20
0 2 de desembre del 2016 Universitat Pompeu Fabra - Edifici Mercè Rodoreda (campus de la Ciutadella) - Auditori Mercè Rodoreda (Ramon Trias Fargas 25-27 - 08005 Barcelona) Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers & Abstracts Alessandra, Sonia ................................................................................................................................ 1 Alexandrescu, Ioana ............................................................................................................................ 2 Arqués, Rossend .................................................................................................................................. 3 Carreras i Goicoechea, Maria .............................................................................................................. 4 Cartoni, Flavia ..................................................................................................................................... 5 Font Paz, Carme .................................................................................................................................. 6 Kangarani, Mohammad ....................................................................................................................... 7 Marfany, Marta .................................................................................................................................... 8 Moreno i Domènech, Maria ................................................................................................................ 9 Pegenaute, Luis ................................................................................................................................... 10 Pellissa Prades, Gemma....................................................................................................................... 11 Ruiz Casanova, José Francisco............................................................................................................ 12 Sini, Stefania ....................................................................................................................................... 13 Tutone, Marta ...................................................................................................................................... 14 Vigo, Francesca ................................................................................................................................... 15 Yurss, Paula ......................................................................................................................................... 16 Lectoras de poemas - Lectores de poemes - Lettrici di poesie Poetry readers L'ibere voci .......................................................................................................................................... 17 Torrens Guerrini, Rosmarí................................................................................................................... 17 Miembros del comité científico y organizador - Membres del comitè científic i organitzador Membri del comitato scientifico e organizzatore Members of the scientifc and organising committee Aguilà Ruzola, Helena......................................................................................................................... 18 Font Paz, Carme .................................................................................................................................. 18 Linder, Jutta ......................................................................................................................................... 18 Micó, José María ................................................................................................................................. 19 Siviero, Donatella ................................................................................................................................ 19

2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

0

2 de desembre del 2016 Universitat Pompeu Fabra - Edifici Mercè Rodoreda (campus de la Ciutadella) - Auditori Mercè Rodoreda

(Ramon Trias Fargas 25-27 - 08005 Barcelona)

Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers & Abstracts

Alessandra, Sonia ................................................................................................................................ 1

Alexandrescu, Ioana ............................................................................................................................ 2

Arqués, Rossend .................................................................................................................................. 3

Carreras i Goicoechea, Maria .............................................................................................................. 4

Cartoni, Flavia ..................................................................................................................................... 5

Font Paz, Carme .................................................................................................................................. 6

Kangarani, Mohammad ....................................................................................................................... 7

Marfany, Marta .................................................................................................................................... 8

Moreno i Domènech, Maria ................................................................................................................ 9

Pegenaute, Luis ................................................................................................................................... 10

Pellissa Prades, Gemma....................................................................................................................... 11

Ruiz Casanova, José Francisco ............................................................................................................ 12

Sini, Stefania ....................................................................................................................................... 13

Tutone, Marta ...................................................................................................................................... 14

Vigo, Francesca ................................................................................................................................... 15

Yurss, Paula ......................................................................................................................................... 16

Lectoras de poemas - Lectores de poemes - Lettrici di poesie – Poetry readers

L'ibere voci .......................................................................................................................................... 17

Torrens Guerrini, Rosmarí ................................................................................................................... 17

Miembros del comité científico y organizador - Membres del comitè científic i organitzador

Membri del comitato scientifico e organizzatore – Members of the scientifc and organising

committee

Aguilà Ruzola, Helena......................................................................................................................... 18

Font Paz, Carme .................................................................................................................................. 18

Linder, Jutta ......................................................................................................................................... 18

Micó, José María ................................................................................................................................. 19

Siviero, Donatella ................................................................................................................................ 19

Page 2: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

1

Sonia Alessandra è docente a contratto di Lingua e Traduzione spagnola II presso la Struttura

Didattica Speciale di Lingue e Letterature straniere dell'Università di Catania (sede di Ragusa).

Si è laureata in Lingue e Letterature straniere moderne (Università di Catania, 1991), discutendo

una tesi dal titolo “L’avventura dell’esistenza nella narrativa e nella saggistica di Miguel de

Unamuno”, e in Lettere moderne (Università di Catania, 1997), con la tesi “Leonardo Sciascia:

avevo la Spagna nel cuore…”, conseguendo il premio di laurea “Leonardo Sciascia”, terza

edizione, bandito dalla Fondazione Leonardo Sciascia di Racalmuto. Dopo la laurea in Lingue,

ha trascorso un anno in Spagna in qualità di Assistente di Cattedra di Lingua italiana presso la

Escuela Oficial de Idiomas di Madrid. È abilitata all'insegnamento della lingua e civiltà

spagnole nella scuola secondaria, dove insegna dal 2001. Dal 2006 è assegnataria di contratti di

docenza di Lingua spagnola presso gli atenei di Catania e Messina. Collabora con l’Instituto

Cervantes come esaminatrice DELE. I suoi principali interessi di ricerca sono la didattica della

lingua spagnola come seconda lingua, la formazione dei docenti e le strategie d’uso delle TIC

nella didattica. Pubblicazioni scientifiche: “Integrazione delle TIC nella didattica delle lingue

straniere: un’esperienza” in Educazione linguistica e dialogo interculturale - Atti della Giornata

Pedagogico-didattica UNILEND 14 novembre 2008, Bonanno Editore - ISBN 887796620-3.

“Cómo superar el DELE y no morir en el intento: activación de estrategias para mejorar la

expresión escrita” in Atti delle Primeras Jornadas de Formación de Profesores de ELE (2014),

organizzate dall’Instituto Cervantes di Palermo e la Consejería de Educación de España en

Italia, Grecia y Albania, pubblicati nella Revista Mediterráneo. “Preparación eficaz y efectiva

para el DELE: estrategias para la expresión escrita” in Atti della Jornada didáctica Los

Diplomas de Español como Lengua Extranjera en el ámbito escolar italiano (2014), organizzata

dall’Instituto Cervantes di Napoli, pubblicati nel Centro Virtual Cervantes. “El curioso lenguaje

de la Moda en el Español como lengua extranjera: para no perderse entre préstamos lingüísticos

y neologismos” in Atti del XII Encuentro Práctico de ELE (EPELE) (2015), organizzato

dall’Instituto Cervantes di Napoli, pubblicati nel Centro Virtual Cervantes - NIPO 503-15-

040-3. “Más allá del tópico: competencia intercultural y cine” in Atti delle II Jornadas de

Formación de Profesores de ELE (2015), organizzate dall’Instituto Cervantes di Palermo e la

Consejería de Educación de España en Italia, Grecia y Albania.

