198e PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU - Palafolls · 198e_Projecte bàsic i executiu de reforma i rehabilitació de l'edifici destinat a Teatre Municipal ubicat al carrer Francesc Macià

Novembre de 2015 198e

BiBarquitectes c/Bruguera 249, 08370-Calella (Bcn) Tel-fax: 93 769 31 39 www.bibarquitectes.com

198e_PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU DE REFORMA I REHABILITACIÓ DE L'EDIFICI DESTINAT A TEATRE MUNICIPAL UBICAT AL CARRER FRANCESC MACIÀ Nº1 DE PALAFOLLS, PROVÍNCIA DE BARCELONA.

198e_Projecte bàsic i executiu de reforma i rehabilitació de l'edifici destinat a Teatre Municipal ubicat al carrer Francesc Macià nº1 de Palafolls, província de Barcelona.

Novembre de 2015


ÍNDEX I. MEMÒRIA

1- MEMÒRIA DESCRIPTIVA.

1.1- AGENTS. 1.2- INFORMACIÓ PRÈVIA. Antecedents i condicionants de partida, emplaçament, entorn físic i normativa urbanística i altres normatives específiques. 1.3- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. Estat actual i paràmetres generals de la intervenció. 1.4- DESCRIPCIÓ GENERAL DELS PARÀMETRES A CONSIDERAR EN ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS I SERVEIS DE L’EDIFICI. Sistema estructural, sistema d’acabats, sistema d’acondicionament ambiental i instal.lacions. 1.5- PRESTACIONS DE LA INTERVENCIÓ EN L’EDIFICI. Exigències bàsiques, prestacions que superen el CTE, limitacions.

2- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA.

2.0- PRELIMINARS. Treballs previs i d'implantació, enderrocs, gestió de residus. 2.1- SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICACIÓ. Justificació de no intervenció. 2.2- SISTEMA ESTRUCTURAL. Subestructura climatització, subestructura suplement passera, rehabilitació forjat escenari,

subestructura pinta escenari. 2.3- SISTEMA D’ACABATS. Rehabilitació arrebossat façana, restauració de portes, reparació d'humitats per capil.laritat, reparacions de guix, substitució capitell columna interior, restauració paviments interiors, millora accessibilitat exterior, tancaments practicables, pintura tractaments superficials i vernissos. 2.4- SISTEMES D’ACONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS. Instal.lació d'evacuació d'aigües pluvials, insonorització dels recuperadors de calor.

3- COMPLIMENT DEL CTE.

3.1- DB SE. SEGURETAT ESTRUCTURAL.

3.1.1- SE. Seguretat estructural. 3.1.2- SE AE. Accions a l’edificació. 3.1.3- SE A. Estructures d’acer. 3.1.4- Fitxa tècnica ancoratges químics fàbriques.

3.2- DB SI. SEGURETAT EN CAS D’INCENDI.

3.2.6- SI 6. Resistència al foc de l’estructura. -> Justificació elements estructurals secundaris. 3.3- DB SU. SEGURETAT D’UTILITZACIÓ.

3.3.1- SUA 1. Seguretat davant el risc de caigudes.

3.3.2- SUA 9. Accessibilitat + compliment del D.135/1995 Codi d’accessibilitat de Catalunya.

3.4- DB HS. SALUBRITAT. 3.4.5- HS 5. Evacuació d’aigües. -> No procedeix reparació i millora xarxa existent.

3.5- DB HR. PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL. Insonorització recuperadors de calor. 4- NORMATIVA APLICABLE.

II. PLEC DE CONDICIONS.

II.1- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES, GENERALS, FACULTATIVES I ECONÒMIQUES. II.2- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS. II.3- INSTRUCCIONS PER AL CONTROL DE QUALITAT I D’EXECUCIÓ DELS MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS. II.4- INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT.

III. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL. IV. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA.

IV.1- PLÀNOLS SUBESTRUCTURES METÀL.LIQUES. IV.2- REPORTATGE FOTOGRÀFIC ZONES D'INTERVENCIÓ EXTERIOR. IV.3- REPORTATGE FOTOGRÀFIC ZONES D'INTERVENCIÓ INTERIOR.


Novembre de 2015


ANNEXES AL PROJECTE EXECUTIU.

AN.1- ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS (D.105/2008, D.161/2010. Regulador dels enderrocs i residus de la construcció). AN.2- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT.


Novembre de 2015

BiBarquitectes c/Bruguera 249, 08370-Calella (Bcn) Telf: 93 769 31 39 www.bibarquitectes.com

I. MEMÒRIA


Novembre de 2015


1- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1- AGENTS PROMOTOR: AJUNTAMENT DE PALAFOLLS

NIF: P-0815400G. Adreça: Plaça Major 11, 08389 - Palafolls (Barcelona).

PROJECTISTA/ES: BESTARD Y BARBÉ, SLP. Societat professional d’Arquitectura. CIF: B-64173768.

Adreça: Carrer Indústria 92. 08370 - Calella (Barcelona). Arquitectes redactors:

SALVADOR D’HORTA BARBÉ i MISSÉ, col.legiat: 43833/2 del COAC. MAURICI BESTARD i MATAMOROS, col.legiat: 49222/1 del COAC. DIRECTOR/S D’OBRA: I D'EXECUCIÓ: JORDI RIBAS SERRA, Arquitecte Tècnic col.legiat nº 9079 del COAATEEB. DNI: 38825753-M Adreça: Plaça Major nº16. 08389 - Palafolls (Barcelona) ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT: Els arquitectes projectistes. COORDINADOR/S DE SEGURETAT SALUT: L'Arquitecte tècnic director d'obra. CONSTRACTISTA PRINCIPAL: En tràmits 1.2-INFORMACIÓ PRÈVIA ANTECEDENTS I CONDICIONANTS DE PARTIDA Es rep per part de l'Ajuntament de Palafolls de realitzar el projecte rehabilitació l'edifici municipal que alberga el teatre de la població, ubicat al carrer Francesc Macià nº1, així com redactar els annexes pertinents de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut i l'Estudi de Gestió de Residus. L'actuació respon bàsicament a operacions de manteniment per tal d'evitar el deteriorament progressiu i exponencial que suposa no actuar a temps i alguna adaptació per a la incorporació de noves instal.lacions. ENTORN FÍSIC L'entorn físic proper es troba a la frontera entre el casc antic de la població i un primer eixample de la primera meitat del s.XX, on predomina edificacions unifamiliars entre mitgeres o en filera en combinació amb algun edifici plurifamiliar d'habitatges, en cap cas l'alçada supera els 10m (PB+2PP). Per l'aspecte que té els voltants de la parcel.la s'intueix que la mateixa va ser objecte d'algun instrument de gestió urbanística (Pla de millora urbana, Pla especial, ....) que donà lloc a la creació dels jardins adjacents a la part posterior de l'accés principal pel carrer Francesc Macià. EMPLAÇAMENT La parcel.la es troba ubicada al nº1 del carrer Francesc Macià, i comparteix partió al Nord amb el mateix carrer, a l'Est amb pati mancomunat amb part del mateix conjunt Arquitectònic on frontalment s'hi aixeca un edifici destinat a Cafeteria, pel Sud amb el parc urbà anomenat Jardins del Teatre, i per l'Oest amb finca unifamiliar entre mitgeres. Segons dades cadastrals, la finca té una superfície de sòl de 591m2, i 550m2 edificats.


Novembre de 2015



Novembre de 2015


MEMÒRIA I NORMATIVA URBANÍSTICA El solar del teatre està qualificat com a S8-X2, equipament cultural-docent (S8) i edifici d'interès arquitectònic i urbà (X2), el present projecte no varia en absolut l'ús principal de l'edifici i s'adapta totalment a les disposicions vigents al POUM per aquest tipus d'equipaments.

QUADRE CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES CONCEPTE POUM PROJECTE Qualif.urbanística S8-X2, equipament cultural-docent (S8) i edifici

d'interès arquitectònic i urbà (X2) Usos No es modifica ús principal (Teatre)

1.3- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. L'actuació comprèn pot dividir-se en tres grups de tasques: les de rehabilitació, les de millora, i les d'adaptació i de l'obra civil per a noves instal.lacions. Com pot observar-se a les fotografies que s'adjunten al capítol IV (documentació gràfica) els elements i zones a restaurar o rehabilitar es troben actualment en avançat estat de deteriorament. A grans trets es proposa rehabilitar l'arrebossat façana, restaurar les portes exteriors de façana, reparar humitats per capil.laritat, reparar puntualment paraements interiors de guix, substituir el capitell d'una columna interior, restaurar paviments interiors, i fer un repàs general de pintura interior i exterior. En el capítol de millores, l'actuació consisteix en millores a l'accessibilitat exterior, a la instal.lació exterior d'evacuació d'aigües pluvials, i a la insonorització dels recuperadors de calor. Finalment, també es fan actuacions estructurals per a la instal.lació i regsitre d'un nou sistema de climatització, la rehabilitació del forjat de l'escenari i una nova pinta. 1.4 DESCRIPCIÓ GENERAL DELS PARÀMETRES A CONSIDERAR EN ELS SISTEMES CONSTRUCTIUS I SERVEIS DE L’EDIFICI SISTEMA ESTRUCTURAL Haurà de donar les prestacions suficients per garantir l’estabilitat global de l’edificació i parcial dels diversos elements constructius que composen l’edifici, cosa que garantiria el que s’anomena l’estat límit últim. D’altra banda també s’haurà d’acondicionar el sistema estructural per complir amb el que s’anomena l’estat límit de servei, on les deformacions admissibles no han de malmetre cap dels elements i instal.lacions constitutius de l’edificació. La durabilitat del sistema estarà prevista per uns 50 anys de servei. SISTEMA D’ACABATS Bàsicament es preveu presti les adequades condicions de salubritat, control acústic, protecció contra incendis i seguretat en la seva utilització que fixen les normatives vigents, a la vegada que conformaran la imatge interior de l’edifici. Per altra banda, l’altra funció principal que haurà d’acomplir és ajudar a la durabilitat dels altres sistemes sobre els que es col.loca. SISTEMA D’ACONDICIONAMENT AMBIENTAL I D’INSTAL.LACIONS


Novembre de 2015


La seva principal funció serà la d’aportar unes bones prestacions de confort ajudant a l’estalvi energètic i donar resposta a paràmetres d’ecoeficiència i mediambientals. La funció bàsica a preveure serà la de donar resposta a allò a que els sistemes naturals de disseny previstos en el projecte no poden aportar. Així doncs, confort, il.luminació artificial, salubritat, dotació d’aigua sanitària, ventilació artificial, telecomunicacions, protecció contra incendis i seguretat de l’edifici són els condicionants tècnics que es consideren en el projecte, tot sense menystenir criteris mediambientals d’estalvi energètic i d’aigua en la concepció del seu disseny. 1.5- PRESTACIONS DE L’EDIFICI Per requisits bàsics y en relació amb les exigències bàsiques del CTE, s’indicaran en particular les acordades entre el promotor i el projectista que superin els umbrals del CTE. Requisits básics: Segons CTE En

projecte Prestacions segons el CTE en projecte

Seguretat DB-SE Seguretat estructural DB-SE

De tal manera que no es produeixin en l’edifici, o parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o afectin a la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.

DB-SI Seguretat en cas d’incendi DB-SI

De tal manera que els ocupants puguin desallotjar l’edifici en condicions segures, es pugui limitar l’extensió de l’incendi dins del propi edifici i dels contigus i es permeti l’actuació dels equips d’extinció i rescat.

DB-SU Seguretat d’utilització DB-SU De tal manera que l’ús normal de l’edifici no suposi risc d’accident per a

les persones.

Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS

Higiene, salut i protecció del medi ambient, de tal forma que s’aconsegueixin condicions acceptables de salubritat i estanquitat en l’ambient interior de l’edifici i que aquest no deteriori el medi ambient en el seu entorn immediat, garantint una adequada gestió de tota classe de residus.

DB-HR Prot.contra el soroll DB-HR De tal manera que el soroll percebut no posi en perill la salut de les

persones i els permeti realitzar satisfactòriament les seves activitats.

DB-HE

Estalvi d’energia i aïllament tèrmic

DB-HE

De tal manera que s’aconsegueixi un ús racional de l’energia necessària per d’adequada utilització de l’edifici. Compleix amb la UNE EN ISO 13 370 : 1999 “Prestacions tèrmiques d’edificis. Transmissió de calor pel terreny. Mètodes de càlcul”.

Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions que permetin un ús satisfactori de l’edifici.

Funcionalitat Utilització De tal manera que la disposició i les dimensions dels espais i la dotació de les instal·lacions faciliten l’adequada realització de les funcions previstes en l’edifici.

Accessibilitat De tal manera que es permeti a les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes a l’accés i la circulació per l’edifici amb els termes previstos en la seva normativa específica.

Accés als serveis De telecomunicació audiovisuals i d’ informació d’acord amb l’establert en

la seva normativa específica. Requisits bàsics: Segons CTE En projecte Prestacions que superen el CTE

en projecte

Seguretat DB-SE Seguretat estructural DB-SE No procedeix

DB-SI Seguretat en cas d’ incendi DB-SI No procedeix

DB-SUA Seguretat d’utilització DB-SUA No procedeix Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS No procedeix DB-HR Prot. enfront al soroll DB-HR No procedeix

DB-HE Estalvi d’energia DB-HE i D.21/2006 d'ecoeficiència No procedeix

Funcionalitat Utilització DB-SUA No procedeix Accessibilitat Codi accessibilitat, DB-SUA 9 No procedeix Accés als serveis Codi accessibilitat, DB SUA 9 No procedeix


Novembre de 2015


Limitacions

Limitacions d’ús de l’edifici:

L’edifici nomes podrà destinar-se als usos previstos en el projecte. La dedicació d’algunes de les seves dependències a un ús diferent del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte de llicència nova. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou destí no alteri les condicions de la resta de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix en quant a estructura, instal·lacions, etc.

Limitacions d’ús de les dependencies:

Les dependències estan previstes per a ús de teatre i actes culturals, d’altra banda, podria desenvolupar-s’hi qualsevol activitat que doni resposta a ordenances municipals respecte l’ús, normatives autonòmiques i estatals, sempre i quan es disposés de la llicència d’activitats corresponent, o aquestes estiguessin admeses o assimilables dins la mateixa categoria d'ús.

Limitació d’ús de les instal·lacions:

Les instal.lacions s'utilitzaran per a l'ús per al qual es dissenyen, i en cap cas per a altres finalitats, sempre i quan no es comprovin i/o modifiquin per a adaptar-les a altres requeriments segons legislació i normatives vigents.


Novembre de 2015


2- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA Per tot allò no especificat en aquesta memòria serà d’obligat compliment el que s’estipula al Plec de Condicions Tècniques inclòs al Projecte executiu. 2.0. PREELIMINARS TREBALLS PREVIS I D'IMPLANTACIÓ Abans d'iniciar l’obra, la propietat i/o l’empresa contractista, estarà obligada a fer neutralitzar si s'escau les escomeses de les instal·lacions de que està donat d’alta la finca d'acord amb les Companyies Subministradores i es buidaran els baixants, canonades i qualsevol altre instal·lació que pugui estar en càrrega o conservar gasos, fluids o qualsevol altre matèria. Es comprovarà que no existeixin derivacions d’instal·lacions que no siguin adients, que pertanyin a edificis veïns, o siguin públics (enllumenat carrers…). Tanmateix caldrà que l’empresa que li hagin estat assignats el treballs realitzi una previsió d’obra abans de començar-los (tipus de contenidors a utilitzar, ubicació de contenidors, invasió de la via pública, permisos i llicències, vies d’evacuació i aportació de materials i maquinària, vies ràpides i centres mèdics més propers per a possibles accidents, etc.). Des de l’inici de l’obra, el tècnic facultatiu responsable, la Propietat i el tècnic responsable de l’empresa adjudicatària, hauran d’estar informats de tot el plantejament de l’obra. Es disposarà una tanca perimetral de les zones a intervenir, que almenys cobreixi una distància mínima del parament a reparar de 2,5m. Per a tal fi. El sistema de tancament s’escollirà de comú acord entre la DF i el promotor. En ella hi haurà unes llums de senyalització i en un lloc ben visible, es col·locarà la senyalització de seguretat pertinent, indicant sobretot l'obligatorietat d'utilitzar el casc per tot el personal que hi treballi o accedeixi al recinte o zona objecte de l'obra, i la prohibició d'accés a l'obra per tota persona estranya a la mateixa. En tot moment a l’obra o espais propers hi haurà una farmaciola totalment equipada, i tots els operaris i tècnics que intervinguin en els treballs sabran on la poden localitzar. Es preveurà una zona d’acopis de materials i col.locació de contenidors per als residus, i aquests no es podran acumular runes contra les tanques de tancament de l'obra. A l’obra sempre hi haurà un extintor portàtil de 5Kg. de càrrega, per tal d’extingir possibles petits incendis que es puguin produir a l’obra. Es protegiran els elements de Servei Públic que puguin ser afectats per les obres. Es prendrà com a prevenció el tapament de la xarxa general de clavegueres, per evitar que la runa pugui obturar-les. L'execució de treballs en alçada exteriors i interiors des de la platea es preveu fer-la amb plataforma elevadora a escollir per la constructora amb el vist-i-plau de la DF. La pràctica totalitat de l'obra permet ubicar-la a la via o espai públic excepte una zona en concret que ha sobrevolar espai privat, així doncs, es recomana la opció de plataforma elevadora tipus tisora per la major part dels treballs, excepte per la zona que conforma una mitgera vista i prolonga la façana dels jardins, on una plataforma de braç articulat de 15,8m de longitud permetrà accedir-hi des de l'espai públic. En aquest espai, també es podria muntar una petita bastida homologada sobre la coberta de l'edificació adjacent, fixada puntualment a la pròpia paret a reparar. Els treballs en alçada interiors de l'amfiteatre i escenari es podran fer amb bastida metàl.lica homologada degudament subjectada, assegurada i protegida de caigudes. ENDERROCS Formació de forat 1x1m en paret escenari per accés a coberta: accessible des de la passera de l'escenari i una escala de gat o normal, segons plànols, es formarà una nova obertura d'aproximadament 1x1m en el mur de pedra massissa de 45cm de gruix per accedir a registrar la coberta. Es procedirà de la següent manera: primerament es col.locarà just sobre la part que es desitja foradar una UPN 160 embeguda al parament interior del mur, la mateixa operació es farà pel parament exterior, seguidament es procedirà a insertar 5 perns connectors dels dos perfils uniformemment repartirts (cada 25cm) rejuntats amb resines epoxi, i finalment es procedirà a l'enderroc de 1m2 de mur de pedra. Els perfils UPN160 seran de 130cm de longitud, recolzant-se 15cm a banda i banda de l'obertura final. Enderroc de bigues i carrils pinta existent: Es retirarà per complet el sistema de pinta actual format per 6 biguetes i carrils de fusta que descansen sobre parets de càrrega i encavallada central de l'escenari. Enderroc puntual de grades de formigó: Per tal de poder arrencar els dos pilars d'acer de la subestructura de maquinària de climatització, caldrà enderrocar aproximadament 0.5x0.5m de les grades de formigó. Forats per a pas de biguetes subestructura climatització: S'hauran de practicar forats d'uns 20x20cm en les parets de la planta altell per el pas de les biguetes fins el punt de recolzament, que una vegada col.locades aquestes hauran de ser recatats amb cascot de maó, morter de ciment i revestiment de guix. Forats per a pas instal.lació evacuació aigües pluvials: Per a la recollida d'aigües pluvials de la banda façana a jardins i conducció cap a la zona verda on s'abocaran, caldrà practicar petits forats en sostre, parets i envans de la cambra semisoterrada on s'ubicaran les unitats exteriors de climatització. Pel que fa als sostres es preveun 2 forats que convindria realitzar-los amb perforadora circular de formigó amb forats d.160mm i pel que fa les parets i envans es preveuen 3 forats que es faran mitjans manuals. Revestiment i baixants exteriors: Caldrà raspar i sanejar de pintura tota la superfície afectada. Pel que fa a l'arrebossat caldrà repicar també la major part d'ell, per bé que les zones que es mostrin molt compactes i adherides podran deixar-se sempre sota el vist-i-plau del tècnic director d'obra i/o d'execució. Finalment caldrà sanejar i netejar amb aigua i fregall la superfície de suport del revestiment (paret de maó).


Novembre de 2015


A la zona a reparar on transcorre un baixant ocult pel gruix de façana (c/F.Macià) caldrà comprovar prèviament que les patologies de l'arrebossat no deriven de pèrdues del propi baixant, i si és el cas, doncs s'haurà d'arrencar el preexistent i substituir el mateix per un de nou de PVC encastat al gruix de paret. Cal que per davant del conducte es faci passar almenys una rajola ceràmica fina ben travada a la paret a ambdós costats. Revestiment interior zona humitats per capil.laritat: El revestiment de la zona afectada per humitats per capil.laritat serà completament repicat fins a aproximadament 1m d'alçada respecte el paviment, quedant la paret completament sanejada i ventilada almenys dues setmanes abans de l'aplicació del nou revestiment. Llistons tarima escenari: S'arrencaran tots aquells llistons que presentin un aspecte d'avançat deteriorament i manifestin pèrdua de secció resistent, i per tant de capacitat portant. Biguetes sostre camerinos: A priori s'hauran de substituir unes tres biguetes del sostre dels camerinos (suport també de la tarima de l'escenari), per tant caldrà substreture-les manualment amb l'ajuda de serra circular per tallar els caps. Caldrà però, que la Direcció Facultativa revisi una per una totes les biguetes i determini en tot cas les unitats a substituir, reparar o reforçar. Escopidor porta entrada nova rampa: Al llindar d'obertura on es formarà la nova rampa d'accés per discapacitats s'arrencarà l'escopidor actual de marbre per a la posterior formació de rampa i col.locació de pedra de Sant Vicenç. Arrencada cel-ras zona projector: El cel ras de la cambra on s'ubica el projector a la zona de l'amfiteatre serà completament arrencat. Raspat de pintura sobre base de guix: Caldrà que aquelles zones on es visualitzi bufament de pintura o que salta del suport, es raspin i deixin assecar per poder applicar la nova capa de reparació. GESTIÓ DE RESIDUS Els residus generats per l'execució de l'obra seran retirats i gestionats per una empresa autoritzada, i dipositats a un abocador o instal.lacions de valorització inscrita i autoritzada per l'ACR. A priori no es preveu cap residu perillós, per bé que la DF haurà de revisar en el transcurs de l'obra si apareix algun element amb material susceptible de ser tractat com a tal. Veure Annexe 1, Estudi de gestió de residus. 2.1. SUSTENTACIÓ DE L'EDIFICACIÓ La construcció de noves subestructures i maquinària per a la nova instal.lació de climatització suposa un augment de càrregues insignificant per a la fonamentació de l'edifici, tenint en compte l'ordre de magnitud de les càrregues que arriben als actuals fonaments ja que es tracta d'una construcció antiga a base de murs fàbrica de pedra i maó. A més a més, l'edifici no presenta patologies derivades de problemes al subsòl i/o fonamentació. Així doncs, no cal estudiar cap proposta de reforç en aquest sentit. 2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL SUBESTRUCTURA CLIMATITZACIÓ. Acer: Es formarà a base d'una entramat de pilars, jàsseres i biguetes d'acer estructural soldat amb una capa d'imprimació antioxidant, d'acord amb les especificacions dels plànols. L'entrebigat serà a base de relliga 25/2mm 30x30cm d'acer galvanitzat amb llums entre 1m i 1,20m recolzada sobre biguetes i amb punts de soladadura. Les connexions amb estructura existent, arrencada de pilars des del forjat amfiteatre i recolzament de jàsseres i biguetes a parets, es farà a base de plaques d'ancoratge i connectors tipus tac químic. Dau de formigó base pilars: Una vegada enderrocat els dos espais de grades de 0.5x0.5m per encabir-hi els pilars d'acer, es procedirà a formar un caixó perimetral a base maó foradat de 4cm a mode d'encofrat perdut, deixant un buit interior d'aproximadament 42x42x45cm. Posteriorment es formarà una base de formigó armat HA-25/B/IIa de 20cm de gruix i mallat inferior 10x10 d.6mm on a sobre d'ella arrencarà la pletina del pilar es col.locarà la pletina amb els espàrrecs. La resta d'alçada fins a enrasar amb la grada s'emplenarà amb morter de ciment pòrland amb acabat lliscat a la seva part superior. SUBESTRUCTURA PASSERA MANTENIMENT ESCENARI. Com en el cas anterior es formarà a base d'entramat de perfileria d'acer estructural soldat amb una capa d'imprimació antioxidant, que en conjunt formarà una biga en mènsula fixada a la paret de pedra massissa. La zona de pas, i graons si s'escau, serà també de relliga 25/2mm 30x30cm d'acer galvanitzat, i la fixació a paret a base de plaques amb perns i rejuntat amb resines epoxi (tac químic). Per accedir a l'obertura d'accés a coberta, es realitzarà també una escala de gat de rodons corrugats galvanitzats d.12mm fixats a paret amb resines epoxi prof. 10cm. REHABILITACIÓ DEL FORJAT DE L'ESCENARI. És un forjat actualment format a base de biguetes de fusta massissa recolzades sobre parets de maó de 15cm, amb uns 2,5m de llum aproximadament, i entrebigat d'entarimat de fusta massissa. Les biguetes no presenten en general un mal estat per al servei excepte dues o tres unitats, i l'entarimat sí presenta aproxiamadament un 25% de llistons no aptes pel servei. Caldrà que el director d'obra


Novembre de 2015


inspeccioni element per element i determini quants són aptes i quants han de ser substituïts per elements de la mateixa secció i longitud. En última instància, i únicament en el cas de les biguetes, podria recorre's al reforç amb pletina o perfil metàl.lic de les unitats deteriorades. SUBESTRUCTURA PINTA ESCENARI Per a la formació de la pinta de l'escenari es farà una subestructura just per sota l'encavallada de l'escenari. Es col.locaran jàsseres alveolars d'acer tipus 260*91 (IPE 180) cada metres recolzades en angular LD 200.100.10 ancorat a paret per mitjà de tacs químics. L'entrebigat el conformarà el propi sistema de pinta a base de corretges de secció en C en forma de carrils per subjectar les politges que siguin necessàries. Als extrems, la llum d'entrebigat augmentarà fins que les corretges recolzin als angulars LD 80.40.5 ancorats a parets per mitjà de tacs químics. Al voltant de l'escala que accedeix a l'actual pinta es deixarà un forat d'aproximadament la llargada de l'escala i amplada d'uns 2m per al pas de material d'escenogràfic (decorats, telons, focus, ...), evidentment el seu perímitre quedarà protegit per una barana d'1m d'alçada segons detallen els plànols. La DF en conjunt amb la Direcció artística pot acordar substituir en determinades franges o zones el sistema de carrils per relliga 30x30-25/2mm RECA o fins i tot deixar zones sense cobrir, no obstant, alsehores caldrà tenir en compte que tots els perímetres buits hauran de disposar de barana de protecció front a caigudes. Per la col.locació dels recuperadors de calor, s'ha previst una segona subestructura elevada uns 35 o 40cm respecte la plataforma de carrils a base de muntants de perfil tubular #50.50.3 en retícula de 1x1m coincident i soldats a jàsseres inferiors, amb travessers T50.6 on recolzarà una relliga 30x30-25/2mm RECA que formarà la plataforma on s'instal.laran els recuperadors de calor. Tots els perfils estructurals, angulars i tubulars, no així l'entrebigat de carrils i/o relliga que ja vindran galvanitzats, aniran protegits amb una mà d'imprimació antioxidant i pintura intumescent per a assolir una resistència al foc de R30. Donada l'envergadura i noves càrregues que podran col.locar-se a la nova pinta, s'ha previst també reforçar la biga que sustenta tota la paret de sobre la boca de l'escenari. Es col.locarà un perfil laminat o planxa metàl.lica ancorada a biga existent per mitjà de tacs químics d'acord amb els plànols i es protegirà contra el foc a base de morter amb tela tipus 'mallatex' recobrint l'acer i un posterior enguixat i pintat assolint el conjunt preexistència+reforç una R90. Per a l'execució del sostre de la pinta caldrà montar unes bastides auxiliars que permetin les operaris treballar a l'alçada d'entre 7 i 8 m respecte el terra de l'escenari. Així, caldrà formar una base de taulons on es recolzarà els primers mòduls de bastida homologada, posteriorment es van col.locant els mòduls superiors, i finalment es fixa aquesta amb alguns tacs cada mòdul (2 o 3m) a parets. Es recomana que els primers mòduls incorporin rodes per tal de poder traslladar la bastida i així aprofitar la mateixa per les 11 bigues a col.locar, per bé que a cada fase de treball hauran d'estar convenientment bloquejades o fixades les rodes. Aquestes mateixes bastides poden servir per col.locar prèviament els perfils angulars perimetral. L'alçament de cadascuna de les jàsseres alveolars es farà amb 2 ternals (adients a les càrregues a aixecar) instal.lats a banda i banda dels angulars de recolzament que s'hauran col.locat abans. Una vegada el perfil estigui alçat, ja amb 3 o 4 operaris i la seva força manual es podrà acabar de col.locar la jàssera al seu lloc. Serà necessari que tot aquest sistema auxiliar per l'execució del sostre de la pinta la DF revisi i doni aprovació a cadascuna de les peces i fases de treball que es planifiquin. Requeriments de funcionalitat, seguretat i habitabilitat. Estructura portant:

Dades i les hipòtesis de partida Es consideren les accions que actuen sobre l’edifici segons el DB-SE-AE del CTE i les accions geotècniques que es transmeten o generen a través del terreny en el qual es recolza l’edifici i les empentes que aquest ha de suportar, segons el DB-SE.

Programa de necessitats Suportar càrregues de l’edificació. Deformar-se dins els límits marcats pel DB-SE.

Bases de càlcul Es consideren les accions que actuen sobre l’edifici segons el DB-SE-AE del CTE i les accions geotècniques que es transmeten o generen a través del terreny en el qual es recolza l’edifici, segons el DB-SE.

Procediments o mètodes empleats

El dimensionat de les accions es realitza segons la Teoría dels Estats Límits Últims(3.2.1 DB-SE del CTE) y els Estats Límits de Servei (apartat 3.2.2 DB-SE del CTE). El comportament de la fonamentació i contenció es comprovarà respecte la capacitat portant y aptitud de servei.

Les verificacions dels Estats Límits estan basades en l’ús d’un model adequat per el sistema de fonaments i contenció escollit i el terreny sobre el qual es recolza.

Característiques dels materials que intervenen

ACER LAMINAT ACER ARMADURES Designació S275JR Elements Designació Fsk Fyk 275 N/mm² Barres corrugades B500S 500N/mm2 Malles electrosold. B500T 500N/mm2

FUSTA FORMIGÓ Designació C18 Designació HA-25/B/20/IIaFyk 18 N/mm² Fck a 28 dies 25 N/mm²Classe servei 1 Consistència TovaClasse d'ús 1 Mida màxima de l’àrid 20 mmProtecció Superf.insecticida fungicida Exposició ambiental IIaUnions Cargols d.6mm acer inox. Recobriment arm. 30 mm


Novembre de 2015


Ciment Tipus CEM II 32,5 Contingut mín. 275 Kg/m3 Rel. màx. a/c 0,60 Additius No previstos Per a formigonat de Arrencada pilars

2.3. SISTEMA d'ACABATS Reposició de nou arrebossat de façana: Una vegada sanejada i netejada la totalitat de la superfície d'arrebossat en mal estat, es procedirà a l'aplicació de l'arrebossat, aplicant una mescla tipus mixta de morter de ciment i calç sense additius, 1:2:10 elaborat a l'obra, amb acabat remolinat. Restauració de portes de fusta: S'ajustaran la totalitat de portes de fusta de les façanes. També s'haurà de raspar i sanejar amb dissolvent ecològic la totalitat del tancament per la cara exterior i interior, i finalment, pintar la part raspada a l'esmalt sintètic, amb una capa de protector químic insecticida-fungicida, una segelladora i dues d'acabat. A més a més, una de les portes de fusta de la planta baixa que donen a la façana del carrer Francesc Macià està en molt mal estat i en el procés d'ajustat caldrà o bé substituir una de les dues fulles batents, reproduint-la exactament en mesures i formes, o bé reparar la part baixa de la mateixa amb incorporació d'algun suplement adherit. Reparació d'humitats per capil.laritat: Una vegada repicat, sanejat i ventilat durant almenys una setmana, els paraments afectats per capil.laritats es revestiran amb un arrebossat de morter altament transpirable tipus 'weber.tec hydromur' o equivalent fins a 1m d'alçada, i si alguna part per sobre la franja d'un metre ha calgut repicar-la, aquesta es reposarà amb el mateix revestiment actual, ja sigui enguixat o arrebossat tradicional de morter. Es tractaran panys sencers, és a dir d'aresta a aresta. La junta entre el morter transipirable i el revestiment superior es farà a base d'un perfil d'alumini o llistó de marbre de 2x2cm. Pot optar-se també per fer una junta de relleu enfonsat col.locant un topall tipus 'berenjeno' durant l'aplicació dels dos materials que una vegada secs es retirarà. Arrebossat brancals obertura registre coberta: Als brancals de la nova obertura practicada en el mur de pedra de l'escenari per accedir a coberta, es revestirà amb una arrebossat de ciment pòrland i es disposarà una tela tipus 'mallatex' o equivalent prèvia a l'acabat per tal d'evitar fissures. Reparacions de guix: Existeixen algunes zones amb l'enguixat en mal estat. Es procedirà a raspar la pintura i la part més superficial de l'enguixat per aplicar posteriorment una capa fina de guix com a base per a la posterior pintura. En termes generals, abans d’enguixar els paraments, aquests han d’estar completament acabats, també les instal.lacions per tal d’evitar repassos. Els guixos, tot complint la norma RY-85, s’utilitzaran per rebre acabats lleugers, seran del tipus Y-20 acabat a bona vista i tindran un gruix de 15 mm, igual tan en paraments verticals com horitzontals. La seva composició es regirà per la Normativa corresponent aplicant-se la NTE, quan no existeixi una altra. Els acords entre diferents paraments han de ser en angle recte i portaran guardavius d’alumini amagats. Es cuidaran especialment les juntes a sostres i terres, i per evitar fissures es disposarà una tela mallada en els punts de contacte entre diferents materials (p.e.: portes correderes prefabricades). Nou capitell de guix interior: Manca una dels capitells que corona una de les pilastres que conformen l'espai de platea. Així doncs, haurà de fabricar-se el motllo en base als capitells existents i posteriorment bé a taller, bé a l'obra, formar el nou capitell també a base de guix. Finalment es procedirà a col.locar el capitell sobre la pilastra, degudament adherita al suport i paret a base de pasta de guix. Nou cel ras zona projector: es col.locarà un nou cel-ras de placa de guix laminat de 15mm i guies d'acer galvanitzat de 48mm just per sota el forjat de l'entreplanta de maquinària de climatització. Restauració de paviments interiors: Es polirà la totalitat del paviment de planta baixa a la zona de platea i vestíbul d'entrada, així com les escales d'accés a l'amfiteatre i la part pavimentada d'aquest. No caldrà però, fer-ho a les grades. Els llistons de fusta de l'entarimat seran raspats i posteriorment es barnissats, amb una aplicació que garanteixi una solució antilliscant del tipus classe 1. Millora de l'accessibilitat exterior: Al portal d'entrada secundari situat a l'esquerra del principal, es procedirà a executar una rampa accessible per a discapacitats amb un 10% de pendent perpendicular a la porta, d'acord amb les mesures que s'especifiquen als plànols. Es procurarà que no quedin arestes vives, formant als laterals plans triangulars amb pendent màxima del 25%. La base es farà de solera de formigó armat HA-25/B/IIa amb mallat d.5mm de 20x20cm que ja donarà forma a les pendents definitives. A sobre es col.locarà el paviment definitiu a base de pedra de Sant Vicenç abuixardada antilliscant classe 2 de 3cm de gruix, cobrint també l'escopidor que s'ha previst arrencar. Tancaments practicables: Es preveu la col.locació de dos tancaments batents d'eix vertical a la nova obertura per accés a coberta practicada en el mur de pedra de divideix l'escenari de la platea. Un serà interior format per marc i fulla de fusta massissa per envernissar, i l'altre exterior, enrasat amb el parament arrebossat i de marc i fulla d'acer d'acer galvanitzat per pintar del mateix color que la façana i el parament on es troba. Pintures, tractaments superficials i vernissos: La pintura exterior de la façana arrebossada serà del mateix color rogenc a base de pintura al silicat o el pliolitè, amb dues mans d'acabat sobre l'existent. En les zones amb arrebossat reparat caldrà una mà prèvia fixadora.


Novembre de 2015


La pintura de portes exteriors serà a l'esmalt sintètic, amb una capa de protector químic insecticida-fungicida, una segelladora i dues d'acabat. Els paraments interiors seguiran el mateix criteri que la part exterior arrebossada, amb dues mans de pintura plàstica transpirable sobre l'existent. En les zones on no s'ha efectuat reparacions caldrà una mà prèvia fixadora. Les pintures sobre metalls portaran dues mans d’imprimació antioxidant i dues d’esmalt sintètic. Les fusteries interiors de fusta aniran envernissades o pintades del color actual, amb dues capes com a mínim amb previ tractament hidrofugant i preparació. Les pintures de protecció contra el foc d'elements d'acer seran homologades i certificades, i s'aplicaran els gruixos corresponents segons la marca per garantir la EI establerta d'acord amb el DB-SI. Requeriments de funcionalitat, seguretat i habitabilitat. Acabats habitabilitat seguretat funcionalitat Revestiments exteriors DB HE 3 DB SI + DB SUA DB SUA Revestiments interiors idem idem idem Paviments idem idem idem Coberta idem idem idem Altres acabats idem idem idem

2.4. SISTEMA D’ACONDICIONAMENT AMBIENTAL I D’INSTAL.LACIONS INSTAL.LACIÓ D'EVACUACIÓ D'AIGÜES PLUVIALS Es col.locaran unes cassoletes de recollida d'aigües d'uns 15x15x10cm (veure detall plànols) fetes a base de planxa galvanitzada o zinc sota els sobreeixidors de la façana. Disposaran d'una embocadura inferior de 90cm per empalmar-hi conducte de PVC d.110mm que connectarà amb els baixants propers existents. N'hi ha 4 a la façana dels jardins i 3 a la façana de del carrer Francesc Macià. L'aigua de la coberta del volum on s'ubica l'estació transformadora, es recollirà mitjançant canal semicircular d'acer galvanitzat o zinc de d.15cm, que mitjançant embocadura i colze de PVC d.90 connectarà amb el baixant vist existent més proper. En dos dels tres baixants de la façana als jardins, caldrà recollir l'aigua i evitar que s'aboqui sobre el pla exterior a nivell de platea; s'hauran de practicar dos forats en sostre existent allargant els baixants fins l'interior de la cambra semisoterrada on s'instal.laran les unitats exteriors de climatització, i recollir amb col.lector de PVC i 2% de pendent aquestes aigües fins a desembocar a la zona verda propera. Aquest col.lector requerirà de practicar petits forats en parets i envans d'aquesta cambra semisoterrada. Totes les unions i els canvis de direcció s’han de fer amb peces especials amb juntes de cautxú o coles sintètiques impermeables de gran adherència. En tots els casos els conductes hauran d’anar subjectats amb abraçadores metàl·liques. Una vegada passada tota la instal.lació caldrà rejuntar forats practicats al sostre i parets exteriors de la cambra, essent necessari impermeabilitzar adequadament amb pintura de poliuretà o equivalent les juntes amb elements preexistents. En aquest sentit, en el cas dels baixants la impermabilització s'encadellarà almenys 20cm cap amunt des del terra exterior i 20cm perimetralment a la base. INSONORITZACIÓ DE MAQUINÀRIA DE CLIMATITZACIÓ. Es desconeix la capacitat acústica de la maquinària de climatització (unitats interiors i recuperadors de calor). Caldrà que si aquests superen els llindars sonors de l'ambient interior que fixa el DB-HR, s'insonoritzin fins a assolir els valors admissibles. A tals efectes, el projecte de climatització caldrà que estudiï i proposi una solució.


Novembre de 2015


3- COMPLIMENT DEL CTE 3.1- SEGURETAT ESTRUCTURAL. DB SE 3.1.1 SEGURIDAD ESTRUCTURAL. SE.

Análisis estructural y dimensionado Proceso -DETERMINACION DE SITUACIONES DE DIMENSIONADO

-ESTABLECIMIENTO DE LAS ACCIONES -ANALISIS ESTRUCTURAL -DIMENSIONADO

Situaciones de dimensionado

PERSISTENTES condiciones normales de uso TRANSITORIAS condiciones aplicables durante un tiempo limitado. EXTRAORDINARIAS condiciones excepcionales en las que se puede encontrar o estar expuesto el

edificio. Periodo de servicio 50 Años Método de comprobación Estados límites Definición estado limite Situaciones que de ser superadas, puede considerarse que el edificio no cumple con alguno de los

requisitos estructurales para los que ha sido concebido Resistencia y estabilidad ESTADO LIMITE ÚLTIMO:

Situación que de ser superada, existe un riesgo para las personas, ya sea por una puesta fuera de servicio o por colapso parcial o total de la estructura: - perdida de equilibrio - deformación excesiva - transformación estructura en mecanismo - rotura de elementos estructurales o sus uniones - inestabilidad de elementos estructurales

Verificacion de la estabilidad Ed,dst Ed,stb・

Ed,dst: valor de cálculo del efecto de las acciones desestabilizadoras Ed,stb: valor de cálculo del efecto de las acciones estabilizadoras

Aptitud de servicio ESTADO LIMITE DE SERVICIO Situación que de ser superada se afecta:

- el nivel de confort y bienestar de los usuarios - correcto funcionamiento del edificio - apariencia de la construcción

Acciones Clasificación de las acciones

PERMANENTES Aquellas que actúan en todo instante, con posición constante y valor constante (pesos propios) o con variación despreciable: acciones reológicas

VARIABLES Aquellas que pueden actuar o no sobre el edificio: uso y acciones climáticas

ACCIDENTALES Aquellas cuya probabilidad de ocurrencia es pequeña pero de gran importancia: sismo, incendio, impacto o explosión.

Valores característicos de las acciones

Los valores de las acciones se recogerán en la justificación del cumplimiento del DB SE-AE.

Datos geométricos de la estructura

La definición geométrica de la estructura esta indicada en los planos de proyecto.

Características de los materiales

Las valores característicos de las propiedades de los materiales se detallarán en la justificación del DB correspondiente o bien en la justificación de la EHE.

Modelo análisis estructural

Se realiza un cálculo espacial en tres dimensiones por métodos matriciales de rigidez, formando las barras los elementos que definen la estructura: pilares, vigas, brochales y viguetas. Se establece la compatibilidad de deformación en todos los nudos considerando seis grados de libertad y se crea la hipótesis de indeformabilidad del plano de cada planta, para simular el comportamiento del forjado, impidiendo los desplazamientos relativos entre nudos del mismo. A los efectos de obtención de solicitaciones y desplazamientos, para todos los estados de carga se realiza un cálculo estático y se supone un comportamiento lineal de los materiales, por tanto, un cálculo en primer orden.


Novembre de 2015


Verificación de la resistencia de la estructura

Ed R・

Ed : valor de calculo del efecto de las acciones Rd: valor de cálculo de la resistencia correspondiente

Combinación de acciones El valor de calculo de las acciones correspondientes a una situación persistente o transitoria y los correspondientes coeficientes de seguridad se han obtenido de la formula 4.3 y de las tablas 4.1 y 4.2 del presente DB.

