EL REFUGI«JOAN VENTOSA I CALVELL»

un nourefugi

Pau Griful i Ponsati.

«... A dalt de la muntanya hi havia unvell Xalet: ...

El primitiu refugi de I'estany Negrede Boí fou cedit al Centre I'any 1954,quan el patrici catala Joan Ventosa iCalvell complia els 50 anys de soci en lanostra Entitat.

Es va construir I'any 1942 pel mate ixmestre d'obres que va edificar el refugide I'estany Llong i I'antic refugi JosepM.a Blanc. A partir del moment que vapassar a dependre del Centre seI'identifica com el refugi «JOANVENTOSA I CALVELL» i, assentat en elprivilegiat repla que hi ha a la dreta deI'estany Negre, ha estat testimonid'emocionants escalades, altes ruteshivernals, campaments internacionals, itantes i tantes ascensions que,especialment els nostres socis, han fetper les meravelloses muntanyes queI'emmarquen.

Aviat es va veure que feia falta unaampliació per donar cabuda al nombrecada vegada més crescut demuntanyencs que visitaven aquellaregió. Tampoc no donava resposta a lesnecessitats que I'esquí de muntanyareclamava. A més, I'aspra meteorologiadeis 2.000 m va castigar seriosament

MUNTANYA

I'edifici fins a I'extrem de fer-hi perillosaI'estada.

Pensant en el nostre Centenari comEntitat, la Comissió de Refugis quepresidia en Josep Aspachs va comenc;:ara treballar en projectes que, després demoltes vicissituds i correccions, forenaprovats pels organismes oficialscompetents.

Aixo passava el, desem bre de 1976amb la confecció definitiva d'unsplanols del nostre arquitecte EugeniRossich de I'edifici amb teulada a dosvessants, característica obligatoria queens imposa la «Comisión Provincial delPatrimon io Histórico-Artístico de laprovincia de Lérida». Aquests planolses referien al cos principal del refugisense el porxo de davant i la construcciódel darrera, que es va planificar el 79.

Per a sostenir economicament lesobres, I'antiga D.N.D. aprovava unasubvenció de 5.225.775 de pessetes, el15 de marc;:del mate ix any.

Amb la vista ja posada en I'inici de 'les obres, i abans de tot aixo, el 21 dejuliol, es firmava el contracte per aI'enderrocament de I'antic refugi i laconstrucció del nou entre el nostrepresident Agustí Bou i el mestre d'obresde Benasc, Angel Bernat.

A partir d'aquest moment es vaarreglar el camí de la Presa de Cavallers¡ de les Llastres de la Morta que estavamolt abandonat. Els mesos d'agost isetembre del 76 van veure com es tiravaa terra el refugi vell, es feien elsfonaments i s'aixecava un metre deparet del nou edificio També es va feruna instal·lació definitiva per la portadad'aigües a peu d'obra. L'Angel Bernat i

I'equip d'homes que treballava amb ells'instal·laren al refugi de fusta queI'ENHER ens cedí gentilment. Per cert,que la totalitat de components de laComissió de Refugis va treballar-himanualment en la reparació de lateulada, per tal de suprimir-ne lesgoteres.

Durant I'estiu del 77 la paret vaarribar als tres metres i es va fer elpaviment de la planta baixa.

El 78 va ser un any de bona col lita.Des del juliol fins al setembre s'hi vatreballar acompanyats del bon temps.Sostre, cubillat, portes i contraventsvan ser el fruit del bon mestratge deisque hi feinejaven. Ens va ajudar molt elpoder transportar material enhelicopter. Aixo va permetre que elrefugi es pogués tancar i guardar-hi, adins, la fusta i el ciment necessaris pera comenc;:ar les obres. al més aviatpossible, I'any següent.

Unes estades, durant I'hivern, ensafermaren en una idea que s'haviacomentat repetidament: calia que lacuina, sanitaris, habitacle del guarda,refugi hivernal i entrada fossinindependents del cos principal. Un nouprojecte d'ampliació és acceptat per laJunta Directiva, que abona fermamentel proposit que el 79 quedés acabat elXalet.

