1968 20 ANYS 1988D'INDEPENDENTISME CATAU'&

Tortosa contra les drogues.L'Assemblea local del Movimet» de De-

fensa de la Terra, veiem amb molta preo-cupad() i per tant volem denunciar, l'altconsum de drogues que s'ha produit du-rant la setmana de les festes majorsTortosa.

De tothom és sabia el creixent consumde drogues entre .el .jovent, consumcupant i perillós a la nostra ciutat i comar-ca, i denigrant que aquest tràfec es faci enlocals póblics ben cèntrics, a la vista de totala gent i amb el passotisme de les autoritats.

El NIDT veo responsabilitats publiques,ja que es curiós que els !loes de Pestat es-panyol on mes es trafica són E dtal-Ilerriai Catalunya. La droga porta tt l'alienad()mental del jovent, alienant-lo delsmes socials i nacionals del nostre país.

A les nostres comarques hi la mol t s po-bles afectats per la droga, ara però, els tra-ficants han posat els seus ulls a Tortosa, iés hora de dir les coses ben clares, ja queels traficants denen tenir nom i cognom.11)1) han estat en aquest cas les capes mar-ginades, ni els drogaaddictes històrics, si-nd membres de la burgesia, nois i noies defamilia adinerada, que no tenen altra in-quietud que fer una activitat La» illegalcom el trafec cocaïna i heroïna, ¡Tri-plican t co aquest afer o senzillament inci-tant al consum a gran quantitat de joves,que si no fos per aquests «espavilats» mai00 arribarien al món de la droga dura.

El Moviment de Defensa de la Terrapensem lluitar contra la droga, contra allòque perjudiqui la nostra societat. Cal quetots els tortosins condemnim aquesta oc ti-vital que destrueix la vida de moltespersones.

El MDT aconsella a tots els pares i ma-res que vegin un mínim de consum de dro-ga en els seus fills, que investiguin la fontprimaria cl'on prové, i que no s'espantin deres, els traficants destrueixen la vida d'in-nocents i mereixen- el seu castic. Encaraque, sigui)] fills de pesones influents de lavida política i social de la nostra comunitat.

Assemblea del AIDT de Tortosa

El transvasament de l'Ebre.De sempre els ilidepenclentistes hem es-

tat, i estem, contra el transvasament de lesaigües de l'Ebre l'ora de la seva concaitaturaI.

Els arguments de la nostra oposició altransvasament a Tarragona (millor seria dira Cunit, nos 60 Km abans de Barcelonaprimer pas per al gran transvasament), ensón bastants, diferents i plenament raonats.Ja en moltes ocasions els hem manifestat,per tant no és aquest el moment de tornar-IM a fer, sí però que cal tornar a parlar-ned'un que, per desgràcia, esta d'actualitat:el lloc on es vol fer la caplaciö d'aigua.

Mai ens vam creme que la captació esluna, o que només es faria, seguint l'espe-rit de la Llei 18/81, que parla de les aigüesrecuperables a partir del revestiment delscanals.

Per tant, no haestat cap sorpresa aquestanova agressiä a la nostra terra, que a més

d'endur-se'ns .aigua de l'Ehre somboradors directes del finanornent del'obra, do no són també dels ciutadansd'aquestes terres els 5.529 milions de pes-setes que la Generalitat invertirà? Cinc milmilions que representen el 47,7% de la in-vesió total i que, junt amb el 27,6% inver-tit pels Ajuntaments beneficiats, representauna inversió del 75,3% del capital paliecontra noma un 24,7% de capital privat,en canvi a l'hora del consum d'aigua elsMunicipis disposaran del 56,4% i les em-preses en tindran el 43,6%. Esa dir, el sec-tor privat ami) capital multinacional es be-neficiari descaradámen t. del dinerja que invertint tres vegades menys obtin-dra quasi la mateixa aigua. Això si no es mo-difica % dones, aquests consums estansollicitats al ums de les, ja conegudes, am-pliacions industrials que un seguit d'em-preses petrogilint it i t tes doran a terme benaviat.

Si anys enrere slagués sortit rnassiva-ment al carrer, ocasions i convocatòries noen van faltar, i s'hagués pressionat de for-ma més massiva de la qua organitzacionsvari poder fer, ara les coses ben segur queserien diferents.

Perquè si greta per a la nostra terrael transvasament en si, encara s'agreujaramés amb les modificacions que sobre elsacords inicials s'hi vulguin introduir,

No podem permetre cap modificació, Lacaptació d'aigua directament des del ma-teix riu Ehre per mig dels pous de Camp-rodó, l'ampliació de la xarxa de conducci6,l'increment de cabdal, etc.. " s'han d'evi-tar. El futur d'aquesta terra depén denosal tres.

Defensem-lo .Assemblea del AIDT del Delta

750 natalici.El 750 aniversari no és altra cosa que el

dia en que la nostra Valencia compleixanys, després de l'entrada del rei En Jan-me I el Conqueridor en la ciutat. Així, Va-lencia qt ieda definitivament disgregada delmón iskunic i incorporada a la civil i tzaciód'Europa, incloent-se dins del domini cul-tural i lingüístic català i en la unitatea que represen tova ei nostre Rei.

,a celebrad() ha d'ésser genesfaca, és adir, hem de festejar el procés o maneracon) originat i no apocalíptica, que mésbé ens pot inspirar un horror sublim.

Den t d'exposar tot el (pw queda dels orí-gens i no al') que ha volgut substituir elsoriginals. Seria. d'espant veure una ciutatfestejant la seua genesi ami) una simbolo-gia apocalíptica d'ella mateixa. Tots reco-neguem que a la capitulació, els sarrains,el 28 de setembre hissaren el Penó de laConquesta, una de les senveres més ami-gues del món. Tan sois calaria una mica desolidaritat —que per aquestes terres n'hf.ha moka, sobre tot amb pobles bastantsallunyats— perä aquesta vegada amb no-sal tres mateixos, encara que ens coste unamiqueta méS:

Si som tan sensibles i canviem una pla-ca, podríem estalviar: provocacions, diners,guardians, judicis, hospitals, oci distes i d'al-

tres. No enganxant per tot arreu el símholdel yugo español. La bandera que ens ocu-pa en aquestes darreres línies, representauna altra Conquesta i aquesta té un altreaniversari. Ea joia d'aquest aniversari ésd'un altre tipos de gent, gent d'un alta,món.

Si el rei En Jaume I, tornara aquest 9d'octubre no volchlem que pensara que elrei és un altre, d'altra nissaga.

Nosal tres no hem pas capitulat.Jestis Bolinxes

Un resum amb el desig.Era un contineut crispat, bio poc 1 utvia

patit una guerra devastadora i els 'oiiiiie-tess de classe cmnpaven arreo, El proletarihavia assolit un poder important. Pere talsituad() no lluvia de di wat . . Traicionada perla tercera internacional estalinista, atol) lainjecci6 econòmica america] t i Pestat delbenestar, comença la desmobilització de laclasse obrera.

Som a les acaballes del segle, i el capi-talisme entra (»I crisi, a l'hora que el con-tinent ens subinergeix co la reconversió ro-bötica. Les organitzacions empresarials sóndominants, imposen polítiques de cost la-boral minim, noves formes d'autoritarismea partir de les polítiques de flexibilitzaci6de plantilla.

Per la p eseva part, el roltari, qtle haviaforjat el seu sentiment de classe en lesgrans naus industrials, que havia bastit lasolidaritat de classe en les grans Iluitesobreres, va disgregant-se paulatinam en t.Per una part, els que tendeixen a la mar-ginalització, i en segun lloe, els que, fruitde Pestat d'alienació eojuntural identifi-quen els seus interessos amb els dels quicompren la seva força de treball. Respec-te a aquests segons, pateixen el síndromed'aïllament electrenic, limitant les seves re-lacions a la pantalleta de Pordinador dinsla petita oficina amb la consciencia indivi-dualista que comporta; pateixen la desqua-lificació professional (ara ho fa tot la ma-quina, sols cal vigilar-la); pateixen la dis-gregació del mercat laboral, amb infinitatde tipos de contracte; pateixe» l'alienaciódels mitjans de comunicació, que el fanquedar-se a casa veient el vídeo, etc.

Agnestes eircuntst(tncies cojnionrals de-terminen un continent aml) considerablepan social (la pan del vençut) tot les opres-sives relacions laborals.

—A tot el continent?.No!. A Catalunya, Còrsega, Euskadi, Ir-

landa,... l'opressió nacional que pateixenpropicia a les seves classes populars un sen-timent d'unitat, de pertM)yer a .no pohleocupat i en Iluita, i, conseqüen tinent, aprendre consciencia de l'opressió patriar-cal i l'explotad() capitalista que tal situa-ció comporta.

I aquests pobles donen la «Nota», en micOntinent en pan, Iluitant aferrissadamentper la Unificació i la Independencia nacio-nal amb tots els mitjans que calgui, aixícom en la defensa dels interessos del po-ble treballador (la dona, els obrers, el jo-vent, el medi ambient.7.) fins la victòria.

Mane/ Si/.

2 [114]

,ru,ukzaj

FONS: ARXIUHISTÓI7Ze. CONC

El PSAN ha fet els seus primers vint anys. I hemde felicitar-nos-en perquè, realment, la continnitatd'una opció política nacional, la persistencia en la naftai la fidelitat a la causa del poble treballador . catalä fandel PSAN Un cas notable en la histeria contemporà-nia de Catalunya.

