Embed Size (px)
Citation preview
Sol a la bolera. Col·lapse i ressorgimentde la comunitat nord-americana
Robert D. Putnam, 2000
9Flor de MaigAv. Flor de Maig, s/n
08290 Cerdanyola del Vallès
Centre de Formació i Treball
Tel.: 934 020 710
Centre per a la Innovació Local
Tel.: 934 020 709
Centre per a la Participació Ciutadana
Tel.: 934 020 714
Oficina de Gestió d’Equipaments
Tel.: 934 020 711
Parc del Coneixement
Tel.: 934 020 716
Flor de Maig és un centre de formació, recerca i difusió sobrenoves polítiques locals, participació ciutadana i la societatdel coneixement.
w w w . d i b a . e s
Flor de MaigCentre per a la Innovació Local
xarxa de municipis
RESSENYA, 9
SOL A LA BOLERA. COL·LAPSE I RESSORGIMENT
DE LA COMUNITAT NORD-AMERICANA
Robert D. Putnam, 2000
Ressenya és una publicació que dóna a conèixer als seus lectors algunsdocuments (llibres, informes, articles, etc.) que poden tenir incidència en elmón local. D’aquesta manera, afavorim el debat i la reflexió en l’actualsocietat del coneixement i la informació.Per això, facilitem pautes de lectura que es poden presentar en distints formatsen els diferents números de la sèrie. D’alguns documents i llibres sen’oferiran ressenyes més completes, mentre que en altres casos prevaldrà lalectura ràpida per damunt de l’exhaustivitat.Aquesta publicació ha estat realitzada sobre la base de la ressenya feta per Jordi Domènech.
Si esteu interessats a aconseguir la publicació Solo en la bolera. Colapso y resurgimientode la comunidad norteamericana, de Robert D. Putnam, poseu-vos en contacte amb elCentre per a la Innovació Local (CIL):Tel. 934 020 [email protected]
o bé amb elCentre de Documentació Flor de MaigTel. 934 020 [email protected]
© Diputació de BarcelonaDesembre de 2002Institut d’Edicions
3
De què tracta? 4
Punts essencials 5
CONTINGUTS 8
1. Tendències socials 9
2. Causes 15
3. La importància del capital social 19
4. Una agenda per a capitalistes socials 22
Sumari de la publicació ressenyadaSol a la bolera. Col·lapse i ressorgiment de la comunitat nord-americana 23
SUMARI
4
DE QUÈ TRACTA?
• La principal hipòtesi de Sol a la bolera. Col·lapse i ressorgiment de la comunitat nord-americana, escrit pel catedràtic de polítiques públiques a la Universitat de Harvard, RobertD. Putnam, és que des dels anys setanta la societat nord-americana ha sofert una imparabledavallada de les múltiples manifestacions de partipació cívica i el consegüent debilitamentdel seu sentit comunitari.
• Fent servir un terme utilitzat per sociòlegs i economistes, aquesta mateixa davallada delsentit de ciutadania és anàloga a una pèrdua de «capital social», un terme que fa referènciaal valor de les diverses xarxes de relacions socials i la seva capacitat per generar lligams deconfiança i reciprocitat, que són vitals per al funcionament de la societat.
• Putnam utilitza la metàfora de les bitlles com una imatge que li serveix per il·lustraraquest declivi de la «comunitat nord-americana». Durant els anys quaranta i cinquanta, eljoc de les bitlles va esdevenir extraordinàriament popular entre els nord-americans, fet queva comportar l’eclosió de lligues i torneigs d’afeccionats associats a aquest joc. A mitjansde la dècada dels seixanta, un de cada deu homes i una de cada vint dones adultes partici-pava en aquest tipus d’activitats. Després d’un imparable declivi, a la dècada dels norantala majoria d’aquestes lligues havien desaparegut.
• Davant el grup d’amics que participava en una lliga de bitlles després de la feina, que re-presenta l’antiga vitalitat de la comunitat nord-americana, Putnam anteposa el jugador debitlles solitari com la imatge d’una comunitat cada cop més desconnectada i aïllada.
5
PUNTS ESSENCIALS
• Segons Robert D. Putnam, la societat nord-americana esdevé cada cop més atomitzada iindividualista. La política s’ha convertit en un afer exclusiu de polítics i no de ciutadans,l’associacionisme va de baixa, els nord-americans són cada cop menys generosos amb elseu temps i els seus diners, les esglésies, les mesquites o les sinagogues estan cada cop mésbuides. A més a més, els nord-americans passen una proporció creixent del seu temps da-vant la televisió, desplaçant-se a la feina o treballant, mentre que cada cop se sopa menysamb la família o els amics i es juguen menys partides de cartes amb els veïns.
• Aquests desenvolupaments socials tenen un efecte negatiu sobre el teixit social de la so-cietat nord-americana. Els resultats publicats recentment de qüestionaris sociològics de-mostren com, cada cop més, els nord-americans desconfien més els uns dels altres i creuenque la deshonestedat domina la majoria de relacions socials.
• Aquests canvis contrasten amb el creixent protagonisme que el concepte de comunitat,virtut cívica o capital social obté dins les ciències socials. Aquest últim és un concepte di-fícil de definir, però com aproximació podríem dir que es refereix a la quantitat d’intercan-vis i a la densitat de les xarxes socials.
• En societats amb un elevat capital social, la multiplicitat i la recurrència dels intercanvissocials generen lligams de confiança i reciprocitat. Això permet resoldre una sèrie de dile-mes socials que fan possible augmentar la prosperitat i el benestar de la societat.
• Entre altres exemples, societats amb lligams socials més densos poden desenvolupar mer-cats de capital més dinàmics, gràcies a nivells més elevats de confiança, cosa que facilita elcrèdit i, per tant, la inversió i el desenvolupament tecnològic.
• Les societats en les quals la comunitat està més estructurada també tenen sistemes fiscalsmés eficients, perquè els ciutadans confien en l’ús honest dels recursos públics i, per tant,tendeixen a evadir menys impostos.
