Embed Size (px)
Citation preview
La Revolució industrial
íNDEX...
1. Introducció / Conceptes / Temps2. Societat i economia a l'antic Règim3. Causes de la revolució Industrial4. Anglaterra com paradigma5. Expansió6. Transports7. Urbanisme8. Demografia
... pERÒ EL MÉS IMPORTANT9. Una nova Societat10. Noves Ideologies
1.- INTRODUCCIÓ - CONCEPTES
Concepte de Revolució Industrial.• Acceleració del creixement econòmic, que es
produeix des de mitjans del segle XVIII i que va acompanyada d’una gran transformació de l’organització de la producció i de l’estructura de la societat.
• Comença a Anglaterra i s’estén per altres països d’Europa i de la resta del món en un període relativament curt.
Revolució Industrial Industrialització
El concepte
Revolució Industrial
Industrialització
Cal distingir….
La Revolució Industrial
(1780-1860)
... que convertiren Gran Bretanya en el primer centre industrial i financer mundial a la vegada que s’incrementava la renda per càpita i la població.
La Revolució Industrial (1780-1860)
La Revolució Industrial (1780-1860)
• La màquina de vapor fins el 1850 va tenir un ús restringit a uns pocs sectors i grans fàbriques. MOLT MÉS IMPORTANT FOREN:– Els canvis en l’organització de la producció– Els canvis en les xarxes i sistemes de comercialització– El sistema financer i el crèdit a les empreses– La millora dels transports i les infraestructures
• Que mitjançant
... permeteren la formació del Mercat Nacional
• Productivitat• Qualitat productes Preu
El terme “Revolució Industrial”
• PAUL MANTOUX, escriu la tesi amb el títol La revolució industrial a Anglaterra en el segle XVIII
• ARNOLD TOYNBEE havia publicat el 1884 Lectures on the industrial revolution
• CAMERON rebutja el terme "revolució industrial" per equívoc. Prefereix: “Naixement de la indústria moderna".
Proto industrialització• A principis del XVII algunes regions d’Europa
havien desenvolupat considerablement la indústria rural. (Flandes, especialment) – Treballadors rurals, al marge dels gremis urbans.– Empresaris que proporcionen les matèries
primeres i venen la producció a mercats llunyans. – Els treballadors compren una part dels seus mitjans
de subsistència. – Producció de bens de consum, especialment
tèxtils.
Elements de la Industrialització1) Disminució del pes econòmic de l’agricultura2) Creixement important del sector terciari.3) Creixement destacat del sector secundari:
Mineria, manufactures i construcció.4) Ús extensiu de maquinària mecànica.5) Introducció de noves fonts d’energia:
Combustibles fòssils / Electricitat. 6) Ús generalitzat de matèries que
normalment no es troben a la natura: Acer, productes químics.
TRANSCICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME O ECONOMIA DE MERCAT
COLONIALISME IMPERIALISME
La discussió sobre si el creixement demogràfic és causa o conseqüència de la revolució industrial segueix oberta. Igualment discutit és el paper de les millores agrícoles.
1a Revolució industrial
2a Revolució industrial
3a ...
1a Revolució Industrial
2a Revolució Industrial
3a Revolució Industrial
Cronologia 1760 - 1830 1850 - 1914 1945 -
Matèries Primes Teixits i Metall Petroli + Química =
Fonts d’energia Carbó Petroli i electricitat Nuclear
2.- ANTIC RÈGIM
2. Societat i economia a l'antic Règim
MERCANTILISME FISIOCRÀCIA
• Economia de subsitència:Agricultura endarreridaSense avanços tècnics
Sense excedents
Sense possibilitat de comerç o comerç a petita escala
Crisis cícliques de subsistència
Què pot provocar una criside subsistència?
ANY DE MALES COLLITES
Quines conseqüències pot teniruna crisi de susbsistència?
FAM, DESNUTRICIÓ AUGMENT MORTALITAT
Estancament agrícola
AUTO CONSUM
Bàsicament de cerals
GREMIS
Domestic System
Domestic System
Manufactures
Manufactures
Manufactures
ELS MITJANS DE TRANSPORT A L’INTERIOR EREN MOLT RUDIMENTARISI LES VIES DE COMUNICACIÓ ESTAVEN EN MOLT MAL ESTAT
EL TRANSPORT TENIA UN COST MOLT ELEVAT
Durada del viatge:8 dies
Cost de producció +
Cost de transport +
Marge de benefici
Preu de venda
De l’antic règim a la revolució industrial
Treball manual Al treball mecànic
Producció individualitzada d’objectes A la producció en sèrie
Escàs consum energètic A elevat consum energètic
Treball aïllat Concentració de treballadors/es en un mateix local
Producció per subsistir Producció per vendre
Intercanvis local o comarcal Intercanvis nacional o internacional
Predomini població agrària Predomini població urbana
3.- CAUSES
• Endògenes: Aquelles que rauen en les activitats mateixes de la nova indústria.
• Exògenes: Els factors externs a la indústria mateixa que possibiliten o faciliten el seu desenvolupament.
Causes de la Revolució industrial
Causes Endógenes• Innovació: No només l’invent, sinó la seva aplicació
en sector el industrial.• Capitals disponibles:
– El s. XVIII va ser de creixement: Comerç colonial, i increment de la producció agrícola. (Capitalisme comercial)
– Capitals petits (familiars o individuals) però suficients.• Empresaris: Existència d’un grup social disposat a
arriscar-se invertint en les innovacions.• Marc legal individualista: common law (Anglaterra),
codi civil i de comerç (França).• Nou pensament econòmic: Liberalisme (Adam
Smith, David Ricardo, Thomas Malthus)
• Millores en el rendiment agrícola• Mà d’obra alliberada del camp• Creixement de la població i migració• Millores en els transports:
– Nous mercats per a l’agricultura i venda a distància.– Facilitat d’abastir les ciutats– Permeten la concentració industrial– Distribució econòmica de matèries primeres i carbó.– Transport barat de la població
Causes Exògenes
Esquema revolució industrialSEGLE XVIII-XIX. Porten al sistema capitalista industrial la societat de classes i a l’Estat liberal.
Per tal de parlar de revolució industrial cal que es donin aquestes condicions
Augment de la producció agrària (revolució agrícola)Augment de la producció agrària (revolució agrícola)
Mà d’obra abundant (revolució demogràfica) Mà d’obra abundant (revolució demogràfica)
Capital suficient (acumulació de capital segle XVII-XVIII. Burgesia comercial)
Capital suficient (acumulació de capital segle XVII-XVIII. Burgesia comercial)
Expansió del comerç (transport)Expansió del comerç (transport)Innovacions tècniques (màquina vapor)Innovacions tècniques (màquina vapor)
Mentalitat empresarial (burgesia)Mentalitat empresarial (burgesia)Marc polític favorable (desaparició règim senyorial)Marc polític favorable (desaparició règim senyorial)
4. ANGLATERRA
Concepte de Revolució Industrial
La Revolució Industrial
Model anglès 1750 1850
Canvis transformacions
Sistema Econòmicde l’Antic Règim
Sistema capitalistaindustrial
Estancamentde poblaciói de producció
Era pre-industrialEra pre-industrial
Augment de població i de producció
DemografiaAgricultura
TecnologiaTransport i Comerç
Sistema industrial
Canvis financers
Expansió industrial
Societat capitalista
Provoquen el pas
Abans de la revolució
Inversió en indústriaInversió en indústria
Estudiant el cas anglèsEstudiant el cas anglès
Canvis en l’estructura de la propietat de les terresCanvis en l’estructura de la propietat de les terres
Execedent de mà d’obraÉxode ruralEmigració
Execedent de mà d’obraÉxode ruralEmigració
observem
procés de privatitzacióprocés de privatització
NorfolkEstabulacióNorfolkEstabulació
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Consisteix en un Amb lesEnclosures (encerclaments)
Enclosures (encerclaments)Dóna la
possibilitat d’innovar Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
provoca Millor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment
Augment demogràficAugment demogràfic
En conseqüència
provoca
Acumulació de capitalAcumulació de capital
Augment dels beneficisAugment dels beneficis
En conseqüència
provoca
Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícola
provoca
També provoca
Anglaterra com paradigma
Anglaterra com paradigma
Transports Innovacions tecnològiques
SiderúrgiaTèxtil
Transports Innovacions tecnològiques
Canvis de “mentalitat” (“$”)
ENCLOSURES
XVI XIXXVIII
La revolució agrícola anglesa (I).