Convenc;:utsque els recursosfinancers serien escassos, només ambuna planificació adequada i una grandosi d'aportació humana podríemcoronar una obra que durava massatemps. Aquests esperit es va encomanara la nostra Entitat.

Sense caure en falsos

3

El Besiberri Nord (3.014 m) i els Tumeneja. (Foto: Josep Casanovas.)

fent"' .memoria

després d'un viatge a peu des de Pontde Suert, car allí comen~ava el camí demuntanya, ons ens vingué a cercar lacarrega amb una cavalleria el vellBeneries de Boí.Recordo amb goig I'ascensió al

Besiberri nord, on coincidírem ambaltres socis procedents de l'Hospital deViella. Recentment I'amic Ramon Pujoln'ha fet una remembran~a, d'aquellafeli~ coincidencia al cim, en el seuarticle en aquesta mateixa revista(febrer 1979, pago330). Des d'aquestcampament vaig pujar per primeravegada al refugi de I'estany Negre deBoí, en ruta cap a diversos itineraris.L'any 1952 em trobo acampada de

nou a la vall de Boí, sobre I'estanyNegre, al planell prop del refugio De les

Maria Antonia Simó de Jolis.

Han passat for~a anys, pero a lamemoria encara són vius i presents elsdies i les hores viscudes amb sana ibona harmonia al costat de companys iamics del Centre, que acamparem a lapleta del Riu Malo I'agost del 1946,

4

sentimentalismes, cal fer constar quehem estat testimonis de I'entusiasmeque una obra del Centre desperta en elsseus associats: des del donatiu quet'emociona, per les circumstancies dequi el fa, fins als centenars d'hores depeonatge que han aportat una munióde gent de tota edat, passant per lescol·laboracions desinteressades defirmes industrials; tot plegat va fer queles obres avancessin rapidament.Al revés de I'estiu passat, el del 79 ha

estat dominat pel mal temps, que hacomplicat enormement el treball a I'altamuntanya. Més d'un cop vacomprometre el propositd'inaugurar elVentosa i Calvell. Les nevades del 15d'agost, de la Merce i el Pilar, varencrear molts problemes. L'helicopter enmés d'una ocasió va estar parat diesseguits sense poder pujar el materialque feia falta a dalt. .Pero, ara vist en perspectiva, hi

constatem només uns obstacles, en elbon caminar de la nostra Casa, queencara ens esperonaren més.I així un radiant 3 de novembre de

I'any 1979, després de forp dies detreballar sense parar per tant deishomes que, pedra a pedra, han bastitaquest abrigall, i el miracle que un grupde socis va fer en la decoració iinstal·lació de I'interior, el nostreCentenari Centre va escriure una altrapagina de la seva historia inaugurant elrefugi de l'Estany Negre de Boi. El refugidel CentenarioVa ser una festa. Emotiva, sense

protocols, senzilla com són les nostrescoses; pero plena d'aquest regust acosa bona, que dóna la satisfacció deltreball ben fet.... A dalt de la muntanya hi ha un nou

Xalet!»

tempestes aguantades abans delcapvespre en aquest campament, entinc uns records meravellosos. Primerper la intensitat del bramular deis trons,la IIum encegadora deis IIamps petantafortunadament dalt deis cims, I'aiguacaient impetuosa, la pedregada que ensdeixa el camp tot blanc ... I després lacalma, aquella quietud, que també té elseu dol~ brogit.L'aire és encara més net i pur i, tot

seguit, I'anunci del final de la tempesta,amb un magnífic doble arc de SantMartí.Malgrat aquestes tardes

tempestuoses, he pogut fer bonesascensions als cims que ens envolten,una de les quals la travessa integral ales Agulles deTravessany! que en tinc

MUN1ANYA

un especial record de la nova via alcaracterístic Pa de Sucre o pic Rodó dela serra de Tumeneja.

Avui és un dia de gran activitat alnostre campament: en Guilot i la sevamuller Teresa van al Besiberri nord,veiem com en Pere Anglada i unnombrós grup pugen pels vessants delTumeneja superior, I'Agustí porta ungrup al cim del Travessany i altres pugenal Montardo.

