1983-2020 37 anys de municipiTot i que l'Aldea té molts anys d'antiguitat com a nucli urbà, és cert que en l'època moderna i durant molts anys vam ser una pedania del municipi

1983-202037 anys de municipi

Tot i que l'Aldea té molts anys d'antiguitat com a nucli urbà, és cert que en l'època moderna i durant molts anys vam ser una pedania del municipi de Tortosa, fins que el 21 d'abril de 1983 vam esdevenir municipi independent.

Fins aquell dia van ser un grup de 21 persones que formaven la Junta de Segregació i molts d'altres, que van treballar molt intensament per a poder aconseguir ser un municipi, a partir d'aquell dia podem elegir els nostres representants al nostre Ajuntament i podem gestionar els nostres recursos, ja que fins aquella data, tot ho gestionava l'Ajuntament de Tortosa.

El 6 de novembre de 1983 van ser les primeres eleccions municipals reconegudes oficialment, on es va formar el primer consistori i la primera legislatura de L'Aldea, en total i des d'aquell dia hem tingut deu legislatures al nostre municipi.

Hem tingut quatre Alcaldes i seixanta-dos regidors i regidores, totes aquestes persones han exercit de servidors públics de l'Aldea, per tant des de l'actual Ajuntament, hem volgut documentar i representar en unes làmines al mateix Ajuntament, a totes aquestes persones que han passat pel Consistori.

Des d'aquí vull expressar el meu homenatge a totes aquestes persones que han format part com a càrrecs electes de l'Ajuntament, als que encara ho podran veure i especialment als que ja no podran, perquè ja no estan amb natros.

També voldria recordar de tots els treballadors i treballadores que formen o han format part de l'Ajuntament dintre dels diferents departaments o serveis, durant aquests anys.

Per últim, tot i que no han format part de l'Ajuntament, a totes les persones que van fer possible que l'Aldea fora un municipi independent, especialment als 21 membres de la Junta de segregació.

Fa trenta-set anys que som municipi i ens quedem molts per complir i estic segur que serà amb molts èxits i encerts.

VISCA L'ALDEA.

Xavier Royo FranchAlcalde de l'Aldea

RELACIÓ MEMBRES JUNTA DE SEGREGACIÓ

· Juan José Cervera Queralt

· Francisco Abril Pino

· José Arques Nivera

· Ireneo Blanch Bayo

· José Blanch Bayo

· Juan Fromage Codorniu

· Gustavo Caballé Fosch

· José Buera Rodríguez

· José Oriol Benito Zaragoza

· Francisco Bertomeu Estorach

· Valeriano Blanch Bayerri

Foto cedida per Toni Gilabert

· Pedro Nájar Franch

· Daniel Ferré Panisello

· Juan Negre Garcia

· Lluis Berengué Negre

· Miguel Alegre Calvo

· Julian Llambrich Rius

· Juan Curto Berengue

· José Benito Cid

· Alejandro Blanch Alifonso

· Juan Figueras Vidal

Legislatura 1983-1987

Francisco Blanch BayóAlcalde President

AEIUA

José Toset TuronRegidorAEIUA

Ramon Alomà MontserratRegidorAEIUA

Estanislao Buera GilabertRegidorAEIUA

Niceto Gombau VenturaRegidorAEIUA

Josep Ramon Centelles MoresoRegidor

AP

Rafael Alomà ForésRegidor

AP

Pedro Labèrnia CentellesRegidor

AP

Gregorio Almenar GraciaRegidorAEIUA

Josep Felip Estorach CarlesRegidorAEIUA

Agustí Queral FonollosaRegidorAEIUA



AEIUA

Ramon Alomà MontserratRegidorAEIUA

Gregorio Almenar GràciaRegidorAEIUA

Josep Lluís Callau CasanovaRegidorAEIUA

Amador J. Ferrando EstorachRegidorAEIUA

José Miguel Gonzalvo ChavarríaRegidorAEIUA

Rafael Alomà ForésRegidor

AP(va deixar el càrrec i va entrar

Pedro Labèrnia Centelles)

Pedro Labèrnia CentellesRegidor

AP



Juan Pedro Linares HerreraRegidorAEIUA

Josep Oriol Benito ZaragozaRegidorAEIUA



AEIUA


Josep Lluís Callau CasanovaRegidorAEIUA

(va morir i va ocupar el seu llocJosep Oriol Benito Zaragoza)