El valor de calculo de las acciones correspondientes a una situación extraordinaria se ha obtenido de la expresión 4.4 del presente DB y los valores de calculo de las acciones se ha considerado 0 o 1 si su acción es favorable o desfavorable respectivamente. Verificación de la aptitud de servicio Se considera un comportamiento adecuado en relación con las deformaciones, las vibraciones o el deterioro si se cumple que el efecto de las acciones no alcanza el valor límite admisible establecido para dicho efecto. Flechas La limitación de flecha activa establecida en general es de 1/400 de la luz, máximo 1cm para forjados

intermedios y 1/300 para la cubierta desplazamientos horizontales

El desplome total limite es 1/500 de la altura total

3.1.2. ACCIONS A L'EDIFICACIÓ. SE-AE.

Acciones Permanentes

(G):

Peso Propio de la estructura:

Corresponde generalmente a los elementos de hormigón armado, madera y paredes calculados a partir de su sección bruta y multiplicados por su peso específico característico.

Cargas Muertas: Se estiman uniformemente repartidas en la planta. Son elementos tales como el pavimento y la tabiquería (aunque esta última podría considerarse una carga variable, sí su posición o presencia varía a lo largo del tiempo).

Peso propio de tabiques pesados y muros de cerramiento:

Éstos se consideran al margen de la sobrecarga de tabiquería. En el anejo C del DB-SE-AE se incluyen los pesos de algunos materiales y productos. El pretensado se regirá por lo establecido en la Instrucción EHE. Las acciones del terreno se trataran de acuerdo con lo establecido en DB-SE-C.

Acciones Variables

(Q):

La sobrecarga de uso:

Se adoptarán los valores de la tabla 3.1. Los equipos pesados no están cubiertos por los valores indicados. Las fuerzas sobre las barandillas y elementos divisorios: Se considera una sobrecarga lineal de 2 kN/m en los balcones volados de toda clase de edificios.

Las acciones climáticas:

El viento: Las disposiciones de este documento no son de aplicación en los edificios situados en altitudes superiores a 2.000 m. En general, las estructuras habituales de edificación no son sensibles a los efectos dinámicos del viento y podrán despreciarse estos efectos en edificios cuya esbeltez máxima (relación altura y anchura del edificio) sea menor que 6. En los casos especiales de estructuras sensibles al viento será necesario efectuar un análisis dinámico detallado. La presión dinámica del viento Qb=1/2 x Rx Vb2. A falta de datos más precisos se adopta R=1.25 kg/m3. La velocidad del viento se obtiene del anejo E. Cataluña está en zona C, con lo que v=29 m/s, correspondiente a un periodo de retorno de 50 años. Los coeficientes de presión exterior e interior se encuentran en el Anejo D. La temperatura: En estructuras habituales de hormigón estructural o metálicas formadas por pilares y vigas, pueden no considerarse las acciones térmicas cuando se dispongan de juntas de dilatación a una distancia máxima de 40 metros La nieve: Este documento no es de aplicación a edificios situados en lugares que se encuentren en altitudes superiores a las indicadas en la tabla 3.11. En cualquier caso, incluso en localidades en las que el valor característico de la carga de nieve sobre un terreno horizontal Sk=0 se adoptará una sobrecarga no menor de 0.20 Kn/m2

Las acciones químicas, físicas y biológicas:

Las acciones químicas que pueden causar la corrosión de los elementos de acero se pueden caracterizar mediante la velocidad de corrosión que se refiere a la pérdida de acero por unidad de superficie del elemento afectado y por unidad de tiempo. La velocidad de corrosión depende de parámetros ambientales tales como la disponibilidad del agente agresivo necesario para que se active el proceso de la corrosión, la temperatura, la humedad relativa, el viento o la radiación solar, pero también de las características del acero y del tratamiento de sus superficies, así como de la geometría de la estructura y de sus detalles constructivos. El sistema de protección de las estructuras de acero se regirá por el DB-SE-A. En cuanto a las estructuras de hormigón estructural se regirán por el Art.3.4.2 del DB-SE-AE.


Novembre de 2015


Acciones accidentales (A):

Los impactos, las explosiones, el sismo, el fuego. Las acciones debidas al sismo están definidas en la Norma de Construcción Sismorresistente NCSE-02. En este documento básico solamente se recogen los impactos de los vehículos en los edificios, por lo que solo representan las acciones sobre las estructuras portantes. Los valores de cálculo de las fuerzas estáticas equivalentes al impacto de vehículos están reflejados en la tabla 4.1

Cargas gravitatorias por niveles. Conforme a lo establecido en el DB-SE-AE en la tabla 3.1 y al Anexo A.1 y A.2 de la EHE, las acciones gravitatorias, así como las sobrecargas de uso, tabiquería y nieve que se han considerado para el cálculo de la estructura de este edificio son las indicadas:

Niveles Sobrecarga de Uso y/o nieve

Otras sobrecargas

Peso propio del Forjado

Carga permanente Carga Total

Sostre entreplanta climatització

0.40 KN/m2 manteniment

--- 0.25 KN/m2 relliga + pp bigues

0.85 kN/m2 maquinària clima.

1.50 KN/m2 + pp bigues

Passera manteniment 0.40 KN/m2 manteniment

0.85 kN/m2 previsió.

0.25 KN/m2 relliga + pp bigues

1.50 KN/m2 + pp bigues

Pinta escenari 0.40 KN/m2 mant. i tramoistes

3.0 KN/m2 decorats

0.25 KN/m2 carrets pinta + pp bigues

3.65 kN/m2 + pp bigues

También se han considerado hipótesis para la envolvente con una sobrecarga de uso puntual de 1kN, sin tener en cuenta en este caso la carga uniforme de uso.

Cargas Verticales.

Cerramientos Pared de 14 cms de ladrillo perforado: 15 kN/m3 x espesor muro x altura Pared de 14cm de ladrillo macizo: : 18 kN/m3 x espesor muro x altura Pared de piedra de mampostería: : 26 kN /m3 x espesor muro x altura

Cargas Horizontales. Barandillas 0.8 KN/m a 1.20 metros de altura Viento Se considera la acción del viento estableciendo una presión dinámica de valor W = 0,5kN/m2

sobre la superficie de fachadas. Esta presión se corresponde con situación normal, altura no mayor de 30 metros y velocidad del viento de 29 m/s. Esta presión se considera actuando en sus dos ejes principales de la edificación.

Cargas Térmicas. Dadas las dimensiones del edificio no se prevé una junta de dilatación por no tener ninguna

dimensión mayor de 40mts, por lo que al haber adoptado las cuantías geométricas exigidas por la EHE en la tabla 42.3.5, no se contabiliza la acción de la carga térmica.

3.1.3. ESTRUCTURES D'ACER. SE-A. Bases de cálculo Criterios de verificación La verificación de los elementos estructurales de acero se realiza:

Manualmente Toda la estructura: Parte de la estructura: Pilares y vigas metálicas

Mediante programa informático Toda la estructura Nombre del programa: TriCalc

Harma Versión: -

Empresa: Arktec SA Iscar

Domicilio: -

Parte de la estructura: Identificar los elementos de la estructura:

Nombre del programa: Versión: Empresa: Domicilio: Se han seguido los criterios indicados en el Código Técnico y Eurocódigo 4 para realizar la verificación de la estructura en base a los siguientes estados límites:


Novembre de 2015


Estado límite último Se comprueba los estados relacionados con fallos estructurales como son la estabilidad y la resistencia.

Estado límite de servicio Se comprueba los estados relacionados con el comportamiento estructural en servicio. Modelado y análisis El análisis de la estructura se basa en un modelo que proporciona una previsión suficientemente precisa del comportamiento de la misma. Las condiciones de apoyo que se consideran en los cálculos corresponden con las disposiciones constructivas previstas. Cálculo de primer orden. En el análisis estructural se tienen en cuenta las diferentes fases de la construcción, incluyendo el efecto del apeo provisional de los forjados cuando así fuere necesario.

la estructura está formada por pilares y/o vigas

existen juntas de dilatación

separación máxima entre juntas de dilatación

d>40 metros

¿Se han tenido en cuenta las acciones térmicas y reológicas en el cálculo?

si

no ► justificar

no existen juntas de dilatación

¿Se han tenido en cuenta las acciones térmicas y reológicas en el cálculo?

si

no ►>40m long.

La estructura se calcula teniendo en cuenta las solicitaciones transitorias que se producirán durante el proceso constructivo.

Durante el proceso constructivo no se producen solicitaciones que aumenten las inicialmente previstas para la entrada en servicio del edificio.

Estados límite últimos

La verificación de la capacidad portante de la estructura de acero se ha comprobado para el estado límite último de estabilidad, en donde:

stbddstd EE ,, dstdE , el valor de cálculo del efecto de las acciones desestabilizadoras

stbdE , el valor de cálculo del efecto de las acciones estabilizadoras y para el estado límite último de resistencia, en donde

dd RE dE el valor de cálculo del efecto de las acciones

dR el valor de cálculo de la resistencia correspondiente

Al evaluar dE y dR , se han tenido en cuenta los efectos de segundo orden de acuerdo con los criterios establecidos en el Documento Básico.

Estados límite de servicio

Para los diferentes estados límite de servicio se ha verificado que:

limCEser serE el efecto de las acciones de cálculo;

limC valor límite para el mismo efecto. Geometría

En la dimensión de la geometría de los elementos estructurales se utiliza como valor de cálculo el valor nominal de proyecto. Durabilidad

Se consideran las estipulaciones del apartado “3 Durabilidad” del “Documento Básico SE-A. Seguridad estructural. Estructuras de acero”, y que se recogen en el presente proyecto en el apartado de “Pliego de Condiciones Técnicas”. Se han de incluir dichas consideraciones en el pliego de condiciones

Materiales El tipo de acero utilizado en chapas y perfiles es: (elegir de entre los distintos tipos)

Designación

Espesor nominal t (mm) Temperatura del ensayo Charpy

ºC fy (N/mm²) fu (N/mm²)

t 16・ 16 < t 40・ 40 < t 63・ 3 t 100・・


Novembre de 2015


S235JR S235J0 S235J2

235 225 215 360 20 0

-20 S275JR S275J0 S275J2

275 265 255 410 2 0

-20 S355JR S355J0 S355J2 S355K2

355 345 335 470 20 0

-20 -20(1)

S450J0 450 430 410 550 0 (1) Se le exige una energía mínima de 40J.

fy tensión de límite elástico del material fu tensión de rotura

Análisis estructural La comprobación ante cada estado límite se realiza en dos fases: determinación de los efectos de las acciones (esfuerzos y desplazamientos de la estructura) y comparación con la correspondiente limitación (resistencias y flechas y vibraciones admisibles respectivamente). En el contexto del “Documento Básico SE-A. Seguridad estructural. Estructuras de acero” a la primera fase se la denomina de análisis y a la segunda de dimensionado.

Estados límite últimos La comprobación frente a los estados límites últimos supone la comprobación ordenada frente a la resistencia de las secciones, de lasbarras y las uniones. El valor del límite elástico utilizado será el correspondiente al material base según se indica en el apartado 3 del “Documento Básico SE-A. Seguridad estructural. Estructuras de acero” y el EUROCÓDIGO 4 UNE ENV 1994-1-1. No se considera el efecto de endurecimiento derivado del conformado en frío o de cualquier otra operación. Se han seguido los criterios indicados en el apartado “6 Estados límite últimos” del “Documento Básico SE-A. Seguridad estructural. Estructuras de acero” para realizar la comprobación de la estructura, en base a los siguientes criterios de análisis: a) Descomposición de la barra en secciones y cálculo en cada uno de ellas de los valores de resistencia:

- Resistencia de las secciones a tracción - Resistencia de las secciones a corte - Resistencia de las secciones a compresión - Resistencia de las secciones a flexión - Interacción de esfuerzos:

- Flexión compuesta sin cortante - Flexión y cortante - Flexión, axil y cortante

b) Comprobación de las barras de forma individual según esté sometida a:

- Tracción - Compresión

Se deberá especificar por el proyectista si la estructura es traslacional o intraslacional. - Flexión - Interacción de esfuerzos:

- Elementos flectados y traccionados - Elementos comprimidos y flectado

Estados límite de servicio Para las diferentes situaciones de dimensionado se comprueba que el comportamiento de la estructura en cuanto a deformaciones, vibraciones y otros estados límite, está dentro de los límites establecidos en el apartado “7.1.3. Valores límites” del “Documento Básico SE-A. Seguridad estructural. Estructuras de acero” y el EUROCÓDIGO 4 UNE ENV 1994-1-1.

Hilti HIT-MM PLUS Aplicaciones en Mampostería

08 / 2009 6

Anclaje de inyección Hilti HIT-MM PLUS Sistema de inyección de resina Ventajas

Hilti HIT-MM PLUS cartucho de 330 ml cartucho de 500 ml

Mezclador

Varilla HIT-V

Varilla HAS Varilla HAS-E

Varilla HIT-AC Varilla HIT-ACR

Varilla HIT-AN

HIT-IG Manguito de rosca interna

HIT-IC Manguito de rosca interna

HIS-N, HIS-RN Manguito de rosca interna

tamiz HIT-SC

Aplicador: Hilti MD 2000 Hilti MD 2500 Hilti ED 3500-A

- anclaje químico de inyección para todo tipo de materiales:

- huecos y macizos - ladrillo cerámico y silococalcáreo,

bloques de hormigón (aireado, hormigón..), hormigón aireado, piedra natural..

- resina híbrida de dos componentes

- inhodora - rápido curado - versátil y de fácil manipulación - flexibilidad en la colocación y en

el espesor del elemento a fijar - reducida distancia a borde y de

separación entre anclajes - control de inyección con los

tamices HIT-SC - adecuado para anclajes a techo

Ladrillo macizo

Ladrillo hueco

Hilti HIT-MM PLUS

Aplicaciones en Mampostería

08 / 2009

7

Datos básicos de carga (anclaje aislado) Todos los datos recogidos en las tablas inferiores aplican consideran: � Valores de carga para taladros realizados con martillos TE en modo rotopercusión. � Correcta instalación (ver instrucciones para el uso, detalles de colocación) � Calidad del acero de los elementos de fijación: ver datos recogidos más abajo � Calidad del acero para de los tornillos para manguito HIT-IG, HIT-IC y HIS-N: calidad mín. 5.8 / HIS-RN: A4-70 � Es posible usar varillas roscadas de dimensiones adecuadas (diámetro y longitud) y aceros de calidad 5.6. � La temperatura del material base durante la instalación y el curado debe estar comprendida entre -5°C y

+40°C (Excepción: ladrillo macizo de accrilla (por ejemplo Mz12): +5ºC hasta 40ºC) Carga recomendada Frec para fallo por extracción. Valores en [kN] Los datos técnicos recogidos en esta tabla permiten realizar una valoración sobre la capacidad portante del anclaje, pero no permiten realizar el diseño detallado de la fijación. Mampostería maciza: HIT-MM PLUS con varillas HIT-AC / HAS/HIT-V y manguitos HIT-IG / HIT-IC HIT-AC, HAS, HAS-E, HIT-V HIT-IG / HIT-IC Dimensión del anclaje Material base Profundidad empotramiento[mm]

M8 M10 M12 M8 M10 M12

Ladrillo macizo de arcilla Mz12/2,0 DIN 105/ EN 771-1

fb a) � 29 N/mm²

80 Frec [kN] 0,9 1,5 1,5 0,9 1,5 1,5

Mampostería hueca: HIT-MM PLUS con varillas HIT-AC / HAS,manguitos HIT-IG / HIT-IC y tamices HIT-SC HIT-AC, HAS, HAS-E, HIT-V HIT-IC / HIT-IG Dimensión del anclaje M8 M10 M12 M8 M10 M12 Material base Profundidad empotramiento[mm] HIT-SC 16x� HIT-SC 16x� HIT-SC 18x� HIT-SC 22x� HIT-SC 16x� HIT-SC 18x� HIT-SC 22x� HIT-SC 22x�

Hlz 12 DIN 105/ EN 771-1

fb a) � 12 N/mm²

80 Frec [kN] 0,8 0,8 0,8 0,8 0,8 0,8 0,8 0,8

a) fb = Resistencia del ladrillo


08 / 2009 8

Dada la gran variedad de ladrillos existentes, se recomienda realizar ensayos en obra para poder evaluar la capacidad portante de las fijaciones fuera de los materiales aquí recogidos o de las condiciones de colocación. Materiales Calidad de los materiales; anclaje con varilla roscada Elemento Material Varilla roscada HIT-V, HAS-(E)

Calidad del acero 5.8, EN ISO 898-1, A5 > 8% de ductilidad Acero galvanizado � 5 µm, EN ISO 4042

Varilla roscada HIT-V, HAS-(E)R

Acero inoxidable grado A4, A5 > 8% de ductilidad Calidad del acero 70,EN ISO 3506-1, EN 10088: 1.4401; 1.4404; 1.4578; 1.4571; 1.4439; 1.4362

Varilla HIT-AC Acero al carbono calidad 5.8; galvanizado con un mínimo de 5 µm Varilla HIT-ACR Acero inoxidable grado, A4-70; 1.4401; 1.4404; 1.4571 Varilla HIT-AN Acero al carbono calidad 3.6; galvanizado con un mínimo de 5 µm Manguito HIT-IG Acero al carbono 1.0718; galvanizado con un mínimo de 5 µm Manguito HIT-IC Acero al carbono; galvanized to min. 5 µm HIS-N Acero al carbono 1.0718, EN 10277-3, Acero galvanizado � 5�m EN ISO

4042 HIS-RN Acero inoxidable grado 1.4401 and 1.4571 EN 10088

Acero galvanizado, EN ISO 4042; Arandela ISO 7089 Acero inoxidable grado, EN 10088: 1.4401; 1.4404; 1.4578; 1.4571;

1.4439; 1.4362 Calidad del acero 8, ISO 898-2 Acero galvanizado � 5 µm, EN ISO 4042 Tuerca

EN ISO 4032 Calidad del acero 70, EN ISO 3506-2, Acero inoxidable grado A4, EN 10088: 1.4401; 1.4404; 1.4578; 1.4571; 1.4439; 1.4362

Tamiz HIT-SC PA/PP Instalación Útiles de instalación Dimensión del anclaje M6 M8 M10 M12 Taladro rotopercutor TE2 � TE16 Otros útiles Bombín de limpieza, Cepillos de limpieza, Aplicador

Hilti HIT-MM PLUS


08 / 2009

9

Instrucciones de colocación en material macizo


08 / 2009 10

Detalles de colocación: profundidad de taladro h0 y profundidad de empotramiento efectiva en materiales macizos

Detalles de colocación HIT-AC, HIT-V, HAS, HAS-E, HAS-R

HIT-AC, HIT-V HAS, HAS-E, HAS-R Dimensión del anclaje M8 M10 M12 M8 M10 M12 M16

Diámetro nominal de la broca d0 [mm] 10 12 14 10 12 14 18 Profundidad efectiva de colocación hef [mm] 80 80 80 80 90 110 125 Profundidad de taladro h0 [mm] 85 85 85 85 95 115 130 Espesor mínimo de material base hmin [mm] 115 115 115 110 120 140 170 Diámetro en chapa df [mm] 9 12 14 9 12 14 18 Separación mínima smin [mm] 100 100 100 100 100 100 100 Distancia mínima a borde cmin [mm] 100 100 100 100 100 100 100 Par de apriete Tinst [Nm] 5 8 10 5 8 10 10 Consumo de resina por taladro [ml] 4 5 7 4 6 10 15

Hilti HIT-MM PLUS


08 / 2009

11

HIT-IG, HIT-IC HIS-N/RN

Detalles de colocación HIT-IG, HIT-IC HIT-IG HIT-IC HIS-N/RN Dimensión del anclaje

M8 M10 M12 M8 M10 M12 M8 M10 M12 Diámetro nominal de la broca d0 [mm] 14 18 18 14 16 18 14 18 22 Profundidad efectiva de colocación hef [mm] 80 80 80 80 80 80 90 110 125 Profundidad de taladro h0 [mm] 85 85 85 85 85 85 95 115 130 Espesor mínimo de material base hmin [mm] 115 115 115 115 115 115 120 150 170 Diámetro en chapa df [mm] 9 12 14 9 12 14 9 12 14 Longitud de rosca hS [mm] min. 10 � max. 75 min. 10 � max. 75 min. 8

max.20 min. 10 max.25

min 12 max.30

Separación minima smin [mm] 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Distancia mínima a borde cmin [mm] 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Par de apriete Tinst [Nm] 5 8 10 5 8 10 5 8 10 Consumo de resina por taladro [ml] 6 6 6 6 6 6 6 10 16


08 / 2009 12

Instrucciones de colocación en material hueco

Hilti HIT-MM PLUS


08 / 2009

13

Detalles de colocación: Profundidad de taladro h0 y profundidad de empotramiento efectiva en materiales huecos varillas HAS / HIT-V/HIT-AC con tamiz HIT-SC HIT-AC, HIT-V, HAS

Detalles de colocación HAS / HIT-AC / HIT-V con tamiz HIT-SC Dimensión del anclaje M6 M8 M10 M12 Dimensión tamiz HIT SC 12x50 12x85 16x50 16x85 16x50 16x85 18x50 18x85 22x50 22x85 Diámetro nominal de la broca d0 [mm] 12 12 16 16 16 16 18 18 22 22 Profundidad efectiva de colocación hef [mm] 50 80 50 80 50 80 50 80 50 80 Profundidad de taladro h0 [mm] 60 95 60 95 60 95 60 95 60 95 Espesor mínimo de material base hmin [mm] 80 115 80 115 80 115 80 115 80 115 Diámetro en chapa df [mm] 7 7 9 9 12 12 14 14 14 14 Separación mínima a) smin [mm] 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Distancia mínima a borde a) cmin [mm] 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Par de apriete Tinst [Nm] 3 3 3 3 4 4 6 6 6 6 Consumo de resina por taladro [ml] 12 24 18 30 18 30 18 36 30 55


08 / 2009 14

Detalles de colocación: Profundidad de taladro h0 y profundidad efectiva de empotramiento en materiales huecos HIT-IG / HIT-IC con tamiz HIT-SC HIT-IG / HIT-IC

Detalles de colocación HIT-IG / HIT-IC con tamiz HIT-SC

HIT-IG HIT-IC Dimensión del anclaje M8 M10 M12 M8 M10 M12 Dimensión tamiz HIT SC 16x85 22x85 22x85 16x85 18x85 22x85 Diámetro nominal de la broca d0 [mm] 16 22 22 16 18 22 Profundidad efectiva de colocación hef [mm] 80 80 80 80 80 80 Profundidad de taladro h0 [mm] 95 95 95 95 95 95 Espesor mínimo de material base hmin [mm] 115 115 115 115 115 115 Diámetro en chapa df [mm] 9 12 14 9 12 14 Longitud de rosca hS [mm] min. 10 � max. 75 min. 10 � max. 75 Separación mínima smin [mm] 100 100 100 100 100 100 Distancia mínima a borde cmin [mm] 100 100 100 100 100 100 Par de apriete Tinst [Nm] 3 4 6 3 4 6 Consumo de resina por taladro [ml] 30 45 45 30 36 45


Novembre de 2015


3.2- SEGURETAT EN CAS D'INCENDI. DB SI 3.2.6 RESISTÈNCIA AL FOC DE L'ESTRUCTURA. El capítol 4 de la secció 6 del DB-SI cita textualment el següent: "Los elementos estructurales cuyo colapso ante la acción directa del incendio no pueda ocasionar daños a los ocupantes, ni comprometer la estabilidad global de la estructura, la evacuación o la compartimentación en sectores de incendio del edificio, como puede ser el caso de pequeñas entreplantas o de suelos o escaleras de construcción ligera, etc., no precisan cumplir ninguna exigencia de resistencia al fuego" La construcció del sostre per maquinària de climatització i la passera per manteniment de l'escenari entren dins aquesta categoria d'elements estructurals secundaris, petita entreplanta i passera de construcció lleugera. Així doncs, els elements metàl.lics no caldrà protegir-los específicament contra el foc. La subestructura de la pinta de l'escenari podria entrar també a aquesta categoria, no obstant, considerant que les jàsseres tenen certa envergadura i el seu col.lapse podria ocasionar danys l'estabilitat del forjat dels camerinos, s'ha considerat com a coberta lleugera amb un requeriment de R30, complint els principals requisits de la mateixa: " La estructura principal de las cubiertas ligeras no previstas para ser utilizadas en la evacuación de los ocupantes y cuya altura respecto de la rasante exterior no exceda de 28 m, así como los elementos que únicamente sustenten dichas cubiertas, podrán ser R 30 cuando su fallo no pueda ocasionar daños graves a los edificios o establecimientos próximos, ni comprometer la estabilidad de otras plantas inferiores o la compartimentación de los sectores de incendio. A tales efectos, puede entenderse como ligera aquella cubierta cuya carga permanente debida únicamente a su cerramiento no exceda de 1 kN/m²". 3.3- DB SU. SEGURETAT D’UTILITZACIÓ. 3.3.1- SUA 1. SEGURETAT DAVANT EL RISC DE CAIGUDES. Lliscament dels terres. Factor de lliscament 15<Rd<35, paviment de classe 1 -> tarima escenari restaurada. Factor de lliscament Rd>45, paviment de classe 3 -> nova rampa accés discapacitats. Discontinuïtats al paviment. Juntes >4mm. Elements sobresortints del paviment: max. 12mm, angle 45º si sobrepassa 6mm en sentit d'evacuació. Desnivells <50mm -> pendent <25%. En zones de circulació, perforacions o forats <d.15m. Desnivells. No hi ha desnivells majors de 10cms. No hi ha barreres de protecció. Escales i rampes. No procedeix. Neteja dels vidres exteriors. No procedeix. 3.3.2- SUA 9. ACCESSIBILITAT + COMPLIMENT DEL D.135/1995 CODI D’ACCESSIBILITAT DE CATALUNYA -> TAAC. Condicions accessibilitat Accessibilitat des de l'exterior: NO hi haurà graó entre el paviment del vestíbul de PB i l'exterior salvant el graó de 10cm actual en una de les portes de la façana principal ->compleix D. 135/1995. Accessibilitat entre plantes: No procedeix. Accessibilitat en les plantes de l'edifici: No procedeix. Dotació d'elements accessibles No procedeix. Condicions i característiques de la informació i senyalització de l'accessibilitat Segons D.135/1995 i CTE DB SUA-9. Portes Itinerari: portes amplada >80cm, amb inscripció de cercle d.1'50m lliure d'obstacles a ambdós costats. Escales No procedeix.


Novembre de 2015


3.5- DB HR. PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL. Insonorització dels recuperadors de calor: Es desconeix la capacitat acústica dels recuperadors a instal.lar. Caldrà que si aquests superen els llindars sonors de l'ambient interior que fixa el DB-HR, s'insonoritzin fins a assolir els valors admissibles. A tals efectes, el projecte de climatització caldrà que estudiï i proposi una solució.


Novembre de 2015


4- NORMATIVA GENERAL DE L'EDIFICACIÓ (actualitzada gener de 2015) Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71) REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ Ús de l’edifici

Llocs de treball

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei d’accessibilitat

Llei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95) Seguretat estructural

186b_Projecte Bàsic d’un habitatge unifamiliar amb garatge i piscina ubicat al carrer Josep Planagumà nº17 de Malgrat de mar, província de Barcelona.

Març de 2015


CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012) Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA-9 Accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 5 Evacuació d’aigües

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll


Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)

Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenances municipals


Març de 2015


NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95) Control de qualitat

Marc general


RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

RC-08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)


Març de 2015


Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011) Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105




Novembre de 2015


II. PLEC DE CONDICIONS


Novembre de 2015


II.01- PLEC DE CONDICIONS GENERALS DE L'EDIFICACIÓ FACULTATIVES I ECONÒMIQUES Capítol Preliminar: Disposicions Generals Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. Capítol I: Condicions Facultatives Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques L'Arquitecte Director Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. d) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. g) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes,a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra.


Novembre de 2015


El Constructor Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Constructor o Contractista Verificació dels documents del projecte Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol.licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondràn solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j) Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. Representació del Contractista Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5.


Novembre de 2015


Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Constructor en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions. Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol.licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'Arquitecte Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars

Camins i accessos Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seu tancament o vallat. L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig


Novembre de 2015


Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Pròrroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol.licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat. Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells


Novembre de 2015


col.locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció. Epígraf 4: de les recepcions d'edificis i obres annexes

De les recepcions provisionals


Novembre de 2015


Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra. Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança. Documentació final d'obra Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S' extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Prórroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.


Novembre de 2015


Capítol II: Condicions Econòmiques Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament. Epígraf 2: Fiances Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. Fiança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedis a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. Epígraf 3: Dels preus Composició dels preus unitaris Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideran costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips anteriorment citats.


Novembre de 2015


Es consideraran costos indirectes: Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu. Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmaguetzament de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmaguetzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.


Novembre de 2015


Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. Epígraf 4: Obres per administració Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. Obres per administració delegada o indirecta Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva


Novembre de 2015


representació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director. Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del constructor Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.


Novembre de 2015


Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista. Epígraf 6: De les indemnitzacions mutues Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.


Novembre de 2015


Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades. Unitats d'obra defectuoses pero acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques". Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en


Novembre de 2015


estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança. El present Plec General, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quatriplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per l'Arquitecte-Director i el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col.legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. A........................, a.....de..................de.........

signat: L'Arquitecte

LA PROPIETAT LA CONTRACTA


Novembre de 2015


II.02- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULAR 0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

Sobre els components

Sobre l'execució

Sobre el control de l'obra acabada

Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA ENDERROCS

1 CONDICIONS GENERALS

1.1 Arrencada de revestiments

1.2 Enderroc d’elements estructurals

1.3 Enderroc de tancaments i diversos

SISTEMA ESTRUCTURA

SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES D’ACER

2 ESTRUCTURES D'OBRA DE FÀBRICA

2.1 Ceràmica

3 ESTRUCTURES DE FUSTA

SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA FAÇANES

1 OBERTURES

1.1 Fusteries exteriors

1.1.1 Fusteries metàl·liques

SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PARTICIONS

1 FUSTERIES INTERIORS

1.1 Portes de fusta

SUBSISTEMA PAVIMENTS

1 PER PECES

1 Petris

2 Fustes

SUBSISTEMA CEL RAS

SUBSISTEMA REVESTIMENTS

1 ARREBOSSATS

2 ENGUIXATS

3 APLACATS

4 PINTATS

SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LIQUIDS

1.1 Recollida d'aigües grises, negres i pluvials

SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES


Novembre de 2015


CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar


Novembre de 2015


expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció. Enderroc per col·lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col·lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col·lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de col·lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instal·lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl·liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col·locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal·lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits). Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible.


Novembre de 2015


Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la instal·lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal·lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d’execució Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat.


Novembre de 2015


Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient. Control i acceptació A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta. Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró... 1.1 Arrencada de revestiments Arrencada de sostres, revestiments i paviments. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Abans d’iniciar els treballs es comprovarà que no passen instal·lacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de cels rasos i falsos sostres. Els cels rasos i falsos sostres s’enretiraran, en general, de forma prèvia a l’enderroc dels forjats o elements resistents dels quals pengen. En els supòsits que no sigui necessari recuperar cap element d’aquests i quan així s'estableixi a la D.T., es podran enderrocar de forma conjunta amb el forjat superior. Arrencada de revestiments, enrajolats i aplacats. Els revestiments s’enderrocaran junt amb el seu suport, sigui envà o mur, llevat que es pretengui el seu aprofitament o el del suport, en aquest cas, respectivament, s’enderrocaran abans de l’enderroc de l'edifici o abans de l'aplicació d’un nou revestiment al suport. Per al repicat de revestiments i d’aplacats de façanes o paraments exteriors de tancament s'instal·laran bastides homologades segons la legislació vigent, perfectament ancorades i travades a l'edifici; aquestes constituiran la plataforma de treball en tots els treballs exteriors i compliran tota la normativa vigent en matèria d’instal·lació com en totes les mesures de protecció col·lectiva aplicables com són: baranes, marxapeus, escales,... El sentit dels treballs és independent; no obstant, és aconsellable que tots els operaris que participin en ells es trobin en el mateix nivell o, en altre cas, no es trobin en el mateix plànol vertical per tal de no ser afectats pels materials que es desprenguin del suport mentre durin els treballs. Arrencada de paviments interiors, exteriors i soleres. L’enderroc dels revestiments de paviments i d’escales es durà a terme, en general, abans de l'enderroc de l'element resistent que els dóna suport. El tram d'escala entre dos pisos s’enderrocarà abans que el forjat superior on es recolza i s'executarà des d'una bastida que cobreixi el forat de la mateixa. Inicialment es retiraran els esglaons, començant per l'esglaó més alt i desmuntant ordenadament fins a arribar al primer i, seguidament, la volta de maó o element estructural sobre el qual es recolzen. S'inspeccionarà detingudament l'estat dels forjats, o elements estructurals sobre els quals descansen els paviments a enderrocar i quan es detectin desperfectes, biguetes podrides, símptomes de cediments, etc., s’apuntalaran abans del començament dels treballs. L’enderroc conjunt o simultani, en casos excepcionals, de paviment i forjat haurà de comptar amb l'aprovació explícita de la D. F., en aquest cas s’assenyalarà la forma d'executar els treballs. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzada per la D. F. Per a l’enderrocament de soleres o paviments sense compressor s'introduiran tascons, clavats amb la maça, en diferents zones a fi d'esquerdar l'element i trencar la seva resistència. Realitzada aquesta operació, s'avançarà progressivament trencant amb el tascó i la maça. La utilització de màquines en l’enderroc de soleres i paviments de planta baixa o vials queda condicionat a que treballin sempre sobre paviment consistent i tinguin la necessària amplitud de moviment. Les zones pròximes o en contacte amb mitgeres o façanes s’enderrocaran de forma manual o hauran estat objecte del corresponent tall de manera que, quan s'actuï amb elements mecànics, el front de treball de la màquina sigui sempre paral·lel a elles i mai puguin quedar afectades per la força de l'arrencada i del trencament no controlat. 1.2 Enderroc d’elements estructurals Treballs de demolició d’elements constructius amb funció estructural. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. S’apuntalaran els elements en voladís abans de retirar els que els serveixen de contrapès. L’enderroc per col·lapse no s'utilitzarà en edificis amb estructura d'acer; tampoc en aquells on hi predomini la fusta o elements fàcilment combustibles. L’enderroc per mitjans manuals s'efectuarà, en general, planta a planta de dalt cap a baix de manera que es treballi sempre en el mateix nivell, sense que hi hagi persones situades en la mateixa vertical ni en la proximitat d'elements que s’hagin d’enderrocar per bolcada. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de murs i pilars de càrrega. Com a norma general, haurà d’efectuar-se pis a pis, és a dir, sense deixar més d'una alçada de planta amb estructura horitzontal desmuntada i els murs i/o pilastres a l'aire. Prèviament s'hauran enretirat d’altres elements estructurals que es recolzin en aquests elements. S'alleugerirà simètricament la càrrega que gravita sobre els murs i arcs dels buits abans d’enderrocar-los. En els arcs s'equilibraran les possibles empentes laterals i s’estintolaran sense tallar els tirants existents fins que siguin enderrocats. A mesura que avanci l’enderroc del mur s'aniran arrencant els bastiments, ampits i impostes. En murs d'entramat de fusta es desmuntaran els dorments, en general, abans d’enderrocar el material de farciment. Quan es tracti d'un mur de formigó armat s’enderrocarà, en general, com si es tractés de diversos suports, després d'haver estat tallat en franges verticals d'ample i alt inferiors a 1 i 4 metres respectivament. Es permetrà abatre la peça quan s'hagin tallat, pel lloc d'abatiment, les armadures verticals d'una de les seves cares mantenint sense tallar les de l'altra a fi que actuïn d'eix de gir i que es tallaran una vegada abatuda. El tram enderrocat no quedarà penjant, sinó que descansarà sobre ferm horitzontal, es tallaran les seves armadures i es trossejarà o descendirà per mitjans mecànics. No es deixaran murs cecs sense travar o apuntalar quan superin una alçada superior a 7 vegades el seu gruix. L’enderroc d'aquests elements constructius es podrà dur a terme: A mà: per a aquesta tasca i tractant-se de murs exteriors es realitzarà des de la


Novembre de 2015


bastida prèviament instal·lada per l'exterior i treballant sobre la seva plataforma; Per tracció: mitjançant maquinària o eines adequades, allunyant al personal de la zona de bolcada i efectuant el tir a una distància no superior a una vegada i mitja de l'alçada del mur a enderrocar.; Per embranzida: fregant inferiorment l'element i aplicant la força per sobre del centre de gravetat, amb les precaucions que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general. Enderroc de volta. S’ apuntalaran i es contrarestaran les empentes; seguidament es descarregarà tot el farciment o càrrega superior. Previ estintolament de la volta, es començarà el seu enderroc per la clau, continuant simètricament cap a les arrencades en les voltes de canó i en espiral per a les voltes a la catalana. Enderroc de bigues i jàsseres. En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements de la planta superior, fins i tot murs, pilars i forjats. Es suspendrà o apuntalarà prèviament la biga o la porció de boga a enderrocar i es tallaran després els seus extrems. No es deixaran mai bigues en voladís sense apuntalar. En bigues de formigó armat és convenient controlar, si és possible, la trajectòria de la direcció de les armadures per tal d’evitar moments o torsions no previstes. Enderroc de suports. En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements que arribin a ells per la seva part superior, com per exemple bigues, forjats reticulars, etc. Es suspendrà o apuntalarà el suport i, posteriorment, es tallarà o desmuntarà inferiorment. Si és de formigó armat, es tallaran les armadures d'una de les cares després d'haver-lo atirantat i, per embranzida o tracció, farem caure el pilar, tallant després les armadures de l'altra cara. Si és de fusta o acer, per tall de la base i el mateix sistema anterior. No es permetrà bolcar-los bruscament sobre forjats; en planta baixa es tindrà cura que la zona de bolcada estigui lliure d'obstacles i de personal treballant i, tanmateix, s’atirantaran per tal de controlar on han de caure. Enderroc de forjats. S’enderrocaran, per regla general, després d'haver suprimit tots els elements situats per sobre del seu nivell, fins i tot suports i murs. Els elements en voladís s'hauran apuntalat prèviament, així com els trams de forjat en s’hi observin cediments. Els voladissos seran, en general, els primers elements a enderrocar, tallant-los a feixes exteriors respecte de l'element resistent sobre el que es recolzen. Els talls del forjat no deixaran elements en voladís sense apuntalar convenientment. Les càrregues que suporti tot estintolament o apuntalament es transmetran al terreny o a elements estructurals o forjats en bon estat sense sobrepassar, en cap moment, la sobrecàrrega admissible per a la qual es van edificar. Quan existeixi material de farciment solidari amb el forjat s’enderrocarà tot el conjunt simultàniament. Forjats de biguetes. Si el forjat és de fusta, després de descobrir les biguetes s'observarà l'estat dels seus caps per si estiguessin en mal estat, sobretot en les zones pròximes a baixants, cuines, banys o bé quan es trobin en contacte amb xemeneies. S’enderrocarà l’entrebigat a banda i banda de la bigueta sense afeblir-la i, quan sigui semibigueta, sense trencar la seva capa de compressió. Les biguetes de forjat no es desmantellaran fent palanca sobre la biga mestra sobre la qual es recolzen, sinó sempre per tall en els extrems estant apuntalades o correctament suspeses. Si les biguetes són d'acer, hauran de tallar-se els caps amb oxitall, amb la mateixa precaució anterior. Si la bigueta és contínua, abans del tall es procedirà a estintolar l'obertura de les crugies o trams que queden pendents de ser tallats. Lloses de formigó. Les lloses de formigó armades en un sentit es tallaran, en general, en franges paral·leles a l'armadura principal de manera que els trossos resultants siguin desmuntables pel mitjà previst a aquest efecte. Si l'evacuació es realitza mitjançant grua o per una altre mitjà mecànic, una vegada suspesa la franja es tallaran els seus suports. Si l'evacuació es realitzés per mitjans manuals, a més del major trossejat de peces, s’apuntalarà tot element abans de procedir al tall de les armadures. En suports continus, amb prolongació d'armadures a altres trams o crugies, abans del tall es procedirà a apuntalar l'obertura de les crugies o trams que queden pendents de ser tallats. Les lloses de formigó armades en dos sentits es tallaran, en general, per requadres començant pel centre i seguint en espiral, deixant per al final les franges que uneixen els àbacs o capitells entre suports. Prèviament s'hauran apuntalat els centres dels requadres contigus. Posteriorment es tallaran les franges que queden sense tallar i finalment els àbacs. Enderroc de fonaments. Depenent del material que estiguin formats, pot dur-se a terme l’enderroc o bé amb la utilització de martells pneumàtics de maneig manual, o bé mitjançant martell picador mecànic (o retroexcavadora quan la maçoneria - generalment en edificis molt vells- es troba escassament travada pels morters que l'aglomeren) o bé mitjançant un sistema explosiu. Si es realitza per mitjà d'explosió controlada se seguiran amb molta cura totes les mesures específiques que s'indiquen en la normativa vigent. S'emprarà dinamita i explosius de seguretat, situant al personal laboral i a tercers a cobert de l'explosió. Si l’enderroc es realitza amb martell pneumàtic compressor, s'anirà enretirant l'enderroc a mesura que es va demolint el fonament. Obertura de regates, forats o trepants. Els treballs d'obertura de trepants o forats en murs de formigó en massa o armat amb missió estructural seran duts a terme per operaris especialitzats en el maneig dels equips perforadors. Si resulta necessari tallar armadures o pot quedar afectada l'estabilitat de l'element, hauran de realitzar-se les fixacions i estintolaments que assenyali la D.F.; i aquests no es retiraran mentre no s'hagi dut a terme el posterior reforç del buit o buits practicats. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D.F. Enderroc de sanejament. Abans d'iniciar aquest tipus de treballs, es desconnectarà l'entroncament de la canal o canonada al col·lector general i s’obturarà l'orifici resultant. Seguidament s'excavaran les terres per mitjans manuals fins a descobrir el clavegueró, seguidament es desmuntarà la conducció. Quan no es pretengui recuperar cap element del mateix, i no existeixi impediment físic, es pot portar a terme l’enderroc per mitjans mecànics, una vegada duta a terme la separació clavegueró-col·lector general. S'indicarà si han de ser recuperades les tapes, reixetes o elements anàlegs d'arquetes i albellons. Enderroc d'instal·lacions Els equips industrials es desmuntaran, en general, seguint l'ordre invers al que es va seguir a l’hora d'instal·lar-los, sense afectar a l'estabilitat dels elements resistents als quals puguin estar units. En els supòsits que no es pretengui recuperar cap element dels que es van utilitzar en la formació de conduccions i canalitzacions, i quan així s'estableixi a la D.T., podran enderrocar-se de forma conjunta amb l'element constructiu en el que se situïn. 1.4 Enderroc de tancaments (interior i exterior, inclou fusteries) Treballs destinats a la demolició de façanes, particions i fusteries d’una edificació . Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Es taparan els embornals dels baixants, per prevenir possibles obturacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de façanes. Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no s'afebleixin els elements estructurals. L’enderroc d'aquests elements constructius, es podrà dur a terme per mitjans mecànics, sempre que es donin les circumstàncies que condicionen la utilització dels mateixos i que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general.


