Eullia Saguer i Claudia Soto

4t dESO Escola: Vedruna Immaculada Tutor: Josep Jov Assignatura: Treball de recerca Data de lliurament: 30/5/14

2013-2014

ESTUDI SOBRE LA INFLUNCIA

DE LES SONATES PER PIANO

EN FA MENOR I DO MAJOR

DE BEETHOVEN

SOBRE EL CREIXEMENT

DE LA PLANTA DEL CIGR

1

1. ndex: Contingut 1. ndex: .............................................................................................................................. 1

2. Abstract: ......................................................................................................................... 2

3. Introducci: ..................................................................................................................... 3

4. Planificaci i objectius: ....................................................................................................... 4

4.1. Estructura de la recerca .............................................................................................. 4

5. Estat de la qesti: ............................................................................................................ 5

6. Fonaments terics: ................................................................................................................ 7

7. Cos de treball ....................................................................................................................... 8

7.1. Parmetres i variables ..................................................................................................... 8

Parmetres: ....................................................................................................................... 8

Variables independents: ................................................................................................. 9

7.2: Emissi dhiptesis ...................................................................................................... 9

7.3: Material emprat: ........................................................................................................ 10

7.4 - Disseny del treball de camp, documental i/o de laboratori: ....................................... 10

7.5.- Desenvolupament de treball de camp: ..................................................................... 12

7.5.1.- Recollida de mostres i/o dades: ......................................................................... 12

7.6 Tractament de resultats: ............................................................................................. 14

Anlisi: .......................................................................................................................... 14

Grfiques: ..................................................................................................................... 14

Interpretaci: ................................................................................................................. 16

8. Conclusions: .................................................................................................................... 17

9. Valoraci personal: .......................................................................................................... 17

10: Agraments: ................................................................................................................... 18

11: Bibliografia: .................................................................................................................... 18

12: ANNEXOS ..................................................................................................................... 19

2

2. Abstract:

Catal Aquest s un treball de recerca de metodologia de laboratori.

Pretn observar el creixement de les plantes del cigr; un grup quan estan sota la influncia

de dues peces de Beethoven en diferents modes (major i menor) i un altre sense cap tipus

dinfluncia, que ser la referncia del creixement normal de la cigronera. Totes aquestes

plantes estaran en les mateixes condicions; lnica diferenciaci s que unes estaran sotmeses

a diferents tipus de msica i les altres, no. La conclusi final s que la msica perjudica a les

plantes si lexposici s molt llarga, per la msica en tonalitat menor influeix duna manera

encara ms negativa que la major.

Paraules clau: cigr, msica clssica, mode major, mode menor, creixement, Beethoven.

Castellano Este es un trabajo de investigacin de metodologa de laboratorio.

Pretende observar el crecimiento de las plantas del garbanzo; un grupo cuando est bajo la

influencia de dos piezas de Beethoven en diferentes tonalidades (mayor y menor) i otro sin

ningn tipo de influencia, que ser la referencia del crecimiento normal de la planta. Todas

estas plantas estarn en las mismas condiciones; la nica diferenciacin es que unas estarn

sometidas a diferentes tipos de msica i las otras, no. La conclusin final es que la msica

perjudica a las plantas si la exposicin es muy larga, pero la msica en tonalidad menor

influye de una manera todava ms negativa que la mayor.

Palabras clave: garbanzo, msica clsica, modo mayor, modo menor, crecimiento,

Beethoven.

English

This is a research project of laboratory methodology

It aims to see the growing of the chickpea while they are under the influence of two pieces

of Beethovens music in different modes (major and minor) and some of them without any

type of musical influence, for knowing how does that plant grow up normally. All of these

plants are in the same conditions; the only differentiation is that they will hear two different

musical pieces of music, or no one. The final conclusion is that the music damages the plants

when the exposition is very long, but the music in major mode influences in a worse way than

the minor one.

Key words: Chickpea, classical music, major mode, minor mode, grow, Beethoven.

