19. ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE EL TIR EN ETAPES DE … · Busquem prou varietat en els exercicis proposats, o sempre repetim els mateixos pel treball del tir?; La societat actual

Programa Escoles de Bàsquet “Algunes consideracions sobre el tir en etapes de formació” Quadern Tècnic n. 19 / pàgina 1 Autors: Grup d’Entrenadors Escola Els Arcs

19. ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE EL TIR EN ETAPES DE FORMACIÓ 1.- Presentació

Creiem que l’acció de tirar a cistella requereix d’una menció molt especial. És el fonament per excel·lència, és l’acció sublim del bàsquet, és l’última acció on tot l’equip diposita les seves esperances de triomf.

El mític jugador Larry Bird, explicava de la seva especialitat: “El tir

genera una excitació molt especial. En basquetbol, el tir és allò més important i emocionant; és el tot o el res, aconseguir diana o fallar, tot això en un tres i no res”.

Si fem un breu anàlisi del reglament trobem que:

Art1. Definició: • 1.1.: (...). L’objectiu de cada equip és introduir la pilota dins la

cistella de l’adversari i impedir que l’adversari s’apoderi de la pilota o bé que encistelli.

• 1.4.: Un partit és guanyat per l’equip que ha marcat més punts al final del temps de joc (...).

Això redueix el “ficar cistella”, com l’objectiu prioritari del bàsquet.

Totes les accions ofensives del joc haurien d’aconseguir un bon llançament, haurien de trobar l’objectiu preat: “ficar cistella”, aconseguir punts pel meu equip.

Amb el tir es compleix l’objectiu del joc: encistellar; és l’acció que

més fa vibrar a espectadors i tècnics; és la tasca preferida dels nens i de quasi tots els jugadors formats (Sáenz, P. I Ibáñez, S.)

És per això que creiem oportú reflectir un seguit de qüestions, amb

l’objectiu de generar profundes reflexions.


2.- Reflexions multidisciplinars

Entenem quin és l’objectiu únic del joc del basquetbol?, prioritzem el seu desenvolupament?;

Dediquem el suficient temps i esforç dels nostres entrenaments al tir?;

Hauríem d’ensenyar la tècnica idíl·lica dels diferents tipus de tir?, segur que sí, però; a partir de quina edat?, com ensenyar-ho?, ...;

És millor estandarditzar el tir o optimitzar la seva execució en múltiples situacions diverses (desequilibris, diferents alçades, pilotes variades,...)?;

Les dimensions de la pilota, l’alçada de la cistella, i el propi reglament; estan adaptats a les diferents edats i característiques dels jugadors/es?;

El nen/a està condicionalment preparat per treballar el model gestual professional del tir?, a partir de quina edat?, com treballar l’aspecte condicional relacionat amb el tir?;

Treballem el tir des d’un vessant cognitiu, amb constant pressa de decisions?, busquem diferents situacions cognitives aproximant-nos i, fins i tot, superant la situació real de joc?;

Busquem prou varietat en els exercicis proposats, o sempre repetim els mateixos pel treball del tir?;

La societat actual ajuda a generar bons tiradors o premia accions molt més espectaculars?;

Treballem l’important vessant psicològica del tir?, de quina manera?, amb quina planificació seqüencial?.

Podríem realitzar una reflexió molt més acurada i exhaustiva, però

creiem que aquestes són un ventall significatiu d’aquelles qüestions que preocupen o haurien de preocupar a la majoria d’entrenadors/es. 3.- Declaració d’humilitat en relació a aquestes consideracions

Aquest quadern no pretén, ni molt menys,

respondre a totes les reflexions apuntades anteriorment. La intenció del mateix només procura reflectir unes opinions personals, i discutibles, en relació al treball del tir al llarg de les primeres etapes de formació. És dons aquesta opinió, la que passem a desenvolupar.


4.- Clasificació del tir

Existeix molta bibliografia amb diferents classificacions de tipologia de tir. De totes elles pensem oportú mostrar la realitzada pels professors Pedro Saenz-López i Sergio José Ibáñez de Godoy.

Aquesta classificació pretén no oblidar-se de cap tipologia de tir

que puguem observar en un partit. Per fer-la més complerta diferencien els tipus de tir en funció de diferents variables. La combinació de tots ells donaran un amplia gamma d’accions que podem trobar en relació al tir.

Aquests autors destaquen la relació existent entre la distància del

llançament i la precisió del mateix; apuntant que quan més a prop de la cistella es realitza el tir, incrementa l’oposició i dificultat del llançament, disminuint considerablement la importància de l’execució tècnica. En canvi quan el llançament és llunyà, aquest implica major precisió, és el moment on l’estandardització del llançament pren un protagonisme fonamental.