El PSAN és la concreció catalana Inés genuina delmarxisme cralliberament nacional que s'inicià, arreu,durant la dècada dels 60. Es, així mateix, el primerpartit d'implantació nacional en la història del poblecatalà. És, d'altra banda, el parta comunista del frontpatriòtic, és a dir, l'organització que aporta l'opció co-munista dintre de l'estratègia independentista cata-lana. El PSAN significa moltes coses per a Catalunyaque, sense ell, no hi serien perquè ningun altre, en-cara avui, no les pot garantir.

De vegades, gents mancades de paciencia (una deles principals virtuts revolucionàries) o sobrades d'am-bici() han canviat de sigles o n'han inventades de no-ves en un constant provar fórmules (gairebé sempreregionals) de pretesa salvació nacional. Tanmateix,la lluita d'alliberament nacional no h i ha cap pedrapolítico-filosofal a descobrir, tret del manteniment il'enfortiment de les organitzacions creades per gua-nyar la. unificació, la independència i el socialisme finsl'assoliment d'aquestos objectius, si Inés no. Així,dones, preparem-nos per vint anys més, que alesho-res ja hi faltarà poc.

Quan el PSAN va néixer hi havia Inés partit quemasses independentistes. Avui, el desequilibri s'ha in-vertit: l'anhel d'independència del poble català, si béés un reflex de la incidencia ideològica de l'indepen-dentisme organitzat, va molt més enllà de la seva—nostra— incidencia concreta organitzativa.

Oferim-los el PSAN i les altres organitzacions delfront patriòtic, amb la lluita per davant, que es llni-tant quan hom sent la necessitat d'organitzar-se.

[115] 3

-J

mes d'otubreDissabte, 8.

El premi d'assaig Joan Fuster 1988, en-globat en els Premis Ocduhre, Os guanyatex-aequo per Josep Cuja, amb l'obra Va-lencia: 750 anys de nació catalana.

Diumenge, 9.IvIcls d'un miler de persones es manifes-

ten a Valilfficia seguint la convocatbria delMoviment de Defensa de la Terra i d'al-tres l'orces polítiques. L'ampli bloc inde-pendentista segueix una pancarta anal) ellema «759 anys. Som catalans». La mani-festad() transcurre emnig d'un 'Mt desple-gament de la polida d'ocupació, que Pacer-dona. Durant la manifestad() és detingutun manifestant, M. Molina, i posteriormentel»presonat sota racusaclil de portar estrisl'ai ttodefensa.

Dimarts, 11.Unes setanta persones assisteixen a Gra-

nollers (Vallès Occidental) a un acte de so-lidaritat ainb Pero Bascompte organitzatper Passeniblea local del Moviment de De-fensa de la Terra, Hi intervenen Mont-serrat Bascompte, pel Secretariat Nacionali Padvocat Francesc Aman, Lacte el chutel cantautor Tallafocs.

-J

Diniecres, 12.Més (le dos mil persones es manifesten

pel centre de Barcelona seguint la convo-catòria de la Comissió Catalana Contra elCinquè Centenari. El Moviment de Defen-sa de la Terra, que bi (teína suport, agluti-na un bon nombre dels manifestants, sotael lema «Catalunya no es Espanya». Al fi-nal de la manifestació, al monum 'ent a Co-lom, hom tira a terra- el mästil de la >ban-dera espanyola, i hi cala lec. Un policia.és

• estonyinat quan intentava apagar-la. En re-presälia, la policía d'odipació detindrà, gai-rebé una hora després, Cine independen-tistes, entre els quals Salvador Balcells,membre del Goma& Exectitin dcl ['SANaixf com del Secretariat Nacional del MDT.Els altres detinguts sön Juan Sandiez i Do-loes Bolance, també membres del MDT, iels joves Xavier Solé i Marc Casanovas.Cap a les onze de la nit el jutge els conce-deix Cl dret d'habeas Corpus incoat pels ad-vocats defensors. Una membre de la direc-cid del Moviment de Defensa (le la Terradenuncia la polida per detenció illegal iamb violencia.

El MDT de la Ràpita (Delta de l'Ebre)organitza na acte contra la celebració dela fiesta nacional de España. •

Hom hi fa un parlament, després delqual es treballa, agafant com ashubolismeagranar una plaça local, i es reparteixenfulls explitutius. El MDT del Tarragonès,per la seva banda, realitza un acte en el ma-

teix sentit davant del govern civil, on es ce-lebrava la recepció oficial de la Guiirdia Ci-vil, produint-se tina situad() de l'oda ten-sió entre aquesta i els manifestants.

Al poble de Camarles (1)elta dc l'Ebre)desapareix una bandera espanyola.

Di/ous,La policia d'ocupad() espam. ola segueix

sense nimia . els detinguts del dia anteriora disposició judicial, nube] benepliicit deljutge que per tantito fa cumplir l'ha/'ascorpus, A Joan SMichez no se li submin is-tren les medecines que necessita.

/ )ivendres, 1-1,Els klaulets de Terrassa (Vallès Occiden-

tal) realitzen una concentrad() en aques-ta ei ((tat en solidaritat atol) ehs presos deTerra Lii ore.

. Presentad() a Vinaräs del 'libre Catalu-nya, TerraLlittre que corre a (J'arree de Jo-sep AixaIà. L'acte és organitzat pelsManlets,

Joan S1tochez pateix una 'ni si gren i hade ser traslladat d'urgència a l'hospital. Lajutgessa no vol ler-se ara d'arree dels de-tinguts tot i que la policiaels vol Mimar.És interposada una den inicia contra la jut-gessa i es demana, tina abra vegada. lila-heus coiplls,

Dissabte, 15.Els detinguts del passat dia 12 passen fi-

nalment a disposició judicial. JomiSimehezOs ingressat a l'hospital. Tots els det higo tssdn empresonats, sense la pertinentnicacid als advocats delensors.

Dimarts, 18 ,Salvador Bideells, Dolors 13t >Juli i Xa-

vier Solé mil) posats en !liberta( a darrerahora de la nit. L'Ultint en surtir és Salva-dor Baluells, que ho fa einnig de l'orts critsd'Independdicia Ihmeats pels nomhrososuompanys que ( .speraven a la porta de lamesó.

Dimecres. 19.El Sopar del Eollent, a Girona, té con'

a convidat a Xavier Balires, tnembrel'ExeculiVa de la Coordinadora Obrera Sin-dical (C()S). El tema és «Per un sindicatnade-id i de classe».

Dijous, 20.Uneditenar de persones assisteixen a les

Cotxeres de Sants, Barcelona, a un acte pti-blic reclantant la Ilibertat de tots els detin-guts del dia 12. Hi intervenen Salvador Bal-eas i Dolors Bolarae, així vom també Gar-les Serret, que de l'ora estant havia seguitde pro!) bit el procés. Tots dentincidt

4 [116]

rileictirr •

-J

750 ANYS

FORA LABANDERAESPANYOLA

els mals tractes i les arbitrarietats come-ses tant per part cle la policia com de la jus-ticia dels ocupants.

A l'Hospitalet de Llobregat, davant lesreiterades agressions físiques de que hanestat víctimes els darrers mesas diversesdones, mi grup d'entitats i organit-zacions papi dars, entre les quals el PSANi el Moviment de Defensa de la Terra, con-voquen una manifestacid contra les viola-cions i agressions dc..‘ qiii són víctimes lesdones.

Divendres, 21.Sense previ avís a advocats ni familitirs

són posats en llibertat en :loan Sititeltez áen Marc Casanovas. El propi Juan Sanchezavisa per telblOn del sen alliberament alscotnpanys que es trobaven a la seu delMDT a Barcelona.

Dinmenge, 23 ,A Mollet del Valles, sota el títol «Proa

repressid» té Hoc un acte organitzat con-juntament pel MDT i d'altres t'orces pulí-tiques i en el que intervenen Pere Ros, delsComitès de Solidaritat amb eis PatriotesCatalans i l'advocat Frances Arma".

Divendres, 28.Les mateixes organitzacions que convo-

_ -

caten la i non i l'estaeió del 9 croctulm , a lasegona ein tat de Cut alunya, València,manifesten de 11(111 aquest cop reivindicantla llibertat de Manel Molina, que horesd'ara encara toman a la presd.

Din menge, 30.

A la 1111111tanyuta de la Patit, al poble delPuig, te; 'loe, com cada Darrer Din menged'Octubre, el tradicional aplec indepen-dentista. Hora pogud escoltar els parla-ments de Pere Ros (t :SP(:), Salvador bal-cells (PSAN), Xavier laburds (COS) i Da-vid ( ;anido (M1)1'), per a despr& presen-ciar l'indicad() de la colla de bastoners deCrítcia acompanyats d'unát colla dt Crallers

Sant Feliu de1.1obregal. Atoo ti-'mudó es :l'él' un di-nar de germano ' . abase de paelles, i ladiada es clogué ambion cercavila pel 1)0-ble. Cal destacarl'incrementnombre d'assistentsrespecte d'anys an-teriors (al voltants deles cinc-centespersones).

[117]

Sr. Alcalde de la cimat de Valencia.

Ens dirighn a voste per tal de fer-liarribar el ilustre disgust, en t11111CatalillIS de la ciotai dc Vali . ticia, per

preslicia de la bandera cspanyolaoledilici de la lostillichi que vás pre-sidin. Com s ' ibreu, ti() hátn estai pousels que al llarg de la histbrio del nos-tre poble han solert repressici o, linsi tot, perdut la vidát ii (1(1(111;11 (II' 111NTIM, (I(` les nostres Iliberlatsnals, sempre esclarades sota el siOnhold'aquesta bandera que, ovni, "tito ale--grulla:41C onda a la Casa Consistorialde la segona capital de CataInnya,provocant --n'estein scgurs— la in-dignad() i le rebnig de milers de ca-talans en identificar-la coto el sfinboldeis que, en 1707 i 1939, ens ocupa-cu militarment; deis espanyols que

cosg inalitenen en 'uta situad() coloniald'explotad() ecoWanictu de les forresd'ocupad() que empresonen els nos-tres patriotes i reprirneixen el nostrejoven( ( l uan expresa el seu rebuig aEspanya i reclama el seu aoheld'indepenc1CTicia.

