 2 d'octubre. 11a Marató ornitològica cooperativa al Delta del Llobregat. Onzena edició de la marató ornitològica no competitiva dins dels espais no estrictament protegits al delta del Llobregat. Repartits en diferents equips, es prospectaran diversos indrets com ara Can Dimoni, la pineda de Gavà o la llera del riu Llobregat. Aquest cens aprofita el punt àlgid de la migració tardoral. Organitzat per DEPANA i S.O.S. Delta Llobregat. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org Dimecres, 5 d´octubre, a les 21,30 hores, a la sala d´actes de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Reunió de la Coordinadora Cultural, per confeccionar el calendari del nou curs. Dissabte, 8 d´octubre, a la tarda, al parc natural Sant Llorenç del Munt i Serra de l´Obac. Sortida d´aranyes. Coneixerem les diverses espècies d´aranyes que viuen en aquest espai i també podrem fotografiar-les. A càrrec d´ôscar Méndez. Organitzat per l´ADENC. T. 937171887. www.adenc.cat

Diumenge, 9 d´octubre, de les 9 a les 14 hores, a Montroig del camp. Sortida naturalista: L´Areny i l´ermita de la Roca. Coneixeren una part del Baix Camp de gran interès històric i natural. Ens mourem per indrets on l’home ha intervingut deixant la seva empremta des de fa mil·lennis fins a èpoques recents. La màquia mediterrània sobre el gres vermell ens farà gaudir d’un paisatge espectacular en una caminada sense gaire dificultat. A càrrec de Marina Castells. Organitzada pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dilluns, 10 d´octubre, a les 19,30 hores, a la sala d´actes de l´Ajuntament de Torrelles de Llobregat. Reunió del Consell Local de Medi Ambient. Dijous, 13 d'octubre, a les 20 hores, a la Llibreria Horitzons, C/València, 149 (BCN). Xerrada sobre l'illa de Gotland (Suècia). Xerrada audiovisual sobre l’illa de Gotland, al mar Bàltic, la seva importància estratègica com a punt de repòs per a molts ocells migratoris, el paisatge vegetal, els costums de la població autòctona, curiositats a comentar. "Gotland, al Bàltic, una illa plana, encerclada de coralls fòssils, com aturada en el Temps, plena de petits espais naturals protegits, de testimonis de glaceres, d'Història antiga i de lliçons vivents de Geologia". A càrrec de Joan Cuyàs. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Diumenge, 16 d'octubre, al Garraf. El Garraf, paradís geològic. Recorregut per dins del parc Natural del Garraf, on estudiarem les seves particularitats geològiques, com ara les roques calcàries i dolomitiques que donen lloc a la gran abundància d’avencs i coves que s’hi troben. També ho aprofitarem per a l'observació d’ocells, rastres i flora. Organitzada per Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dimecres, 19 d´octubre, a les 21 hores, a cal Ros (Major, 9). Reunió del Comissió Municipal CEM de Torrelles de Llobregat. Dissabte, 22 d´octubre, al matí. Sortida de botànica. Serra de l´Obac. Primer anirem a la carena del Teix i després passejarem des de la casa nova de l´Obac fins a la font de la Portella passant per la casa vella i pel pou de glaç de baix. Coneixerem espècies com el teix, l´auró negre, boix, aladern, fals aladern, arboç, lloreret, marfull, etc. A càrrec d´Àngel Hernandez Cardona, botànic. Organitzat per l´ADENC. T. 937171887. www.adenc.cat

Diumenge, 23 d'octubre, al matí. Acció forestal a Collserola. Tasques de manteniment dels arbres i arbustos replantats en actuacions anteriors i eliminació d’espècies invasores. Neteja a fons de l’espai. Organitzada pel GAF de Depana. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org