Canvis en l’estructura de la propietat: els cercaments (enclosures)
S’obliga a cercar, per llei, els antics openfields i comunals
Conseqüències
Major inversió dels grans propietaris
Augment delsbeneficis
Més demanda
Més inversió
Augment de laproductivitat
Els petits propietaris perden terres i comunals
Jornalers Fàbriques(ciutat)
Indústria a domicili
→ propietat privada
ENCLOSURES
La revolució agrícola anglesa (II).
Canvis en el sistema de conreu: rotació quadriennal (Norfolk)
Fi del guaret
Augment de la producciói la productivitat
Més menjar
Augment de la població
Més menjarper al ramat
Més ramat
Més fem
produccióproductivitatAugment de la producciói la productivitat
Diferències?
4
Quines avantatges té els sistema Norfolk?
S’obté més volum de producció anualS’obté més aliments pels ramats
Es millora la dieta humana (carns, llets)
3.3.- La revolució agrícola anglesa (III).
Aportacions de la revolució agrícola a la R.I.
Aliments
Mà d’obra barata Mercat
Capitals→ inversió
La Revolució Agrícola
• de la productivitat agrícola i la producció d’aliments. CAUSES:– Canvis en els sistemes de conreu: rotació quadriennal o sistema
Norfolk que combina cereals amb naps o trèvols (ferratge). CONSEQÜÈNCIES:
• cabana ramadera• Adobs naturals pels camps
– Nova Estructura de la propietat: enclosures o tancaments. – Noves tècniques agrícoles: arada triangular i sembradora de
Jethro Tull, conreu continu en solcs
Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII
Sistema de conreu NorfolkEstabulació dels ramatsSistema de conreu NorfolkEstabulació dels ramats
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
L’Augment de la producció agrícolaL’Augment de la producció agrícolaVa provocar
Nous útils i einesNous útils i eines
Arada de RotherhamSembradora mecànicaSegadora mecànica
Arada de RotherhamSembradora mecànicaSegadora mecànica
Canvis en la propietatCanvis en la propietat
Venta de bens comunalsDesvinculacióVenta de bens comunalsDesvinculació
per consumir productes industrialsper invertir en la indústriaper consumir productes industrialsper invertir en la indústria
Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII
Execedent de mà d’obraÉxode rural: Emigració a la ciutat.Execedent de mà d’obraÉxode rural: Emigració a la ciutat.
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus
provocaMillor dieta, més alimentMillor dieta, més aliment
Augment demogràficAugment demogràfic
En conseqüència
provoca
Acumulació de dinersAcumulació de diners
Augment dels beneficis dels agricultorsAugment dels beneficis dels agricultors
En conseqüència
Augment de producció agrícolaAugment de producció agrícolaprovoca
També provoca
Nous útils i einesNous útils i eines
Que es poden usar
Propietat individualitzadaPropietat individualitzada
Arada a vapor
Sembradores mecàniques
Segadores mecàniques
Trilladora mecànica
Trilladora a vapor. Gravat de W.M. Thayen
Les transformacions a la manufactura.
Pèrdua de poder dels gremisCauses Competència del domestic system
Competència de les manufactures
Aportacions del domestic system a la R.I.
Proletarització dels camperols
Augment demogràfic
Noves relacions socialsde producció capitalistes
Noves tècniquesde gestió
Capitals
Destrucció delsgremis
Nova organització dela producció
Aportacions de lesmanufactures a la R.I.
Canvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIIICanvis en l’agricultura anglesa durant el segle XVIII
Nous sistemes de conreusNous sistemes de conreus Nous útils i einesNous útils i einesPropietat individualitzadaPropietat individualitzada
Jethro Tull Conreu continuat en solcs
Roterham Arada triangular de ferro
Màquines trilladores (1780)
Conseqüències:
Incorporació de nous productes (patata, blat de moro…)
Es passa d’una agricultura d’autosuficiència a una agricultura de mercat
Augment de les diferències socials en el camp COMPETÈNCIA
Pèrdua drets comunals
1845 - 1852
INDUSTRIA
ENERGIA
Inicialment s’utilitzava l’energia hidràulica Inconvenients: - Orografia: Necessitat d’altura.- Necessitat d’embassaments i preses. - Escassetat d’aigua. -Gelades hivern. - Dificultat transport producte al centres de consum
Posteriorment el vapor. (carbó)
- Causes: Les fabriques havien d’estar a prop dels rius, problemes transport i dependència del cabal del riu. Invent màquina vapor.-Conseqüències: La indústria es trasllada a les ciutats, més producció i treball continu les 24 hores
Molino hidráulico de 1770
Les màquines i matèries primeres.La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist
i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de laMàquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)
Newcomen Watt
Máquina atmosféricas de Newcomen y de Watt
Innovacions tecnològiques + Primera matèria barata
Productivitat
Costos de producció
P.V.P
Demanda = EL MERCAT CREIX
Producció per dia
U.treball( treballadors)=
Necessitat Política econòmica del lliurecanvi
Renda per Càpita = riquesa del país
Especialització
Cotó i Ferro
• Els dos principals sectors industrials que lideraren les transformacions tecnològiques associades a la industrialització foren la indústria tèxtil i la siderúrgia.
• La indústria tèxtil formava part de la indústria de bens de consum o lleugera.
• La indústria siderúrgica formava part de la indústria de bens d’inversió o pesada.
Regions industrials
a Anglaterra
La indústria tèxtil
Cotó• La indústria tèxtil
– Es desenvolupa per la substitució de la llana (fibra tradicional) pel cotó, matèria primera dels teixits d’indianes.
– Mat. Prima Barata i fora del control dels GREMIS. Al ser més barata es podia vendre a més gent.
– Implicava molta mà d’obra, per tant tingué gran incidència en la economia nacional
– El cotó provoca una autèntica revolució en les tècniques de producció, mitjançant la invenció de nous aparells i màquines:
– 1733 Llançadora volant de Kay– 1767 Spinning Jenny de Hargreaves– 1768 Water Frame d’Arkwright– 1779 Mule Jenny de Crompton– 1785 Teler mecànic de Cartwright
Cotó
• La indústria tèxtil – Paral·lelament a les innovacions tecnològiques
també es produeix una revolució en l’organització del treball vinculada a la fàbrica i el taller amb:
• productivitat• costos
– El qual permet...• demanda de tèxtils fàcils de rentar i resistents (roba
de cotó)
4. Sectors pioners industrials4. Sectors pioners industrials
4.1.- La indústria tèxtil (de la llana i el cotó)4.1.- La indústria tèxtil (de la llana i el cotó)
La indústria cotoneraLa indústria cotonera Ser un sector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata a causa de l’esclavismeSer un sector no reglamentat pels gremisMatèria primera (cotó) barata a causa de l’esclavisme
Es beneficia de
Fàcil innovació tecnològicaFàcil innovació tecnològicaLlançadora volant, J. Kay, 1733Spinning Jenny, teler mecànic...Llançadora volant, J. Kay, 1733Spinning Jenny, teler mecànic...
Les màquines i matèries primeres:el cotó (I).
El sector del cotó (tèxtil) és el primer en aplicar les innovacions: motor del canvi
CAUSES
Prohibició d’importar teixits d’Àsia (Índia)
Erosió de les reglamentacions gremials
Existència de grans latifundis cotonersa EUA amb mà d’obra esclava
Cotó baratd’Índia i EUA
(colònies)
Innovacions tècniques (màquines)
LES MÀQUINES
Llençadora volant (teixit)
Spinning jenny, mule jenny i waterframe (filat)
Teler mecànic (teixit)
Les màquines i matèries primeres:el cotó (II).
CONSEQÜÈNCIES
Reducció de costos
Fort augment de laproductivitat (i producció)
Baixada de preus
Producte de qualitat
Ningú pot competir ambels teixits de cotó britànics
LLANÇADORA VOLANT MÉS VELOCITAT
Filadora tradicional
Spinning jenny MOLTS FUSOS A LA VEGADA
Màquines de filar (Jenny) de Hargreaves
Màquina de filar (waterframe) de Arkwright
Filadora mecánica (mule) de Samuel Crompton
vAPOR
Filadores
Filadora
Telar para realizar dibujos, gracias a un sistema de cartones perforados, de J.-M. Jacquard, 1790
Desmotadora de algodón de Eli Whitney, 1793
Teleres, 1843
Taller central de la fábrica Rime et Renard, Versalles
tornar
Disfuncions de la producció
tornar
Mineria i siderúrgia
Ferro• La indústria siderúrgica
– És l’altre pilar de la industrialització per la necessitat de construir les màquines de la indústria lleugera, edificis i altres instal·lacions industrials.
– Estimula la mineria de carbó, que és el combustible utilitzat en la fosa del ferro.