Junt amb en Josep M.a Colomerformarem cap de dues cordades;és adir, en Colomer amb en Jean Garnier, ijo amb Pierre Delpech i Guy Durand, elsamics francesos acampats ambnosaltres, amb els quals ja havien fetI'esmentada travessa de les agulles deTravessany.

Ara, el nostre itinerari es dirigiavers la bretxa Pauss, la qual separael Pa de Sucre del cim Inferior delTumeneja, tot enfilant una dreta canal.Abans, pero, el nostre company GuyIlenc;:auna forta interjecció en frances,i davant deis nostre astorament enscomunica que s'ha oblidatd'emportar-se bona part de les nostresprovisions per a la jornada. En unademostració de vitalitat juvenil, desfael camí i ens aconsegueix de nou abansd'iniciar I'escalada.

Abans d'arribar a I'ampla bretxaPauss, emprenguérem I'escaladadirectament per una canal a I'esquerra,que mena a la base de I'aresta.

La pujada per la vertical canal es va

el pianodeCaldesMaria Va/ls i Biosca

M'han encarregat que contés lahistoria d'«EI piano de Caldes», sentidacomentar casualment en una conversadeis «elefants blancs» del Centre, queels dimarts es reuneixen a la sala que hiha al costat del C.A.D.E.

MUNTANYA

complicant, i a en Colomer, que anava ala primera cordada, li cal clavar duesclavilles de seguretat per a superar unextraplom que ens barra el pasoAl meutorn, també necessito I'ajuda delsempre sofert segon de corda per afacilitar-me un pas d'esqueneta i arribaral clau col·locat per en Colomer -unproblema ocasionat per la nostradiferencia de talla.

Acabada la canal se'ns presentaI'aresta NNE escollida, per fer aquestanova via que ens portara directa al cim.És una pared de roca segura i fermaamb les característiques Ilastresd'aq uesta regió.

L'al·licient i I'atractiu d'enfilar-se peruna aresta de bona roca, amb I'aire, elsol i I'ampli horitzó que ens envolta, fanque gaudim plenament de I'encís deI'escalada, que si bé iniciarem per unacanal encaixonada i de falsa aparenc;:ade seguretat, ara fruirem de I'escaladasolida i aeria fins dalt del cim.

Allí recordarem els germans Harlé iels Estasen, Oliveras i Rovira, que forenels primers escaladors d'aquest boniccim. Els francesos el1912 i els catalansel 1927, per I'itinerari deis qualsafectuarem el descens, cap a la bretxaque ens separa del cim Superior delTumeneja (Punta Harlé), la qual cosaindica que havien fet la travessa del Pade Sucre.

L'onze de febrer de 1955 la Comissióde Refugis de la nostra Entitat donacompte, en un acte al Centre, de les

condicions del nou patrimoni querepresentava la donació que havia fetdel refugi I'il·lustre consoci JoanVentosa i Calvell, i detalla les milloresefectuades per tal de destinar-lo a úsd'excursionistes. La dissertació fou acarrec d'en Ramon Pujol i lesprojeccions de transparencies en color,obra d'Albert Mosella i d'Albert Oliveras.

Encara el vell refugi, que des de 1954 .porta el nom de <,JoanVentosa i Calvel!»,ens acollí com pogué el 1958, ambocasió del campament commemoratiudeis 50 anys de la fundació de la Secciód'Esports de Muntanys, campamentque esdevingué Nacional i Internacionalsota el patrocini de la F.E.M.EII m'ha acollit altres vegades en el

curs d'itineraris durant la confecció dela guia «Pallars-Aran», i ara, novembredel 1979, amb la muntanyaembolcallada de neu, hem trobo tambéen aquest Iloc.

Ha sorgit un nou i magnífic xalet. S'hidonen els darrers cops de martell i elspaletes s'afanyen a posar les darreresIloses de pissarra del teulat mentreI'helicopter puja els últims materials, afi de tenir-ho tot enllestit i poder acollirdignament a tots els qui assisteixin a lainauguració oficial del nou xalet «JoanVentosa i Calvell».

És un moment emotiu, el fet derecordar les velles i estimades parets isentir alhora I'alegria per la nova obraque ens acull i acollira a tants de nous iveterans muntanyencs.

El Besiberri Nord (3.014 m) i el Central 13.003 m). (Foto: Josep Casanovas.)