Creido que aquest 9 d'octubre.quan celebrem els 750 anys cle la in-corporadd de la ciutat de Vali . neht ala nació catalana, pot ser tina ocasiópropicio per a eliminar de l'i1junta-roen( de Valencia amiest sfinhol odiat.'Valilicia ha de coniençar a desler-sedcljoil espatiyol per a tomar a ser lillaei Wat estimada pels seas habiorgullosa de seva història i tradicions,i lhore per a poder ler real itat de-sig d'una vida Inés digna i lonnalia pera tots els bines i dones que ljtraballen.

Atentoment

MOVIMENT DEDEFENSA DE LA TERRA iUI

Davant la repressió

REFORÇAR LA SOLIDARITATLes detencions esdevingudes a Bar-

celona el passat 12 d'octubre proba-blement són tot un avis del caire poli-cial, anticatalä i antiindependentistaque imprimirà l'estat espanyol de ca-ra al 1992. No deu ser pas casual quela cadena d'agressions, iirregularitats que han envoltat tot elprocég des de la detenció i empreso-nament fins arribar a l'alliberamentdels cinc compartys detinguts aquelldia s'hagi produït gairebé a tocar del'arribada de la bandera olímpica aBarcelona i l'inici, dones, de l'olimpía-da que es clourà amb els jocs pròpia-ments dits. No deixa de ser molta ca-sualitat, fins i tot, que un dels qui hanpatit aquest cop la repressió espanyo-la sigui en Salvador Balcells, precisa-ment l'autor del llibre Barcelona 92,Com (leste' r Catalunya i una de les per-sones, per no dir-ho en singular, quemés a prop ha seguit i denunciat l'es-peculació i les agressions que compor-tará, que ja comporta, l'olimpíadaespanyola.

És obvi que el tan anomenat 1992és un repte, per a uns i altres, per anosaltres els catalans i també per alsocupants espanyols. En uns momentscom els actuals en que el MovimentCatalà d'Alliberament Nacional, mal-grat les dificultats, compta ja amb unesbases teòriques consolidades i unes ac-ceptabl es estructures organitzatives,cada any que passi ha de representarnous avenços polities en tots els ter-renys. L'estratègia independentista, enaquest sentit, no considera el 1992com una fha per ella mateixa, perú sique a nivell tàctic té molt en compteel caire simbòlic i també pactic queadquireix per la confluencia o coinci-dencia de diversos factors: els canvisurbanístics, econòmics i socials impul-sats o generats amb l'excusa dels Jocs,Pallan espanyolista i dones desnacio-nalitzadora que cus can rà al damunt,la sofisticado:5 i increment dels mitjansi recursos tècnics i humans de la re-pressió, els canvis de tota mena que re-presentarà l'entrada en vigor de l'Ac-ta Única Europea, o el fet fins i tot quetot plegat coincideixi, al Principat, ambunes noves eleccions autonòmiques.

5 Pels ocupants,-com pels seusboradors catalans, el 1992 ha de sig-

6

nificar per tant un enfrontament delsen domini damunt el poble treballa-dor català. El 92 i a partir del 92 sónanys en que les contradiccions, desgas-taments i agressions bastides al voltantdeis Jocs es faran ben punyents car se-ran patides en la pròpia pell del nos-tre poble. Pels patriotes catalans, el 92l ' aura de significar l'esclat emergent ipóblie d'un independentisme comba-ti i arrelat que hurta salud resistir la(luda repressió que al Ilarg d'aquestsquatre anys patirem.

Caldrà, dones, des d'ara mateix, en-fortir In consciencia de totes les orga-nitzacions del MCAN i entre elles Pan-tirrepressiva, els Comitès de Solidad-tat amb els Patriotes Catalans, i la fini-ta que aquests porten a terme. Cal desd'ara mateix reforçar la solidaritat ambels patriotes presos, arrib els refugiatsi exiliats. Caldrà que en els momentsmés difícils l'esforç es multipliqui i vin-gui a significar un continu anar enda-vant. És en aquesta línia que el dia deonze de desembre, els Comités hanconvocat a Barcelona una manifesta-ció sota el lema «Llibertat PatriotesCatalans» així com una campanya derecollida d'aliments per als refugiats.Els ocupants ja saben que quan bi hauna repressió es produeix una respos-ta solidaria, per?) cal que comencin afer-se a la idea que cada cop els ser àmés difícil d'esbrinar-ne els seus

Davant la repressió, tanmateix, calque s'eixarnpli la unitat d'acció del mo-viment patriOtie catan', que desaparei-xin les postures sectàries o que, comja va succeint, cada cop més restin re-closes en la més estricta marginalitat.

Que la situad() al nordest de la nos-ha nació, en aquelles comarques qow

habit ualment anomenem CatalunyaNord, és difícil, no és precisament unsecret sinó una realitat ben sentida ipatida pels catalans que allí s'l ii reco-neixen corn a tals sota l'ofec de l'im-perialisme i tumbé pels cata-lans de la resta de la nació que mal-dem i lluitem per veure-la lliure i com-pleta. Perb aquesta reeonegt ala (Hui II-tad no pot ni ha de do r-n os al deseo-cís, al pessimisme eixorc. Perquè en-cara resta esperança, i potser més dela que ens pensem a la vista de comaquest 5 de novembre s'ha desenvo-lupat la des de fa alguns anys tradicio-nal manifestad() commemorativa delTractat dei s Pirineus i recordathria pertant de la nostra situació de nació es-quarterada i dividida pels ocupants.

La d'enguany ha estat la més granmanifestació catalana, catalanista i, siens atenem als mimeros, també pro-drfem dir que independentista. El certes que el bloc independentista arreo-glerat rere la pancarta del Movimentde Defensa de la Terra era, com acos-tuma a passar, majoritari i, no cal dic-ho, el Inés combatiu. A destacar la he-gemónica presencia de manifestantsdel nord, de la Catalunya Nord, el seuincrement tant en termes relatius comabsoluts. A destacar els crits d'Inde-pendencia, de Llibertat Patriotes Ca-talans, de solidaritat amb els reffigiats,alguns dels quals (Pece Bascompte,Bringuet Ballester) ens .gratificalenamb la seva presencia.

N'erem un miler, més que mai. Res-ten dones n'otitis per a l'esperanca .Qui ciehdleixi está donant punts alsnostres enemics. Tindrem Catalunya,i la tindrem sencera.

Talla

dI EEl'CIMENCIA

/ AGOST — SETENKIE 1/969

Par L t ve. del PARTIT SOCIALISTA Ir ALLI OLRAftNT NACIONALdel, Paltnu Cal.) n1

Capçalera del núm. 1 de la revista LLUITA

Amb el naixement del PSAN, el 1968, sorgeix a Ca-talunya una estratègia nova: una teorització de l'alli-berament nacional en un sentit modern, que trencaels esquemes tradicio-nals del separatismecatalà i presenta unespropostes polítiques isocials, una tàctica,noves.

No és un trenca-ment brusc, tot i quel'emergència d'aques-ta política nova, aixícorn l'impacte queproduí en la nostra so-cietat foren prou sobtades, sinó que és un procés enel qual el mateix PSAN no seguirà una línia contínuai sempre ascendent, sinó que hi haurà crisis i ensope-gades durant els primers deu anys.

Al llarg dels anys setanta, i al costat del PSAN, hiha una constant aparició i desaparició, transformaciói fusió, escissió, etc., de sigles, produïdes potser perl'efervescència de la novetat i sobretot de la conjun-tura política, a partir de la mort del dictador i de lavoluntat dels sectors reformistes de rentar la cara alsistema de dominació burgesa (El quadre i la llista que

presentem en aquest dossier, sense ser exhaustius, sónuna bona prova d'aquesta efervescencia efímera desigles).

Però la crisi de lapretesa democratitza-ció a l'espanyola asse-renä aquella exaltaciódiluidora i improvisa-dora, i a partir deis.anys 80 s'ha anat for-mant el moviment ca-talà d'alliberamentnacional estructuratprogressivament mit-jançant unes organit-

zacions amb una unitat estratègica i una tàctica dife-rent i complementària. La seva presència dins la so-cietat catalana es va afermant cada dia més. L'enemicés dur i persistent, i cal, dones, utilitzar tots els mèto-des de lluita al nostre abast. Aquest ha de ser el lemadel Front Patriòtic per l'alliberament nacional deCatalunya.

I el PSAN, que ara fa vint anys va ser el motor ini-cial de tot aquest procés, continua, ara, al costat d'al-tres organitzacions, impulsant i formant l'avanguardadel nostre Front Patriòtic.

PSAN20

ANYS

1968Desembre: Un grup de joves militants

del Front Nacional de Catalunya fun-da el Partit Socialista d'AlliberamentNacional dels Països Catalans.

1969Agost: Apareix la revista LLUITA.

Setembre: Tres militants del PSAN,Josep Ribas, Joan Gallart i Josep Ser-ra, són detinguts quan collocavenuna senyera estelada a Barcelona.

Octubre: Es constitueix a la Catalu-nya Nord el Front de la Joventut Ca-talana, primer grup polític nord-català que proposa la unitat amb laresta de la nació.

1970Abril: El grup ASIC (Acció Socialista

Independentista de Catalunya) s'in-tegra al PSAN.

Setembre: Amb motiu de la Diada, elPSAN fa diverses accions a Barcelo-na.

