PROJECTE EXECUTIU D’UN JARDÍ PER UNA CASA D’ACOLLID A PER A NENS AMB CÀNCER - LLARS MUNDET, BARCELONA

JARDINERIA I PAISATGISME

BARCELONA 31 DE MAIG DE 2010

Revisió 01

INDEX

I. ANTECEDENTS II. ESTAT ACTUAL III. PROPOSTA DE PROJECTE IV. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE JARDINERIA V. PLANIFICACIÓ VI. PRESSUPOST

I. ANTECEDENTS El terreny objecte del projecte està situat als Llars Mundet, Districte d’Horta, Barcelona. Es tracta de l’espai situat a prop de l’Hospital Materno-infantil de la Vall d’Hebron entre els carrers de L’Harmonia i el Camí de Sant Cebrià. El projecte te el seu origen en una iniciativa d’un grup de pares, mares, familiars i amics de nens i nenes oncològics, que va fundar-se l’Associació de Nens amb Càncer (AFANOC) amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels infants i adolescents malalts de càncer i les seves famílies. Els centres hospitalaris cobreixen una funció mèdica determinant, però en les malalties de llarga durada la salut psicosocial és fonamental. Un dels objectius de l’Associació ha estat aconseguir que les famílies dels nens i nens amb tractaments oncològics que s’han de desplaçar a Barcelona, tinguin un bon acolliment, per això ha demanat a les Institucions ajuda per fer una Casa d’Acollida. L’Ajuntament de Barcelona així ho va entendre i va incloure el projecte al P.A.M., i desprès la Diputació de Barcelona ha cedit un espai per poder construir. L’arquitecte David Mackay (Martorell/Bohigas/Mackay), ha redactat el projecte arquitectònic, i la Paisatgista Bet Figueras va ser responsable del projecte paisatgístic bàsic original. L’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona ha col·laborat amb la prestació dels serveis de la seva Area de Projectes i Obres, ara part de Medi Ambient Barcelona, per redactar el projecte d’urbanització i paisatgístic executiu, i per gestionar la correcta licitació i execució de l’obra de jardineria al voltant de la Casa d’Acollida. La residència proporciona allotjament en «habitatges individuals» situats al voltant d’un pati, , així com espai per a assistència i suport mèdic, i un centre de dia obert a tots els nens i nenes que puguin seguir el tractament en règim d’hospital de dia. Estarà situat en un terreny cedit per la Diputació de Barcelona.

El centre, de 1.600 m2, estarà envoltat de jardins.

El l’emplaçament de nou jardí (objecte d’aquest projecte) està delimitat per als espais exteriors del triangle existent entre els carrers de L’Harmonia i el Camí de Sant Cebrià, tot rodejat per un mur amb tanca existent. Aquest espai actualment està en obres, degut a la construcció dels edificis de la Casa d’Acollida. II. ESTAT ACTUAL

El terreny del futur jardí esta parcialment ocupat per les obres de construcció de la Casa d’Acollida. La casa està configurada en dos unitats ben diferenciades:

- L’Edifici de Pavellons amb els apartaments d’acollida configurats com petits adossats al voltant d’un pati o Atrium, a la part més elevada del terreny, al Nord.

- Un edifici de Serveis i Instal·lacions amb diferents nivells anomenat l’Àgora en la part Sud del projecte. Al costat d’aquest edifici, i a un nivell més baix es troba el Pavelló del Silenci.

Es preveu que al moment de començar les obres d’urbanització del jardí, el terreny tindrà uns nivells no molt allunyats dels necessaris per a la construcció del jardí, encara que el talús situat al nord precisarà considerable moviment de terres, formació i estabilització. En principi, no s’hauria de trobar estructures soterrades ni altres serveis que els instal·lats per al edifici. Com a preexistència es destaca la tanca amb mur perimetral, que condiciona l’accés des de el carrer i la comunicació entre les dues grups d’edificis.