5

Per manca de costum se'm fa difícilescriure, pero ho intentaré.

La construcció d'un refugi és unaprajecció cap al futur i crec que és unbon moment per a mirar enrera; peroaquest girar el cap és per fixar-nos enels comen<;aments de segle i observarla gent que anava al Balneari de Caldesper tal de gaudir de les virtuts de lesseves aigües.

Indubtablement els devia sorprendreel fet de trabar-hi un piano. Penseu queI'accés a Caldes es feia per camins deferradura, ja que no hi havia carretera.I el camí més utilitzat era el que passavapel Port de Rus, situat quasi a 2.000 md'al<;ada.

Segons la versió que m'ha contat enRamon Pujol i Alsina (a ell li ho vaexplicar el nét del propietari de la casa

mirallAntoni Griful i Farriol

El Centre ha inaugurat un nou refugioAquest fet, normal en altres contrades,on els Clubs Alpins compten aquestsabrigalls per centenars, a casa és un fetremarcable.

Els que de molts anys toquem lafaceta de I'alpinisme hem estattestimonis de les variades i a voltesantagoniques polemiques que elsrefugis han despertat. Quasi sempre elsjudicis ens han arribat ja sentenciatsdesde fora, de pa'isos amb tradicióalpinista, i aquí, com si ens fes vergonyatenir opinió propia, els hem fet nostres,no caient en el fet que I'afició a lamuntanya és molt particular aCatalunya, i encara és més especial laque el nostre Centre ha generat des deque es va fundar.

Aquest mirar i copiar el que feien afora, sense tenir en compte lesca racterístiq ues nostres, és moltperillós, si més no perque res no ensgaranteix que els models exteriorsestiguin en possessió de cap veritat.

Així hem vist, amb I'aplaudiment demolts contemporanis de casa, com elsClubs Alpins s'han convertit en simplesSecretaries, que donaven serveis nomési deixaven de banda tot allo que fes tufcultural o científic, per tal que el quianés a muntanya practiqués I'alpinismepuro

En aquest procés de simplificació,d'eliminació del que s'ha considerat

6

del piano) en el transport d'aquestinstrument de música, es produeix uncas anecdotic. Els fets foren:

Decidits a tenir un piano i veient ciarque no es podia transportar dalt d'unacavalleria, es Ilogaren els serveis de vuithomes que es van comprometre, per unpreu que ignorem, a portar a pes debra<;os el piano des de Cabdella (1.200m) fins al balneari, passant naturalmentpel Port de Rus. És a dir, 800 m dedesnivell pujant i 500 m més debaixada.

Fins a Cabdella va ésser portat ambcamió (cap a I'any 1925) i els vuitesfor<;ats camalics, en diversesjornades de tragí, el pujaren des deCabdella fins al Port de Rus.

Quan van ser dalt, veient el camí quehavien fet i el que encara els faltava,

accesori i fins folkloric, hem vist comles guies s'han transformat en itinerariscondensats i els Clubs en agencies deviatges. I I'aficionat normal, el que fade I'excursionisme (de més o menysgra u) un com plement de la seva vidaprofessional i familiar no necessita serde cap entitat, perque I'assessoramenti la informació els traba en les agenciesprofessionals, com passa ja en I'esquíde pista.

Quina relació hi té, tot aixo, amb elsrefugis?

Sí que n'hi té pel perill que potrepresentar el fer cas de certes correntsde fora.

Després de molts anys de veure comuns aficionats privilegiats han gaudit delserveis, els bons serveis, que els refugisels donaven i fruir d'unes atencionsespecials ates que era poca la gent queels freqüentava; quan aquesta aficióaugmenta, les mateixes personesarriben a la conclusió que els refugissobren.

Pensem que si no hi hagués refugis,automaticament entraria enfuncionament una selectivitat. Sí, aixoque avui dia ningú no vol: selectivitatdel diner i selectivitat de la for<;a!

A les persones economicament fortes,no els seria cap problema Ilogar«porteurs» o el que avui encara és mésfacil: I'helicopter, a fi d'estalviar-se leslIarges marxes d'aproximació, sobretota I'hivern.