• No obstant això, Putnam ens adverteix contra una visió exclusivament quantitativa del ca-pital social. Grups mafiosos, bandes de delinqüents juvenils o grups religiosos també basenles seves relacions en la reciprocitat i la confiança i, per tant, en el capital social del grupen concret. La distinció fonamental en aquest sentit és entre diversos tipus de capital social.
• El bonding social capital –que es podria traduir com a capital intrasocial– es refereix ales relacions socials dins un mateix grup de referència –per exemple, un grup ètnic o una
6
classe social. Alternativament, el bridging social capital –o capital intersocial– considerales relacions socials entre diversos grups, generant així millores de benestar per a tots.
• Els grups religiosos conservadors o les màfies són rics en capital intrasocial, però moltpobres en capital intersocial. L’activisme polític o els grups filantròpics, o fins i tot les lli-gues esportives d’afeccionats s’acosten més a la idea del capital intersocial.
• La primera part del llibre és un repàs a les principals tendències agregades sobre els di-versos indicadors de partipació cívica dels nord-americans. S’observa un descens pronun-ciat des de finals de la dècada dels seixanta en la participació i l’activisme polítics, l’asso-ciacionisme professional, les associacions cíviques i en els lligams socials més informalscom les sortides amb els amics o les partides de cartes, així com en les activitats religioses.Les úniques excepcions a aquesta tendència a la baixa són l’increment del voluntariat so-cial, la proliferació de grups a Internet i de grups ecologistes i de drets humans.
• L’increment del voluntariat social s’ha produït principalment entre les generacions nas-cudes abans de la Segona Guerra Mundial, generacions comparativament molt més cíviquesque les seves successores. D’altra banda, segons Putnam, ni la proliferació de grups a In-ternet ni l’expansió d’organismes com Amnistia Internacional o Greenpeace generen capi-tal social –especialment com a capital intrasocial.
• En la segona part del llibre, Putnam analitza les possibles causes del debilitament comu-nitari de la societat nord-americana. Gran part del declivi l’atribueix purament al compor-tament generacional, amb el punt de ruptura situat a la Segona Guerra Mundial. Les gene-racions que van ser marcades per l’experiència bèl·lica han estat les més cíviques de tota lahistòria contemporànea nord-americana. En canvi, les generacions nascudes després de1946 fomenten estils de vida més individualistes i autònoms. Addicionalment, altres des-envolupaments també han afeblit el sentit cívic dels nord-americans. Entre aquests, l’autordestaca sobretot la difusió de la televisió, les llargues distàncies entre la casa i la feina (elcommuting) i la incorporació de la dona al mercat de treball.
• En la tercera part, l’autor estudia la importància del capital social relacionant un indica-dor de capital social per als Estats dels Estats Units –basat en una ponderació de percentat-ges de participació en associacions, partits, etc. respecte a la població total de l’Estat– ambdiverses mesures de benestar social. En general, existeix una correlació positiva entre el ca-pital social dels Estats amb indicadors com les taxes de criminalitat, índexs de benestar in-fantil, salut o prosperitat econòmica. Sense que sigui immediata la relació de causalitatentre un i altre, nivells més alts de capital social estan relacionats amb nivells més elevatsde benestar social.
• Finalment, en la quarta part del llibre, Putnam elabora una agenda per al futur destinadaa revitalitzar la comunitat nord-americana. Primer comença establint un paral·lelisme entreel present i l’experiència històrica de principis del segle XX, quan, a causa d’un seguit decanvis estructurals en l’economia nord-americana i un ràpid procés d’urbanització, es feu
7
necessari el plantejament d’una sèrie d’institucions per suavitzar els costos socials d’a-questa transició. D’aquesta època daten, entre altres, l’extensió de l’electorat, l’expansió del’associacionisme obrer, la negociació col·lectiva o les caixes d’estalvi popular. Segonsl’autor, l’època actual planteja dilemes de la mateixa dimensió per a la societat nord-ame-ricana. En aquest sentit, Putnam especifica una agenda per a revitalitzar el sentit de comu-nitat de la societat nord-americana basada en cinc àmbits: el polític, l’educatiu, el del llocde treball, el mediàtic i el religiós.
CONTINGUTS
9
• En la primera part del llibre Tendènciesen el compromís cívic i en el capital so-cial (Trends in civic engagement and so-cial capital), Putnam fa un esforç consi-derable per quantificar les principals ten-dències de la participació dels ciutadansnord-americans en les esferes política,sindical, religiosa i comunitària.
• Aquesta secció té tres conclusions prin-cipals:
- La primera és la davallada significati-va del capital social, tant si ho miremdes de formes d’associacionisme més omenys tradicional com altres formes departicipació ciutadana més informals,com els sopars amb els amics, jugar a lescartes o practicar algun esport d’equip.
- La segona conclusió és que aquestadavallada no es produeix tant per can-vis en les actituds individuals com perl’arribada a l’edat adulta en la dècadadels vuitanta i noranta de la generaciódel baby-boom i l’anomenada genera-ció X, caracteritzades per una moltmenor participació cívica, en substitu-
ció de les generacions que van assolirl’edat adulta després de la Segona Gue-rra Mundial i fins als anys seixanta.
- La tercera és que, en alguns casos, hi haalguns models d’associacionisme ques’han expandit notablement durant lesdues últimes dècades, com els grups eco-logistes, alguns grups de pressió o asso-ciacions d’autoajuda. No obstant això, Put-nam en destaca les diferències respecte ales formes de socialització més tradicio-nals, especialment el fet que no són parti-cipatives ni capaces de teixir una xarxa derelacions socials que pugui incrementar elcapital social d’una comunitat.
• En el primer capítol d’aquesta part,«Participació política» (‘Political partici-pation’), Putnam dedica la seva atenció al’evolució de les diverses formes de par-ticipació política. Un primer indicador ésla participació electoral, que ha anatcaient des de principis de la dècada delsseixanta fins a situar-se al voltant del50% de l’electorat, tot i que el sistema deregistre de votants s’ha simplificat consi-derablement en les últimes dècades.