Juliol: Número extraordinari deLLUITA amb motiu del centenaridel naixement de Lenin.

Novembre: Número especial deLLUITA dedicat a Francesc Layret,amb motiu del cinquantenari del seuassassinat.

1971Gener: Amb motiu del judici de Bur-

gos, té lloc a Barcelona una manifes-tació convocada pel PSAN. Hi parti-cipen unes 200 persones i va encap-çalada per una pancarta amb la fra-se «Hein impedit els assassinats. Ara,llibertat per als presos polítics». Espenja una ikurrinya i es crida «Lii-bertat», «ETA sí, Franco no» «Victb-nt popular»...

Setembre: El PSAN realitza diversesaccions (pintades, distribució d'unmanifest, intents de manifestació,...)Aparició del PSAN a la CatalunyaNord, promogut per membres delFront de la Joventut Catalana.

Octubre: Comisions Obreres crida ala vaga general per la mort a trets dela policia d'un obrer de SEAT; elPSAN fa seva la crida i convoca unamanifestació pel dia 29 d'octubre ala plaça de Catalunya a Barcelona.

Novembre: El PSAN pren part en laprimera sessió de l'Assemblea de Ca-talunya, on presenta un importantcomunicat.

[1191 7

lidesetesfitism%

Is I nuel. .1 e ame,. en tu. Dura.-01.117. 1=12/.1 1 1 Lt

*noma rn t .MUY,. t y n1,1 WL ZWIALLWM I LÄ /111VSTYJCW,

PAATIT SOCIALISTA

DIALLIDERAMENTNACIONAL d•le

1972Abril: En mig de grans mobilitzacions

estudiantils, el PSAN realitza diver-ses accions a la Universitat de Bar-celona en commemoració de la Re-pública Catalana.

Maig: Crida unitaria per un Primer deMaig de combat signada pel PSAN,MSC, PSUC i LCR.Caiguda de militants del FAC. ElPSAN es solidaritza amb els detin-guts i enceta un debat sobre la vio-lencia revolucionaria.

Juny: Aprofitant l'Aplec de la sarda-na de Calella té lloc una importantdiada d'afirmació catalana, impulsa-da pel PSAN a través del Comitéd'Activitats Cíviques.

Setembre: Per primera vegada elPSAN fa un cartell amb motiu de laDiada Nacional.Destacada participació del PSAN enles accions contra el Consell de Guer-ra a membres del FAC, convocadesper l'Assemblea Permanent d'In-tellectuals Catalans.

Maig: Participació activa en les mo-bilitzacions de protesta per l'assassi-nat per la policia d'un obrer de laTèrmica de Beses.

Octubre: Detenció dels «113» de l'As-semblea de Catalunya, entre ells di-versos militants del PSAN.

1974Març: Escissió d'un grup de militaras,

els quals formen el PSAN - provisio-nal.

Juliol: Crida del PSAN a la formacióde la convergencia dels socialistes re-volucionaris deis Països Catalans.Formació del PSAN a Valencia, Gan-dia i Sueca.Apareix Alliberament, publicacióteòrica del PSAN.

Primer cartel l editat pel partit, en solitari, ambmotiu de l'Onze de Setembre.

Del Miquelet de Valencia penja, per primeravegada, una bandera estelada i l'eslòganIndependència i Socialisme.

1975Participació en el Congrés de Cul-tura Catalana.

Juny: Detenció dels «10 d'Alaquàs»,entre ells Josep Guia i Francesc Can-dela, militants del PSAN.

Agost: El PSAN signa la Declaraciódel Consell Democràtic del PaísValencia.Acte informatiu del PSAN a la Uni-versitat Catalana d'Estiu a Prada,amb una massiva participad() de pro-fessors i alumnes.El PSAN forma part del Consell deForces Polítiques de Catalunya.

1976Gener: Participació a la Trobada de

Forces Polítiques del Principat, Illesi País Valencia, al monestir de Cura(Mallorca).

Febrer: Formació del PSAN a les Illes.Aparició de diverses publicacions co-marcals del PSAN.

Maig: Detenció de Josep Guia, a Ber-ga, on acudeix en representació delPSAN a l'homenatge a Mossèn Ar-mengol. La Guardia Civil li pren di-versa documentació del partit.

Juny: Aprovació de la nova Declara-ció Política de Principis, en la que elPSAN es defineix com a partitcomunista,Estiu: Participació destacada en laMarxa de la Llibertat.

Octubre: Primeres trobades de forma-ció de militants i simpatitzants delPSAN a diverses comarques.

Novembre: Primer Congrés de lesJSAN (joventuts Socialistes d'Allibe-rament Nacional).Participació en les Jornades de De-bat dels Pasos Catalans. El PSANdenuncia públicament la degradacióde les instàncies unitàries.Campanya de boicot al referèndumde la Reforma Política Espanyola.

1977Escissió d'un grup de militants delPSAN, disconformes amb la defini-ció comunista del partit.Destacada participació dels militants

1973

8 [120]

Il.lustració d'una revista feixista espanyola querepresenta el PSAN en el moment de pintar devermell l'estel independentista.

Febrer-març: Presentacions públi-ques del PSAN arreu del país.Rodes de premsa a Barcelona iValencia.Gran campanya de pintades norma-litzadores a totes les comarques.

Maig: Mandó de Comissions Obreresa causa del seu burocratisme i es-panyolisme i potenciació delsCollectius de Treballadors.

Abril: Amb motiu de la l'esta de laMagdalena, a Castelló, el PSAN des-penja una pancarta de 16 metres ala façana de la Casa Sindical, al cen-tre de la ciutat.

Juny: Apareixen dues noves publica-cions del PSAN: caPSANa, a la Ri-bera i Eines, a l'Horta.

Maig•juny: Confirmen les presenta-cions públiques del partit a molts po-bles i comarques. Míting del PSANa Manresa davant de 800 persones.

Juliol: El govern espanyol declaraillegal el PSAN.

Setembre: El govern espanyol lega-litza el PSAN.Primera convocatòria al Fossar de lesMoreres. Xavier Romeu fa de pre-sentador.

Octubre: Massiva participació en elsactes de l'Aplec del Puig.

Novembre: 1. Conferencia d'Orga-unzacions Independentistes dels Paï-sos Catalans.

1978Vietöria obrera a la vaga de la thbri-ea de ciment d'Alcanar, encapçala-da per militants del PSAN.

Gener: S'incorpora al PSAN un grupprocedent del PSC, encapçalat perFélix Cucurull.

Abril: Té lloc a Barcelona i Valenciael Primer Congrés del PSAN.

Setembre: 20.000 persones al Fossarde les Moreres sota el lema. «El po-ble treballador català per la indepen-dencia nacional».Mort en combat de Gustan Muñoz.Accions de solidaritat.

Octubre: Mort en combat de JordiMartínez de Foix. Accions desolidaritat.

anUnto tl . killbentunont linutonal 'La • Ya7un4 CatnInnn.

TER L'E.sixrSOCIALiVg. 1)ELS

eiSOS CATALANS.

Presencia del PSAN, a la multitudinària mani-festació a Valencia, en demanda de l'estatutd'autonornia.

Campanya pel No a la Consti lució espanyola.

,, frcongrés dellor

-71iii,5)PSAN

capa; sedatkotte I dindepenendaSeis paims cateara

1.1 .11. 2 (febril L'Agenda 9 IlarceiOna@ultime notrattrelät

its—J

—J

[121] 9

del partit en les vagues obreres dela Ribera.

Una cle les inanifestaeions del moment atril)l'eslògan de la ruptura: "Llibertat, amnistia iestatut d'autonomia-.

Una de les sis columnes que composaven la Mar-xa de la Llibertat i, tot i que fou prohibida, acon-seguiren d'arribar a Poblet l'Onze de Setembre.

2u1-

äs»,an-

LCiÓ

?afs

Jni-

de

deIlesura

les.co-

;er-delAr-di-

ira-el

rtit

[ la

na-del

lesbe-

)e-

ció

GENER 12345678910111213141516171819202122232425262728293031

FEBRER 12345678910111213141516171819202122232425262728

MAR( 12345678910111213141516171819202122232425262728293031

ABRIL 123456789101112131415161718192021222324252627282930

MAIG 12345678910111213141516171819202122232425262728293031

ezen.e.

., eJr\-YJULIOLAGOSTSETEMBREOCTUBRE\OVEMBREDESEMBRE

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 1 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

1 2 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 2930 31

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31

1 23 4 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

12 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

1234567891011 1213 14 15 161718 19202122 23 24 25 262728 2930

-12345 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 1617 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 3031

25 d'abril, manifestació a Alacant.

,littiü£ROA

E1.511115IRE5 PVInitriPSAN

r • utn.T. ••

Juny: Declaració conjunta del PSAN,PCU, HB, i BN-PG: «Les nacionsoprimides per l'estat espanyol con-tra l'OTAN i per l'alliberament na-cional». Roda de premsa conjunta alClub Internacional de Premsa deMadrid.

9

Març: Campanyes de solidaritat ambels detinguts del cas Batista i Roca.Candidatures del . BEAN a les elec-cions generals (66.500 vots).

Abril: Eleccions municipals. El PSANobté 32 regidors arreu de la nació.Primera Conferencia de les nacionsoprimides de la Mediterrània amb laparticipació del PSAN.

Juny: Mort en combat de Felix Gofii.Accions de solidaritat.

Octubre: Importants mítings- delPSAN a Vinaròs i Dénia i destacadaparticipació en l'Aplec de la plaça debous de Valencia i a la gran manifes-tació de la vesprada. Plaça de bous de València, al XX Aplec. .

Agost: Trobada Independentista ce-lebrada a Tàrbena; incidents i qua-tre detinguts del PSAN.