Josep Oriol Benito ZaragozaRegidorAEIUA


Miguel Gonzalvo ChavarriaRegidorAEIUA

M. Cinta Rodríguez BenitoRegidora

AEIUA

Josep Manuel Rodríguez FustéRegidor

PP

Josep Bertomeu GilabertRegidorAEIUA


Celeste Páez RamiaRegidora

AEIUA




AEIUA



Josep Bertomeu GilabertRegidorAEIUA



AEIUA

Eleuterio Sorribes PradesRegidorAEIUA

Josep Benito CidRegidorAEIUA

Miguel Alegre AriñoRegidor

CIU

Francisco Sánchez LatreRegidor

PP

Felip Martínez CarlesRegidor

PP



AEIUA




Josep Jordi Gas ForésRegidor

PP

Arnaldo Royo LlorcaRegidor

PP

Juan M. Sánchez EstorachRegidorAEIUA


AEIUA

Joaquim Vilagrassa ArasaRegidor

CIU

Josep Carles PaniselloRegidor

CIU(va ser substituït per

Manolita Valldepérez Sentis)


CIU

Manolita Valldepérez SentisRegidora

CIU


Ramon Gilabert TomàsRegidor

IPE

Joaquim Vilagrassa ArasaRegidor

CIU

Xavier Royo FranchRegidor

CIU

Manuel Masdeu EixarchRegidor

PSC

Arnaldo Royo LlorcaRegidor

PP

Josep Jordi Gas ForésAlcalde President

IPE(des de juny de 2003 ns al desembre de 2004)

Daniel Andreu FalcóAlcalde President

ERC(des de desembre de 2004 ns al juny de 2007)

Montserrat Llosa BonllRegidora

CIU

José Luis Cervera BlanchRegidor

ERC(va deixar el càrrec i va entrar

Simon Falcó Moreso)

Simon Falcó MoresoRegidor

ERC

Juan Pedro Linares HerreraRegidor

IPE

David Bertomeu VallésRegidor

ERC



ERC


ERC


ERC

Yolanda Meca BlanchRegidora

ERC

Míriam Ferrando BlesasRegidora

ERC

Ada Bedós PinoRegidora

ERC

Josep Jordi Gas ForésRegidor

IPE

Juan Pedro Linares HerreraRegidor

IPE


PSC


CIU


CIU



ERC



Yolanda Tomàs Ferré)

Yolanda Tomàs FerréRegidora

ERC


ERC


ERC

Yolanda Meca BlanchRegidora

ERC

Estela Estorach BenitoRegidora

ERC


PSC


CIU

Gemma Meca EstorachRegidora

CIU

Elisabet Zapater AlifonsoRegidora

CIU

Carlos Gilabert MangranéRegidor

CIU



ERC


ERC

Natividad Bernal BermúdezRegidora

ERC

Yolanda Tomàs FerréRegidora


Carlos Bertomeu Domingo)

Carlos Bertomeu DomingoRegidor

ERC

Montse Mola ArquesRegidora


Toni Gilabert Rodríguez)

Toni Gilabert RodríguezRegidor

ERC


ERC

Albert Borràs TafallaRegidor

ERC

Albert Curto ZapaterRegidor

ERC

Elisabet Zapater AlifonsoRegidoraPDCAT

José Ma. Pujol PerellaRegidorPDCAT

Rafa Puente BatlleRegidorPDCAT


Xavier Royo FranchAlcalde President

JUNTS PER L’ALDEA

Irene Negre EstorachRegidora

JUNTS PER L’ALDEA

Maria Pilar Centelles MasRegidora

JUNTS PER L’ALDEA(va deixar el càrrec i va entrar

Carlos Gilabert Mangrané)

Josep Franch PelliséRegidor

JUNTS PER L’ALDEA

Berta Royo CerveraRegidora

JUNTS PER L’ALDEA


L’ALDEA EN POSITIU-ERC-AM

Toni Gilabert RodríguezRegidor

L’ALDEA EN POSITIU-ERC-AM

Natividad

Bernal BermúdezRegidora

L’ALDEA EN POSITIU-ERC-AM(va deixar el càrrec i va entrar

Joaquim Cugat Paulino)

Joaquim Cugat PaulinoRegidor

L’ALDEA

EN POSITIU-ERC-AM

Joana

Guerrero RocaRegidora

L’ALDEA EN POSITIU-ERC-AM(va deixar el càrrec i va entrar

Elisabet Fabuel Quesada)

Elisabet

Fabuel QuesadaRegidora

L’ALDEA

EN POSITIU-ERC-AM

Albert

Borràs TafallaRegidor

L’ALDEA

EN POSITIU-ERC-AM

Carlos Gilabert MangranéRegidor

JUNTS PER L’ALDEA

Pepe Caballé EstorachRegidor

JUNTS PER L’ALDEA

L'Aldea té com a frontera natural l'Ebre i les terres deltaiques, pròximes al mar. Des de la

prehistòria, els primers pobladors habitaven en aquestes zones properes al mar.Les

primeres restes humanes les trobem en sepultures neolítiques excavades al “Mas de la

Benita”. D'altra banda, al “Mas de Mussol” es va descobrir un cementiri de l'època Ibèrica

(segles VI i VII abans de Crist). Són dues proves que demostren que el nostre territori rep

població des de l'antiguitat.