Novembre de 2015


Enderroc d’envans interiors. L’enderroc dels envans de cada planta es durà a terme abans d’enderrocar el forjat superior per tal d’evitar que, amb la retirada d'aquests, puguin desplomar-se; també perquè l’enderroc del forjat no es vegi afectat per la presència d'ancoratges o suports no coneguts sobre aquests envans. Quan el forjat presenti una fletxa considerable, no es retiraran els envans que hi graviten a sobre sense haver-lo apuntalat prèviament. El sentit de l'enderroc dels envans serà de dalt cap baix. A mesura que avanci l’enderroc dels envans, s’aniran retirant els bastiments de la fusteria interior. En els envans que comptin amb revestiments de tipus ceràmic (enrajolats, ...) es podrà dur a terme l’enderroc de tot l'element en conjunt. Segons les circumstàncies, la D. F. indicarà que es trossegin els paraments mitjançant talls verticals i la bolcada posterior s'efectuarà per embranzida, tenint cura que el punt d'embranzida estigui per sobre del centre de gravetat del parament a tombar, per tal d’evitar la seva caiguda cap al costat contrari. No es deixaran envans sense travar en zones exposades a l'acció de forts vents quan superin una alçada superior a vint vegades el seu gruix. Arrencada de fusteries i elements varis. Els bastiments es desmuntaran, normalment, quan s’hagi d’enderrocar l'element estructural en el que estiguin situats. Quan es retirin fusteries i serralleries en plantes inferiors a la que s'està demolint, no s'afeblirà l'element estructural on estiguin situades. En general, es desmuntaran sense trossejar els elements que puguin produir talls o lesions com vidres i aparells sanitaris. El trossejament d'un element es realitzarà per peces, la grandària de les quals permeti el seu maneig per una sola persona.

SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997. Components Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament. Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3). Execució Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que


Novembre de 2015


la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua. Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid. Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm. Control i acceptació Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala. Amidament i abonament kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. 2 ESTRUCTURES D'OBRA DE FÀBRICA Conjunt de parets portant i parets de trava que juntament amb uns forjats solidaris, transmeten les càrregues gravitatòries i suporten les sol·licitacions horitzontals garantint la resistència i l’estabilitat de l’edifici i dels seus components en condicions de seguretat, funcionalitat i aspecte acceptables durant el període de vida útil. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que estableix la norma DB SE-F seguretat estructural obra de fabrica, també s’ha de complir el DB SI-Annex F. Seguretat en cas d’incendi, fàbrica. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació; CTE-DB SE-F, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Fàbrica; CTE-DB SI. Annex F, Fàbrica, Resistència al foc dels elements de totxo ceràmic o silici-calcari i el bloc de formigó; CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Norma de Construcció Sismoresistent, NCSE-02. BOE. 11/10/02. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural de sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O. 18/01/94. Pliego General de Condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción, RL-88. BOE. 3/08/88. Pliego General de condiciones para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción, RB-90. BOE. 165; 11/07/90. 2.1 Ceràmica Fàbrica de maó ceràmic pres amb morter de ciment i/o calç, sorra, aigua i de vegades additius, que constitueixen murs resistents i de trava, podent ser paraments sense revestir (obra vista), o amb revestiment(composts de maó no vist).


Novembre de 2015


Tipus d’elements: llindes, pilars, parets, arcs i voltes. Components Maons, morter, elements d’enllaç entre les fulles de murs doblats i formigó armat Característiques tècniques mínimes Maons. Compliran les condicions que s'especifiquen en el Plec general per a la recepció dels maons ceràmics a les obres de construcció, RL-88. La resistència normalitzada a compressió de les peces no serà inferior a 5N/mm² segons CTE DB SE –F punt 4.1. La resistència característica a la compressió de les fàbriques mes usuals es defineix segons CTE DB SE-F taula 4.4. Morter. Les sorres emprades compliran les limitacions relatives a grandària màxima de grans, contingut de fins, granulometria i contingut de matèria orgànica establertes al CTE DB SE-F punt 4.2. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. El ciment utilitzat complirà les exigències de composició, característiques mecàniques, físiques i químiques que estableix la Instrucció per a la recepció de ciments RC-03. Els possibles additius incorporats al morter abans o durant el pastat, arribaran a obra amb la designació corresponent segons normes UNE, així com la garantia del fabricant que l'additiu, agregat en les proporcions i condicions previstes, produeix la funció principal desitjada. Les barreges preparades en sec per a morters portaran el nom del fabricant i la dosificació segons CTE DB SE-F punt 4.2, així com la quantitat d'aigua a afegir per a obtenir les resistències dels morters tipus. La resistència a compressió del morter estarà dintre dels mínims establerts al CTE DB SE-F taula 4.4. Així mateix, la dosificació seguirà l'establert al CTE DB SE-F punt 4.2, pel que fa referència a parts en volum dels seus components. Elements d’enllaç entre les fulles de murs doblats, podran ser a base de bandes contínues de xapa desplegada galvanitzada i ancoratges d’acer galvanitzat. Formigó armat. Complirà les especificacions anomenades a la Instrucció EHE. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: ciment, aigua, calç, àrids, morters i maons. Les restriccions d’ús dels components de les fàbriques, amb la classe d’exposició definida en el D.T. vindrà donada segons CTE DB SE-F taula 3.3. Execució Condicions prèvies Es replantejarà en primer lloc la fàbrica de maó a realitzar. Posteriorment per a l'alçat de la fàbrica es col·locaran a cada cantó de la planta una mira recta i aplomada, amb les referències precises a les altures de les filades, i es procedirà a l'estesa dels cordills entre les mires, donant suport sobre les seves marques, que s'elevaran amb l'altura d'una o diverses filades per a assegurar l'horitzontalitat d'aquestes. Els maons s'humitejaran per aspersió o immersió abans de la seva col·locació perquè no absorbeixin ni cedeixin aigua al morter. Les parts recentment executades es protegiran amb làmines de material plàstic o similar, per a evitar l'erosió de les juntes de morter; En temps sec i calorós, es mantindrà humida la fàbrica recentment executada, per a evitar el risc d'una ràpida evaporació de l'aigua del morter; Si ha gelat abans d'iniciar el treball, es revisarà escrupolosament l'executat en les 48 hores anteriors, demolint-se les zones danyades, si la gelada es produeix una vegada iniciat el treball, es suspendrà protegint el recentment construït; Fins que les fàbriques no estiguin estabilitzades, es travaran i s’apuntalaran; els treballs es suspendran amb vent superior a 50 km/h i s'asseguraran les parts realitzades. Ha de ser estable i resistent. La durabilitat de la fàbrica estarà en funció de la seva exposició a les condicions físiques i químiques definides al CTE DB SE-F taules 3.1 i 3.2. No hi ha d’haver fissures. Els junts han d’estar plens de morter. Els junts horitzontals han d’estar matats per la part superior. L’obra s’ha d’aixecar, si és possible, per filades senceres. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni cedeixin aigua al morter. Les peces s’han de col·locar enllardades i s’han d’assentar sobre un llit de morter. Els maons un cop col·locats no es poden moure. Per corregir la posició s’ha de treure el maó i el morter i tornar-lo a col·locar. S’ha de fer un replanteig de maons de manera que es pugui assegurar un gruix constant dels junts. Si hi ha regates, cal que es facin amb màquina. Durant la construcció dels murs, i mentre aquests no hagin estat estabilitzats, es travaran els murs a les bastides, si l'estructura ho permet, o bé s’apuntalaran amb taulons en acabar cada jornada de treball. El morter haurà d'omplir les juntes, junt horitzontal i nafres totalment. Si després de refregar el maó no quedés alguna junta totalment plena, s'afegirà el morter. Els murs haurien de mantenir-se nets durant la construcció. Tot excés de morter haurà de ser retirat, netejant la zona a continuació. S'haurien de deixar les lligades quan dues parts d'una fàbrica hagin d'aixecar-se en èpoques distintes. La que s'executi primer es deixarà escalonada, si no fos possible es deixarà formant alternativament entrants, dents, sortints i, queixals. Les obertures portaran una llinda resistent, prefabricada o realitzada in situ d'acord amb la llum a salvar. Es protegiran de les humitats degudes al contacte amb el terreny col·locant drenatges perimetrals i barreres impermeables segons CTE DB HS1 punt 2.3.3.2. En cas de tancament compost de diverses fulles i cambra d'aire, s'aixecarà primer el tancament exterior i es preveurà l'eliminació de l'aigua que pugui acumular-se a la cambra d'aire. Així mateix s'eliminaran els contactes entre les 2 fulles del tancament, que poden produir humitats a la fulla interior. Els murs resistents de maó enllaçaran amb els forjats mitjançant cadenes de formigó armat de cantell igual o superior al del forjat. La malla de repartiment del forjat entrarà a la cadena una longitud igual a la d'ancoratge. Quan els murs tinguin excessiva longitud, es disposaran juntes de dilatació per a evitar la fissuració produïda per la retracció dels morters i per variacions higrotèrmiques. Fases d’execució Parets i pilars. Els paraments han d'estar aplomats. Les filades han de ser horitzontals. Els maons s’han de col·locar a trencajunts. No hi poden haver peces més petites que mig maó. La paret ha d'estar travada en les trobades amb altres parets. El nombre de peces que traven cada pla d'enllaç ha de ser més gran que 1/4 del total. Les obertures han de portar una llinda resistent. Els recolzaments puntuals d'elements estructurals han d'estar fets amb una sabata prou resistent i rígida per distribuir uniformement les càrregues. Els sostres han d'enllaçar amb els murs mitjançant cadenes de formigó armat. Parets de totxana. No han de quedar buits de peces obertes a l’exterior. Les cantonades, els brancals i les traves han d’estar formades amb maons calats de la mateixa modulació. Arcs. Els recolzaments han de resistir sense deformacions les empentes verticals i horitzontals que transmet l'arc o la volta. Si l'arc és de dos gruixos, entre els dos fulls cal que hi hagi una capa uniforme de morter i les filades del doblat han d'estar desplaçades de les del senzillat, de manera que les peces quedin col·locades a trencajunt. Si l'aparellament de l'arc és pla, els maons han d'estar col·locats de pla, tangencialment a la corba de l'intradós. Si l'aparellament de l'arc és a plec de llibre, els maons han d'estar col·locats perpendicularment a la corba de l'intradós. L'intradós ha d'estar rejuntat, de manera que no presenti rebaves. El gruix dels junts ha de ser constant a l'intradós i a l'extradós. S'ha de fer sense interrupcions i per simetria. La clau és el darrer maó que s'ha de col·locar. Només es poden tallar peces en arestes i acords; la resta s'han de col·locar senceres. El doblat s'ha de fer immediatament després d'acabar el primer full, sempre de baix a dalt, havent regat i estenent alhora la capa intermèdia de morter. Abans de fer el doblat s'han d'eliminar les rebaves dels junts del senzillat. No s'ha de descindrar sense l'autorització de la D.F. El descindrament s'ha de fer de manera lenta i uniforme


Novembre de 2015


Volta o doblat de volta. Els recolzaments han de resistir les empentes verticals i les horitzontals que transmeti la volta. Quan la volta és de maó de pla els maons han d'estar col·locats de pla, tangencialment a la corba de l'intradós. Quan la volta és de plec de llibre els maons han d'estar col·locats perpendicularment a la corba de l'intradós. Els junts que formen les directrius de la volta han de ser rectes i continus, i els junts normals a les directrius han de ser a trencajunt. Si la volta carrega sobre els murs laterals, ha d'estar encastada en una regata de fondària >= 2 cm. El doblat ha de quedar recolzat en les mateixes regates o cornises d'elements resistents que el senzillat. Les filades de doblat han d'estar desplaçades de les del senzillat, de manera que les peces quedin col·locades a trencajunt. Entre els dos fulls cal que hi hagi una capa uniforme de morter. Si la volta es recolza sobre una altra volta, ho ha de fer sobre el segon full d'aquesta. Les interseccions de voltes s'han de fer passant filades alternatives de cada volta i els angles i arestes han de ser continus. L'intradós ha d'estar rejuntat, de manera que no presenti rebaves. La vora lliure no ha de tenir irregularitats, com ara dents de serra. S'ha de fer sense interrupcions i per simetria. La clau és el darrer maó que s'ha de col·locar. Només es poden tallar peces en arestes i trobades; la resta s'han de col·locar senceres. El doblat s'ha de fer immediatament després d'acabar el primer full, sempre de baix a dalt, havent regat i estenent alhora la capa intermèdia de morter. Abans de fer el doblat s'han d'eliminar les rebaves dels junts del senzillat. No s'ha de descindrar sense l'autorització de la D.F. El descindrament s'ha de fer de manera lenta i uniforme. Llindes. La llinda ha de quedar col·locada segons la posició i el nivell previstos a la D.T. Ha de ser horitzontal. Els extrems de la llinda s'han d'encastar als brancals i han de quedar recolzats sobre morter. Llargària de l'encastament: >= 15 cm. Llinda prefabricada de ceràmica armada. En els sistemes patentats s'han de seguir les instruccions del fabricant. La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops. Acabats. En cap cas es permetran regates quan es tracti de murs portants de la fàbrica sense l'autorització expressa de la D.F.. Sempre que sigui possible s'evitarà fer regates en els murs després d'aixecats, permetent-se únicament regates verticals o de pendent no inferior a 70 º, sempre que la seva profunditat no excedeixi de 1/ 6 de l'espessor del mur, i aconsellant-se que en aquests casos s'utilitzin talladores mecàniques. Les fàbriques ceràmiques quedaran planes i aplomades, i tindran una composició uniforme en tota la seva altura. Toleràncies d’execució, segons el CTE DB SE- F taula 8.2. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: Replanteig, protecció de la fàbrica, execució de sobrellinda i reforços, ciments, arenes, segons el CTE DB SE-F punt 8. Amidament i abonament m² de fàbrica de maó asseguda amb morter de ciment, aparellada, fins i tot replanteig, anivellació i aplomat, part proporcional de lligades, minvaments i trencaments, humitejat dels maons comuns i neteja, amidada deduint buits superiors a 1 m². 3 ESTRUCTURES DE FUSTA Conjunt d’elements estructurals de fusta destinats a garantir la resistència i l’estabilitat de l’edifici. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa DB SE-M (seguretat estructural, estructures de fusta) i també, DB SI-Annex E.Fusta. Els tipus d’elements en les estructures de fusta són: pilars, bigues, biguetes, encavallades i cabirons. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-AE, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Accions a l’Edificació. CTE-DB SE, Seguretat Estructural. RD 314/2006. Norma de construcció sismoresistent, NCSE-02. RD. 997/2002. UNE. Corresponent a estructures de fusta. UNE 56544:2003. Fusta estructural. UNE-EN 1193:1998, UNE-EN 1194:1999, UNE-EN 1195:1998, UNE-EN 1912:1999, UNE-EN 28970:1992 (ISO 8970:1989), UNE-EN 336:1995, UNE-EN 338:1995, UNE-EN 380:1998, UNE-EN 383:1998, UNE-EN 384:1996, UNE-EN 408:1996, UNE-EN 409:1998, UNE-EN 518:1996, UNE-EN 595:1996,. UNE-EN 789:1996. Connectors, unions. UNE-EN 385:2002, UNE-EN 912/AC:2001, UNE-EN 912:2000, UNE-EN 387:2002. Components Fusta, per armar o laminada, massissa segons DB SE-M punt 4.1, laminada encolada segons DB SE-M punt 4.2, microlaminada, segons DB SE-M punt 4.3, taulers estructurals segons DB SE-M punt 4.4. Adhesius. Peces metàl·liques, farratges, claus, connectors i cargols. Protectors. Característiques tècniques mínimes La fusta per armar haurà de ser escairada i estar desproveïda de nusos i també estarà lliure d'imperfeccions. Posseirà una durabilitat natural o conferida enfront de l'atac d'insectes i fongs, la fibra recta, regularitat en els anyells anuals, olor fresca, absència d'esquerdes, superfície brillant i sedosa en els talls al fil. La fusta laminada està constituïda per làmines elementals de resinoses amb un percentatge d’humitat màxim d'un 15%. Les unions es realitzaran en talls inclinats (cua de peix) per a augmentar la superfície i afavorir la missió de la cola. Els entroncaments no haurien de superposar-se en taulons consecutius; almenys haurien de separar-se una distancia igual a vint-i-quatre vegades el seu espessor. La fusta pot estar impregnada per a fer-la resistent als atacs de diferents organismes destructors, tractant-la amb un producte verinós per a aquests organismes. Es protegiran sempre mitjançant pintures o vernissos per a prevenir l'estructura contra l'atac d'insectes (tèrmits, coleòpters) i fongs, segons el DB SE-M punt 3. L'elecció d’un adhesiu ha de fer-se en funció de la seva durabilitat, procediment d'aplicació, i capacitat per transmetre esforços tallants paral·lels a les superfícies unides, o esforços de tracció perpendiculars a elles segons el DB SE-M punt 4.5. Els farratges seran d'acer amb un tractament per a la protecció contra la corrosió, consistent en una pintura antioxidant galvanitzant en calent. Les Claus, connectors i cargols estaran fabricats en acer torsionat i electrozincats. segons el DB SE-M punt 4.6. En llocs especialment exposats a humitats, es recomanaran claus i cargols inoxidables. Es construiran amb volanderes normalitzades i estaran tractats mitjançant galvanització en calent. segons el DB SE-M punt 8. Control i acceptació Classificació, resistència, grau d'humitat, i en el cas de fusta laminada, l'estat de les juntes entretaules, de les unions entre peces i la major dimensió dels nusos; homologació dels segells de qualitat AITIM; marca AENOR homologada pel ministeri de Foment. (segons normes UNE). En els adhesius haurien de tenir-se en compte les especificacions dels fabricants. Els sistemes d'unió tindran, almenys, la mateixa resistència al foc que la pròpia fusta i la protecció es farà mitjançant la marca AENOR homologada pel ministeri de Foment per a productes protectors de la fusta.


Novembre de 2015


Execució Condicions prèvies Mentre duri l'emmagatzematge i durant el muntatge, es protegirà la fusta de pluges i nevades perllongades, de les fortes irradiacions solars, de la brutícia i de la humitat del terreny. La fusta serà emmagatzemada de forma ventilada, procurant que en cap cas, la humitat pugui quedar estancada sota la lona o material de recobriment que s'utilitzi. El constructor ha d'elaborar els plànols de taller i un programa de muntatge que han de ser aprovats per la D.F. abans d'iniciar l’execució de l’obra. Qualsevol modificació durant l’execució de l’obra ha d'aprovar-la la D.F. i reflectir-se posteriorment en els plànols de taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades per la D.F. La peça ha d'estar correctament aplomada i anivellada. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. El tipus d'unió i els materials utilitzats per a la unió han de ser els indicats a la D.T. En el seu defecte cal verificar que son capaços de resistir sense deformacions els esforços als que estaran sotmesos. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus de fusta, escairades i elements d'unió, s'han de correspondre amb les indicacions de la D.T. Els recolzaments de bigues i encavallades s'ha de fer sobre superfícies horitzontals. Els extrems dels pilars, bigues i biguetes han de restar separats dels paraments, per tal de evitar podriments. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. No s'han de forçar les peces per a realitzar les unions. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tensar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec de Condicions Tècniques Particulars la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran les capes de vernís o pintura, si està prescrita, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es farà a taller. Es procurarà que les estructures quedin es protegeixin contra la pluja com més aviat millor després d'haver estat aixecades Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat dels eixos Col·locació i fixació provisional de la peça Aplomat i anivellació definitius Execució de les unions. Unions amb cargols. El moment torsor de collat dels cargols ha de ser l'especificat a la D.T. La disposició dels forats a les peces, i el diàmetre dels mateixos, han de ser els indicats a la D.T. El Ø dels forats ha de ser entre 1 i 2 mm mes gran que el diàmetre nominal dels cargols. Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. Hi ha d'haver una volandera sota la femella i la cabota del cargol. Un cop roscada la femella, la llargària de l'espiga no roscada ha de ser major o igual al gruix de la unió més 1 mm, sense arribar a la superfície exterior de la volandera i quedant dins de la unió 1 filet, com a mínim. La part roscada de l'espiga del cargol ha de sobresortir de la femella un filet com a mínim. Les femelles de tipus ordinari o calibrat, de cargols sotmesos a traccions en la direcció del seu eix, s'han de bloquejar. Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Després de perforar les peces s'han de separar per a eliminar les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, els quals s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor que el definitiu. S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona passada. Connectors amb vis cargolat col·locat sobre de bigues per fer d’unió amb una capa de compressió de formigó. Els connectors han d'estar cargolats a la biga de fusta amb la separació indicada a la D.T.. Han de sobresortir de la superfície superior de la biga 3 cm. Els connectors s'han de col·locar cargolant-los. No s'han de fixar a cops. En cas de que la fusta de la biga no tingués prou resistència per a fixar els connectors (zones amb pudricions, corcs, tèrmits, etc.), cal comunicar-lo a la D.F., i no col·locar la capa de formigó. Elements d’unió amb perfils o plaques (d’acer laminat en calent, d’acer inoxidable). La peça ha d'estar col·locada a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades per la D.F.. La peça ha d'estar correctament aplomada i nivellada. Quan la peça sigui composta, la disposició dels diferents elements de la peça, les seves dimensions, tipus d'acer i perfils s'han de correspondre amb les indicacions de la D.T.. Cada element ha de dur les marques d'identificació suficients per tal de definir la seva posició a l'obra. Els cantells de les peces no han de tenir òxid adherit, rebaves, estries o irregularitats que dificultin el contacte amb l'element que s'han d'unir. Si el perfil està galvanitzat, la col·locació de l'element no ha de produir desperfectes en el recobriment del zenc. L'element no s'ha d'adreçar un cop col·locat definitivament. No es permet reblir amb soldadura els forats que han estat practicats a l'estructura per a disposar cargols provisionals de muntatge. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció de pintura antioxidant, segons les especificacions de la D.F., que ha de complir les condicions fixades a la seva partida d'obra. Comprovació final de l’aplomat i dels nivells. Toleràncies d’execució: Segons les normes UNE EN 336:1995 i 390:1995 Control i acceptació Es comprovarà la correcta realització, establint uns assaigs per comprovar la resistència de les unions, així com el treball a flexió dels elements laminats i un control de comportament dels farratges. Amidament i abonament ml pòrtics de cabiró de fusta, i claus d’acer; metre quadrat de taules de fusta, per entaulat de coberta amb cola de fuster; metre lineal de corretges de fusta mitjançant saions clavats. ut cintes, unitat de ganivet de fusta. Fins i tot ensamblis i reforços en nusos. ut bigues, d’estructura de fusta laminada realitzada amb bigues, fins i tot part proporcional de corretges, farratges d’acer protegides, tornilleria i accessoris. ut forjats m² de forjat de biguetes de fusta. ut connectors amb vis cargolat: unitat de quantitat realment col·locada segons les especificacions de la D.T.. kg de pes calculat segons les especificacions de la D.T., elements d’unió amb perfils: d’acord amb els criteris següents: el pes unitari per al càlcul ha de ser el teòric; per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l’acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.


Novembre de 2015


L’estructura de fusta s’amidarà amb subministrament i col·locació, totalment acabada, incloent o no la protecció, amb farratges i accessoris necessaris. SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA FAÇANES 1 OBERTURES Part semitransparent de l’envolvent tèrmica d’un edifici, practicables o no, que dóna prestacions de lluminositat, confort, ventilació i connexió. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-HE1, Demanda energètica; en relació a al transmitància tèrmica (U), i factor solar (Fs) i permeabilitat a l’aire. CTE-HS1, Impermeabilitat, en relació a la trobada de les façanes amb obertures. CTE DB SU seguretat d’utilització. CTE-DB SE-AE, Document Bàsic Seguretat Estructural-Accions a l’Edificació. CTE- DB HR, Protecció enfront del soroll. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D. 21/2006. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios, NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. UNE. UNE 12.207:2000. Fusteria material, segons UNE 85.218.1985. UNE 85103:1991 Puertas i cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características. UNE 85.222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje, col.locació amb llistó de vidre o amb perfils conformats de neoprè. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Fusteries exteriors 1.1.1 Fusteries metàl·liques Finestres, balconeres o portes, fixes o practicables, de perfils d’acer o alumini, amb tots els seus mecanismes, col·locades directament sobre l’obra o bé fixades amb bastiments de base. No comprèn envidrament. Components El bastiment de base podrà ser amb perfils tubulars d’acer galvanitzat conformats en fred o de fusta i travat a l’obra mitjançant ancoratges galvanitzats. Els perfils podran ser d’acer laminats en calent, d’acer conformats en fred o d’acer inoxidable. Els perfils i xapes seran d’alumini amb protecció anòdica o protecció de lacat. Es disposaran ribets quan disposin d’envidrament. També hi haurà els accessoris i ferramentes, els junts perimetrals, etc... Característiques tècniques Compliment de les exigències en relació a la demanda energètica, condicions acústiques, estanquitat, permeabilitat de l’aire i resistència al vent del conjunt de les fusteries i vidre. S’especificarà si la fusteria és amb trencament de pont tèrmic. En el cas d’acer laminat en calent i conformat fred, els perfils aniran protegits amb imprimació anticorrosiva. En cas d’alumini els perfils i xapes tindran una protecció anòdica de gruix variable en funció de les condicions ambientals. El gruix de la paret dels perfils serà com a mínim de 1,5mm. Control i acceptació El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils amb els requeriments reglamentaris: Assajos, distintius i marcatges CEE. Els perfils i xapes seran de color uniforme, sense deformacions ni fissures amb eixos rectilinis. Els canals de recollida d’aigua de condensació dels escopidors tindran dimensions adequades, hi haurà un mínim de 3 orificis per cada m de desguàs. Les unions entre perfils es faran per soldadura o amb escaires interiors unides als perfils amb cargols o reblons a pressió. Execució Condicions prèvies L’emmagatzematge es farà en un lloc protegit de la humitat i allunyat de possibles impactes. Es procurarà que no entri en contacte directe amb el ciment o la calç, per mitjà del bastiment de base. Es procurarà la formació de ponts galvànics per a la unió de diversos materials metàl·lics. Fases d’execució Replanteig. Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment. Preveient els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base. Amb l’ajut d’elements que garanteixin la protecció contra l’impacte, i d’altres que mantinguin l’escairat fins que quedi ben travat. Segellat. Si convé les juntes se segellaran amb massilles especials. Eliminació dels rigiditzadors. I tapat de forats si és el cas, amb els materials adequats. Col·locació dels mecanismes. Neteja de tots els elements. Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm; Nivell previst: ± 5 mm; Horitzontalitat: ± 1 mm/m; Aplomat: ± 2 mm/m; Pla previst del bastiment respecte de la paret: ± 2 mm; Franquícia entre la fulla i el bastiment: 0,2<0,4cm Control i acceptació Segons el CTE DB SI i CTE DB SU pel que fa a neteja, sentits d’evacuació, senyalització, alçades lliures i superfícies de vidre. S’ha de prevenir la corrosió del acer evitant el contacte directe amb l’alumini de les fusteries segons el CTE DB SE-A punt 3. Ha d'obrir i tancar correctament. El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. El bastiment de base ha d'estar travat a l'obra amb ancoratges galvanitzats. El bastiment propi ha


Novembre de 2015


d’estar subjectat al bastiment de base amb visos autoroscants o de rosca mètrica (d’acer inoxidable o cadmiats), separats 60 cm com a màxim, i a menys de 30 cm dels extrems. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els requeriments energètics segons el CTE DB HE i acústics vigents segons NBE-CA-88 Verificació Es conservarà la protecció de la fusteria fins al revestiment dels paraments i fins que es col·loqui l’envidrament. Per comprovar l’estanquitat es sotmetrà la fusteria a escurrenties de 8h conjuntament amb el conjunt de la façana. Amidament i abonament m2 de llum d’obra d’element col·locat. Incloent en el preu la part proporcional d’ajuts per la seva col·locació, elements de connexió, tapajunts i ferramentes. No s’inclouen els bastiments de base, les imprimacions i/o pintures, si s’escau, ni tampoc els envidraments. ut els elements singulars, acabats i posats a l’obra segons especificacions de la D.F. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PARTICIONS

1 FUSTERIES INTERIORS

Tenen per objectiu el tancament de les obertures interiors, dotant l’edifici de les prestacions d’accés a les diferents dependències. També inclou el tancament d’armaris empotrats.

1.1 Portes de fusta Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-DB HR, Protecció enfront al Soroll. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios. NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Folrat de bastiment de base amb peça de galze i tapajunts o el propi bastiment col·locat directament sobre fàbrica. Escairada de fusta de pes específic ≥ a 450kg/m3 i humitat ≤15%. Ribets de fusta quan disposin d’envidrament. Protecció de pintura, lacat o vernís. Accessoris i ferramentes, junts perimetrals, etc... Característiques tècniques mínimes Els taulers de fusta llistonats i els de fusta contra-xapada compliran les normes UNE corresponents. Control i acceptació El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils i escairades amb els requeriments reglamentaris: assaigs, distintius i marcatges CEE. Les escairades no presentaran guerxaments, fongs ni cops, i els eixos seran rectilinis. Les unions es faran amb maclatges rígids, formant angles rectes. Execució Condicions prèvies L’emmagatzematge serà en lloc protegit de la humitat i allunyat de possibles impactes. El bastiment ha d’estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos, encastat al terra o fixat mecànicament. Fases d’execució Presentació de la porta. Col·locació de la ferramenta. Fixació definitiva . Neteja i protecció. Toleràncies d'execució. Horitzontalitat: ± 1 mm. Aplomat: ± 3 mm. Pla previst de la fulla respecte al bastiment: ± 1 mm. Posició de la ferramenta: ± 2 mm. Portes. Franquícia entre les fulles i el bastiment: ≥ 0,2 cm. Franquícia entre les fulles i el paviment: entre 0,2 cm i 0,4 cm. Fixacions entre cada fulla i el bastiment: ≥3. Control i acceptació La porta ha d'obrir i tancar correctament. Tota la ferramenta ha d'anar fixada al bastidor de cada fulla o bé al reforç. La fulla que no porti tanca s'ha de fixar al bastiment per mitjà de dos passadors. Amidament i Abonament m² de llum d’obra d’element col·locat. Incloent en el preu la part proporcional d’ajuts per a la seva col·locació, elements de connexió, tapajunts i ferramentes. No s’inclou el cost de la col·locació dels bastiments, les pintures ni els vernissos.


Novembre de 2015


Els elements singulars d’ebenisteria es mesuraran i valoraran per unitats (ut) completament acabades i posades a l’obra segons especificacions de la D.F. SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 PER PECES Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial, ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat. 1 Petris Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Lloses i rajoles de pedra natural, rajoles de pedra artificial, plaques de formigó armat, llambordins de pedra o formigó, peces especials, graons en bloc de pedra, graons prefabricats, terratzo i rajoles de ciment. Bases: base de sorra, base de sorra estabilitzada, base de morter o capa de regularització i base de morter armat. Material d’unió, material de rejuntat i material de reomplert de juntes de dilatació. Característiques tècniques mínimes Lloses i rajoles de pedra natural. Podran portar diferents tipus d'acabat en la seva cara vista: polit mat o brillant, toscajat, abuixardat, escalabornat, etc... Rajoles de pedra artificial, vibrada i premsada. Constituïdes per: aglomerant: ciment (terratzo, rajoles de ciment), resines de poliester (aglomerat de marbre, etc...), etc...; àrids: llosa de pedra triturada que en funció de la seva grandària donaran lloc a peces de gra micro, mig o gruixut; colorants inalterables: podran ser escalabornades, per a polir en obra o amb diferents tipus d'acabat com polit, rentat a l'àcid, etc... Plaques de formigó armat. Duran armada les cares superior i inferior amb malla de rodons d'acer. Llambordes de pedra o formigó. Peces especials: graó en bloc de pedra, esglaó prefabricat, etc. Graó en bloc de pedra. Graó prefabricat. Bases. Base de sorra. Amb sorra natural o de matxaca de gruix inferior a 2 cm per a anivellar, emplenar i servir de base en cas de lloses de pedra i plaques de formigó armat. Base de sorra estabilitzada. Amb sorra natural o de matxuqueix estabilitzada amb un conglomerant hidràulic per a complir funció de reomplert. Base de morter o capa de regularització. Amb morter pobre, de gruix entre 3 i 5 cm, per a evitar la deformació de capes aïllants i per a base de paviment amb lloses de formigó. Base de morter armat. S'utilitza com capa de reforç per al repartiment de càrregues i per a garantir la continuïtat del suport. Material de presa. Morter de ciment. Material de rejuntat. Beurada de ciment. Morter de juntes, compostos d'aigua, ciment, sorra de granulometria controlada, resines sintètiques i additius específics, podent dur pigments. Morter de juntes amb additiu polimèric, es diferencia de l'anterior perquè conté un additiu polimèric o làtex per a millorar el seu comportament a la deformació. Morter de resines de reacció, compost per resines sintètiques, un enduridor orgànic i de vegades una càrrega mineral. Es podran omplir parcialment les juntes amb tires d'un material compressible, (goma, plàstics cel·lulars, làmines de suro o fibres per a calafat) abans d'omplir-les del tot. Material de reomplert de juntes de dilatació. Podrà ser de silicones, etc... Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Lloses de pedra natural, Rajoles de ciment, Lloses de formigó armat, Morters, Ciment, Aigua, Calç i Àrids. Execució. Condicions prèvies En cas de rajoles de pedra natural, ciment o terratzo; neteja i posterior humitejat del suport. Les peces a col·locar s'humitejaran de manera que no absorbeixin l'aigua del morter. La col·locació ha d'efectuar-se en unes condicions climàtiques normals (5 ºC a 30 ºC), procurant evitar l'assolellament directe i els corrents d'aire. Es respectaran les juntes estructurals i es preveuran juntes de dilatació que es segellaran amb silicona. Així mateix es disposaran juntes de construcció en la trobada dels paviments amb elements verticals o paviments diferents. El paviment ha de formar una superfície plana i uniforme que s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Al paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, amb taques ni amb d'altres defectes superficials. Tampoc ha d'haver-hi ressalts entre les peces. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana. Han d'estar col·locades a tocar i en alineacions rectes. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts s'han de reblir de beurada de ciment


Novembre de 2015


pòrtland i colorants en el seu cas. En els paviments col·locats sobre capa de sorra, aquesta ha de tenir un gruix de 2 cm. Excepte en les zones classificades com a ús restringit pel CTE no s’admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en el encontres d’aquest amb altres elements, imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de 6mm. Els desnivells que no superin els 50mm s’han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25%. En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15mm de diàmetre. Pendent transversal en paviments exteriors ≤2%, ≤8%. Fases d’execució Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. Col·locació de la bases de morter. Humectació i col·locació de les peces. Humectació de la superfície. Rebliment dels junts amb beurada de ciment. Neteja de l'excés de beurada. Protecció del morter fresc i cura. Rajoles de ciment. Es col·locaran les rajoles sobre una capa de ciment i sorra per a posteriorment estendre una beurada de ciment. Terratzo. Sobre el forjat o solera, s'estendrà una capa d'gruix no inferior a 20 mm de sorra, sobre aquesta s'anirà estenent el morter de ciment, formant una capa de 20 mm de gruix, cuidant que quedi una superfície contínua de seient del terra. Prèviament a la seva col·locació del revestiment, i amb el morter fresc, es tirarà espolvorejat el ciment. Lloses de pedra o plaques de formigó armat. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra de 10 cm compactant-la i enrasant la seva superfície. Llambordes de pedra. Sobre el suport net s'estendrà morter de ciment en sec sobre la qual és col·locaran els peixos piconant-los a cop de test; després de regar-lo amb aigua, s'estendrà la beurada de ciment amb sorra. Llambordes de formigó. Sobre el terreny compactat s'estendrà una capa de sorra, assentant posteriorment els blocs de formigó sobre aquesta deixant junts que també s'emplenaran amb sorra. En cas de sòcol, les peces que ho formin és col·locaran a cop sobre una superfície contínua de assentament i rebut de morter e gruix ≥1 cm. Acabats. La pedra col·locada podrà rebre en obra diferents tipus d'acabat: polit mate, polit lluentor i polit vitrificat. El polit es realitzarà transcorreguts cinc dies des de la col·locació del paviment. S'estendrà una beurada de ciment blanc per a tapar les juntes i els porus oberts i a les 48 hores es polirà la superfície passant una pedra abrasiva de gra fi i una segona d'afinat per a eliminar les marques del rebaix per a eliminar les marques anteriors. En els racons i vores del paviment s'utilitzarà màquina radial de disc flexible, rematant-se manualment. La superfície no presentarà cap cella. L'abrillantat es realitzarà transcorregut quatre dies des de l’execució del polit. L'abrillantat es realitzarà en dues fases, la primera aplicant un producte base de neteja i la segona, aplicant el líquid metalitzador definitiu. En ambdues operacions es passarà la màquina amb una esponja de llana d'acer fins que la superfície tractada estigui seca. La superfície no presentarà cap cella. El terratzo podrà tenir un acabat llis, amb relleu, rentat amb àcid. Control i acceptació Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges .En rajoles de pedra: comprovar el gruix de la capa de sorra ≥2 cm. El gruix de la capa de morter serà de 2 cm. Humitejat de les peces. Juntes. Estesa de la beurada. Existència de celles. En rajoles de ciment (hidràulica, pasta i terratzo): Comprovar la humitat del suport i rajola, i la dosificació del morter, gruix de juntes i celles. Anivellació. Execució del polit (terratzo). Verificar planor amb regla de 2 m. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions del D.T. de paviment de peces. Inclòs o no el rejuntat amb beurada de morter, talls, eliminació de restes i neteja. ml dels revestiments de graó i sòcol. 2 Fustes Revestiment per a acabats de sòls, amb peces de fusta natural o artificial, col·locat al suport clavat sobre llates o flotant. Clavat sobre llates. Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat. Flotants. Paviment de posts encadellats, de fusta massissa, o multicapes amb acabats de fusta o materials sintètics, col·locats sense adherir sobre una làmina separadora d'escuma de polietilè. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones. Components Clavat sobre llates. Llates, llistons i peces de parquet. Flotants. Làmina separadora i encadellats de fusta massissa, multicapa o sintètica. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra de fusta. Execució. Condicions prèvies Clavat sobre llates. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament i col·locació de les peces de parquet i posterior reblert dels junts. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C.El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral: < 70% Zones d'interior peninsular < 60%; Humitat de les llates ≤ 18%; Humitat del morter de subjecció de les llates ≤2,5%. El suport ha de ser net. Les llates han de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Les posts han d'estar recolzades com a mínim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aquestes operacions no estan incloses en aquesta unitat d'obra.