1. TENDÈNCIES SOCIALS
En els darrers anys,
s’ha produït una davallada
significativa del capital social
La participació electoral
ha anat caient des de principis
de la dècada de 1960
• Putnam assenyala que la davallada dela participació electoral no es deu tant alfet que en general els nord-americans si-guin últimament menys propensos avotar, sinó al fet que les successives ge-neracions cada cop voten menys: la gene-ració del baby-boom i els seus fills votenmenys que la dels seus pares i la dels seusavis.
• A més de la participació electoral, i toti que no és una mesura estricta de capitalsocial, l’autor mostra com els nord-ame-ricans han anat perdent l’interès en elstemes de l’actualitat política, encara queles generacions actuals tinguin nivellsd’educació superiors als dels seus prede-cessors. Aquesta pèrdua d’interès polítictambé depèn del comportament de lessuccessives generacions.
• Segons els diversos materials que l’au-tor ha pogut consultar, un universitarid’avui en dia no està molt més informatsobre l’actualitat política que l’estudiantmig de batxillerat superior a la dècadadels anys quaranta.
• Una altra dada significativa: estudis ac-tuals han demostrat com la probabilitat derespondre correctament a la pregunta«Quin partit controla avui en dia la Cam-bra dels Representants?» és un terç mésbaixa entre les generacions nascudes des-prés de 1964 que entre les nascudes abansd’aquesta data.
• Més estrictament relacionat amb el con-cepte de capital social, l’activisme polítictambé ha sofert una davallada considera-ble des de finals dels anys seixanta. En elsúltims trenta anys, els pressupostos delspartits polítics han crescut geomètricamenti s’ha produït una creixent professionalit-
zació dins dels mateixos partits. Davantd’aquests desenvolupaments, tant l’assis-tència als congressos o mítings dels partitscom la xifra de voluntaris ha disminuïtconsiderablement en les últimes dècades.
• L’expansió de la «indústria» de la polí-tica, promoguda per l’aparació del màr-queting polític, ha substituït l’antiga par-ticipació ciutadana en les activitats orga-nitzatives i electorals dels partits polítics.Finalment, aquesta tendència també s’ob-serva en la vida política local en termesd’una menor assistència als mítings mu-nicipals, menor activisme en tasques or-ganitzatives a aquesta escala i menor pre-sència en activitats de bon govern i con-trol de les autoritats locals.
• En el capítol «Participació cívica»(‘Civic participation’), Putnam descriu lestendències a llarg termini de l’associacio-nisme comunitari. Tal i com va assenyalarAlexis de Tocqueville fa cent setanta anys,els nord-americans han estat tradicional-ment més propensos a participar en activi-tats cíviques de caire voluntari que els eu-ropeus (amb l’excepció dels països escan-dinaus), incloent-hi organitzacions tan di-verses com associacions de pares, sindi-cats i organitzacions professionals, grupsreligiosos de suport a comunitats desafa-vorides, escoltisme, fraternitats, etc.
• La tradició associativa no només nos’ha aturat sinó que s’ha expandit en les
10
En els últims 30 anys, s’ha produït una
creixent professionalització dins
dels partits polítics
11
últimes tres dècades del segle XX: lesprop de 13.000 associacions registradesel 1968 gairebé s’han doblat fins assolirles quasi 23.000 de 1997. No obstantaixò, la majoria d’aquestes noves asso-ciacions han estat incapaces d’atraure unnombre significatiu de membres. De fet,un nombre significatiu d’aquestes –alvoltant de la meitat– no tenen registratcap associat.
• La conclusió sembla ser que l’aparentcreixement de l’associonisme als EstatsUnits d’Amèrica no s’ha vist acompanyatper un paral·lel creixement en la partici-pació. Mentre el nombre mitjà de mem-bres de les associacions registrades el1988 se situava al voltant de 1.000, el1962 aquesta xifra es trobava al voltantdels 10.000. Hi ha més organitzacions,però significativament més petites.
• Aquesta última conclusió es veu refor-çada per la tendència que s’observa en lacreixent concentració de les activitatsd’aquestes organitzacions a Washington,lluny de les principals concentracionsdels seus incumbents. Un exemple clar ésla massiva Associació Americana de Pen-sionistes (American Association of Reti-red Pensions), amb més de trenta milionsd’associats i una única seu a Washington,lluny de Florida, Arizona o Califòrnia, onla majoria de pensionistes han fixat laseva residència.
• La majoria de les noves associacions noprioritzen els seus membres ni es desple-guen al llarg de la geografia del país perpromoure intercanvis regulars entre elsseus associats; més aviat, s’especialitzenen influir en el debat polític mantenint-se aprop dels principals centres de decisió.
• Tal i com descriu Putnam, gran partd’aquestes noves associacions són pocmés que una «llista de correu», en què laparticipació simplement consisteix en ferdonacions anuals per donar suport a unacausa específica. Moltes d’aquestes orga-nitzacions tenen actualment un importantprotagonisme polític, però exigeixen uncompromís gairebé nul i contribueixenínfimament a augmentar el capital socialdels seus membres.
• L’èxit recent d’associacions ecologistes ode drets humans també entren dins d’aques-ta categoria. L’expansió de Greenpeace alsEstats Units d’Amèrica a finals dels anysvuitanta es va deure principalment a una
agressiva campanya postal de recaptacióde fons. Un cop es va aturar aquest siste-ma, quan es va evidenciar la contradiccióque una organització ecologista llancéstones de paper en campanyes basades enla distribució massiva de correu, el nom-bre de membres va caure en un 85%.Casos semblants d’aquest tipus d’organit-zacions són el Fons de Defensa Ambien-tal (Environmental Defense Fund) o Am-nistia Internacional.