El centre més antic del que es coneix com l'Aldea es podria ubicar on actualment trobem

l'ermita i la torre de defensa. Les troballes més antigues podrien ser les sitges situades al

costat de la torre de defensa,algunes d'aquestes es trobaven tapades amb terra. Aquestes

sitges poden ser d'èpoques diferents, el que pot determinar la seva antiguitat són els

objectes que es puguin trobar en aquestes.

De l'època romana cal esmentar la possible existència d'un camí mil·lenari que es trobava

on està situada actualment l'ermita de la Mare de Déu de L'Aldea. Si això fos cert,

suposaria l'existència d'una ruta romana litoral, paral·lela al suposat trajecte interior de la

Via Augusta, però els estudis realitzats no ho poden confirmar.

La majoria de les terres fermes del Delta són de recent formació. Per tant, dintre de la

població hi apareixen algunes torres que realitzen la funció de guaita, com la torre de

l'ermita. Altres torres que trobem a l'Aldea són la de Burjacènia documentada des del

segle XII, Benaixarop de què es parla ja en 1288, situada al nord del municipi i la de la

Candela, més a prop del riu al sud.

L'Aldea més recent sembla tenir el seu origen en un llogaret musulmà, prova d'aquest fet

el trobem en el mateix topònim, Aldea derivat de “al-dai-a” que significa “població que

pertany a una altra població”. Segurament estaria subordinada a Tortosa, fet que es

perllongarà fins a la seva segregació. Hi ha diversos apunts històrics de l'Aldea que diuen

que en època musulmana era una granja o Almúnia destinada a cultius que hi havia en els

extensos plans i muntanyes properes.

Trobem escrits que demostren que l'Aldea va ser entregada per Ramon Berenguer IV a

Bernat de Bell-Lloc, l'any 1148, amb motiu de la reconquesta de Tortosa, una de les

Història de l’Aldea

últimes ciutats catalanes en caure en mans dels catalans. Després va fer construir la torre

de defensa i l'església de Santa Maria.Es tractava d'un poble de frontera entre el Comtat

de Barcelona i l'Al-Àndalus, i per tant era un lloc de pas de mercaderies, persones i cultura.

Els seus descendents, com era costum de l'època, quan van morir van cedir les seves

rendes a l'Ordre dels Hospitalers d'Amposta el 1258.

Aquesta fita és realment important, ja que d'aquesta donació va quedar constància amb

una carta de poblament redactada pels membres de l'Orde dels l'Hospitalers. En aquesta

carta de poblament s'atorgà la capacitat de poblar i cultivar les terres que corresponien al

municipi de L'Aldea a una comunitat de musulmans que convivien juntament amb els

nous colons cristians. Al segle XIII les rendes L'Aldea van passar a les pròpies mans de la

Corona d'Aragó, que aviat les va cedir. Un segle després, els pobladors de L'Aldea (encara

amb forta presència sarraïna) pagaven les rendes al Monestir de Benifassà.

L'Aldea va tenir diferents arrendataris al llarg dels segles XIV i XV fins que passarà a mans

de Jordà l'any 1531.En l'època moderna, l'Aldea, era terra de frontera, i el perill i la guerra

sempre hi eren a prop. Ja fos pirateria, campanyes dels regnes veïns, bandolers, etc.

Després del Decret de Nova Planta (1716) i la nova reorganització territorial espanyola,

L'Aldea, integrada com a barriada de la ciutat de Tortosa, va veure créixer el seu nucli urbà

i la seva població.

Durant la Guerra Civil Espanyola es van viure diversos episodis bèl·lics a la nostra

població, i així ho demostren les casamates i nius de metralladores del Mas de Bernis. A

més, molts joves aldeans van ser enviats al front de la guerra. Durant el franquisme va

arribar la carretera Nacional 340 i amb aquesta el moment de major creixement del

nostre poble. Diverses sales de cinema, llocs d'espectacles i petits teatres van arribar a

L'Aldea que va veure créixer el seu nucli urbà. L'Aldea es va segregar de la ciutat de Tortosa

el dia 21 d'abril de 1983, aconseguint la seva independència com a poble.

Robert Gas SirisiProfessor de Secundaria

d'Història i Geografia

https://laldea.cat/37-anys-municipi

Documents

1983-2020 37 anys de municipiTot i que l'Aldea té molts anys d'antiguitat com a nucli urbà, és cert que en l'època moderna i durant molts anys vam ser una pedania del municipi