Setembre: L'Onze de Setembre esconvoca sota el lema «Defensem lanostra terra». Detenció de Salvador

arran del discurs pronunciatal Fossar de les Moreres.

Octubre: Prohibició de l'Aplec delPuig, organitzat aquest any pelPSAN. Repressió policial contra elsparticipants.

Novembre: Agressió conjunta feixista-policial contra quinze militants delPSAN en els carrers de Valencia.

PRO

Cart(nadofeixis

Segona etapa de la revista LLUITA, ambcanvi de format i venda als quioscos.

Gener: Mort en combat de Martí Mar-có. Accions de solidaritat.

1979

.25 d'abril, manifestació a Xàtiva.

1980Gener: Escissió provocada per rapa-

rició de Nacionalistes d'Esquerra i elconsegüent decantament cap a po-sicions reformistes d'una part de lamilitància del PSAN.

Juny: Primer gran judici contra l'in-dependentisme (cas Batista i Roca).Campanya de suport a Jaume Mar-tínez Vendrell i Lluís Montserrat.

Juliol-agost: Destacada participacióen la Marxa Antinuclear de Cata-lunya.

Setembre: Detenció al Gironès deinilitants del PSAN per corregir re-tols de trànsit en català.

Octubre: Detencions al Maresme pelmateix motiu.

Novembre: Detenció de Jordi Puigjuntament amb un grup de catalansi bascos (cas caserna de Berga). De-tenció i empresonament de PereRos.

1981Gener: Detenció de Glòria

Març: Participació del PSAN en lesJornades sobre La Repressió Políti-ca i l'Opressió Nacional a l'Estat Es-panyol, celebrades a Madrid.

Maig: Detenció de militants del PSANa Barcelona, en accions contra el diade las fuerzas armadas.

1982Revisió de la Declaració Política dePrincipis del PSAN, amb l'aprovacióde la nova tàctica, que preven la po-tenciació d'un front patriòtic.

Gener: El PSAN participa activamenten la Marxa contra l'Atur de Manre-sa fins a Barcelona.Judici a Pere Ros, a l'Audiencia Na-cional, a Madrid.

Setembre: Els Comités de soliclaritatamb els Patriotes Catalans assumei-xen la convecatoria unitària indepen-dentista del miting de Fossar de lesMoreres.

Octubre: Sota l'eslogan "Defensem lanostra terra" es realitza l'Aplec dePuig, que confirma el seu caireindependentista.

Prinh

1983

ELNl

Durant els anys 1981-82 i 83 són in- NZ

nombrables les citacions judicials, Ca

multes, detencions, escorcolls, proces- IV(saments, etc., contra militants delPSAN, en una campanya repressivainstitucional que pretén frenar el orei-xement del partit, després de la sevaclarificació ideològic de l'any 1980.

Febrer: El PSAN inicia activament lapotenciació del projecte de construc- Onze

• II

••11

••11

•••••11

•••

•••

•••'•••'0.11'

• I• •

*O'• I

• •••••'

• I

12 [124]

ció del Moviment de Defensa de la Terra.

Abril: Detenció, a Valencia, de quatre in-dependentistes, un d'ells membre delPSAN, amb aplicació de la Lleiantiterrorista.Manifestació a Gandia i noves detencionsper «ultratge» a la bandera espanyola, .Actes commemoratius del centenar] dela mort de Karl Marx.Edicions Lluita publica el primer llibrede la seva nova etapa editorial Marx perLenin,

Judici a Pere Bascompte; ac-tes de solidaritat.Mort en accident d'automòbil Xavier Ro-meu, l'enterrament del qual, a Sant Pe-re de Rindebil.les contetueix una mani-festació de dol i de plor per l'amic i elcompany mort.

Setembre: amb el lema «Cap al Movi-nwnt de Defensa de la Terna».

Octubre: Judici a Lleida contra JordiPuig. Accions de protesta a Lleida, Gi-rona i Barcelona.Celebració de l'Aplec del Puig sota l'es-logan "Cap al Moviment de Defensa dela Terra".

Novembre: Destacada presencia delPSAN al Festival Internacional dels Po-bles en Lluita, celebrat a Guiri Camp(Bretanya).

Marc: Judici a Valencia contra tot el Co-mité Executiu del PSAN, per un anuncide premsa sobre la prohibició de l'Aplecdel Puig.S'aprova la Declarad() de Principis delMoviment de Defensa de la Terra, ambuna important participació de militantsdel PSAN.

Juliol: Mort en combat, a Alzira (la Ribe-ra), del militant de Terra Lliure, i anticmilitant del PSAN, Toni Villaescusa. E]seu retrat presideix el míting del Fossarde les Moreres de l'Onze de Setembre("Contra l'ocupació espanyola i france-sa. Organitzat i Iluita"), en el qual, perprimera vegada, es fan massives i caos -tants els visques a Terra Lliure.

Octubre: Accions de solidaritat interna-cionalista en suport de la campanyad'Herri Batasuna contra les extradicionsde l'estat francés.Celebració de l'Aplec del Puig i poste-rior manifestació ab carrers de Valenciasota l'eslogan: Per l'alliberament nacio-nal i el socialisme.

Novembre: Amb la participació delPSAN te lloc a Perpinyà per primer capuna manifestad() en l'aniversari del Trae-tat dels Pirineus.

Desembre: Míting del PSAN contrala constitució espanyola, ala plaça deRius i Taulet de Barcelona.

[125]

n A1171, SOCKISTAWALIMÉRAMENT NACIONN. 1)(LS leSte Gen..

Marxa a Cofrents, el 12 de juny.

enk eitapaao' eyyan 41; a at 4d.

255M31111.el conded Idtaidei cantil=

PER IP INREPENDENC111 f II. S VCIIIIISIAt DEIS RAM CRIFIEINS

MOVIMENT DEDEFENSA DE LA TERRAdiaM MIMA monumeni als MIIIIHISZhorts

Primer acte convocat pel mDT i un ja apareix zl'anagrama actual.

13

' SAN,cionscon-ft al

3a de

ta ce-qua-

re es9111 lavadormciat

c delpel

ra els

xista-:s del

ca devació-la po-

mentanre-

Na-

aritatimei-3pen-le les

em la.ec decaire

e enAporos,

OVApA NY° etu- , id,5-Te_Al

lq MADRID',Y77ite--.tti

,,

PROU DE REPRESSIÓ AL CATALANISME!PROU DE TERRORISME FEIXISTA I BLAVERII

Cartell que evidencia la protecció que el gover-nador civil de València exerceix sobre elfeixisme.

Primer de Maig

ELS CATALANS NO SOM PAS:NI ESPANYOLS, NI FRANCESOONZE SETEMBRE • GIRONA

Cap a la construcció delMoviment de Defensa

rrameActe.naanweeell.10n Pta,a. la Ineependa

Tanlw 1.4.1eleteel6awernG.

H.JoettUttir= WJP9AN

Onze de Setembre, Girona.

in in-cials,°ces-; delssivaorei-seva

)80.

nt latruc-

1984

EL PACTE SOCIAL UNTÉ EL CAPITALLluitem contra ratur i la repressió!!

lAWPSANITAUSERAMENT NACIONAL DII-5 •MOI3 GUAM

MITING

Die 10, les 20 horas

COTXERES DE SANTSParlaran: Militante del PSAN

I delegacions estrangeres

£4'11°4515\90 tg‘ • tOrtDeS0g.\Ni. croe( 1‘

10 setembre8 vespre

Centre Citard'Hostafrancs. Retter 711300, 53,

11 SETEMBRETOTS AL FOSSAR DE LES MORERES

Abril: Detencions de militants delPSAN: J. Carles Burillo, Josep Guiai Juli Palou. Escorcoll de la seu delPSAN a València.Les manifestacions del mes d'abrilsón convocades sota l'eslogan: "Fo-ra de la nostra terra els que l'estanocupant".

Maig: Campanya contra la visita delrei espanyol a Catalunya. La policiaescorcolla la seu del PSAN a Barce-lona i crida a declarar a SalvadorBalcells.

Gener: Es presenta públicament a laCatalunya Nord, Unitat Nacionalis-ta, moviment unitari català contral'estat colonial francès, que comptaamb el suport del PSAN.Declaració conjunta de les organit-zacions juvenils del PSAN, MPAIAC,UPR, JARRAI i UMG.

Setembre: El MDT, sota l'eslogan"Els catalans no som espanyols",convoca al Fossar de les Moreres.

Octubre: "No sons espanyols, som ca-talans" és el crit que convoca al'Aplec del Puig.

Desembre: Mort en combat, a Barce-lona, de Quim Sänchez, membre deTerra Lliure i antic militant delPSAN.

Gener: Publicació del llibre És maltsenzill: Catalunya de JosepGuia, que immediatament assoleixrècord de venda.

Febrer: La revista LLUITA adopta unnou format i considerables milloresde presentació i contingut.Malgrat la prohibició governativa, elMoviment de Defensa de la Terra dua terme, amb el suport del PSAN,l'Homenatge Nacional als PatriotesMorts en Combat.Militants i simpatitzants del PSANsón jutjats a València acusats d'ha-ver apallissat un escamo t ultraclretä.

Marc: Campanya contra l'OTAN ambmotiu del referèndum convocat pelgovern del PSOE. En saber-se'n elresultat, el PSAN diu en un comuni-cat que per sortir de l'OTAN caldràescapar d'Espanya.Diverses accions de protesta contral'agressió ianqui contra Libia.

Abril-Maig: Actes públics del PSANsobre l'economia catalana i la situa-ció de la classe obrera, sota el lema«Els treballadors, classe nacional deCatalunya».