Selectivitat de la for<;a, ja que nomésun nombre molt reduit de persones, enla plenitud de les seves facultatsfísiques, podria transportar el pes quesignifica I'equip tecnic, tenda,queviures, etc., per sojornar alguns diesa I'alta muntanya.

van deixar estar el piano i van dir que sino els doblaven la paga allí es q uedariael piano.

No sé si el piano es va quedar soloalgú el vigilava, pero m'imagino lasorpresa deis viatgers quan, després dela fatigosa pujada, en arribar al cap delport es trobaven amb un piano:allaenmig i emmarcat per la munió demuntanyes deis voltants.'

Evidentment, les exigencies deis vuithomes degueren ser ateses, ja que elpiano va arribar al balneari, i les sevesnotes acompanyaren els dinars i elssopars que es feien després del passeigo de prendre les aigües, cosa quecomponia una de les imatges «camp»més delicioses.

1 Jo proposaria de canviar el nom de Port de Ruspel de Port del Piano.

Bé és veritat que la massificaciócomporta perills. Pero aquí sí que lata.sca pedagogica que es pot fer desd'un refugi és il·limitada. Tascapedagogica sobre una joventut,magnífica joventut!, desorientada perles conferencies i prajeccionsd'expedicions en que només aprenencom es va equipat. És normal i correntveure'ls al Puigmal vestits com per pujara I'Himalaia. Amb casc a l'Aneto, i ambestreps i claus de gla<; al Besiberri. Iningú no els ha ensenyat que el mésimportant és I'home que va sota de

Treballs de construcció del nou refugio

lMUNIANYA

tantes marques comercials.Una iniciació a la muntanya, partint

d'uns nivells elementals, abonats peruna entitat, I'escola o millor I'aficiófamiliar, pot canalitzar I'amor aI'excursionisme que a Catalunya és moltfort. I el Centre, dins el rosari de les

recordsJosep M. Sala i Albareda

És la tardor, dalt del cim del ContraigoUn temps dol~, grossos núvols detemperatura inofensiva. Boirina fina,que posa un tel de lIunyania al paisatge.

Hi hem pujat des de I'estany Llebreta,per la vall de Serradé. Oalt del cim,repos i contemplació.Al lIuny, per sobre la comarcada de

Culieto i sota I'arrencada de les Agullesde Travessany, s'endevina el nou refugiVentosa i Calvell. Companys i amicsnostres hi estan treballant.

Per la memoria, com un lIampec, empassen la tirallonga d'anys que s'hanescolat des de la meya primera visita ala regió i el moment actual. I les moltesestades fetes al vell refugi, de les quals,d'una manera especial, recordoaquestes.

1948. Per primera vegada hi arribavaamb tres companys, al refugio Veníemde la vall de St. Nicolau i Boí. Era I'horafoscant. Ens hi rebia el guarda i treshomes malcarats. Un «Oeu-vos-guard»amb prou feines remugat i a dormir a lapalla.El Montardo, el Coma-Io-forno i la

Punta Alta foren tres dies plens demuntanya i de goig per a nosaltres,novells muntanyencs i de curtaexperiencia.

Els tres homes malcaratsdesaparegueren i no els veiérem més.Sois canviarem poques, molt poques,paraules amb el guarda, home sorrut itaciturno

Oeixarem el refugi, petit en lagrandiositat del paisatge, al quart dia,camí del Port de Colomers.

1955. Cremats pel sol, barbuts iexultants de satisfacció, arribavem alrefugi un capvespre del mes d'abril.Havíem estrenat, pocs dies abans aBielsa, I'alta ruta pirenaica amb esquís.Al refugi ens esperava en Ramon

Escudé, que es hi tenia preparat unsopar de gloria ben regat de vi. Unaagrada ble sorpresa fou el trobar-hil'Antoni Griful, en Miquel Ros i el

MUNfANYA

seves mú Iti pies activitats, pot fer unatasca molt positiva ensenyant queI'alpinisme és més que un esport. Quela muntanya no és un gimnas, sinó unacosa viva i variant on els aspectesestetics sumen tant com les dificultats.I aixo em fa pensar que els que van

matrimoni Piqué amb la seva filleta. Lavetllada transcorregué volant, enamigable conversa. L'endema, a puntade dia, un dia radiant com tots elsd'aquella Setmana Santa de gratamemoria, ens acomiadavem deiscompanys del C.A.O.E. i d'en RamonEscudé.