III. PROPOSTA DE PROJECTE JARDINERIA L’objecte del Projecte es el tractament Paisatgístic i l’enjardinament de les àrees perimetrals al voltant dels edificis i també del pati interior situat entre els pavellons per a nens malalts. Aquesta actuació es superposa a un altre continguda en un contracte per al tractament dels paviments, instal·lacions de reg i drenatge i l’enllumenat exterior. El jardí es desenvoluparà com una cinta verda al voltant dels edificis i una petita actuació al Atrium. Es proposa un espai verd amb dues funcions principals: a. d’acompanyament dels edificis i funcions especifiques de la nova Casa d’Acollida. El paisatge

dissenyat, i els elements d’urbanització volen proporcionar un ambient relaxat i de repòs, ja que constitueixen l’entorn, i la principal vista des de les habitacions dels Pavellons i de l’Àgora.

b. Funcional ja que l’extrema pendent dels talussos resultants de la construcció dels edificis precisa estabilització, plantació i com drenatge.

El jardí es pot dividir en cinc zones característiques:

I. La Cinta al voltant del pavellons, amb dos àrees definides: II. el talús de 45º de pendent

III. l’àrea de estada i jocs, amb paviment esmorteïdor de color i mobiliari monolític. IV. L’ Atrium amb un arbre i la Font V. Els jardins al voltant de l’Àgora i el Pavelló del Silenci, i un petit “Pou” al costat del Pavellons.

La proposta es tractar l’estrat arboreu com una cortina vegetal mitjançant arbres de gran port i desenvolupament en el perímetre del jardí, per protecció i contenció de les vistes des de i fins als edificis circumdants. Una segona línia d’arbres actua com a una cortina de color. L’estrat inferior de la vegetació es composa d’unes catifes de plantes aplicats segons la topografia:

- combinacions de arbres, vivaces, arbustos i entapissants per als talussos, combinats amb arbustos persistents de gran desenvolupament en localitzacions puntuals.

- combinacions de vivaces, arbustos i entapissants baixes que s’adapten a conviure amb l’ombra que generaran els arbres, i s’obren cap a la ciutat i les vistes més agraïdes.

- Combinacions de paviments monolítics i gespes adaptades al clima mediterrani (barreja de llavors tipus C4 i Dichondra).

- Àrees d’entapissants i enfiladisses que separen els àrees de gespes dels arbustos i el mur perimetral i s’enfilen per sobra dels edificis.

- Arbrat caducifoli, persistent i coníferes d’àrees temperades i mediterrànies. El projecte que ens ocupa s’executa en terreny compactat o semi compactat de reblert, amb l’adició de terres de jardineria prevista al contracte d’Obra Civil. El subministrament i Plantació de material vegetal es trobarà amb un terreny acabat i repassat per formar els perfils de projecte, amb installacions i paviments que s’hauran de respectar e integrar als procediments de subministrament i plantació. Les instal·lacions previstes al jardí son Enllumenat, Reg i Drenatge, amb una font amb bassa situada al Atrium. Con que aquestes instal·lacions s’executaran en un altre contracte, s’ha de preveure la coordinació i seqüència de les feines solapades que podem ocorrir. L’Enllumenat es un part important del projecte bàsic original i estendre una mena de “serp de llums” que recorre tot el jardí sobre uns suports metàl·lics que fan una mena de “potes”, tot integrat amb la jardineria.

El projecte de Jardineria contempla principlament el subministrament i plantació de material vegetal, en sòl i a través de malles antierosió i anti herbes. També inclou el subministrament e instal·lació, de perfils, malles de separació, i encoixinats les àrees seleccionades per a la DF. La circulació es bàsicament peatonal, per sobre àrees de gespes i peces monolítics. No es preveu accés vehicular, ni per manteniment ni descàrrega IV. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE JARDINERIA

1) Preparació de terres Aquest projecte contempla el Subministrament de terres de jardineria, inclosaes les necesaries per completar la Obra Civil, les àrees planes pavimentades amb peces monolítiques es cobriran amb una capa de sorra rentada de drenatge de 10 a 5 cm de profunditat, amb pendents i neivells segons detalls i necessitats de replanteig de l’obra. Les terres de terres de jardineria s’aplicaran amb 0,2 m de profunditat de promig. Les zones principals a cobrir amb terres d’aportació:

a) Sobre terres de reblert i graves, generalment lliures de estructures soterrades, amb sorra. b) Sobre totes les àrees menys inclinades (Inclinació 1/2 o inferior a 20º) amb un gruix mínim de 20

cm de terres de jardineria per tot arreu. c) Entre peces de formigó monolític. Es cobriran amb terra i es compactarà amb un rolo i reg a a