VARIABLES TIPOLOGIA ACCIÓ DEL BRAÇ ESTÀNDARD, GANXO, SAFATA, PALMEIG,

ESMATXADA, ARO PASSAT, ALTRES ACCIÓ PRÈVIA TÈCNICO-TÀCTICA

BOT, RECEPCIÓ, PIVOT, GIR A L’AIRE, FINTA, REBOT, ATURADA

ACCIÓ ANTERIOR DE LES CAMES

DES D’ATURAT, EN MOVIMENT (ATURADA 1 TEMPS, 2 TEMPS)

ACCIÓ FINAL DE LES CAMES

SENSE SALT, AMB SALT (AMB UN PEU O AMB ELS 2 PEUS SIMULTÀNIS)

ORIENTACIÓ CORPORAL

DE FRONT A L’ARO, LATERAL, D’ESQUENES

DIRECCIÓ DE LA PILOTA

DIRECTE A L’ARO, A TAULER

DISTÀNCIA A PROP DE CISTELLA (dins de la zona), A MITJA DISTÀNCIA (4-6 metres), LLARGA DISTÀNCIA (més de 6 metres)

OPOSICIÓ OBSTACLES (SENSE O AMB OBSTACLES), OPOSICIÓ (SENSE O AMB OPOSICIÓ)

PUNTUACIÓ 1 PUNT (tir lliure), 2 PUNTS, 3 PUNTS (més enllà de 6,25m.)

Quadre 1. SAENZ, P. – IBÀÑEZ, S. (1994): El tiro: clasificación, evaluación y su entrenamiento en cada categoría. In. Clínic nº 27. Pp. 29


5.- Anàlisi del tir en relació a les diferents etapes de formació

Abans de parlar del tir, ens agradaria deixar clar que el treball que es proposa per cadascuna de les etapes, vindrà supeditat al nivell dels jugadors/es al quals vagi dirigit. No podem oblidar les necessitats individuals que poden presentar els diferents jugadors/es que composen el nostre equip, podent avançar o retardar el tipus de treball en relació al seu nivell i necessitats personals, tendint, sempre que sigui possible, al treball individualitzat.

• 5.1. El tir en les Escoles de Bàsquet:

Aquest és un moment de l’etapa esportiva on el tir pren relatiu protagonisme. Els nens i nenes d’aquesta edat haurien de trobar plaer en el tir, sense més, és el moment del “baby-bàsquet”; pilotes i cistelles adaptades a les característiques antropomètriques dels nens/es (realment el material de baby-bàsquet és l’adequat?).

En aquesta etapa hauríem de treballar el tir com a forma

inespecífica, i integrada dins de múltiples jocs de precisió, d’equilibri, de lateralitat. És fonamental experimentar amb diferents mòbils (“ringos”, pilotes, cèrcols, objectes, ...) i amb llançaments orientats a múltiples objectius (cistelles, porteries, cèrcols, línies, persones, ...).

Podem iniciar un treball més específic, orientat a la millora del tir

del bàsquet, desenvolupant certs aspectes:

L’objectiu simple del tir és ficar cistella, aconseguir plaer ficant cistelles.

Caldria donar importància a l’orientació corporal alhora del llançament, acostumar al nen/a a estar correctament orientat a cistella.

Treballar la flexió de genolls, donant molta importància a la fluïdesa del moviment d’extensió i aprofitament sincrònic de tot el cos.

Buscar llançaments on la pilota surti per sobre de la cintura, sense donar gaire importància a l’alçada del llançament.

Prioritzar els llançaments on la trajectòria sigui parabòlica, aconsellant no utilitzar aquelles trajectòries més rectilínies preferides pels nens/es.

Obligar a realitzar el llançament en situació d’equilibri corporal, reduint aquells llançaments on trobem un greu desequilibri.

Animar i reforçar la decisió dels llançaments on el jugador estigui sense oposició defensiva, premiar aquests moments cognitius de tir.


• 5.2. El tir en la etapa Pre-Mini:

Ens trobem en l’inici del tir com a element important del bàsquet. En aquesta etapa no podem oblidar el treball que realitzaven anteriorment (motricitat general, jocs de precisió, ...), però si que hauríem de marcar uns objectius de treball específics del tir:

Experimentar una gran quantitat i

varietat de llançaments. Prioritzar els jocs amb objectiu

horitzontal (cistelles, cèrcols, espais delimitats a terra, ...).

Treball d’anàlisi de trajectòries de llançament. És fonamental que el nen/a aprengui a realitzar llançaments amb trajectòries parabòliques òptimes. Els nens/es d’aquesta edat cometen l’error d’intentar aconseguir cistella de forma ràpida, amb trajectòries rectes i no parabòliques.

Procurar trobar un gest de llançament complert, coordinat, continu, natural, fluid.

Fomentar la creativitat de llançament.

Anar matisant la gestualitat específica del bàsquet; a nivell de procurar el llançament amb una sola mà, així com l’extensió complerta del braç executor, i de l’últim cop de canell.

