1a convocatòria d'Arts Visuals de la Casa Elizalde

Embed Size (px)

DESCRIPTION

L’any 2007 el jurat de la primera convocatòria va seleccionar dos projectes, En desús = de l’objecte a l’espai del col•lectiu MoMoMoMa i Vestits en construcció de l’artista Marta Jiménez.

Text of 1a convocatòria d'Arts Visuals de la Casa Elizalde

  • 1

  • 2 3

    Disseny imatge: Miquel CardilProducci i coordinaci: Miriam Alcaraz i Yolanda FrasMaquetaci: Marc SansalvadImpressi: Grfiques AlpresGesti tcnica: Ldic 3Dipsit Legal: 3696-2009

    Barcelona, gener de 2009

  • 4 5

    La Casa Elizalde dna suport i acompanya el procs creatiu, com molts altres centres cvics de Barcelona. Equipaments qualificats, molt coneguts i ben valorats, que ofereixen una excellent oportunitat als artistes emergents per donar a conixer el seu treball al conjunt de la ciutadania. La ciutat necessita daquests espais per impulsar la cultura i la creaci des de la proximitat.

    Aquest catleg recull el projecte dels dos finalistes de la Convocatria dArts Visuals de La Casa Elizalde. Iniciatives com aquesta esdevenen autntics aparadors de lacci creativa que enriqueix els diferents barris de la ciutat, on lart i la cultura sn eines essencials que contribueixen al seu dinamisme.

    Vull aprofitar locasi per felicitar La Casa Elizalde amb motiu del seu 25 aniversari. 25 anys de feina ben feta que lhan consolidat com un dels millors equipaments de Barcelona per programar i apropar la cultura a tothom.

    Jordi HereuAlcalde de Barcelona

  • 6 7

    Quan ens vam plantejar fer una acci que revitalitzs el servei dexposicions, vam veure de seguida loportunitat diniciar una nova lnia de treball en el camp del suport a la creaci. La programaci dexposicions dart contemporani de La Casa Elizalde est ben consolidada a la ciutat de Barcelona, amb una programaci slida i estable que mostra la diversitat de llenguatges plstics vigents en el panorama artstic actual i que serveix als creadors per difondre els seus treballs. Tanmateix, volem donar un pas ms, incidir en la creaci i participar en la producci de projectes artstics que generessin reflexi crtica sobre la societat actual i experimentaci esttica. I aix va nixer la Convocatria dArts Visuals de La Casa Elizalde, amb un clar objectiu destimular la creaci en arts plstiques i visuals, el treball interdisciplinari i lart comproms amb lentorn.

    El tema proposat en aquesta primera edici ha estat el concepte en dess ents en un sentit ampli: dess despais, maneres de fer i de ser que es dilueixen, marginades per una societat global que afavoreix lhomogenitzaci, consumisme exacerbat, indispensable per sustentar el model econmic imperant i que exagera la necessitat dobjectes dutilitat efmera, avenos tecnolgics que generen multitud

    daparells obsolets, residus abundants que poden convertir-se en matria primera dun obra dart... Tots aquests temes han estat tractats en les ms de 60 propostes que ens van arribar, una resposta ms que satisfactria per a una primera edici.

    Finalment van ser dos els projectes seleccionats pel jurat, En dess = de lobjecte a lespai del collectiu MoMoMoMa i Vestits en construcci de lartista Marta Jimnez, que shan pogut veure a les sales de La Casa Elizalde la tardor de 2008. Desitjo que aquest catleg illustri la qualitat del discurs i el gran nivell artstic dambdues exposicions, que han tingut una acollida entusiasta per part del pblic visitant.

    Per ltim voldria agrair lesfor a tots aquells que han fet possible la realitzaci daquestes exposicions i felicitar molt especialment als seus creadors. La Convocatria, sens dubte, ha estat un xit i des de La Casa Elizalde continuarem treballant amb illusi en una segona edici daquest premi, que posa de manifest la vitalitat creativa i la capacitat de generar projectes dels centres culturals de proximitat.

    Miriam Alcaraz AdalidDirectora de La Casa Elizalde

  • 8 9

    inde

    x

    03 Presentaci 11 en TrnsiT # de lobjecte a lespai

    12 PresenTaci MOMOMOMa

    14 en dess

    18 LObjecTe sense s

    40 LHabiTaT# LObjecTe i eL seu Medi

    46 LesPai abandOnaT# nOus usOs

    52 LexPOsici

    56 crdiTs i agraMenTs

    59 vesTiTs en cOnsTrucci

    64 recicLar frOnTeres

    80 PLiegue y desPLiegue de induMenTarias urbanas

    88 PaTrOns

    94 currcuLuM

    98 crdiTs i agraMenTs

  • 10 11

    en TrnsiTde lobjecte a lespai

    MOMOMOMa

    exposici a La casa elizaldedel 18 de setembre al 24 doctubre de 2008

  • 12 13

    Un calaix, sovint tancat, amb llibretes daltres temps, tintes mig seques, plomes per fer volar la imaginaci i sobretot ple de records i altres moments dhistries personals on conviuen el present i el passat i on simagina un futur proper basat en lexistncia.