3

3. Introducci:

La msica sempre ha sigut un element essencial en les diverses cultures. Est present en la vida

quotidiana de les persones, forma part de moltes activitats socials i tothom reconeix que pot arribar a

influir en les seves emocions i sentiments.

Dins de la msica hi ha un gran ventall de tipologies, cada una amb les seves caracterstiques. Una

delles s la msica clssica, que ha perdut popularitat en els ltims anys tot i haver estat important

durant segles. Sha decidit observar la seva influncia musical en el creixement de les plantes. Els

coneixements i interessos musicals previs de les autores han influt en aquesta decisi.

Algunes terpies utilitzen la msica per tractar certs trastorns emocionals de les persones. Com que

seria impossible mesurar una reacci emocional en les plantes, sha decidit estudiar la influncia

musical en el seu creixement, que s un aspecte fcilment mesurable. La planta utilitzada ser la

cigronera, ja que t un rpid creixement i s una espcie molt comuna.

El tipus de planta que sestudiar sha escollit pel seu rpid creixement i la tipologia de msica,

com sha dit anteriorment, ha estat escollida per la manca de presncia de la tipologia clssica en les

noves generacions i per la seva infravaloraci i letiqueta que t de ser una msica avorrida i

antiga.

Es disposa duna mica menys de sis mesos, pel que fa temps de treball, aix que el factor de la

planta que sestudiar no ser el fruit de la planta, sin el creixement daquesta. Sestudiar noms

lalada de la tija, no altres factors com poden ser els fruits o les flors.

En un futur, si es disposs dels mitjans necessaris i del temps adequat, es podria realitzar aquest

mateix estudi per ms complet, incloent-hi el total creixement de la planta, els fruits i les flors.

La fiabilitat i la validesa daquest treball sn quasi completes, ja que es tracta amb ms duna

planta i tamb sestudia el creixement normal, sense cap mena dinfluncia.

Aquest treball s de metodologia de laboratori, tic, ja que no vulnera cap cap codi moral. Tamb

s factible, perqu es disposa dels mitjans adequats (espai, aparells de mesura, materials...). El treball

genera un nou coneixement, ja que ning ha estudiat la influncia musical daquestes dues obres sobre

aquest tipus de planta.

Aix doncs, el treball que es realitzar a continuaci vol estudiar la influncia duna msica que ha

perdut popularitat en aquesta societat com s la msica clssica, en una planta que tothom coneix i s

tan emprada per tothom per a realitzar experiments: la cigronera.

4

4. Planificaci i objectius:

4.1. Estructura de la recerca

Plantejament del

problema

Elecci del tema

El tema triat sorgeix a causa de la

nostra incapacitat per realitzar el

treball planejat inicialment i per

la nostra afinitat amb la msica.

Tamb perqu es creu que la

resposta dun organisme vegetal

no tindr elements subjectius.

18 de setembre

Concreci i valoraci del

problema

Sescull el tema i sorgeixen els

parmetres. 2 doctubre

Prospecci del

problema Revisi bibliogrfica

Es cerca informaci relacionada

amb el tema del nostre treball. 2 doctubre

Planificaci de la

recerca

Observaci de la situaci

Sorgeixen dubtes sobre la

influncia de lestaci de lany en

la qual sha de plantar les plantes

(hivern).

9 doctubre

Determinaci dobjectius,

parmetres i variables

Es determinen quins factors

serien comuns i quins no. 23 doctubre

Emissi dhiptesis

Des dun bon principi sha estat

pensant quin podria ser el resultat

del nostre treball de camp.

Pensem que realment hi ha una

influncia sobre les plantes

depenent del mode tonal de la

msica. Sestableix la nostra

hiptesi.

30 doctubre

Disseny del treball de

camp

Es comena a organitzar el

treball prctic. 8 de gener

5

Desenvolupament de

la recerca

Realitzaci de treball de

camp

1. Planificaci dels objectius i de

la recollida de dades

2. Definici de lexperincia.

1. 11 de desembre

2. 6 de gener

Recollida de dades

1. Plantament de les plantes a

observar.