ABSTRACT: Scrittura e traduzione. Visibilità e invisibilità del traduttore

Il tradurre è un’attività spesso trascurata, eppure tra le più complesse e importanti per il dialogo

fra civiltà, la comprensione dell’altro e la conoscenza di sé. Se è innegabile che il traduttore

letterario è la voce di un autore in un’altra lingua, è altrettanto inconfutabile che lo stesso è

“invisibile”, come ci dice Lawrence Venuti (1999) quando rimarca l’assenza di ogni identità

autoriale. Scrive Elena Loewenthal che «il traduttore è creatura silenziosa e umbratile. È il

guardone della letteratura, che assiste implacabilmente passivo all'incontro fra lo scrittore e il

suo lettore. Di nascosto, il più nascosto possibile: la traduzione deve essere trasparente,

invisibile. La migliore possibile è là dove il traduttore riesce a immedesimarsi nell'autore al

punto da farlo scrivere come avrebbe scritto se avesse scritto nella lingua in cui il traduttore lo

conduce». Il traduttore deve sparire e allora avrà fatto un buon lavoro. Perché la traduzione più

efficace è quella che non si vede. Ma tutto ciò a costo di un profondo senso di frustrazione.

Ma cosa succede se il traduttore entra in scena e diventa “personaggio”? Allora “il verbo si fa

carne”, assume un volto e diventa visibile. Lasciamoci condurre da Franco Nasi fra i

vagabondaggi narrativi di “La malinconia del traduttore” (2008), per conoscere il volto del

traduttore che mette a nudo speranze e limiti del tradurre di fronte a Babele, la malattia blu che

esplode quando viene sopraffatto dal senso di impotenza di fronte all’atto di tradurre e alla

tensione vana verso la traduzione perfetta. E, poi, assistiamo alla “vendetta“ del traduttore Brice

Matthieussent (2012) che trionfa sull’autore quando si impossessa dell’opera alla quale sta

lavorando e le dà nuova vita, la manipola, la riscrive, interviene profondamente sul testo

attraverso le note a margine, la NdT, inserti sempre più ampi e invadenti, carichi di digressioni e

colte citazioni, fino a sostituirsi all’autore e riscattare così l’invisibilità del traduttore.

Page 3: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

2

Ioana Alexandrescu es profesora titular en la Facultad de Letras de la Universidad de Oradea y

profesora colaboradora en la Universidad Autónoma de Barcelona. Autora de libros y artículos

sobre literatura y lingüística, compagina su actividad docente e investigadora con la traducción

y la creación literaria.

ABSTRACT: Mircea Cărtărescu al español: estado de la cuestión

Mircea Cărtărescu (1956) suele ser considerado como el mejor escritor rumano actual y uno de

los principales candidatos al Nobel de literatura.

La traducción de su obra al español configura un conjunto muy interesante de aspectos

relacionados no sólo con el proceso traductivo y sus resultados, sino también con la penetración

del producto en el mercado. En este caso, se podría decir que, lejos de quedar relegado a la

sombra, el traductor cobra presencia más allá del ejercicio de su actividad traductora,

potenciándose ampliamente la obra a través de sus apariciones en los medios de comunicación.

Mi trabajo estudia las múltiples vertientes de la relación autor-traductor-editor-público que

surgen en este caso preciso, con particular enfoque del análisis en las dimensiones adquiridas

por la figura del traductor.

Page 4: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

3

Rossend Arqués

Societat Catalana d'Estudis Dantescos. Grup de recerca sobre Dante

Dante e l'arte. Revista d'estudis sobre Dante i l'art

La bottega di Goldoni. Web del grup de recerca "Goldoni a la Península ibèrica"

Quaderns dìtalià. Revista d'estudis italians

Dante e l'arte. Network di studi sulla ricezione artistica di Dante.

Rossend Arqués Pagina personal UAB

ABSTRACT: Bonaventura Vallespinosa, traductor al català de l'Orlando furioso i altres

obres.

La conferència vol examinar el mètode de traducció de Bonaventura Vallespinosa, el metge-

traductor de Reus, que va traduir al català un munt de teatre clàssic i modern (des de Racine,

Molière i Goldoni a Ionesco i Pirandello). Per fer-ho seguirem les idees que exposa en una carta

en vers inèdita dirigida a l'editor de la seva traducció de l'Orlando furioso d'Ariosto; una versió

una mica deixada de banda malgrat que en ella el nostre traductor va abocar el seu gran saber en

el camp de la traduccció.

Page 5: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

4

Maria Carreras i Goicoechea ha ensenyat traducció de l’italià al castellà a la Universitat de

Bolonya des del 1998 fins al 2014. Actualment és investigadora de Llengua i traducció

espanyola a la Universitat de Catània on coordina l’àrea de Llengua i literatura espanyola del

Campus de Ragusa-Ibla. Els seus interessos van des de la traducció de l’italià al castellà i al

català fins a la lexicografia bilingüe passant per la Didàctica de llengües i la Mediació Cultural i

Lingüística, tot plegat desde perspectives ben diferents (llenguatges d’especialitat, traducció

audiovisual, estudis de gènere).

A l’abril va participar a la I Giornata Internazionalie di Studio Teletandem de la Universitat de

Salern amb la conferència d’apertura El estado de la cuestión respecto a la enseñanza

colaborativa y su aplicación en la didáctica de lenguas en Italia y España.

Entre les seves darreres publicacions destaquem: La traducción de cómics, Roma, 2008. Limes.

Lexicografía y lexicología de las lenguas de especialidad, Monza, 2008. La mediación

lingüística y cultural y su didáctica, Bologna, 2010. Un percorso attraverso la traduzione.

Autori e traduttori della Romagna, Bologna, 2010. La ciutat de l'amor. Scrivere la città,

raccontare i sentimenti, Alessandria, 2013. Grammatica spagnola, Viagrande, 2016.

ABSTRACT: Els exotismes catalans en la versió italiana de La catedral del mar i el rostre

amagat de la traductora

Al traduir best-sellers moltes decisions les pren l’editorial abans de lliurar el text a un/a

traductor/a: sovint els títols es decidieixen a banda; o desapareixen fragments sencers sense

poder atribuir cap responsabilitat a qui tradueix. A més, en la traducció a l’italià d’obres escrites

en castellà és freqüent conservar alguns exotismes per a donar color local al text, mantenir un

contacte amb el context original o simplement perquè el públic italià té una certa afinitat amb

aquesta llengua. Presentem un estudi de la traducció de 38 exotismes catalans presents en La

cattedrale del mar (tradüida per R. Bovaia, Longanesi 2007), alguns dels quals es repeteixen

centenars de vegades, i de les estratègies adoptades per la traductora: gairebé tots els exostismes

han estat importats dins del TT, però hi ha hagut, obviament, una operació general de

simplificació que té en compte el gènere textual i el nou públic, no necessàriament coneixedor

de la llengua catalana, menys encara dels tecnicismes medievals catalans presents en la novel.la

original. Tenint en compte la distància cultural entre el text i el nou destinatari, Bovaia ha

aplicat estratègies d’amplificació, d’anticipació, de traducció amb un equivalent i fins i tot

d’omissió mostrant-nos, encara que d’amagat, el seu rostre.