Anar incrementant palatinament l’alçada de sortida de la pilota en el llançament, donant l’alçada del pit com a referència d’un correcte llançament.

Seguir emfatitzant en una correcta orientació corporal, “encarat a la cistella”.


Exercicis pràctics:

• Varietat de jocs de precisió amb varietat de materials (“ringos”, pilotes diverses, aros, ...);

o La guerra dels móns: on consisteix en desplaçar un objecte al camp contrari, a partir de llançaments de pilotes des de fora de l’espai.

o Relleus de precisió: típics relleus on existeix una tasca de precisió que si aconsegueixes, redueixes considerablement la distància a recórrer per donar el relleu.

o Jocs de “matar”, amb infinitat d’opcions.

• Tasques simples de caire coordinatiu: o Llançament de pilota per que caigui en una determinada

línia, cercle, aro, ... o Auto-llançaments a la paret, o Assegut a terra, llançament i recepció de diferents

objectes, o Idèntic anterior exercici però estirat a terra.

• Rodes tècniques on prioritzarem: o Molt volum d’execució. o Dinamisme en el llançament, buscant compaginar

llançaments estàtiques amb múltiples opcions de finalització en moviment (entrades variades).

o Formes jugades amb cert tarannà competitiu.

• Jocs populars de llançament: o K.O. o La caixa. o El burro. o 21.

• Situacions de joc on:

o Canviem la dimensió de l’aro, utilitzant aros de plàstic de grans dimensions.

o Cistelles alçades de korffball. o Cordes suspeses que delimiten una alçada mínima del

llançament, forçant així trajectòries molt parabòliques. o Varies pilotes per incrementar el nombre de llançaments. o Diferents tipologies de mòbils.


• 5.3. El tir en la etapa Mini:

Aquest és un bon moment per treballar el tir des d’un vessant més coordinatiu (tècnica), adaptada, però, a les possibilitats individuals dels nostres jugadors/es. És un moment on el patró motriu dels nostres jugadors/es obté certa estabilitat; les dimensions de la pilota i l’alçada de la cistella es troben, generalment, adaptades a les seves característiques anatòmiques. Ens trobem, doncs, en un moment òptim (fase sensible) per iniciar alguns aspectes de la tècnica individual del tir:

És fonamental el treball de motricitat

específica del basquetbol orientat al domini corporal: equilibris, coordinació de peus (aturades, pivots/reversos), fluïdesa de moviment (turmells, genolls, maluc, abdominal, espatlla, colze, canell i dits).

Prioritzarem esforços en el treball de la orientació cap a l’objectiu, procurant conscienciejar als nostres jugadors/es de la importància d’una correcta orientació corporal per millorar la efectivitat dels nostres llançaments.

Treballarem el tir estàtic, el tir prèvia aturada (des de bot o recepció en carrera), i tendirem a un treball variat, natural i poc tècnic dels tirs en moviment (entrades en dos temps, a peu perdut, peu canviat, ...).

Conceptualitzar els llançaments en moviment des d’una perspectiva d’exterior i interior en relació a la cistella, i de lluny o a prop del defensor. Per exemple entendre l’entrada a cistella com peu exterior, peu interior i llançament amb mà llunyana al defensa; i no com actualment parlem de dreta, esquerra i tiro amb la dreta.

Entendre la personalització del tir dels diferents jugadors/es, sobretot a nivell de l’alçada de la pressa de pilota, emfatitzant en aquells errors tècnics de vital importància en la seva etapa formativa: no flexió de genolls, moviment poc fluid, extensió parcial del braç, manca de l’últim cop de canell, incorrecte rotació final de canell.


Desenvolupar exercicis sense oblidar el vessant cognitiu (tàctica)

del tir. Contemplar una reglamentació diferent en les situacions reals de

joc, generant un espai de màxim valor (triple) i fàcil accés pels jugadors/es (fora de l’ampolla).

No podem oblidar el factor lúdic i competitiu del tir, procurant mantenir-ho omnipresent en els nostres exercicis (concursos de llançament).

Aconseguir un elevat volum de repeticions de llançament en les nostres sessions.


• Varietat de formes jugades on el factor lúdic i competitiu prenen especial protagonisme (exercicis dissenyats per Joan Cortés):

Nom: Assalt a la banca Descripció: Es juga amb els dos aros i s’estableix un d’ells com la banca. L’altre és l’aro de tir per tothom. L’objectiu és assaltar la banca, com es fa? Quan s’aconsegueixen “x” bàsquets a l’aro de tir puc anar a efectuar dos llançaments a la banca, per cada cistella que fico, li resto un punt a la banca (que comença amb deu punts), qui abans buidi la banca guanya! Variants:

- Combinació de diferents posicions i tipus de tirs - Incloure un “policia”, que sigui l’encarregat de tornar la banca de

cadascú a deu mitjançant relacions de repte, com pot ser, ficar “x” bàsquets abans que l’altre, o el primer que fica “x” bàsquets seguits guanya, sempre, dins la dinàmica del joc.