2. Transplantament

1. 19 de gener

2. 16 de febrer

Tractament de dades Anlisi dels resultats

Sestudien els resultats de les

experincies donant la hiptesi

inicial per vlida o descartant-la.

5 de mar

Etapa de reflexi

Generalitzaci

Es dna lopini personal sobre

aquest treball, tenint en compte

els aspectes positius i negatius.

30 dabril

5. Estat de la qesti:

- Com afecta la msica als animals?

La msica exerceix una influncia ms que notable sobre els animals. Per exemple, es va fer uns

experiments amb vaques i porcs: les vaques produen ms llet i els porcs engreixaven ms rpidament

escoltant Beethoven i Mozart. Les investigacions van concloure que era el ritme i no la melodia el que

provocava aquests efectes.

La msica tamb influeix sobre els animals domstics: redueix lestrs i lansietat dels animals (que

pot augmentar quan estan temps sols a casa). Tamb es pot posar msica als animals per intentar

reduir la seva hiperactivitat i violncia.

6

- Com afecta la msica a les plantes?

a) Dorothy Retallack va fer un gran nombre de proves lany 2001,

exposant plantes a diferents tipus de msica. Va exposar moltes plantes a

msica clssica i aquestes van crixer en direcci a laltaveu entre 35 i 60

graus. Les altres, que estaven exposades a msica rock i estaven al costat de

laltaveu eren ms dbils i tenien menys arrels. El fet dexposar les plantes

24 hores a vibracions les pot matar. De fet, les plantes de Dorothy van viure

noms 14 dies. Les plantes que Dorothy va exposar unes 3 hores diries a la msica van crixer ms

que altres.

b) Per una altra banda, un estudi de Marcela Marchat i el professor Ramn Robles va demostrar

que unes plantes que estaven sotmeses a msica van crixer un 25% ms que les plantes que no

estaven exposades a cap so . Aquestes plantes van estar en observaci durant 56 mesos i van mostrar

ms fulles i flors.

c) En un estudi de 2003 que van portar a terme uns investigadors de la Universitat Nacional de

Singapur, van trobat que la msica heavy metal tenia un efecte beneficis sobre el creixement de les

fulles de les plantes. El blat de moro exposat a alts nivells de so de msica heavy metal van mostrar

una millora dun 86,2% a les fulles.

d) Un estudi realitzat per la companyia japonesa Pioneer est investigant la influncia de les

vibracions en el creixement de vegetals. Aquesta companyia va descobrir que, reproduint msica

clssica diverses hores al dia, les plantes creixen ms rpid.

e) El doctor japons Masaru Emoto ha dut a terme diversos estudis sobre la influncia de paraules,

msica i sons sobre la forma dels cristalls daigua. Els estudis realitzats sobre la msica engloba en

general algunes tipologies de msica. En ells es pot veure les diferents formes adoptades pels cristalls

daigua depenent de la msica sota la qual van estar influenciades. Per tant, si laigua reacciona de

diferent manera depenent del tipus de msica a la qual s sotmesa, tamb ho far tot all que contingui

aigua, com les plantes.

7

- Com afecta a les plantes a que sels parli?

En un programa de Caadors de Mites (Discovery Channel) van fer un experiment sobre lefecte de

parlar amb les plantes i de sotmetre-les a la influncia de la msica. Al primer grup de plantes no sels

va posar cap tipus de msica ni els van parlar (aquestes van tenir menys pes i pitjor aspecte); al segon

grup van posar-hi unes gravacions on una veu femenina deia paraules boniques a les plantes (aquestes

van crixer exitosament); al tercer grup sels va posar una veu femenina dient expressions

desagradables (aquestes van crixer igual de b que les del grup 2); al quart grup van posar-hi msica

clssica de Mozart (aquestes van crixer excellentment, millor que els grups 1, 2 i 3); per ltim, les

del grup 5 van estar sotmeses a msica Death Metal (i aquestes van tenir millor creixement i un sabor

millor).