Novembre de 2015


Flotants. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; col·locació de la làmina d'escuma de polietilè; col·locació dels posts, encolats entre si o amb junt a pressió; col·locació dels junts d'expansió; neteja del paviment acabat i eliminació de les falques perimetrals. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 10°C i 30°C. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral < 70%, zones d'interior peninsular < 60%; humitat del suport ≤2,5%. El suport ha de ser net i ha de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. La làmina separadora, s'ha de col·locar en sentit perpendicular a la direcció de les posts. Si els disseny de l'encaix encadellat del post no està garantit pel fabricant per a fer unions sense encolar, cal que aquestes unions s'encolin. La cola s'ha d'estendre únicament a una de les cares, sense omplir la ranura. Si s'han d'encolar els posts, s'ha de fer en tot el seu perímetre. L'adhesiu ha de ser de classe D2 segons UNE-EN 204. Fases d’execució Clavat sobre llates. El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d'estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: ≥ 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): ≥2 x ample post. Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)Junts entre posts- Amplada mitja: ≤2% ample post- Amplada màxima: 3 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm alineació entre peces: parquet de posts junt espiga: ≤2mm/2m.Parquet de posts junt regular: extrems de posts alternatius: 3 mm. Extrem post a centre post contigu: 3 mm Flotants. El paviment acabat ha de formar una superfície plana, llisa, horitzontal, de textura uniforme. En el paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les peces. S'han de respectar els junts propis del suport. Als recintes amb la mida perpendicular al llarg dels posts mes gran a 8 m, s'han de col·locar junts d'expansió. Els junts d'expansió han de ser paral·lels a la direcció dels posts. Han d'estar situats als canvis de dimensió del recinte, com als passos de porta, etc... Si el recinte té unes mides sense interrupcions mes grans a 12 m, s'han de fer junts d'expansió perpendiculars als posts o sobre dimensionar el junt perimetral. Els posts han d'estar col·locats a trencajunts, amb una separació mínima entre junts de 30 cm, o el doble del ample del post. Gruix làmina escuma polietilè: ≥ 2 mm. Distància dels posts perimetrals als paraments: ≥12 mm, > 0,15%. Amplada del local. Llargària mínima dels posts retallats en trams centrals: ≥ 3 x ample post Amplada junt expansió: ≥ 10 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm. Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Amidament i abonament Clavat sobre llates m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet. Flotants m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA CEL RAS Parament horitzontal col·locat sota del forjat, subjecte mitjançant estructura vista o no, amb la finalitat de reduir l’alçada d’un local, i/o augmentar l’aïllament acústic i tèrmic, i ocultar possibles instal·lacions o parts de l’estructura. El cel ras pot estar format per: plaques d'escaiola, plaques de fibres minerals o vegetals, plaques de guix laminat, plaques metàl·liques o lamel·les de PVC o metàl·liques. Els tipus de cel ras poden ser: per a revestir amb sistema fix, de cara vista amb sistema fix, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat vist, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat ocult. Normes d’aplicació Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. D 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SI, Documents Bàsics Seguretat contra incendis. CTE-DB HR, Documents Bàsics Protecció enfront al soroll. Yesos y escayolas para la construcción y Especificaciones técnicas de los prefabricados de yesos y escayolas. R.D 1312/1986. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components


Novembre de 2015


Plaques, estructura d’armat de plaques per cel ras continu, sistemes de fixació, material per a reomplir les juntes entre planxes per a cel ras continu, estructura oculta travada per a cel ras amb plaques i Elements decoratius com ara motllures. Característiques tècniques mínimes Plaques. Panell d'escaiola, acabat: amb: cara exterior llisa o en relleu, amb/sense fissurat i/o material acústic incorporat, etc... Les plaques d'escaiola no tindran una humitat superior al 10% en pes, en el moment de la seva col·locació. Panells metàl·lics. De xapa d'alumini, (gruix mínim de xapa 0,30 mm, gruix mínim de l’anoditzat, 15 micres), de xapa d'acer zincat, lacat, etc... amb acabat perforat, llis o en reixeta, amb o sense material absorbent acústic incorporat. Placa rígida de conglomerat de llana mineral o altre material absorbent acústic. Plaques de cartró-guix amb/sense cara vista revestida per làmina vinílica. Placa de fibres vegetals unides per un conglomerant, serà incombustible i estarà tractada contra la podriduda i els insectes. Panells de tauler contraxapat. Lamel·les de fusta, alumini, etc... Estructura d'armat de plaques per a sostres continus. Estructura de perfils d'acer galvanitzat o alumini amb acabat anoditzat (gruix mínim 10 micres), longitudinals i transversals. Sistema de fixació. Element de suspensió, mitjançant vareta roscada d'acer galvanitzat amb ganxo tancat en ambdós extrems, perfils metàl·lics, galvanitzacions, tirants de reglatge ràpid, etc... en cas que l'element de suspensió siguin canyes, aquestes es fixaran mitjançant pasta d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. L’element de fixació al forjat, si és de formigó, podrà ser mitjançant clau d'acer galvanitzat fixat mitjançant tir de pistola i ganxo amb rosca, si són blocs d’entrebigat, podrà ser mitjançant tac de material sintètic i dolla roscada d'acer galvanitzat, si són biguetes, podrà ser mitjançant abraçadora de xapa galvanitzada. Element de fixació a placa. Per a sostres continus podrà ser mitjançant filferro d'acer recuit i galvanització, paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques, perfils laminats ancorats al forjat, amb o sense perfileria secundària de suspensió, i caragolam per a la subjecció de les plaques, etc,... Per a sostres registrables, podrà ser mitjançant perfil en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzada, perfil en O amb pinça a pressió, etc..., podent quedar vist o ocult. Material de reomlert de juntes entre planxes per a sostres continus. Podrà ser de pasta d'escaiola. Escaiola. Complirà les especificacions recollides en el Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles RY-85 . Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Estructura oculta de travada de les plaques: podrà ser mitjançant varetes roscades, perfils en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzat amb creuetes de travada en les trobades, etc... La rematada perimetral, podrà ser mitjançant perfil angular d'alumini o xapa d'acer galvanitzada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Plaques d'escaiola, Guixos, Escaioles i Perfils d'alumini anoditzat. Execució Condicions prèvies L'apilament dels materials haurà de fer-se a cobert, protegint-los de la intempèrie. Les plaques es traslladaran en vertical o de cantell, evitant-ne la manipulació horitzontal. Per a col·locar les plaques caldrà realitzar ajustaments previs a la seva col·locació, evitant forçar-les perquè encaixin en el seu lloc. S'hauran disposat, fixat i acabat totes les instal·lacions situades sota forjat; les instal·lacions que hagin de quedar ocultes haurien de sotmetre's prèviament a les proves necessàries per al seu correcte funcionament. Preferiblement s'hauran realitzat les particions, la fusteria de buits exteriors i caixes de persianes estaran col·locades i preferiblement envidriades, abans de començar la col·locació del cel ras. S'evitaran els contactes bimetàl·lics: Zinc amb acer, coure, plom o acer inoxidable; Alumini amb plom o coure; Acer dolç amb plom, coure o acer inoxidable; Plom amb coure o acer inoxidable; Coure amb acer inoxidable. S'hauran obtingut els nivells en tots els locals objecte d'actuació, marcant-se de forma indeleble tots els paraments i elements singulars i/o sobresortints dels mateixos, tals com pilars, marcs, etc... D'aquesta manera s'haurà triat l'altura del cel ras tenint en compte que, com a mínim, aquesta serà de 10 cm. Fases d’execució Replanteig del nivell del cel ras. Fixació dels tirants de filferro al sostre. Col·locació de les plaques. Segellat dels junts. Sistema fix i entramat de perfils. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació i suspensió dels perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació dels perfils perimetrals, entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sostres continus. Es disposaran un mínim de 3 elements de suspensió, no alineats i uniformement repartits per metre quadrat. La col·locació de les planxes es realitzarà disposant-les sobre llistons de pam que permetin la seva anivellació, col·locant les unions de les planxes longitudinalment en el sentit de la llum rasant, i les unions transversals alternades, quan es tracti de plaques d'escaiola. En cas de fixacions metàl·liques i varetes suspensores, aquestes es disposaran verticals i el lligat es realitzarà amb doble filferro de diàmetre mínim 0,70 mm. Quan es tracti d'un sistema industrialitzat, es disposarà l'estructura subjectant ancorada al forjat i cargolada a la perfilaria secundària (si n'hi ha), així com la perimetral. Les plaques es cargolaran perpendicularment a la perfileria i alternades. En cas de fixació amb canyes, aquestes es rebran amb pasta d'escaiola de 80l d'aigua per 100kg d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Aquestes fixacions podran disposar-se en qualsevol adreça. Les planxes perimetrals estaran separades 5 mm dels paraments verticals. Les juntes de dilatació es disposaran cada 10 m i es formaran amb un tros de planxa rebuda amb pasta d'escaiola a un dels costats i lliure en l'altre. Sostres registrables. Les varetes roscades que s'usin com a element de suspensió, s'uniran per l'extrem superior a la fixació i per l'extrem inferior al perfil de l'entramat, mitjançant maniguet o rosca. Les varetes roscades que s'usin com a elements de travada, es col·locaran entre dos perfils de l'entramat, mitjançant maniguet. La distància entre varetes roscades, no serà superior a 120 cm. Els perfils que formen l'entramat i els perfils de rematada es situaran convenientment anivellats, a les distàncies que determinin les dimensions de les plaques i a l'altura prevista en tot el perímetre. La subjecció dels perfils de rematada es realitzarà mitjançant tacs i cargols de cap pla, distanciats un màxim de 50 cm entre si. La col·locació de les plaques s'iniciarà pel perímetre, donant a l'angle de xapa i sobre els perfils de l'entramat. La col·locació de les plaques acústiques metàl·liques, s'iniciarà pel perímetre transversalment al perfil o, donant suport per un extrem a l'element de rematada i fixada al perfil o mitjançant pinces, la suspensió es reforçarà amb un cargol de cap pla del mateix material que les plaques. Control i acceptació El reomplert d'unions entre planxes, s'efectuarà amb fibres vegetals o sintètiques i pasta d'escaiola, en la proporció de 80l d'aigua per cada 100kg d'escaiola, i s'acabaran interiorment amb pasta d'escaiola en una proporció de 100l d'aigua per cada 100kg d'escaiola. El


Novembre de 2015


fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Abans de realitzar qualsevol tipus de treballs en el fals sostre, s'esperarà almenys 24 hores. Per a la col·locació de lluminàries, o qualsevol altre element, es respectarà la modulació de les plaques, suspensions i travada. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Amidament i abonament m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, obertures ≤ 1 m2, no es dedueixen; obertures > 1 m2; es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 ARREBOSSATS Revestiment continu per a acabats de paraments interiors o exteriors amb morters de ciment, de calç, millorats amb resines sintètiques, fum de sílice, etc..., fets en obra o no. De gruix variable, duna o varies capes i amb diferents tipus d’acabat. S'han considerat els tipus següents: arrebossat esquerdejat, aplicat directament sobre les superfícies, pot servir de base per un posterior arrebossat o altre tipus d'acabat; arrebossat a bona vista, aplicat sobre esquerdejats o paraments sense revestir; arrebossat reglejat, aplicat sobre esquerdejats o paraments sense revestir, executat amb mestres. Normes d’aplicació Instrucción para la recepción de cementos, RC-03. BOE. 16/01/03. Components Morters fets a obra, morters preparats, juntes i materials de reforç de l’arrebossat. Característiques tècniques mínimes Morter fet en obra. Material aglomerant: Ciment Portland blanc, complirà les condicions fixades en la Instrucció per a la Recepció de ciments RC-03 quant a composició, prescripcions mecàniques, físiques, i químiques; Calç: aèria, apagada, s'ajustarà al definit en la Instrucció per a la Recepció de Calç RCA-92; Arena: procedent de trituracions de roques i vidres, amb gra angulós i superfície rugosa. També podran emprar-se sorres de riu o mina bé rentades. El contingut total de matèries perjudicials no serà superior al 2%. El contingut d'argila no serà superior a un 5%, i si es presenta en forma de grumolls, fins a un 1%. La matèria orgànica s'admetrà fins al 3%; Aigua: s'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Morters preparats. La dosificació es realitzarà en fàbrica, en obra es barrejarà amb la quantitat d'aigua adequada a la consistència precisa. Estarà compost de conglomerants hidràulics, àrids o càrregues minerals silícis i calices de granulometria especialment compensada i additius. També podrà ser de aglomerant de resines sintètiques i sorra. Juntes. Les juntes de treball o per a especejaments decoratius es realitzaran mitjançant bordons de fusta, plàstic o alumini lacat o anoditzat. Material de reforç de l’arrebossat. Malla de tela metàl·lica de fibra de vidre, de polièster o metàl·lica, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada cas dels següents capítols: Mortes, Ciment, Aigua, Calç i Àrids. Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies Se suspendrà l'execució quan la temperatura ambient sigui inferior a 0 ºC o superior a 30 ºC a l'ombra, o en temps plujós quan el parament no estigui protegit. S'evitaran cops o vibracions que puguin afectar al morter durant l'enduriment. Per a iniciar-ne l'execució en els paraments interiors cal que la coberta s'hagi acabat, per als paraments situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües. S'hauran col·locat els bastiments de portes i finestres, baixants, canalitzacions i altres elements fixats als paraments. En cap cas es permetran els assecats artificials. Es respectarà la dosificació i els temps d'enduriment de la capa base per a evitar eflorescències. Fases d’execució Arrebossat esquerdejat: Neteja i preparació de la superfície de suport. Aplicació del revestiment, s'ha d'aplicar llançant amb força el morter contra els paraments. Gruix de la capa: <= 1,8 cm. Cura del morter i repassos i neteja final. Arrebossat a bona vista o arrebossat reglejat. Neteja i preparació de la superfície de suport. Execució de les mestres amb el mateix morter a les cantonades i als racons per l’arrebossat a bona vista, i mestres també amb el mateix morter als paraments, voltants obertures i arestes per l’arrebossat reglejat (Mestres ben aplomades, distància ≤ 150 cm). Aplicació del revestiment. Gruix de la capa ≤ 1,1 cm. Després de prendre’s el morter, repàs i neteja final. En funció dels components dels morters utilitzats i les capes executades, es tindran en compte les següents especificacions: Arrebossat a l’estesa amb morter de ciment. El gruix total del arrebossat no serà inferior a 8 mm. Dosificació (Ciment - sorra): 1:1. Arrebossats amb morter de ciment: Dosificació (Ciment - sorra): 1:1 en cas de morter estès o 1:2 en cas de morter projectat. Es podrà afegir un 10% de calç. La preparació del morter podrà realitzar-se a mà o mecànicament. Arrebossat projectat amb morter de ciment. Una vegada aplicada una primera capa de morter amb el remolinador de gruix no inferior a 3 mm, es projectaran manualment amb escombreta o mecànicament dues capes més fins a aconseguir un gruix total no inferior a 7 mm, continuant amb successives capes fins a aconseguir la rugositat desitjada. Dosificació (Ciment - sorra): 1:2. Arrebossat lliscat amb morter de calç o estuc. S'aplicarà amb remolinador una primera capa de morter de calç de dosificació 1:4 amb gra gruixut, havent-se de començar per la part superior del parament. Una vegada endurida, s'aplicarà amb el remolinador altra capa de morter de calç de dosificació 1:4 amb el tipus de gra especificat. El gruix total del arrebossat no serà inferior a 10 mm. Arrebossat lliscat amb morter preparat de resines sintètiques. S'iniciarà l'estesa per la part superior del parament. El morter s'aplicarà amb plana i la superfície a revestir es dividirà en draps no superiors a 10 m² . El gruix del arrebossat no serà inferior a 1 mm. Arrebossat projectat amb morter preparat de resines sintètiques. S'aplicarà el morter manual o mecànicament en successives capes evitant les acumulacions. La superfície a revestir es dividirà en panys no superiors a 10 m². El gruix total del arrebossat no serà inferior a 3 mm. Admet els acabats petri, raspat o picat amb corró d'esponja. Arrebossat amb morter preparat monocapa. Els morters monocapes són productes industrials dosificats a fàbrica, que s’utilitzen per a revestir paraments. Es comercialitzen en sacs, als quals només cal afegir aigua, quantitats segons fabricant. Es poden classificar


Novembre de 2015


segons el nombre de capes del revestiment. En teoria aquests morters s’apliquen en una sola capa, com el seu nom ens indica, però en la pràctica, per aconseguir un acabat correcte, és necessari executar una primera capa de preparació. Els morters monocapes estan formats per un conglomerant hidràulic(26%), calç o ciment; àrids o càrregues minerals silicis i calisses (70%) i additius (4%). Cal seguir les especificacions tècniques del fabricant. La D.F., aprovarà, prèvia presentació de mostres, la textura, color i acabat, del monocapa a executar. Les característiques i condicions de posada a l’obra són les esmentades pels arrebossats. Quan s'hagi aplicat una capa regularitzadora per a millorar la planor del suport, s'haurà d'esperar almenys 7 dies per al seu enduriment; aquesta capa es realitzarà com a mínim amb un morter M-80 . En cas de col·locar reforços de malla de fibra de vidre, de polièster o metàl·lica, aquesta haurà de situar-se en el centre de el gruix del arrebossat d'uns 10 a 15 mm; si el gruix és major de 15 mm s'aplicarà el producte en dues capes, deixant la primera amb acabat rugós. La totalitat del material s'aplicarà en les mateixes condicions climàtiques. En superfícies horitzontals de cornises i rematades no s'ha d'aplicar directament el arrebossat sobre la làmina impermeabilitzant sense una malla metàl·lica o ancoratge al forjat que eviti despreniments. Admet acabat tipus buixardat mitjançant raspat amb plana dentada. Toleràncies d’execucó. Planor: Acabat esquerdejat: ± 10 mm, Acabat a bona vista: ± 5 mm, Acabat reglejat: ± 3 mm; Aplomat (parament vertical): Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta, Acabat reglejat: ± 5 mm/planta; Nivell (parament horitzontal): Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta, Acabat reglejat: ± 5 mm/planta Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Compreocació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Dosificació del morter. Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme. Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni fissures, forats o d'altres defectes. Amidament i abonament m² d’arrebossat, amb morter, amb deducció de la superfície corresponent a obertures: Obertures en paraments verticals: ≤ 2,00, no es dedueixen; Entre > 2,00 m² i ≤ 4,00 m², es dedueix el 50%; > 4,00 m², es dedueix el 100%. Obertures en paraments horitzontals: ≤ 1,00 m², no es dedueixen; Obertures > 1,00 m², es dedueix el 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com ara brancals, llindes, etc... En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments. 2 ENGUIXATS Revestiment continu de paraments interiors; amb un enguixat de 1 a 2 cm de gruix realitzat amb pasta de guix gruixut (YG), damunt del qual es pot fer una capa d'acabat de 2 a 3 mm de gruix realitzat amb guix fi (YF). S'han considerat els tipus següents: enguixat a bona vista, acabat lliscat o no; enguixat reglejat, acabat lliscat o no. Normes d’aplicació Pliego General de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción, RY-85. BOE. 10/06/1985. Components Guix gruixut, guix fi, additius, aigua i cantoneres. Característiques tècniques mínimes Guix gruixut (YG). S'ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat. Guix fi (Yf). S’ajustarà a les especificacions relatives a la seva composició química, finor de mòlt, resistència mecànica a flexotracció i treballabilitat Additius. Plastificants, retardadors de l'enduriment, etc... Aigua. Cantoneres. Podran ser de xapa d'acer galvanitzada, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresoponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Guix i Aigua. Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies En les arestes es col·locaran cantoneres, aplomant-les amb pasta de guix. Una vegada col·locades es realitzarà una mestra a cadascun dels seus costats. En l’enguixat reglejat, s'executaran mestres de guix en bandes d'almenys 12 mm de gruix, en racons, cantoneres i enguixats de buits de parets, en tot el perímetre del sostre i en un mateix pany cada 3m mínim. Prèviament, s'hauran col.locat els marcs de portes i finestres i repassat les parets. Els murs exteriors hauran d'estar acabats, així com la coberta de l'edifici o tenir almenys tres forjats sobre la planta a enguixar. Abans d'iniciar els treballs es netejarà i humitejarà la superfície. S'hauran d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C. Fases d’execució La pasta de guix s'utilitzarà immediatament després del seu pastat, sense addició posterior d'aigua. S'aplicarà la pasta entre mestres, estrenyent-la contra la superfície, fins a enrasar amb elles. El gruix de l’enguixat serà de 12 mm mínim i es faran talls a les juntes estructurals de l'edifici. S'evitaran els cops i vibracions que puguin afectar a la pasta durant el seu enduriment. Acabats lliscat. En l'enguixat a bona vista, a la formació d'aresta o de racó, la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa i la segona de lliscat. En l'enguixat reglejat o en la formació de reglada de sòcol, la pasta de guix s'ha d'aplicar en dues operacions: una d'estesa entre les mestres, passant el regle i la segona de lliscat. El lliscat s'ha de fer amb guixos fins de primera qualitat, desprès de la capa d’estesa amb guix gruixut, i aplicat amb llana. Control i acceptació Comprovació exterior, dues cada 200 m² . Comprovació interior, dues cada 4 habitatges o equivalent. Es comprovarà que el suport estigui llis (rugós, ratllat, picat, esquitxat de morter), que no hagi elements metàl·lics en contacte i que estigui humit en cas d’enguixar. Es comprovarà que no s'afegeix aigua després del pastat. Es verificarà gruix segons projecte. Comprovar planor amb regla de 1m. Assaig de duresa superficial de l’enguixat de guix segons les normes UNE 7064 i UNE 7065; el valor mig resultant haurà de ser major que 45 i els valors locals majors que 40. Amidament i abonament


Novembre de 2015


m² d’enguixat, realitzat amb pasta de guix, sobre paraments verticals o horitzontals, acabat manuals amb llana, fins i tot neteja i humitejat del suport, deduint els buits i desenvolupant els matxonets. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures: Obertures ≤ 4,00 m², no es dedueixen;, > 4,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l'obertura en una fondària de 30 cm, com a màxim, excepte en el cas d'obertures de més de 4,00 m² en que aquesta superfície s'ha d'amidar expressament. 3 APLACATS Revestiment per a acabats de paraments verticals exteriors o interiors, amb plaques de pedra natural o artificial rebudes al suport mitjançant ancoratges vists o ocults, o bé fixades a un sistema de perfils ancorats al seu torn al suport, amb extradós replè amb morter o no. Components Plaques de pedra natural o artificial, sistema de fixació, separador de plaques i material de segellat de juntes. Característiques tècniques mínimes Plaques de pedra natural o artificial. Podran tenir un gruix mínim de 30 mm en cas de pissarres, granits, calcàries i marbres, o de 40 mm en cas de pedres de marès, duent els trepants necessaris per a l'allotjament dels ancoratges. El granit no estarà meteoritzat, ni presentarà fissures. La pedra calcària serà compacta i homogènia de fractura. El marbre serà homogeni i no presentarà masses terrosas. Sistema de fixació. Ancoratges: Sistema de subjecció de l'ancoratge al suport, amb trauejats al suport ataconats amb morter, cartutxos de resina epoxi, fixació mecànica (tacs d'expansió), fixació a un sistema de perfils subjectes mecànicament al suport regulables en tres dimensions, etc... En qualsevol cas no seran acceptables ancoratges d'altres materials amb menor resistència i comportament a l'agressivitat ambiental que els d'acer inoxidable. Sistema de fixació de l’aplacat als ancoratges. Vists, podran ser perfils longitudinals i continus en forma de T, abraçant el cantell de les peces preferentment en horitzontal, d'acer inoxidable o d'alumini lacat o anoditzat. Ocults, subjectaran la peça pel cantell, mitjançant un pivot o platina, pivots de diàmetre mínim de 5 mm i una longitud de 30 mm, i platines de gruix mínim de 3 mm, ample de 30 mm i profunditat de 25 mm. Passadors d'ancoratge fixats mecànicament al suport amb perforació de la placa. Plaques rebudes amb morter. Aquest sistema no serà recomanable en exteriors. Separador de plaques. Podrà ser de clorur de polivinil de gruix mínim 1,50 mm. Material de segellat de juntes. Podrà ser beurada de ciment, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Plaques de pedra, Pel·lícula anòdica sobre alumini destinat a l’arquitectura, Acer i Morters. Els materials i equips d'origen industrial, haurien de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies Es verificarà abans de l'execució que el suport està llis. Replanteig dels paraments segons D.T. A cada placa se li hauran practicat les ranures i orificis necessaris per al seu ancoratge al parament de suport. Es realitzarà la subjecció prèvia dels ancoratges al suport per a assegurar la seva resistència. Aquesta subjecció pot ser: amb morter hidràulic (sistema tradicional), cal esperar que el morter prengui i s'endureixi suficientment. No s'usarà escaiola ni guix en cap cas. Es poden emprar acceleradors d'enduriment, amb resines d'ús ràpid. Amb tac d'expansió d'ús immediat. Fases d’execució Les plaques es col·locaran sustentat-les exclusivament dels ganxos o dispositius preparats per a la seva elevació. La subjecció es confiarà exclusivament als dispositius d'ancoratge previstos i provats abans del subministrament de les plaques. Si es reben els ancoratges amb trauejats de morter, es farà humitejant prèviament la superfície del forat. Els ancoratges es rebran en els orificis practicats en els cantells de les plaques, i en els trauejats oberts en el parament base. En cas de façanes ventiladas, els orificis que han de practicar-se en l'aïllament per al muntatge dels ancoratges puntuals s'emplenaran posteriorment amb projectors portàtils del mateix aïllament o retallades del mateix adherits amb coles compatibles. En cas de risc elevat d'incendi de l'aïllament de la cambra per l'acció d'espurnes bufadors de soldadura, etc., es construiran tallafocs en la cambra amb xapes metàl·liques. Les fusteries, baranes i tot element de subjecció aniran fixats sobre la fàbrica, i mai sobre l’aplacat. Les juntes de dilatació de l'edifici es mantindran a l’aplacat. Es realitzarà un extradosat amb morter de ciment en els sòcols i en les peces de major secció. Acabats. En cas d’aplacats ventilats, es realitzarà un rejuntat amb beurada de ciment. En aplacats amb extradossats de morter no es disposaran les juntes plenes, aquestes es segellaran amb morter plàstic i elàstic de gruix mínim 6 mm. Control i acceptació Comprovació exterior,dues cada 200 m². Comprovació interior, 2 cada 4 habitatges o equivalent. Es comprovarà que el suport estigui llis. Es comprovaran les característiques dels ancoratges (d’acer galvanitzat o inoxidable), el gruix i la distància entre els mateixos. Comprovació de l’aplomat amb regla de 2m i rejuntat, si s’escau. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures: Obertures ≤ 1,00 m², no es dedueixen; Obertures > 1,00 m² i ≤ 2,00 m², deducció del 50%; Obertures > 2,00 m², deducció 100%. Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l'amidament inclou la feina de fer els retorns, com brancals, llindes, etc... En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments. 4 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra.


Novembre de 2015


Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS

SUBSISTEMA EVACUACIÓ

1 LÍQUIDS Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS 5, Evacuació d'aigües residuals i Normes de referència de l’Apèndix C. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. D 21/2006. UNE. Tuberías de fundición según normas UNE EN 545:2002, UNE EN 598:1996, UNE EN 877:2000. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de polipropileno (PP) según norma UNE EN 1852-1:1998. Tuberías de gres según norma UNE EN 295-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX.

UNE


Novembre de 2015


UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. Orden 15/09/1986. Norma 5.1.-IC: Drenaje. Orden 21/06/1965. Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial. Orden 14/05/1990. Peces d'acer galvanitzat: Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, PG 3/75. Orden 6/02/1976, Orden FOM/1382/2002. UNE. UNE 7183:1964 Método de ensayo para determinar la uniformidad de los recubrimientos galvanizados, aplicados a materiales manufacturados de hierro y acero. UNE 37501:1988 Galvanización en caliente. Características y métodos de ensayo. Canal exterior d'acer galvanitzat: UNE. UNE 36130:1991 Bandas (chapas y bobinas), de acero bajo en carbono, galvanizadas en continuo por inmersión en caliente para conformación en frio. Condiciones técnicas de suministro. Sobre llit d'assentament de formigó: Instrucción de Hormigón Estructural, EHE. RD 2661/1998. UNE. UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. UNE. Tuberías de PVC según normas UNE EN 1329-1:1999, UNE EN 1401-1:1998, UNE EN 1453-1:2000, UNE EN 1456-1:2002, UNE EN 1566-1:1999. Tuberías de hormigón según norma UNE 127010:1995 EX. Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). UNE-EN 1451-1:1999 Sistemas de canalización en materiales plásticos para evacuación de aguas residuales (a baja y a alta temperatura) en el interior de la estructura de los edificios. Polipropileno (PP). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema. 1.1 Recollida d’aigües grises, negres i pluvials Conjunt d’elements que composen la instal·lació interior abans de la connexió a la xarxa de sanejament. La xarxa interior de l’edifici haurà de ser sempre separativa en pluvials i negres. Components Tancaments hidràulics: Poden ser: sifons individuals a cada aparell, caixes sifòniques amb varis aparells, bonera sifònica o pericons sifònics. Tubs de petita evacuació: Corresponen als tubs que connecten l’aparell sanitari amb el baixant més proper. Poden ser de PVC o polipropilè. Col·lectors: Tubs amb recorregut horitzontal. Poden ser de: PVC o polipropilè. Aniran penjats del forjat. Baixants: Tubs amb recorregut vertical. Per aigües negres i grises poden ser de: PVC o polipropilè. Per aigües pluvials poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Ventilacions: Es disposarà de ventilació tant a la xarxa d’aigües residuals com a la pluvial. Poden ser primària, secundària, terciària i amb vàlvules d’aireació-ventilació. Canals: Correspon al traçat horitzontal de la recollida d’aigües pluvials. Poden ser de coure, planxa d’acer galvanitzat, zinc o amb peces de ceràmica. Pericons: Poden ser de pas, a peu de baixant o sifònics. Boneres i reixes de desguàs: Recullen i evacuen les aigües acumulades al terra dels locals humits i a les cobertes. Separador de greixos: S’utilitzarà per separar greixos, olis i/o fangs que procedeixin de cuines o garatges. Sistema de bombeig i sobreelevació: S’instal·larà quan hi hagi part de la instal·lació interior o tota per sota de la cota del punt de connexió a la xarxa de sanejament. Vàlvules antiretorn de seguretat: S’instal·laran per prevenir les possibles inundacions quan la xarxa exterior de sanejament es sobrecarregui. Es situaran en llocs de fàcil accés pel seu registre i manteniment. Característiques tècniques mínimes. Resistència a l’agressivitat de les aigües, impermeabilitat total als líquids i gasos, resistència a les càrregues externes, flexibilitat per absorbir moviments. Control i acceptació Tubs, unions i accessoris: el material i el seu acabat, dimensions i diàmetre segons especificacions. Pericons, pous i tapes de registre: disposició, material, dimensions. Emmagatzematge: Les peces han d'estar apilades en posició horitzontal sobre superfícies planes i en llocs protegits contra impactes. Execució Condicions prèvies En general l’execució de la instal·lació interior es realitzarà de manera que s’aconsegueixin els objectius previstos en el projecte sense malmetre ni deteriorar la resta de l’edifici, evitant sorolls molestos, procurant les condicions necessàries per a la llarga durabilitat de la instal·lació així com les millors condicions pel seu manteniment i conservació. Abans de començar els treballs de muntatge, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F. Tots els elements s’han d’inspeccionar abans de la seva col·locació. Han d’estar en perfecte estat i no haver rebut cops en el seu transport. La seva instal·lació no ha d’alterar les característiques dels elements. Tancaments hidràulics. Sifons individuals a cada aparell: Ha de tenir un dispositiu roscat de registre en el seu punt més baix i connexions per al desguàs i l'aparell sanitari en els seus extrems. El tancament hidràulic del sifó ha de tenir una alçària mínima de 50 mm. No ha de tenir esquerdes, porus, zones resseques ni d'altres desperfectes superficials. Caixa sifònica: Ha de ser estanca al servei. Ha de quedar anivellada i fixada sòlidament al suport. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si és amb tapa la cara inferior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Si és amb reixeta la cara


Novembre de 2015


superior de la reixeta ha de quedar al mateix nivell que el paviment. La posició ha de ser la fixada a la D.T. Bonera sifònica: La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Pericons sifònics. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Tubs de petita evacuació: El ramal muntat ha de ser estanc. No han de quedar sense subjecció les distàncies superiors a 70 cm. El ramal no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. El pas a través d'elements estructurals ha de tenir una franquícia entre 10 i 15 mm que s'ha d'ataconar amb massilla elàstica. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2,5%. Radi interior de les curvatures: >= 1,5 x D tub. El procés d'instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Col·lectors: Penjats de sostre. El clavegueró muntat ha de quedar fixat sòlidament a l'obra, amb el pendent determinat per a cada tram. Ha de ser estanc a una pressió >= 2 kg/cm2. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores, repartides a intervals regulars. Els trams muntats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Pendent: >= 2%. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Franquícia entre el tub i el contratub: 10 - 15 mm. No s'han de manipular ni corbar els tubs. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Baixants: El baixant muntat ha de quedar aplomat i fixat sòlidament a l'obra, però separat del parament per tal de permetre fer posteriors reparacions o acabats i per evitar que les possibles condensacions del tub no malmetin el parament. Ha de ser estanc. Els tubs s'han de subjectar per mitjà d'abraçadores encastables. El pes d'un tub no ha de gravitar sobre el tub inferior. Les unions entre els tubs s'han de fer seguint les instruccions del fabricant. Les unions entre les peces de ceràmica s'han de fer amb morter. El baixant no ha de tenir, en el sentit del recorregut descendent, reduccions de secció en cap punt. Si els baixants van vistos i es preveu un cert risc d’impacte es protegiran adequadament per a aquest fi. El pas a través d'elements estructurals s'ha de protegir amb un contratub de secció més gran. La franquícia entre el tub i el contratub, i entre el tub i la valona s'ha d'ataconar amb massilla. Si l’alçada del baixant és de més de 10 plantes, caldrà interrompre la seva vertical per tal de disminuir l’impacte de caiguda. La desviació es farà amb peces especials i l’angle de desviació serà de 60º. Els trams instal·lats mai no han de ser horitzontals o en contrapendent. Nombre d'abraçadores per tub: >= 2. Distància entre les abraçadores: <= 150 cm. Toleràncies d'execució: desploms verticals: <= 1%, <= 30 mm. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No s'han de manipular ni corbar els tubs de PVC, planxa, zinc, titani o coure. Els canvis direccionals i les connexions s'han de fer per mitjà de peces especials o també amb unions soldades en el cas de baixants de planxa, zinc, titani o coure. Tots els talls s'han de fer perpendicularment a l'eix del tub. Les peces de ceràmica han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Ventilacions: La seva execució correspon al mateix que fa referència als baixants. Si la ventilació és primària tindrà el mateix diàmetre que el baixant que serveix i portarà l’accessori estàndard que garanteixi l’estanquitat permanent del remat entre l’impermeabilitzat i el tub. Si la ventilació és secundària el diàmetre de la columna de ventilació serà com a mínim igual a la meitat del diàmetre del baixant que serveix. Si la ventilació és terciària el diàmetre de la columna és el corresponent a la taula 4.11 del DB-HS5 de Salubritat del CTE. Canals: Generalitats. La col·locació dels trams de la canal s'ha de començar pel punt més baix del recorregut. El seu pendent mínim serà del 0,5%. PVC. Els canvis de direcció han d'estar fets amb peces especials. Mai s'han de fer per escalfament o deformació de la canal. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer de manera que en quedi assegurada l'estanquitat. La unió entre els trams de la canal s'ha de fer a pressió amb peces del mateix material. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades amb soldadura química. Distància entre suports <=70 cm, entre junts de dilatació <=1200 cm. Planxa. L’encavalcament de les làmines, en la canal de planxa, s'ha de fer protegint l'element en el sentit del recorregut de l'aigua. Els junts de dilatació han de ser estancs. Les planxes han de quedar col·locades de forma que es puguin moure lliurement en tots els sentits, respecte el suport. Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa. Els junts entre les peces de planxa de zinc s'han de soldar amb estany. Les unions entre les canals i els baixants han d'anar soldades, amb soldadura d'estany, a la canal de planxa de zinc. Distància entre suports <=50 cm, entre junts de dilatació <=600 cm. Encavalcament entre làmines a la canal de planxa: 5 cm. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de coure amb el ferro, zinc, alumini, acer galvanitzat o fosa i la fusta de cedre. S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland frescos i les fustes dures. En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense estanyar. S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió. Toleràncies d'execució: pendent: ± 2 mm/m, ± 10 mm/total, encavalcament entre les làmines en la canal de planxa: ± 2 mm. Peces ceràmiques. Les peces han de cavalcar entre elles; la vora de la peca en contacte amb el ràfec ha de quedar encastada per sota de les peces que formen el ràfec i collada al suport amb morter. El sentit d’encavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut d'aigua. Encavalcament de les peces: >= 10 cm. Toleràncies d'execució: encavalcaments: - 0 mm, + 20 mm. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Quan s'hagin de tallar peces, el tall ha de ser recte i l'aresta viva, sense escantonaments. Alineació respecte al plànol de façana: planxa: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total; PVC, ceràmica: ± 5 mm/m, ± 10 mm/total. Pericons: Ha d'estar format amb parets de peces ceràmiques, sobre solera de formigó. Els pericons amb tapa fixa han d'estar tapats amb encadellat ceràmic collat amb morter. La solera ha de quedar plana i al nivell previst. En els pericons no sifònics, la solera ha de formar pendent per a afavorir l'evacuació. En el punt de connexió ha d'estar al mateix nivell que la part inferior del tub de desguàs. Les parets han de ser planes, aplomades i han de quedar travades per filades alternatives. Les peces ceràmiques s'han de col·locar a trencajunt i les filades han de ser horitzontals. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme, ben adherit a la paret i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment sec ha de ser llis, sense fissures o d'altres defectes. Tots els angles interiors han de quedar arrodonits. El pericó ha d'impedir la sortida de gasos a l'exterior. Gruix de la solera: >= 10 cm. Gruix de l'arrebossat: >= 1 cm. Pendent interior d'evacuació en pericons no sifònics: >= 1,5%. Toleràncies d'execució: aplomat de les parets: ± 10 mm, planor de la fàbrica: ± 10 mm/m, planor de l'arrebossat: ± 3 mm/m. Les peces ceràmiques per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'arrebossat s'ha d'aplicar pressionant amb força sobre l'obra de ceràmica quan aquesta obra hagi aconseguit el 70% de la resistència prevista. Abans s'ha d'humitejar la superfície. Boneres: La tapa i els seus accessoris han de quedar correctament col·locats i subjectats a la bonera, amb els procediments indicats pel fabricant. En la bonera de goma termoplàstica, la làmina impermeable només ha de cavalcar sobre la plataforma de base de la bonera, i no ha de penetrar dins del tub d'aquesta. La bonera de fosa col·locada amb morter, ha de quedar enrasada amb el paviment del terrat. La base de la bonera de PVC, ha de quedar fixada al suport amb cargols i tacs d'expansió. La bonera de PVC o goma termoplàstica s'ha de fixar al baixant amb soldadura química. Toleràncies d'execució: nivell entre la bonera de fosa i el paviment: ± 5 mm. No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. Elements de goma termoplàstica. La bonera s'ha de soldar sobre un reforç de làmina bituminosa, que ha d'estar adherida a la solera, escalfant-la prèviament en la zona corresponent al perímetre de la bonera, i fixant-la a pressió sobre la làmina. Element col·locat amb morter. El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar


Novembre de 2015


abans d'iniciar l'adormiment. S'ha d'aplicar sobre superfícies netes. Si el suport és absorbent s'ha d'humitejar abans d'estendre el morter. Canal de recollida amb reixa de desguàs: Canal. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i de la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: nivell de la solera: ± 20 mm, aplomat total: ± 5 mm, planor: ± 5 mm/m, escairat: ± 5 mm respecte el rectangle teòric. Reixa. El bastiment, o la reixa fixa, ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, amb el seu pendent. La reixa no fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre. La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament. Toleràncies d'execució: guerxament: ± 2 mm, nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm. El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides pel material. Separador de greixos: Pericó separador d’hidrocarburs. Ha de quedar anivellat i fixat sòlidament al suport o a la base. Ha de ser estable a les càrregues estàtiques i dinàmiques a les que estarà sotmès en condicions de servei. Les tapes de registre han de ser accessibles i han de permetre les operacions de manteniment, neteja i extracció de productes del seu interior. Toleràncies: posició: ± 20 mm, nivell: ± 1 mm. Si el muntatge és soterrat: La cara superior de la tapa ha de quedar al mateix nivell que el paviment. El junt entre el paviment i la caixa sifònica ha de quedar cobert per la tapa. Sistema de bombeig i sobreelevació: La canonada d'evacuació s'ha de connectar al tub d'impulsió i el motor a la línia d'alimentació elèctrica. La canonada d'evacuació ha de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que el tub d'impulsió de la bomba. La bomba ha de quedar al fons del pou amb el motor a la superfície units per un eix de transmissió. La canonada d'impulsió ha d'anar paral·lela a l'eix des de la bomba fins a la superfície. Les canonades no han de transmetre cap tipus d'esforç a la bomba. Les unions han de ser completament estanques. S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient. L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats. Vàlvules antiretorn de seguretat: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha de ser la reflectida a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. Toleràncies d'instal·lació: posició: ± 30 mm. Si va muntada en pericó, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Si va muntada superficialment, la distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària per a que pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. Control i acceptació Connexions, soldadures, segellats, ancoratges i distàncies entre suports. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Comprovació de : vàlvules de desguàs, muntatge de sifons individuals i pots sifònics, muntatge de canals i embornals, pendents dels canals, baixants i xarxa de ventilació. Verificacions Execució de xarxes de petita evacuació. Proves d’estanquitat parcial i total, als aparells, verificant temps de desguàs, els sifons, sorolls i comprovació dels tancaments hidràulics. Estanquitat: a la xarxa horitzontal a cada tram de tub, unions i entroncaments. Els pericons i pous s’ompliran d’aigua per comprovar l’estanquitat. Les proves d’estanquitat total es poden fer amb aigua, aire o fum. Amidament i abonament ml tubs petita evacuació, col·lectors, baixants, canals, canals amb reixa. ut pericons, boneres, separadors de greixos, bombes, vàlvules. ___________________, ____ de _________________ del 20___ Arquitecte collegiat: Signatura


Novembre de 2015


II.03- INSTRUCCIONS PER AL CONTROL DE QUALITAT I D’EXECUCIÓ DELS MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS. CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF. Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 1.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat)


Novembre de 2015


- Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així

s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars). - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l’acer han de ser coneguts abans

de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

1.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs no destructius)

2. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A.

Control de la qualitat de la documentació del projecte:


Novembre de 2015


- El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut per materials singulars.

Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure:

- Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge 3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces:

- Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces. - Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució. - Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control

diari d’execució. - Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia


Novembre de 2015


4. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de registre, mètode d’aplicació,

categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-

tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte 5. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte:


Novembre de 2015


- El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.


Novembre de 2015


II.04- INSTRUCCIONS d'ÚS I MANTENIMENT. Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la corresponent

responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència detectada a

temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i de contaminació

atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Cultural Situació: Tot l'edifici Usos subsidiaris: recreatiu Situació: Tot l'edifici Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen el projecte fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.


Novembre de 2015


Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents: S'ha considerat l'entreplanta per maquinària de climatització i la passera per manteniment de l'escenari com una coberta lleugera sobre corretges sense forjat. Així, es considera una sobrecarga uniforme de 0.4 kN/m2 i una puntual concentrada de 1kN, d'acord amb la taula 3.1 del DB-SE AE del CTE.

El sostre de la pinta a més a més d'aquestes càrregues està preparat per suportar una càrrega reaprtida superficialment de 3kN/m2 en concepte de decorats, il.luminació, maquinària, etc ... Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.


Novembre de 2015


S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de l’estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments,

juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.


Novembre de 2015


- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la respiració i

tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú.

Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació. Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules. Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves

construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió de la instal·lació. Neteja d’arquetes. Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d’elevació


Novembre de 2015


III. AMIDAMENTS I PRESSUPOST

1.1 M Tancat del solar amb tanca traslladable de tubs i enreixats metàl·lics.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

1 30,000 30,000Tanca façana jardins1 16,000 16,000tanca façana pati cafè1 24,000 24,000Tanca façana c.F.Macià

70,000 70,000

Total m ......: 70,000 7,99 559,30

1.2 Ut Cartell indicatiu de riscos amb suport.

Total Ut ......: 3,000 12,65 37,95

1.3 Ut Lloguer diari de cistell elevador de braç articulat de 16 m d'alçada màxima de treball.

Total Ut ......: 5,000 155,38 776,90

1.4 Ut Lloguer diari de plataforma elevadora de tissores de 10 m d'alçada màxima de treball.

Total Ut ......: 25,000 95,60 2.390,00

1.5 Ut Transport a obra i retirada de cistell elevador de braç articulat de 16 m d'alçada màxima detreball.

Total Ut ......: 1,000 141,74 141,74

1.6 Ut Transport a obra i retirada de plataforma elevadora de tissores de 10 m d'alçada màxima detreball.

Total Ut ......: 1,000 128,85 128,85

1.7 M² Picat d'enlluït o estuc de calç i del seu esquerdejat base, aplicat sobre parament verticalexterior de més de 3 m d'altura, amb martell elèctric, i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 0,700 7,000 4,900Façana c.F.Macià zona

baixant1 7,000 2,000 14,000Façana c.F.Macià zona

alta arcs2 2,500 1,500 7,500Façana c.F.Macià zona

baixa entre obertures1 4,500 1,500 6,750Façana pati cafè part

superior dreta1 1,000 1,000 1,000Façana pati cafè part

inferior1 7,000 2,000 14,000Façana jardins teatre part

superior arcs1 0,700 7,000 4,900Façana jardins teatre part

vertical canvi alçadafaçana

1 1,500 3,000 4,500Façana jardins teatre partvertical prop mitgera

57,550 57,550

Total m² ......: 57,550 16,39 943,24

1.8 M³ Demolició de mur de fàbrica de maó ceràmic massís amb mitjants manuals, i càrrega manualde runa a camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 7,000 0,300 0,300 0,630part frontal tapiat baixant

embegut0,630 0,630

Total m³ ......: 0,630 194,81 122,73

1.9 M Desmuntatge de baixant interior de 110 mm de diàmetre màxim, amb mitjans manuals, icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 7,000 7,000Façana F.Macià baixant

embegut en mal estat7,000 7,000

Total m ......: 7,000 4,42 30,94

Pressupost parcial nº 1 IMPLANTACIÓ, ENDERROCS I GESTIÓ DE RESIDUSNº Ud Descripció Amidament Preu Import

198_03 PEM Pàgina 1

1.10 M³ Demolició de mur de maçoneria ordinària a una cara vista de pedra granítica, amb morter, ambmitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 1,100 0,450 1,150 0,569obertura accés coberta4 0,350 0,450 0,350 0,221passos conductes

climatització interiorescenari

4 0,350 0,450 0,350 0,221passos conductesclimatització exteriorcoberta

1,011 1,011

Total m³ ......: 1,011 389,66 393,95

1.11 M² Demolició de llosa massissa de formigó armat de 39 a 45 cm d'espessor, amb mitjans manuals,martell pneumàtic compressor i equip de oxitall, i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 0,500 0,500 0,500dos forats grades per

arrencada pilars0,500 0,500

Total m² ......: 0,500 198,99 99,50

1.12 Ut Perforació de llosa massissa de formigó armat, amb corona diamantada de 20 mm de diàmetre,i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 2,000forats recollida baixants

exteriors pluvials per sotacambra semisoterradad.160mm

2,000 2,000

Total Ut ......: 2,000 46,29 92,58

1.13 M³ Obertura d'escorrentiu en mur de fàbrica revestida de maó ceràmic perforat amb mitjantsmanuals, i càrrega manual de runa a camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal3 0,250 0,150 0,250 0,028Passatubs pluvials murs

cambra semisoterrada8 0,200 0,150 0,200 0,0488 forat travessar paret per

pas de biga0,076 0,076

Total m³ ......: 0,076 754,37 57,33

1.14 M² Picat de revestiment de guix aplicat sobre parament vertical de fins a 3 m d'altura, amb martellelèctric, i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 46,000 1,000 46,000zones humitats per

capil.laritat46,000 46,000

Total m² ......: 46,000 9,56 439,76

1.15 M² Desmuntatge d'entarimat de 15 mm d'espessor, de taules de cairell de fusta, clavades a lesbiguetes del forjat, amb mitjants manuals i càrrega manual d'enderrocs sobre camió ocontenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal0,25 105,000 26,250Aprox. 25% Tarima

escenari26,250 26,250

Total m² ......: 26,250 25,72 675,15

1.16 M Demolició de bigueta de fusta de fins a 1000 cm² de secció i fins a 4 m de longitud mitja, ambmitjans manuals i motoserra i càrrega manual d'enderrocs sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal3 2,500 7,500Aprox.3 ut de 2,5ml

7,500 7,500



Total m ......: 7,500 21,60 162,00

1.17 M² Arrencada de cel ras de canyís arrebossat amb guix, amb mitjans manuals, i càrrega manual deruna sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal13,5 13,500Cel ras cambra projector

13,500 13,500

Total m² ......: 13,500 8,21 110,84

1.18 M2 Raspat pintura sobre base de guixUts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

66 66,000zones a reparar basepintura interior

66,000 66,000

Total m2 ......: 66,000 4,46 294,36

1.19 M² Demolició de forjat de biguetes de fusta i entrebigat de tauler de fusta encadellat, amb mitjansmanuals i motoserra, i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal45 45,000Estructura pinta actual

45,000 45,000

Total m² ......: 45,000 22,25 1.001,25

1.20 M Demolició de llindar de pedra natural, amb mitjans manuals, i càrrega manual de runa sobrecamió o contenidor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 2,400 2,400Escopidor entrada

accessibilitat2,400 2,400

Total m ......: 2,400 7,58 18,19

1.21 Ut Transport de mescla sense classificar de residus inerts produïts en obres de construcció i/odemolició, amb contenidor de 7 m³, a abocador específic, instal·lació de tractament de residusde construcció i demolició externa a l'obra o centre de valorització o eliminació de residus.