Nom: Composició de lletres Descripció: L’objectiu és conformar una paraula amb totes les seves lletres, sabent que cada lletra requereix d’un objectiu i tasca per poder ser agafada. Exemple: conformar la paraula ÀRBITRE (millor si estan relacionades amb el bàsquet);

Lletra A: Aconseguir encistellar tres entrades per la dreta sortint des de mig camp. Lletra R: Anotar sis tirs que toquin prèviament el taulell i tirant de fora l’ampolla. Lletra B: Fer 3/5 en tirs lliures. Lletra I: Aconseguir 23 punts exactes sense tirar de dins l’ampolla. Lletra T: Aconseguir dos bàsquets per darrera del taulell.


Lletra R: Aconseguir encistellar tres entrades a peu perdut per l’esquerra. Lletra E: Aconseguir anotar quatre cistelles tirant de forma diferent (ganxo, d’esquenes, de cara, a peu coix, amb una sola mà,...)

Comentari: Aquest joc requereix, prèviament, tenir preparats en papers tantes lletres com jugadors siguin. Nom: Mercat de fitxatges Descripció: Es tira per parelles, l’objectiu és assolir sis punts. Cada cop que fiquem tres bàsquets (entre la parella) sumem un punt. El funcionament és el següent: Qui fica bàsquet segueix tirant fins que falla (l’altre de la parella agafa el rebot), i quan s’arriba a tres els dos jugadors sumen punt. El component de la parella que anota la cistella número tres té dret a anar al mig camp i fitxar el company que s’està esperant. L’altre de la parella que no ha anotat la tercera cistella s’espera a que vingui algú a fitxar-lo. Nom: Memotir Descripció: Es formen parelles i s’escull un/a explorador/a. La feina de l’explorador/a serà la d’aparellar els jugadors/es, per tan, durant la construcció d’aquestes parelles romandrà amb els ulls tancats o en algun lloc on no pugui veure qui formen parella. La tasca de cada parella és la d’assignar-se un tipus de tir, cada parella en tindrà un diferent, però els dos de la parella hauran de fer el mateix, executant-lo de la forma més exacta possible. El fet de que tots els jugadors juguin al mateix temps, sense cap orientació definida i tirant un cop a cada aro, provocarà la confusió de l’explorador, que haurà d’anar identificant quins jugadors/es són parella. Exemple de tipus de tirs que podem assignar:

- Entrada marcant els passos dreta – esquerra, - Entrada marcant els passos esquerra – dreta, - Entrada a peu perdut per la dreta, - Entrada a peu perdut per l’esquerra, - Entrada a peu canviat per la dreta, - Entrada a peu canviat per l’esquerra,

Comentari: A totes aquestes opcions es poden afegir les diferents finalitzacions (aro passat, ganxo...) i també les diferents formes d’establir els passos (paral·lels al taulell, un curt i un llarg, un llarg i l’altre curt...) Nom: El Cincball Descripció: L’objectiu del joc és aconseguir encistellar la pilota número cinc. Es juga per parelles i es disposen 5 pilotes, establint quina serà la número 5 (pot ser de color diferent, es pot apartar, ...). Guanya qui fica el tercer bàsquet amb la pilota “5”, entenent que abans s’han hagut d’anar eliminant les altres pilotes, ficant tres bàsquets amb cadascuna d’elles. Cap pilota es pot compartir excepte la “5”, és a dir, quant s’agafa una pilota no es pot deixar fins a eliminar-la (fins ficar tres bàsquets). Si s’arriba a un punt on


estan totes les pilotes eliminades, la “5” es comparteix tirant un cop cadascú, qui fiqui el bàsquet número tres, guanya el joc. Nom: Basquetgolf Descripció: Funciona igual que el golf. Es marquen 9 punts de sortida (situats a llocs que requereixin un nivell alt de força i precisió) L’objectiu és fer bàsquet amb els mínims tirs possibles, sabent que cada cop tiraré del lloc on agafi la pilota. Guanya qui acabi el circuit (9 llocs) amb els mínim tirs executats. Normes:

- El tir només serà vàlid si toca l’aro, si no toca, tornaré a tirar del lloc on estava i em comptarà com un tir.

- Puc sortir a buscar el rebot un cop la pilota hagi tocat l’aro. Comentari: es pot repetir l’exercici durant l’any, tres o quatre cops, i que guanyi qui hagi aconseguit el “handicap” més baix.

• Múltiples situacions de rodes tècniques d’execució del llançament, consolidant el llançament sobre bot, sobre recepció d’una passada o des d’auto-passada.

Sobre bot Sobre bot amb obstacles Auto-passada

Tir per parelles Sobre recepció Combinacions


• 5.4. El tir en la etapa Infantil:

Ens trobem enfront d’un dels moments crítics de l’evolució de qualsevol jugador/a. Existeixen infinitat de variables que dificultaran la nostra tasca docent:

Canvi d’etapa educacional dels nostres jugadors/es. Canvien de primària a secundària, donant pas a un moment d’incertesa important en les seves vides.