6. Fonaments terics: - Tipus de planta: Sutilitzar la planta del cigr de tipus Fuentesauco.

- A Espanya hi ha tres tipus de cigrons: els de Maragateria (rugosos i grans), els de Pedrosillano

(que sn petits, ataronjats i pell fina) i els de Fuentesauco (sn grans, rics en protenes, el ms

comercial a Espanya). Els que millor germinen i els que creixen ms rpidament sn els de

Fuentesauco.

- Creixement mxim de la cigronera: Aquest tipus de planta pot crixer en vint dies sense flor ni

fruit. Si creix amb flor i fruit triga entre cent cinquanta i cent vuitanta dies. Pot arribar fins a uns

60 centmetres.

- Volum de la msica: Un volum i una vibraci excessius sn negatius per al creixement i

supervivncia de la planta, com sha demostrat en els estudis de Dorothy Retallack (vegeu estat de

la qesti, apartat 5). Per tant, ha de ser un volum mitj. Lideal s de 9, segons la cadena de

msica utilitzada (marca Airis).

NECESSITATS DE CONREU DE LA PLANTA

- Quantitat i tipus daigua que ha de rebre la planta: s una planta resistent als climes secs, per

tant, no ha de rebre aigua en excs.

- Humitat: Llocs on no sacumula la humitat, poc humits, per a un millor desenvolupament de la

planta.

8

- Temperatura: Pot germinar a partir dels 10 graus centgrads, encara que la temperatura ideal de

desenvolupament s de 25 a 35 graus. Si les condicions de temperatura sn ms baixes, el temps

de germinaci s ms baix.

- Tipus de llum que ha de rebre: Prefereix la llum de dies clars.

- Tipus de sl: El sl no ha de ser gaire ric en sal, perqu s perjudicial per al creixement dels

cigrons. Es requereixen sls rics en potassi, sofre, fsfor, i pobres en guix. El sl no ha dhaver

estat cultivat amb anterioritat o, si ms no, ha dhaver estat sense cultiu durant 3 o 4 anys. No

necessita prcticament adob. La llavor sha de plantar dos centmetres per sota la superfcie.

o pH. Lideal per a la planta dels cigrons s entre el 6 i el 9. Un excs dcid pot

provocar fusarium sp, un fong que obstrueix les vies per on circula la saba, que

acabaria matant la planta.

- Tipus de test: No est documentat que aquest factor influeixi en el seu creixement.

- poca ideal per sembrar: s la primavera, per aqu al Mediterrani un endarreriment en lpoca

de sembrar pot provocar una reducci del creixement i desenvolupament de la planta. A lfrica

es sol sembrar a finals doctubre o principis de novembre.

7. Cos de treball

7.1. Parmetres i variables

Parmetres: - Tipus de planta sobre la qual sestudia: La planta del cigr, de tipus Fuentesauco.

- Llum que reben les plantes: Ser la llum natural per a totes les plantes.

- Temperatura a la qual estan: A temperatura ambiental, la mateixa en totes les plantes.

- Humitat del lloc on estan: Ser un lloc poc humit, ja que aquestes plantes no toleren gaire b lexcs

dhumitat.

- Aigua amb la qual es rega la planta (quantitat i tipus): Laigua ser de laixeta, i es regaran les

cigroneres cada 3 dies. La quantitat s dentre dos i quatre cullerades de postres (40 ml).

- Substrat: En els primers terminis de creixement de la planta, aquesta creixer envoltada de cot. Un

cop assolida laltura de 10 cm de la tija, es trasplantar en un recipient amb terra. Semprar un

9

substrat de la marca Burs del tipus J-2, terra universal. La seva composici s: escora de pi

compost, compost vegetal, turba de Sphagnum i perleta. El seu pH s dentre 6 a 7,5. El substrat

porta incorporat vitahumus (estimulador de creixement).