– Principals innovacions tecnològiques: – 1732 Darby: ús del carbó de coc (sense sulfurs) en un alt forn.– 1783 Cort: pudelació i laminació (elimina escòries)– 1856 Bessemer: convertidor Bessemer de ferro fos en acer.
– El Desenvolupament de la indústria pesada afavoreix l’aparició de nous mitjans de transport.
Interior d’una mina
Mina de carbó anglesa amb bomba de vapor
Miner anglès de Yorkshire, 1814
Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783
Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713
Carbó i ferroCarbó i ferro
ferroferro Per fondre’l es necessitaCarbó vegetalCarbó vegetal És escàs i poc energèticÉs escàs i poc energètic
Cal una millor font d’energia
Innovació tecnològica completada amb
El ferrocarril serà un estímulEl ferrocarril serà un estímul
4.2.- La indústria siderúrgica4.2.- La indústria siderúrgica
En la primera fase de la revolució industrial va tenir menys rellevància que el tèxtil.
Demanda de ferro augmentà la seva producció.
La indústria del ferro va estar molt vinculada amb la mineria del carbó. Aquest mineral (hulla, coc) substituí la fusta com a combustible.
La industria del ferro necessitava una major força calòrica per fondre el ferro. L’aparició del carbó mineral suposà un canvi decisiu i va acabar per imposar-se.
Ràpidament s’aplicaren innovacions tècniques:*Abraham Derby aplica el carbó de coc (procedent de la hulla).*Sistema del pudelatje que permet la fabricació del ferro de bona
qualitat.*Convertidor de Bessemer que permet la transformació de ferro en
acer.
Un factor clau de dinamització del sector va ser el ferrocarril.
El sector siderúrgic
Fundició de Coalbrookdale, fundada per Abrahm Darby
El puente de Coalbrookdale
El puente de Coalbrookdale
Fundició de Le Creusot, óli de F. Bonhomme
Fundición en Ougrée, Bélgica (Constantin Meunier)
Fábrica de acero Krupp en Essen, Alemania, 1873
Fundición alemana (Adolf Menzel)
Fundición de Konigshütte, Alta Silesia, c. 1841
zona industrial francesa , 1845
Les màquines i matèries primeres.La invenció de màquines és, alhora, conseqüència de tot el que hem vist
i causa de la R.I.: potencia i accelera els canvis que havien començat.
CARACTERÍSTIQUES de màquines i fàbriques
Més inversió
Més mà d’obra
Producció concentrada i abundant
Major productivitat
Augment dels beneficis
Ús de noves formes d’energia (carbó)
Variades i noves formes d’aplicació
Matèries primeres:cotó, ferro,...
Transport: ferrocarril,...
L’exemple de laMàquina de vapor
de Boulton i Watt (1769)
Les màquines i matèries primeres:el ferro (I).
CAUSES delcreixement
Augment de la demanda de ferro (màquines, ferrocarril)
Innovacions tecnològiques
Ús del carbó de coc (forn Darby)
Mètode de pudelació i laminació de Cort
Convertidor Bessemer (1856)
CONSEQÜÈNCIES
Fort augment de la productivitat (i producció)
Major qualitat
Millors màquines i mitjans de transport
Necessitat de grans capitals Societats Anònimes o per accions
3.7.- Les màquines i matèries primeres:el ferro (II).
Producció de ferro
Convertidor Bessemer (Acer)
La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir La producció siderúrgica es disparà, fins al punt d’esdevenir un indicador clau del nivell de desenvolupament industrial un indicador clau del nivell de desenvolupament industrial d’un territori.d’un territori.
El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al El ferro servia per a la fabricació de maquinària, per al transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per transport, per a la construcció… En definitiva, era bàsic. Per això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat això calia aconseguir ferro econòmic i de gran qualitat (acer).(acer).
5. EXPANSIÓ
La difusió de la indústria per Europa• El primer estat en iniciar el procés d’industrialització fou la Gran
Bretanya a finals de segle XVIII gràcies als seus recursos naturals propis: llana, carbó,... I els provinents de les colònies: cotó. I la seva xarxa de canals i vies fluvials.
• A primers de segle XIX el seguiren altres estats europeus com França i Bèlgica que tenien carbó, ferro i llana, i una important xarxa fluvial i de canals que aprofitaren tant pel transport com per generar energia hidràulica.
• Vers 1850 l’abundància de ferro i carbó va permetre Alemanya iniciar una industrialització molt ràpida basada especialment en la indústria pesada i el ferrocarril per integrar econòmicament la Alemanya unificada.
• El sud d’Europa va tenir un desenvolupament industrial més lent concentrat en unes poques àrees industrials: Catalunya, País Basc (Espanya), Piemont i Llombardia (Itàlia)
• Fora d’Europa només els EUA i el Japó seguiren l’exemple europeu.
1.1. FrançaFrança: fou un procés lent degut als esdeveniments històrics del moment (revolució francesa i el bloqueig continental de Napoleó, que frenà l’entrada de els influències angleses. Només en el II imperi (1852-1870) es començaran a construir vies de ferrocarril i apareixeran gran entitats financeres.
2. Bèlgica2. Bèlgica: L'abundància de matèries primeres i van col·locar aquest país al cap de la industrialització continental. Al 1848 Bèlgica tenia completa la xarxa ferroviària i un sistema bancari sòlid.
DIFUSSIÓDIFUSSIÓ
3. Alemanya3. Alemanya: Té un paper molt important l’Estat. El primer pas cap a la unificació vindrà via econòmica amb la creació del zollverein (1834) que facilita l'intercanvi entre els Estats alemanys, ergo, es potencià la construcció del ferrocarril. Destaquen 3 regions industrials: Renania, Silesia i el Rhur.
DIFUSSIÓDIFUSSIÓ
4. Espanya4. Espanya: Major incidència a Catalunya en la indústria tèxtil del cotó.La primera línia de ferrocarril fou la línia Barcelona-Mataró que s’inaugurà oficialment el 1848. El segon ferrocarril que es construí a Espanya fou la línia Madrid-Aranjuez.
La difusió de la indústria (I).
Polítiques econòmiquesLliurecanvisme a Gran Bretanya: són els més competitius.
Proteccionisme de la resta de països: per a evitar lacompetència britànica i potenciar la seua indústria.
Diferents velocitats d’industrialització
Més ràpida Lenta i limitada
Bèlgica
França Alemanya
Zones d’EUA
Nord: Suècia iDinamarca
Mediterrani:Piemont i Catalunya
Àustria: Bohè-mia i Moràvia
Est: zones deRússia
La difusió de la indústria (II).
El creixement del comerç.
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèriesprimeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèriesprimeres
Capitals
6. TRANSPORTS
El creixement del comerç.
Comerç triangular (colonial)
Anglaterra
ÀfricaAmèrica (EUA)
Manufactures
Esclaus (i manuf.)
Matèriesprimeres
(cotó)
Aportacions a la R.I.
Mercats
Matèriesprimeres
Capitals
la revolució dels transportsla revolució dels transports
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Les Innovacions tecnològiques a la indústria (màquines), la mecanització,
Va permetre produirgran quantitat de productes
Però tots aquests canvis haguessin estat un fracàs si no hagués estat possible transportar els productes
més ràpid i a un cost més barat.
Les transformacions en els transportsvan ser fonamentals en el procés de la revolució industrial
El creixement demogràfic i els canvis a l’agricultura Van permetre disposarde molta demanda o molts
compradors potencials
Exportacions britàniques de cotó.
Les millores en el transport.• Transport terrestre: millores en el paviment → reducció en
els temps de desplaçament.• Transport marítim molt important, però depèn del vent.• Construcció de canals fluvials: requereixen molta mà d’obra,
invents i capitals (S.A.) i proporcionen beneficis (capitals) i transport ràpid.
MacAdam
Canals
Isambart Kingdom Brunel
La Revolució dels Transports
• El Ferrocarril i la Revolució dels transports:– El 1829 Stephenson inventa la locomotora. – El 1830 s’obre la primera línia de Ferrocarril
Liverpool-Manchester vinculat a la indústria cotonera.
– El ferrocarril impulsa la mineria del carbó i el ferro, i la indústria siderúrgica.
– Paral·lelament el ferrocarril necessita grans inversions de capital que financen bancs d’inversió o companyies per accions.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La revolució dels transports La revolució dels transports
L’expansió del ferrocarril
Importància del ferrocarril:
-Va multiplicar la capacitat i rapidesa dels transports,
- va reduir el cost de transport interior de productes
-Va obrir nous mercats pels productes tèxtils
-Va donar la darrera empenta per el desenvolupament de la indústria siderúrgica i
minera (alta demanda de ferro i carbó en el ferrocarril)
1829, Stephenson,locomotora a vapor
Quina van ser les conseqüències de laconstrucció del ferrocarril?