Bibliografia bàsica

CARRERAS I GOICOECHEA, Maria (2000), «A vueltas con el chocolate y otros ingredientes

de la cocina literaria: reflexiones sobre la traducción italiana de Como agua para chocolate de

Laura Esquivel» in Atti del Convegno Internazionale «Interpretare tradurre testi delle culture

ispaniche» (Forlì, 21-23 ottobre 1999), a cura di Alessandra Melloni, Rafael Lozano, Pilar

Capanaga, Bologna: Clueb, pp. 171-196. CARTAGENA, Nelson (1998), «Teor a y práctica de

la traducción de nombres de referentes culturales espec ficos», en: Mario Bernales y

Constantino Contreras, eds., Por los caminos del lenguaje, Sociedad Chilena de Ling stica,

Departamento de Lenguas, Literatura y Comunicación, Temuco (Chile), pp. 7-22. A.

FORTEZA, «El tractament dels referents culturals en la traducció catalana de Gabriela, cravo e

canela», uaderns. evista de traducció 12, 2005 189-203. MARCO, Josep (2002), El fil

d’ , Vic: Eumo Editorial. MAYORAL, Roberto

(1999/2000), «La traducción de referencias culturales», in Sendebar, 10/11, p. 67-88. NORD,

Christiane (1996), n literaria. Conferencia pronunciada en

la Universidad de Granada el 23-2-96. SANT , ulio César (1994), «Traducción de cultura,

traducción de civilización», in HURTADO ALBIR, Amparo (ed.). .

Castelló: Universitat Jaume I, p. 141-152.

Falcones I., La Catedral del Mar, Barcelona, Grijalbo, 2006.

Falcones I., La cattedrale del mare, Traduzione di Bovaia R., Tea, 2009.

Page 6: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

5

Flavia Cartoni è Professore Associato presso l’Università di Castilla-La Mancha, Spagna.

Laureata in Lettere Moderne presso l’Università La Sapienza di oma, si è successivamente

laureata in Filolog a Moderna e ha ottenuto il PhD presso l’Universidad Complutense di

Madrid. Si occupa di Letteratura Italiana Moderna e Contemporanea, di scrittrici e poete del XX

secolo, di letteratura della migrazione in lingua italiana, e di studi di genere. E’ studiosa

dell’opera letteraria di Elsa Morante, autrice alla quale ha dedicato diversi saggi. Fra le sue

ultime pubblicazioni: ‘Narrativa e censura. La Storia nella prima edizione spagnola del 1976’

(2012); ‘La Historia, a los (casi) cuarenta años de su publicación’ (2013); ‘Laila Waida: de la

India a Italia, parada en Trieste’ (2013); ‘Amara Lakhous dall’Algeria in Italia. Interculturalità,

integrazione e senso dell’umorismo nel testo narrativo’ (2013); ‘ appresentazioni del visivo e

variazioni linguistiche nel romanzo Aracoeli’ (2013); ‘L’ : dal microcosmo al

macrocosmo’ (2014); ‘Elsa Morante’s essays between perception and prophecy: a reflection for

the present’ (2015); ‘Al di là delle fonti: Elsa Morante tra letture, desiderio e fantasia’ (2015);

‘Scritture della migrazione in lingua italiana tra mediazione ling stica e mediazione culturale:

due racconti di Laila Wadia’ (2015); ‘La narrativa di rnela Vorpsi tra storia, emozioni e

erotismo’ (in stampa); ‘The “Migrant Entry” into the Literary Field’ (in stampa). Ha inoltre co-

curato il volume El tema del viaje: un recorrido por la lengua y la literatura italianas (con

Maria osefa Calvo Montoro, 2010); ha realizzato l’edizione critica (introduzione, traduzione e

note) di: Elsa Morante, El chal andaluz (2006) e ha curato le edizioni (introduzione e revisione

della traduzione) di: Elsa Morante, La Historia (2008) e Elsa Morante, Araceli (2008).

ABSTRACT: La traducibilità della poesia di Patrizia Cavalli e alcuni esempi in spagnolo

Patrizia Cavalli è poeta di fama nazionale, riconosciuta fin dal suo primo affacciarsi al mondo

letterario, molto giovane. Il riconoscimento letterario le venne dalla scrittrice e romanziere Elsa

Morante, alla quale si sentì legata da un’amicizia in parte letteraria, in parte quasi da un vincolo

familiare, in ogni modo di alta frequentazione e incontri quasi giornalieri.

Quando Morante chiese alla giovane Cavalli di farle leggere i quaderni con le sue poesie, la

scrittrice affermò che si trattava di una ‘vera poeta’. Da quel momento in poi Cavalli si dedicò

quasi esclusivamente alla poesia, in altri momenti invece si è occupata di traduzione di testi

letterati o musicali.

La poesia di Cavalli, contestualizzata in spazi urbani con maggior frequenza, è caratterizzata da

emozioni come l’insofferenza, lo stupore, il divertimento, il gioco di parole, la reiterazione che

porta quasi al comico.

Alcune delle sue poesie sono state tradotte in spagnolo in antologie poetiche o in riviste

letterarie, altre come Selected Poems (2013) negli Stati Uniti, mentre in francese possiamo

leggere Toujours ouvert théâtre (2002).

Recentemente la poesia di Patrizia Cavalli è stata riconosciuta dalla Americas Academy con il

premio McKim Medal (9 giugno 2016).

Nel presente lavoro mi soffermerò sulla traducibilità e non traducibilità della poesia di Patrizia

Cavalli, riflettendo sul campo semantico dell’umorismo, e sul suo personale e originale campo

semantico che è divario tra commedia e tragedia.

Page 7: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

6

Carme Font Paz (PhD) is Lecturer in English Literature at Universitat Autònoma de Barcelona,

Spain. A literary translator and a specialist in the seventeenth century, she has published on

women’s prophetic writing, poetry and intellectual history. Her latest book is W m ’

Prophetic Writings in Seventeenth-Century Britain (Routledge), and she is co-editor of the

volume m Im v f W m ’ W g f h N h C y

(Brill).