• D’altra banda, els exemples d’associa-cions més tradicionals basades en bran-ques locals disperses per tota la geografianord-americana presenten, segons Put-
L’aparent creixement
de l’associacionisme no s’ha
acompanyat d’un augment
de participació
12
nam, una clara tendència a la baixa. Alllarg del segle XX, cada cop més nord-americans s’associaven a aquest tipusd’organitzacions –per exemple l’Associa-ció de Pares i Mestres (PTA), l’Associa-ció de dones jueves Hadassah o organit-zacions juvenils com 4-H–, però aquestatendència s’atura a la dècada dels cin-quanta i comença a decaure a partir de fi-nals dels anys seixanta. Com a percentat-ge de la població, aquesta evolució a labaixa és encara més acusada.
• Per reforçar la seva hipòtesi, Putnam nonomés examina el nombre de membresadscrits a aquestes organitzacions, sinóque també mesura el seu grau de compro-mís amb les diferents activitats de l’asso-ciació. En aquest cas, també s’observauna tendència decreixent, tant si es mesu-ra el grau d’activisme en termes del nom-bre de reunions a les quals un individu haassistit anualment com a través de la par-ticipació en tasques organitzatives o de li-deratge. Aquesta impressió també es veuconfirmada pels estudis sobre l’ús indivi-dual del temps (time diaries) realitzatsdes dels anys setanta, que mostren comels nord-americans destinen una propor-ció cada cop més petita del seu temps aactivitats associatives.
• L’evolució recent de la religiositat delsnord-americans és més controvertida.Sembla clar que la participació dels ciuta-dans en activitats religioses va assolir elseu punt més alt a la dècada dels cinquan-ta. Addicionalment, el temps que elsnord-americans dediquen a la religió hacaigut en un 50% des de 1965 a 1995.Com en els casos precedents, aquestaevolució ve determinada no tant per uncanvi general en els hàbits individuals,
com pel pes creixent de generacions pocafectes a la religió dins la població adultanord-americana.
• No obstant això, la revolució culturaldels anys seixanta va posar un major èm-fasi en l’autonomia personal i en l’expe-riència religiosa individual. En tot cas,aquesta creixent importància de l’expe-riència íntima de la religiositat contribueixpoc a la creació de lligams socials i pertant a la creació de capital social.
• Però no totes les comunitats religioseshan sofert un retrocés. Tant el protestan-tisme tradicional com el judaisme, hanperdut un nombre significant de segui-dors, però algunes creences com el catoli-cisme, l’islam o el protestantisme evan-gèlic i fonamentalista han experimentatnotables avanços en les últimes dècades.Excepte en el cas de les comunitats evan-gèliques, aquest increment no s’ha vistacompanyat, però, d’una major participa-ció individual en les activitats de la co-munitat religiosa.
• L’associacionisme professional tambépresenta una evolució divergent. D’unabanda, la proporció de treballadors sindicatsha caigut des del 32,5% a la dècada delscinquanta fins al 14% actual. En canvi, laxifra de membres d’associacions profes-sionals –com per exemple col·legis d’ad-
Els nord-americans destinen una
proporció cada cop més petita
del seu temps a activitats associatives
13
vocats o metges, etc.– s’ha duplicat en lesúltimes quatre dècades, sobretot pel crei-xement del nombre d’individus en aques-tes professions, provocat per l’expansiódel sistema universitari. Tot i això, laxifra d’associats com a proporció de cadaun dels grups professionals ha tendit acaure en l’últim terç del segle XX.
• Finalment, Putnam evalua la possibili-tat que el lloc de treball hagi esdevingutel lloc on molts nord-americans se socia-litzen, a causa de la creixent proporció detemps destinat al treball i als canvis en lagestió de personal. La seva conclusió ésque l’aparent èmfasi en les polítiques derecursos humans s’ha vist contrarrestatper una tendència cap a la flexibilitat i lacompetitivitat en el mercat de treball fetque dificulta la creació de lligams amb elscompanys de feina. Una prova d’això ésque estudis realitzats sobre la sociabilitatal lloc de treball mostren com la meitatdels nord-americans no consideren capdels seus companys de treball entre elsseus amics íntims.
• El seguiment de l’evolució de lligams so-cials més informals també dóna suport a lavisió «pessimista» sobre el declivi de la co-munitat nord-americana. En general, elsnord-americans d’avui en dia dinen osopen menys amb els seus amics, juguenmenys a cartes entre ells i freqüentenmenys els restaurants, bars o discoteques,
que els de generacions anteriors. La parti-cipació en activitats esportives com a per-centatge de la població total també ha de-clinat entre un 10 i un 20%, mentre que lesretransmissions esportives són seguides perun nombre creixent de nord-americans.
• Les tendències observades en la filantro-pia i l’altruïsme també s’afegeixen a la hi-potèsi «pessimista». Les donacions a orga-nitzacions filantròpiques ha crescut en lesúltimes dècades, però ho han fet menysque la renda dels nord-americans. No obs-tant això, la menor generositat dels nord-americans es veu contrarrestada per l’in-crement notable de la xifra de voluntarisen les últimes dècades. Aquesta aparentbonança de la generositat amaga el fet quela majoria dels nous voluntaris tenen sei-xanta anys o més i formen part, per tant,d’una generació extraordinàriament com-promesa cívicament. El patró general novaria substancialment: les generacionsnascudes a partir dels anys seixanta tendei-xen a ser menys generoses amb el seutemps.
• Posteriorment, Putnam analitza l’efectedel declivi comunitari i de capital socialsobre els indicadors existents dels nivellsde confiança i honestedat de la societatnord-americana. A grans trets, s’observauna caiguda de la confiança entre els ciu-tadans i la percepció de majors nivells dedeshonestedat. Per exemple, si conside-rem tota una sèrie de qüestionaris socio-lògics, una creixent proporció de nord-americans considera que «no es pot con-fiar en la gent» o que «la gent ara portavides menys honestes que abans».