    Si imaginem que els calaixos, com en una imatge daliniana, formen part del nostre cos, obrir-los, llavors, s un fet expressiu, i observant-los hidescobrim parts de nosaltres mateixos com si ens mirssim al mirall. Com es pot veure, a casa nhi ha de tot tipus. De dun calaix ple de cables que sn les meves eines de treball, passant pels calaixos sota lescala que parlen dun amagatall i un aprofitament intens, fins a la varietat de prestatgeries del moble modular, on conviuen lart, la cultura, la infantesa i un vici que no ha estat mai el nostre. Fins i tot hi ha un calaix de calaixos, un meta-calaix necessari quan les coses sn tan petites i delicades que es perden en llocs massa grans i lliures.

    De calaixos totes i tots en tenim, hi ha calaixos estables, calaixos que es recomponen, calaixos que es transformen, calaixos ntims, calaixos prctics, calaixos itinerants com s el que veieu, amb roba i objectes que es desplacen de tant en tant de Barcelona a Munic, de Munic a Barcelona, els calaixos no viatgen, per el seu contingut, s.

    Calaix amb guants de llana, joies, bijuteria que he portat tantes vegades i que ara queda en aquest calaix, i que de tant en tant la meva filla es posa, moneders, unes ulleres molt fashion de la meva mare, capses amb perfums, una caixa de llauna amb ms records, ulleres de sol, caixetes, sobres i papers amb cartes,... algunes de les meves coses que em van acompanyant i van canviant de calaix segons toca. s el mn de les coses que ens envolten,les coses de les quals la nostra vida depn absolutament.

    MOv

    Mon

    tse vi

    ves

    MOr

    Mon

    tse r

    olds

    MOP

    Mon

    tse P

    ons

    Ma

    Mari

    o Hern

    nde

    z

    artis

    ta vis

    ual i

    plsti

    ca. T

    reball

    adora

    de l

    art i

    per a

    lart

    artis

    ta gr

    fica.

    Pinto

    ra i il

    lustr

    adora

    artis

    ta mu

    ltidici

    plin

    ria, p

    rofes

    sora

    dart i

    comi

    ssri

    a ind

    epen

    dent

    arqu

    itecte

    , prof

    esso

    r a le

    scola

    darq

    uitec

    tura L

    a sall

    e, ur

    L

  • 14 15

    El tema del dess ha estat desenvolupat des duna perspectiva crtica qestionant lactual model de consum i amb la intenci de crear debat per poder repensar el mn on vivim. En tota societat els objectes mostren quines sn les prioritats. La nostra societat est inundada dobjectes banalitzats. Els objectes i els espais ens parlen. Escoltem-los i fem una lectura de tot el seu contingut.

    en d

    ess

  • 16 17

    el de

    ss e

    n pers

    pecti

    va hi

    stric

    a

    Dess s un terme i un concepte nou que fa referncia a una prctica relativament recent prpia de la societat de consum. Abans, quan la societat de consum encara no havia fet la seva aparici, el que avui coneixem com dess no tenia sentit: tot susava, tot es re-usava.

    Des de la baixa Edat Mitjana coneixem lexistncia doficis i gremis vinculats al mn de ls i del reaprofitament: drapaires i revenedors sespecialitza-ven en la tasca de fer que cap objecte, cap boc de matria fos expulsada dels circuits de lintercanvi dins o fora del mercat. El reaprofitament , el res esdevenia una prctica que posava en funcionament distints mbits de la vida de les ciutats i de les comunitats rurals: especialistes en taxar, classificar i donar sortida als objectes per ser reutilitzats i transformats, institucions urbanes vinculades al mn del treball (gremis i confraries de taxadors,

    drapaires i venedors de vell), clienteles atentes a incorporar els mercats de segona m a la seva economia doms-tica. La cultura del reaprofitament feia inviable el dess.

    Lhistoriador Eduard P. Thompson i lantropleg Marvin Harris van plantejar com en leconomia moral que preced a leconomia de mercat, lintercanvi dobjectes (llenols, anells, olles,

    botons, forquilles), daliments (mill, blat, vi), matries primeres (cot, llana, fusta) i serveis (ensenyament, prctiques curatives, msica i arts) es feia en el marc de les relacions de reciprocitat que vertebraven la vida de les comunitats o fins i tot en el marc del mercat incipient. En aquest context els objectes, les matries primeres, els aliments tenien un valor i un significat especfic, sovint vehiculaven relacions socials entre individus i per tant cada objecte gaudia dun determinat i com-plex capital simblic.

    Els objectes eren molt preats, la major part de la poblaci disposava de poques coses que sutilitzaven i es reutilitzaven fins a lexhauriment.

    La cultura de ls i de la reutilitzaci predominava sobre la cultura del dess i del malbaratament. En les cultures anteriors a leclosi de la societat de consum lusar mantenir reparar re-utilitzar predominava sobre el comprar tenir desusar llenar.

    Qu s el que va fer canviar la relaci dels homes i dones amb els objectes? La resposta la trobem en leclosi de

    la societat de consum que t lloc a Occident, primerament a Estats Units i desprs als pasos ms avanats d Eu-ropa en el perode dentreguerres . Els Estats Units, als anys vint del segle pas-sat, va ser el primer pas on la segona revoluci tecnolgica caracteritzada per la utilitzaci de lelectricitat, lautombil, lacer, la industria qumica i els electro-domstics va ser cap