Canvi desproporcionat en les mides físiques de la pista de joc, passant a jugar en una cistella exageradament alta per molts dels jugadors.

En l’etapa infantil passem d’una pilota nº5 (mini) a una pilota nº7 (fiba), incrementant considerablement el tamany i pes de la mateixa.

És un moment de pic de creixement fisiològic ,molt important. Els nostres jugadors/es es troben en un moment de canvi proporcional molt destacable, reduint considerablement la seva capacitat coordinativa (palanques desproporcionades, manca de força, desequilibris, ...).

Aquesta etapa mostra un important grau d’abandonament, existeixen infinitat de motius per deixar aquest esport (amics, companys de l’altre sexe, estudis, altres motivacions i interessos).

És un moment on les capacitats cognitives i d’enteniment del joc mostra el seu màxim esplendor. És important aprofitar-ho.

Tots aquests canvis afecten molt a la tècnica apresa (aspecte destacat per nombrosos autors), és un moment on trobem necessària una etapa de reconstrucció dels aprenentatges previs. Haurem de dissenyar exercicis on recordem aspectes coordinatius ja treballats, amb suports cognitius de gran qualitat (treball tàctic).



• No oblidar les formes jugades, és molt important emfatitzar en el factor lúdic i competitiu dels nostres exercicis. En aquesta etapa podrem dissenyar exercicis on el component cognitiu tingui un pes important (seguir determinades seqüències, afegir ritmes, colors, rotacions, normatives).

• Desenvolupar un volum important d’exercicis de tir lliure,

prioritzant formes competitives (Michael Jordan, golf, poker, la caixa, a “x” bàsquets qui fica segueix, el repte, competicions per equips, premis i càstigs, 21, ...).

• Treball tècnic mitjançant circuits i rodes tota la pista. És un bon

moment pel treball de la resistència aeròbica (exercicis amb ritme mitjà i constant), encadenant múltiples gestos tècnics per tal d’anar reconstruint els patrons motrius (exercicis extrets d’apunts facilitats per l’Associació Catalana d’Entrenadors de Basquetbol):



• Realitzar tot tipus d’exercici on s’aguditzi l’aspecte cognitiu, la pressa de decisions. Per tal de millorar aquest aspecte utilitzarem prioritàriament tots aquells exercicis on existeixi defenses. Aquests poden estar condicionats (poca intensitat, només puntejar el llançament, no utilitzar els braços, només utilitzar la mà no hàbil, peus junts, ...). També seria important realitzar exercicis on el jugador tingui que estar pendent d’una estratègia, estar pendent de moltes coses (“tir intel·ligent”). Els exercicis que mostrem posteriorment estan dissenyats per Albert Taranilla i altres entrenadors de l’Escola Arcs.

o Exercici de tir amb oposició Objectius: Seleccionar el tir. Llançament ràpid. Desenvolupament: En grups de 3 jugadors. Dos jugadors separats una distància de 3 metres aproximadament es passen la pilota i amenacen amb tirar a cistella. Un tercer jugador, que defensa, prova de puntejar els tirs de ambdós jugadors. L’atacant que es cregui que pot llançar a cistella sense ser defensat tira. Normativa: Si fa bàsquet el defensa segueix defensant.

Si falla es canvia l’atacant pel defensa. Guanya el jugador que fica abans X bàsquets.

Variants: Es pot introduir l’opció que el llançador pugui lluitar pel rebot ofensiu.

o El 3 en Ratlla. Objectius: Crear una estratègia. Llançament amb pressió. Desenvolupament: Per parelles amb una pilota i aprofitant les línies de la zona. Cada jugador a d’aconseguir ficar 3 tirs consecutius des de una de les 3 bandes de l’ampolla:

La banda dreta (marcades per les posicions per agafar el rebot del tir lliure).

La banda esquerra (marcades per les posicions per agafar el rebot del tir lliure).

Des de les cantonades de la línia de tir lliure i des de el centre. Llançant alternativament cada jugador. Està prohibit defensar, però es permet fer sorolls i gestos per

desconcertar al tirador. Variants: Es pot introduir l’opció que el llançador pugui lluitar pel rebot per fer els torns de llançament.


o Tir puntejat per parelles. Objectius: Llançament amb situació cognitiva enfront un defensa. Desenvolupament: Per parelles amb una pilota, el jugador rep la passada del seu company, realitza un llançament i va a buscar el rebot. Una vegada té la pilota li passa al seu company i intenta puntejar el tir del company, una vegada defensat busca un nou espai de tir. Variants: Podem modular la defensa, fins i tot arribar a jugar un 1c1 amb normes tant pel defensor, com per l’atacant (nombre de bots, espai de finalització, tipologia de tir, ...).