Tot I que ja existien altres prototipus
AutomatitzacióAbaratimentAutomatitzacióAbaratiment
CanalsCarreteresFerrocarrils
CanalsCarreteresFerrocarrils
A Anglaterra es desenvolupa un important comerç
A Anglaterra es desenvolupa un important comerç
Tèxtil, 1789Ferrocarril, 1829Vaixells
Tèxtil, 1789Ferrocarril, 1829Vaixells
Estímul per la indústriaEstímul per la indústria
-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733)-Màquina de vapor
-Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733)-Màquina de vapor
Matèries primeres per productes industrials
Matèries primeres per productes industrials
3. De l`expansió del comerç al sistema fabril3. De l`expansió del comerç al sistema fabril
observem
Comerç colonialComerç colonial Es basa en
Comerç interiorComerç interior A causa de Més població, més
demandaMillora de les comunicacions
Més població, més demandaMillora de les comunicacions
Crea un
Es manifesta amb
Innovacions tecnològiquesInnovacions tecnològiques
S’aplica a
Dóna lloc al Sistema fabril
El ferrocarril.Stephenson aplica la força del vapor a la
locomotora: Rocket, 1829.
AVANTATGES
Rapidesa
Seguretat
Menor cost
↑ demanda de carbó, ferro i acer (siderúrgia)
↑ inversió de capitals (societats per accions)
Creixement molt ràpid
La Revolució dels Transports– El desenvolupament de la indústria siderúrgica i l’energia del
vapor també va permetre millorar el transport marítim i fluvial primer amb vaixells moguts per vapor i posteriorment amb vaixells de casc d’acer.
– Els nous transports suposaren un augment de la velocitat de circulació de les mercaderies
Hostal de carruatges a Gran Bretaña
Demostració de Richard Trevithick a Euston Square, Londres, 1809
Locomotores del concurs Manchester-Liverpool, 1829
Locomotora The Rocket, Stephenson, 1829, Liverpool-Manchester
Els primers trens europeus
Estació de tren de Londres, 1º ½ s. XIX
Inauguració tren Munich-Augsburgo, 1839
Bifurcació de Shoreham en la línia Londres-Brighton, H.G. Hine, 1840
Ferrocarril Paris-Rouen , 3 maig 1843
Ferrocarril Versalles-Paris, Litografia de Dembour
Ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848
Locomotora Crampton del ferrocarril d’Estrasburg, litografia de G. Paulun, 1852
Inauguració del ferrocarril Madrid-Alacant, 1858
Inauguració del ferrocarril Tokio-Yokohama
Metro de Nueva York
L'evolució de la flota britànica.
Clipper
Robert Fulton
• Navegació fiable, ràpida i regular• Navegació fluvial (contra corrent)• Augment del potencial militar de la marina
Muelle de Wapping, Gran Bretana. Grabado de William Daniel, 1803
Siluetas de algunos de los primeros barcos de vapor
Barco de vapor Elise llegando a Paris desde Londres, 1816
Barcos de vapor para el transporte del algodón con destino a Nueva Orleans
Paquebote (barco de correo y pasajeros) a vapor
Paquebote Victoria, 1865
7. URBANISME
La societat urbana• Del camp a la ciutat
– La revolució agrícola va suposar l’expulsió dels camperols sense recursos cap a les ciutats on es converteixen en proletaris.
– La família extensa camperola es converteix en família nuclear a la ciutat, més adaptada als habitatges i els ritmes de treball industrials
– Entre 1750 i 1850 la població urbana augmenta fins a proporcions desconegudes.
– La ciutat industrial de segle XIX es caracteritza per la barreja entre zones residencials i zones industrials. L’obrer viu prop de la feina.
– La majoria de barris es caracteritzen per l’interclassisme social. No hi ha segregació horitzontal de l’espai (barris separats per classes socials, només el centre urbà és clarament burgès). La segregació social de l’espai és vertical.
La societat urbana• Del camp a la ciutat
– A finals de segle XIX s’iniciarà la tendència a la segregació social de l’espai amb barris obrers i barris burgesos.
– Durant la segona meitat de segle XIX s’introdueixen millores urbanes: aigua, llum de gas, clavegueram, voreres, empedrat de llambordes en els carrers, tramvia, tren (metro), ...
– Les formes d’organització familiar i laboral de la societat industrial generen noves formes de lleure:
• Ball• Teatre• Cafès musicals (cabarets)• Cinema (primers de segle XX)• Esport (finals de segle XIX): futbol, ciclisme,...
6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (I).
Urbanització: fort creixement deles ciutats
El problema de la segregació social:barris burgesos i barris proletaris.
1854
1854
8. DEMOGRAFIA
DEMOGRAFIA•Moviment vegetatiu: alta natalitat, disminució progressiva mortalitat catastròfica, més tard disminució mortalitat ordinària, augment nupcialitat,augment esperança de vida)
•Moviments migratoris: del camp als nuclis industrials i a altres continents
•Desenvolupament població urbana:creixement ciutats– Causes: producció d’aliments, medicina, higiene.– Conseqüències: augment mà d’obra, augment consum.
La revolució demogràfica (I).Es produeix a Gran Bretanya a partir de 1750.
CAUSES
Augment dels aliments
Millor alimentació
↓ malaltiesi epidèmies
↓ mortalitat
↑ població
Millores en medecina i higiene
3.5.- La revolució demogràfica (II).
CARACTERÍSTIQUES
↑ natalitat
↓ mortalitat
↑ esperança de vida
↑ fort de la població
APORTACIONS A LA R.I.
Mà d’obra Mercat
1.000
Ati
la
Exp
ansi
ón d
el I
slam
Las
cru
zada
s
Mar
co P
olo
Des
cubr
imie
nto
de A
mér
ica
-500 750
Gue
rras
Pún
icas
Ale
jand
ro M
agno
1.250 1.5001.0005002500-250
Impe
rio
Rom
ano
200400600
1.750
Rev
oluc
ión
Indu
stri
al
800
2.0002.000
3.0003.000
4.000
5.000
6.000
4.000
5.000
6.000
2.000
Beatles
La Revolució Demogràfica
7. Demografia
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Quadre de síntesi: condicions pel triomf de la revolució industrialQuadre de síntesi: condicions pel triomf de la revolució industrial
Revolució tecnològica: Mecanització de la indústria, creixent oferta de productes industrials, producció fabril
Revolució demogràfica: creixent població
Revolució agrària: creixent producció i beneficis agraris
Revolució dels transports: ferrocarril més ràpid i barat
Revolució financera: Societats Anònimes i Bancs d’inversió.
Revolució ideològica: Liberalisme
Què vaser la
revolucióindustrial?
Conjunt de canvis tecnològics, econòmics, demogràfics, culturals, ... interelacionats que van donarlloc
a una transformació profunda de l’economia i la societat.
Qui vaprotagonitzar
la revolucióindustrial?
Una classe social dinàmica, oberta, progressista,... Què va esdevenir hegemònica
La burgesia.
CONSEQÜÈNCIES DE LA R.I.Divisió social entre burgesia i proletariat Lluita de classes
Divisió del món en dos blocsPaïsos desenvolupats
Països subdesenvolupats
Les diferències no paren de créixer.
El sector secundari supera en importància al sector primari
Competència entre els països industrialitzats per fer-se amb colònies (matèries primeres i mercats reservats) Iª Guerra Mundial
Fort creixement de la població mundial
Disminució de la població rural (èxode rural) Urbanització
Desenvolupament del comerç, transport i comunicacions Mercat mundial
Fort creixement econòmic als països industrials, però a costa del proletariat d’aquests països i dels països subdesenvolupats
La burgesia coma gran beneficiada
6.- CAP A UNA SOCIETAT URBANA I INDUSTRIAL (II).
Millores lentes: vacunes, clavegueram, llum, aigua corrent,...
Canvis en la forma de vida
De la família extensa a la família nuclear
De la forma de vida rural a la forma de vida urbana
Permanènciesde l’Antic Règim
Població agrària important (excepte Anglaterra)
Fort pes de la vella noblesa i l’església.
A l’Europa oriental i l’Europa mediterrània el pes de la indústria és escàs: són agrícoles i dominades pels grans propietaris.
9.- SOCIETAT
Capitalisme i societat de classesCapitalisme i societat de classes
Burgesia i proletariatBurgesia i proletariat
Societat de classesSocietat de classes
CapitalismeCapitalisme Iniciativa lliureRecerca del màxim beneficiLliure competència
Propietat privada dels mitjans de produccióPropietat privada dels mitjans de produccióBurgesia
Proletariat Força de treballForça de treball
Però...Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció)Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció)
Sistema que basa la seva existència en les desigualtats socials
Sistema que basa la seva existència en les desigualtats socials
El domini de la burgesia.• És la nova classe dominant: economia, societat, política i cultura estan
controlades per ella.· Té el poder econòmic.• Controla la política: pressions, sufragi
censatari, finançament de partits,suborns i comissions,...