- Tipus de msica: Seran dues sonates, de lautor Ludwig Van Beethoven, interpretades per Daniel

Barenboim. Una delles est en tonalitat major interpretada en un piano (sonata per a piano en do

major) i laltra en tonalitat menor, tamb per a piano (sonata per a piano en fa menor).

- Temps de msica: Les plantes estaran exposades a la msica durant una hora diria, ja que una

llarga exposici podria fer que les plantes morissin prematurament.

- Instruments amb els quals sinterpreta la pea: Sn dues peces interpretades pel mateix msic

(Daniel Barenboim) amb el mateix instrument (piano).

- Volum al qual es reprodueixen els temes: Volum 9 de la cadena de msica Airis.

- Distncia entre la planta i laltaveu: Totes les plantes estaran a 8 centmetres de laltaveu, ja que no

se sap exactament quina distncia s lptima. Aquesta distncia ha estat triada a latzar.

Variables independents:

- Tipus de tonalitat: La primera ser en fa menor i la segona en do major.

- Creixement de la planta: Sentendr el creixement de la planta com laltura, en vertical, de la tija

a partir que surtin del cot on hauran estat plantades. Aquest factor depn del primer; s la variable

que volem estudiar.

7.2: Emissi dhiptesis

Es creu que les plantes sotmeses a msica en mode major, tenen ms possibilitats de tenir un

creixement ms notable. Per tant, les plantes influenciades per la sonata en la major, tindran un

millor desenvolupament i creixeran ms de pressa i ms dretes.

Tenint en compte que el mode menor transmet i va associat a la tristesa, es creu que aix tamb es

transmetr a les plantes i, en conseqncia, el creixement daquestes, com ha estat demostrat en

diversos estudis esmentats a lestat de la qesti, ser menor o nul.

10

7.3: Material emprat:

- 18 cigrons de Fuentesauco crus.

- 18 testos petits de plstic.

- Cot (per a les primeres setmanes destudi).

- Aigua de laixeta.

- Reproductor de msica.

- Un CD amb les dues sonates gravades.

- Regle per a mesurar lalada de les cigroneres.

- Mesurador de mitjana de temperatura i humitat.

- Sostrat amb un pH dentre 6 a 9. Sutilitzar el sostrat de la marca Bures, que t un pH dentre 6 i

7,5.

7.4 - Disseny del treball de camp, documental i/o de

laboratori:

Per comenar, shan daconseguir divuit cigrons crus, del tipus Fuentesauco. Per tant, es comena

anant a una botiga de llegums i comprant cigrons crus. Aquests cigrons crus es plantaran en un pot de

vidre cadascun.

La plantaci, per qestions temporals del treball i perqu la temperatura anir esdevenint ms

calorosa fins labril, ser a finals de gener; per tant, la seva germinaci ser cap a principis de febrer.

En comptes de comenar des dun inici plantant els cigrons en terra, es plantaran en un cot

completament mullat per a poder calcular la quantitat daigua que la planta necessita. El cot ajuda

retenint laigua fent que la planta nabsorbeixi noms la quantitat que necessita i aix podem saber

cada quant temps i amb quina quantitat daigua regar.

Quan el cot en el qual sha plantat en cigr ja no estigui humit, es torna a humitejar afegint-hi 3

cullerades petites daigua (30 40 ml). Sha danar controlant quant triga la planta en absorbir laigua

subministrada, perqu quan la planta assoleixi una alada de 10 centmetres, sha de trasplantar.

Han de ser trasplantades, aquesta vegada en sostrat. Abans del transplantament, per, sha de

comprovar que el tipus de sl. Aquesta comprovaci ha de ser realitzada amb lajuda del material de

laboratori de lescola, amb un paper que serveix per a mesurar lacidesa del sl, anomenat paper de

tornassol (sempre que no ho indiqui ja el paquet de sostrar). Mitjanant la prvia anotaci del

subministrament daigua per a la planta, es sabr aproximadament cada quan i quina quantitat daigua

sha de subministrar a la planta.