ABSTRACT: Hester Thrale Piozzi and 18th-Century Travel Writing as a Form of

Translation

In 1789 Hester Piozzi published Reflections made in the course of a journey through France,

Italy and Germany, itself a translation of various source travelogues. A strong emphasis on

gender pervades this text, which was one of the earliest travel accounts to be published under

the name of a woman in Britain in the 18th century. My paper will concentrate on Piozzi’s

negotiation with the complexities of the ideologies of femininity current at that time and the

representation of Europe, paying attention on the ways her translation is gendered.

ne of piozzi’s main task in her travel account was to create a narrative identity for herself,

which could justify her invasion of the male territory of travel writing. Madeleine Kahn’s notion

of narrative transvestism, that is, the use of a first person narrator differing in gender from the

author, appears fruitful for the analysis of piozzi’s translations and adaptations. This allowed the

fluidity of viewpoints. According to Kahn, “the male author achieves, through rhetorical

conventions effectively employed by travel writers to translate the foreign, in a discursive

practice that dates back to the 17th century”. While Piozzi maintains that her story is being told

without exaggeration or hyperbole, her translation can be considered a meta-commentary: she

demonstrates her ability to exploit the potential of discourse in order to create new possibilities

of communication. She appears to transfer to other female characters those feminine

characteristics that should belong to herself as protagonist of the story. On one scene in which

she describes her way out of France, the ship she embarked on with her husband and maid made

slow headway for want of a favorable wind and the Channel crossing took 26 hours. Instead of

describing her discomfort, the narrator focuses on the character of the maid, who is taken to

embody feminine fraility: “sickness and fatigue made her feel as if much more time still had

elapsed since she quitted the opposite shore”. However, in similar travelogues by contemporary

male writers, the narrator-protagonist appears less afraid than Piozzi to represent their physical

weaknesses. This paper will thus examine the communicating vessels between creative writing

and translation by women authors who were also professional translators.

Page 8: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

7

Mohammad Kangarani, prepara una tesi sobre Dante i les visions del més enllà iranià. Va

estudiar Filologia Francesa, Filosofia i es va llicenciar en Teoria de la literatura i Literatura

comparada a la UAB. Va defensar el seu DEA a la USAL en estudis d’indoeuropeu, branca

indoiran . És secretari de la Societat Catalana d’Estudis Dantescos. Com a traductor del persa

modern destaquem la seva versió del clàssic de la literatura persa Leyli y Majnun de Nezamí.

https://independentresearcher.academia.edu/MohammadKangarani/

ABSTRACT: Los rostros de Jayyam en español

Omar Jayyam ocupa un lugar destacado en la historia de la traducción literaria gracias a la

versión, poco fiel, de los Robayats que hizo Fitzgerald. En mi presentación veremos las

diferentes opciones por las que se han decantado sus traductores al español y al catalán: Clara

Janés, Ramon Gajà, Alex Queraltó, Nazanin Armanian, etc...

Page 9: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

8

Marta Marfany, llicenciada en Filologia Francesa i Romànica (1996) i en Filologia Catalana

(1997) per la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va doctorar amb una tesi sobre la

traducció catalana medieval de La Belle Dame sans merci d’Alain Chartier (2008). Ha estat

becària predoctoral i professora associada a la UAB (Filologia Francesa, 2004-2005; Filologia

Catalana, 2004-2009), i investigadora postdoctoral (2009-2011) i professora associada (2011-

1014) al Departament de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra, on treballa des del 2014

com a professora visitant.

Actualment, la seva recerca se centra en dos grans eixos: d’una banda, les traduccions

medievals i del Renaixement (és membre del projecte d’investigació «Traduccions al català i

cultura llatina a la Corona d’Aragó (1380-1530): obres de tradició clàssica i humanística»;

Filologia Catalana, UAB) i, de l’altra, la traducció i la recepció en l’àmbit literari català del

segle xx (és membre del projecte «La traducció en l’àmbit literari català des del final del

franquisme (1976-2000): estudis de recepció i llengua literària»; Traducció, UPF).

Fa uns quants anys que es dedica també a la correcció i a la traducció, especialment de

textos literaris. Ha traduït sobretot narrativa d’autors francesos contemporanis, com ara Philippe

Delerm, Dai Sijie, David Foenkinos i Jérôme Ferrari.

ABSTRACT: Tradició poètica i veu del traductor: algunes traduccions antigues de la

Commedia de Dante

En aquesta comunicació es presentaran tres traduccions antigues de la Commedia de Dante: la

traducció al català d’Andreu Febrer (1429), la traducció al castellà de Pedro Fernández de

Villegas (1515) i una traducció anònima al francès conservada en un manuscrit del segle XV.

L’objectiu de la comunicació és analitzar la mètrica i la versificació emprades en cada cas per

determinar fins a quin punt les convencions literàries de l’època i de la tradició poètica de cada

traductor influeixen en el resultat final. En definitiva, es descriurà de quina manera es fa sentir

la veu del traductor en cadascuna de les traduccions estudiades.

Page 10: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

9

Maria Moreno i Domènech, llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per

la Universitat de Barcelona (2010). Ha cursat el Màster ficial Interuniversitari d’Estudis

Teatrals (2011). Actualment està acabant una tesi sobre “El tractament del grotesc a Primera

h ò ’ h ”, dirigida pel Dr. Enric Gallén i pel Dr. Miquel Maria Gibert La tesi

s’emmarca en el programa de Doctorat de Llengua i Literatura Catalanes i Estudis Teatrals de la

Universitat Autònoma de Barcelona. De 2013 a 2016 ha estat becària Fi-Agaur i ha impartit

docència a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra.

ABSTRACT: Alguns apunts sobre la traducció de Faust de Josep Lleonart

En el pròleg a la primera edició catalana del Faust (1938), el seu traductor, Josep Lleonart,

comenta que, durant els llargs anys en què Goethe està creant ambdues parts de la tragèdia,

l’obra no l’abandona mai, “la viu per dins”. (Lleonart 1995, 455) La traducció del clàssic

goethià, una utopia carregada d’experiència mundana, (Bloch 2007, 40) és també, tal i com

apunta Jordi Llovet, el gran llegat literari que ens ha deixat Josep Lleonart (Llovet 1995, 459) i,

d’alguna manera, el Faust és també un punt fonamental en la seva formació poètica i

humanística.