• Implanta els seus valors: propietat privada, treball, estalvi, triomf individual,...
• Té accés a l’ensenyament i les elits culturals i científiques.• Nou model familiar: família nuclear i casa familiar.• Formes d’oci: òpera, teatre, salons, festes privades,...• La classe mitjana que comença a nàixer tendeix a imitar l’estil de
vida burgés.
La condició obrera.
• Els obrers o proletaris com a grup desfavorit i explotat.• Pèssimes condicions de treball: salaris molt baixos, jornades
molt llargues, càstigs, cap seguretat,...• Situació més greu en el cas de les dones i els nens/es• Ínfimes condicions de vida: habitatges menuts i insalubres,
mala alimentació, escassa higiene, nul·la sanitat,...• Baixa esperança de vida.
La Societat de classes• Els obrers
Obrer (terme que incideix en el caràcter manual, qualificat o d’ofici del treballador) versus proletari (terme que fa referència als assalariats que l’únic que poden vendre és el seu treball: jornalers, peons,...)
Condicions de treball:• Baixos salaris• Mala condició higiènica de
fàbriques i tallers• Dura disciplina laboral:
multes, sancions, acomiadaments.
• Jornades de treball molt llargues: 12, 14, 16 hores
• Malalties laborals cròniques• Treball de la majoria dels
membres de la família: dona i fills o filles per cobrir el pressupost familiar.
• Manca de legislació laboral.
Condicions de vida:• Males condicions barris populars
sense aigua corrent, clavegueram, voreres i empedrat dels carrers.
• Habitatges en males condicions: sense aigua corrent, sense clavegueram, mal ventilats, sense llum natural, on són habituals l’amuntegament i la promiscuïtat.
• Epidèmies freqüents de còlera, febre groga, verola,...
• Manca de serveis mèdics i assistencials públics.
• Baixa Esperança de vida• Altes taxes d’analfabetisme,
especialment entre les dones.
10.- IDEOLOGIA
2. Societat i economia a l'antic Règim
MERCANTILISME FISIOCRÀCIA
Pensament econòmic
La importància del Capital: societats i bancs.
• La indústria tèxtil necessitava invertir relativament poc capital i proporcionava alts beneficis (30-40%)
• La mineria, la siderúrgia i el ferrocarril necessitava grans inversions mitjançant:– Societat anònimes (SA) que emeten accions i cotitzen en borsa.– Financiació externa mitjançant l’emissió d’obligacions o crèdits bancaris
(rol que assumiran els bancs d’inversió).• Els bancs adquireixen noves funcions:
– Préstecs– Inversió en borsa– Accionistes d’empreses– Emissió de paper moneda– Transaccions comercials: lletres de canvi, xecs, pagarés,...
Les noves relacions socials de producció capitalistes.
La separació de capital (burgesia) i treball (proletariat) com a base del nou sistema capitalista.
Despossessió del camperolat amb els cercaments o enclosure acts.
Possibles sortides
Jornalers al camp
Indústria a domicili
Emigració a la ciutat → fàbriques
Els nous proletaris venen la seva força de treball a canvid’un salari (capitalisme)
La importància del capital:societats i bancs.
Les noves indústries (mineria, siderúrgia, ferrocarril) necessiten inversions (capital)
SOCIETATSANÒNIMES
BANCA
L’aconsegueixen amb
ACCIONS
BORSA
Divideixenel capital en
Que venen icompren en
És fonamental per finançar a les empreses
Controla a les empresesBancs de dipòsit(estalvis i préstecs)
Bancs d’inversió(compra d’accions)
a través de
Paper dels bancs
Finançar(préstecs)
Facilitartransaccions
Facilitarintercanvis
Canvi cultural
• Aplicació sistemàtica de la racionalitat científico-tècnica (raó instumental) a l’activitat econòmica i a l’administració de l’Estat.
• Consideració de l’activitat econòmica (productiva i de consum) com a separada de la moralitat o la religió.
• Valoració de la vida quotidiana i del treball com a model de plenitud humana.
Economia liberal (1)• Restringir la intervenció estatal en els
problemes econòmics. L'Estat s’ocupa de l'ordre públic. «Estat policia».– Eliminar les reglamentacions. – Limitar els impostos. – Combatre els monopolis. – Establir mesures tendents al lliure comerç.– Defensa de la propietat privada
• Lliure contractació. Creença en les “lleis naturals” del mercat (l'oferta i la demanda). Idees de Ricardo sobre el salari.
• Assegurar la lliure empresa i la lliure competència. Respectar l'harmonia natural entre l'interès individual i l'interès col·lectiu (mà invisible).
• Societat de consumidors lliures
Economia liberal (2)
El liberalisme econòmic.ADAM SMITH Escriu La Riquesa de les Nacions (1776)
Societat formada per individus, no per estaments ni classes.
L’egoisme individual com a motor de l’economia
La suma dels egoismes individuals equilibra el mercat (oferta idemanda s’autoregulen en el preu) i suposa el bé comú (mà invisible)
Els estats no han d’intervindre en l’economia
DAVID RICARDO Llei de bronze dels salaris: al treballador seli paga el mínim necessari per a subsistir
ROBERT MALTHUS La població creix més ràpid que els recursos i tots dos es regulen entre ells
Reduir la natalitat
Augmentar lamortalitat
opcions
El funcionament del capitalisme industrial.
BURGÉS
PROLETARI
Posseeix els mitjans de producció (capital)
Posseeix la força de treball (treball)
Força de treball
Salari
Separació definitiva i enfrontament entre capital i treball.
El salari sempre és inferior al valor del treball del proletari
Plusvàlua: diferència entreel valor del treball i el salari
Benefici
Lluita de classes
Fàbriques i màquines substitueixen a tallers i ferramentes
Autoregulació dels mercats (llei de l’oferta i la demanda)
Crisis de sobreproducció (stocks) Sols sobreviuen els més forts
↑ oferta → ↓ preus
↓ oferta → ↑ preus
↑ demanda → ↑ preus
↓ demanda → ↓ preus
TREBALL PAGATAL TREBALLADOR
TREBALL NO PAGAT
→ PLUSVÀLUA
VALOR TOTAL DEL PRODUCTE
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La Llei de l’oferta i la demandaLa Llei de l’oferta i la demanda
L’objectiu de l’individu és aconseguir el màxim benefici, els empressarises guien per aquest principi al prendre les seves decissions econòmiques
Poca oferta imolta demanda
Els preus pugen, l’expectativa de
beneficis augmenta
Els empresarisaugmentenla producció
Molta oferta ipoca demanda
Els preus baixen, l’expectativa de
beneficis disminueix
Els empresarisredueixen
la producció
L’economia s’autoregula per la Llei de l’oferta i la demanda.
El capitalisme industrial
• Característiques:– Propietat privada dels mitjans de producció– Sistema Fabril– Innovació tecnològica: mecanització.– Societat de Classes: burgesos (propietaris capitalistes) i
proletaris (assalariats)– Llibertat d’empresa o industria– Lliure mercat: llei de l’oferta i la demanda– Crisis econòmiques cícliques de sobreproducció o
subconsum
El liberalisme econòmic
• Principals idees (cont...):– En el mercat els diversos interessos individuals
s’equilibren gràcies al mecanisme dels preus. Les variacions en el preu fan que l’oferta s’adapti automàticament a la demanda.
– La mà invisible que governa el mercat és perfecta no necessita cap pertorbació. L’estat no ha d’intervenir en l’economia i ha d’eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis que frenen el lliurecanvisme.
El liberalisme econòmic
• Principals idees (cont...):– Lliurecanvisme i divisió internacional del treball: cada país s’ha
d’especialitzar en allò que produeixi millor.– L’exemple de les agulles: mostra la necessitat de la divisió del treball.
Smith defensa la llibertat d’indústria i la prohibició dels gremis.• Crítiques:
– No hi ha competència perfecta!!!– L’equilibri entre oferta i demanda mitjançant el mecanisme dels preus
no és automàtic.– El lliurecanvisme britànic es basa en la seva superioritat industrial
després de ser proteccionistes.– No té en compte els desequilibris socials. La intervenció de l’estat pot
corregir-los.
2ª REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La Segona Revolució Industrial1) Cronologia i Comparació amb la 1ª R.I.2) Canvis en el lideratge econòmic internacional3) Les innovacions tecnològiques
1) Nous materials
2) Noves formes d'energia
3) Noves fonts d'energia
4) Els transports
5) Els invents...