o Ràpid de l’oest. Objectius: Llançament amb situació cognitiva enfront un defensa. Desenvolupament: Per parelles amb una pilota, els jugadors es realitzen passades a alta velocitat, en qualsevol moment un dels jugadors realitza una sortida per finalitzar, l’altre jugador intenta arribar a defensar. Variants: Podem definir la tipologia de llançament. També podem intercanviar l’atacant cada seqüència o definir x seqüències per ambdós jugadors.


o Aconseguint cons. Objectius: Llançament en diferents posicions amb situació cognitiva competitiva. Desenvolupament: Tots els jugadors disposen d’una pilota, l’objectiu és aconseguir més cons que la resta de companys. Per aconseguir un con tinc que realitzar la tasca predeterminada (per exemple 3 cistelles consecutives). Quan s’acaben els cons es fa recompte general. Variants: Podem ubicar cons de diferents colors, significant cada color una tasca a realitzar (cistelles a tauler, consecutives, amb la mà no hàbil, ...)

o Què hi ha algú?. Objectius: Llançament amb situació cognitiva de petita presa de decisió. Desenvolupament: Cada jugador amb pilota anirà realitzant llançaments. Haurà de prendre una simple decisió en funció del nombre de companys que trobi dins de l’ampolla (per exemple si hi ha 2 o més no podrà entrar dins de l’ampolla). Podem definir un temps o competir a puntuació. Variants: Podem variar la normativa (x jugadors, determinat nombre a la dreta o l’esquerra, dins de 6,25m., ...).


o Tir per equips amb oposició. Objectius: Llançament amb situació cognitiva per trobar el moment òptim. Desenvolupament: 2 equips (amb 2 pilotes) del mateix nombre de jugadors ubicats cada en diferents cistelles. Un dels jugadors de l’equip A anirà a defensar a la cistella B, i viceversa. Podem marcar 1’ de treball com a defensa per cadascun dels jugadors de l’equip, guanyant aquell grup que més cistelles aconsegueixi. Variants: Podem variar el nombre de pilotes, el nombre de defensors, el temps de llançament, les sèries, la puntuació, ...

o Roda de tir amb oposició. Objectius: Llançament en situacions d’1c1. Desenvolupament: Disposem els jugadors tal i com mostra el gràfic. Després de passar vaig a defensar a la diagonal contraria, i passo a la filera d’atacants, on rebré i atacaré, després agafaré el rebot i passaré a la filera de defensors. Variants: Modular la situació d’1c1 (el defensa no arriba, arriba just, juga l’1c1 amb o sense handicaps, ...).ç


• Són molt importants els exercicis en situacions reals: o Igualtats numèriques 1c1, 2c2, 3c3, 4c4, 5c5, o 6c6, on

es prioritari una tipologia de llançament, o on es juguen amb més d’una pilota, o es fiquen certes normes (seqüència dins ampolla/ fora ampolla, a taulell valor x3, cada bàsquet pots duplicar el valor o anul·lar el valor si fiques o no un tir lliure, obligació d’un determinat llançament, ...)

o Superioritats numèriques 1c0(+1), 2c1, 3c1(+1), ... o Inferioritats numèriques 1c2, 1(+1)c2, 2c3, ...

6.- Notes a destacar

• No hem definit la gestualitat dels diferents tipus de llançament. Això no vol dir que li prenguem importància a un dels factors determinants del bon llançador. Existeix molta bibliografia que defineix amb un grau de concreció extraordinari la tècnica individual, així com especifica els possibles errors més habituals en el seu aprenentatge.

• Paciència, confiança, caràcter, concentració, eficàcia, persuasió, instint, talent, mentalització, actitud, hàbit, ... són aspectes psicològics d’importància vital.

• Pràctica, treball, entrenament, repetició, automatització, ... són la base de sustentació del tirador. “Només conec 3 trucs per anotar: pràctica, pràctica i més pràctica”. Paul Pierce, jugador de Boston Celtics.

• La mecànica dels diferents tirs està extensament descrita i estandarditzada, però no podem oblidar que existeix una certa personalització del tir.

• És important entendre el concepte de selecció de tir. • Per tirar bé fa falta talent innat, però està clar que si no alimentes

aquest talent, no serveix per res. Els millors tiradors, “amén del don”, s’han fet a base d’hores i hores d’entrenament. Jo quan tenia la vostra edat no em cansava de tirar: acabaven els entrenaments i em quedava sòl o amb un amic a tirar, tirar, tirar, ... (Nacho Ordín, base del CB Granada).

• Per la seva importància i motivació, el tir hauria d’estar present en les tasques d’entrenament (Pintor, 1987).

• “Touch”, “follow-through”: “suposa una espècie de recompensa sentir com la pilota es desenganxa del tou dels dits, descriu un harmoniós arc sobre la cistella, i s’escolta l’inconfunsible brunzir de la pilota al fregar la xarxa de niló”, Larry Bird.