Total Ut ......: 3,000 231,99 695,97

1.22 M Cable d'acer galvanitzat, de 10 mm de diàmetre i composició 7x19+0, homologat per a línia devida horitzontal segons UNE_EN 795/A1, fixat als terminals i als elements de suport intermig(separació < 15 m) i tesat.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 35,650 35,650línia vida treballs coberta

35,650 35,650

Total m ......: 35,650 2,53 90,19

1.23 U Conjunt d'elements per als dos extrems d'una línia de vida horitzontal, fixa, formats per dosterminals d'acer inoxidable fixats amb cargols d'acer inoxidable, un tensor de forqueta per aregulació del cable i dos terminals de cable amb elements protectors, segons UNE_EN 795/A1

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 1,000línia vida treballs coberta

1,000 1,000

Total u ......: 1,000 267,17 267,17

1.24 U Columna d'acer inoxidable de 50 cm d'alçada, amb placa d'ancortge per a suport de fixacionsde línia de vida horitzontal fixa, ancorada a estructura, coberta o paviment amb fixacionsmecàniques

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 2,000línia vida treballs coberta

2,000 2,000

Total u ......: 2,000 124,70 249,40

Total pressupost parcial nº 1 IMPLANTACIÓ, ENDERROCS I GESTIÓ DE RESIDUS : 9.779,29



2.1 M² Retacat baixant embegut de 9 cm d'espessor de fàbrica, de maó ceràmic buit (totxana), perrevestir, 29x14x9 cm, rebuda amb morter de ciment M-5.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 7,000 0,300 2,100cobrir¡ment baixant

embegut3 0,250 0,150 0,250 0,028Passatubs pluvials murs

cambra semisoterrada2,128 2,128

Total m² ......: 2,128 28,90 61,50

2.2 M² Arrebossat de ciment, a bona vista, aplicat sobre un parament vertical exterior acabatsuperficial remolinat, amb morter bastard de ciment CEM II/A-P 32,5 R, cal i sorra, M-5, armat irefors amb malla antiàlcalis, prèvia aplicació d'una primera capa de morter de subjecció sobreel parament.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 0,700 7,000 4,900Façana c.F.Macià zona

baixant1 7,000 2,000 14,000Façana c.F.Macià zona

alta arcs2 2,500 1,500 7,500Façana c.F.Macià zona

baixa entre obertures1 4,500 1,500 6,750Façana pati cafè part

superior dreta1 1,000 1,000 1,000Façana pati cafè part

inferior1 7,000 2,000 14,000Façana jardins teatre part

superior arcs1 0,700 7,000 4,900Façana jardins teatre part

vertical canvi alçadafaçana

1 1,500 3,000 4,500Façana jardins teatre partvertical prop mitgera

57,550 57,550

Total m² ......: 57,550 38,33 2.205,89

2.3 Ut Trobament de coberta plana transitable amb baixant sortida vertical d.125mm a base de pinturade poliuretà

Total Ut ......: 3,000 48,22 144,66

2.4 M² Revestiment decoratiu de façanes amb pintura al silicat, per a la realització de la capa d'acabaten revestiments continus bicapa; neteja i fregat previ del suport de morter tradicional, en bonestat de conservació, mà de fons amb un preparat a base de silicat potàssic i emulsionsacríliques i dues mans d'acabat (rendiment: 0,167 l/m² cada mà).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 24,000 1,800 43,200parets cambra soterrada1 70,900 7,700 545,930Parets teatre1 8,160 10,800 88,128parets escenari1 8,050 10,800 86,9401 15,000 2,000 30,000

-1 3,000 2,500 -7,5002 1,400 4,000 11,200tribuna accés cambra

projector6,3 6,300sotasostre cambra

projector1 2,950 4,200 12,390ET i cuarto elèctric1 7,400 8,500 62,9001 4,200 7,700 32,340

Arcades pati accés teatre911,828 911,828

Total m² ......: 911,828 14,88 13.568,00

Total pressupost parcial nº 2 REHABILITACIÓ FAÇANA i EXTERIORS : 15.980,05

Pressupost parcial nº 2 REHABILITACIÓ FAÇANA i EXTERIORSNº Ud Descripció Amidament Preu Import


3.1.- SUBEST.CLIMA AMFITEATRE

3.1.1 Ut Tots els perfils estructurals, angulars, tubulars, i resta d'elements metàl.lics aniran protegitsamb una mà d'imprimació antioxidant ja incorporada en el cost de cada partida.

Total Ut ......: 1,000 0,01 0,01

3.1.2 M² Fulla de partició interior de 4 cm d'espessor de fàbrica, de maó ceràmic buit (maó), per revestir,29x14x4 cm, rebuda amb morter de ciment M-5.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 4,000 0,450 3,600Encofrat perdut base

pilars3,600 3,600

Total m² ......: 3,600 22,58 81,29

3.1.3 M² Solera de de formigó armat HA-25/B/20/IIa fabricat en central i abocada amb cubilot, de 20 cmd'espessor, estès i vibrat manual, armada amb malla electrosoldada ME 10x10 de Ø 5 mm, acerB 500 T 6x2,20 UNE-EN 10080, col·locada sobre separadors homologats, per a base d'unpaviment.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 0,500 0,500 0,500base pilars

0,500 0,500

Total m² ......: 0,500 26,52 13,26

3.1.4 Ut Placa d'ancoratge d'acer S275JR en perfil pla, de 250x250 mm i espessor 10 mm, amb 4 pernssoldats, d'acer corrugat UNE-EN 10080 B 500 S de 16 mm de diàmetre i 30 cm de longitud total.

Total Ut ......: 2,000 27,99 55,98

3.1.5 M² Solera de de formigó en massa HM-10/B/12/I fabricat en central i abocada amb cubilot, de 30cm d'espessor, estès i vibrat manual, amb acabat superficial mitjançant remolinador mecànic.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 0,500 0,500 0,500reblert base pilars

0,500 0,500

Total m² ......: 0,500 39,02 19,51

3.1.6 Kg Acer S275JR en suports, amb peces simples de perfils laminats en calent de les sèries IPN,IPE, UPN, HEA, HEB ou HEM amb unions soldades.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal20,4 6,800 138,7202 HEB 100

138,720 138,720

Total kg ......: 138,720 2,41 334,32

3.1.7 Kg Acer S275JR en bigues, amb peces simples de perfils laminats en calent de les sèries IPN, IPE,UPN, HEA, HEB o HEM amb unions soldades.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal12 3,250 8,100 315,900IPE 100 subestructura

clima1 13,000 15,800 205,400IPE 160 subestructura

clima521,300 521,300

Total kg ......: 521,300 2,43 1.266,76

3.1.8 M² Retacat mitjançant maó ceràmic perforat (gero), per revestir, 29x14x5 cm, rebut amb morter deciment M-5, per a emplenar els buits existents en mur de fàbrica de 1/2 peu d'espessor.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal8 0,300 0,300 0,7208 forat travessar paret per

pas de biga0,720 0,720

Total m² ......: 0,720 45,49 32,75

3.1.9 Kg Acer laminat S275JR, en peça simple de perfils laminats en calent de les sèries L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular i platina, acabat amb imprimació antioxidant, conformant elementsd'ancoratge, treballat en taller i fixat mecànicament amb cargols d'acer, per a reforç estructuralcol·locat a una altura de més de 3 m.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

Pressupost parcial nº 3 ESTRUCTURESNº Ud Descripció Amidament Preu Import


17 0,250 12,000 51,00012 Angulars LD150.75.10 long.25cmrecolzament biguetesclima

23 0,300 2,000 13,8002 Angulars LD200.100.10 long.30cmrecolzament jàsseresclima

4,56 7,410 33,79098,590 98,590

Total kg ......: 98,590 2,06 203,10

3.1.10 Ut Ancoratge químic estructural realitzat sobre paret de maó ceràmic, mitjançant trepant de 14mm de diàmetre i 135 mm de profunditat, reblert de l'orifici amb morter fluït de dos componentsa base de resina epoxi, i posterior inserció de barnilla enroscada amb femella i volandera ded'acer galvanitzat qualitat 5.8, segons UNE-EN ISO 898-1, de 12 mm de diàmetre i 160 mm delongitud.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal12 2,000 24,000Unions angulars biguetes

subestructuraclimatització

2 3,000 6,000Unions angulars jàsseressubestructuraclimatització

30,000 30,000

Total Ut ......: 30,000 15,90 477,00

3.1.11 M² Entramat metàl·lic composat per reixeta de platina d'acer galvanitzat tipus "TRAMEX" de 20x2mm, formant quadrícula de 30x30 mm i bastidor amb unions electrosoldades, muntatgemitjançant rebut en obra de fàbrica.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal38 38,000Relliga sostre clima

38,000 38,000

Total m² ......: 38,000 88,87 3.377,06

Total subcapítol 3.1.- SUBEST.CLIMA AMFITEATRE: 5.861,04

3.2.- ALTRES ESTRUCTURES

3.2.1 Ut Tots els perfils estructurals, angulars, tubulars, i resta d'elements metàl.lics aniran protegitsamb una mà d'imprimació antioxidant ja incorporada en el cost de cada partida.

Total Ut ......: 1,000 0,01 0,01

3.2.2 Kg Acer S275JR en bigues, amb peces simples de perfils laminats en calent de les sèries IPN, IPE,UPN, HEA, HEB o HEM amb unions soldades.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal9 0,600 6,000 32,400IPE 80 passera

32,400 32,400

Total kg ......: 32,400 2,43 78,73

3.2.3 Kg Acer S275JR en bigues, amb peces compostes formades per perfils laminats en calent de lessèries IPN, IPE, UPN, HEA, HEB o HEM amb unions soldades.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal11 7,300 18,800 1.509,640jàsseres alveolars 260*91

(IPE 180)1.509,640 1.509,640

Total kg ......: 1.509,640 2,57 3.879,77

3.2.4 M Carregador de perfil d'acer S275JR, laminat en calent, format per peça simple de la sèrie UPN140, amb capa d'imprimació anticorrosiva, per formació de dintell.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 1,300 2,600llinda obertura 1x1

registre coberta2,600 2,600

Total m ......: 2,600 32,50 84,50



3.2.5 Kg Acer laminat S275JR, en peça simple de perfils laminats en calent de les sèries L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular i platina, acabat amb imprimació antioxidant, conformant elementsd'ancoratge, treballat en taller i fixat mecànicament amb cargols d'acer, per a reforç estructuralcol·locat a una altura de més de 3 m.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal4,56 0,075 16,000 5,472Angulars recolzament

passera LD 80.40.5long.7.5cm

23 11,200 2,000 515,200Angulars LD 200.100.10recolzament jàsserespinta

4,56 5,380 24,533Angulars LD 80.40.5recolzament final carrilspinta

4,56 7,410 33,790578,995 578,995

Total kg ......: 578,995 2,06 1.192,73

3.2.6 Kg Acer laminat S275JR, en peça simple de perfils laminats en calent de les sèries L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular i platina, acabat amb imprimació antioxidant, conformant elementsd'ancoratge, treballat en taller i fixat mitjançant soldadura, per a reforç estructural col·locat auna altura de més de 3 m.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal7.850 1,300 0,300 0,010 30,615Planxa inferior unió

llindes obertura 1x1registre coberta

30,615 30,615

Total kg ......: 30,615 2,31 70,72

3.2.7 Kg Acer laminat S275JR, en peça simple de perfils laminats en calent de les sèries L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular i platina, acabat amb imprimació antioxidant, conformant elementsd'encastament, suport i rigidització, treballat en taller i fixat mitjançant soldadura, per a reforçestructural col·locat a una altura de més de 3 m.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal9 0,800 4,440 31,968T 50.6 tornapuntes8 1,000 4,440 35,520T50.6 travessers2 1,310 4,440 11,633T50.6 triangulacions

7.850 9,000 0,040 0,005 14,130pletina 40x5mm muntantsbarana passera

38,14 38,1405 rodons d.12mmtravessers baranapassera, long.8,60m

3,02 3,020Escala de gat rodonsd.12mm acccés oberturaregistre coberta 1x1

7.850 5,000 0,040 0,005 7,850pletina 40x5mm 5muntants barana pinta

15,83 15,8305 rodons d.12mmtravessers baranapassera, long.3,60m

158,091 158,091

Total kg ......: 158,091 2,51 396,81

3.2.8 Ut Ancoratge químic estructural realitzat sobre paret de pedra, mitjançant trepant de 14 mm dediàmetre i 135 mm de profunditat, reblert de l'orifici amb morter fluït de dos components a basede resina epoxi, i posterior inserció de barnilla enroscada amb femella i volandera de d'acergalvanitzat qualitat 5.8, segons UNE-EN ISO 898-1, de 12 mm de diàmetre i 100 mm de longitud.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal8 8,000Escala de gat

368 368,000Ancoratge angularsrecolzament jàsserespinta escenari

51 51,000Ancortage angularslaterals recolzamentfinals carrils pintaescenari

58 58,000Ancoratge reforç bigaboca escenari

485,000 485,000



Total Ut ......: 485,000 15,90 7.711,50

3.2.9 Ut Ancoratge químic estructural realitzat sobre paret de pedra, mitjançant trepant de 18 mm dediàmetre i 275 mm de profunditat, reblert de l'orifici amb morter fluït de dos components a basede resina epoxi, i posterior inserció de barnilla enroscada amb femella i volandera de d'acergalvanitzat qualitat 5.8, segons UNE-EN ISO 898-1, de 16 mm de diàmetre i 300 mm de longitud.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal5 5,000connectors llindes

obertura 1x1 registrecoberta

5,000 5,000

Total Ut ......: 5,000 20,79 103,95

3.2.10 Ut Ancoratge químic estructural realitzat sobre formigó de resistència característica mínima 20N/mm², mitjançant trepant de 12 mm de diàmetre i 105 mm de profunditat, reblert de l'orificiamb morter fluït de dos components a base de resina epoxi, i posterior inserció de barnillaenroscada amb femella i volandera de d'acer galvanitzat qualitat 5.8, segons UNE-EN ISO 898-1,de 10 mm de diàmetre i 130 mm de longitud.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal9 2,000 18,000Connectors perfils

passera 8ml, 9mènsula+tornapunta

18,000 18,000

Total Ut ......: 18,000 14,73 265,14

3.2.11 Kg Acer S235JRC en corretges metàl·liques, amb peces simples de perfils conformats en fred deles sèries C o Z, galvanitzat i col·locat en obra amb cargols.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal4,64 453,000 1,050 2.207,016carrils pinta escenari 4.64

kg/ml (sistema PERONI).Merma 5%

2.207,016 2.207,016

Total kg ......: 2.207,016 2,88 6.356,21

3.2.12 Kg Acer laminat S275JR, en peça simple de perfils laminats en calent de les sèries L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular i platina, acabat amb imprimació antioxidant, conformant elementsd'encastament, suport i rigidització, treballat en taller i fixat mitjançant soldadura, per a reforçestructural col·locat a una altura de fins a 3 m.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal15 0,350 4,180 21,945tubular #50.3 muntants

c.1m bancada 30-40cmalçada recuperadors decalor tubular

5 2,250 4,440 49,950T 50.6 travessersbancada recuperadors decalor

71,895 71,895

Total kg ......: 71,895 2,39 171,83

3.2.13 M² Entramat metàl·lic composat per reixeta de platina d'acer galvanitzat tipus "TRAMEX" de 20x2mm, formant quadrícula de 30x30 mm i bastidor amb unions electrosoldades, muntatgemitjançant rebut en obra de fàbrica.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 8,000 0,600 4,800Relliga passera escenari1 4,000 2,250 9,000relliga bancada

recuperadors de calor13,800 13,800

Total m² ......: 13,800 115,54 1.594,45

3.2.14 M² Revestiment intumescent EI 30 (663 micres) i aplicació d'una mà d'emprimació segelladora dedos components, a base de resines epoxi i fosfat de zinc, color gris.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal8 7,300 0,698 40,763IPE alveolar 260*91 (IPE

180) 4 cares exposició40,763 40,763

Total m² ......: 40,763 35,00 1.426,71



3.2.15 M² Revestiment intumescent EI 30 (299 micres) i aplicació d'una mà d'emprimació segelladora dedos components, a base de resines epoxi i fosfat de zinc, color gris.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 11,200 0,400 8,960LD 200.100.10

recolzament IPEalveolars 3 caresexposició

8,960 8,960

Total m² ......: 8,960 21,11 189,15

3.2.16 M² Pont d'unió, de dos components, a força de resina epoxi, entre formigó endurit i acer, amb 0,75kg/m² de consum mitjà, per a la reparació i protecció d'estructures de formigó.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 8,600 0,650 5,590reforç biga boca escenari

5,590 5,590

Total m² ......: 5,590 10,68 59,70

3.2.17 M² Arrebossat de ciment, a bona vista, aplicat sobre un parament vertical interior de mes de 3 md'alçada, acabat superficial rugós, amb morter de ciment M-5, armat i refors amb mallaantiàlcalis inclús en els canvis de material i en els frons de forjat.


8,000 0,450 3,6009,190 9,190

Total m² ......: 9,190 31,33 287,92

3.2.18 M² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobre parament vertical, de més de 3 md'alçada, armat i refors amb malla antiàlcalis, amb cantoneres.


8,000 0,450 3,6009,190 9,190

Total m² ......: 9,190 15,26 140,24

3.2.19 Ut Muntatge i desmuntatge en obra de bastida de torre mòbil sobre rodes, composta d'1 mòdulbase amb rodes i triangulacions estabilitzadores, dos mòduls fins a plataforma de treball aaproximadament 7m d'alçada, i barana de protecció d'aquesta. Inclou col.locació de taulons aterra escenari a la zona on es col.locarà la bastida.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal3 3,000aprox. 3 columnes de

2,5m d'amplada de 3mòduls en alçada

3,000 3,000

Total Ut ......: 3,000 50,26 150,78

3.2.20 Ut Transport a obra i retirada de bastida de torre mòbil sobre rodes, composta d'1 mòdul baseamb rodes i triangulacions estabilitzadores, dos mòduls fins a plataforma de treball aaproximadament 7m d'alçada, i barana de protecció d'aquesta.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal3 3,000aprox. 3 columnes de

2,5m d'amplada de 3mòduls en alçada

3,000 3,000

Total Ut ......: 3,000 19,32 57,96

3.2.21 Ut Lloguer diari de bastida de 3 torres mòbils sobre rodes, composta d'1 mòdul base amb rodes itriangulacions estabilitzadores, dos mòduls fins a plataforma de treball a aproximadament 7md'alçada, i barana de protecció d'aquesta.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal15 15,000Dies

15,000 15,000

Total Ut ......: 15,000 38,66 579,90



3.2.22 M³ Biga de fusta serrada de pi silvestre (Pinus Sylvestris L.) Espanya, de 10x10 a 15x30 cm desecció i fins a 6 m de longitud, calitat MEG, classe resistent C-18, protecció de la fusta ambclasse de penetració P2, treballada en taller.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal3 2,500 0,120 0,200 0,180Aprox.3 ut de 2,5ml

0,180 0,180

Total m³ ......: 0,180 734,33 132,18

3.2.23 M² Empostissat vist de posts encadellades de fusta de pi silvestre, de 800x150 mm i 25 mm degruix, clavades directament sobre les biguetes del forjat.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal0,25 105,000 26,250Aprox. 25% Tarima

escenari26,250 26,250

Total m² ......: 26,250 33,82 887,78

Total subcapítol 3.2.- ALTRES ESTRUCTURES: 25.818,67

Total pressupost parcial nº 3 ESTRUCTURES : 31.679,71



4.1 Ut Reparació de bastiment i fulles de balconera de fusta, amb dues fulles batents, per a un buitd'obra de 150x255 cm, prèvi desmuntatge. Inclou substitució d'elements deteriorats ambfixacions semblants a les originàries, restitució superficial de volums i emmassillat de clivellesamb adhesiu d'aplicació unilateral de resines epoxi sense dissolvents, de dos components ibaixa viscositat, restauració i neteja d'un 50% de la ferramenta existent, reposició d'un 50%amb ferramenta nova, escatat i decapat de pintures i/o vernissos existents, aplicació deprotector químic insecticida-fungicida, imprimació segelladora, 2 capes d'acabat amb esmalt imuntatge de l'element.

Total Ut ......: 9,000 615,40 5.538,60

4.2 Ut Reparació de bastiment i fulles de balconera de fusta, amb dues fulles batents, per a un buitd'obra de 300x260 cm, prèvi desmuntatge. Inclou substitució d'elements deteriorats ambfixacions semblants a les originàries, restitució superficial de volums i emmassillat de clivellesamb adhesiu d'aplicació unilateral de resines epoxi sense dissolvents, de dos components ibaixa viscositat, restauració i neteja d'un 50% de la ferramenta existent, reposició d'un 50%amb ferramenta nova, escatat i decapat de pintures i/o vernissos existents, aplicació deprotector químic insecticida-fungicida, imprimació segelladora, 2 capes d'acabat amb esmalt imuntatge de l'element.

Total Ut ......: 1,000 1.003,85 1.003,85

4.3 U gg

Total u ......: 1,000 722,67 722,67

4.4 M2 Arrebossat reglejat per a operacions de drenatge sobre parament vertical interior, a 3,00 md'alçària, com a màxim, amb morter porós drenant, remolinat i lliscat, amb ciment blanc de ramde paleta 22,5 X

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 46,000 1,000 46,000zones humitats per

capil.laritat46,000 46,000

Total m2 ......: 46,000 89,90 4.135,40

4.5 M² Arrebossat de ciment, a bona vista, aplicat sobre un parament vertical interior de mes de 3 md'alçada, acabat superficial remolinat, amb morter de ciment M-5, armat i refors amb mallaantiàlcalis inclús en els canvis de material i en els frons de forjat, prèvia aplicació d'unaprimera capa de morter de subjecció sobre el parament.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 1,000 0,450 0,900brancals, llinda, llindar de

finestra i zones properesobertura accés coberta

2 1,000 0,450 0,9008 1,150 0,300 2,760

4,560 4,560

Total m² ......: 4,560 31,60 144,10

4.6 Ut Porticó d'acer galvanitzat d'una fulla, 1000x1000 mm de llum i alçada de pas, acabat lacat encolor a escollir de la carta RAL.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 2,000porticó cara interior i cara

exterior obertura 1x1accés a coberta

2,000 2,000

Total Ut ......: 2,000 155,99 311,98

4.7 M² Base per a paviment, de morter M-10 armat amb mallat ME 15x15, Ø 5 mm, acer B 500 T 6x2,20UNE-EN 10080, de 5 cm d'espessor mig, mestrejada i remolinada.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2,77 2,770base rampa accessibilitat

2,770 2,770

Total m² ......: 2,770 26,36 73,02

4.8 M² Enrajolat de rajoles de marbre Sant Vicent, per exteriors, 60x30x3 cm, acabat abuixardatantilliscant, rebudes amb adhesiu de ciment millorat, C2 i rejuntades amb morter de rejuntatespecial per a revestiments de pedra natural.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

Pressupost parcial nº 4 ACABATSNº Ud Descripció Amidament Preu Import


2,77 2,770rampa accessibilitat2,770 2,770

Total m² ......: 2,770 235,80 653,17

4.9 M² Reparació de paviment de fusta massissa mitjançant polit mecànic, eliminant la capasuperficial i el vernís deteriorat, i posterior formació de capa de protecció incolora i brillantcomposta per una mà de fons amb vernís inodor a l'aigua, a base de resines acríliques(rendiment: 0,2 l/m²) i dues mans d'acabat amb vernís a l'aigua a porus tancat, (rendiment:0,091 l/m² cada mà).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal105 105,000tarima escenari (es

totalitat nou i antic perigualar aparençasuperfícial)

105,000 105,000

Total m² ......: 105,000 25,07 2.632,35

4.10 M² Reparació de paviment de pedra natural mitjançant polit fi. i acabat abrillantat.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

357,6 357,600platea+vestíbul23,83 23,830escales

381,430 381,430

Total m² ......: 381,430 7,36 2.807,32

4.11 M² Fals sostre continu llis suspes amb estructura metàl·lica (12,5+27+27), format per una placa deguix laminat A / UNE-EN 520 - 1200 / longitud / 13 / vora afinada.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal13,5 13,500Cel ras cambra projector

11,73 11,730Escala accés amfiteatre25,230 25,230

Total m² ......: 25,230 31,59 797,02

4.12 M² Retacat baixant embegut de 9 cm d'espessor de fàbrica, de maó ceràmic buit (totxana), perrevestir, 29x14x9 cm, rebuda amb morter de ciment M-5.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal8 0,200 0,200 0,320Retacat 8 biguetes

travessen envàsubestr.clima

1 2,000 0,300 0,600regata electricitat obertaactualment

0,920 0,920

Total m² ......: 0,920 28,90 26,59

4.13 Pa Fabricació, subministrament i col.locació de capitell de guix per a coronament de pilastrainterior. Inclou fabricació del motlle de guix en caixa de fusta en base a altres capitellsexistents, aplicació d'imprimació antiadherent, guix i temps de fraguat necessari, i col.locació abase de pasta de guix previ raspat i neteja del suport.

Total PA ......: 1,000 350,00 350,00

4.14 M² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobre parament vertical, de més de 3 md'alçada, prèvia col·locació de malla antiàlcalis amb canvis de material, amb cantoneres.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial SubtotalEs comptabilitza repararun 25% de la superfícietotal d'enguixat deparaments interiors

0,25 56,400 7,000 98,700Espai platea0,25 9,400 1,400 3,2900,25 14,400 4,000 14,4000,25 81,500 0,600 12,225

-1 8,000 0,250 6,050 -12,100boca escenari-4 1,500 0,250 2,600 -3,900obertures platea

0,25 19,800 3,100 15,345Vestíbul0,25 36,970 3,100 28,6520,25 9,200 3,100 7,130-0,5 3,000 0,250 2,600 -0,975entrada principal teatre0,25 128,060 2,200 70,433Camerinos

(Continua...)



4.14 M² Guarnit de guix de construcció B1 a bona vista, sobre parament vertical, de més de 3 m … (Continuació...)0,25 14,260 3,500 12,478escales accés amfiteatre0,25 14,260 1,700 6,0610,25 20,600 3,500 18,0250,25 12,700 1,700 5,3980,25 9,050 0,800 1,810baranes escales0,25 9,050 1,200 2,715baranes escales0,25 17,200 3,500 15,050Amfiteatre0,25 12,700 3,000 9,5250,25 6,550 1,500 2,4560,25 6,100 1,000 1,5250,25 14,400 0,700 2,5200,25 22,800 3,000 17,100Cambra projector-0,5 3,000 0,250 2,600 -0,975

326,888 326,888

Total m² ......: 326,888 14,46 4.726,80

4.15 M² Pintura plàstica textura llisa, color a escollir, acabat mat, sobre paraments horizontals iverticals interiors de guix o escaiola, preparació del suport amb masilla d'interior, mà de fons idues mans d'acabat (rendiment: 0,125 l/m² cada mà).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 56,400 7,000 394,800Espai platea1 9,400 1,400 13,1601 14,400 4,000 57,6001 81,500 0,600 48,900

-1 8,000 6,050 -48,400boca escenari-4 1,500 2,600 -15,600obertures platea1 19,800 3,100 61,380Vestíbul1 36,970 3,100 114,6071 9,200 3,100 28,520

-0,5 3,000 2,600 -3,900entrada principal teatre1 128,060 2,200 281,732Camerinos1 14,260 3,500 49,910escales accés amfiteatre1 14,260 1,700 24,2421 20,600 3,500 72,1001 12,700 1,700 21,5901 9,350 0,800 7,480baranes escales1 9,350 1,200 11,220baranes escales1 17,200 3,500 60,200Amfiteatre1 12,700 3,000 38,1001 6,550 1,500 9,8251 6,100 1,000 6,1001 14,400 0,700 10,0801 22,800 3,000 68,400Cambra projector

-0,5 3,000 0,250 2,600 -0,975103,7 103,700paraments horitzontals

vestíbul i banys13,5 13,500Cel ras cambra projector

11,73 11,730sotaescala accésamfiteatre

1.440,001 1.440,001

Total m² ......: 1.440,001 9,28 13.363,21

4.16 M² Preparació de superfície de barana de fusta, amb capas de pintura en mal estat, mitjançantl'aplicació de 0,2 l/m² de decapant, per a procedir posteriorment al seu repintat (no inclòs enaquest preu).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 40,830 0,300 24,498Passamà murets platea2 38,000 0,250 19,000Barana amb passamà i

muntants aprx.cada 1mmurets platea

38 0,250 0,200 1,9002 4,700 0,250 2,350Barana i passamà

escales accés carrerescenari

24 0,800 0,200 3,8401 4,000 0,250 1,000Barana i passamà

escales escenari accéscamerinos

4 0,800 0,300 0,960(Continua...)



4.16 M² Preparació de superfície de barana de fusta, amb capas de pintura en mal estat, mitjança… (Continuació...)1 11,530 0,300 3,459Passamà ampits escales

accés amfiteatre1 14,400 0,300 4,320Passamà ampit

amfiteatre1 14,400 0,250 3,600Barana ampit amfiteatre

15 0,250 0,200 0,7501 9,000 0,300 2,700Passamà muret

amfiteatre68,377 68,377

Total m² ......: 68,377 18,31 1.251,98

4.17 M² Vernís sintètic, per a interiors, incolor, acabat brillant, sobre superfície de barana de fusta,preparació del suport, mà de fons protector, insecticida, fungicida i termicida (rendiment: 0,2l/m²) i dues mans d'acabat amb vernís sintètic a porus tancat (rendiment: 0,091 l/m² cada mà).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal2 40,830 0,300 24,498Passamà murets platea2 38,000 0,250 19,000Barana amb passamà i

muntants aprx.cada 1mmurets platea

38 0,250 0,200 1,9002 4,700 0,250 2,350Barana i passamà

escales accés carrerescenari

24 0,800 0,200 3,8401 4,000 0,250 1,000Barana i passamà

escales escenari accéscamerinos

4 0,800 0,300 0,9601 11,530 0,300 3,459Passamà ampits escales

accés amfiteatre1 14,400 0,300 4,320Passamà ampit

amfiteatre1 14,400 0,250 3,600Barana ampit amfiteatre

15 0,250 0,200 0,7501 9,000 0,300 2,700Passamà muret

amfiteatre68,377 68,377

Total m² ......: 68,377 20,58 1.407,20

4.18 M² Esmalt sintètic, color blanc, acabat setinat, sobre superfície de fusteria interior de fusta, mà defons (rendiment: 0,111 l/m²) i dues mans d'acabat amb esmalt sintètic (rendiment: 0,091 l/m²cada mà).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal4 1,200 2,200 10,560Portes accés àrea

camerinos6 1,500 2,200 19,800Portes accés platea

14 0,800 2,200 24,640Portes serveis2 0,900 2,200 3,960Porta cambra higiènica

accessible2 0,800 2,200 3,520porta cuarto elèctric2 1,400 2,200 6,160Porta ET2 0,800 2,200 3,520Porta guixeta4 0,900 2,200 7,920portes arribada escales

amfiteatre2 0,800 2,200 3,520Porta cambra projector

83,600 83,600

Total m² ......: 83,600 16,21 1.355,16

4.19 M² Esmalt sintètic, color a escollir, acabat brillant, sobre superfície de fusteria exterior de fusta,mà de fons (rendiment: 0,111 l/m²) i dues mans d'acabat amb esmalt sintètic (rendiment: 0,091l/m² cada mà).

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal4 1,500 1,000 0,200 1,200Finestres tribuna accés

20% fusta sup.oberturaper dues cares

4 3,570 0,200 2,856Finestres amb arc façanaprincipal

4,056 4,056

Total m² ......: 4,056 17,28 70,09



Total pressupost parcial nº 4 ACABATS : 41.370,51



5.1 U Cassoleta de planxa plegada de zinc e=1mm per a recollida d'aigua de sobreeixidors decoberta en forma de caixa sense tapa de 150x150x150mm i embocadura per a baixant ded.100mm

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal3 3,000façana carrer4 4,000façana jardins

7,000 7,000

Total u ......: 7,000 182,94 1.280,58

5.2 M Canaló circular de zinctitani, natural, de desenvolupament 280 mm, 0,65 mm de gruix i retalladade bordó.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal1 3,000 3,000Recollida coberta ET

3,000 3,000

Total m ......: 3,000 41,95 125,85

5.3 M Baixant circular de PVC amb òxid de titani, de Ø 100 mm, color blanc.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

1 9,270 9,270connexions cassoletes abaixants

6 0,500 3,00012,270 12,270

Total m ......: 12,270 24,12 295,95

5.4 M Baixant exterior de la xarxa d'evacuació d'aigües pluvials, formada per PVC, sèrie B, de 110mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.

Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal7 7,000Nou baixant embegut

façana Francesc Macià7,000 7,000

Total m ......: 7,000 15,11 105,77

5.5 M Baixant circular de PVC amb òxid de titani, de Ø 110 mm, color gris clar.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

7 7,000Nou baixant embegutfaçana Francesc Macià

7,000 7,000

Total m ......: 7,000 24,12 168,84

5.6 M Baixant circular de PVC amb òxid de titani, de Ø 125 mm, color gris clar.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

3 0,500 1,500prolongació 3 baixantsfaçana jardins

1,500 1,500

Total m ......: 1,500 34,24 51,36

5.7 M Col·lector suspès de PVC, sèrie B, de 160 mm de diàmetre, unió enganxada amb adhesiu.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

1 26,750 26,750recollidabaixants façanajardins

26,750 26,750

Total m ......: 26,750 55,82 1.493,19

Total pressupost parcial nº 5 SANEJAMENT : 3.521,54

Pressupost parcial nº 5 SANEJAMENTNº Ud Descripció Amidament Preu Import


6.1 Ut Pla de seguretat i salut

Total Ut ......: 1,000 400,00 400,00

6.2 Ut Repassos generals d'acabats, tasques de neteja i seguretat i salut durant l'execució delstreballs i neteja final de l'obra acabada, a raó d'un 5% respecte el total dels treballs.

Total Ut ......: 1,000 975,76 975,76

6.3 Ut Mesures de seguretat i salut durant l'execució de l'obra d'acord amb l'estudi bàsic de seguretati salut annexe al projecte, a raó d'aproximadament un 2,7% del PEM.

Total Ut ......: 1,000 2.744,25 2.744,25

6.4 Ut Prova de servei final per comprovar el correcte funcionament de la xarxa interior d'evacuaciód'aigües pluvials.

Total Ut ......: 1,000 116,70 116,70

6.5 Ut Assaig sobre una mostra de perfil laminat, amb determinació del gruix del recobriment.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

1 1,000gruix pintura intumescent1,000 1,000

Total Ut ......: 1,000 160,33 160,33

6.6 Ut Inspecció visual sobre una unió soldada.Uts. Llargada Amplada Alçada Parcial Subtotal

1 1,000estructura clima1 1,000passera1 1,000estructura pinta

3,000 3,000

Total Ut ......: 3,000 55,60 166,80

Total pressupost parcial nº 6 SEGURETAT I SALUT, CONTROL DE QUALITAT : 4.563,84

Pressupost parcial nº 6 SEGURETAT I SALUT, CONTROL DE QUALITATNº Ud Descripció Amidament Preu Import



Novembre de 2015


III. PRESSUPOST. Nº CAPÍTOL % OBRA IMPORT

01 IMPLANTACIÓ, ENDERROCS I GESTIÓ DE RESIDUS 9.15% 9,779.29 €

02 REHABILITACIÓ DE FAÇANA i EXTERIORS 14.95% 15,980.05 €

03 ESTRUCTURES 29.64% 31,679.71 €

04 ACABATS 38.70% 41,370.51 €

05 SANEJAMENT 3.29% 3,521.54 €

06 SEGURETAT I SALUT, CONTROL DE QUALITAT 4.27% 4,563.84 €

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL REHABILITACIÓ 100% 106,894.94 €

Despeses Generals 13% 13,896.34 €

Benefici industrial 6% 6,413.70 €

TOTAL PRESSUPOST DE CONTRACTACIÓ (no inclou IVA) 127,204.98 € S’estima que l’execució de les obres ressenyades en aquest projecte ascendeixen a la quantitat de CENT VINT-I-SET MIL DOS-CENTS QUATRE EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS (127,204.98 euros), IVA no inclòs.

BESTARD Y BARBÉ, SLP. AJUNTAMENT DE PALAFOLLS

Salvador d'Horta Barbé i Missé Maurici Bestard Matamoros Notes al pressupost: - Els preus que es justifiquen mitjançant oferta del mercat veuen deduïts un 19% el seu valor en el càlcul del pressupost per posteriorment al final del mateix tornar a aplicar el mateix 19 % al total final ( 13% de despeses generals + 6% de benefici industrial). - Per a la valoració de les partides s'ha pres com a referència la base de preus oficial de l' ITeC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya) de l'any 2015, els seus equivalents en altres bases de preus com PREOC, GENERADOR DE PREUS CYPE i publicacions especialitzades com el Butlletí Econòmic de la Construcció, i s'han ponderat en la mesura que s'ha estimat adequada d'acord a l'experiència professional i les especials condicions específiques d'execució de les reparacions en base als criteris proposats per l'ITEC: coeficient ponderació b4-Volum d'obra de 1,30 en totes aquelles partides que són pròpiament d'execució en rehabilitació. En aquest sentit no es pondera l'equipament, lloguer de material, seguretat i salut, control de qualitat, partides de gestió de residus, .... La presència d'usuaris no s'ha ponderat donada l'envergadura de l'equipament i en el sentit que no es preveu entorpeixi el desenvolupament de les obres.


Novembre de 2015


IV. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

198e_Projecte Tècnic de rehabilitació de façana del teatre municipal, ubicat al carrer Francesc Macià nº1 de Palafolls, província de Barcelona.

Novembre de 2015


IV.02- REPORTATGE FOTOGRÀFIC ZONES D'INTERVENCIÓ EXTERIOR.

f01. C/Francesc Macià. Zona de façana i baixant a reparar. Sobreexidor on s'haurà de col.locar cassoleta i connexió a baixant.

f02. C/Francesc Macià. Zona de façana i baixant a reparar, continuació anterior fotografia.


Novembre de 2015


f03. C/Francesc Macià. Zones part superior façana a reparar.

f04. C/Francesc Macià. Zones part superior façana a reparar, continuació anterior fotografia.


Novembre de 2015


f05. C/Francesc Macià. Zones part inferior façana a reparar.

f06. Pati teatre amb cafeteria. Zones part inferior façana a reparar, dreta entrada.


Novembre de 2015


f07. Pati teatre amb cafeteria. Zones part superior façana a reparar, dreta entrada.

f08. Façana jardins del teatre. Vista general zones a reparar.


Novembre de 2015


f09. Façana jardins del teatre. Detall zones a reparar.



Novembre de 2015



f12. Porta de fusta façana carrer Francesc Macià a restaurar i substituir almenys una de les dues fulles.


Novembre de 2015


f13. Exemple de porta exterior a restaurar.

f14. Coberta de ET on cal col.locar canal de recollida i connectar a baixant existent. , i exemple de sobrexidor de coberta principal on es col.locarà cassoleta de recollida (veure detall plànols) i baixant de connexió a baixant principal.


Novembre de 2015


f15. Exemple de 2 sobrexidors de façana de coberta principal on es col.locarà cassoleta de recollida (veure detall plànols) i es connectaran a baixant principal.

f16. Vista general de cambra soterrada on es disposarà les unitats exteriors de climatització, i per on es reconduïrà la xarxa de pluvials fins zona verda a la part esquerra de la fotografia.


Novembre de 2015


f17. Detall de la zona final de recollida de pluvials i desembocadura a zona verda.

f18. Entrada lateral façana accés teatre on es construirà una rampa per d'accés per discapacitats. Veure detall plànols.


Novembre de 2015


IV.03- REPORTATGE FOTOGRÀFIC ZONES D'INTERVENCIÓ INTERIOR.

f01. Vista general amfiteatre. Altell subestructura climatització per sota encavallada fins paret de façana. Veure plànols.

f02. Altell subestructura climatització per sota encavallada fins paret de façana. Veure plànols.


Novembre de 2015


f03. Espai escènic on s'ampliarà passera i es practicarà obertura d'accés a coberta. Veure plànols.

f04. Vista zenital espai escènic. Accés per escales a pinta actual que es mantenen.

Nova obertura accés coberta

Nova passera Escala de gat


Novembre de 2015


f05. Pinta actual a substituir. Es col.locarà per sota l'encavallada.

f06. Entarimat a rehabilitar. Es preveu a priori un 25% de llistons a substituir.


Novembre de 2015


f07. Bigues suport entarimat sota escenari. Substitució de les que presentin estat de deteriorament avançat segon la DF.

f08. Planta semisoterrani camerinos, parament amb humitats per capil.laritat a reparar.


Novembre de 2015


f09. Planta semisoterrani camerinos, parament amb humitats per capil.laritat a reparar.

f10. Espai platea. Parament amb humitats per capil.laritat a reparar.


Novembre de 2015


f11. Espai platea. Parament amb humitats per capil.laritat a reparar.

f12. Nou capitell façana carrer Francesc Macià a col.locar.


Novembre de 2015


f13. Paviment platea PB a polir.

f14. Paviment escala accés amfiteatre a polir, costat carrer Francesc Macià.


Novembre de 2015


f15. Paviment escala accés amfiteatre a polir, costat jardins del teatre.

f16. Repàs general guix i pintura. Espai platea.


Novembre de 2015


f17. Repàs general guix i pintura. Espai platea.

f18. Repàs general guix i pintura. Espai platea i amfiteatre.


Novembre de 2015


f19. Repàs general guix i pintura. Espai vestíbul.

f20. Repàs general guix i pintura. Espai vestíbul.


Novembre de 2015


f21. Repàs general pintura. Espai vestíbul.

f22. Repàs general guix i pintura. Espai escales accés amfiteatre.


Novembre de 2015


f23. Repàs general guix i pintura. Espai amfiteatre.

f24. Nou cel ras espai escala accés amfiteatre costat c/Fr.Macià. També en cambra projector.