• La major inseguretat i desconfiança dela societat nord-americana es veu confir-mada per indicadors socials com la taxa
Hi ha una caiguda de la confiança entre
els ciutadans i la percepció de major
deshonestedat
de criminalitat o el respecte als senyals detrànsit. Una evolució més significativa ésl’extraordinària expansió dels recursosdestinats al control social i a la resolucióde conflictes. Per exemple, la ràtio entreel nombre d’advocats i la població totals’ha multiplicat per dos des de finals delsanys seixanta. La xifra de policies iagents privats de seguretat també s’hadisparat en les últimes dècades.
• Finalment, en el capítol final d’aquestapart, Putnam evalua els contraexemplesmés seriosos a la hipòtesi principal del lli-bre. D’una banda, analitza la intensa ex-
pansió de petits grups i associacions, compoden ser els grups d’autoajuda, de suporto els de lectura. Contra aquest aparentcanvi social, Putnam considera que, pri-mer, no hi ha cap tendència creixent, ansel contrari, entre els grups artístics i lite-raris, i, segon, els dirigents de la majoriade grups d’autoajuda i suport estan efecti-vament professionalitzats i l’activitat delgrup no es pot distingir substancialmentde grups de teràpia més tradicionals.
• D’altra banda, el procés de maduraciódels moviments socials dels anys seixan-ta ha portat els seus dirigents a professio-nalitzar-se i actuar com a poderosos grupsde pressió. En general, aquests movimentsexigeixen un activisme gairebé nul alsseus membres més enllà de la quota anualdestinada a sostenir l’associació. Final-ment, Putnam considera escèpticamentl’expansió de la comunicació per Interneti la proliferació de grups de molt diversanaturalesa que es comuniquen a travésd’aquest mitjà.
14
La meitat dels nord-americans
no consideren cap dels seus
companys de treball entre
els seus amics íntims
15
• Un cop contrastada tota l’evidència em-pírica sobre les grans tendències de la parti-cipació cívica en la societat nord-ameri-cana, Putnam analitza les possibles cau-ses explicatives d’aquesta davallada, entreles quals considera:
1) la creixent pressió a la feina i l’in-crement de les hores de treball;
2) les creixents dificultats financeres deles famílies;
3) la incorporació de la dona al mercatde treball i canvis associats en la vidafamiliar;
4) la mobilitat geogràfica dels ciuta-dans nord-americans i el conseqüentdesarrelament;
5) el declivi de les ciutats i la suburba-nització;
6) la difusió de la televisió, la revolucióelectrònica i altres canvis tecnològics;
7) canvis estructurals en l’economia nord-americana que han comportat l’expan-sió de les empreses multinacionals i elsgrans centres comercials;
8) crisi de la institució del matrimoni idebilitament dels lligams familiars;
9) expansió de l’estat del benestar;
10) el moviment dels drets civils, i
11) els «seixanta», que inclouen movi-ments culturals antiautoritaris amb unfort èmfasi en l’autonomia personal iun creixent cinisme respecte a la vidapública, provocat per episodis històricscom la guerra del Vietnam o el cas Wa-tergate.
• En el primer capítol d’aquesta part,Putnam analitza l’efecte que tenen elscanvis en el mercat de treball sobre laparticipació cívica dels nord-americans–que inclouen les causes 1, 2 i 3, citadesanteriorment. Una de les possibles raonsperquè els ciutadans intervinguin menysen activitats de la comunitat es pot deure,simplement, al fet que ara treballen méshores i tenen menys temps i ganes per de-dicar-s’hi. De fet, l’evolució de l’ofertade treball podria donar suport a aquestahipòtesi.
• Els individus amb més anys d’educa-ció, que generalment tendeixen a ser mésactius cívicament, treballen avui en diamés hores que fa dues o tres dècades,mentre que els menys qualificats són els
2. CAUSES
La relació entre hores treballades
i usos del temps en activitats
associatives o socials és positiva
que ara disposen de més temps lliure. Noobstant això, estudis realitzats demostrenque la relació entre el nombre d’hores tre-ballades i els usos del temps en activitatsassociatives o socials no és negativa, sinósorprenentment positiva.
• Són aquells per qui el temps lliure ésmés escàs, els que assisteixen més a reu-nions associatives, tenen més interès enl’activitat política, van més a missa o so-cialitzen més. A més a més, tampoc s’ob-serva un increment de la participació cívi-ca entre els que ara treballen menys hores.
• Una altra possible explicació podria estarrelacionada amb les creixents dificultats fi-nanceres de les famílies a partir dels anyssetanta. La inseguretat econòmica provocaen principi una major preocupació en l’es-tat individual i de la família, i un menor in-terès pel benestar dels altres. Si comparemels diferents nivells de participació ciutada-na per trams de renda, no s’observa peròque la participació hagi declinat per aquellsque tenen més inseguretat econòmica, itampoc que s’hagi mantingut entre els grupsmés afluents. El declivi comunitari és sem-blant en ambdós grups i, per tant, és pocprobable que la inseguretat econòmicasigui un bon factor explicatiu de la creixentalienació de la comunitat.
• La proporció de dones dins el mercatlaboral s’ha duplicat entre 1950 i 1990.
Com les dones han estat sempre més pro-penses a invertir més temps en activitatsde socialització, la reducció del tempslliure disponible podria haver debilitat elseu compromís amb la comunitat. Però lacomparació entre grups de dones treballa-dores i mestresses de casa mostra primerque el descens participatiu és semblantentre els dos grups.
• La probabilitat de participar en activi-tats comunitàries és més gran entre lesdones treballadores que les mestresses decasa. No obstant això, aquesta probabili-tat és molt més gran entre dones que tre-ballen per convicció i no per necessitateconòmica o treballen a temps parcial.