El primer objectiu d’aquesta ponència és dilucidar com Lleonart, traductor també d’Egmont i de

Hermann und Dorothea, crea una llengua poètica bella i rítmica, capaç d’anostrar el vers

alemany. Aquest mestratge traductològic és fruit del distanciament inherent a la reflexió sobre

l’obra; per tant, el segon objectiu consistirà a examinar quina és l’hermenèutica de l’obra sobre

la qual Lleonart basteix la seva traducció.

Page 11: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

10

Luis Pegenaute es profesor titular en el Departamento de Traducción y Ciencias del Lenguaje

de la Universitat Pompeu Fabra. Se ha especializado en el estudio de la traducción literaria, la

Literatura comparada, la historia y teoría de la traducción. Es autor de numerosas publicaciones

sobre estas cuestiones, además de coeditor de quince volúmenes sobre las mismas, entras las

que destacan la Historia de la traducción en España (2004), el Diccionario histórico de la

traducción en España (2009) o el Diccionario histórico de la traducción en Hispanoamérica

(2013). Por su relación con la temática de este coloquio cabe mencionar también su reciente

coedición de los volúmenes Autores traductores en la España del siglo XIX (2015) y Creación y

traducción en la España del siglo XIX (2016). Ha sido director de proyectos de investigación

del Ministerio de Ciencia e Innovación, es codirector de los portales digitales Biblioteca de

traducciones españolas y Biblioteca de traducciones hispanoamericanas, alojados en la

Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, y dirige para la editorial Peter Lang la colección

“ elaciones literarias en el ámbito hispánico”.

ABSTRACT: La relación entre creación y traducción en la España romántica (1830-1850)

En la presente comunicación me propongo presentar algunos de los resultados obtenidos en el

Proyecto de Investigación Creación y traducción en la España del siglo XIX, financiado por el

Ministerio español de Economía y Competitividad (2013-2016) y que ha dado lugar a

publicaciones como Lafarga & Pegenaute (eds.), Autores traductores en la España del siglo XIX

(Peter Lang, 2015) y Lafarga & Pegenaute (eds), Creación y traducción en la España del siglo

XIX (Reichenberger, 2016). Mi propósito es estudiar las razones por las que, durante el periodo

romátntico (1830-1850) tantos autores españoles del siglo XIX se convirtieron en traductores (o

ver si se trata, más bien, de traductores convertidos en escritores), ya fuera como herramienta de

aprendizaje literario o como resultado de su interés en la introducción de una determinada

corriente literaria. El objetivo es comprobar si la mayor parte de las veces estas traducciones

determinaron la producción propia posterior o si, por el contrario, fue la propia poética personal

la que influyó de manera decisiva en la manera de traducir, a la vez que bosquejar la evolución

de la poética de la traducción en este periodo, intentando deslindar los no siempre claros límites

entre creación y traducción. Para todo ello nos centraremos en la actividad de los principales

escritores/traductores románticos, a saber: Larra, Bretón de los Herreros, Mesonero Romanos y

Hartzensbuch.

Page 12: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

11

Gemma Pellissa Prades ha estat investigadora postdoctoral al Department of the Classics de

Harvard University des de 2014 amb una beca Beatriu de Pinós de la Generalitat de Catalunya.

Actualment, s’ocupa de la primera edició filològica de la traducció catalana medieval de les

Metamorfosis d’ vidi per Francesc Alegre. A més, forma part del Grup de ecerca Consolidat

“Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana” i de l’Institut de ecerca en Cultures Medievals

de la Universitat de Barcelona. És doctora en filologia catalana per la Universitat de Barcelona

amb una tesi doctoral sobre la ficció sentimental catalana del s. XV, dirigida per la doctora Lola

Badia. Aquest treball va rebre una menció honor fica de l’Institut d’Estudis Mon uïc l’any

2014. Des d’aleshores, ha escrit diversos articles sobre el tema en revistes indexades i enguany,

Edizioni dell’ rso li ha publicat l’estudi i l’edició cr tica de quatre obres de tema amorós de

Francesc Alegre. Prèviament, havia analitzat la traducció catalana de la novel·la cavalleresca

París e Viana. Així mateix, és la directora del curs massiu en línia Magic in the Middle Ages,

que s’ofereix a Coursera i que va comptar amb més de 28.000 estudiants inscrits a la primera

edició.

ABSTRACT: Els límits entre traducció i creació literària en el corpus de Francesc Alegre

Franc

esc Alegre és autor d’un corpus ric tant pel que fa a traduccions com a obres originals al s. XV.

És responsable de la versió catalana de La primera guerra púnica de Leonardo Bruni, així com

de la traducció de les Metamorfosis d’ vidi al català, intitulada Transformacions. En aquesta

obra reflexiona sobre la concepció de la literatura i de la pràctica de la traducció. Així mateix,

Alegre és autor de tres textos de tema religiós i, juntament amb Joan Roís de Corella, és

considerat un dels màxims exponents de la ficció sentimental catalana.

En

aquesta comunicació em centraré en passatges del corpus d’Alegre que q estionen els l mits

entre la traducció i la creació literàries. Així, analitzaré fragments de les Transformacions en els

quals Alegre es distancia d’ vidi a través d’amplificacions sentimentals o del diàleg amb la

pròpia tradició literària (Corella). Així mateix, examinaré dos dels textos sentimentals de

l’autor, el Somni i la Faula. Certament, Alegre usa la pròpia traducció de les Metamorfosis com

a font per a la composició d’ambdues obres, com va apuntar Torró (1994); a més, introdueix al

Somni passatges breus que són, en realitat, traduccions del T f ’ m de Petrarca, que ja

havia emprat al Sermó.

Bibliografia citada:

Torró, aume. «“ fficium poetae est fingere”: Francesc Alegre i la Faula de Neptuno i Dyana»,

Intel·lectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana. Lola Badia i Albert Soler (ed.). Barcelona:

Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, p. 221-242.

Page 13: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

12

José Francisco Ruiz Casanova (1962) es doctor en Filología Española por la Universidad de

Barcelona (1993). Desde 1997 (Profesor Titular desde 2009) imparte docencia de Literatura

Española e Historia de la Traducción en la Facultad de Traducción de la Universidad Pompeu

Fabra. Sus líneas de investigación son la Literatura Española del Siglo de Oro y del siglo XX, la

Historia de la Traducción y la Literatura Comparada. Ha publicado –todas en la editorial

Cátedra– ediciones críticas del Conde de Villamediana (1990 y 1994); Diego de San Pedro

(1995); Ángel Crespo (2009); Andrés Sánchez Robayna (2012); Aloysius Bertrand (2014) y

José Rizal (2014); así como la Antología Cátedra de Poesía de las Letras Hispánicas (1998) y

la Antología Cátedra de Poesía de las Letras Universales (2013). Como traductor ha publicado

tres volúmenes de obras literarias de Aleister Crowley (1992, 1999 y 2001) y la Poesía

completa de Edgar Allan Poe (Cátedra, 2016). Es autor de los siguientes ensayos: Aproximación

a una Historia de la Traducción en España (2000); El vuelo del cuervo. Lecturas de literatura

española (2002); De Poesía y Traducción (2005); Anthologos: Poética de la antología poética

(2007); Dos Cuestiones de Literatura Comparada. Traducción y Poesía. Exilio y Traducción

(2011); Manual de Principios Elementales para el estudio de la Literatura española (2013) y

Sombras escritas que perduran. Poesía (en lengua) española del siglo XX (2016).