Novembre de 2015


AN.1. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

Ob REHABILITACIÓ

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

FE- I

TEC

" )

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0.00 0.00

grava i sorra solta 0.00 0.00argiles 0 00 0 00

REHABILITACIÓ

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

TEATRE MUNICIPAL DE PALAFOLLS, C/FRANCESC MACIÀ nº1PALAFOLLS Comarca : EL MARESME

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

argiles 0.00 0.00terra vegetal 0.00 0.00

pedraplè 0.00 0.00terres contaminades 170503 0.00 0.00

altres 0.00 0.00

totals d'excavació 0.00 t 0.00 m3

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra abocador

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistir

és residu

2011

. V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

d

no no

Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0.542 0.256 0.512 0.157

formigó 170101 0.084 0.575 0.062 0.230

petris 170107 0.052 3.583 0.082 1.675

metalls 170407 0.004 0.000 0.001 0.000

Codificació residus LER

Ordre MAM/304/2002

mateixa obra altra obra

Residus d'enderroc

siterres reutilitzades i terres portades a abocador

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer d

e 2

fustes 170201 0.023 3.035 0.066 3.192

vidre 170202 0.001 0.000 0.004 0.000

plàstics 170203 0.004 0.000 0.004 0.000

guixos 170802 0.027 0.763 0.004 0.629

betums 170302 0.009 0.000 0.001 0.000

fibrociment 170605 0.010 0.000 0.018 0.000

……… - 0.000 - 0.000

Metall baranes 0.005 0.000 0.350 0.000

Aplacat pedra natural 2cm gruix 0.020 0.000 0.052 0.000Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

u

g

0.7556 8.21 t 1.1564 5.88 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0.0500 8.3918 0.0896 8.7519

obra de fàbrica 170102 0.0150 3.5795 0.0407 3.9768formigó 170101 0.0320 3.5629 0.0261 2.5453

petris 170107 0.0020 0.7680 0.0118 1.1530guixos 170802 0.0039 0.3837 0.0097 0.9497altres 0.0010 0.0977 0.0013 0.1270

Residus de construcció

totals d'enderroc

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

C

embalatges 0.0380 0.4169 0.0285 2.7877

fustes 170201 0.0285 0.1179 0.0045 0.4397plàstics 170203 0.0061 0.1544 0.0104 1.0113

paper i cartró 170904 0.0030 0.0811 0.0119 1.1608metalls 170407 0.0004 0.0635 0.0018 0.1759

totals de construcció 8.81 t 11.54 m3

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

- altres

---

-

especificarespecificar -

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

Enderroc, Rehabilitació, minimització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

LIF

E- IT

EC"

)

------

sisi

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

6.-

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a

si---

1.13 t 1.44 m3

1.91 t 1.75 m3

0.00 t 0.00 m3

altres : 0 00 t 0 00 m3

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

5.-6.-

p g g3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures4.-

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

fusta en bigues reutilitzables

e 20

11. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

ó

altres : 0.00 t 0.00 m

Total d'elements reutilitzables 3.03 t 3.19 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 0

Terres per a l'abocador

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0.000 00

(m3)0.000 00

0.000 00ec

tes d

e C

ata

luny

a

des

emb

re d

e

g / / p p 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 0

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 4.14Maons, teules i ceràmics 40 3.84

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

no inertno inert

0.000.000.00 0.000.00

0.000.000.000.00

0.00

nsul

tora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

te

0.00 0.000.00

Maons, teules i ceràmics 40 3.84Metalls 2 0.06Fusta 1 3.15Vidres 1 0.00Plàstics 0.50 0.08Paper i cartró 0.50 0.08Especials* inapreciable inapreciable

no inertno no especialsi no especialno no especialno no especialno no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus ilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

on

projecte*Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes si siContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no noC t id G i i lt i l

R.D. 105/2008

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bi

Contenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra

" )

si

-

-

tipus de residuRUNA D'OBRA I TERRES

realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

EXC.GERMANS CASAS Pol.Ind. 9Pda.rals-rialbutifarra, E-897.05

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adreça codi del gestor

FCA708 Parc 10,08350 Arenys de Mar

cret

201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12.00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5.00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4.00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l 15 00

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

(

Font

: "G

uia

d'a

plic

aci

ó de

l Dec

PRESSUPOST

Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15.00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5.00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70.00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12 00 €/m3 5 00 €/m3 5 00 €/m3 70.00 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/mEspecials**: num. transports a 200 €/ transport

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport Valoritzador / Abocador

ecte

s de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Classificació Excavació m ( 20%) 12.00 €/m 5.00 €/m 5.00 €/m 70.00 €/m

Terres 0.00

Terres contaminades 0.00 0.00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4.00 €/m3 15.00 €/m3

Formigó 3.75 56.20

Maons i ceràmics 5.58 83.71

Petris barrejats 3.82 57.27

Metalls 0.24 3.56

- -

- - 0.00

-

runa neta

1.19 -

27.90 -

-

-

-

- 18.73

nsul

tora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

te

- 19.09

Metalls 0.24 3.56

Fusta 4.90 -

Vidres 0.00 0.00

Plàstics 1.37 20.48

Paper i cartró 1.57 23.51

Guixos i no especials 2.30 34.54

Altres 0.00 -

Perillosos Especials 0.00

- 6.83 -

-

- 7.84 -

- 11.51

0.00

1.19

- -

0.00

lita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

0.00 - -

58.83 24.51 19.61

-

279.26

Elements Auxiliars0.000.000.000.000.000.00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

475.30

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

58.83 117.60 19.61

Compactadores

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bil

p p g

m3

euros

El volum dels residus és de : 17.42

El pressupost de la gestió de residus és de : 475.30

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES


EC"

)

unitats 1Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

E

CONTENIDOR 9 M 3

unitats -Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ció

del

D

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

unitats -Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

tect

es d

e C

ata

luny

a

feb

rer 2

011

V

CONTENIDOR 5 M 3

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats - unitats 1

Bidó 200 L .Apte per a residus especials

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

t

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

--

A é d l l t d it t l i t l t l' b hi h à lt i t l l i

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

o

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

Sacs de runa amb tapa 1m3 capacitat

----

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

plec de condicionstècniques


)

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.

et 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

( Fo

nt: "

Gui

a d

'ap

lica

ció

del D

ecre

tes d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

ulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ca

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

su5

/ 6

RES

IDUS

End

erro

c, R

eha

bilit

fiançaESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

FIANÇA

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites el càlcul inicial de generació de residus a efectes del càlcul de la fiança s'estima que es podrà reduir en un

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

T 0.00 TT 12.59 T%

Previsió final de l'Estudi

10.00

descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s estima que es podrà reduir en un percentatge del:

Si l i i d l Pl d tió d id ( h d' l b l t ti t ) difi l i i d

13.99Total excavació (tones)

Total construcció i enderroc (tones)

Percentatge de reducció per minimització

Previsió inicial de l'Estudi

0.00

Font

: "G

uia

d'a

plic

aci

ó de

l Dec

ret

Càlcul de la fiança

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

L'Ajuntament d'/de PALAFOLLS

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

(

Residus d'excavació * 0 T 11 euros

Residus de construcció i enderroc * 12.59 T 11 euros

Tones

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)** Fiança mínima 150€

euros/T 0.00

PES TOTAL DELS RESIDUS

150.00

euros/T 138.46

Total fiança **

12.6

ora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es

Nota: En la mesura del possible, es procurarà que les elements metàl.lics sobrants els gestioni i retiri de l'obra una empresade reciclatge de ferralla especialitzada.

a ça a 50€

ió i

Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

/ 6

RES

IDUS

End

erro

c,Re

hab

ilita

ci6

95.90 m2

Rehabilitació integral 0.9Reforma afectant elements estructurals 0.7Reforma no afectant elements estructurals 0.5 10.00 %Reforma poca entitat 0.3

0,7 m2

Superfície equivalent 86.31 m2

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0.0859 7.4127 0.0896 7.7308obra de fàbrica 0.0366 3.1619 0.0407 3.5128

formigó 0.0365 3.1472 0.0261 2.2484

petris 0.0079 0.6784 0.0118 1.0185

guixos 0.0039 0.3389 0.0097 0.8389

altres 0.0010 0.0863 0.0013 0.1122

embalatges 0.0043 0.3683 0.0285 2.4624fustes 0.0012 0.1042 0.0045 0.3884

plàstics 0.0016 0.1364 0.0104 0.8933

paper i cartró 0.0008 0.0716 0.0119 1.0254

metalls 0.0007 0.0561 0.0018 0.1554

0.090152 7.78 t 0.1181 10.19 m3 Residu de rehabilitació ( construcció )

superfície de reforma o rehabilitació

Residus de rehabilitació (construcció) (superfície d'obra nova equivalent, per al càlcul de residus)

Residus de rehabilitació (construcció)

Tipus de rehabilitació Percentatge aproximat del pressupost corresponent a l'enderroc de la rehabilitació respecte el pressupost d'execució de la rehabilitació en % ( 20% màxim)

86.31superfície d'obra nova equivalent

reforma i rehabilitació amb nous fonaments 1/1

Volum medició Densitat Pes residus Volum aparent(m3) (tones/m3) (tones) (m3)

obra de fàbrica massissa 0 1.8 0.00 0.00obra de fàbrica perforada 0 1.5 0.00 0.00obra de fàbrica buida 0 1.2 0.00 0.00formigó armat 0.23 2.5 0.58 0.23

Residus d'enderroc en rehabilitació: enderroc parcial (partides d'obra mesurades en m3 )

paret de mamposteria 0 2.6 0.00 0.00metalls ( acer ) 0 7.85 0.00 0.00fustes 0 0.8 0.00 0.00……… 0 0.0 0.00 0.00

Superfície de medició Volum Pes Pes residus Volum aparent(m2) (m3/m2) (tones/m2) (tones) (m3)

t i

Residus d'enderroc en rehabilitació: enderroc parcial (medició en m2 )

parets i murs obra de fàbrica massissa : 2.1 0.065 0.105 0.22 0.14 envà de 4-5 cm enguixat dues cares

obra de fàbrica massissa : 0.12 0.17 0.294 0.04 0.02 paret de 15 cm enguixada dues cares

obra de fàbrica massissa : 0 0.32 0.564 0.00 0.00 paret de 30 cm enguixada dues cares

obra de fàbrica buida: 0 0.065 0.078 0.00 0.00 à d 4 5 i t d envà de 4-5 cm enguixat dues cares

obra de fàbrica buida: 0 0.016 0.192 0.00 0.00 paret de 14 cm enguixada dues cares

paret de mamposteria 2.25 0.5 1.3 2.93 1.13

de pedra calcària o granítica. 50 cm gruix

Amb revoltó de rajola, intereix 70cm, sense capa de compressió . Alçada de perfil h=variable. El resultatcorresponent al perfil s'incorpora a acer reutilitzable.

sostre amb biguetes metàl·liques

sostre amb biguetes 0 0.07948 0.11726 0.00 0.00IPN-IPE 100




sostre amb bigues de formigó

cantell 16 cm 0 0.11 0.18 0.00 0.00cantell 20 cm 0 0.12 0.22 0.00 0.00cantell 24 cm 0 0.13 0.28 0.00 0.00 sostre amb bigues de formigóAmb revoltó ceràmic ( bovedilla) intereix 70 cm sense capa de compressió Alçada de biga h=

Amb revoltó de maó, intereix 70 cm, sense capa de compressió. Alçada de biga h= variable.

cantell 16 cm 0 0.16 0.1 0.00 0.00cantell 20 cm 0 0.2 0.13 0.00 0.00cantell 24 cm 0.1 0.24 0.16 0.02 0.02 sostre amb bigues de formigó

Amb revoltó ceràmic ( bovedilla), intereix 70 cm, sense capa de compressió .Alçada de biga h=variable.

Amb revoltó de formigó, intereix 70 cm, sense capa de compressió. Alçada de biga h= variable.

biga i revoltó formigó h=16 0 0.16 0.12 0.00 0.00biga i revoltó formigó h=20 0 0.2 0.15 0.00 0.00biga i revoltó formigó h=24 0 0.24 0.18 0.00 0.00

cantell 12 cm 0 0.12 0.15 0.00 0.00cantell 15 cm 0 0 15 0 18 0 00 0 00

llosa de ceràmica armada , intereix 50-60 cm (sostre ceràmic)

cantell 15 cm 0 0.15 0.18 0.00 0.00cantell 20 cm 0 0.2 0.24 0.00 0.00

enderroc parcial 1/4

Superfície de medició Volum Pes Pes residus Volum aparent(m2) (m3/m2) (tones/m2) (tones) (m3)

cantell 8 cm 0 0.08 0.19 0.00 0.00

cantell 10 cm 0 0.1 0.24 0.00 0.00

cantell 12 cm 0 0.12 0.29 0.00 0.00

cantell 15 cm 0 0.15 0.36 0.00 0.00

0 0 2 0 48 0 00 0 00

llosa de formigó armat

cantell 20 cm 0 0.2 0.48 0.00 0.00

El resultat corresponent de les bigues i les tarimes s'afegeig a fustes reutilitzables

biga 16x10, tarima 2,5cm 45 0.041 0.0246 1.11 1.85 biga 15x15, tarima 2,5cm 0 0.0475 0.0285 0.00 0.00 biga 20x12, tarima 2,5cm 0 0.049 0.0294 0.00 0.00 biga 24x14, tarima 2,5cm 0 0.061 0.0366 0.00 0.00

sostres amb bigues de fusta i tarima de fusta, intereix 50 cm

El resultat corresponent de les bigues s'afegeig a fustes reutilitzables

biga 16x10, revoltó h=8 cm 0 0.0854 0.075 0.00 0.00 biga 15x15, revoltó h=8 cm 0 0.0732 0.066 0.00 0.00 biga 20x12, revoltó h=10 cm 0 0.097 0.09 0.00 0.00 biga 24x14, revoltó h=12 cm 0 0.1122 0.105 0.00 0.00 capes de compressió de sostres i forjats amb

sostres amb bigues de fusta i revolto de guix o maó, intereix 50 cm

capes de compressió de sostres i forjats amb 2 cm de gruix 0 0.02 0.05 0.00 0.003 cm de gruix 0 0.03 0.075 0.00 0.004 cm de gruix 0 0.04 0.1 0.00 0.005 cm de gruix 0 0.05 0.125 0.00 0.00 cobertes (acabat)amidament per superfície de coberta, no de la projecció en planta els resultats dels elements que tenen fusta, es passen a fustes reutilitzables

0 0.0634 0.12 0.00 0.00

0 0.0577 0.11 0.00 0.00

0 0.04173 0.065 0.00 0.00

pissarra vella sobre empostissat de fusta de 2 2 5 0 0 0125 0 02 0 00 0 00

teules àrabs velles, preses amb 3 cm de morter. pes teula 2,4 kg / peça

teules àrabs noves preses amb 3 cm de morter. pes teula 2 kg /peça

teules àrabs velles col.locades a llata per canal o salt de garsa, pes teula 2,4 kg /peça

pissarra vella sobre empostissat de fusta de 2-2,5 cm de gruix

0 0.0125 0.02 0.00 0.00

0 0.025 0.1 0.00 0.00

0 0.035 0.042 0.00 0.00

maó massís 4 cm gruix 0 0.04 0.072 0.00 0.00

doblat de rasilla col.locat amb 3 cm de morter

cobertes (base i pendent)encadellat ceràmic de 3,5 cm de gruix

0 0.1 0.18 0.00 0.00

0 0.032 0.0576 0.00 0.00

0 0.036 0.0432 0.00 0.00

0 0.072 0.0864 0.00 0.00envans de sostremort de totxana de 9 cm i 20% de forats

envans de sostremort de maó buit de 4,5cm i 20% de forats

sorra o morter de pendents (gruix unitari 1 cm)

envans de sostremort de maó massís de 4 cm i 20% de forats


7.35 0.023 0.02875 0.21 0.17

cel ras de canyís enguixat 0 0.017 0.016 0.00 0.00

0 0.015 0.0117 0.00 0.00

cel rasos

els resultats dels elements que tenen fusta, es passen a fustes reutilitzables

cel-ras de placa d'escaiola enguixada per sota

cel ras de cartró guix de 15 mm de gruix

paviments

0 0.03 0.05 0.00 0.00

0 0.05 0.08 0.00 0.00

0 0.07 0.11 0.00 0.00

0.8 0.05 0.08 0.06 0.04

q p

rajola hidràulica o ceràmica gruix total 5 cm


terratzo sobre morter gruix total 5 cm


26.75 0.0234285 0.03 0.80 0.63

0 0.0334285 0.04 0.00 0.00

0 0.01 0.075 0.00 0.00

revestimentseng i at

tarima de fusta de 2cm sobre llates cada 35 cm.

parquet, tarima 2 cm sobre llates cada 35 cm

parquet encolat o flotant, (gruix unitari 1 cm )

enguixat 46 0.01 0.012 0.55 0.46arrebossat de ciment 57.55 0.02 0.02 1.15 1.15arrebossat de calç, estuc 0 0.01 0.016 0.00 0.00

0 0.03 0.034 0.00 0.00

0 0.007 0.014 0.00 0.00

altresid id ill i i l 1

enrajolat de paret, inclòs arrebossat

enrajolat de paret, sense arrebossat

0 0.001 0.025 0.00 0.00

0 0.01 0.018 0.00 0.00

Metall baranes

0 0.005 0.35 0.00 0.00

fibrociment en plaques, amb o sense amiant, gruix placa ondulada 6 mm. Per a conductes: diàmetre x 3,14 x longitud

vidres. vidre senzill, gruix nominal 1 cm

Aplacat pedra natural 2cm gruix

0 0.02 0.052 0.00 0.00


pes T volum m3

0.256 0.16

2.925 1.13

0.000 0.00

0.016 0.02

Resum de residus d'enderroc parcial durant la construcció

parets i murs de fàbrica

sostres amb bigues de formigó

murs de mamposteria, pedra

sostres amb bigues metàl·liques

0.000 0.00

0.575 0.23

2.232 3.29

0.000 0.00

0.000 0.00

0.000 0.00

0.000 0.00

0.211 0.170 867 0 67

sostre amb bigues de fusta i revoltó de guix o maó

capa de compressió de sostres i forjats amb armat

llosa de ceràmica armada

cobertes (base i pendents)

cobertes (acabat)

sostre amb bigues de fusta i tarima de fusta

formigó armat

cel rasos paviments 0.867 0.67

1.703 1.61 vidres 0.000 0.00

0.000 0.00Metall baranes 0.000 0.00Aplacat pedra natural 2cm gruix 0.000 0.00

8.785 T 7.27 m3

revestiments

fibrociment en plaques

Residus d'enderroc en rehabilitació i reforma d'edifici

paviments

Tones m3

fusta , bigues reutilitzables bigues 16x10 cm 0.032 0.025 1.125 1.44

bigues 15x15 cm 0.045 0.036 0.000 0.00

bigues 20x12 cm 0.048 0.04 0.000 0.00

bigues 24x14 cm 0.0672 0.055 0.000 0.00 empostissats, tarimes,llates 2-2,5 cm gruix 0.025 0.015 1.910 1.75 fusta sense format 0.000 0.00

Resum de residus d'enderroc reutilitzables

acer , perfils reutilitzables IPN h=10 0.0015142 0.01274 0.000 0.00

IPN h=16 0.0032857 0.0242857 0.000 0.00

IPN h=20 0.0047837 0.0384285 0.000 0.00

IPN h=24 0.0065857 0.0517 0.000 0.00

varis 0.000 0.00

0.00 0.00 altres elements susceptibles de ser reutilitzats: 0



Novembre de 2015


AN.2. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

198ebss_Estudi Bàsic de Seguretat i Salut per a l'obra de de reforma i rehabilitació de l'edifici destinat a Teatre Municipal ubicat al carrer Francesc Macià nº1 de Palafolls, província de Barcelona.

Novembre de 2015

BiBarquitectura c/Bruguera 249, 08370-Calella (Bcn) Tel-fax: 93 769 31 39 www.bibarquitectes.com

ÍNDEX 1. MEMÒRIA DE SEGURETAT I SALUT

1.1- DADES GENERALS. 1.2- DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT. 1.3- MEMÒRIA DESCRIPTIVA. 1.4- IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS. 1.5- MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ. 1.6- MANIPULACIÓ DE MATERIAL AMB CONTINGUT D'AMIANT. Compliment RD.396/2006, disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant. 1.7- ORDRE I NETEJA. 1.8- PRIMERS AUXILIS.

2. NORMATIVA APLICABLE D'OBLIGAT COMPLIMENT. 3. PLEC DE CONDICIONS.


Novembre de 2015


1- MEMÒRIA DE SEGURETAT I SALUT 1.1. DADES GENERALS L’arquitecte: BESTARD Y BARBÉ, SLP.

Salvador d’Horta Barbé i Missé Maurici Bestard i Matamoros

NUM/NIF B64173768 43833/2 49222/1

en aplicació del Reial Decret 1627/1997 que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de Construcció i per encàrrec de: Promotor: AJUNTAMENT DE PALAFOLLS NIF P-0815400G Resident a: Plaça Major 11 Província: BARCELONA Municipi: PALAFOLLS Codi Postal 08389

Redacta l'Estudi de Seguretat i Salut que s'adjunta i que forma part del projecte d'execució de: Detall: REHABILITACIÓ DE FAÇANA DEL TEATRE MUNICIPAL Emplaçament: C/ FRANCESC MACIÀ nº1 Província: BARCELONA Municipi: PALAFOLLS Codi Postal: 08389 Pressupost déxecució material aproximat: 106,288.18 Euros Pressupost per a láplicació i execució de léstudi de seguretat i salut: 2,744.25 Euros

Redactat per el/s Arquitectes NUM/NIF BESTARD Y BARBÉ, SLP. B64173768 Salvador d’Horta Barbé i Missé 43833/2 Maurici Bestard i Matamoros 49222/1

En aplicació dáquest estudi de seguretat i salut el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball en el que sánalitzin, estudiïn, desenvolupin i complimentin les previsions contingudes en aquest estudi, en funció del seu propi sistema déxecució de lóbra (article 7 del RD 1627/97). Les propostes d’amidaments alternatives de prevenció inclouran la valoració econòmica de les mateixes, que no podrà implicar disminució de l’import total, d’acord amb el segon paràgraf de lápartat 4 de lárticle 5. del RD 1627/97 El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de línici de lóbra, per el coordinador en matèria de seguretat i de salut durant léxecució de lóbra i haurà díncloure´s en la comunicació dóbertura del centre de treball a láutoritat laboral.

A Calella , novembre de 2015

BESTARD Y BARBÉ, SLP. Salvador d’Horta Barbé i Missé

Maurici Bestard i Matamoros 1.2- DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT

Topografia Gairebé plana. Característiques del terreny Terreny urbà, en eixample tradicional de població. Subsòl sorrenc poc dens en capa superficial. Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn Casc urbà població, densitat d'ocupació de sòl mitjana i sostre edificat en règim d'alineació a vial entre mitgeres. PB+2PP. Instal.lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades Hi arriben les següents xarxes de serveis: aigua potable, clavegueram, electricitat, telefonia, gas natural, enllumenat públic. Ubicació de vials (amplada, nombre, densitat de circulació) i amplada de voreres C/Francesc Macià: circulació unidireccional densitat baixa pel que és la població. Amplada voreres aprox.2.00m i calçada 3.5m. Disposició del pavimentat afavorint la prioritat invertida. La resta de façanes no estan obertes al trànsit de vehicles.


Novembre de 2015


1.3- MEMÒRIA DESCRIPTIVA. 1.3.1- COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

1.3.2- PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies

o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a

l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors - La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de

matèries i substàncies perilloses - La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del

treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos. - Avaluar els riscos que no es puguin evitar. - Combatre els riscos a l'origen. - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els

mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut. - Tenir en compte l'evolució de la tècnica. - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill.


Novembre de 2015


- Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col.lectiva a la individual. - Donar les degudes instruccions als treballadors. L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. Bastides. - Ha de quedar garantida en tot moment l’estabilitat i resistència de la bastida. - S’ha d’impedir l’accés a la bastida en hores fora de treball a persones externes a l’obra, per tal de disminuir tan com sigui possible el risc d’intrusisme als habitatges de l’edifici a través de les plataformes de la bastida. - La bastida ha de quedar totalment senyalitzada (lluminàries de senyalització, etc.). - La bastida ha d’estar dotada de baranes, escales i plataformes en tots els nivells per tal d’accedir amb una total comoditat, tant els operaris com la Direcció Facultativa, així com la Propietat si així ho desitja. Durant les obres de restauració darrera les fusteries de les tribunes es col·locaran unes fusteries de protecció realitzades amb vestigi de fusta i tancament de plàstic, les quals seran desmuntades un cop finalitzats els treballs. Pla de Maniobres i Disposició del Trànsit. El constructor haurà de definir la fluïdesa de moviments entre vehicles i personal de l'obra, trànsit pel subministrament de material, situació de l’accés i senyalització dels llocs de càrrega i descàrrega. Circulació de persones alienes a l'obra. Quan es realitzin operacions de càrrega o descàrrega de materials o runa, el trànsit aliè a l’obra es desviarà per un itinerari alternatiu totalment senyalitzat i adecentat per a tal finalitat. Subministrament d'energia elèctrica. Es compliran els requisits necessaris per a l'obtenció dels permisos de connexió que estableixi la pròpia companyia de subministrament elèctric, i també totes les reglamentacions de caràcter tècnic que siguin necessàries per a la correcta instal·lació. Les despeses, connexions i desconnexions, altes, execució de la instal·lació i tràmits derivats per a la connexió de la instal·lació per a procedir a l’execució de l’obra i del pis condicionat com a oficina/vestuari/primers auxilis/infermeria anirà a càrrec del constructor principal. Subministrament d'aigua potable. El subministrament el farà el Servei Municipal d'Aigües Potables. S'haurà de constatar la informació amb la companyia, per tal de saber si la canonada prevista per a connectar és adequada i complir amb els requisits necessaris per l'obtenció dels permisos de connexió a la xarxa. Les despeses, connexions i desconnexions, altes, execució de la instal·lació i tràmits derivats per a la connexió de la instal·lació per a procedir a l’execució de l’obra i del pis condicionat com a oficina/vestuari/primers auxilis/infermeria anirà a càrrec del constructor principal. Abocament d'aigües residuals. L’escomesa de l’edifici ja està executada. Si es fa necessari l’abocament de residus especials classificats serà el constructor principal el responsable d’informar-se i complir la legislació definida per la “Junta de Residus” o l’estament pertinent. Per la connexió de les instal·lacions provisionals d'obra, s’aprofitarà una de les escomeses previstes a construir. Les despeses, connexions i desconnexions, altes, execució de la instal·lació i tràmits derivats per a la connexió de la instal·lació per a procedir a l’execució de l’obra i del pis condicionat com a oficina/vestuari/primers auxilis/infermeria anirà a càrrec del constructor principal. Serveis sanitaris i comuns. Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. Sempre que sigui necessari, el constructor haurà de dotar l’obra de casetes de vestuari-lavabo, oficina, i una per a menjador. 1.3.3- PROGRAMACIÓ DELS ELEMENTS DE SEGURETAT I SALUT. El contractista haurà de preveure i programar amb el suficient temps d’antelació tots aquells elements de protecció tan individuals com col·lectius, segons el ritme i necessitats de la pròpia obra.


Novembre de 2015


En el Pla Bàsic de Seguretat i Salut s'haurà de fer constar un programa dels elements de Seguretat i Salut que intervindran en el transcurs de l'obra. 1.3.4. VERIFICACIONS I TREBALLS PREVIS ABANS DE COMENÇAR L’OBRA. El contractista general tindrà l’obligació abans de començar l’obra de dur a terme, com a mínim, els treballs previs i les verificacions que es defineixen: Conduccions enterrades. Abans de procedir hem de conèixer els serveis públics subterranis que puguin travessar, o transcórrer paral·lelament al solar; com poden ser canonades d'aigua, gas, electricitat, telefonia, televisió, sanejament, etc. Aquestes dades vindran definides i contrastades conjuntament amb la companyia a la qual pertanyen, una vegada segurs del seu traçat, si cal, executarem l'obra desviant aquestes conduccions, o treballant sense deixar de donar el servei. En tots aquells casos que es faci necessari que la conducció quedi a l'aire, les haurem de sostenir amb puntals i arriostrar-los, així com també protegir les canonades de possibles cops que les puguin malmetre. Aigua. Els riscs originats per la perforació o trencament d'una tubería d'aigua són : inundació de l'excavació i a vegades del solar amb la perillosa possibilitat de debilitament dels talussos. Creant un elevat risc de despreniment de terres dintre del propi solar. Gas. El risc que ens produeix la perforació d'una canonada de gas són principalment dos. La intoxicació, poc freqüent per tractar-se de canonades ubicades a l'exterior i per tant el risc d'intoxicació queda potencialment reduït, però no descartat. L'altre cas més perillós seria l'explosió per contacte del gas amb elements reactius. En altres casos si la rasa és suficientment ample i no suspenen o apuntalem la canonada, aquesta treballa com una biga bi-empotrada, amb la possibilitat de produir-se un debilitament de les zones d'encastament donant lloc a una micro-fisura que pot quedar oculta i donar lloc a una altra explosió posteriorment. Electricitat. Els cables enterrats generalment només donen un tipus d'accident i sempre mortal, aquest és el contacte directe per perforació de l'aïllament a traves de l'eina que utilitzem per excavar, (pala, martell perforador, pic, etc.). Sanejament. La perforació d'una canonada de sanejament o una galeria coneguda o desconeguda que podem trobar en excavar, té únicament el perill de les emanacions tòxiques que principalment seran CO, risc clarament evitable en el cas d'utilitzar les mesures mínimes. En aquest cas es freqüent donar-se més d'una víctima, ja que al quedar un primer obrer inconscient per inhalació de gasos, sempre hi ha un segon obrer que precipitadament i sense la deguda protecció baixa a rescatar-lo, quedant també asfixiat. Proteccions perimetrals. Tanques. La tanca haurà d’ésser continua i que impedeixi el pas de persones alienes a l'obra durant les hores que no s'hi treballa. Les tanques seran d'una alçada no inferior a 2 m. i se situaran al llarg de la façana. Si es fa necessari se senyalitzarà degudament, fins i tot de nit. Línies elèctriques aèries. Els riscs de les línies elèctriques aèries són diferents segons aquestes línies travessin el solar o estiguin més o menys pròximes al mateix. En el primer cas no hem de començar a treballar i ni tan sols a posar maquinària al solar fins que la companyia d'electricitat ens hagi eliminat dita línia d'energia, o l'hagi elevat el suficient perquè compleixi les distàncies mínimes de seguretat que queden grafiades en l'apartat de detalls del present Estudi Bàsic, i que a continuació es diran. Només parlem del risc de contacte DIRECTE, o sigui, del contacte que pugui existir entre el treballador i les màquines amb les quals realitza les tasques a l'obra, i els elements conductors en tensió. Les mesures a prendre seran : Es realitzarà el descarregament de la línia, un desviament o la seva elevació a l'alçada que es cregui convenient. En el cas de que no es pugui realitzar, es consideraran unes distàncies mínimes de seguretat, (mesures entre el punt més pròxim amb tensió i la part més propera al cos o eina de l'obrer o de la màquina). La distancia mínima de seguretat a línies d'alta tensió, serà, Distància = 3,3 m + U/150 m i com a mínim 5 m. (Art. 35.2 de 27-12-68 del Reglament d'alta tensió). Les màquines que estiguin fixes, per exemple, grues hauran de portar uns bloquetjos que no permetran a la màquina sobrepassar aquestes distàncies de seguretat. Per les màquines com les pales, camions, excavadores, etc. es senyalitzarà les zones que no deuen traspassar i si es possible s’interposaran obstacles que impedeixin qualsevol contacte amb les parts en tensió. Aquests obstacles hauran de fixar de manera adequada per a poder permetre els esforços mecànics usuals. Accessos a l'obra.


Novembre de 2015


En tota obra abans de tancar-la s'hi ha de preveure uns accessos còmodes, segurs i el més útils possibles per a tothom, que en aquest cas en concret es puntualitza en dos, un per entrada de personal i l’altre per entrada de vehicles. Aquests accessos s’hauran de respectar, sempre que es pugui, per tal d’evitar atropellaments. En el cas dels accessos pels vehicles, cal tenir en compte la seva maniobrabilitat, i caldrà senyalitzar-los, per tal d'evitar qualsevol incident entre ells mateixos o entre ells i obres o vianants. 1.3.5. ELEMENTS PER A LA PREVENCIÓ I EL SEU ÚS. ELEMENT DE PROTECCIÓ

MARCA MODEL CLASSE NUM. HOM.

ÚS

Casc de seguretat AYALA o similar Elm, barballera i desuador

N i E-AT 12 Treballs en espais oberts aixecament càrregues, rases. Oblligatori dins l’obra.

Protector auditiu MEDOP o similar Tap auditiu C, d’escuma autoadapt.

416 Exposicions superiors a 80 db.: xapisteria,metalls...

Orellera antisoroll BILSON o similar Bilson Comfort C 2269 Idem anterior on cal gran protecció audit.

Ulleres antiimpacte

BACU o similar Ultraspec 2000 transparent

D. Adapt. s/ulleres antientelam.

2393 Exposició a treballs d’impacte, de pols,...

Ulleres de soldador

CLIMAX o similar Mont. porta oculars Visor foscDIN5 s/n Treballs d’òxid tall

Ulleres d’esmerilar portàtil

MEDOP Hermètica tipus cassoleta

Visor incolor antiespat.

s/n Treballs amb esmeriladora radial portàtil ambients vapor, pols...

Ulleres de picapedrer

CLIMAX o similar Picapedrer Visor de reixeta metal.lica.

s/n Treball amb projecció de partícules que entelin altres modesl

Guants D’importació d’Àsia Tipus ameri. amb elàstic al canell

Palma cobreix ungles

s/n Maneig d’eina manual, manutenció d’objectes sense aparells mecànics i per treballs conuns.

Guants de ferrallista

D’importació d’Àsia Ferrallista Miner, base de lpunt amb puny elàstic.

s/n Maneig d’armadures, blocs de formigó, càrrega material ceràmic ipetri e general.

Guants anticalor EDMONT o similar Crusader Filtre sense teixir amb enducció NBR

s/n Manipulació d’objectes cndents. (Resistent abresió, calor, perforació i talls).

Guants aïllants d’elèctric.

FAMECA o similar Segurinsa G-605 II (1000 V) 342 Treballs en tensió

Calçat de seguretat construcció

AIMONT o similar. 38214 (I) 38514 (III)

I-punt. metal III- més plantilla

I-2625 III-2613

Per tot el lpersonal de l’obra

Plantilla anticlaus CEPYS o similar Metal.lica folrada Acer inox. 0,40 mm.

s/n Per calçat tipus I en treballs amb risc de punció plantar.

Botes impermeables

P’AGUA o similar Polaina 33-01 E-1 2090 Treballs en presència d’humitat amb risc d’atrapaments, caiguda d’objectes sense peus.

Impermeable tipus enginyer

PROFECA o similar Enginyer Vestit d’aigua s/costur.

s/n Impermeable gruixut per treballs duraders en zones plujoses

Mascareta rebutjable de ventil.lació

GERSON G Mascareta autofiltrant cel.lulos.

1868 Treballs esporàdics en presència de pols.

Cinturó de seguretat subjecció

PROTECTOR,S.A. o similar

A2-300 A tipus 1 i 2 347 Treballs eventuals en alçada sense prot. col.lectives.

Cinturó de seguretat caiguda i suspensió

KOMETSOLGA, S.A. o similar

240 E C 1035 Idem anterior amb ancoratge acoplat a polea anticaigudes autobloqueig.

Cinturó antivibratori

CEPYS o similar Amb ronyonera ample amb dues sibelles

Stàndard de lona símil cuir

s/n Treballs de conducció dumper, màq. de moviments de terra i picats amb martell compresor.

Dispositiu anticaig. amerratge cinturó segur

KOMETSOLGA, S.A. o similar

Altochut amb obert. per sirga de seguretat.

A tipus 1. Acer inox.

1268 Treballs esporàdics en alçada amb cinturó de seguretat i srga de corda per desplaçament Htz. i Ver.

Bus de treball construcció

ITURRI o similar Texance amb manxa a l’esquena

Textulan. Resistent a combustió

s/n Vestit d’hivern

Granota ITURRI o similar Varis Textulan. Resistent a combustió

s/n Vestit d’estiu


Novembre de 2015


1.3.6. MUNTATGE D’INSTAL.LACIONS EN EL TRANSCURS DE L’OBRA. Instal·lació elèctrica provisional d'obra. Es tracta d'un mitjà auxiliar per realitzar l'obra, subministrat i muntatge pel contractista, per tant es relacionaran un seguit de normes bàsiques a seguir per assegurar la seva posada a l'obra; l'hora de concretar-les amb més exactitud serà en el Pla Bàsic de Seguretat. Enllumenat i senyalització. L'obra es dotarà de la il·luminació necessària per tal de que en el lloc de treball no quedin punts foscos i zones de baixa il·luminació que pugi comportar un augment potencial dels riscos existents. La senyalització s'adoptarà en lo disposat en el Reial Decret 1403/1986 de 9 de maig de 1986, publicat en el B.O.E. el 8 de juliol de 1986 en el que s'aprova la norma sobre senyalització de seguretat en els centres i locals de treball. Evacuació de runes. Partint de la base en que l'obra es mantindrà neta i en ordre, s'instal·laran baixants tubulars de runes que aboquin directament a l'interior d'un contenidor, les runes es mantindran regades en tot moment per tal d'evitar la pols, que pot causar lesions respiratòries i a l'hora pot amagar, en acumular-se, algun element de risc. Càrrega i descàrrega de materials per plantes. S'instal·laran a les successives plantes, les plataformes de descàrrega necessàries i col·locades a portell per tal de mantenir un subministrament ràpid i efectiu dels materials necessaris per el transcurs de l'obra. 1.3.7. PREVENCIÓ DE RISC DE DANYS A TERCERS. - Es preveu la col·locació de rètols i senyals d’advertència e les zones de l’obra. - Es preveu el tancat de les façanes que donen al carrer amb tanca, fins i tot portes d’accés de personal i vehicles. - Es col·locarà una marquesina de protecció contra caigudes d’objectes a l’entrada de treball. - Es col·locaran tanques autònomes per barrar el pas a les persones alienes als treballs de l’obra. - Es col·locaran cordons de balissament en tots els límits de l’obra.

1.4- IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 1.4.1. MITJANS AUXILIARS I MAQUINARIA. Identificació dels riscos generals en mitjans auxiliars i maquinaria:

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

1.4.1.1. Bastides. A. Riscs particulars detectables. -Caigudes a diferent nivell a l’entrar o sortir.


Novembre de 2015


-Caigudes al buit. -Caigudes al mateix nivell. -Desplom de la bastida. -Electrocucions. -Caiguda d’objectes, eines o taulons. -Cops al cos. -Els derivats de patir malalties com epilèpsia, vertigen, etc... B. Normes o mesures preventives. -Les bastides sempre s’arriostraran per evitar moviments estranys que puguin provocar el desequilibri dels treballadors i de la pròpia bastida. -Els peus drets es recolzaran sobre taulons de repartiment de càrregues. Amb terrenys amb pendent, els peus drets es suplementaran amb tacs o talls de taulons, trebats entre sí i ancorats al tauló de repartiment. -Les plataformes de treball tindran com a mínim 60 cm. d’amplada. Els taulons que formin la plataforma estaran exents de defectes visibles, tindran bon aspecte i no tindran nusos. Es matindran nets per tal de poder observar els desperfectes derivats del seu us en l’obra. -La separació entre la bastida i el parament sobre les plataformes no serà superior als 30 cm., tot i que està permès fins als 45 cm. -Estarà totalment prohibit saltar de la plataforma a l’interior de l’edifici sense passar per les plataformes que es construiran a aquest efecte. -Els contrapesos per bastides penjades es realitzaran del tipus “prefabricat amb passador”. Prohibits els contrapesos a sobre de pilons de sacs, bidons plens d’àrids... -Les bastides penjades durant una parada temporal de la feina s’hauran de fer baixar fins al terra. -El reconeixement mèdic previ a l’admissió del personal que hagin de treballar sobre bastides en aquesta obra, intentaran detectar trastorns orgànics, vertigen, epilèpsia, trastorns cardíacs, etc ..., que puguin patir i provocar accidents a l’operari. C. Peces de protecció personal. -Casc de polietilè- -Botes de seguretat. -Cinturó de seguretat classe A o C. -Roba de treball. -Vestit per a temps plujós. 1.4.1.2. Peus drets. A. Riscs particulars detectables. -Caiguda d’alçada de les persones durant la instal·lació. -Caiguda d’alçada dels puntals per mala col·locació i durant el transport. -Cops durant la manipulació. -Apresonament de dits per extensió i retracció dels puntals telescòpics. -Bolc de la càrrega durant les operacions de càrrega i descàrrega. -Rotura del puntal per fatiga del material. -Desplom dels encofrats per mala col·locació del puntal. -Els propis del treball de fuster encofrador. B. Normes o mesures preventives. -Aplegament dels puntals en un lloc concret i determinat de l’obra. -S’aplegaran en capes verticals fins a l’alçada d’un puntal, amb la condició de que cada capa es col·locarà de forma perpendicular a l’anterior. -Els puntals s’aixecaran o baixaran a les diferents plantes per paquets, agafats pels dos extrems, i es transportarà amb la grua. -Les fileres de puntals es col·locaran sobre soles de fusta (taulons), anivellats i aplomats en la direcció exacta en que hagin de treballar. En els casos que els taulons hagin de treballar inclinats els puntals s’acunyaran, així tindrem que els puntals sempre es recolzaran de forma perpendicular. -Els puntals que requereixin empalmar dues cares de puntals, s’executaran tenint especial cura en el següent : -Les capes de puntals sempre estaran clavades pels peus i caps. -La capa de soles de taulons intermitjos serà indeformable horitzontalment (estaran arriostrats a 45o) i clavats en encreuaments. -La superfície del lloc de recolzament serà indeformable i estarà coberta per les soles del taulons de contacte i repartiment de càrregues. -Quant s’utilitzin puntals telescòpics en la seva màxima extensió, s’arriostraran horitzontalment utilitzant les peces abraçaderes. -Queda totalment prohibida la correcció de la disposició dels puntals en càrrega deformada per qualsevol causa. En prevenció d’accidents es posarà al costat de la filera deformada i sense tocar aquesta, una segona filera de puntals de forma correcta capaç d’absorbir part dels esforços que han causat la deformació, avisant immediatament a la Direcció Facultativa. Sempre que el risc d’esfondrament no sigui imminent. En aquest cas, s’abandonarà el lloc de treball i s’evacuarà aquesta zona de l’obra per complert. B.1. Normes o mesures preventives complementàries per l’ús de puntals de fusta. -Seran d’una sola peça, de fusta sana, preferiblement sense nusos i seca. -tindran la longitud exacta de l’apuntalament a on s’instal·laran. -S’atasconaran, amb doble tascó de fusta superposada, clavades entre si. -No s’itilitzaran per rebre sol·licitacions a flexió.