màniga fins assolir el nivell de la peça Les àrees de jardineria es cobriran amb una capa de terra de jardineria millorada amb un gruix variable, sobre terres existents i sistema de drenatge i retenció d’aigua. Abans d’afegir les terres de jardineria, s’ha de roturar el terreny fins als 20 cmm de profunditat, com a minim. Com es preveu una considerable compactació de les terres una vegada instal·lades, cal fer un reg preliminar amb cada tongada de terra que s’instal·li, per afavorir la seva compactació abans de les feines de preparació del terreny. El procés d’aportació de terres es farà manualment i mitjançant petits vehicles, que faran servir les vies de accés existents. Abans de començar les plantacions es farà u repàs general per acabar el nivells correctes, amb perfilat de les terres subministrades, especialment en les àrees de plantació del arbrat en talussos i altres. La Direcció Facultativa disposarà d’un tècnic a peu d’obra pel replanteig de tots els elements vegetals, així com cotes de perfilat i gruixos de capes de substrat. Aquest substrats es perfilaran en tota la seva extensió abans de afegir adob i llaurar tota la seva extensió abans de les operacions de plantació d’arbrat, i instal·lació de mantes, malles i similar.

2) Obertura de forats de plantació. Els forats s’hauran de preparar el dia abans de la recepció de l’arbre, amb una fondària mínima d’un metre i unes dimensions generals de 100x100x110 cm.

3) Subministrament d’arbres i obertura de forats d e plantació i plantació.

La part arborea del projecte consisteix en el subministrament i plantació de 79 uts. d’arbres, amb exemplars de dimensions mitjanes i petits adaptats les condicions del jardí. No es permet l’aplegadissa d’arbrat a l’obra. L’arbrat es subministrarà directament mitjançant camió grua de petites dimensions des de viver i prèvia verificació dels exemplars per part de la DF i els tècnics corresponents del Departament de Planejament i Gestió del Verd del IMPJ de Barcelona. La seva recepció es farà sempre amb control de la direcció d’obra i la DF. Els forats s’hauran de preparar el dia abans de la recepció de l’arbre, amb una fondària mínima d’un metre i unes dimensions generals de referència 100x100x110 cm, independentment de qualsevol altre consideració o indicació al projecte, pressupost i plànols. Es podran fer forats mes petits segons les condicions del terreny, dimensions de l’arbrat, i posició d’elements d’urbanització e instal·lacions. Just abans de la plantació, es regarà el forat per tots arreu. Una vegada plantat, caldrà formar les terres al voltant del arbre com si fos un escocell, per afavorir l’acumulació d’aigua de pluja i/o reg i s’efectuarà un reg de prova per consolidar el forat. Tots els arbres es fixaran mitjançant aspres de fusta segons els detalls del projecte, amb sistemes especials específics per a jardineria i arbrat de gran alçada si es cau.

4) PROTECCIÓ D’ELEMENTS VEGETALS, DURANT LA REALIT ZACIÓ D’OBRES. L’execució de les obres previstes tindrà lloc durant els mesos d’estiu (segons previsió inicial) pel que no es podran respectar els períodes de plantació especificats en el punt 4.1.3. del plec de condicions tècnic facultatives d’obra nova de jardineria d’aquest Institut, que són els següents: a) Caducifolis de clima fred: hivern b) Perennifolis de fulla ampla: final d’hivern i final d’estiu (abans de la brotada primaveral i de tardor) Per tant, serà necessari prendre totes les mesures necessàries per protegir el material abans, durant i després de la plantació. Durant els treballs de construcció, els arbres i plantes pateixen danys irreparables. L’obertura de rases, la compactació del terreny, la impermeabilització del sòl, l’elevació del nivell freàtic, són factors que cal preveure a l’hora de treballar al voltant dels arbres. És important, per tant, seguir les directrius que s’estableixen en el següent decàleg de protecció dels arbres.