ABSTRACT: Del “desplazamiento hermenéutico” de Steiner al “desplazamiento poético”

de la traducción

En After Babel (1975), George Steiner planteaba el concepto de “desplazamiento hermenéutico”

y asociaba tal idea al hecho de la traducción. Se trata, según Steiner, de un proceso en el que la

lectura y la interpretación se desglosan en cuatro movimientos: confianza inicial, agresión,

incorporación y reciprocidad o restitución. Treinta años después de esta tesis, en mi trabajo “La

escritura del traductor”11 propuse completar el paradigma de Steiner con una estructura

simétrica, a la que llamé “desplazamiento poético”, y que, en paralelo al hermenéutico, se

compondría de cuatro movimientos: extrañamiento y expectativa, borrado, reescritura y

escritura.

Esta ponencia pretende profundizar sobre la tesis del “desplazamiento poético” como

mecanismo de escritura de la traducción, mecanismo en el que está implicada tanto la

visibilidad del traductor (aquí es importante subrayar la diferencia entre la firma explícita y la

firma implícita de la traducción y, por ende, la visibilidad permanente del traductor como autor

de la traducción) cuanto su poética de la composición textual. Se trata, pues, de la propuesta de

un paradigma de la escritura del texto traducido en el que priman las barreras invisibles de los

silencios, el reconocimiento del original como texto

leído para ser borrado y la traducción como texto escrito y original.

1 J. F. Ruiz Casanova et alt., De Poesía y Traducción, Madrid, Biblioteca Nueva, 2005, págs. 7-45.

Page 14: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

13

Stefania Sini insegna Letterature comparate e Letteratura italiana all’Università del Piemonte

Orientale, (Vercelli e Alessandria). Svolge seminari di metrica, retorica e narrativa per il corso

Autori Teatrali presso la Scuola d’Arte Drammatica Paolo Grassi di Milano. Si occupa di teoria

e critica letteraria. Ha pubblicato lavori su Giambattista Vico e la storia della retorica e della

topica, su Michail Bachtin, i Formalisti russi, la stilistica e la filosofia russa del primo

Novecento, con particolare attenzione agli anni Venti. Traduce dal russo saggistica (Bachtin,

Boris Èjchenbaum, Vinokur, Gustav Špet) e poesia ( sip Mandel’štam, Arsenij Tarkovskij).

Ha fondato e dirige «Enthymema. Rivista internazionale di critica, teoria e filosofia della

letteratura» (http://riviste.unimi.it/index.php/enthymema).

Per un profilo più dettagliato: https://upobook.uniupo.it/stefania.sini

ABSTRACT: Nel “laboratorio del pensatore”: tradurre Bachtin oggi

Con il presente contributo vorrei proporre alcune riflessioni emerse dalla mia esperienza di

traduttrice dell’opera di Michail Bachtin. Mi soffermerò in particolare su alcuni testi da lui non

destinati alla pubblicazione, bensì redatti come appunti di lavoro. Nei molti quaderni presenti

nell’archivio bachtiniano e venuti alla luce grazie all’edizione critica delle opere (Sobranie

č j v 7-mi tomach, 1997-2012) compaiono anche numerosi riassunti, traduzioni e

commenti talora assai estesi di testi in russo e in lingue differenti. Si tratta di opere letterarie,

saggi di critica, teoria e storia della letteratura, scritti filosofici di vario ambito – estetica, etica,

epistemologia –, ricerche storiche, linguistiche, filologiche. Queste molteplici voci di autori-eroi

del suo tempo o del passato prossimo e remoto Bachtin non solo trascrive, bensì interroga,

sollecita, critica. Intreccia la parola altrui con la propria, incastona il discorso indiretto con

quello diretto, frantuma il monologo. Pratica in tal modo il dialogo sul quale nello stesso istante

sta riflettendo e di cui sta tracciando la fenomenologia.

Il traduttore si aggiunge a questo coro di voci e cerca di districarne l’origine, senza tuttavia

spogliarle della loro costitutiva reciproca interdipendenza, e senza al contempo ammutolire e

cancellare la propria voce, le proprie inflessioni, intonazioni, accenti.

Page 15: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

14

Marta Tutone nació en Palermo (Italia), donde estudió el grado en Lengua y Literaturas

Modernas y el segundo ciclo en Lenguas y Literaturas Euroamericanas. Vive en Madrid desde

2007, donde llegó con una beca Erasmus a la Universidad Complutense. En 2010 y 2011 trabajó

un proyecto lexicográfico en la empresa de procesamiento del lenguaje natural Molino de Ideas

de Madrid. En 2013 terminó el Máster de Formación de Profesorado por la UNED y en 2014 el

Máster de Traducción Literaria de la Universidad Complutense de Madrid. Actualmente está

cursando el Programa de Doctorado en Estudios Literarios de la Facultad de Filología de la

UCM y es colaboradora honorífica del Departamento de Filología Italiana. Ha publicado la

reseña del libro Última ración de estrellas. Dino Buzzati y su obra, ed. Gadir, 2014, en

Cuadernos de Filología Italiana, UCM 2014, y la reseña del poemario Honor de la verdad de M.

Luzi, trad. di Francisco Deco, ed. Linteo, 2012, en Estudios de Traducción, UCM 2014.

Próximamente la editorial S ntesis publicará el art culo “Gadda, il barroco y la traducción” en

un volumen que contendrá algunas de las comunicaciones del congreso XV Encuentros

Complutenses en torno a la Traducción, noviembre 2015.