• En el següent capítol, Putnam estudiales explicacions basades en la creixentmobilitat geogràfica i la suburbanitzacióde les ciutats nord-americanes. En com-paració amb els països europeus, elsnord-americans tendeixen a moure’s mésfreqüentment de ciutat en ciutat. El des-arrelament de molts nord-americans po-dria ser, doncs, una de les causes més im-portants del debilitament comunitari. Toti això, la tendència agregada de la mobi-litat geogràfica dels nord-americans s’hamantingut sorprenentment constant en elsúltims cinquanta anys.
• Una altra possible causa és que elsnord-americans s’hagin desplaçat cap a
16
La probabilitat de participar
en activitats comunitàries és més gran
entre les dones treballadores que les
mestresses de casa
L’expansió del commuting
(temps per anar de casa
a la feina) pot explicar part
de la davallada participativa
ciutats i regions que són menys propensesa la creació de capital social. D’unabanda, es concentren cada cop més engrans conurbacions urbanes que són, engeneral, més inhòspites per a la creació decapital social.
• Pot explicar aquesta creixent urbanitzacióel declivi de l’esperit cívic dels nord-ameri-cans? Segons Putnam, la resposta és negati-va perquè la davallada comunitària és sem-blant entre ciutats grans i petites. Un desen-volupament relacionat és la creixent subur-banització de les ciutats. Això comporta unamés gran separació entre lloc de treball i re-sidència i, possiblement, una major segre-gació entre classes i grups ètnics. Un delsprincipals efectes d’aquest fenomen és l’in-crement del temps que es fa servir per anari tornar de la feina (el commuting).
• Segons els diversos estudis consultatsper Putnam, l’expansió del commutingpodria explicar al voltant del 10% de ladavallada de la participació cívica delsciutadans nord-americans.
• Posteriorment, Putnam analitza l’efectede la difusió de la televisió i la revolucióelectrònica. La difusió massiva d’informa-ció d’actualitat és possiblement un delsmotors de la participació cívica. No obstantaixò, els nord-americans cada cop llegei-xen menys els diaris i segueixen menys elsinformatius, seguint la pauta generacionalja familiar a hores d’ara. Addicionalment,
cada cop es consumeix més entretenimenttelevisiu i aquest ús del temps, com en elcas del commuting, sí que desplaça altresusos del temps com els sopars familiars, lestrobades amb amics o activitats cíviques.
• Putnam analitza tres possibles causesd’aquest efecte:
- primer, la televisió concentra una mésgran proporció d’un temps lliure escàs;
- segon, estudiosos de la comunicacióhan assenyalat com la televisió posamés èmfasi en els problemes personalsque en els comuns, i prioritza les comu-nitats d’interès sobre les comunitats lo-cals, creant un efecte psicològic distan-ciador respecte de la comunitat, i
- tercer, aquests mateixos estudis assen-yalen com, mentre els informatius aug-menten el sentit comunitari, les telesè-ries i els programes d’entretenimenttendeixen a debilitar-lo.
• Putnam estudia amb més deteniment elfenomen generacional, és a dir, el fet que elfactor explicatiu més important sigui elcomportament menys cívicament compro-mès de les generacions més recents. Enaquest sentit, les generacions nascudesentre 1910 i 1940 poden considerar-se lesgeneracions més cíviques de la històrianord-americana recent. Entre aquestes,destaca la nascuda entre 1925 i 1930, laque es va escolaritzar durant la Gran De-
17
La televisió concentra una
més gran proporció
d’un temps lliure escàs
La televisió posa més èmfasi
en els problemes personals
que en els comuns
pressió, va passar la Segona Guerra Mun-dial al batxillerat superior o a l’exèrcit i vavotar per primer cop el 1948 o el 1952. Enaquest sentit, el punt de ruptura entre les di-verses generacions sembla ser l’experièn-cia de la Segona Guerra Mundial.
• Tot i que la tendència dels diferents in-dicadors socials mostraven una tendènciaa l’alça des de final del segle XIX, la Se-gona Guerra Mundial mobilitzà gran partde la societat nord-americana en un es-forç col·lectiu i cívic de gran abast.
• En canvi, les generacions nascudes des-prés de 1945 són significativament mésmaterialistes i individualistes. La davalla-da del compromís cívic que s’observa apartir de final dels anys seixanta es pro-dueix per dos factors. Primer, l’expansiódel sistema educatiu –més alts nivells edu-catius fomenten el civisme– va mitigar re-lativament l’esperat declivi comunitaridesprés de la guerra mundial. Segon, elsefectes «generacionals» sempre tendeixena retardar-se unes quantes dècades fins queles successives generacions esdevenenmajoritàries entre la població adulta.
• En comparació amb la generació mar-cada per l’experiència de la Segona Gue-rra Mundial, Putnam assenyala que la ge-neració del baby-boom –nascuda entre1946 i 1964– i l’anomeda generació X–entre 1965 i 1980– presenten menors ni-vells de compromís cívic i majors de ma-terialisme i individualisme. D’altra banda,com a contrapartida, Putnam assenyalacom la depressió i el suicidi, així com lesmigranyes, els problemes gàstrics i elsproblemes per dormir són més comunsentre aquestes generacions.
• Finalment, Putnam estudia altres hipòte-sis sobre les causes del debilitament cívic.Des de posicions més conservadores, perexemple, se sostè que la consolidació del’estat del benestar hauria pogut desplaçarla iniciativa cívica individual (crowding out).Aquest argument, però, no té en compte quel’expansió del paper de l’Estat als EstatsUnits no coincideix amb la «crisi» comuni-tària. Addicionalment, la relació entreaquesta darrera i la crisi de la instituciómatrimonial és difícil de sostenir teòrica-ment. El mateix succeeix amb explica-cions basades en el conflicte racial.
18
La consolidació de l’estat del
benestar hauria pogut desplaçar
la iniciativa cívica individual
Les generacions nascudes
després de 1945 són més
materialistes i individualistes
• En la tercera part del llibre, Putnam es-tudia més detingudament perquè el sentitcomunitari, la virtut cívica o el que elscientífics socials anomenen capital socialés important per a la societat en general.Després d’analitzar els mecanismes pelsquals el capital social millora el benestarde la comunitat, procedeix a analitzar di-versos indicadors socials que sostenenaquesta hipòtesi.