La petita caravana, en Josep M.Colomé, en Josep M. Esteve, en JosepFruitós, la Montserrat Tosca, la Teresa

, Farras, jo i els dos amics que ja no sónentre nosaltres, en Caries Balaguer i enMiquel Albó, ens posavem en marxa capal Coll de Contraig, per acabar I'etapa aEspot.Quins temps! Amb un material

bastant rudimentari i feixuc ensIlen~avem a Ilargues travessies! Peromés merit tenien encara els que enspreced iren en la conq uesta de lamuntanya invernal!

La il·lusió i I'afany d'aventura són unmobil inaturable.Com a detall curiós, i que ara sembla

que torna, és que dúiem un petit forat ales espatules deis esquís. Per allípassavem un fort cordill que Iligavem a

fundar el nostre Centre, i els quedesprés n'han portat el timó, no anavenerrats en combinar I'excursionisme ambaltres activitats culturals, artístiques icientífiques relacionades amb lamuntanya ... si més no així m'ho semblaa mi.

la cintura i així, en pujar pendents moltdrets, que no permetien I'ús deis esquís,ens estalviavem de dur-Ios a I'esquenafent-Ios seguir com un gosset fidel.

O'aquesta manera guanyarem el collde Contraig i en Ilen~ar-nos pendentavall, camí de Sant Nicolau, deixavemdarrera nostre la meravellosa regió deI'estany Negre.

1959. El primer Rallye d'esquí d'altamuntanya. Mal temps i anul·lació deI'etapa estany Negre-St. Maurici pel collde Contraigo \

Per primera vegada, un nombrós grupde muntanyencs de diferents entitatses reunien, a I'hivern, a redós del petit irudimentari refugio Quin tip de palejar,per tal de deixer neta la porta d'entrada!I després per a buidar bona part delmenjador de la neu que s'havia ficatdintre, aprofitant tates les escletxes deles parets.

Pero la companyonia feia petita laincomoditat i la freda humitat deI'interior.En tornar el bon temps, després d'un

dia passat a la residencia de I'ENHER,a Cavallers, per la vall de Sant Nicolau i

Comoloformo i Besiberris des del cim del Montardo d'Aran. (Foto: Ramon Pujol.)

el portarró d'Espot saltavem a St.Maurici i acabavem el rallie a Espot.1966. Una anada, amb companys de

I,a Camissió de Refugis, a pintar portesi finestres.EI refugi es feia vell i miravemde posar-hi peda~os. Entre pintada ipintada, amb en Griful ens escaparem iféiem, amena~ant tempesta, latravessia de les Agulles de Travessany.Goig de la pedra amiga, que et pela

els dits, i de la corda tibant que et Iligaa I'amic. Sentir el buit sota els peus, i laparet a fregar del nas en els Ilargs

rappels.I al refugi, I'escalf del foc i de la sopa

calenta!1974. Per la Mercé. Temps rúfol,

ventós i humit. El vell refugi ha estataterrat. Sois en queda la petita partque feia funcions de refugi Iliure. Unesnoves parets comencen a aixecar-se deterra.El Centre vol celebrar el seu primer

centenario I la Comissió de Refugis rebéI'encarrec de preparar els planols d'unnou refugi i encetar el Ilarg procés

El refugi Ventosa i Calvell ha estat una tasca col· lectiva. (Foto: Lluís Puntís.)

burocratic per a obtenir una ajudaoficial. I uns homes plens d'il·lusió esposaren a la feina i aquesta fruita.El vell refugi no podia apeda~ar-se

més. I com la Ilavor que mor per donarnaixen~a a una planta forta, així el vellrefugi queia perqué se n'alcés un altreen el seu lIoc, més gran, més comode imés en consonancia amb els tempsactuals.Sentint xiular el vent, que feia

trontollar les tendes, recordava lesbones hores passades en el vell i rústicedificio I no podia deixar de sentir unatrista melangia, per totes aquelles cosesque ja no tornarien a ser.Com una boira que es fon, han