11 SETEMBREEls Comunistes Catakona par la indepandanda

TOTHOM AL FOSSAR AMB EL MDT

Onze de Setembre.

Onze de Setembre.

El PSAN expressa públicament la se-va postura contrària a les mesures dereinserció (penediments) dels pre-sos polítics catalans.

Juny: Manifestacions a Barcelona enprotesta pel judici a Jordi Carles Bu-rillo i per l'assassinat per la policiade militants bascos.El PSAN dona suport a la campanyaper un avortament lliure i gratuït.

Agost: Edicions Lluita publica el lli-bre de Salvador Balcells Barcelona92, o corn desfer Catalunya, prime-ra obra que critica el projecte olfin-pic barceloní.

Octubre: El PSAN dona suport i par-ticipa activament en les lluites i ma-nifestacions dels treballadors d'edi-torial Bruguera i del port deBarcelona.Participació en mobilitzacions con-tra la Barcelona olímpica i la festa dela hispanitat.El dirigent del PSAN, Josep Guia,rep el premi d'honor Jaume I d'ac-tuació cívica catalana.

Novembre: Tenen lloc a Girona di-versos actes commemoratius del cm-què aniversarianiversari del- Casal Indepen-dentista del PSAN.

Desembre: Processat un militant delPSAN per les esqueles aparegudes aldiari Avui en homenatge a QuimSänchez i Miguel Zabaltza.A Tortosa, membres del PSAN i delMDT canvien la placa d'homenatgea l'exercit espanyol per una altrad'homenatge als patriotes catalansmorts en combat.

1987Gener: Judici contra Josep Aixalä pels

incidents del carrer Pelai de Barce-lona, l'abril de 1985.

Febrer: Campanya independentistacontra la droga i els seus efectesalienadors.

Març: Participació activa en la Prime-ra Conferència Sindical del Movi-ment de Defensa de la Terra, cele-brada a Benicarló, i en l'acte de soli-daritat amb els refugiats polítics ca-talans, celebrat a Barcelona, ambl'assistència d'unes mil persones.

Abril: La policia deté alguns militantsdel PSAN quan participaven en ac-cions de catalanització a Barcelonai nitres poblacions.

1986

1985

14 [1261

*me' 00Ate3 t6

lo O ße) tie,ti cP'

BARCELONA:Oleandros. 13 au niamarihre a les 20 h. Cataste, do Salas

VALÈNCIA:Dialectos, 18 de novnmhte a les 1130 h.Sala d'actas de la Facultat do Geografia i Histeria

iÍIL PSAN

SALVADOR BALCELLS

BARCELONA'92

COM DESFER CATAII \YA

.41e>IiINPSAN 1—

1968 20 ANYS 1988 _15

D'INDEPENDENTISME CATALÄ

15

Juliol: Un assalt i incendi provocat perles forces de repressió complemen-taries, destrueix la seu del PSAN aBarcelona. La policia aprofita l'oca-sió per endur-se Material divers.

Agost La Coordinadora Nacional delMDT aprova la proposta de construirun Front Patriòtic, projecte propo-sat pel PSAN un temps abans.

Octubre: Processats sis membres delMDT, entre ells tres militants delPSAN per la campanya contra l'ad-vocat espanyolista Esteban GómezRovira.

Novembre: El PSAN organitza sen-gles actes a Barcelona i Valencia con-memoratius de 70e aniversari de laRevolució Soviètica.Participació en la Segona TrobadaSindical del MDT, celebrada aBarcelona.

Desembre: Primera manifestació in-dependentista multitudinaria cele-brada a Palma en commemoració del'arribada de Jaume I, organitzadapel Moviment de Defensa de la Ter-ra de les Mes. ("Per una sola terra").

Gener: Participació activa en els ac-tes del Dia del Soldat Català.La revista LLUITA, núm. 135, can-via l'eslògan "Per uns Països Cata-lans, Independents i Socialistes", per"Per Catalunya Unificada, Indepen-dent i Socialista", adequant així elnom de la nació a la nova terminolo-gia i estrategia d'unitat nacional.

Març: El Comitè Central del PSANacorda commemorar amb diversosactes i una exposició itinerant el XXaniversari de la fundació del parta.

Abril: Suport actiu del PSAN en lacampanya contra el rei espanyol i enfavor de la república catalana, ende-gada pel MDT. ("Els catalans no te-nim rei, ni el volem!").Te lloc a Cervelló (Baix Llobregat)l'Assemblea Constituent de Maulets,l'organització de joves del Front Pa-triòtic Català. Leg joventuts delPSAN s'integren en la novaorganització.

Maig: El PSAN i el MDT participenen les concentracions commemora-tives del Primer de Maig, convoca-des per la Coordinadora Obrera Sin-dical (COS).Com a primer acte públic del 20eaniversari del partit, el PSAN orga-nitza una taula rodona a la Universi-tat de Valencia.

11271

70 aniversari de la Revolució Soviètica.

1988

Seguiu la Crònica de la independència de Catalunya a través de la revistaLLU I TA:

* 1969-1978 • Volum relligat del núm. 1 al 74: 5.000 pts.

* 1979-1982 • Volum relligat del núm. 75 al 94 (ntims. 1 al 20 de la se-gona época): 4.000 pts.

* 1982-1985 • Volum relligat del núm. 95 al 114 (núms. 21 al 40 de lasegona época): 3.000 pts.

* 1986-1987 • Volum relligat del núm. 115 al 134 (núms. 41 al 60 de lasegona época): 3.000 pts. Les cobertes del volum, amb ín-dex i pròleg: 1.000 ptes. (més despeses d'enviament)

AEPU - Agruparnent d'Esquerres del País Valencil

ASIC Acció Socialista Independentista Catalana

BEAN • Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional

CGT'. Callectius de Treballadors

COLL Collectius d'Obrers en lita

COS • Coordinadora Obrera Sindical

CLIMA Crida a la Solidaritat en Defensa de la

Llengua, la Cultura i la Nació Catalana

CSC • Confederació Sindical de Catalunya

CSPC - Cornites de Solidaritat sah els Patrioles Catalans

CSTC • Confederad() Sindical de Trehalladors

Catalunya

ECT - Esquerra Catalana dels Treballadors

ENE - Entesa dels Naciondistes d'Emperra

EPOCA- Exercit Popular Català

FAC Front d'Alliberament Català

FJC • Front de la 10Vellilll Catalana

FCN - Front Nacional de Catalunya

CSI • Cm Socialista Independent

IPC Independentistes dels Falsos Catalans

JRC • Joventuts Ilevolucionaries Catalanes

JSAN - Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional

Maulets Maulets

MDT - Moviment de Defensa de la Terra

MEN- Movirnent d'Esquerra Nacionalista

MUN - Moviment d'Unilleació Marxista

Nova Falç- Col.lectiu Independentista Nova Falç

NE - Nacionalistes d'Esquerra

NC Nova Germanía

OSAN- Organkció Socialista d'Alliberament Nacional

PSAN - Partit Socialista d'Alliberament Nacional

PSAN-P • Partit Socialista d'Alliberament

Nacional-proxisional

SC - Socors Catala

UC Untat Catalana

Terra Lliure - Terra liare

Juny: Es presenta el Grup de Tre-ball Municipal del PSAN, amb la pu-blicació d'un extens dossier al LLUI-TA, en la perspectiva de prepararl'independentisme per les eleccionsmunicipals del 91.Comença la II Marxa del Llobregaten reivindicació d'un riu net i viu.Com la primera, celebrada l'any1978, tornen a ser militants delPSAN i ara també del MDT els seuspromotors i iinpulsors.

Terra Lliure - Organització armada del front patriòtic catalàPSAN - Partit comunista del front patriòtic catalàFNC - Partit democrätico-socialista del front patriòtic català

.CSPC - Organització antirrepresiva del front patriòtic catalàMaulets - Organització de joves del front patriòtic catan].COS - Organització sindical del front patriòtic catalàMDT - Organització de masses i expressió política del front

patriòtic català .

Setembre: El Comitè Executiu de/PSAN fa pública una declaració so-bre els lamentables esdevenimentsdel dia 11 de setembre, al Fossar deles Moreres, quan un grup d'escin-dits del MDT impedí amb violenciala realització del tradicional míting.Enguany la convocatòria es feia sota¡'eslogan: "Catalunya, independen-cia o mort".

Octubre: Salvador Balcells, del Comi-tè Executiu del PSAN, i quatre in-dependentistes més, són detingutsdesprés de la manifestació antiespa-nyola del 12 d'octubre, a Barcelona,acusats de cremar una bandera del'estat.

Novembre: Es realitzen, a Barcelona,activitats per a commemorar el vin-te aniversari del partit, sota l'eslògangenèric de : PSAN, 20 anys d'inde-pendentisme català, 1968-1988. Elsactes finalitzaran amb l'exposició dematerial gràfic de diverses èpoquesde la vida del partit.

PSAN-p 1JUNI COLL (

Organitzacions independentistas: Politiques, Antirrepressives, Sindicals...

PSAN escisió

simbol I

.1JRC I

sc M UM I

IREAN1—

A

n/ENE MEN

1.4muye..--.

i Armadas

r

maquisnacionalista

cataiä

1FAC

EPOCA

, 1 /l'erra Ltiurei

1 Terra Lliure

1939

1968

1969

1970

1971

1972

1973

1974

1975

I 976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

198 3

1 9 8 4

CRIDA

FNC1

--5

FJ

_

Cl( ASIC

N(;

ECT

1985 1986 Nov a Faiçn+11

1987 1 9 8 8 FNC PAN M )T HCSPC

OSAN1

cspc"._ II C

Mat let;Mauleis

CCTT

rCSTL

CSCcos

cos I

1939196819691970197119721973197419751976197719781979198019811982198 319841985

11 9 8 619871988

Nota: Les sigles anal, arterise Ami formas tamb arel, la in aaporaeid d coLleetius local, i comarcals i independents.