ABSTRACT: El traductor de Gadda, un filólogo equilibrista

El escritor italiano Carlo Emilio Gadda compone, con el artificio lingüístico y el plurilingüismo

que caracteriza su escritura, un mapa del mundo real y a la vez del camino hacia la esencia de la

creación literaria, filtrado por su sensibilidad, llevado hasta los límites de la auto-referencialidad

y, sin embargo, inalcanzable. Traducir a Gadda es una operación que nunca puede eludir el

esfuerzo hermenéutico porque inevitablemente se inscribe en el estudio de su Obra. Tal vez, la

labor del traductor puede insertar nuevos elementos en la crítica gaddiana, desde otra mirada. El

mismo Gadda, con sus traducciones de los autores del Siglo de Oro (Quevedo, Salas Barbadillo

y Alarcón), ofrece al traductor un modelo de apropiación del texto original que, a partir de la

profundización en la labor filológica, devuelve al lector un texto en el que no es posible separar

la voz de Gadda de la de los autores barrocos. Quizás el rostro del traductor de uno de los

autores supuestamente intraducibles y cuya fortuna fuera de Italia no refleja la importancia de su

Obra, sea la de un filólogo equilibrista que intenta avanzar en un hilo tendido entre la

transparencia y la re-creación.

A partir del análisis del relato San Giorgio in casa Brocchi y del primero y el último de los

“disegni milanesi” que componen L’ g (Notte di luna y L’ g ) intentaré identificar

los principales retos para el traductor y proponer posibles formas de abordarlos. Algunos nudos

fundamentales serán la traducción del dialecto y las notas que en L’ g constituyen un

subtexto que complementa y dialoga con el texto principal. Mi tesis doctoral se centra en la

traducción al castellano de los textos citados y en la comunicación que propongo para el

Congreso me gustaría compartir algunas consideraciones acerca de la fortuna de la Obra de

Gadda fuera de Italia y del papel que tiene el traductor para que uno de los autores más grandes

de la literatura italiana del siglo XX encuentre a sus lectores en otros idiomas.

La comunicación será en castellano y en italiano.

Page 16: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

15

Francesca Vigo, ricercatrice di Lingua Inglese e traduzione presso l'Università di catania. Ha

un dottorato in Studi inglesi ed angloamericani, un MA in Applied Linguistics e un MA in

Teoria e Prassi della Traduzione Letteraria. I suoi campi di ricerca sono la sociolinguitsica, il

contatto linguistico, i World Englishes, Pragmatica in contesti multilingue, traduzione e il

rapporto la lingua e genere. Le sue pubblicazioni più recenti sono in questi ambiti di ricerca.

ABSTRACT: Quando UN volto non c'è

Chi traduce deve essere visibile o invisibile? Appropriarsi del testo o lasciarsi possedere?

Accontentarsi di un ruolo vicario o decidere di essere protagonista? Collaborare o 'combattere'

l'autore o l'autrice? Queste sono alcune tra le domande che più frequentemente si associano alla

situazione traduttiva, specialmente letteraria.

Queste domande danno per certa l'esistenza di due 'soggetti': chi traduce e chi scrive e si

preoccupano di analizzare, descrivere e raccontare quale dialogo ci sia tra di loro.

Ma se la situazione non dovesse essere questa? Che dialogo ci sarebbe e chi sarebbe a parlare?

Nella mia presentazione cercherò di presentare situazioni inconsuete in cui non si può avere un

dialogo 'tradizionale', situazioni in cui i/le partecipanti sono di numero diverso dal tradizionale

due.

Partirò da alcune traduzioni di opere contemporanee, ne analizzerò gli elementi paratestuali,

come le note del traduttore, e cercherò di mostrare quale tipo di dialogo ci sia o ci possa essere;

l'analisi si allargherà a testi non contemporanei che presentano situazioni ancora diverse \

relativamente ai protagonisti e alle protagoniste della traduzione. La scelta di rivolgere

l'attenzione a testi di fine '800 e inizio '900, scaturisce dall'opportunità di riflessione che questi

testi offrono anche in relazione a questioni che legano la traduzione al genere. L'obiettivo è

mostrare l'ampiezza del campo traduttivo e la debolezza. di considerare la situazione dialogica

come unica possibile

Page 17: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

16

Paula Yurss Lasanta is a PhD candidate in English Literature at the Autonomous University of

Barcelona. Her current area of research is women’s creation and selfrepresentation of discourses

of intellectual value in the late eighteenth century, focusing mainly (but not exclusively) on the

works of British author Helen Maria Williams.

ABSTRACT: Revolution and Exploration: the English translations of Rousseau and

Humboldt by Helen Maria Williams (17591827)

British author Helen Maria Williams (1759-1827) was a wellknown figure in eighteenth century

literary circles, whose work was praised by Elizabeth Montagu, Samuel Johnson, Dorothy and

William Wordsworth, Mary Wollstonecraft, Hester Piozzi or Alexander von Humboldt. In her

early poems Edwin an d Eltruda (1782), An Ode to the Peace (1783) and Peru (1784), Williams

starts to reveal her political tendencies by appealing to strong empathic feelings as a key to

social and political transformation. As a result of her interest in politics, she travelled France in

1790 and published her most acclaimed work Letters from France (1790). However, the rest of

her production has received little critical attention by modern scholars, who have overlooked her

involvement in translation. Williams’ only ext ant novel, Julia (1790) is in fact a creative

translation of ousseau’s Julie ou La Nouvelle Héloïse, in which Williams includes poems that

reflect her interest in revolutionary politics. Four years later, she translated Bernardin de Saint

Pierre ’s Paul et Virginie, when she was imprisoned in Paris. While translating novels was

regarded as a respectable exercise for women writers, Williams challenges gender assumptions

by translating Researches (1814) and the seven volumes of Personal Narrative (1814-1829),

which had been produced by one of the most influential eighteenth century scientists, Alexander

von Humboldt.

My presentation will interrogate how Williams makes use of translation to access areas of

knowledge traditionally restricted to men, such as philosophy, politics and science. For this

purpose, I will focus on her translations of the works by two leading intellectual

figures of the eighteenth century, Rousseau and Von Humboldt

Page 18: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

17

L'ibere voci è un gruppo formato a Messina nel 2014 che organizza letture di poesie

prevalentemente spagnole, italiane e catalane in lingua originale e tradotte.

Rosmarí Torrens Guerrini (1969) es Doctora en Lingüística general y Profesora Titular de la

Universidad de Barcelona. Ha impartido diversos seminarios y cursos de postgrado en España,

Italia, Argentina y Uruguay. En 2012 ha publicado el libro de poesía "Cuando el arco está

tensado" (Colección de poes a “El Bardo”, Libros de la Frontera). También ha escrito un libro

de poes a infantil y juvenil “Potetes de sucre”, que se publicará en la editorial Parnass en 2016,

as como el poemario “ si”, que se publicará en la Colección de poes a “El Bardo”, Libros dela

Frontera. Ha publicado también en numerosas antologías y revistas, entre otras Indignhadas

(2013) Urania Ed., Erotizhadas (2014) Unaria Ed., Las tardes del Laberinto (2013) In- Verso

Ed., Poesía des dels balcons, In-Verso 2013, Beletra Almanako (traducidos al esperanto, 2014)

y la revista Prisma de la Fundación Jorge Luis Borges de Buenos Aires (en 2015).