desaparegut tots aquests records i m'hetrobat un altre cop dalt del Contraig,assegut damunt d'un roc i de cara alBesiberri.Un tro ha rodolat en la lIunyania. I

nosaltres, sense perdre temps, ens hemensotat de pressa cap a les fondaladesde I'estany Serradé.Un mes i mig més tard s'inaugurava

el nou refugio Gran, solid i ambcomoditats. És I'abra d'un esfor¡;: i d'unail·lusió col·lectiva. De I'esfor~ i de lail·lusió que els muntanyencs posem enles nostres déries. I també de I'empentaque els nous membres de la Comissióvan saber donar a les obres.Quan baixava de I'acte inaugural,

sentia la satisfacció d'una obra delCentre ben feta. Verament el refugi feiagoig!La primera neu brillava als cims i

I'airet fi posava un tremolar de fred ales aigÜes de I'estany Negre.

Anna AbrilEulalia AbrilJosep AbrilJoan M.a AcarínMiquel AlbertManuel AlbertosLluís Amat BordasJoan Andreu ValldoneraAlbert Armangué i Sra.Elisabeth ArmoraGuillem ArmoraGuillem Armora (fill)Maria ArmoraPere ArmoraJosep AspachsAtalaia de VilanovaRamon BadiaAstrid BallestaLluís BelvisJuanjo BenetCarme BioscaConrad BlanchRoger BlanchXavier BlancherJordi BofillJaume BorratGenís BouquetJosep Lluís CamachoJosep CampCarme CapdevilaTrini Capmany

El CENTREEXCURSIONISTA DE CATALUNYA- CLUB ALPí CATALA, expressa I'agrai"ment per la

Jaume Fabres i AmorósAngels FerranJoan Filella i FerrerCarme FoxEdit GarciaBemat GarrigósRobert GarrigósRobert Garrigós (fill)Frederic GausetRicard GayRoma GiróJoan GisbertAntoni GrífulEnrie GrífulEulalia GrífulJordi GrífulMarc GrífulMaties GrífulMontserrat GrífulPau GrífulAngel GuevaraJordi GuilleumesAlbert GutiérrezEnrie GutiérrezEmest GutiérrezGladis GutiérrezPaco HemandezInma i JosepCarme JanerAgusti JolisRicard Julia

seva cof./aboració a:

Salvador JuradoAntoni LafontPepita Lafontlago L/airóNúria MarchondomAlbert MansXavier MarRuth MartosJosep M.a MasanaHoraci MiraEmest MullorAnna MuzardEnrie NosasLidia NosasMónica NosasPep O'CallaghanManuel PagesViviana PedemonteJoan PeradejordiJosep M. a Plans i GelabertRoser PonsatiPilar PostigoAnton PratJosep PratginestósRamon Pujol i AlsinaL/uís PuntísEduard QuadrasFrancesc QuadrasSílvia QuadrasXavier RibóEugeni Rosich

Robert CapellaMarga CardonaRafael CarrióPep CasanellesJosep CasanovasAlfred CasasDavid CasasJoan CasolaGabriel de CastejonManuel CastroMarian CastroMerce CastroCarme CavanaughMontserrat CeladesEmili CivisJosep ColomerConstatíClara CorbellaL/uís CorbellaMariona CorbellaMarta CorbellaXavier CorbellaMarcel·1í Curell i SuriolDaniel DomenechJosep M.a DomenechMarta DomingoMaurici Dueñas i SucranaJosep EnrichXavier EnseñatJordi FabregasMarta Fabregas

Joana RoviraAnna SalaJosep M. a SalaMaria SalaAssumpta SalarichEmma SalvadorMiquel SanchezJ. SantodomingoJordi SanzAlfons SegalasM.a Antónia SimóJordi SolaJoan SotoJoan de TaüllJaume TutauEmili UllesJordi Va/eroMaria ValisAndreu P. VaraJosep Velazquez CrespanJosep Ventosa PalancaMónica VergeMontserrat Vila-AbadalColoma VilardellL/ursa VilageliuJordi VilanovaMarga VirósJoan ViudezAportacions FrancesosGrup Juvenil TeatreEst. Termal Caldes de Boí

8 MUNTANYA