I. La concepcid marxista del socialisme.El PSAN Parteix de la concepció marxis-

ta del socialisme, la qual implica un meto-de d'anàlisi científica de la realitat, una pràc-tica revolucionària de masses per tal detransformar aquesta realitat, i el protagonis-me i la direcció, en la realització históricad'aquesta transformació, per part de la elasseen la qual es basa essencialment l'explota-cid del treball en el mode de producció ca-pitalista, és a dir, per la classe obrera. En•conseqüència, el PSAN basa la seva línia po-

lítica en l'anàlisi concreta de les condicions ob-jectives i subjectives que es donen al si de la clas-se obrera dels Països Catalans, en el context na-cional i internacional de 1,1 Huila de classes.

21. La fimció del PS'AN.La funció del PSAN (constituit l'a»y 1968), re-

prenent la trajectòria de les organitzacions re-voliicionäries catalanes d'abans del 1939, és im-pulsar i dirigir políticament, amb una perspec-tiva revolucionària, aquest moviment de reivin-dicad() nacional que és expressió de les neces-sitats objectives de les classes populars dels Pa-sos Catalans. El PSAN afirma, dones, que als Paï-sos Catalans l'alliberament nacional sols és pos-sible amb una perspectiva revolucionària, i que,així mateix, la Iluita pel socialisme exigeix la lluitaper objectius polítics d'alliberament nacional.

22, La independència, un objectiu de clase.El PSAN considera absolutament indispensa-

ble que el moviment obrer i popular superi elscontradictoris confusionaris plantejaments re-gionalistes o federalistes dels moviments borge-

sos o petit-burgesos que, recollits ahí' ma-teix per algtins sectors dels socialistes, man-tenen la nititat de Pestat hurgès, i ente') quel'exigència d'independència no és l'afirma-cid d'un dret formal, no és una pura reivin-dicad() de fronteres, sind robjectiu políticnecessari per a la consecucid de la revolu-cid socialista catalana.23. La participació, co la imita, dels treba-lladors immigrats.

El PSAN considera que les masses popo-lars immigrades als Paisos Catalans, la in te-gradó de les quals a la nostra nacionalitatha estat i és interferida per causa de les se-culars condicions d'opressió nacional exis-tents, formen part de les classes populars ca-talanes. Davant d'aquesta situació, que enl'actualitat afecta especialment àmplies mas-ses obreres, el PSAN impulsa Ilur total par-ticipació en la lluita d'alliberament, de classei nacional, per l'Estat Socialista dels PaïsosCatalans.

Declamad Política de Principis.(1969i 1976)

PSAN (1968 -... )

L'Estat palesti

UNA PROCLAMACIÓ POLÉMICALa decisió de proclamar oficialment la

cread() d'un estat palestí adoptada pelConsell Nacional Palestí reunit a Alger, hamogut diverses polèmiques. Mirarem lesmés importants.

Abans que tot ha creat una polemica al'interior de la mateixa OLP. Els grups mésradicals d'aquesta s'han negat a acceptarla proclamació ja que de fet implica el re-coneixement parallel de l'existència del'estat hebreu. Això és cert, però també oés que ja fa molt de temps que la majoriade POLP, almenys d'una manera implíci-ta, ha acceptat l'existència d'Israel. La de-cisió, en aquest sentit, no es cap sorpresa.

Una altra cosa és si els palestins han d'ac-ceptar o no l'existència de l'estat d'Israel.En pura lógica i coherencia no ho hauriende fer. Però ja fa 40 anys que existeix. Pelmig s'ha intentat de tot. Unes llores des-prés de proclamat l'estat hebreu, els exer-cits de tots els països àrabs veïns el van in-vadir, La invasió va fracassar per massa mo-tius, i no tots imputables als israelians. Noha estat l'únic intent militar. S'ha intentataniquilar Israel amb exercits—convencio-nals, amb guerriles, fins amb accions indis-criminades. És evident que no han acon-seguit destruir-lo.

Per?) tanmateix desde la violència s'hanpogut aconseguir /res coses importants:mantenir la l'orca de la Iluita política en elsterritoris ocupats i internacionalitzar elconflicte.

Però cal matisar: en aquests momentssembla difícil creure que Israel desaparei-xerà i per tant la proclamació de l'Estat pa-

lestí significa una opció possibilista que re-coneix que és impossible acabar militar-ment amb Israel i intenta fin-vil- una ne-gociad() política. Però s'equivoquenaquells que pensen que Palestina abando-na la Ilu i ta armada (1 ho fan òbviament comuna arma ideológica contra aquells que enaltres nacions manifestem la nostra accep-tacid d'aquesta fon na de hita). No nomésés molt difícil creme en un abandó actual—haurien de desmobilitzar tot un exercit,regulannent constituït—, sitió que no potexplicar-se l'actual situad() sense Plis con-tinuat de la finita armada des de fa quarantaanys. I encara desde la violencia, menor pe-re important, de la inti/Oda, la rebeblid deles pedres.

Però encara no hem contestat a la pri-mera pregunta.

L'acceptació de l'estat d'Israel és un ele-ment de possibilisme introduit en migd'una dinàmica revolucionäria. Per tant,d'entrada, sorprén. Ara bé, rad pothaver-hi per introduir-lo?,

Sernbla fora de dubte que es tractod'aprofitar el moment de major feblesa mo-ral d'Israel des del 1948. I d'aprofitar-hoper aconseguir un mínim victoriós. Laconstitució d'un estat, almenys sobre unapart del territori palestí.

La imatge d'un estat d'Israel progressistai laic envoltat de la «barbàrie musulmana»ja no s'aguanta. Els jueus, cada vegada Inésestan perdent la seva laicitat europea. L'as-pecte de les ultimes eleccions és molt sig-nificativa, La victòria de la dreta

aliada als partits religiosos ha provocatPaparicid d'allò que ja es coneix com aXls-me Lebren,

així es veu al laic estat hebreo deba-ten t qui és autènticament h Aren; i restrin-gint el dret a ser hebreo a aquells que com-pleixen les més ortodoxes normes religio-ses. O així es veu com el nou govern in-tentarà que es paralitzin totes les activitatsdel país en dissabte per tal d'obligar a guar-dar les formes religioses a tots elsciutadans.

No cal enganyar-se. Per als Estats Units,Israel seguirà essent intocable. Però en laresta de l'opinió mundial, la irnatge dels he-breus va erosionant-se. 1 parablelarnent, elspalestins apareixen com els artífexs de lapau i la raó en l'Orient Mitjà.

I aixe crea les condicions per a un bonacolliment internacional de l'estat palestí.I aquest acolliment es vol que sigui l'armaper negociar amb l'estat d'Israel.

I aquí, definitivament, entrem en el ter-reny de la ciencia-ficció. ,),Acceptarà un Is-rael fanàtic negociar amb els palestins? Nopot saber-se. Possiblement tot l'esforç mo-derador palestí no servirà de res. Però ellshan triat aquest camí, i aquest és, en el fonsde tot, l'origen de la polémica i el seu puntmés important. ¿Es pot calcular exacta-ment si el possibilisme té una frontera apartir de la qual és imbècil i abans de laqual és interessant? està aquestafrontera?.

Arnau

[129]

TGV i l'economia

LA CLAUSTROFÖBIA CATALANADesprés d'anys i panys que la burge-

sia catalana reclames, reivindiques, de-manes, pidolés, sollicites, implores, pe-ticiones la via fèrria d'amplada europeades de la frontera fins a Barcelona —toten va, perquè a Madrid no li feien cas:ni tan SOIS no s'havien assabentat que almón hi pogués haver una =piada de viadiferent de la seva—, ara, tot plegat,heus ad que els espanyols descobreixenla sopa d'alls i ja parlen d'incorporar-laa les línies de Madrid a Sevilla, de Ma-drid a Lisboa, de Madrid a Trun, de Ma-drid a Barcelona, mes o menys en aquestordre, tot abans de consentir que això esfes a la línia de Barcelona a Portbou.

Però no cal que ens hi trenquem elcervell. Tot i l'avenç que això represen-tarja, la introducció del TGV i de la viaeuropea, aquestes dues innovacions nosón mes que el tren de les illusions d'unaburgesia frustada,- la dels Gambó i delsseus plançons, dels que han venut, alie-nat i liquidat a preu de saldo una Cata-lunya que consideren de la seva propie-tat privada. A mes: de que ens serviriaaquest nou tren?,

Acabàvem l'article del LLUITA darreramb la constatació que «estem molt llunyde tenir uns poder acties autòctons ques'interessin realment per crear una xar-xa de relacions internes...» Han pensatsempre que consolidar enllaços amb lespoltrones ministerials de Madrid o les sa-les d'exposicions, les conferencies polí-tiques internacionals o les fires de fora—París, Ginebra i Zuric, després Frank-furt i ara Brusselles— sense pensar queera fonamental i calia estimular les re-lacions iidenles dins els territoris cata-lans, tant des de les grans urbs comar-

ques de la periferia, com entre aquestesdarreres comarques, els anomenats«eixos transversals». Amb la seva negli-céncia, ara dos terços de Catalunya sónprogressivament abandonats pels seushabitants i les zones metropolitanes es-devenen. progressivament un caos quecada vegada s'assemblit més a les macro-conurbacions tercermundistes que nopas al que hauria de ser els nostres capsi casals.