• Els científics socials consideren des defa temps que la majoria de problemes so-cials es poden entendre com un problemade coordinació. En aquesta coordinació,el grau de confiança entre els diversosagents socials esdevé clau. Quan aquestgrau de confiança no és suficient, el queels economistes anomenen «costos detransacció», és a dir els costos associats ales diverses interaccions socials, podenimpedir que aquestes interaccions tinguinlloc. Per exemple:
- La voluntat dels ciutadans de pagarels seus impostos depèn críticament deles seves creences sobre l’ús honest isocialment útil dels seus diners. Quanels ciutadans no confien en els seus go-
vernants, una societat és molt més difí-cil de taxar eficientment.
- Tota transacció comercial pressuposaque les dues parts creuen que els termesdel contracte es respectaran, des del lliura-ment de la mercaderia i la seva qualitat,fins al pagament a temps del seu preu.Si aquesta confiança no existeix, la trans-acció comercial simplement no es duu aterme.
• El capital social, promovent múltiplesintercanvis i xarxes socials més denses,permet doncs solucionar molts d’aquestsdilemes socials.
• D’altra banda, el capital social potenciael sentit cívic dels membres d’una socie-tat en ampliar la nostra percepció sobre elfet que els destins dels membres de la ma-teixa societat estan relacionats. El capitalsocial fomenta virtuts com la solidaritat,la tolerància o, fins i tot, la caritat.
• A més a més, els individus amb xarxessocials denses també tenen graus de realit-zació personal més elevats. Un exempleclar és el fet que més de la meitat dels nord-
19
3. LA IMPORTÀNCIA DEL CAPITAL SOCIAL
El capital social potencia el sentit cívic
dels membres d’una societat
Els individus amb xarxes socials
denses també tenen graus
de realització personal més elevats
americans troben la seva feina a través decontactes personals no necessàriamentamics o familiars, sinó bàsicament a travésde coneguts. En aquest sentit, el capital so-cial permet compartir més eficientment lainformació disponible i les oportunitats.
• Finalment, argumenta Putnam, el capi-tal social és bo per a la salut. Estudis mè-dics sostenen que l’aïllament individualaugmenta la probabilitat de transtorns tanpsíquics com físics, mentre que una xarxasuficientment densa de relacions socialsn’és una efectiva defensa.
• Posteriorment, Putnam analitza cinc in-dicadors socials amb els quals demostraque el capital social té un efecte substan-cial en el benestar social. Aquests indica-dors són els següents:
- benestar infantil i educació;
- el benestar dels barris;
- prosperitat econòmica;
- salut i felicitat individual, i
- ciutadania i bon govern.
• En el primer dels exemples, el capitalsocial incideix especialment sobre el des-envolupament infantil. Això ho demostrala relació positiva que existeix entre ín-dexs de capital social i índexs de desen-
volupament infantil (que tenen en compteentre altres el percentatge d’infants nas-cuts amb un pes per sota d’un cert valor,la mortalitat infantil, la mortalitat adoles-cent per accident, homicidi o suïcidi) delsEstats. Aquesta relació es manté fins i totmantenint constants el nivell de renda ieducació de les famílies.
• Per a famílies amb nivells de renda id’educació similars, hi ha una diferènciasubstancial per al benestar dels seus fillsen el fet de viure en un Estat amb un ni-vell elevat de capital social o en un ambun nivell baix.
• Diversos estudis duts a terme per psicò-legs infantils demostren com els casos demaltractament als fills també són més co-muns en Estats amb nivells relativamentmés baixos de capital social i comunitatsmenys cohesionades.
• La vitalitat de la comunitat local tambéafecta els resultats de les escoles. Estatsamb nivells més elevats de capital socialtendeixen a tenir sistemes educatius ambtaxes més baixes de fracàs escolar. Enexamens i proves realitzades a escala na-cional, el factor que millor explica les di-ferències en els resultats no són ni lacomposició racial de l’Estat, ni el nivelleducatiu general, ni el nivell de renda,sinó el nivell de capital social.
20
L’aïllament individual augmenta
la probabilitat de transtorns tan
psíquics com físics
Estats amb nivells més elevats
de capital social, tendeixen a tenir
sistemes educatius amb taxes
més baixes de fracàs escolar
• D’altra banda, Putnam també emfatitzal’efecte positiu del capital social sobre lavida dels barris. Comunitats més cohesio-nades són un element clau en la reduccióde les taxes de criminalitat i vandalisme.
• Qüestionaris sociològics també demos-tren com els Estats de l’anomenat Mid-West, que comprèn la zona dels llacs i elsEstats fronterers amb Canadà, amb ni-vells més elevats de capital social, els in-dividus són, en general, relativamentmenys agressius que en Estats del sud-estdels Estats Units, caracteritzats per ni-vells substancialment menors de capitalsocial.
• Estudis locals sobre l’activitat de lesbandes de delinqüents juvenils compartei-xen la mateixa conclusió: aquestes bandestendeixen a aparèixer, gairebé com unsubstitut, en comunitats poc estructurades.
• Addicionalment, existeix un creixentconsens entre els científics socials sobreles virtuts de xarxes socials denses per ala prosperitat dels individus, famílies, co-munitats, regions o, fins i tot, països.Aquestes xarxes promouen l’intercanvid’informació, consells o ajuda per accedira millors posicions. Per exemple, un estu-di realitzat a Atlanta va arribar a la con-clusió que la renda d’un individu s’incre-mentava en 1.400 $ l’any per cada perso-na ocupada que conegués.
• Aquestes mateixes forces també s’ob-serven en l’evolució de les economies lo-cals i regionals. Per exemple, l’èxit de Si-licon Valley en el sector de la tecnologiapunta respecte a la seva més directa com-petidora, Carretera 128 de Boston, es vadeure principalment a la capacitat de laprimera de generar xarxes socials mésdenses i un sentit de comunitat d’interes-sos més viu.