Con formación teatral y musical, recita sus poemas y actúa regularmente en diferentes salas,

locales y festivales de España, Europa y América Latina, acompañada de músicos y de

diferentes artistas, con los que ha creado diferentes espectáculos de poesía. Ha participado en la

obra de teatro performático "Cent Femmes" (Colectivo Lyon.05) que se estrenó en el Teatre

Grec (Barcelona) en julio de 2013. Se declara amante de las artes escénicas, la palabra oral, la

música y la comunicación directa con el público y, en general, la interconexión entre diferentes

formas de expresión artística. Forma parte del grupo de poetas "El Laberinto de Ariadna", con

sede en el Ateneo Barcelonés.

Page 19: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

18

Helena Aguilà Ruzola, doctora en Filología Italiana por la UAB, profesora del Área de

Filología Italiana de la UAB desde 2003, anteriormente docente en la Universidad Pablo de

Olavide, de Sevilla, y en la UB. Profesora visitante en la Università di Messina (2014-15). En

2017 se publicará un libro basado en su tesis doctoral El Orlando enamorado de M.M. Boiardo

traducido por F. Garrido de Villena (1555): edición crítica y anotada con estudio preliminar.

Codirectora de la colección de ensayo «Tradurre» de la ed. Artemide de Roma y coeditora del

volumen Sfaccettature della traduzione letteraria (en prensa). Autora de varios artículos y

comunicaciones en congresos sobre distintos aspectos de la traducción del Innamorato y otras

traducciones literarias. Miembro del comité científico y/o organizador y ponente en las Jornadas

Internacionales Anuales sobre Traducción El rostro del traductor (UAB-UPF-UniMe, 2016);

Cattive traduzioni, manipolazioni volontarie, riscritture artistiche (Università di Catania-

Ragusa, 2015); La pratica della traduzione letteraria (Università di Messina, 2014); Dones

traductores, dones traduïdes i dones en les traduccions literàries (UAB, 2013). Traductora

literaria con unos 150 libros de narrativa y ensayo publicados.

Carme Font Paz is Lecturer in English Literature at Universitat Autònoma de Barcelona,

Spain. A literary translator and a specialist in the seventeenth century, she has published on

women’s prophetic writing, poetry and intellectual history. Her latest book is W m ’

Prophetic Writings in Seventeenth-Century Britain (Routledge), and she is co-editor of the

volume m Im v f W m ’ W g f h N h C y

(Brill).

Jutta Linder è Professore ordinario di Letteratura Tedesca presso il Dipartimento di Civiltà

Antiche e Moderne dell’Università degli Studi di Messina. Si occupa prevalentemente della

Goethezeit, dell’epoca del Biedermeier e del primo Novecento tedesco. Ha prodotto, come

lavori in volume, le monografie Schillers Dramen. Bauprinzip und Wirkungsstrategie (1989),

Ästhetische Erziehung. Goethe und das Weimarer Hoftheater (1990), “F h T z ”

Der Staatsdiener Goethe und der Dichter (2001), “V ” Z Th mas Manns Goethe-

Nachfolge (2009), nonché un’edizione critica in lingua italiana dei messaggi radiofonici di

Thomas Mann (Ascoltatori tedeschi!, 2006). È autrice, inoltre, di numerosi contributi sulla

letteratura e sulla cultura tedesca a partire dalla metà del Settecento ad oggi, pubblicati in

raccolte e in riviste specializzate italiane e straniere. Collabora con la Goethe-Gesellschaft di

Weimar e con il Thomas-Mann-Archiv della Eidgenössische Technische Hochschule di Zurigo.

Nell’ambito di quest’ultima attività ha di recente organizzato a Messina un convegno

internazionale di studi su Thomas Mann als Essayist, i cui Atti sono apparsi nella collana

“Thomas-Mann-Studien” della medesima istituzione (vol. XLVIII, 2014). Dal 2012 al 2015 è

stata Coordinatrice del Corso di Laurea Magistrale in Lingue Moderne: letterature e traduzione

nel Dipartimento di Civiltà Antiche e Moderne dell’Ateneo messinese, dove è anche

responsabile di diversi accordi bilaterali Erasmus con alcune delle più prestigiose Università

tedesche.

Page 20: 2 de desembre del 2016 Ponentes - Ponents - Relatori - Speakers

19

José María Micó (Barcelona, 1961) es catedrático de literatura en la Universitat Pompeu Fabra,

donde codirige el Máster en Creación Literaria. Entre las actividades que ha compaginado con

la escritura destaca su obra filológica (1981-2011), que comprende ediciones de autores

españoles (Alemán, Cervantes, Góngora y Quevedo), antologías de poesía clásica

(como Paraíso cerrado, con Jaime Siles) y varios libros de estudios y ensayos: los más

recientes son Clásicos vividos y Para entender a Góngora (ambos en Acantilado, 2013 y 2015).

Ha traducido a grandes poetas europeos como Jordi de Sant Jordi, Ausías March, Petrarca, y

especialmente a Ludovico Ariosto (Orlando furioso y Sátiras): una selección de sus

traducciones se recoge en Obra ajena. Sus libros de poesía son La espera (Hiperión,

1992), Camino de ronda (Tusquets, 1998), Verdades y milongas (DVD, 2002), La sangre de los

fósiles (Tusquets, 2005) y Caleidoscopio (Visor, 2013).

A lo largo de su trayectoria ha obtenido premios de literatura (Hiperión y Generación del 27), de

traducción (Premio Nacional de Traducción en España y en Italia) y de investigación (Premio

ICREA Academia). Ahora traduce a Dante y prepara las canciones de Memoria del aire.

Donatella Siviero, investigadora y profesora de Literatura española en la Universidad de

Messina. Especialista en literatura española medieval y moderna y en literatura catalana

medieval y moderna. Dirige la colección de poesía Divano iberico de la editorial Marchese.

Entre sus últimas publicaciones destacan la antología Parlano le donne. Poetesse catalane del

XXI secolo (Pironti, 2008), el volumen Personaggi perduti. Aspetti del romanzo spagnolo tra

Otto e Novecento (Pironti, 2009), la edición italiana de la novela colectiva Las vírgenes locas

(Marchese, 2012) y la nueva edicion de las octavas de Cervantes a Antonio Veneziano (2012).