• El gran entrenador Lou Carnesecca dona uns consells en

referència al llançament: s’ha de jugar per aconseguir un bon llançament i no jugar pel tirador, sempre juguem mirant la cistella, utilitzar el quadrat del taulell, l’últim bot abans del llançament haurà de fer-se més fort, tirar significa que 4 companys han treballat per aquest tir.

• És interessant fer una ullada a les normes comuns a tots els tirs proposades per Eduardo Burgos: concentració, relaxació i rapidesa; recepció (una bona passada precedeix un bon llançament); posició i equilibri, coordinació; mecànica i execució; autocontrol, oportunitat (selecció de tir), confiança i fé, repetició i dedicació.

7.- Agraïments Voldria donar les meves més que sinceres gràcies al grup d’entrenadors que ha participat en la elaboració d’aquest document, compartint dia a dia experiències, idees, coneixements i en definitiva part de la seva vida: Albert Taranilla, Àlex Moñino, Àlex Teres, Alícia Montoro, David Burés, David Serrés, Ferran Canals, Javi Lozano, Joan Cortés, Luis Sabalza, Marcel·lí Massafret, Nacho Ibáñez, Pau García, Roger Alberich, Rubén Zubillaga, Sergi Cortés, Verónica Alonso, ... A tots vosaltres infinites gràcies; Richi Serrés.


7.- Bibliografia • ALDERETE, J.L. y OSMA, J.J. (1998): Baloncesto. Técnica individual

de ataque. Ed. Gymnos. Madrid. • ANDREU, P. y GARCÍA, V. (2002): Baloncesto. Ed. Martínez Roca.

Barcelona. • ASÍN, G. (1982): Mini-basket. Ed. Sintes. Hospitalet. • BEARD, B. (1988): El jugador completo de baloncesto. Ed. Hispano

Europea. Barcelona. • BEIRÁN, J.M. (2004): El tiro desde un punto de vista psicológico.

Document privat zonabasket.com • BIRD, L. y BISCHOFF, J. (1990): Baloncesto. El camino al éxito. Ed.

Hispano Europea. Barcelona. • BONHOMME, M. y HOSTAL, Ph. (1985): Premiers pas vers le basket.

Ed. Amphora. Paris. • BOSC, G. (2000) : Baloncesto. Iniciación y perfeccionamiento. Ed.

Hispano Europea. Barcelona. • BOSC, G. y GROSGEORGE, B. (1995): L'entraneur de basket-baIl.

VIGOT. Paris. • BOSC, G. y POULAIN, T. (1996): Baloncesto. De la escuela… a las

asociaciones deportivas. Ed. Agonos. Lleida. • BOULOIS, M. y TOUBOUL, G. (1987): Le baby basket. Ed. Amphora.

Paris. • BUCETA, J.M. (1998): Psicología del entrenamiento deportivo. Editorial

Dykinson. Madrid. • BURGOS, E. (2005): Tirar, pasar y botar. Ed. Wanceulen. Sevilla. • CARRILLO, A. y RODRÍGUEZ, J. (2004): El básquet a su medida.

Escuela de básquet de 6 a 8 años. Inde. Barcelona • COMAS, M. (1991): Baloncesto. Más que un juego. Editorial Gymnos.

Madrid. • COLOMA, M. – BRIZUELA, J. (1997): Iniciación al Baloncesto. Ed.

Imagen y deporte. Granada. • DAIUTO, M. (1981): Basquetbol. Metodología de la enseñanza.

Stadium. Buenos Aires. • DALE, J. (2003): El pistolero y otros especialistas. Publicat en internet. • DE VICENZI, J.P. (2000): Fichas de baloncesto. Ejercicios y juegos de

ataque y defensa. Ed. Hispano Europea. Barcelona. • DEAN, E.S. (1985): Baloncesto. Técnica y estrategia. Ed. Hispano

Europea. Barcelona. • DEL RIO, J. A. (1997): Metodología del baloncesto. Editorial

Paidotribo. Barcelona.


• DUNLAP, M. El tiro libre. Revista Clínic. • DUNLAP, M. El tiro libre. Revista Clínic. • ELENA, G. – SÁNCHEZ, C. (2001): Baloncesto básico. Ed. Kinesis.

Colombia. • ESPER, P.A. (2003): Estudio sobre el tamaño de balón ideal en

baloncesto para los jugadores de 13-14 años. Publicat en internet. • F.C.BQ.: Llibres de text dels diferents cursos de formació. • F.E.B.: Llibres de text dels diferents cursos de formació. • FAUCHER, D. (2002): Enseñar baloncesto a los jóvenes. Editorial

Paidotribo. Barcelona. • FOROUET, J. (1978): Cómo se hace un jugador de baloncesto. Ed.