Novembre de 2015


-Tot puntal que presenti esquerdes es substituirà immediatament. B.2. Normes i mesures preventives complementàries per a l’ús de puntals metàl·lics. -Tindran la llargada adequada per la missió a realitzar. -Estaran en perfectes condicions de manteniment. -Els cargols sense fi es mantindran engrassats en prevenció d’esforços innecessaris. -No han de tenir deformacions. -Tindran en el seus extrems les plaques de recolzament. C. Peces de protecció personal. -Casc de polietilè. -Roba de treball. -Guants de cuir. -Cinturó de seguretat. -Botes de seguretat. 1.4.1.3. Maquinària d’obra. Maquinària pel moviment de terres. Maquinària d’elevació. Màquines portàtils. Serra d’encofrador. 1.4.1.4. Maquinària pel moviment de terres. -Dotar de normes d’actuació als conductors, per tal d’evitar els atropellaments, així com circular per àrees apropiades. -Actuar sempre en condicions que no suposin perill d’estabilitat tant en acció com en maniobra de càrrega i descàrrega. -Separar, protegir o qualsevol altra mesura encaminada a evitar projeccions de partícules o caigudes de càrrega. -Assegurar les carregues adequadament per tal d’evitar possibles accidents. -Guiar adequadament les diferents màquines per tal d’evitar col·lisions entre elles. 1.4.1.5. Maquinària d’elevació. -Ha de complir amb les Normes de Seguretat que venen determinades en l’ordre del Ministeri d’Indústria i Energia de 28.6.88. que aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AEM2 del reglament d’aparells d’Energia i Manutenció (B.O.E. 7.7.88). -Col·locar baranes davant del maquinista. -Assegurar la càrrega, en coherència amb la seva naturalesa, així com els ganxos, i la capacitat de càrrega de la grua a cada distància, de manera que quedi garantida la càrrega, la maniobra i la descàrrega. -Complir les prescripcions tècniques del fabricant pel que fa a la utilització de la grua, conservada perfectament i amb les revisions que calgui. -Col·locar mitjans adequats a cada planta per la descàrrega de material de la grua, amb baranes o mitjans adequats per evitar les caigudes al buit, i dotar d’estabilitat a la plataforma. -No fregar amb els cables els cantells dels forjats. -Disposaran tots els limitadors apropiats de càrrega i funció. -No s’admetrà desplom en buit superior a 20 cmts. -Disposarà de posada a terra i mecanismes de protecció per electrocució mitjançant contactes directes i indirectes. -Es mantindrà una separació mínima a línies elèctriques de 5 mts., tant en alta com en baixa tensió. -Assistència al conductor de la grua per a la realització de la maniobra, així com zona assignada al mateix, millorant la seva visió. -Assenyalar en el braç de la grua les càrregues admissibles per a cada distància. 1.4.1.6. Màquines portàtils. -Protecció de les màquines per evitar que s’hi pugui enganxar la roba dels operaris o alguna part del cos. --Els operaris utilitzaran les proteccions necessàries per tal d’evitar possibles accidents per projecció de partícules. -Es protegirà al personal del soroll de les màquines, per mitjà de protectors auditius. -Els productes abrasius o càustics es mantindran en llocs apropiats i llur maneig serà realitzat per part de personal especialitzat, segons normes homologades. -La utilització de màquines portàtils requereix una ventilació mínima de 50 m3/h. -S’utilitzaran pantalles protectores en el cas de que es faci aconsellable per la naturalesa dels treballs. 1.4.1.7. Serra d’encofrador. -Respecte de la serra circular utilitzada per tallar fustes, es recomana : -Posta a terra de la serra. -Instal·lació de carcasa de protecció (del disc i elements mòbils). -Utilització per part de l’operari de les peces de roba i de protecció adients. 1.4.2. TREBALLS PREVIS.


Novembre de 2015


Identificació dels riscos generals en els treballs previs: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

1.4.3. ENDERROCS.

Identificació dels riscos generals en enderrocs: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes

A.Descripció del procediment S’efectuarà l’enderroc progressivament des de la coberta fins al fonament, en ordre invers al seguit per a la construcció, baixant lanta a planta i alleugerint les plantes de forma simètrica. B. Riscos partículars detectables - Caigudes al mateix nivell. - Caigudes a diferent nivell. - Cops, talls i atrapaments i sobreesforços. - Projecció de partícules. - Contacte amb el corrent elèctric. - Exposició al soroll. - Els propis de la manipulació de màquines i vehicles. C. Mesures preventives - Abans d’iniciar l’enderroc el neutralitzaran les escomeses de es instal.lacions, es buidaran els dipòsits i els tubs, es comprovarà la no existència de l’emmagatzematge de materials combustibles o perillosos. - L’enderroc s’executarà pràcticament al mateix nivell, sense que hi hagi persones situades en la mateixa vertical ni en la proximitat d’elements que s’abateixin o es bolquin. - La Direcció Tècnica, visitarà amb cura totes les parts de l’edifici per apreciar les resistències de cadascuna, ordenant que es duguin a terme els estintolaments necessaris tant des del punt de vista de la seguretat com dels treballadors empleats. - Es pendran les mesures necessàries per evitar l’alteració de l’estabilitat d’edificacions properes, col.locant testimonis per comprovar els possibles efectes de la demolició, i estintolant o consolidant si fos necessari. En general es desmuntaran sense trencar-se els elements que puguin produir talls o lesions (vidres, aparells sanitaris,...) i el trencament d’un element es farà per peces de mida manipulable per una sola persona. - El tall o desmuntament d’elements pesats es realitzarà mantenint-lo suspès o apuntalat, evitant caigudes brusques. - Per abatre un element es permetrà el gir però no el desplaçament dels seus punts de recolzament. - No crear subcàrregues amb les runes, evacuant-les a través de rampes, sacs, canaletes, mai es tiraran lliurement des de dalt. - A l’acabar el dia, no s’han de quedar elements en estat inestable davant de condicions atmosfèriques. - S’anomenarà un cap d’equip per cada 12 treballadors. - Els residus provinents d’hospitals, cementiris,.. han de ser desinfectats abans del seu transport. D. Proteccions col.lectives - Pantalla rígida i resistent davant de caiguda de runa o eines dels accessos a l’edifici i de les zones en planta baixa per on s’hagi de transitar. - Bastida col.locada junt al mur extrem d’alçada superior a 10 m. amb sostres a un sol cantó. - Bastides col.locades als dos cantons del mur aïllat d’alçada superior a 6 m. - Bastida per a la demolició a una de xemeneies de fàbrica o de construccions aïllades i elevades de naturalesa aràbiga.


Novembre de 2015


E. Proteccions personals. - Casc de seguretat. - Guants de cuir per a la manipulació de materials. - Calçat de seguretat Classe III per permanència a obra. - Botes impermeables per al trànsit per zones humides. - Cinturons de classe A o C per treballs en alçada sense protecció col.lectiva. - Ulleres de protecció contra impactes en operacions de picat manual. 1.4.4. MOVIMENT DE TERRES.

Identificació dels riscos generals en moviment de terres: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar

1.4.5. FONAMENTS I ESTRUCTURA. Definició dels riscos generals en fonamentacions: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Fallides de recalçaments - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Definició dels riscos generals en estructura: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós


Novembre de 2015


- Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials 1.4.5.1. Encofrats A. Riscs partículars detectables. - Despreniments per mal aplegament de fustes. - Cops a les mans durant el clavetejat. - Caigudes dels encofrats als buits. - Bolc dels paquets de taulons, puntals, etc. durant les maniobres de pujada a les plantes. - Caiguda de persones per la vora del forjat o forats del forjat. - Talls en utilitzar les serres de mà o taules de serra circular. - Trepitjades sobre objectes punxants. - Electrocució per falta de presa de terra de maquinària elèctrica. - Cops per objectes. - Dermatosis per contacte amb el ciment. B. Normes o mesures preventives. - Us de xarxes, baranes i cubrició de forats. - S’extrauran totes les punxes existents a les fustes emprades. - Instal·lació de les senyals necessàries per avisar de l'existència d'un risc. - El desencofrat es realitzarà amb ungles metàl·liques i sempre des del costat ja desencofrat. - Els recipients de productes de desencofrant, es classificaran ràpidament per la seva utilització immediata o eliminació. - Prohibit fer foc directament sobre els encofrats, s’hauran d'efectuar en l'interior de recipients metàl·lics. C. Peces de protecció personal recomanables. - Casc de polietilè. - Botes de seguretat. - Cinturons de seguretat classe C. - Guants de cuir. - Ulleres de seguretat antiprojeccions. - Roba de treball. - Botes de goma o de PVC de seguretat. 1.4.5.2. Treballs de ferralla A. Riscs partículars detectables. - Talls i ferides a mans i peus. - Aplastament durant operacions de càrrega i descàrrega de paquets de ferralla o muntatge d'armadures. - Ensopegades i enganxades al caminar sobre armadures. - Els derivats per ruptures dels rodons d'acer durant l'estirat o doblegat. - Sobreesforços. - Caigudes al mateix nivell o a diferent nivell. - Caigudes d'alçada. B. Normes o mesures preventives. - S'habilitarà en obra un espai destinat per l'aplegament de l'acer classificat prop del lloc de muntatge de les armadures. - Els paquets de rodons s’emmagatzemaran en posició horitzontal. - El transport aeri dels paquets d'armadures mitjançant grues s'executarà suspenent la càrrega de dos punts separats mitjançant eslingues. - La ferralla muntada es transportarà suspesa del ganxo de la grua mitjançant eslingues que la subjectaran per dos punts distants. Prohibit el transport vertical. - Prohibit pujar a traves de les armadures. - Prohibit muntar anells perímetrals sense haver instal·lat prèviament les xarxes de protecció. - Sobre els forjats s'haurà de caminar a traves dels taulons durant la fase de muntatge de negatius. C. Peces de protecció personal recomanables. - Casc de polietilè. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Botes de goma o PVC de seguretat.


Novembre de 2015


- Roba de treball. - Cinturó porta-eines. - Cinturó de seguretat classe A o C. 1.4.5.3. Treballs de manipulació A. Riscs partículars detectables. - Caiguda de persones o objectes al mateix nivell. - Caiguda de persones o objectes a diferent nivell. - Caiguda de persones o objectes al buit. - Esfondrament d'encofrats. - Rotura d'encofrats. - Trepitjades sobre objectes punxants. - Trepitjades sobre superfícies de trànsit. - Els derivats de treballs sobre sols humits o mullats. - Contactes amb el formigó (dermatitis per ciments). - Falla d'estrebatges. - Esllavissament de terres. - Els derivats de treballs sota inclemències meteorològiques. - Presaments. - Vibracions per l'ús d'agulles vibrants. - Soroll ambiental. - Electrocució. B. Normes o mesures preventives durant l'abocament del formigó. 1. Directes mitjançant canaletes. - Instal·lació de topades final de recorregut dels camions formigoneres. - Prohibit que cap operari se situi darrera del camió formigonera mentre aquest fa marxa enrera. - La maniobra de buidat estarà dirigida per un encarregat que vigilarà que no es realitzin maniobres insegures. 2. Mitjançant cubilans. - Prohibit carregar el cub per sobre de la càrrega màxima admissible de la grua, assenyalant amb pintura groga el nivell màxim de càrrega. - L'obertura del cub pel buidat s'executarà exclusivament accionant la palanca, amb les mans protegides amb guants impermeables. - No donar cops amb el cub a encofrats o estrebatges. - Es suspendran del cub cordes guia per ajudar a la correcta i adequada manipulació. 3. Mitjançant bombeig. - L'equip encarregat serà especialitzat. - La canonada de la bomba de formigonat, es recolzarà sobre caballets, arriostrant-se les parts susceptibles de moviments. - La mànega final serà controlada per dues persones. 4. Durant el formigonat de pilars i jàsseres. - Abans del formigonat, l'encarregat revisarà l'estat dels encofrats, xarxes de seguretat i viseres de seguretat. - El formigonat i vibrat de pilars es realitzarà des de torres mòbils o fixes. - Es revisaran tots els forats del forjat, instal·lant aquelles tapes que manquin. 5. Durant la configuració del forjat i formigonat del mateix. -L'aixecament de les biguetes es realitzarà aguantant-les des de dos punts alts, es mantindrà la càrrega estable. - Els revoltons es transportaran amb el mateix embalatge que ve de fàbrica. - Els forats dels forjats seran tapats. - L’accés entre forjats es realitzarà a través de la llosa d'escala que serà la primera de formigonar-se juntament amb la formació de l’esglaonat. - La comunicació entre forjats es realitzarà mitjançant escales de mà, en el cas de no poder-se fer de la forma indicada anteriorment. El forat mínim d'arribada superior serà de 50 x 60 cmts. i sobrepassarà en 1,00 mts. l'alçada a salvar. - Als forats grans s'hi col·locaràn xarxes de seguretat o malla electrosoldada d'acord amb els esquemes que s'acompanyen. - No es concentraran càrregues importants en un sol punt. - S'establiran camins de treball format per línies de tres taulons d’amplada 60 cmts. - Prohibit caminar o trepitjar els revoltons. - No es carregueran els forjats abans que hagin passat els dies necessaris pel seu enduriment. 1.4.6. RAM DE PALETA. Definició dels riscos generals en ram de paleta: - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius


Novembre de 2015


- Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) A. Riscs partículars detectables. -Caiguda de persones al buit. -Caiguda de persones al mateix nivell. -Caiguda de persones a diferent nivell. -Caiguda d’objectes sobre persones. -Cops contra objectes. -Talls per la manipulació d’objectes i eines manualment. -Dermatitis per contacte amb el ciment. -Partícules en els ulls. -Els derivats per treballs realitzats amb ambients de molta pols. -Sobreesforços. -Electrocució. -Presaments pels mitjans d’elevació i transport. -Els derivats per l’ús de mitjans auxiliars (escales, bastides ...) B. Normes o mesures preventives. Els forats existents al terra es mantindran protegits. Els forats d’una vertical, (baixants), seran destapats per l’aplomat dels envanets, els quals s’executaran immediatament. Les rampes d’escales estaran protegides en el seu perímetre per una barra sòlida a 90 cmts. d’alçada formada per passamans, llistó intermig i marxapeu de 15 cmts. S’establiran cables se seguretat afermats entre els pilars en els quals s’hi enganxaran els mosquetons del cinturó de seguretat durant les operacions del replanteig i instal·lacions de mines. Es col·locaran senyals de “perill de caiguda per alçada” i “obligatorietat del cinturó de seguretat”, en les zones amb perill de caiguda. Totes les zones de treball estaran dotades de suficient il·luminació. En el cas d’utilitzar il·luminació portàtil, seran alimentats a 24 V. per evitar accidents per causes elèctriques. Les zones de treball es mantindran netes i es repassaran diàriament. L’accés de les zones de treball serà segur i queda totalment prohibit fer ponts amb taulons. Els materials es subministraran a les corresponents plantes sense trencar els embalatges que venen de fàbrica. Les baranes perímetrals no es desmuntaran excepte en el cas de que es tingui que produir una descàrrega i un cop finalitzada aquesta, la barana serà reposada immediatament. Els aplegaments de materials es realitzaran a les zones pròximes als pilars i murs de càrrega, repartint la carrega i procurant que no es concentri en cap punt concret. Durant les descàrregues a les diferents plantes es col·locaran cables d’ancoratge del cinturó de seguretat en els pilars pròxims a la façana. Les runes i deixalles produïdes per el treball és retiraran diàriament i es mantindrà cura de la superfície de treball a fi d’evitar possibles accidents per falta de neteja. Quedarà totalment prohibit llençar runes per les obertures de la façana, per aquest fi s’instal·laran baixants de runes. Estarà totalment prohibit saltar de les finestres o ampits a les bastides, i a l’inrevés també. C. Peces de protecció personal. -Casc de seguretat. Guants de PVC. -Guants de cuir. -Botes de seguretat. -Cinturó de seguretat. (Classe A, B o C). -Botes de goma amb puntera reforçada. -Roba de treball. -Vestits per a temps plujós. 1.4.6.1. Tancaments. A. Riscs partículars detectables. -Caigudes de persones al mateix o diferent nivell. -Caigudes d’objectes sobre persones. -Caiguda d’eines. -Cops contra objectes. -Dermatitis per contacte amb el ciment. B. Normes o mesures preventives. B.1. Escales.


Novembre de 2015


La protecció més segura que es pot donar a una escala, és el tancament de tota la caixa de la mateixa. A continuació hauran de col·locar-se les baranes i els marxapeus, que ens serviran per a protegir-nos de les possibles caigudes i de la caiguda de materials d’unes rampes a altres. En algunes ocasions no serà possible tancar totalment la caixa d’escala, bé perquè s’hagi de fer primer el tancament exterior o per qualsevol altre motiu; fins que sigui possible, protegirem també aquests forats amb baranes de 0,90 mts. d’alçada i marxapeus de 20 cmts. d’alçada. B.2. Forats d’ascensor. Una vegada executat el tancament complert del forat de l’ascensor, es protegirà l’accés amb un llistó a 90 cmts. d’alçada i una barra intermitja, per evitar possibles caigudes d’objectes. B.3. Forats al terra i en perímetre de forjat. Sol ser un forat petit, (col·locació de shunt, baixants ...) i per tant difícil de veure quan s’està fent una altra feina. Es protegiran mitjançant taulers o altres mitjans que els cobreixin totalment i es vigilarà que aquestes proteccions es mantinguin. És convenient fer algun tipus de senyalització, com pot ser la col.locació de rètols informatius. Pel que fa al sistema de protecció dels forats en perímetre del forjat, els articles 22 i 23 de l’Ordenança General d’Higiene i Seguretat en el Treball són bastant explícits al respecte, al considerar que l’alçada de les baranes serà de 90 cmts. a partir del nivell del pis i el forat existent entre aquest i la barana serà protegir per un llistó intermig, també es col·locarà un marxapeu de 20 cm. B.4. Tancament exterior de fàbrica de rajol. El principal risc, precedent del tipus de tancament, és la caiguda de material col·locat; aquest perill pot subsistir un cop finalitzada l’obra. Per tractar d’evitar-ho adoptarem les següents mesures : -S’utilitzaran ancoratges adequats, com ferros per ancoratge amb ganxo. -No es realitzarà la col·locació de plaques en dies de pluja. -Col·locació d’un entaulat de protecció, situat a la zona immediatament superior a la de pas que tingui, un marxapeu, per impedir el rebot o lliscament dels materials que cauen. B.5. Tancament retranquejat, respecte del cantell del forjat. És el que es realitzarà a les terrasses dels habitatges, executant-se des de l’interior. Els riscs principals són caigudes de treballadors i materials. Podem adoptar varis tipus de proteccions, que van des de la col·locació d’unes xarxes que cobreixin el forat entre el forjat i forjat, fins a la disposició de baranes, marxapeus i barra intermitja, mitjançant la col·locació de puntals ben subjectes al llarg del forat. 1.4.7. COBERTES (planes, inclinades i terrats). Definició dels riscos generals en cobertes: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes de pals i antenes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) A. Riscs partículars detectables en cobertes planes (terrasses). - El desplaçament dels treballadors a través de les terrasses i llocs d'accés del lloc de treball. - Les operacions de recollida i trasllat de materials sobre la terrassa. - Cops, talls, etc, amb materials o eines deguts a la manipulació de materials sense la prèvia adopció de les mesures preventives adients. - Malalties professionals, en treballar sobre terrasses amb morters de ciment, betums asfàltics, etc. - Electrocució. - Trepitjades sobre objectes tallants o punxants. B. Normes o mesures preventives en cobertes i terrasses. - Els accessos a cobertes o terrasses realitzats mitjançant la disposició d'escala, hauran de complir amb lo relatiu a l'Art. 19 de l'Ordenaça General de Seguretat i Higuiene en el Treball.


Novembre de 2015


-Quan es donin condicions meteorològiques desfavorables per a realitzar treballs sobre la coberta, totes les operacions hauran de paralitzar-se immediatament, fins que canviï la climatologia (pluja, gel, neu, etc.). -Quan la velocitat del vent sigui superior a 50 Qm/hora, també s'hauran de suspendre aquests treballs. - Les operacions d'elevació del material per la seva col·locació a cobertes o terrasses, es realitzaran amb tres operaris, un per carregar l'elevador, un segon per manejar-lo i el tercer per a rebre’l. - L'aplegament de material sobre la coberta es distribuirà sense acumulació en un punt concret. En cas necessari es repartirà la càrrega mitjançant taulers o elements d'efecte similar. - Es procurarà que l'aplegament es faci en el possible en plans horitzontals, quant aquests es realitzin en cobertes en pendent, amb palets, aquests descansaran sobre tacs de fusta específics, per evitar desplaçaments prohibint-se l'ús del rajol. - L'aplegament de la sorra és farà sobre un enfustissat amb un marxapeu al seu voltant i recolzat sobre cavallets per tal d'evitar que pugui lliscar per la coberta. - L'aigua podrà aplegar en bidons, amb la condició de què siguin estancs, que no tinguin esquerdes o porós, recolzant-se sobre superfície horitzontal. - Per evitar pujar els materials per a la confecció de morters a la coberta i haver-los de preparar allà, és més útil elaborar-los a la planta baixa i depositar-los posteriorment en el punt de l'operació. - S'ha de mantenir sempre la distància de seguretat quan hi hagi línies elèctriques en tensió pròximes a la coberta, havent de ser de 5,00 mts. quan siguin d'alta tensió. C. Proteccions col·lectives. C.1.- Passarel·les d'accessos i treball. Es formen amb taulons, de 60 cmts. d'amplària, clavant transversalment uns taulons. La seva funció, és oferir una superfície de recolzament sòlida als treballadors. Els inconvenients que presenta aquest sistema són del següent ordre : - No és una protecció complerta. - Fent-se les passarel·les amb mesures reglamentàries, resulta molt pesat el seu muntatge, així com el seu desplaçament. C.2. Proteccions amb xarxes o malles. - La xarxa s'haurà de col·locar de manera que la possible caiguda no permeti que el treballador ho faci a més de 6 metres d'alçada, ni que en la seva recollida pugui copejar-se contra cap element al estirar-se la xarxa en produir-se l'impacte. - La col·locació haurà d’ésser senzilla, així com el seu sistema de desplaçar-la. C.3. Plataformes elevadores. C.4. Bastides tubulars o estructures tubulars. C.5. Baranes, taulers de protecció o xarxes tipus tennis. En el cas en què no sigui necessària la bastida perímetral a l’obra i sempre que aquesta ens ho permeti, podem muntar baranes, enfustissat, xarxes tipus tennis, limitant la zona de treball i evitant d’aquesta manera, que el personal arribi al buit sense cap barrera que impedeixi la seva caiguda. D. Proteccions personals. Cinturons de seguretat -Hauran d’estar compostos per materials lleugers i resistents permetent a l’operari doblegar-se sense esforç. Estan pensats per frenar i parar la caiguda lliure d’una persona, de manera que, al final de la caiguda, l’energia que s’origini en la mateixa haurà de ser absorbida per els elements integrants del cinturó. Calçat antilliscant El risc de caiguda per lliscament està per principi en relació directe amb l’adherència de les soles del calçat utilitzat. S’ha d’utilitzar botes amb soles de cautxú flexible, preferentment amb nervis profunds, o espart. Casc de seguretat Obligatori l’ús del casc de seguretat homologat d’acord amb la Norma Tècnica Reglamentària MT-1 (article 143 de la O.G.S.H.T. i 341 de la O.L.C.V.C.). Degut a la postura que han d’adoptar, sobre tot per la col·locació de plaques i accessoris, a l’estar inclinats, o inclòs estirats sobre la coberta, l’ús de la corresponent corretja que el subjecti a la barbeta. 1.4.8. REVESTIMENTS I ACABATS.

Identificació dels riscos generals en revestiments i acabats: - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots


Novembre de 2015


- Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

1.4.8.1. Acabats interiors. Realització de regates per mitjans normals. A. Riscs partículars detectables. -Cops de martell. -Projecció de partícules. -Talls a les mans i peus. B. Peces de protecció personal. -Roba de treball adequada per cada cas. -Adaptador de goma que envolti l’escarpa. -Utilització d’ulleres de seguretat. -Utilització de guants de cuir. 1.4.8.2. Acabats interiors. Realització de regates per mitjans mecànics. A. Riscs partículars detectables. -Els mateixos que per mitjans normals. -Els derivats de l’utilització d’un aparell elèctric com pot ser l’electrocució. -Els derivats del mal ús, com poden ser talls i al treballador i a una tercera persona. B. Peces de protecció personal. -Roba de treball adequada. -Utilització d’ulleres de seguretat. -Engegar la màquina quan la tinguem agafada. -Utilització de guants de cuir. 1.4.8.3. Acabats interiors. Treballs d’arrebossats, enguixats i lliscats. A. Riscs partículars detectables. -Les derivades per efectes del ciment. -Conjuntivitis o cremades per esquitxos als ulls. -Els derivats de l’utilització de maquinària per projecció de guixos o morters. -Els derivats per treballar sobre bastides o plataformes de treball elevades. B. Normes o mesures preventives. -Revisar les bastides o plataformes de treball. -Evitar que les mànegues d’aire comprimit es desenganxin. -No utilitzar ni cordills ni filferros. C. Peces de protecció personal. -Roba de treball adequada. -Ulleres de seguretat. -Guants de goma o PVC. 1.4.8.4. Acabats interiors. Paviments i enrajolats. A. Riscs partículars detectables. -Projecció de partícules. -Talls produïts per la mala utilització de la serra radial. -Descàrregues elèctriques directes o indirectes. -Les derivades per l’ambient carregat de pols. B. Mesures o normes preventives. -Revisar les bastides o plataformes de treball. -Engegar la serra radial quant la tinguem agafada. -Endollar en presa de corrent o caixa portàtil, mai directament en els fils elèctrics. C. Peces de protecció personal. -Ulleres de protecció personal. -Màscara amb feltre antipols. -Guants de cuir. -Guants de goma.


Novembre de 2015


1.4.8.5. Aplicació de pintures i vernissos. A. Riscs partículars detectables. -Intoxicació per emanacions perilloses en pintures a l’oli. -Explosions i incendis per inflamació de mescla aire-vapors dels dissolvents. -Projecció de partícules, principalment, quan la pintura s’aplica als sostres. -Caigudes de bastides o escales. -Enganxaments en màquines projectores de pintura. B. Normes o mesures preventives. -Ventilació adequada del lloc on es treballi. -No fumar ni utilitzar màquines que produeixin xispes. -Complir les normes d’utilització de bastides i escales. -Protecció dels òrgans mòbils de les màquines mitjançant reguards. -Tenir els recipients que continguin dissolvents ben tancats i emmagatzemats en un lloc segur, allunyats de la calor i el foc. C. Peces de protecció personal. -Mascaretes amb feltre adequat. -Ulleres de seguretat. -Guants de goma. 1.4.9. INSTAL.LACIONS. Identificació dels riscos generals en instal.lacions: - Interferències amb Instal×lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes 1.4.9.1. Instal.lació elèctrica provisional d’obra. A. Riscs partículars detectables. -Contactes elèctrics directes. -Contactes elèctrics indirectes. Els derivats de caigudes de tensió en la instal·lació per sobrecàrrega, (abús, incorrecte càlcul de la instal·lació). -Mal funcionament dels mecanismes i sistemes de protecció. -Mal comportament de les preses de terra. -Caigudes al mateix nivell. -Caigudes a diferent nivell. B. Normes o mesures preventives. B.1. Normes de prevenció pels cables. -Els fils tindran la funda protectora aïllant sense defectes que es puguin apreciar. No s’admetran trams defectuosos en aquest sentit. - La distribució general des del quadre general d’obra als quadres secundaris (o de planta), s’efectuaran mitjançant mànega elèctrica antihumitat. -El tensat dels cables i mànegues, s’efectuarà a una alçada mínima de 2 mts. en els trams peatonals i de 5 mts. en els trams de pas de vehicles. mesurats sobre el nivell del paviment. -El tensat dels cables per creuar vials d’obra, s’efectuarà enterrat. Se senyalitzarà el “pas del cable” mitjançant una cobrició permanent de taulons que tindran per objecte protegir del “pas elèctric” als vehicles. La profunditat de la rasa mínima serà de 50 cmts, i el cable anirà protegit dins d’un tub rígid. Les profunditats mínimes variaran segons la tensió del cable. -Les connexions entre mànegues sempre estaran elevades. Es prohibeix mantenir-los al terra. Per a les connexions definitives o provisionals entre mànegues, s’utilitzaran peces normalitzades per a aquest fi, que siguin estanques i antihumitat. -Les mànegues de subministrament als quadres de planta passaran preferentment pel forat de les escales. El traçat d’aquestes mànegues de subministrament elèctric a les plantes serà penjat, a una alçada sobre el paviment de 2 mts. El traçat de les mànegues elèctriques no coincidirà mai amb el traçat del subministrament provisional d’aigua a les plantes. En el cas d’ésser una mànega provisional, per a un treball concret, es podrà fer anar per terra i sempre acostat als paraments per tal d’evitar possibles accidents. B.2. Normes de prevenció per als interruptors. -Es regiran en tot moment per les directrius donades en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.


Novembre de 2015


-Els interruptors s’instal·laran a l’interior de caixes normalitzades, provistes de porta d’entrada amb pany de seguretat, tindran adherida sobre la seva porta, un senyal normalitzat de “perill, electricitat”. Les caixes d’interruptors seran penjades dels paraments verticals, o bé de qualsevol element estable i segur. B.3. Normes de prevenció per als quadres elèctrics. - Seran metàl·lics i de tipus intempèrie, amb porta i pany de seguretat (amb clau), segons indica la norma UNE-20324. Com a protecció addicional es col·locarà una visera eficaç contra l’acció de la pluja. Els quadres elèctrics es penjaran de taulons de fusta o elements estables els quals puguin complir aquesta funció. -Les maniobres a executar en el quadre elèctric general seran realitzades per personal especialitzat i estaran a sobre d’una estora aïllant com a mesura de protecció. B.4. Normes de prevenció per les preses de corrent. -Les preses de corrent dels quadres s’efectuaran dels quadres de distribució, mitjançant clavilles normalitzades blindades (protegides contra contactes directes) i sempre que sigui possible, amb enclavament. Així doncs, se seguirà la mateixa pauta en les preses de corrent de quadre general a quadre de distribució. -Cada presa de corrent, subministrarà energia elèctrica a un sol aparell, màquina o màquina-eina. -La tensió sempre estarà a la clavia “femella”, mai en el “mascle”, per evitar els contactes elèctrics directes. B.5. Normes de prevenció per a la protecció de circuits. -La instal·lació posseirà tots aquells interruptors automàtics que el càlcul defineixi com a necessaris; però es calcularà sempre minorant el nombre màxim a fi d’establir un marge de seguretat abans que arribi la càrrega màxima admissible. -Els interruptors automàtics s’instal·laran en totes les línies de presa de corrent dels quadres de distribució i d’alimentació a totes les màquines, aparells i màquines-eines de funcionament elèctric. Estaran també protegits amb interruptors automàtics els circuits generals dels quadres de cada planta i del quadre general. -La instal·lació d’enllumenat general, per les “instal·lacions provisionals d’obra i de primers auxilis” i altres casetes, estarà protegida per interruptors automàtics magnetotèrmics. -Tota la maquinària elèctrica, i totes les línies elèctriques estaran protegides per un disjuntiu diferencial. Aquests disjuntius diferencials s’instal·laran segons les següents sensibilitats : -300 mA. (segons R.E.B.T.) Alimentació a la maquinària. -30 mA. Per les instal·lacions elèctriques d’enllumenat no portàtil. B.6. Normes de prevenció per les preses de terra. -El transformador de l’obra, en cas de ser-hi, haurà de tenir una presa de terra ajustada als Reglaments vigents i les normes pròpies de la companyia elèctrica subministradora a la zona. -Les parts metàl·liques de tot equip elèctric disposaran de presa de terra. -El neutre de l’instal·lació estarà connectat a la posada a terra. -La presa de terra s’efectuarà a traves de la pica o placa de cada quadre general. -El cable de presa de terra, sempre estarà protegit amb macarró en colors groc i verd. Es prohibeix expressament utilitzar-lo per altres usos. -En els següents casos s’instal·laran preses de terra independents : -Carrils per desplaçament de muntacàrregues o d’ascensors. -La presa a terra de les màquines-eines que no estiguin dotades de doble aïllament, s’efectuarà mitjançant fil neutre en convinació amb el quadre de distribució corresponent i el quadre general d’obra. -La conductivitat del terreny s’augmentarà, en els casos que es cregui necessari, mitjançant l’abocament d’aigua en la zona d’endinsament de la pica o placa de posada a terra. -El punt de connexió de la pica estarà protegit per mitjà d’una arqueta registrable. -Les preses de terra de quadres elèctrics generals diferents, seran independents elèctricament. B.7. Normes de prevenció per a la instal·lació de l’enllumenat. -L’enllumenat de l’obra complirà amb tot allò establert en les Ordenances de Treball de la Construcció, Vidre i Ceràmica, i també amb l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball. -La il·luminació per mitjà de portàtils compliran les següents especificacions : Portalàmpares estanc de seguretat amb mànec aïllat, reixeta protectora de la bombeta dotada de ganxo de penjat de paret, mànega antihumitat, clàvia de connexió normalitzada estanca de seguretat, alimentats a 24 volts. -L’energia subministrada als llums portàtils passarà abans per un transformador que la redueixi a 24 volts. -La il·luminació es col·locarà com a mínima 2 mts. d’alçada, mesurats des del nivell de paviment. B.8. Normes de seguretat d’aplicació durant el manteniment i reparacions de la instal·lació elèctrica provisional d’obra. -El personal encarregat del manteniment de les instal·lacions elèctriques de l’obra estaran en possessió del carnet professional corresponent que els acreditarà com a electricistes. -Es realitzarà una revisió periòdica de totes les màquines elèctriques, i en especial en el moment en què es detecti una situació anòmala, en el cas de que una màquina es trobi en aquesta situació es passarà immediatament a la seva desconnexió de la xarxa elèctrica i en el quadre en el qual estava endollada s’hi posada un cartell indicador de l’estat de la màquina, el qual posarà “NO CONNECTAR, HOMES TREBALLANT EN LA XARXA”; així mateix en la pròpia màquina es col·locarà un altre cartell indicador de l’estat de la màquina. Cada tipus diferent de màquina la revisarà el seu tècnic especialista.


Novembre de 2015


B.9. Normes o mesures de protecció generals. -Els quadres elèctrics situats en peus drets, s’ubicaran a un mínim de 2 mts. ( com a norma general mesurat perpendicularment des de la vora de l’excavació, carrer...) -Els pals provisionals dels quals pengen les mànegues elèctriques no s’ubicaran a menys de 2 mts. (com a norma general), de la vora de l’excavació. -No es permet la utilització de fusibles formats per trossos de cable elèctric, etc.. S’han d’utilitzar fusibles normalitzats adequats en cada cas. -Es connectarà a la posada a terra les carcasses dels motors o màquines (si no estan equipats de doble aïllament). B.10. Normes d’actuació pel vigilant de seguretat, per la supervisió i control de la instal·lació elèctrica provisional d’obra. -No es permet fer les connexions de posada a terra a través de conduccions d’aigua. -No es permet l’anul·lació del fil de terra de les mànegues elèctriques. -No es permeten les connexions directes cable-clavilla d’una màquina. -No es permet desendollar els cables per mitjà d’una estrebada, s’ha de fer agafant i estirant la base de l’endoll. -No es permet la col·locació de quadres de distribució o connexió elèctrica a les zones dels forjats amb forats, s’han de col·locar en llocs ferms encara que s’envaeixi els forats amb proteccions. -No es permesa la instal·lació de quadres de distribució o connexió en els cantells dels forjats, encara que estiguin protegits, s’han de col·locar en zones més segures. -No es permesa la col·locació de quadres de distribució o connexió en els replans de les escales, s’han de col·locar a l’interior de les plantes. -S’ha de realitzar una comprovació diària dels disjuntors diferencials, això es realitzarà mitjançant el botó de test que porten incorporat. -S’ha de comprovar amb regularitat l’estat dels extintors de l’obra, especialment l’extintor de pols químic sec instal·lat al costat del quadre general elèctric. -S’ha de mantenir en bon estat la senyalització de perill elèctric que es col·loqui en tota l’obra, reposant aquests senyals les vegades que sigui necessari. C. Peces de protecció personal. -Casc de polietilè per a riscs elèctrics. -Roba de treball. -Botes aïllants de l’electricitat. -Guants aïllants de l’electricitat. -Plantilles anticlaus. -Cinturó de seguretat classe C. -Vestits impermeables per ambients pluvials. -Banqueta aïllant de l’electricitat. -Estora aïllant de l’electricitat. -Comprovadors de tensió. -Rètols de “NO CONNECTAR, HOMES TREBALLANT A LA XARXA”. 1.4.9.2. Muntatge de les instal.lacions elèctriques. A. A.1. Riscs partículars detectables durant la instal·lació. -Caiguda de persones al mateix o diferent nivell. -Talls per la manipulació d’eines. -Talls i punxades per la manipulació de les guies i conductors. -Cops per eines normals. -Sobreesforços per posicions forçades. A.2. Riscs partículars detectables durant les proves de connexionat i posada en servei de les instal·lacions més comuns. -Electrocució o cremades per mala protecció dels quadres elèctrics. -Electrocució o cremades per manipulacions incorrectes en les línies. -Electrocució per connexions directes, sense clavilles mascle-femella. -Explotació dels grups de transformació durant l’entrada en servei. -Incendi per incorrecta instal·lació de la xarxa elèctrica. B. Normes o mesures preventives. -El magatzem per fer l’aplegament de material elèctric serà en un lloc concret i senyalat. -Durant la fase d’obertura de regates es tindrà especial cura en la neteja per evitar ensopegades i trepitjades amb la brossa que serà retirada constantment. -El muntatge de qualsevol aparell elèctric serà realitzat sempre per qualsevol tècnic especialista en electricitat. -La il·luminació del lloc de treball no serà inferior als 100 Lux, mesurats a una distància de 2 mts. del terra. -La il·luminació mitjançant portàtils es realitzarà amb portalàmpades estanques amb mànecs aïllants i reixa de protecció de la bombeta, alimentats a 24 volts. Prohibit empalmar cables a quadres elèctrics sense les corresponents clavilles mascle-femella. -Les escales de mà a utilitzar, seran de tisora, amb tacs de goma antidesplaçament i cadena per limitar el final de l’obertura. -La realització del cablejat, connexionat, etc. de la instal·lació elèctrica de la escala, sobre escales de mà o bastides, s’efectuarà una vegada haguem protegit el forat de la mateixa mitjançant una xarxa de seguretat, col·locada verticalment entre sostres. Igualment


Novembre de 2015


que els treballs que es realitzin en les terrasses i voladius. -Queda totalment prohibit la utilització d’escales de mà o bastides de “borriquetes”, en llocs amb risc de caiguda lliure sense haver instal·lat a priori les proteccions de seguretat adequades per cada cas. C. Peces de protecció personal. -Casc de polietilè. -Botes aïllants. -Botes de seguretat. -Guants aïllants. -Roba de treball. -Cinturó de seguretat. -Faixa elàstica de subjecció de la cintura. -Banqueta de maniobra. -Estora aïllant. -Comprovadors de tensió. 1.4.9.3. Instal.lacions de fontaneria, aparells sanitaris i evacuació. A. Riscs partículars detectables. -Cops i talls al cos . -Explosió (soplet, bombones, ...). -Els derivats de l’ús de la soldadura autògena. -Trepitjades sobre objectes punxants. -Cremades. -Sobreesforços. B. Normes o mesures preventives. -El transport de trams de canonades a l’espatlla per a una sola persona, es realitzarà inclinant la càrrega cap a terra, de tal forma, que l’extrem que va pel davant superi l’alçada de la persona, evitant cops o ensopegades amb altres operaris en llocs poc il·luminats. -Els bancs de treball es mantindran en bon estat, evitant que s’aixequin estelles durant el treball. -Es tornaran a col·locar les proteccions en els buits del forjat una vegada realitzat l’aplomat, per les instal·lacions de conductes verticals, evitant així, el risc de caigudes. -Prohibit soldar amb plom en llocs tancats, sempre es realitzarà en llocs ventilats per evitar emanacions tòxiques del plom. -El local destinat a emmagatzematge, les bombones o ampolles de gasos liquats, tindrà ventilació constant, il·luminació artificial amb mecanismes estancs antideflagrants, porta amb pany de seguretat, i es col·locaran els senyals normalitzats de “PERILL D’EXPLOSIÓ” i “PROHIBIT FUMAR”. Igualment s’instal·larà al costat de la porta un extintor de pols seca. -Les ampolles o bombones de gasos liquats, es transportaran i es mantindran en els carrets porta-ampolles normalitzats per a aquest us. -S’evitarà amb lo possible de soldar amb les ampolles exposades directament al sol. -S’instal·larà un cartell de prevenció en el magatzem de gasos liquats i en el taller de fontaneria que digui : “NO UTILITZAR ACETILÈ PER SOLDAR COURE O ALTRES ELEMENTS QUE EL CONTINGUIN, ES PRODUEIX ACELITUR DE COURE QUE ÉS EXPLOSSIU”. C. Peces de protecció personal. -Casc de polietilè. -Guants de cuir. -Botes de seguretat. -Davantal de cuir. -Roba de treball. -Guants de goma o PVC. -Vestit per a temps plujos. -Pantalla de soldadura de mà. -Manoples de cuir. -Polaines de cuir. 1.4.9.4. Instal.lació dels ascensors. A. Riscs partículars detectables -Caigudes al mateix i diferent nivell. -Caigudes al buit pel forat de l’ascensor. -Caigudes d’objectes. -Contactes elèctrics directes i indirectes. -Els inherents a l’utilització de soldadura elèctrica, oxiacetilènica i oxitall. -Trepitjades sobre materials punxants. -Cremades. B. Normes o mesures preventives. -El personal serà especialitzat i disposarà de l’acreditació corresponent. -No es penjarà el cable dels tractels portants de la plataforma provisional de muntatge, fins haver passat el temps necessari per l’enduriment del punt fort de seguretat que ha de suportar el conjunt, sota la bancada superior. Abans de realitzar es farà una prova


Novembre de 2015


de càrrega de la plataforma, augmentant en un 40% el pes màxim. Es realitzarà a 30 cm. del fons del forat de l’ascensor. -Abans de tirar els ploms del replanteig de guies i cables, s’haurà de comprovar que tots els forats d’accés al forat de l’ascensor estiguin protegits amb baranes. -La plataforma de treball mòbil estarà envoltada perímetralment per baranes de 90 cmts. d’alçada, formades per tubs passamà, tubs intermigs i sòcul, equipada amb el sistema de seguretat per cunyes. -La plataforma de treball es mantindrà sempre neta i portarà una visera de protecció contra impactes. -La instal·lació dels bastiments de les portes de pas de les plantes l’executaran operaris subjectats amb el corresponent cinturó de seguretat. Un cop estigui col·locat el bastiment es col·locarà immediatament la porta fent saltar el pestell de seguretat o travant-la per mitjà d’un altra sistema. -Queda del tot prohibit durant l’execució de l’obra tirar runes pels forats de l’ascensor. -La il·luminació del fotrat de l’ascensor serà en tot el seu recorregut, s’instal·larà en el lloc de treball un nivell d’il·luminació de 200 Lux. -Es disposarà d’un quadre elèctric portàtil exclusiu pels treballs de muntatge de l’ascensor. C. Peces de protecció personal. -Casc de polietilè. -Botes i guants de seguretat. -Roba de treball. -Botes i guants aïllants. -Ulleres de soldador. -Davantal de cuir. -Pantalla portàtil de soldador. -Polaines de cuir. 1.4.10. COL.LOCACIÓ I MANIPULACIÓ DE VIDRES. A. Riscs partículars detectables. - Talls en les mans en la seva manipulació. -Xoc contra vidres que ja estan col·locats. -Talls a l’esquena per trencament de vidres al manipular-los. -Talls als peus per caigudes de vidres. -Talls a la planta dels peus per trepitjades de vidres. -Caigudes a nivells inferiors en la col·locació de vidrieres. B. Normes o mesures preventives. -Recollir els fragments de vidre del terra. -Adopció de postures correctes per l’aixecament i transport de vidres. -S’hauran de pintar els vidres un cop col·locats, de manera que es puguin distingir fàcilment i a distància. C. Peces de protecció personal. - Utilitzar un calçat adequat i plantilles anti-talls. -Armilles de cuir per protegir l’esquena. -Guants de protecció. 1.4.11. INSTAL.LACIÓ DE FUSTERIES. A. Riscs partículars detectables. -Possibles ferides per l’utilització de màquines. -Talls i cops al cos. -Els derivats de l’ambient carregat de pols de polir les fustes. -Electrocució degut a la mala connexió de les màquines. B. Peces de protecció personal. -Roba adequada. -Ulleres de seguretat. -Mascareta anti-pols povista de feltre. 1.4.12. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS (Annex II del R.D.1627/1997)