Hi haur tres grups de sis cigroneres cada un: el primer grup estar exposat a la sonata en do

major (msica en tonalitat de do en mode major); el segon estar exposat a la sonata en fa menor

(msica en tonalitat de fa en mode menor), i finalment el tercer grup, no estar exposat a cap tipus de

msica.

Cada dia, com que una reproducci de msica massa llarga s perjudicial, fins i tot mortal, sha

decidit exposar les plantes a una hora diria de msica, a un volum 9 duna cadena de msica de la

11

marca Airis i a una distncia de 8 centmetres de laltaveu.

Procediment diari:

- Es reprodueix la sonata en do major per a les sis primeres plantes durant una hora en

bucle. En cap moment sha dinterrompre les repeticions de lobra ni la seva reproducci. Durant

aquesta hora, els dos altres grups de cigroneres es situaran a una distncia des de la qual la msica

sigui inaudible, de manera que no sinfluenciaran.

- Es reprodueix la sonata en fa menor per al segon grup de plantes, un cop acabada la

sessi del primer grup. Es reprodueix durant el mateix temps.

Un cop acabades les dues sessions per als dos grups, es tornaran a deixar les plantes al seu lloc

inicial. Aquest procediment es comenar a fer quan totes les plantes hagin tret un primer brot, per

molt petit que sigui.

Cada tres dies shan de regar les plantes (com prviament sha observat amb el cot). A part, cada

diumenge durant el perode destudi, es mesurar amb un regle lalada de cada planta, apuntant-ho en

un paper per a anotar-ho seguidament en els grfics que es faran. Tamb sanotar la temperatura i la

humitat mximes i mnimes de lambient que shan registrat durant la setmana; mitjanant un

mesurador de temperatura (graus centgrads) i humitat (grams/litre). Aix es podr controlar que totes

les plantes han estat sotmeses als mateixos parmetres i es podr tenir en compte aquestes dades a

lhora danalitzar lexperiment.

Quan es tinguin els resultats, es realitzar un grfic que mostri el creixement de cada grup. Aquests

grfics ajudaran a determinar si la hiptesi principal s certa o no es sost.

Pot donar-se, tamb, que hi hagi llegums que no germinin. Hi han sis plantes de cada tipus, entre

les quals es fa la mitjana per fer un quart grfic on es veis el creixement del grup sencer de 6 plantes.

Si una de les plantes dun dels grups no germins o mors, la mitjana es faria entre aquelles cigroneres

que s que ho hagin fet. A lhora de fer les conclusions, tenir en compte quantes plantes de cada tipus

han mort durant lexperiment.

12

7.5.- Desenvolupament de treball de camp:

7.5.1.- Recollida de mostres i/o dades:

TAULA 1

Tipus

dinfluncia

Planta Creixement

1 setmana

Creixement

2 setmana

Creixement

3 setmana

Creixement

4 setmana

Creixement

5 setmana

Mode major Planta

1

6 cm 23 cm 33 cm 35 cm 36 cm

Planta

2

3 cm

27 cm - - -

Planta

3

4 cm 7 cm - - -

Planta

4

6 cm 25 cm 26 cm 26 cm 27 cm

Planta

5

4 cm 23 cm 27 cm 28 cm 29 cm

Planta

6

1 cm 2 cm 3 cm 4 cm 5 cm

TAULA 2

Tipus

dinfluncia

Planta Creixement

1 setmana

Creixement

2 setmana

Creixement

3 setmana

Creixement

4 setmana

Creixement

5 setmana

Mode

menor

Planta

7

3 cm 5 cm - - -

Planta

8

0 cm 1 cm 1 cm 2 cm 2 cm

Planta

9

6 cm 25 29 cm 30 cm 30 cm

13

Planta

10

0 cm 2 cm 4 cm - -

Planta

11

0 cm 1 cm 2 cm - -

Planta

12

2 cm 5 cm 6 cm 6 6

TAULA 3

Tipus

dinfluncia

Planta Creixement

1 setmana

Creixement

2 setmana

Creixement

3 setmana

Creixement

4 setmana

Creixement

5 setmana

Sense

msica

Planta

13

3 cm 21 cm 30 cm 32 cm 34 cm

Planta

14

3 cm 31 cm 36 cm 31 cm 39 cm

Planta

15

3,5 cm 14 cm 27,5 cm 29 cm 31 cm

Planta

16

5 cm 32 cm 35 cm 37 cm 39 cm

Planta

17

7 cm 29 cm 32 cm 33 cm 36 cm

Planta

18

3 cm 15 cm 28 cm 32 cm 34 cm

14

7.6 Tractament de resultats:

Es far a partir de les tres grfiques resultants de les dades anotades durant lexperiment.

Anlisi: En primer lloc, shan anotat les dades en un paper, en brut. Un cop acabat lexperiment shan passat

a net les dades a ordinador. (Mirar taules 1, 2 i 3) Amb aquestes dades shan fet els grfics que

mostren els resultats obtinguts.

Els resultats shan presentat amb forma de grfica (grfiques 1, 2, 3 i 4) i de taula (taules 1, 2 i 3)

Lestimaci dels errors relatius i absoluts pot ser duns pocs millmetres en lanotaci de les mides

de les plantes.

Els tractaments matemtics emprats han sigut diversos:

- Mitjana: Sha calculat la mitjana setmanal de les sis plantes de cada tipus, que s la

que apareix en la grfica 4.

Els criteris per a la confecci de grfiques han estat les alades setmanals que es tenien del

creixement de les plantes. Cada grup t un color assignat, marcat a les etiquetes que hi havia a les

macetes, per diferenciar-ne el grup: verd per la tonalitat major, vermell per la menor i lila per el grup

que no t msica. Els dos factors sn els creixement (altura) de les plantes i la seva unitat sn els

centmetres; i el temps amb unitats de dies.

Grfiques:

GRFICA 1

15

GRFICA 2

GRFICA 3

16

GRFICA 4

Interpretaci:

Les plantes sota la influncia de la msica en tonalitat major han anat creixent irregularment:

algunes han tingut un alt creixement i unes altres un creixement ms baix. Noms quatre de les sis

plantes que hi havia han acabat lexperiment amb vida. Tot aix es pot veure a la Grfica 1.

Les plantes sota la influncia de la msica en tonalitat menor han tingut dificultats notables en el

seu creixement. Noms 3 han sobreviscut i, les que ho han fet, han tingut un creixement molt baix,

excepte la planta 9, que ha estat lnica amb un alt creixement, com es pot comprovar a la grfica 2.

Les plantes que no han rebut cap mena dinfluncia musical han sobreviscut totes i el seu

creixement ha sigut alt, continu i regular, com es pot veure a la Grfica 3.

17

8. Conclusions:

Per poder arribar a una conclusi cientficament correcte, shauria de fer un estudi ms intensiu i

durant ms temps, com sha dit anteriorment; per com que no ha estat el cas, shan trobat diverses

conclusions.

1. Desprs danalitzar els resultats sha comprovat que la hiptesi prviament feta era errnia perqu

les plantes que no han rebut influncia de cap tipus musical han crescut ms que les que s que

nhan rebut (veure grfiques). En conclusi, les plantes s que reaccionen davant dun estmul com

s la msica clssica. Aix es pot comprovar observant les grfiques que mostren els resultats de

lexperiment. Encara i aix seria profits realitzar aquest experiment amb un nombre ms elevat

de plantes per poder garantir la qualitat cientfica.

2. El creixement de les plantes no s tan favorable quan aquestes estan exposades a les peces de

Beethoven.

3. El creixement de les plantes no s tan favorable quan aquestes estan exposades a peces de msica

clssica.