Sintes. Barcelona. • GIMÉNEZ, F.J. – SÁENZ, P. (2003): Aspectos teóricos y prácticos de

la iniciación al balonceto. Ed. Wanceulen. España. • GIMENO, A. Los tiros libres. Revista Clínic. • GOLDSTEIN, S. (1994): The basketball coach's bible. Golden Aura

Publishing. Philadelphia. • HERNÁNDEZ, J. (1986): Baloncesto. Ed. De Vecchi. Barcelona. • HERNÁNDEZ, J. (1988): Baloncesto. Iniciación y perfeccionamiento.

Paidotribo. Barcelona. • HERNÁNDEZ, R. (2001): Ejercicios de 1 conrtra 1. La base del

baloncesto. Ed. Promolibro. Valencia. • HURLEY, J. La disciplina en el tiro. Revista Clínic. • ISAACS N.D. y MOTTA, D. (1988): Basketball. Keys to excellence.

Sports iIIustrated winner's circle books. New York. • JIMÉNEZ, C. Los tiros libres. Revista Clínic. • JIMÉZEZ, A. – VILLARROYA, A. (1993): Estudio biomecánico del tiro

libre. In. Sport & Medicina. • JORDANE, F. y MARTIN, J. (1999): Baloncesto. Bases para el alto

rendimiento. Ed. Hispano Europea. Barcelona. • JUNOY, J. (1996): Baloncesto. Ministerio de Educación y Cultura.

Madrid. • JUNOY, J. (1998): Programa pràctic per corretgir la mecànica de tir a

un jugador. Apunts F.C.BQ. • JUNOY, J. A vueltas con el tiro. Revista Clínic. • KING, G. (1981): Baloncesto. Ed. Pila Teleña. Madrid. • KIRKOV, D. (1982): Básquetbol. Ed. Stadium. Buenos Aires. • KNOWLES, R. (1997): El tiro. Apunts Clínic. • KNOWLES, R. (2004): Tir en moviment. Publicació interna ACEB. • LARUMBE, E. Entrenamiento psicológico para los tiros libres. Revista

Clínic. • LLORENTE, F. Ejercicios de tiro. (I) Revista Clínic. • LLORENTE, F. Ejercicios de tiro. (II) Revista Clínic.


• MALJKOVIC, B. (1990): El tiro: Ejercicios. In Clinic “Murcia-Costa Cálida”. AEEB.

• MANZANO, A. (2005): Baloncesto.Cómo formar al jugador completo. Ed. Gymnos. Madrid.

• MESSINA, E. El tiro: preparación mental y técnica. Revista Clínic. • MESSINA, E. Técnica para siempre; táctica para un día. Revista Clínic. • MIKES, J. (1986): Basketball fundamentals. Human Kinetics.

Champaign. USA. • MITJANA, J.C. Acción de tirar. Revista Clínic. • OLlVERA, J. (1993): 1.250 ejercicios y juegos en baloncesto. Ed.

Paidotribo. Barcelona. • PEYRÓ, A. (1991): Manual para las escuelas de baloncesto. Ed.

Gymnos. Madrid. • PEYRÓ, A. Y SAMPEDRO J. (1986): Pedagogía del baloncesto. Ed.

Miñón. Valladolid. • PINOTTI, F. El tiro es fundamental... como todo. Revista Clínic. • PRIMO, G. (1988): Baloncesto: el ataque. Ed. Martínez Roca.

Barcelona. • PUJOL, N. (1995): Curso de entrenador de baloncesto. Ed. De Vecchi.

Barcelona. • REITER, T. (1995): Basketball’s offensive sets. Masters Press. USA. • REVISTA FEB (2002): El tirador. Suplement tècnic nº 9. • RIBERA, D. (1988): Discusión sobre el control tónico segmentario en el

tiro según la edad y el sexo. In. RED Tomo IX, nº 1. • RODRÍGUEZ, A. (1998): Baloncesto. Técnica e táctica básica. Ed. Lea.

Galicia. • SAENZ, P. – IBÁÑEZ, S.J. El tiro: clasificación, evaluación y su

entrenamiento en cada categoría. Revista Clínic. • SAMPSON, K. La serie del tirador. Revista Clínic. • SHYATT, L. El tiro de 3 puntos: ya no es una broma. Revista Clínic. • VARY, P. (1988): 1.000 exercices et jeux de basket. VIGOT: París. • VELÁZQUEZ, M. (2001): La forma del tiro y la línea de 3 puntos en

mini. Publicat en internet. • VERGÉS, LL. (2001): Ànalisi del tir a cistella. Document lliurat al

Campus de Collell 2001. • VVAA. (2005): La mejora del tiro en baloncesto. Una aproximación

científica. Publicat en internet. • WISSEL, H. (2000): Baloncesto. Aprender y progresar. Ed. Paidotribo.

Barcelona.

Documents

19. ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE EL TIR EN ETAPES DE … · Busquem prou varietat en els exercicis proposats, o sempre repetim els mateixos pel treball del tir?; La societat actual