• Altres indicadors de benestar tambéestan íntimament relacionats amb el capi-tal social, com en el cas de la salut i lesvaloracions subjectives de la felicitat per-sonal. Les investigacions realitzades enles últimes dècades mostren com la pro-babilitat de patir atacs de cor, càncer oictus és més baixa com més integrat estàl’individu en la seva comunitat, grup d’a-mics i família. Altres estudis corroborenque les valoracions individuals de la prò-pia felicitat estan positivament relaciona-des amb la sociabilitat.
• El capital social també té un efecte po-sitiu sobre una altra dimensió del benestarsocial com el bon govern i el grau de de-mocràcia. Estudis comparatius evidenciencom l’honestedat de governs locals i re-gionals depèn críticament del capital so-cial. En retorn, aquestes mateixes autori-tats governen societats amb menor fraufiscal, major participació política i, en ge-neral, major satisfacció amb els seus go-vernants.
21
La probabilitat de patir atacs de cor,
càncer o ictus és més baixa com més
integrat està l’individu a la comunitat
L’honestedat de governs locals
i regionals depèn críticament
del capital social
• En l’última part del llibre, Putnam dis-senya una estratègia per revitalitzar la co-munitat nord-americana que es compondels següents reptes:
1. Educatiu: l’esperit cívic d’una comu-nitat es basteix sobre l’educació dels mésjoves. Putnam recomana per a les escolesuna major atenció als continguts cívics,una major participació en projectes co-munals i la promoció d’activitats extra-curriculars que serveixin per enfortir elslligams comunitaris, com ara corals,grups de teatre, grups de discussió, etc.
2. Laboral: l’evolució del mercat de tre-ball, especialment la incorporació de ladona però també l’increment de la com-petitivitat i la precarietat, han dificultatla creació de capital social. Es fa neces-sari revertir aquesta tendència amb unexercici d’imaginació per part de ges-tors, sindicats i experts en relacions la-borals que faci possible l’adopció d’ho-raris més flexibles i converteixi el llocde treball en un espai per desenvoluparlligams socials.
3. Urbanístic: la suburbanització i lacreixent separació entre treball i feina
ha avançat l’erosió de la vitalitat comu-nitària de les ciutats nord-americanes.Es requereix un esforç per part d’urba-nistes i líders locals que permetin crearciutats més cohesionades, en les qualses fomenti la creació de capital social.
4. Mediàtic: la televisió és també unade les principals causes de la «crisi co-munitària». Es fa necessària una revisióde continguts, de la programació i l’úsdels mitjans per tal de reforçar i no con-tinuar debilitant l’esperit cívic.
5. Religiós: les comunitats religioseshan tingut tradicionalment un paper fo-namental en la creació de vincles co-munitaris. Putnam encoratja els lídersreligiosos del seu país per crear formesde religiositat no exclusivistes que per-metin establir ponts de comunicacióentre els diferents grups socials i ètnics.
6. Polític: es fa necessari tornar a des-pertar l’interès polític dels nord-ameri-cans, així com revitalitzar l’activismepolític, per aturar el creixent elitisme il’opacitat de la política nord-americana.
22
4. UNA AGENDA PER A CAPITALISTES SOCIALS
Es requereix crear ciutats més
cohesionades, en les quals es
fomenti la creació de capital social
S’ha d’aturar el creixent elitisme i
l’opacitat de la política nord-americana
23
Part I. IntroduccióCapítol 1. Reflexions sobre el canvi social als Estats Units
Part II. La participació cívica i el capital social. TendènciesCapítol 2. Participació política Capítol 3. Participació cívica Capítol 4. Participació religiosa Capítol 5. Sociabilitat al lloc del treball Capítol 6. Xarxes socials informalsCapítol 7. Altruïsme, voluntariat i filantropiaCapítol 8. Reciprocitat, honestedat i confiança Capítol 9. A contracorrent? Petits grups, moviments socials i Internet
Part III. Perquè?Capítol 10. Introducció Capítol 11. Dificultats financeres i manca de temps Capítol 12. Mobilitat geogràfica i suburbanització Capítol 13. Tecnologia i mitjans de comunicació Capítol 14. Canvi generacional Capítol 15. Conclusions
Part IV. Perquè és important el capital social?Capítol 16. Introducció Capítol 17. Educació i benestar infantil Capítol 18. Seguretat ciutadana Capítol 19. Prosperitat econòmica Capítol 20. Salut i felicitat Capítol 21. Democràcia i bon govern Capítol 22. L’altra cara del capital social
Part V. Agenda futuraCapítol 23. Lliçons històriques: l’època daurada del capitalisme i l’era progressista Capítol 24. Un agenda per a capitalistes socials
SUMARI DE LA PUBLICACIÓ RESSENYADA:SOL A LA BOLERA. COL·LAPSE I RESSORGIMENT
DE LA COMUNITAT NORD-AMERICANA
Apèndix 1. Mesurar el canvi socialApèndix 2. Fonts principals de les taules i gràfics Apèndix 3. L’auge i caiguda de les associacions cíviques i professionals
Notes al text Els orígens d’aquest llibreÍndex
24
Sol a la bolera. Col·lapse i ressorgimentde la comunitat nord-americana
Robert D. Putnam, 2000
9Flor de MaigAv. Flor de Maig, s/n
08290 Cerdanyola del Vallès
Centre de Formació i Treball
Tel.: 934 020 710
Centre per a la Innovació Local
Tel.: 934 020 709
Centre per a la Participació Ciutadana
Tel.: 934 020 714
Oficina de Gestió d’Equipaments
Tel.: 934 020 711
Parc del Coneixement
Tel.: 934 020 716
Flor de Maig és un centre de formació, recerca i difusió sobrenoves polítiques locals, participació ciutadana i la societatdel coneixement.
w w w . d i b a . e s
Flor de MaigCentre per a la Innovació Local
xarxa de municipis