1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques

de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball 2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància

específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o

vigilades 4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió


Novembre de 2015


5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

1.5- MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ. Com a criteri general primaran les proteccions col.lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 1.5.1. MESURES DE PROTECCIÓ COL LECTIVA.・

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials

exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal×lacions existents - Els elements de les Instal×lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del

radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col×locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col×locació de xarxat en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal×lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col×locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes 1.5.1.1. Baranes. Les baranes poden ésser de fusta o metàl·liques, havent de reunir en ambdós casos les següents característiques : -Eficient subjecció. -Solidesa i resistència. -Correcta col·locació. A les baranes de fusta representa una funció important el clavat als suports, empalmes, etc., ja que amb freqüència es claven als suports per darrera, o sigui, facilitant el “desclavament” de la fusta. Un altra sistema seria el de baranes incorporades al forjat. Els suports de les baranes porten a la seva part inferior un element plàstic que s’expandeix a l’interior del cartutx mitjançant el gir del comandament de fixació. Auques sistema és opcional per a tauler, tub o corda. La resistència és de 150 Kg/ml, podent-se col·locar xarxes protectores. 1.5.1.2. Xarxes. Donades les possibilitats d’ús i col·locació que ens ofereixen, tractarem d’englobar la seva varietat dins del següent esquema : -Xarxes sense suports. -Xarxes amb suport :


Novembre de 2015


-d’horca. -de màstil -de tennis. -de bandeja. Les xarxes sense suport permeten adaptar-les a qualsevol tipus de forat, així la seva utilització dependrà del risc que es tracti d’eliminar o minorar. Convindrà sempre comprovar que la fixació de la xarxa s’hagi realitzat correctament, complint per tant per a la funció que hagi estat creada. Les xarxes amb suport ofereixen una major varietat, pel que l’elecció dependrà dels resultats que ofereix cada mitjà, segons l’experiència adquirida en cada centre de treball. 1.5.1.2.1. Estudi previ en la utilització de xarxes. Dimensionat i elecció del tipus de protecció en funció de : a). Alçada de caiguda de persones. L’alçada de caiguda lliure de persones a la xarxa s’ha de procurar que sigui la menor possible. En moltes aplicacions aquesta alçada és de 3,00 mts. equivalent a la cota entre dues plantes en edificacions. A vegades el procés constructiu impedeix respectar la cota anterior i és necessari situar la xarxa a 6,00 mts. per sota del lloc de treball. Aquesta alçada mai ha de ser sobrepassada. Els diferents tipus de xarxa comercialitzada solen estar calculats, com a mínim, a 6,00 mts d’alçada de caiguda, garantitzant, en general, àmpliament els 3,00 mts. b). Alçada de caiguda d’objectes. En la majoria dels casos, els objectes que poden caure damunt la xarxa estan situats en les zones de treball de les persones, per el que les alçades de caiguda dels mateixos són referides en l’apartat anterior, incrementades normalment en 2,00 mts. que és l’augment de cota que poden assolir els materials transportats a mà o posats en obra pels treballadors. c). Mida i pes dels objectes que poden caure. Normalment, aquestes proteccions estan dimensionades per a la caiguda d’una persona de forma que l’impacte és produeixi amb una superfície inicial de contacte mínima (corresponent al cap, mà o peu). Si es preveuen caigudes de pesos superiors, la xarxa haurà de dimensionar-se per a resistir els mateixos en les condicions de contacte de mínima superfície. Si es pretén evitar la caiguda de petits objectes, la mida de malla per impedir el pas dels mateixos en qualsevol posició haurà de ser més petita. Per als riscs produïts pels objectes que puguin passar per les malles de la xarxa degut a la seva petita mida, si els seu efecte no pot ser suportat amb garantia pel casc protector, s’hauran de preveure altres mesures protectores, com per exemple acotar la zona d’influència de caiguda dels mateixos. Quan a més a més, comporti risc a persones o bens en zones públiques, s’hauran de prendre les mesures addicionals que les eliminin. d). Distància dels obstacles sota la xarxa. S’haurà de tenir en compte la màxima fletxa que pot adquirir la xarxa en els casos més desfavorables de caiguda de persones i objectes, amb la fi d’evitar el contacte amb materials de la construcció, persones treballant o circulant dintre de la mateixa obra. e). Elecció de zones resistents d’ancoratge. S’hauran de preveure les zones d’ancoratge de manera que resisteixin els esforços transmesos a causa de la caiguda. S’ha de preveure, si és el cas, els elements necessaris d’ancoratge que hagin de col·locar-se a la vegada que es fa l’estructura de l’edifici (anelles, ...). f). Ambient on s’ha d’utilitzar. Normalment serà a l’intempèrie (radiació solar, calor, fred, humitat, pluja, vent, pols, etc.), havent d’assabentar-se dels efectes que poden produir aquests agents sobre la xarxa, fins i tot es podrà tenir en compte aquest criteri per fer les revisions de la xarxa, i si es donés el cas, la seva substitució. g). Mitjans auxiliars d’elevació. Un cop elegit el tipus de xarxa a utilitzar s’estudiarà la viabilitat de posada en obra, moviments i desmuntatge han de poder ser realitzats manualment o disposar de mitjans auxiliars d’elevació. En aquest darrer cas, s’haurà de preveure la seva disponibilitat, siguent aquesta circumstància determinant, en algunes ocasions, per tal d’elegir un altre tipus de xarxa que pugui ésser moguda a mà. Convé tenir en compte que a vegades, el desmuntatge final pot ser més dificultós que el muntatge, donat que la construcció que ha estat protegida, una vegada acabada, pot destorbar l’accés de treballadors o mitjans d’elevació per a realitzar l’esmentat desmuntatge. 1.5.1.2.2. Recepció de la xarxa i muntatge. a). Revisió de xarxes, suports i accessoris. En primer lloc s’ha de comprovar el tipus i qualitat de la xarxa (material, pas de la malla, diàmetre de corda, etc.), suports i accessoris siguin els escollits i que estiguin complerts. Es comprovarà l’estat de la xarxa (possibles rotures, empalmes, unions i resistència), el del suport (deformacions, corrosions i estat de la pintura), i dels accessoris. També s’ha de comprovar que els ancoratges de


Novembre de 2015


l’estructura estiguin en perfectes condicions per a ser utilitzats. b). Emmagatzemant en obra abans del seu muntatge. És convenient que aquesta protecció col·lectiva arribi amb un cert temps d’antelació a l’obra per tal de comprovar el seu estat de conservació. Duran aquest temps, les xarxes s’han d’emmagatzemar a cobert de les inclemències meteorològiques, si és possible amb un recobriment opac, i sense estar en contacte amb el terra i amb la llum directa. Els suports i elements metàl·lics s’han de col·locar en llocs on no puguin rebre cops, ni deteriorar-se per altres materials i protegits de la humitat. Els petits accessoris es col·locaran en caixes. c). Proteccions personals i mitjans auxiliars a fer servir durant el muntatge. Normalment implica un treball a la vora del buit pel que es preveuran els cinturons de seguretat necessaris pels muntadors, amb la llargada de corda necessària, així com els punts d’ancoratge, de forma que s’eviti en tot moment la caiguda lliure. Estarà prevista amb anterioritat tot el muntatge auxiliar que pugui implicar l’utilització dels cinturons de seguretat per part dels muntadors. d). Muntatge i revisió. El muntatge s’ha de realitzar tenint en compte els diferents aspectes que es complementen en els plànols adjunts a aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Higiene. El muntatge serà controlat per l’encarregat i revisat d’una forma especial i minuciosa els suports, ancoratges, accessoris, xarxa, unions, obstacles, absència de buits, etc. 1.5.1.2.3. L’ús de la xarxa i els seus cicles. a). Revisions i proves periòdiques. Després de cada moviment de les xarxes, s’ha de revisar la col·locació dels diferents elements i unions, comprovant d’una forma molt minuciosa l’absència d’obstacles i buits. Degut a l’envelliment que sofreixent les xarxes a causa dels fenòmens de l’intempèrie, i el propi ús, es fa necessari comprovar les següents característiques : -Demanar al fabricant o subministrador la durada aproximada de la xarxa. -Seria necessari, en el cas de no disposar de les dades anteriors, fer uns assaigs de les xarxes cada sis mesos d’utilització efectiva. En aquests assaigs realitzat en laboratori homologat, es comprovarà la resistència de la xarxa i haurà de ser mes gran del 50% que la que ha d’absorbir, si no es complis aquesta condició la xarxa seria reposada per una altra de nova. Si no fos possible, es realitzarà la prova en la pròpia obra, deixant caure un pes un 30% superior al de les persones o objectes a protegir per la xarxa, la càrrega es deixarà caure en condicions d’alçada normals i en un mòdul de la xarxa escollit a l’atzar. Si arribat aquest cas el pes retingut d’una forma segura per la xarxa, voldrà dir que està en condicions, si no és així la xarxa es reposarà immediatament per una altra de nova. 1.5.1.2.4. Revisions després de rebre l’impacte. Després de qualsevol incident en el qual hagi intervingut la xarxa, es comprovaran tots els paràmetres possibles, com pot ser: rotura de cordes, nusos, deformacions, fletxes permanents, esquerdes en soldadures, ancoratges, etc.. En el suposat cas de trobar alguna peça parcialment trencada es procedirà al seu reposament per una de nova. Si es creu necessari es reforçarà la zona de la incidència. 1.5.1.2.5. Desmuntatge. a). Protecció personal i mitjans auxiliars pel desmuntatge. Els mateixos que s’han descrit per la recepció i muntatge de les xarxes i a més els propis dels mitjans auxiliars a utilitzar. b). Emmagatzematge i manteniment. Una vegada les xarxes estiguin en el magatzem, s’han de comprovar tots els elements tèxtils i metàl·lics, reparant-los si és necessari. Els elements metàl·lics utilitzats s’han de repassar amb pintura anticorrossiva per garantir-ne la seva protecció, és pintaran com a mínim un cop l’any. Tots els elements es protegiran de l’ambient exterior. Les xarxes, estaran protegides de la llum directa o indirecta, i de qualsevol font de calor, netes d’objectes, fora del contacte directe amb el terra i amb el menor grau possible d’humitat. 1.5.2. MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs

per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc

de talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos


Novembre de 2015


- Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació.

Utilització d'equips de subministrament d'aire 1.5.3. MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure

un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions

veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

1.5.4. PREVENCIÓ CONTRA INCENDIS. 1.5.4.1. Introducció. El foc en obra és un element sempre present en forma de combustió de diferents objectes : cigarretes, llumins, encenedors, soplets, làmpades i fogueres. S’han de prendre precaucions per evitar possibles incendis, controlant els possibles focus amb més possibilitat de desenvolupar un incendi dins de l’obra. Per aquest motiu la funció principal ha d’ésser en tot moment la prevenció, ja que resulta molt més eficaç. 1.5.4.2. Mesures preventives. Com a norma general es col·locaran extintors contra incendis, A, B, C, D i E en funció de les matèries o materials. En aquesta obra queda totalment prohibit fumar en els següents supòsits : -Davant d’elements inflamables. -A l’interior de magatzems que continguin elements inflamables. -Durant la manipulació de desencofrats. -Durant l’execució de soldadura autògena i oxitall. Es col·locaran els següents senyals normalitzats als llocs de risc: -Prohibit fumar. -Indicador de la posició de l’extintor. -Perill d’incendi. En els treballs que es faci necessari la utilització de soldadura, es protegirà l'entorn immediat per mitjà de mantes d'amiant, i també serà necessària la protecció dels elements que puguin quedar malmesos. Els mitjans d'extinció seran : Un extintor portàtil de 6 Kg. de pols seca antigrasa a cada vestíbul de vivenda, un de 6 Kg. de pols seca antigrassa en l'oficina d'obra, un de 12 Kg de diòxid de carboni al costat del quadre general de protecció. Totes les mesures, han sigut considerades perquè el personal de l'obra extingueixi el foc en la fase inicial, si és possible, o disminueixi els seus efectes, fins a l'arribada dels bombers, els quals en tots els casos, SERAN AVISATS IMMEDIATAMENT. 1.6- MANIPULACIÓ DE MATERIAL AMB CONTINGUT D'AMIANT. 1.6.1- Mètode de treball i mesures contemplades per a limitar la generació i dispersió de fibres a l’ambient.

Aquest mètode és d’obligat compliment per a tot el personal que treballi amb el desmuntatge d’elements que continguin fibres d’amiant. En cas de dubte en la classficació del material, es tractarà aquest com si fós MCA.

1.6.2- Classificació del material

El MCA pot ser friable i no friable i de qualsevol tipus d’aminat: crisòtil, amosita, crocidolita, etc., o fins i tot de mescles de diferents tipus d’amiant, sol o barrejat amb altres materials, altres fibres, runa, etc. S’entén per material friable aquell en que les fibres estan lligades feblement, per exemple material d’aïllament projectat, calorifugats, cartró-amiant, teixits, cordó, empaquetadures i cintes amb amiant. Aquests materials poden alliberar fibres de forma espontània o per agressió externa (xocs, vibracions, moviments d’aire, etc.). S’anomena material no friable a aquell en que les fibres estan fortament lligades, dificultant-ne la seva alliberació; si bé per xocs,


Novembre de 2015


vibracions, humitat o manipulació incorrecta pot alliberar fibres d’amiant a l’ambient. Exemples d’aquest material són plaques de vinil-amiant, el fibrociment, etc. El MCA ingressarà a la instal·lació de gestió de residus de la construcció en les condicions òptimes següents:

Preferentment íntegre, sencer. El material no friable sencer, embalat en material plàstic El material friable i el no friable trencat en recipients tancats, o bosses adequades. Senyalitzat amb la identificació de l’amiant segons el senyal d’acord amb el Reial Decret 1406/1989 de 10 de novembre. Els residus que arribin barrejats amb material d’amiant es consideraran com material amb amiant i es processaran segons els criteris establerts. El material amb amiant ha d’arribar al gestor de residus separat de la resta de residus, embalats i el més sencer possible. En tot cas s’emmagatzemarà en lloc resguardat de la intempèrie, per tal de protegir l’embalatge. 1.6.3- Mètode de treball És de preveure que el material amb amiant no estarà sempre en les condicions òptimes, és per això que es descriu a continuació el mètode de treball. 1.6.3.1- Pel material no friable (fibrociment) El personal es col·locarà l’equip de protecció individual (granota d’un sol ús contra partícules tipus 5 i mascareta autofiltrant

contra partícules FF P3) Les plaques i peces grans en bon estat de conservació es dipositaran amb cura a un big-bag de mida adequada, degudament

senyalitzat amb el senyal d’amiant, sense deixar-les caure en alçada, evitant el trencament de les mateixes i l’aixecament de pols.

El material trencat i senes embalar s’humitejarà de tal forma que no es provoqui despreniment de pols per la pressió de l’aigua El material humit es col·locarà en bosses de plàstic que, tancades, es dipositaran al big-bag de material no friable senyalitzat. Es

col·locaran els big-bags a un contenidor adequat. 1.6.3.2- Pel material friable

El personal es col·locarà l’equip de protecció individual que consistirà amb una granota d’un sol ús contrapartícules tipus 5, i mascareta autofiltrant contra partícules FF P3.

Amb els equips de protecció individual col·locats els operaris: o Humitejaran el material rebut, de tal forma que no es provoqui despreniment de pols per la pressió de l’aigua.

Aquesta operació es realitzarà sobre el mateix recipient en que hi arribi el material. o El material humit es col·locarà en bosses de plàstic que, tancades, es dipositaran al big-bag de material friable

senyalitzat i amb sac interior de polietilè. Es col·locaran els big-bags a un contenidor adequat. 1.6.4- Actuació en cas de despreniment de l’amiant per trencament, mal tancament o obertura d’embalatges El personal es col·locarà l’equip de protecció individual que consistirà amb una granota d’un sol ús contra partícules tipus 5, i mascara autofiltrant contra partícules FF P3. Amb els equips de protecció individual col·locats, els operaris. · Humitejaran el material rebut, de tal forma que no es provoqui despreniment de pols per la pressió de l’aigua. Aquesta operació

es realitzarà sobre el mateix recipient en que hi arribi el material. · El material humit es col·locarà en bosses de plàstic que, tancades, es dipositaran al big-bag de material friable senyalitzat i amb

sac interior de polietilè. Es col·locaran els big-bags a un contenidor adequat. 1.6.5- Equips de protecció individual Es posarà a disposició del personal de forma individualitzada, l’equipament següent: · Mascareta contra partícules sòldes, FFP3 segons la nora UNE-EN 149 · Granota de treball contra partícules del tipus 5, d’un sol

ús, segons projecte de norma pr EN ISO 13982-2. Guants i calçat en funció d’altres possibles perills presents als llocs de treball (talls, punxades, caigudes de material...).

· Opcionalment es poden fer servir màscares segons norma UNE EN 136 o mascaretes segons norma UNE EN 140, dotades amb filtres mecànics de classe 3 segons norma UNE EN 143.

Cal que els treballadors disposin sempre dels equips de protecció individual, pel que caldrà assegurar un remanent dels mateixos. Tanmateix cal que tot el personal sigui ensinistrat en l’ús i el manteniment dels EPIS, i en especial dels respiratoris.


Novembre de 2015


1.6.6- Mesures de descontaminació del personal El personal que realitzi les operacions de desmuntatge de materials que continguin fibres d’amiant, compliran les següents normes: Es prohibeix veure, menjar i fumar durant les operacions amb MCA, així com a les zones de descàrrega i emmagatzematge de

materials d’amiant i als vestuaris. El personal implicat es dutxarà després de la realització de les operacions de manipulació de MCA següents:

o Material no friable sense embalar i trencat o Material friable sense embalar o Recollida de material d’amiant després per trencament, mal tancament

o obertura d’embalatges o Altres possibles operacions no contemplades en les que hi hagi despreniment de pols d’amiant.

Si s’han fet servir mascaretes autofiltrants el personal es traurà tots els equips de protecció individual a la zona de dutxes, dipositant els d’un sol ús a un contenidor específic i netejant amb aigua la resta dels equips fets servir i a continuació es dutzarà. Si s’han utilitzat màscares o mascaretes amb filtres mecànics, el calçat, els guants i la granota es trauran al vestuari, i es dutxaran amb la màscara o mascareta amb filtre col·locada, que netejaran amb l’aigua de la dutxa. La zona de dutxes haurà d’estar separada del vestuari net. En cap cas el contenidor de residus on es dipositin els equips de protecció individual d’un sol ús estarà situat al vestuari net on es guarda la roba del carrer. 1.6.7- Característiques dels equips utilitzats a la protecció de les altres persones Es senyalitzarà i delimitarà el lloc de treball amb les inscripcions: “Perill d’inhalació d’amiant”, “No romandre a la zona si no ho requereix el treball”, “Prohibit fumar”. Es restringirà l’accés a les persones no autoritzades expressament. 1.6.8- Mesures destinades a informar i formar als treballadors El personal inclòs a l’àmbit d’aplicació d’aquest pla l’haurà de conèixer i es deixarà constància mitjançant la signatura dels treballadors conforme l’han rebuda. A tal fi es farà una sessió on s’explicaran els procediments de treball especificats en aquest pla, amb la inclusió de les modificacions que l’experiència en la seva aplicació aconselli. Els treballadors realitzaran també sessions formatives on s’inclourà com a temari al menys els punts contemplats a la Directiva 2003/18/CE següents: Propietats de l’amiant i efectes per a la salut inclòs l’efecte sinèrgic del tabac. Productes o materials amb amiant Operacions amb risc i importància dels mitjans de prevenció Les pràctiques de treball segures, els controls i equips de protecció La funció, elecció, selecció, us i limitacions del EPI’s · Els procediments d’emergència Els procediments de descontaminació · L’eliminació de residus Les exigències en matèria de vigilància de la salut 1.7- ORDRE I NETEJA. Pel que fa referència a l’ordre mai es deixaran eines ni materials de treball, dispersats i desordenats, per el risc de provocar cops i caigudes. A mesura que s’executi l'enderroc, es procedirà al regat amb aigua del volum edificat, de tal manera que al fer-se l’enderroc no es faci pols, que seria considerablement molest, tan pels veïns com pels propis treballadors. En referència a la neteja, es pot dir que la falta de neteja és un dels motius pel que es produeix un major nombre d’accidents. Es procurarà, doncs, mantenir les zones de treball el màxim de netes possible, i ordenades. En tot programa de seguretat eficaç la neteja i l’ordre són requisits fonamentals per donar eficàcia i reduir els accidents. 1.8- PRIMERS AUXILIS. Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.


Novembre de 2015


2- NORMATIVA APLICABLE D’OBLIGAT COMPLIMENT (actualitzada octubre 2015)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 1627/1997. 24 octubre (BOE 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE 13/12/2003) REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN RD 39/1997, 17 de enero

(BOE: 31/01/97) i les seves modificacions

MODIFICACIÓN RD 39/1997; RD 1109/2007, Y EL RD 1627/1997 RD 337/2010 (BOE 23/3/2010)

REQUISITOS Y DATOS QUE DEBEN REUNIR LAS COMUNICACIONES DE APERTURA O DE REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES EN LOS CENTROS DE TRABAJO

Orden TIN/1071/2010 (BOE 1/5/2010)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

RD 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

RD 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O 09/03/1971)

RD 486/1997, 14 de abril (BOE: 23/04/1997)

LEY REGULADORA DE LA SUBCONTRATACIÓN EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN

LEY 32/2006 (BOE 19/10/2006)

MODIFICACION DEL RD 39/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN Y EL RD 1627/97, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 604 / 2006 (BOE 29/05/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD I SALUD APLICABLES A LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

RD 396/2006 (BOE 11/04/2006)

PROTECCIÓN DE LA SALUD Y SEGURIDAD DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN AL RUIDO

RD 286/2006 (BOE: 11/03/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

RD 487/1997 (BOE 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

RD 488/1997. (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

RD 664/1997. (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

RD 665/1997 (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

RD 773/1997. (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

RD 1215/1997. (BOE: 07/08/97)


Novembre de 2015


PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

RD 614/2001 (BOE: 21/06/01)

PROTECCION DE LA SALUD Y SEGURIDAD DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICION A AGENTES QUIMICOS DURANTE EL TRABAJO

RD 374/2001 (BOE: 01/05/2001). mods posteriors (30/05/2001)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) i les seves modificacions posteriors

DISTÀNCIES REGLAMENTÀRIES D’OBRES I CONSTRUCCIONS A LINIES ELÈCTRIQUES

R. 04/11/1988 (DOGC 1075, 30/11/1988)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

RD 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METALICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2 PANTALLAS PARA SOLDADORES

(BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

(BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO



Novembre de 2015


3- PLEC DE CONDICIONS. En la redacció d'aquest estudi s'ha tingut en compte la legislació en matèria de seguretat relacionada en la segona part d'aquest plec, i en especial la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, i el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, segons el qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. Aquest estudi de seguretat i salut forma part del projecte d'execució d'obra o, en el seu cas, del projecte d'obra, és coherent amb el contingut del mateix i recull les mesures preventives adequades als riscos que comporti la realització de l'obra. A tals efectes, el pressupost de l'estudi de seguretat i salut ha d'anar incorporat al pressupost general de l'obra com un capítol més del mateix. No s'inclouen en el pressupost de l'estudi de seguretat i salut els costos exigits per a la correcta execució dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats d'organismes especialitzats. Els amidaments, qualitats i valoracions recollides en el pressupost de l'estudi de seguretat i salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel contractista en el pla de seguretat i salut a que es refereix l'article 7 de RD, prèvia justificació tècnica convenientment motivada, sempre que no suposi disminució de l'import total, ni dels nivells de protecció continguts en l'estudi. Segons el RD, el promotor està obligat a que en la fase de redacció del projecte s'elabori un estudi de seguretat i salut en els projectes d'obres, quan en l'elaboració del projecte d'obra intervinguin diversos projectistes, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'elaboració del projecte d'obra. La designació dels coordinadors no eximeix al promotor de les seves responsabilitats. Visat de projectes (Art. 17 del RD 1627/97) La inclusió en el projecte d'execució d'obra de l'estudi bàsic serà requisit necessari per al visat per part del Col·legi professional, per a l'expedició de la llicencia municipal i d'altres autoritzacions i tràmits per part de les Administracions publiques. En la tramitació per a l'aprovació dels projectes d'obres de les Administracions publiques es farà declaració expressa en l'Oficina de Supervisió de Projectes o òrgan equivalent de la inclusió de l'estudi de seguretat i salut, o en el seu cas, de l'estudi bàsic. Pla de seguretat i salut (art. RD 1627/97) En aplicació de l'estudi de seguretat i salut o, en el seu cas, de l'estudi bàsic, cada contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball en el que s'analitzen, estudien, desenvolupen i complementen les previsions contingudes en l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra. En aquest pla s'inclouran les propostes de mesures alternatives de prevenció que el contractista proposi amb la corresponent justificació tècnica, que no podrà implicar disminució dels nivells de protecció previstos en l'estudi o estudi bàsic. En el cas de plans de seguretat i salut elaborats en aplicació de l'estudi de seguretat i salut les propostes de mesures alternatives de prevenció inclouran la seva valoració econòmica, que no podrà implicar disminució de l'import total, d'acord amb el segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 5 del RD. Quan en l'execució de l'obra intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, el promotor, abans de l'inici dels treballs o tan aviat com es verifiqui aquesta circumstancia, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra. La designació dels coordinadors en matèria de seguretat i salut durant l'elaboració del projecte d'obra i durant l'execució de l'obra podrà recaure en la mateixa persona. El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra. En el cas d'obres de les Administracions públiques, el pla amb el corresponent informe del coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, s'elevarà per a la seva aprovació a l'Administració publica que hagi adjudicat l'obra. Quan no sigui necessària la designació del coordinador, les funcions que se li atribueixen en els paràgrafs anteriors seran assumides per la direcció facultativa. Així mateix, el pla de seguretat i salut estarà en l'obra a disposició permanent de la direcció facultativa. Els contractistes i els subcontractistes dels coordinadors, de la direcció facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als subcontratctistes. Llibre d'incidències (Art. 13 del RD 1627/97) En cada centre de treball existirà, amb finalitats de control i seguiment del pla de seguretat i salut, un llibre d'incidències que constarà de fulles per duplicat, habilitat a tal efecte. Facilitat pel Col·legi Professional al que pertanyi el tècnic que hagi aprovat el Pla de Seguretat i Salut. En les obres de les Administracions publiques ho facilitarà l'oficina de supervisió de projectes o òrgans equivalent. El llibre d'incidències haurà d'estar sempre en l'obra, i estarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut durant


Novembre de 2015


l'execució de l'obra o, quan no fos necessària la designació de coordinador, en poder de la direcció facultativa. A Aquest llibre hi podran accedir la direcció facultativa de l'obra, els contractistes i subcontractistes i els treballadors autònoms, així com les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció de les empreses intevintents en l'obra, els representants dels treballadors i els tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les Administracions publiques competents, que podran fer anotacions en ell, relacionades amb les finalitats que al llibre se li reconeixen. Efectuada una anotació en el llibre d'incidències, el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, o quan no sigui necessària la designació de coordinador, la direcció facultativa, estaran obligats a remetre, en el termini de vint-i-quatre hores, una copia a la Inspecció de Treball i Seguretat i Social de la província en què es realitza l'obra. Igualment hauran de notificar les anotacions en el llibre al contractista afectat i als representants dels treballadors d'aquest. Avís previ (Art. 18 del RD 1627/97) En les obres incloses en l'àmbit d'aplicació del present Reial Decret, el promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent abans de l'inici dels treballs. L'avís previ es redactarà d'acord al que disposa l'annex III del RD; s'haurà d'exposar en l'obra de forma visible, actualitzant-se si fos necessari. Obertura del centre de treball (Art.19 del RD 1627/97) L'obertura del centre de treball haurà de comunicar-se a l'autoritat laboral, i haurà d'incloure el pla de seguretat i salut al que es refereix l'article del RD 1627/97. El pla de seguretat i salut estarà a disposició permanent de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i dels tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en les Administracions públiques competents. PRESCRIPCIONS QUE S'HAURAN DE COMPLIR EN RELACIÓ AMB LES CARACTERÍSTIQUES, LA UTILITZACIÓ I LA CONSERVACIÓ DE LES MÀQUINES, ÚTILS, FERRAMENTES, SISTEMES Y EQUIPS PREVENTIUS: Aspectes generals. REGLAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL.O.M. 31 de gener de 1.940 B.O.E. 3 de febrer de 1.940, en vigor capítol

VII. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN ELS LLOCS DE TREBALL.R.D. 486/1.997 de 14 d'abril de 1997. REGLAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL A LA INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ.O.M. 20 de Maig de 1.952 B.O.E.

15 de Juny de 1.958. PRESCRIPCIONS DE SEGURETAT A LA INDÚSTRIA DE L'EDIFICACIÓ.Conveni O.I.T. 23 de Juny de 1.937, ratificat el 12 de Juny

de 1.958. ORDENANÇA LABORAL DE LA CONSTRUCCIÓ, VIDRE I CERÀMICA.O.M. 28 d'Agost de 1.970. B.O.E. 5,7,8,9 de Setembre de

1.970, en vigor capítols VI i XVI. ORDENANÇA GENERAL DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL.O.M. 9 de Març de 1.971. B.O.E. 16 de Març de 1.971, en vigor

parts del títol II. REGLAMENT D'ACTIVITATS MOLESTES, NOCIVES INSALUBRES I PERILLOSES.D.2414/1.961 de 30 de Novembre B.O.E. 7 de

Desembre de 1.961. ORDRE APROVACIÓ DE MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.O. 12 de Gener de 1998. D.O.G.C.

2565 de 27 de Gener de 1998. REGULACIÓ DE LA JORNADA DE TREBALL, JORNADES ESPECIALS I DESCANS.R.D. 2.001/1.983 de 28 de Juliol B.O.E. 3 d'Agost

de 1.983. ESTABLIMENT DE MODELS DE NOTIFICACIÓ D'ACCIDENTS DE TREBALL.O.M. 16 de Desembre de 1.987 B.O.E. 29 de Desembre

de 1.987. LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.L. 31/1995 de Novembre B.O.E. 10 de Novembre de 1995. REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ.R.D. 39/1997 de 17 de Gener de 1997 B.O.E. 31 de Gener de 1997 SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT AL TREBALL.R.D. 485/1997 de 14 dàbril de 1997 B.O.E. 23 d'Abril de 1997. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT ALS CENTRES DE TREBALL.R.D. 486/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E. 23

d'Abril de 1997. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA MANIPULACIÓ MANUAL DE CÀRREGUES QUE IMPLIQUIN

RISCOS, EN PARTICULAR DORSOLUMBARS, PELS TREBALLADORS. R.D. 487/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E. 23 d'Abril de 1997.

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES AL TREBALL QUE INCLOUEN PANTALLES DE VISUALITZACIÓ.R.D. 488/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E. de 23 d'Abril de 1997.

FUNCIONAMENT DE LAS MÚTUES D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL I DESENVOLUPAMENT D'ACTIVITATS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. O. de 22 d'Abril de 1997 B.O.E. de 24 d'Abril de 1997.

PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS CONTRA ELS RISCOS RELACIONATS AMB L'EXPOSICIÓ A AGENTS BIOLÒGICS DURANT EL TREBALL.R.D. 664/1997 de 12 de Maig B.O.E. de 24 de Maig de 1997.

EXPOSICIÓ A AGENTS CANCERÍGENS DURANT EL TREBALL.R.D. 665/1997 de 12 de Maig B.O.E. de 24 de Maig de 1997. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS D'EQUIPS DE

PROTECCIÓ INDIVIDUAL.R.D. 773/1997 de 30 de maig B.O.E. de 12 de Juny de 1997. DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL.R.D.

1215/1997 de 18 de Juliol B.O.E. de 7 d'Agost de 1997.


Novembre de 2015


DISPOSICIONS MÍNIMES DESTINADES A PROTEGIR LA SEGURETAT I LA SALUT DELS TREBALLADORS EN LAS ACTIVITATS MINERES.R.D. 1389/1997 de 5 de Setembre B.O.E. de 7 d'Octubre de 1997.

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.R.D. 1627/1997 de 24 d'Octubre B.O.E. de 25 d'Octubre de 1997.

NORMAS TECNOLOGICAS DE LA EDIFICACION (N.T.E.) Condicions ambientals. IL·LUMINACIÓ ALS CENTRES DE TREBALL.O.M. 26 d'Agost 1.940 B.O.E. 29 d'Agost de 1.940. PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS FRONT ALS RISCOS DERIVATS DE L'EXPOSICIÓ AL SOROLL DURANT EL TREBALL.R.D.

1316/1.989, de 27 d'Octubre B.O.E. 2 de Novembre 1.989. Incendis NORMA BÀSICA EDIFICACIONS NBE - CPI / 96. R.D. 2177/1.996, de 4 d'Octubre B.O.E. 29 d'Octubre de 1.996. ORDENANCES MUNICIPALS Instal·lacions elèctriques. REGLAMENT DE LÍNIES AÈRIES D'ALTA TENSIÓ. D. 3151/1.968 de 28 de Novembre B.O.E. 27 de Desembre de 1.968. Rectificat:

B.O.E. 8 de Març de 1.969. REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ. D. 2413/1.973 de 20 de Setembre B.O.E. 9 d'Octubre de 1.973. INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES. Maquinària. REGLAMENT DE RECIPIENTS A PRESSIÓ. D. 16 d'Agost de 1.969 B.O.E. 28 d'Octubre de 1.969. Modificacions: B.O.E. 17 de

Febrer de 1.972 i 13 de Març de 1.972. EGLAMENT D'APARELLS D'ELEVACIÓ I MANTENIMENT DELS MATEIXOS. R.D. 2291/1.985 de 8 de Novembre B.O.E. 11 de

Desembre de 1.985. REGLAMENT D'APARELLS ELEVADORS PER A OBRES. O.M. 23 de Maig de 1.977 B.O.E. 14 de Juny de 1.977. Modificacions

B.O.E. 7 de Març de 1.981 i 16 de Novembre de 1.981. REGLAMENT DE SEGURETAT A LES MÀQUINES. R.D. 1495/1.986 de 26 de Maig B.O.E.21 de Juliol de 1.986. Correccions B.O.E. 4

d'Octubre de 1.986. I.T.C.-MIE-AEM1: ASCENSORS ELECTROMECÀNICS. O. 19 de Desembre de 1.985. B.O.E. 14 de Gener de 1.986. Correcció B.O.E.

11 de Juny de 1.986 i 12 de Maig 1.988. Actualització: O. 11 d'Octubre de 1.988 B.O.E. 21 de Novembre de 1.988. I.T.C-MIE-AEM2: GRUES TORRE DESMUNTABLES PER A OBRES.O. 28 de Juny de 1.988 B.O.E. 7 de Juliol de 1.988 Modificació

O. 16 d'Abril de 1.990 B.O.E. 24 d'Abril de 1.990. I.T.C-MIE-AEM3: CARRETES AUTOMOTRIUS DE MANUTENCIÓ. O.26 de Maig de 1.989 B.O.E. 9 de Juny de 1.989. I.T.C-MIE-MSG1: MÀQUINES, ELEMENTS DE MÀQUINES O SISTEMES DE PROTECCIÓ FETS SERVIR. O. 8 d'Abril de 1.991 B.O.E.

11 d'Abril de 1.991. Equips de protecció individual (EPI) COMERCIALITZACIÓ I LLIURE CIRCULACIÓ INTRACOMUNITÀRIA DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.R.D. 1407/1992 de

20 Novembre de 1992 B.O.E. 28 de Desembre de 1992. Modificat per O.M de 16 de Maig de 1994 B.O.E. 1 de Juliol de 1994 y per R.D. 159/1995, de 3 de febrer B.O.E. 8 Març de 1995.

DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT Y SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS D'EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.R.D. 773/1.997 de 30 de maig de 1997

Senyalitzacions. DISPOSICIONS MÌNIMES EN MATÈRIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT AL TREBALL.R.D. 485/1.997 B.O.E 14 d'abril

de 1997 SEÑALIZACIÓN DE OBRAS DE CARRETERAS.M.O.P.T. y M.A. Norma de Carreteras 8.3 - IC Varis. QUADRE DE MALALTIES PROFESSIONALS R.D. 1403/1.978 B.O.E. 25 d'Agost de 1.978. CONVENIS COL·LECTIUS. Relació de la Norma Espanyola (UNE-EN) respecte les E.P.I.S. Utilització d'Equips de Protecció Individual. R.D. 773/1997, del 30/05/1997 B.O.E. nº 140 de

12/06/1997 PROTECCIÓ DEL CAP Casc de seguretat. U.N.E.-E.N. 397: 1995 EQUIPS DE PROTECCIÓ DELS ULLS Protecció individual dels ulls: Requisits. U.N.E.-E.N. 166: 1996 Protecció individual dels ulls: Filtres per soldadura i tècniques relacionades.

U.N.E.-E.N. 169: 1993

Protecció individual dels ulls: Filtres per ultravioletes. U.N.E.-E.N. 170: 1993 Protecció individual dels ulls: Filtres per infrarojos. U.N.E.-E.N. 170: 1993


Novembre de 2015


PROTECCIÓ DE LES OÏDES Protectors auditius. Requisits de seguretat i assaigs. Part 1: Orelleres.

U.N.E.-E.N. 352-1: 1994

Protectors auditius. Requisits de seguretat i assaigs. Part 1: Taps.

U.N.E.-E.N. 352-2: 1994

Protectors auditius. Recomanacions relatives a la selecció, us,precaucions de treball i manteniment.

U.N.E.-E.N. 458: 1994

PROTECCIÓ DE PEUS i CAMES Requisits y mètodes d'assaig per el calçat de seguretat, calçat de protecció i calçat de treball d'ús professional

U.N.E.-E.N. 344: 1993

Especificacions pel calçat de seguretat d'ús professional. U.N.E.-E.N. 345: 1993 Especificacions pel calçat de protecció d'ús professional. U.N.E.-E.N. 346: 1993 Especificacions pel calçat de treball d'ús professional. U.N.E.-E.N. 347: 1993 PROTECCIÓ CONTRA LA CAIGUDA DES DE ALTURES .INCLOENT ARNESOS i CINTURONS Equips de protecció individual contra caiguda d'altures.Dispositiu de descens. U.N.E.-E.N. 341: 1993 Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Part 1:Dispositiu anticaigudes lliscants amb línia d'ancoratge rígida.

U.N.E.-E.N. 353-1: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Part 2:Dispositiu anticaigudes lliscants amb línia d'ancoratge flexible.

U.N.E.-E.N. 353-2: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes d'altura.Elements de subjecció U.N.E.-E.N. 354: 1993 Equips de protecció individual contra caigudes d'altura.Absorbidors de energia. U.N.E.-E.N. 355: 1993 Equips de protecció individual per sostenir en posició de treball i prevenció de caigudes d'alçada. Sistemes de subjecció.

U.N.E.-E.N. 358: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes d'altura.Dispositiu anticaigudes retràctils.

U.N.E.-E.N. 360: 1993

Equips de protecció individual contra caigudes d'altura.Arnesos anticaigudes. U.N.E.-E.N. 361: 1993 Equips de protecció individual contra caigudes d'altura.Connectors. U.N.E.-E.N. 362: 1993 Equips de protecció individual contra caigudes d'altura.Sistemes anticaigudes. U.N.E.-E.N. 363: 1993 Equips de protecció individual contra la caiguda d'altura.Requisits generals per instruccions d'us i marcat.

U.N.E.-E.N. 365: 1993

EQUIPS DE PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA Equips de protecció respiratòria. Màscares.Requisits, assaigs, marcat. U.N.E. 81 233: 1991

E.N. 136: 1989 Equips de protecció respiratòria.Rosques per peces facials. Connexions per rosca estàndard.

U.N.E. 81281-1: 1989 E.N. 148-1: 1987

Equips de protecció respiratòria. Rosques per peces facials. Connexions per rosca central.

U.N.E. 81281-2: 1989 E.N. 148-2: 1987

Equips de protecció respiratòria.Rosques per peces facials. Connexions roscades de M45 x 3.

U.N.E. 81281-3: 1992 E.N. 148-3: 1992

Equips de protecció respiratòria.Mascarilles. Requisits, assaigs, marcat. U.N.E. 81282 : 1991 E.N. 140: 1989

Equips de protecció respiratòria.Filtres contra partícules. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E. 81284 : 1992 E.N. 143: 1990

Equips de protecció respiratòria.Filtres contra gasos i filtres mixtes. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E. 81285 : 1992 E.N. 141: 1990

Equips de protecció respiratòria amb mànega d'aire fresc provistos de màscara, mascarilla o conjunt broquet.Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 138:1995

Equips de protecció respiratòria amb línia d'aire comprimit per utilitzar-se amb màscara, mascarilla, o adaptador facial tipo broquet. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 139:1995

Equips de protecció respiratòria. Semimàscares filtrants de protecció contra partícules. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 149:1992

Equips de protecció respiratòria. Mascarilles autofiltrants amb vàlvules per protegir dels gasos o dels gasos i las partícules. Requisits, assaigs, marcat.

U.N.E.-E.N. 405:1993

PROTECCIÓ DE LES MANS Guants de protecció contra els productes químics i els microorganismes. Part1: Terminologia i requisits de prestacions.

U.N.E.-E.N. 374-1:1995

Guants de protecció contra els productes químics i els microorganismes. Part2: Determinació de la resistència a la penetració.

U.N.E.-E.N. 374-2:1995

Guants de protecció contra els productes químics i els microorganismes. Part3: Determinació de la resistència a la permeabilitat dels productes químics.

U.N.E.-E.N. 374-3:1995

Guants de protecció contra riscos mecànics. U.N.E.-E.N. 388:1995 Guants de protecció contra riscos tèrmics (calor i/o foc). U.N.E.-E.N. 407:1995


Novembre de 2015


Requisits generals pels guants. U.N.E.-E.N. 420:1995 Guants de protecció contra les radiacions ionitzants i la contaminació radioactiva. U.N.E.-E.N. 421:1995 Guants i manoples de material aïllant per treballs elèctrics. U.N.E.-E.N. 60903:1995 VESTUARI DE PROTECCIÓ Robes de protecció. Requisits generals. U.N.E.-E.N. 340:1994 Robes de protecció. Mètodes d'assaig: determinació del comportament dels materials a l'impacte de petites partícules de metall fos.

U.N.E.-E.N. 348:1994 E.N. 348: 1992

Robes de protecció. Protecció contra productes químics líquids. Requisits de prestacions de les robes que ofereixin una protecció química a certes parts del cos.

U.N.E.-E.N. 467:1995

Robes de protecció utilitzades durant la soldadura i les tècniques connexes. Part1: requisits generals.

U.N.E.-E.N. 470-1:1995

Especificacions de robes de protecció contra riscos de quedar atrapat per peces de màquines en moviment.

U.N.E.-E.N. 510:1994

Roba de protecció. Protecció contra la calor i les flames. Mètode d'assaig per a la propagació limitada de la flama.

U.N.E.-E.N. 532:1996