4) Canvis en la empresa1) La tendència a la concentració del capital
2) El capitalisme financer
3) La organització científica del treball
4) Els canvis en el control de la empresa
5) La integració de la investigació científica en el procés productiu
La Segona Revolució Industrial5) Els moviments socials
1)Mutualisme2)Sindicalisme3)Socialisme
1) S. Utòpic2) S. Científic / Marxisme
4)Anarquisme5)Sufragisme
Fases de la Segona Revolució Industrial
• 1870-1940: Desenvolupament (Estats Units i Europa Nord-occidental)
• 1940-1973: Difusió generalitzada i aprofitament del potencial de les noves tecnologies i els canvis organitzatius
Comparació amb la primera revolució industrial
• Primera revolució industrial– Energia:
• Carbó mineral (màquina de vapor)
– Noves formes de produir materials coneguts
• Hierro
– Sectors líders:• Textil• Hierro• Ferrocarril
• Segona revolució industrial– Energia :
• Electricitat (motor elèctric)• Petróleo (motor de explosió)
– Noves formes de produir materials coneguts
• Productes químics• Acer
– Nous materials• Productes químics
– Sectors líders :• Química • Acer• Automòbil
PRIMERA REVOLUCIÓNINDUSTRIAL
SEGUNDA REVOLUCIÓNINDUSTRIAL
CRONOLOGÍA 1760-1830 1870-1914
FUENTES DE ENERGÍA CARACTERÍSTICAS Carbón, Vapor de agua Petróleo, Electricidad
MOTOR QUE SE DESARROLLA Máquina de vapor Motor de explosión o combustión interna.
INDUSTRIAS Textil, siderurgia Siderurgia, química,
MEDIOS DE TRANSPORTES Ferrocarril, barco de vapor.
Tranvía, metro, automóvil, aeroplano
PAÍSES QUE DESTACAN Inglaterra, Francia, Bélgica
Inglaterra, Alemania, EEUU, Japón
Visió de conjunt
Canvis en el lideratge econòmic internacional
• Oportunitat per als països endarrerits• Avantatge per als països amb els recursos
naturals que precisaven les noves tecnologies– Inicialment països nòrdics
• Importància dels països amb major inversió en I+D– Alemanya, EEUU...
Les innovacions tecnològiques
A. Nous materials: l’acer
B. Nous materials: els productes químics
C. Noves formes d'energia: l’electricitat
D. Noves fonts d'energia: el petroli
E. Els transports
F. Els invents...
Nous materials: l’acer
• Característiques: Combinació de resistència i elasticitat• Nous sistemes de producció:
• Bessemer (des de 1856)• Martin-Siemens (des de 1860)• Gilchrist-Thomas (des de 1870)
• Efectes econòmics del canvi tècnic:• Sobre la producció: es multiplica per 80 entre 1861 i 1913• Sobre el preu: es redueix un 90% entre 1860 i 1900• Sobre el producte: cada vegada la qualitat és més
homogènia• Sobre les indústries: impulsa la construcció i la fabricació de
maquinària (naval i automobilística).
Nous materials: l’acer
Els gratacels
Nous materials: l’acer
Nous materials: els productes químics
• Noves formes d’obtenció de materials fonamentals,
• com la sosa (hidròxid de sodi, NaOH),
• I l’àcid sulfúric (H2SO4),
– que abarateixen i augmenten la seva oferta
• Noves branques (química orgànica; i dins d’aquesta la petroquímica...) que proporcionen nous productes
• (plàstics, colorants, explosius, fàrmacs, fibres sintètiques...)
– en els que es basaran noves indústries en expansió
Noves formes d'energia: l’electricitat• Problemes de la màquina de vapor• Els avantatges de la electricitat
– Divisibilitat– Fàcil conversió en calor, llum (bombeta, 1879) i moviment (motor
elèctric)– Fàcil transmissió i transport (des del descobriment de la corrent alterna i
la construcció de línies d’alta tensió)– Baix cost – Permet desenvolupar nous processos productius
• Conseqüències de la seva difusió– Sobre la localització industrial– Sobre la mecanització– Sobre la organització del treball– Sobre la aparició de noves produccions industrials:
• Material elèctric
• Electroquímica i electrometal·lúrgia
Noves fonts d'energia: el petroli
• Usat inicialment per il·luminació i calefacció, i com lubricant• El seu consum creia associat al desenvolupament de motors
de combustió interna (Otto, 1876; Daimler, 1883; Diesel, 1892). • Principals avantatges del motor d’explosió:
– possibilitat d’us intermitent, amb molta o poca potència – menor mida que la màquina de vapor i fàcil transport– major seguretat i netedat
• Principal aplicació: els mitjans de transport• Començarà a ser quantitativament important a partir de la
I Guerra Mundial• 22% del consum brut mundial de energia cap al 1930, en front el 70% del
carbó i el 8% de la hidroelectricitat
Els Moviments Migratoris
Els transports
Els transports
Els transports
Els transports
Els transports
Els transports
Els transports
Canal de Suez. Inaugurat en 1869
Canal de Panamà. Inaugurat en 1914
Els transports
Els transports
Els transports
Els transports: 1896: Zeppelí DIRIGIBLE!!!!
Hindenburg 1937
Els transports
Els invents
• Electricitat i Petroli Motors (elèctric i de combustió)
• Industrialització de TOTA activitat econòmica
Els invents
Els invents
1882: Enllumenat NY1884: Tramvia elèctric a Glasgow (fi de les mules)1890: Metro de Londres (el primer)
1879??
Els invents
Els invents
Germans Michelin (FR, 1895)Cautxú amb cambra d’aire
1882: Enllumenat NY1884: Tramvia elèctric a Glasgow (fi de les mules)1890: Metro de Londres (el primer)
Els invents
Els invents
1840: Fusell Henry1866: Winchester
“El carregues el diumenge i dispares tota la setmana”
Els invents
La Fotografia
Primera fotografia de Niepce en 1826Cambres fosques a finals del s. XVIII
Robert Capa, 1936. Guerra Civil espanyola
Fotografia publicada per la revista Life el 1969
FOTOGRAFIA = Element igualitari
1887
Els inicis del cinemaPrimeres experimentacions a partir de la fotografia (1826)
Els germans Lumiere realitzen l’any 1895 la primera projecció pública d’imatges en moviment.
Els inicis del cinema
Els inicis del cinema
Georges Méliès (1861 – 1938)
1906: The Story of the Kelly Gang
1915: The Birth of a Nation
Els inicis del cinema
Cinema sonor, neix el 1927 amb “El Cantant de jazz”
Darwin i l'Origen de les Espècies (1859)
1905 - 1915
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
1850: Màquina de cosir1860-1870: “Nevera”1904: Rentadora elèctrica1908: Aspiradora
Fases de la Segona Revolució Industrial
• 1870-1940: Desenvolupament (Estats Units i Europa Nord-occidental)
• 1940-1973: Difusió generalitzada i aprofitament del potencial de les noves tecnologies i els canvis organitzatius
Canvis en la empresa
A. La tendència a la concentració del capital
B. El capitalisme financer
C. La organització científica del treball
D. Els canvis en el control de la empresa
E. La integració de la investigació científica en el procés productiu
F. Noves estratègies comercials
CRISI
1873
Crisi 1873: La Gran depressió (la primera)
• Marca la fi del domini britànic i del liberalisme clàssic
• És una crisi de sobreproducció industrial i agrària
Ja ho deia jo!!!!!
EP!!! Això encara no ho hem vist
Crisi 1873: La Gran depressió (la primera)
• Mà d’obra més barata
• Transports més barats
Inicialment era la clau de la riquesa, especialització i intercanvi (A. Smith)
• Casi Autarquia• Aranzels Alts• Empreses Nacionals
fortes però poc competitives
Com es supera la crisi...
• El descobriment i difusió de noves fonts d’energia (electricitat i petroli);
• Noves tècniques (motors elèctrics, radio);• Nous sectors industrials (química i electricitat);• Noves formes d’organització de la indústria
(càrtels o “trust”). • L’imperialisme.
Quan la gran depressió va començar a desaparèixer, cap al 1890, l’economia mundial havia canviat
substancialment.