9. Valoraci personal:

El tema daquest treball ens va cridar latenci des del primer dia perqu a les dues ens agrada molt

la msica i tot el que es relacioni amb ella. Malgrat tot, la idea inicial que tenem era la de fer un

treball estudiant la influncia musical per en nens petits. Aquest treball no es va arribar a realitzar, s

per aix que al principi vam perdre una mica linters pel treball amb les plantes ja que les nostres

expectatives eren unes altres. Ens vam trobar amb dificultats: al principi, durant la primera plantaci

del cigr cru, va resultar errnia. Vam collocar malament el cot, de manera que si el cigr

germinava, no podria haver emergit ja que el cot impedia el seu pas. La segona dificultat amb qu ens

vam trobar van ser les condicions climtiques, ja que era hivern i la temperatura ideal que

necessitvem era duns pocs graus ms elevats. La nostra manca de coneixement sobre la jardineria

ens va causar problemes a lhora de trasplantar-les, aix que vam haver de demanar ajuda.

Durant aquest treball hem aprs uns quants conceptes de jardineria, aix com de manteniment de

plantes, ja que abans no nhavem plantat mai. Tamb ha estat constructiu en laspecte que hem aprs a

organitzar el nostre temps, i, al ser un treball que sha de treballar a conscincia, a organitzar la seva

estructura per poder realitzar-lo i a planificar-lo. Els errors que shan coms han estat a lhora

destructurar algunes parts del treball, ens equivocvem de conceptes o els collocvem en apartats que

no tocaven. Tamb ha estat una errada el fet de plantar noms sis plantes de cada tipus, perqu no

podem preveure quantes moririen. A nivell desfor podem dir que est compensat amb el resultat

obtingut. Cal dir que hem fet les dues la mateixa feina, ha estat una bona decisi de fer el treball

juntes, i que aquesta afinitat sha vist reflectida en el resultat.

En resum, aquesta assignatura ha estat educativa per preparar-nos per lany que ve, ja que tamb

haurem de fer un treball de recerca. Al ser tant important aquesta assignatura, ens ha fet adonar-nos de

com havem de treballar, i planificar-nos i organitzar-nos, ja que no era un treball de classe al qual

estvem acostumades. Ha estat una bona experincia, constructiva i profitosa.

18

10: Agraments:

- Maite Ibez, per ajudar-nos en la trasplantaci dels cigrons.

- Als tutors Elisabet Garcia i a Josep Jov, i a Manel Belmonte, pel temps que han dedicat

corregint el treball i donant-nos consells per poder millorar-lo.

- Nria Gavald, per haver-nos ajudat a la revisi final de la memria.

11: Bibliografia:

Estat de la qesti:

http://disfrutalaciencia.lacoctelera.net/post/2007/05/25/influencia-la-musica-los-animales-y-

vegetales

http://www.ehowenespanol.com/investigacion-cientifica-efecto-musica-plantas-lista_54801/

http://www.ehowenespanol.com/musica-heavy-metal-afectar-crecimiento-plantas-

info_204010/

http://www.masaru-emoto.net/english/water-crystal.html

Fonaments terics:

http://www.infoagro.com/herbaceos/legumbres/garbanzo.htm

http://www.elhuertodelabu.es/cultivos-del-huerto/el-garbanzo

http://answers.yahoo.com/question/index?qid=20090421045028AATBtZF (volum msica)

http://www.wobook.com/WBn710U2EM6A/Collection-1/Germinacion-y-crecimiento-del-

garbanzo.html

http://www.youtube.com/watch?v=T6YTd9z8PQM (fa menor)

https://www.youtube.com/watch?v=8O0kl-BHvKk (do major)

19

12: ANNEXOS

MATERIAL EMPRAT

PLANTACIO DELS CIGRONS:

20

CONTROL DEL CREIXEMENT

TONALITAT MAJOR

TONALITAT MENOR

SENSE MSICA

21

TRASPLANTACI

ARRELS

AFERRADES AL COT

22