Si abans els carrilets espanyols ensobligaven a passejar-nos dins les quatreparets peninsulars, ara els TGV, més ce-modes i ràpids, això sí, ens passejaran-per una Europa que, si a l'època fran-quista ens podia semblar esplèndida i de-sitjable, ara, de més a prop ens va des-cobrint la seva cara autentica.

Vegem-ne uns exemples:Abans d'acabar el primer any de ser

dins la CEE (1986), aquesta ens prohi-bí de continuar important cereals (soiai blat de moro) dels EUA. Motiu: algunspaisos europeus ja en produien a basta-ment i calla protegir-ne els excedents.Conseqüència: a partir de llavors llagué-rem de comprar aquests cereals a Euro-pa i a un pret. ' mes alt que abans. La so-lidaritat amb els nous companys euro-peus ens hi obligava, deien,

Enguany no hem pogut comercialit-zar la nostra fruita seca als .mercats dela CEE perquè els EUA els en fornei-xen a preu més baix. Ara, en aquest cas,sembla que la solidaritat interna euro-pea ja no calia. Ja se sap, al mán capita-lista la solidaritat es sempre unidireccio-nal. Sempre bi plou sobre mullat. AEuropa, el sistema capitalista divideix elterritori en dues parts ben diferenciades:

l'Europa rica i poderosa, i la pobra imarginada.

És clar que Catalunya no pertany a laprimera.

Després de tants anys de viure en-claustrats en el clos d'una Espanya res-closida, els catalans hem arribat a adqui-rir una claustrofòbia exagerada. Recor-dem els versos de Salvador Espriu i lesseves ganes de fugir nord enllà, on lagent dinen que es tan culta, lliure... Pe-re ara que el nord se'ns ha acostat, enstrobem arnb una realitat que no difereixgaire de l'explotació i l'espoliació secu-lar espanyola, si no es en la forma de dur-les a terme: un altre enclaustramente, enun perímetre mes ample, però tan fosei resclosit com l'anterior, sotmesos a laprepotencia tant ara com abans. Si finsara era la ponentada que ens assecava elssembrats, a partir d'ara seran ponent itramuntana que ens ho arrasaran tot. Uncop ens hàgim avesat a les noves dimen-sions europees, tornarem a patir declaustrofbbia.

En un altre sentit, però un pinyol mesi difícil d'empassar que ens tanca unaid tra finestra al món lliure: eh Consolatde Nicaragua a Barcelona ha tancat lesportes. Era el consolat més importantd'Europa per la vehiculació d'ajuda eco-nómica i pels Iligams de solidaritat quesuscitava entre la revolució nicaragüen-ca i Europa. Tot i que aquesta decisiódepén de Nicaragua, sembla que hiha hagut algunes pressions des del go-vern espanyol per dificultar-ne la conti-nuïtat.

Jordi Moners

31 DEgEMBRE-gganiversari de Idconquesta de Mallorca per Jaume I

no som espanyolsindependència

MANIFESTACIOdissabte 31 desembre, a les 7 del vesprePassei. del Born, ciutat de Mallorcaamb el suport de: Corellés de Selldarital amb els Pol,!»«, Catalans ICSPCI, Coordinado. Obrera Snecal (COSI.

Bloc Ecoloylsia do Campenel MEC), APLEC

Tel. 30 0 72 35 08010 Barcelona

MOVIMENT DE h‘wki

DEFENSA DE LA TERRA 11111

18

[130]

UNSINDICALISMEPROPI

L'existència del fenomen sindical ve do-nada per l'opressió de classe que es pro-dueix a nivell mundial per l'existència d'unúnic mercat capitalista cada vegada Inésintegrat.

En els darrers anys, molts sindicatsd'Europa s'han anat transformant en ges-tories que, rebutjant la lluita de classes peraconseguir millores socials, porten a ter-me una política generalment pactista ambla patronal.

A Catalunya, existeixen en una propor-ció molt elevada sindicats no catalans quemantenen una política de gestoria, esmen-tada anteriorment (CGT, CCOO, UGT,USO, ...). Pel que fa al sindicalisme catalàtenim la CSC, sindicat d'àmbit només dela Catalunya Central que manté igualmentaquesta política de gestió.

La situació de la CSC en l'actualitat éscrítica degut als seus problemes interns.

Cap d'aquests sindicats s'ha plantejat laproblemàtica social que comporta que Ca-talunya sigui una nació sense estat, sotmesaals interessos de les oligarquies espanyolai francesa, i que es troba dividida adminis-trativament en diferents proVíncies, auto-nomies o departaments. No només cap sin-dicat dels abans esmentats s'ha intentatplantejar la situació global del nostre po-ble, sinó que a més alguns (els no cata-lans) l'han menyspreat.

Si ens fixem en l'àmbit d'actuaciód'aquests sindicats cap d'ells se cenyeix almarc de la nació. I és necessari que qual-sevol opció sindical que es plantegi fer sin-dicalisme al nostre país se cenyeixi estric-tament al mitre propi de la nació, ni mésni menys. Ni mes perquè es cauria en lacollaboració en l'opressió per part deis me-canismes de l'estat opressor, ni menys per-què sese situaria en un regionalisme fragmen-tador sense cap tipos de projecció ni trans-cendència alliberadera.

Pel que fa a la defensa dels llocs de tre-ball, aquests darrers mesos hem vist coroalgun d'aquests sindicats han fet el joc algran capital, pressionam les administra-cions i extorsionant els treballadors perquäfessin d'abanderats de les seves intriguesi interessos. 1 us preguntareu ¿com?, dones,bé, l'estat i el gran capital, en nom de «lasalvaguarda dels llocs de treball», legitimenprojectes negatius pel conjunt de la pobla-ció. El cas més evident és el de la inchís-tria armanmentistica, encara (pie també te-nim exemples ben significatius com el dela construcció de les centrals nuclears, oel cas de la tèrmica de Cercs.

Els sitidicats hem de defensar els inte-ressos del conjunt de la població, que si bésón els llocs de treball, ho són mentreaquests siguin segurs, no només per als quiels ocupen sinó també per al conjunt delpaís. S'ha de reivindicar el desmantetlia-ment d'aquest tipus d'indústries, negativesi nefastes per Catalunya, i defensar els nos-tres interessos, entre els quals hi ha tam-bé el dret a un lloc de treball.

Per tot això, ens cal un sindicalisme pro-

pi, que entengui la realitat del Poble Tre-hallador Català com un tot global, en elqual es donen mol tes formes d'opressió,d'explotació o d'alienació, que vagi més en-lla de les qüestions estrictament professio-nals o socio-econòmiques, amb uns plan-tejaments polítics i socials, que ens possi-bilitin avançar cap a una autèntica detno-cräcia, és a dir, cap a/ socialisme.

Aquesta forma de fer sindicalisme a/ nos-tre país ja existeix, la duu O terme la Coor-dinadora Obrera Sindical (COS). La COS,inh quasi dos anys de vida, és un sindicatami) un ärnbit d'actuació de tota Catalu-nya, la que va de Salses a Guardamar i deFraga a Maó. A les dificultats normals detot projecte sindical hem hagut d'afegir-hiel fet que a Catalunya les contradiccionsdel sistema capital ista es donen per duplcat: la submissió com a poble i l'explota-ció com a classe. Això comporta que laCOS hagi de ser un model sindical cohe-rent amb la nostra realitat. Per això, nocreiem en aquel] sindicalisme querecloent-se als seus despatxos rebutja laHuila al carrer per poder anar avançant capa la nostra emancipació corn a classe.

El viatge cap a la llibertat serà llarg i durperò hi arribarem, per això us demanemque feu el viatge amb nosaltres, afiliant-vosa la COS i recordant aquella frase d'enSalvador Seguí, el Noi de Sucre, que din«Nosaltres els treballadors, (...) amb unaCatalunya independent no hi perdríem res,ans al contrari, hi guanyaríem molt...»

Coordinadora Obrera Sindical

oo

o

,cz

11.0 r..2u ,s.i.(,.,) ,,, 7.-,3,te— E.,

1:lZ .--1 .9.2 7,,H°-)'---°-'

CA 2'G4 .5. (,'-'› §z J J :t?

H l-Ei

W ...-'4 E4l--+ZZCI

Nom Se subscriu a LLUITA

Edat Professió per un any.

Adreça Data de subscripció

Població

Telefon ( ) 1400 pessetes o 78 Francs

Senyor:Us agrairem que, si us pina, vulgueu pagar Núm. del Compte

amb càrrec al tneu compte corrent en aqueixa En- Banc o Caixa titat, mentre no rebeu ordre nostra en contra, elsrebuts que arribaran a les vostres oficines en con-cepte d'ajut al butlletí LLUITA. Sucursal

• Aprofitem l'avinentesa per saludar-vos aten- Carrer tament.

Població

Titular del compte Signatura

uörgan central

IAL) PSAN

wit

del

, Edicions LLUITA (PSAN)Carrer de l'Estrella, 13-4' - 46007 Valencia - Telf. 96-341 33 16

Ronda de Sant Antoni, 76-1-P - 08001 Barcelona - Telf. 93-302 73 74

Casal Independentista - Carretera de Santa Eugenia, 26 - 17005 Girona

[131]

19

E

PA it E

CATIA LA NSCarrer Casp, 40, Ir., 1.. Tal. 301 72 35 08010 Barcelona

NIANIFESTACICI-diumenge 11 desembre, a les 12 del migdiaPlaça de la Universitat, ciutat de Barcelona

Comitès de Solidaritat amb bitels Patriotes Catalans 4.74e/

am b el suport de: Front Nacionale n t d e D edlde nCsaa t ad eu ni aya

Te(FrrNaCDPaT)riiCt osoorcdi lani lastont; zerraa niSierindilczal c(700nSa)l, (eAtlz)ta