La tendència a la concentració del capital
– Barreres creades per la tecnologia – Economies de escala i d’abast – Integracions horitzontals i verticals– Multinacionals
– La reacció estatal: lleis anti-monopoli• Sherman Act (1890)• Clayton Act (1914)
La tendència a la concentració del capital
– Barreres creades per la tecnologia • No a tot arreu es podia desenvolupar la industria la
mateixa velocitat
– Economies de escala i d’abast • Més producció = menor cost• Més diversificació productiva (relacionada) = major
benefici
– Integracions horitzontals i verticals• Horitzontal.- Empreses que realitzen activitats
complementaries (carbó, mineral de ferro, siderúrgia).• Vertical.- Empreses que treballen en una mateixa branca
productiva (petroli)
La tendència a la concentració del capital
Monopolis• Control absolut d’un sector
productiu
• Els principis del lliurecanvisme ho prohibeixen!!!!!!
Oligopolis• Càrtel• Trust• Control Vertical• Dumping
Esdevenen pràctiques Monopolistes
La tendència a la concentració del capital
Càrtel• Acords puntuals entre grans
empreses per repartir-se el mercat o mantenir o apujar els preus.
• Ford, Chrysler, GM.
Trust• Fusió permanent
d’empreses via la compra d'accions (públicament o privada)
Control Vertical• Control de tot el procés
productiu Standard Oil Trust (1882)
Rockefeller Extractors, Refineries, Benzineres, Empreses Autobusos
La tendència a la concentració del capital
Dumping• Vendre per sota del preu de
cost per eliminar la competència
Càrtel, Trust, Control vertical, Dumping
Pràctiques Monopolistes
• Però encara vanProhibides per estats
Standard Oil Trust (1882) Rockefeller
Arriba a ser un complex de 37 empreses diferents però que funcionen coordinadament. Anys de judicis, acaba perdent.
El capitalisme financer
• En los països anglosaxons: primacia de la borsa en el finançament de les grans empreses industrials
• En el continent europeu: creixent penetració de la banca en la industria– Principalment banca mixta (aportacions
govern i particulars)
El capitalisme financer
• HOLDING– Grup d’empreses del mateix sector o de sectors
diferents controlades per una mateixa entitat bancaria
La organització científica del treball
• Taylorisme (Frederick Taylor, 1856-1915)• Augmentar la productivitat mitjançant l'organització del
treball. • Menors costos de producció i preus finals, majors
salaris i major consum• L’exemple de Ford
Augmentar la productivitat mitjançant l'organització del treball
Taylor, Ford• Mecanització: Ús de maquinària per substituir la força animal.• Automatització: Substitució de l’habilitat humana per
màquines autosuficients.• Divisió del treball: Dividir el procés de producció en passos
simples.• Especialització: Treballadors altament preparats per a
funcions singulars. / Treballadors sense capacitació.• Peces recanviables: Producció de peces estandaritzades i
substituïbles.• Cadena de muntatge (1910): El producte es mou mentre cada
obrer resta al seu lloc en el procés.• Producció massiva: Disminució de costos per unitat.
Els canvis en el control de la empresa
• Separació entre propietat y gestió
• Jerarquia de treballadors
• Nocions d’administració empresarial que s’imparteix a les universitats– Business School (Harvard, 1908)
La integració de la investigació científica en el procés productiu
• La importància de la tecnologia per la competitivitat
• La creació de departaments de I+D
• La vinculació amb les universitats– Beques, donacions, programes de recerca…
• Mecanismes de transferència de tecnologia
• La CIÈNCIA es vista des del punt de vista de la seva aplicació (TECNOLOGIA)
Noves estratègies comercialsClasse obrera
Millora de les condicions de vida
USA (sobretot)
Client Potencial
Salaris
Capacitat de Compra
Beneficis
Descontent /Queixa / Reivindicació
EL(S) MOVIMENT(S) OBRER(S)I SOCIALS
Sindicalisme, socialisme, anarquisme (i algun altre isme)
Luddites / Luddisme
1779, Ned Ludd
1811 – 1817/20
Sindicalisme
Beneficis Condicions de Vida
+ hores - Sou Treball InfantilCap dret
ENEMIC REAL
1ers Associacions o SindicatsHereten les tradicions del Gremis
Dos objectius Dues maneres d’actuar
Força conjunta VAGA
Ajuda Societats d’Ajut Mutu i Caixes Comunes
1824, GB, Llibertat d’associació
1834, GB, GREAT TRADE UNION 500,000 afiliats, Unió de Sindicats
Inicis Sindicalisme / Cartisme1838 – 1848 Sindicalisme Britànic dona un gir polític
1838 Carta de Drets (sufragi universal masculí)
Vaga general coma via de lluita
Fracàs
Abandó reivindicacions
Pas a un sindicalisme econòmic
Fracàs Rev. 1848 a Europa
Divisions Internes
Repressió política i policial
Sindicalisme Britànic
Fins +/- 1880Associacions d’ofici i no d’empresa
Quotes relativament cares
Rivalitat entre sindicats dins de la mateixa empresa
Sindicat només per treballadors qualificats
• Obrers no qualificats• Pagesos o gent del camp• Artesans• Servei domèstic (dones)• Dones obreres
Sindicalisme Britànic Lluita econòmica, no política ni revolucionària
Inicis sindicalisme Europa Continental1830 – 1840 Apareixen Associacions a FR / AL / BEL / ESP
Organitzades per oficisAmb quotes barates Accessibles per obrers de tots els sectors
Però la industrialització és encara feble i tenen poc poder
Destaquen iniciatives varies:•Cooperatives de producció•Cooperatives de consum•Ateneus•Escoles•...
Sindicalisme + Polític
Sindicalisme a FrançaSindicats s’integren en...
Organitzacions Republicanes i
d’Esquerres
Defensa del Sufragi Universal Masculí
Però eren una minoria
Burgesia mitjanaLiberalsArtesans
1848
FracàsInici doctrines socialistes
Partits de classe1860 FR / BEL / AL / Suïssa
Antecedents Socialisme
François-Noël Babeuf
Levellers (anivelladors) Rev. Anglesa 1640 - 1658
Égaux (iguals) Directori 17969
• Reprimides• Aspiracions Igualitàries• Propietat Compartida
Socialisme Contemporani XIX
• Crítica Capitalisme• Aspiracions als MP col·lectius• Classe obrera
SOCIALISME UTÒPIC SOCIALISME CIENTÍFIC
Socialisme Utòpic• Utopia Igualitària• Rebuig de la violència per
raons morals• Accés al poder/victòria via
l’exemple i la propaganda• “Retorn a la natura” (sense
rebutjar el progrés)• Discurs dirigit a la humanitat
sencera (no exclusivament a classes obreres)
1760 – 1825. Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon
Perfil intel·lectual. Important per la influència en altres
1772 – 1837. Charles Fourier
Falansteri. •Comunitat de 1600 membres•Propietat col·lectiva•Tasques rotatòries
1788 – 1856. Étienne Cabet
Icària (País Ideal)Intentà impulsar una comunitat amb un model social comunista als USA.Fracassà
Robert Owen (1771 -1858) . GB. Valor treball, cooperativisme
New Lanark
Pierre – Joseph Proudhon (1809-1865)
Llibertat individualMutualismeConfederalisme autogestionat
Socialisme CientíficKarl Marx (1818 – 1883)
Friedrich Engels 1820 - 1895
Materialisme Històric
DialècticaEvolucionisme
3 nivells de conclusions
PASSAT• Hª = Hª Lluita
de Classes• Explotadors
vs. Explotats
PRESENT• Capitalisme = KK• Apropiació de la
Plusvàlua
Futur immediat
• Més desigualtats i propietat en mans de pocs
FUTUR• Dictadura del
proletariat
• Comunisme
• Revolució aviat per expansió del capitalisme
1848
1867
"Un fantasma recorre Europa, el comunisme""Proletaris de tot el món, uniu-vos!"
• Abolició del dret a la propietat i a l'herència• Col·lectivització dels mitjans de producció i
transport.
Govern revolucionari (Dictadura del proletariat) que seria el precursor del comunisme, una societat sense estat i sense classes socials
Comunisme, una societat sense estat i sense classes socials
“la història de totes les societats és la història de la lluita de classes”
Anàlisi
Crítica
AnarquismeMikhail Bakunin (1814 – 1876)
Crítica a la propietat privadaCrítica a l’Estat
AnarquiaLlibertat Individual Propietat Col·lectiva
Organització Social de Baix a Dalt a partir de
Petites Comunitats autosuficients
Absència de poder polític
Anarquisme
ESTRATÈGIA
ACCIÓ INDIVIDUAL
FINS I TOT TERRORISTA
REVOLUCIÓ
1a Internacional
(1868)
Rev. 1848
Exiliats Polítics(“Demòcrates”
)
FR GB
PRESA DE CONSCIÈNCIA DE LA SITUACIÓ A NIVELL INTERNACIONAL
CONTACTE ENTRE OBRERS
Missatge inaugural i estatuts
•Necessitat d'una acció unitària del proletariat, i l'organització de la classe obrera.
•Lluita per l'emancipació econòmica i per l'abolició de la societat classista.
•Solidaritat internacional obrera.•Reconeixement de la importància del moviment sindical.
•Vaga com instrument de lluita.•Acció política.•Abolició de la propietat privada dels béns de producció i dels exèrcits permanents.
Composició21 Anglesos10 Alemanys9 Francesos
6 Italians2 polonesos
2 Suïssos
Majoria Marxista
Revolució
“Prohudonians”
Discussió!!!!
1868 Crisi Eco + vagues
FRBELALE
ESP / IT / Imp A-H / HolandaUSA18681869Vaga com instrument de lluita.Apropiació Col·lectiva dels MP
1870 – 1877 CRISI AIT
Repressió Política(Comuna de Paris)
Divisions internes(Marxisme vs. Anarquisme)
Comuna de Paris 1870 (Guerra Franco – Prussiana) Derrota de Napoleó III (pèrdua d’Alsàcia i Lorena)
Març 1871 Govern Municipal Revolucionari a Paris
Sufocada pel govern al maig de 1871
Repressió contra tot el moviment obrer europeu (tot i que AIT hi tenia poc a veure)
+/- 30.000 executats
Declaració com a legítims els fills naturals, Condonació dels deutes d'articles de primera necessitat Prohibició del desnonament d'inquilins morosos
Mesures democràtiques i força revolucionaries pel momentCrida a més municipis a sumar-se
Ja ho deia jo que no trigaríem en
tenir una revolució
Divisions Internes1969 Aliança Internacional de la Democràcia Socialista
AnarquistaLiderada per BakuninS’adhereix a la AIT
Marx Bakunin
Per ideals i estratègies
LlibertarisAntiautoritaris Autoritaris
Divisions InternesLlibertaris / Antiautoritaris
• Defensaven:– Autonomia federacions
respecte la central
• Contraris a:– Acció Pollítica– Formació d’un Estat Obrer
Autoritaris• Defensaven:
– Acció Política– Obediència al Consell General
de la AIT
• Contraris a:– Anarquisme
• Per individualista• Per ingenu
Majoritaris a....FR / IT / ESP / Suïssa GB / AL
Caràcter més agrícola Caràcter més obrer
Divisions Internes1872: Congrés de la Haia Marxistes expulsen als Anarquistes
Funden una altra AIT (que «aguanta» fins 1877)
1876: Congrés de Philadelphia Autodissolució de la AIT
Partits Socialistes
“1880” Partits Socialistes NacionalsObrers
RevolucionarisMarxistes
Lluita electoral i parlamentària
Coalicions de Govern
REFORMISTES
+ IMP PSD(Partit Socialdemòcrata Alemany)
K. J. Kautsky
(joventuts / Sindicats / Diaris afins / Associacions)
En pocs anys augmenta filiació i força
Impulsa Sindicats per empreses i no per oficis Més Pressió
Post 1a Int.
Partits Socialistes+/- 1900 SPD + Sindicats afins 700.000 Afiliats
1903 3.000.000 vots1912 4.250.000 vots 110 diputats+ de 1.000.000
afiliats
89 diaris1914
Govern a molts municipis
Holanda
Imitat (sense tant èxit) a
Partit de masses modern•Forta disciplina interna•Moderat a la pràctica, però amb èxits parlamentaris
Països Escandinaus
Imp. A-HBèlgica
Suïssa
Reflexions sobre Socialisme i Nacionalitat (tema no tractat per Marx i Engels)
Partits Socialistes
FR (1901)
Jean Jaurès
Molt particular. Soc + Anarq“explícitament no marxista”
ESP (1897)
Manteniment importància Anarquisme “mediterrani”
Pablo Iglesias
IT
+/- = FR
Neixen a partir de 1880Són obrers i revolucionarisParticipen de la lluita electoral i parlamentàriaSón d’ideologia revolucionària i de pràctica reformista
Partits Socialistes
1886 Trade UnionsObertura a treballadors menys qualificats
Accions més radicals
1900 Labour Party (Partit Laborista)
AL
SPD
Sindicats
GB
LP
Sindicats
2a InternacionalInternacional Socialista
Fundada a Paris al 1889
1er de Maig
Màrtirs de Chicago 1884
“internacional”
-Està formada per una agrupació de partits polítics de caire socialista-Acceptaven la legalitat democràtica-Els anarquistes no hi són acceptats
Zurich, 1893: Acció Política i no sindical
Londres, 1896: Expulsió Anarquistes
Jornada de 8 hores
Congressos de la Primera Internacional(1864-1876)
Congressos de laInternacional Antiautoritària (1872-1877)
Congressos de la Segona Internacional(1889-1922)
Conferència de Londres (1864) Congrés de Saint-Imier (1872) Congrés de París (1889)
Congrés de Ginebra (1866) Congrés de Ginebra (1873) Congrés de Brussel.les (1891)
Congrés de Lausana (1867) Congrés de Brussel.les (1874) Congrés de Zuric (1893)
Congrés de Brussel.les (1868) Congrés de Berna (1876) Congrés de Londres (1896)
Congrés de Basilea (1869) Congrés de Verviers (1877) Congrés de París (1900)
Conferència de Londres (1871) Congrés d'Amsterdam (1904)
Congrés de l'Haia (1872) Congrés d'Stuttgart (1907)
Congrés de Ginebra (1873) Congrés de Zimmerwald (1915)
Conferència de Filadèlfia 1876)
1919 - 19433ª InternacionalInternacional ComunistaKomintern
Revisionisme1883, Marx 1895, Engels 1873-1896, Gran depressió
El capitalisme no havia caigut i la revolució obrera no semblava tant eminent
+El dia a dia dels partits socialistes Cada vegada més moderats
+Millora de les condicions de vida menor possibilitat de revolta
+Ideals polítics (i estatutaris dels partits) de revolució
Revisionisme
Revisionisme“Les premisses del socialisme i la tasca de la socialdemocràcia” (1899)
Eduard Bernstein
Revisava les teories de Marx i plantejava el dilema de la “revolució” o la “reforma” lenta i pacífica per arribar al socialisme.
En contrad’aquestes teories
Els defensors de la revolució social
Rosa Luxemburg (Alemanya)Lenin (Rússia)
La polèmica del revisionisme i l’actitud nacionalista dels partits obrers enfront la Primera Guerra Mundial va acabar amb la II Internacional
Evolucionaran cap els partits socialdemòcrates
Crearan els partits comunistes
Eduard Bernstein
• Capacitat Perpetuació Capitalisme
• Rel. Lab. + humanes = fi de la lluita de classes
Rebuig SPD i 2a Int
Revisionisme
Lenin (Rússia - Suïssa) Rosa Luxemburg (Alemanya) George Sorel (França)
• Sindicalisme revolucionari Vaga
• Presa de poder de la classe obrera
Particularitat Socialisme FR (anarquisme)
• Partit Minoritari, professional, revolucionari
• Aliança amb el món camperol
• Suport als moviments nacionalistes i antiimperialistes
• Partit de masses, de tota la classe obrera
• No aliança amb el món camperol
• No suport als moviments nacionalistes i antiimperialistes per ser un obstacle a la internacionalització
XOC
(un parèntesi)
1907 Conferència Internacional Dones Socialistes
Grans temes de la 2a Int.ACCÈS AL PODER COLONIALISME GM
RevisionismeMinisterisme
Llibertat a cada secció
Socialistes francesos en governs burgesos
1907 Debat
Sense voler veure el que estava passant
Paternalisme
OPOSICIÓ
FR: Manifestacions
AL: Impossible
1907: “Guerra a la Guerra”
1914: Partits Socialistes donen suport als dif. governs
NACIONALISME
El Nacionalisme es carrega la 2a internacional
AnarquismeEl moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
El moviment anarquista, a finals del segle XIX, va continuar sent molt fort a L’Europa mediterrània i a Rússia
KropotkinAcció col·lectiva revolucionària
Enrico MalatestaAtemptats terroristes
BakuninistaPràctica sindical i revolucionàriaMajor presència entre els obrers.
A finals de segle pren força la
El podem dividir en
Sufragisme
Sistemes econòmics
Sistema d’economia mixta
• FUNCIONS DE L’ESTAT– Defensar els drets de propietat– Incentivar les inversions i l’economia– Preservar la lliure competència del mercat– Reduir els problemes d’atur i inflació– Protegir els consumidors i el medi ambient– Protegir els treballadors contra condicions de treball
indignes– Proveïr els bens i infraestructures que el sector privat no
pot assumir– Seguretat social i sistema de pensions