a) És important no compactar el terreny al voltant dels arbres. b) Cal evitar obrir rases a menys de 1m de l’escossell dels arbres. c) No s’abocaran productes tòxics ni restes de construcció al voltant dels arbres. d) No s’acopiarà material ni es col·locarà la caseta d’obra sobre l’escossell dels arbres. e) No es podran utilitzar els arbres com a suport de tanques, senyals o instal·lacions elèctriques o

similars. f) Caldrà valorar una possible poda correctora de la capçada per a contrarestar l’eventual pèrdua

d’arrels. g) SI no existeix una tanca d’obra o separació entre els arbres i els vials principals de circulació de

l’obra, caldrà protegir els arbres amb una tanca de fusta de 1,2-1,8 m d’alçada, a una distància de 2 m de la capçada (5 m en arbres columnars).

h) Davant la impossibilitat d’impedir l’excés de trànsit i d’apilonaments, la superfície del sòl al voltant de l’arbre s’ha de recobrir amb una capa de material de drenatge (grava) d’un mínim de 20 cm de gruix, sobre la qual es col·locarà un revestiment de taulons o d’altre material semblant

És important no compactar el terreny que s’ha de plantar. Si el procés de compactació es inevitable, s’ha de descompactar el terreny amb mitjans manuals i mecànics, abans de la seva roturació. Abans del lliurament del jardí a la propietat es farà una neteja final de la mateixa amb una revisió general dels defectes o danys de la obra i la jardineria executada, coordinada entre contractes.

5) Instal·lació de mantes i separadors de grups de plantes Un cop feta la plantació d’arbres i el perfilat final del terreny s’instal·larà una manta anti- herbes fixada amb piquetes a les zones de arbustos i vivaces, abans de la plantació d’aquests, dins de les arees delimitades per els perfils de separació amb previsió d’una coberta de roldó composat o escorça de 5 cm de gruix mínim desprès de la plantació e instal·lació de les línies de degoteig. La separació entre diferent tipus de plantació es farà amb una lamina de plàstic fixada amb piquetes o grapes metàl·liques, per sobre les mantes, que es fixaran per sota de aquestes vorades de separació amb cura d’ocultar el remat de les mantes. Les àrees de heures i entapissants amb pendents considerables estaran cobertes amb una malla de fibra de coco biodegradable fixada amb piquetes i les operacions de plantació hauran de preverure aquesta eventualitat.

6) Subministrament d’arbustos, vivaces i entapissa nts. Tots els treballs d’execució de jardineria s’hauran de realitzar segons el Plec de Condicions Tècniques de Jardineria de Parcs i Jardins de Barcelona. La densitat de plantació s’indica al pressupost i es confirmarà amb la DF abans de reservar la planta. La plantació prevista es pot descriure en línies generals segons la llista següent: 1) Plantació de 400 uts. d’arbustos. 2) Plantació de 2000 uts planta vivaç. 3) Plantació de 6.000 uts. d’entapissants amb multi pot. 4) Plantació de 450 uts. d’entapissants i enfiladisses. 5) Sembra de 600 m2 de gespes i 200 m2 de Dichondra Es permet l’aplegadissa a l’obra de plantes si hi ha manteniment, els dies hàbils immediatament abans del començament les operacions de plantació i amb el permís de la DF, mai durant el cap de setmana. La plantació es farà manualment i sota la supervisió de jardiners qualificats i amb eines adequades, mitjançant talls en les mantes ja instal·lades. En qualsevol cas, es mantindrà una distancia regular entre plantes, per permetre la correcta configuració de l’instal·lació del línies de degoteig de la xarxa de reg. La planta estarà disponible segons el Pla d’Obra de plantacions que s’estableixi al començament de l’obra.

7) Manteniment post plantació i lliurament de l’ob ra:

S’ha de preveure rec d’implantació per al arbrat i la vegetació. Mes a mes, s’haurà de realitzar el manteniment de les plantacions i de la jardineria existent fins al moment de la recepció de l’obra, amb especial cura per evitar danys als arbres. Abans del lliurament del jardí a la propietat es farà una neteja final de la mateixa amb una revisió general dels defectes o danys de la obra i la jardineria executada. V. PLANIFICACIÓ La superfície total d’actuació és de 1.520 m2, de la qual es podem diferencia tres àrees be definides però que es podem executar simultàniament. Es considera que el temps l’execució de la obra es de 0,5 mesos (10 dies hàbils), segons el Pla d’Obres general adjunt. Aquest pla d’obra assumeix que la seqüència de execució de les feines prevista esta afectada per les limitacions de accés vehicular a l’àmbit d ela obra i l’existència de l’edifici, pel que executar moltes feines de manera concurrent i simultània no es completament possible sense moltes precaucions. Aleshores, serà responsabilitat del Contractista presentar un Pla d’Obra millorada que redueix el termini d’execució i premés la realització de les feines de plantació als mesos mes favorables del any. Tanmateix, aquest Pla d’Obra s’haurà de modificar i complementar amb els Plans d’Obres parcials per fases de Execució. VI. PRESSUPOST L’import total del Pressupost d’Execució per Contracte (PEC) ascendeix a la quantitat de 76.329,28 € ( SETANTA-SIS MIL TRES-CENTS VINT-I-NOU EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS ) IVA inclòs. Patrizia Falcone Cap d’Àrea de Projectes i Obres Barcelona, 31 de Maig de 2010 EQUIP REDACTOR DEL PROJECTE : Patrizia Falcone - Arquitecte, Gabino Carballo – Tècnic Paisatgista Collaboradors: Lluís Capilla – Aparellador Luis Diez Santos – Oficina Tècnica

18

01

_2

01

1

ci

rc

ul

ar

VA

RIS

L’ÚLTIM JARDÍ DE BET?

Fa un parell de setmanes que l’Institut de Parcs i Jardins de Barcelona, ara integrat en Medi Ambient Barcelona, va completar l’execució del jardí de la Casa dels Xuklis i ho va lliurar a la fundació que gestiona aquest equipament urbà, destinat a un dels més humans fins a socials que podem trobar: acollir i recolzar a les famílies de nens i nenes sofrint càncer que s’han desplaçat a Barcelona per rebre un tractament que en molts altres llocs no existeix.

El projecte va néixer fa uns anys i tant els autors del Projecte Arquitectònic, MBM Arquitectes, com la paisatgista original del projecte, Bet Figueras, van oferir els seus serveis desinteressadament. Desgraciadament, el mateix càncer que va acabar amb Bet, li va impedir continuar amb el desenvolupament del projecte de la Casa dels Xuklis, que va passar a les mans de Patrizia Falcone, Directora de Projectes en l’Institut, amb la qual ja havia col•laborat extensivament en projectes com el Roserar de Cervantes de Barcelona, entre uns altres.

Amigues des de cap a anys, Patrizia sempre a descrit a Bet en els termes més càlids possibles. Encara que van col•laborar en diverses ocasions, sempre va escollir un segon pla respecte a la publicitat de les seves intervencions conjuntes. Això es deu tant a la seva posició institucional, com a la seva inclinació cap a un paisatgisme pur, aliat del temps i còmplice de la vegetació i l’ofici que acompanya la seva implantació lliure de la pesada càrrega mediàtica que s’ha apropiat de l’obra Bet i distorsiona el seu missatge en absència de la sensibilitat necessària per tractar els matisos del pensament paisatgista, sense una constant referència a altres disciplines.

Vista dels jardins de La Casa dels Xuklins durant la seva construcció.

Maqueta de l’edifici i el jardí.

ARTICLES D’INTERÈS

19

01

_2

01

1

ci

rc

ul

ar

VA

RIS

Genuïnament afectada per la situació de Bet, Patrizia va escollir mantenir una estudiada distància respecte a la proposta original desenvolupada amb David Mackay i Anna Batet de MBM Arquitectes, on els límits de l’edifici i del jardí(s) es desdibuixen en les múltiples configuracions funcionals que els espais de transició entre uns àmbits i uns altres poden adoptar. En aquest context, l’equip de Patrizia Falcone ha desenvolupat el projecte fins a la seva execució i en el procés ha adaptat el concepte original a l’evolució del projecte arquitectònic, que s’ha estès sobre el terreny considerablement per acollir major nombre de famílies respecte a les originalment previstes.

Així, el jardí emergeix com a component integral d’un projecte que l’arquitecte David Mackay de MBM, descriu com “una conversa entre l’edifici i el jardí”, on l’últim gaudeix de la condició de habitatio ex aedificatoria, molt lluny del trasnuitat concepte del jardí com a espai subsirviente de l’edifici que tan sovint es trasiega en altres arquitectures suposadament modernes en el gest, però profundament neoclàssiques en la seva vocació monumental i, fet i fet, de prepotent ruïna excelsa.

A mesura que l’edifici de la Fundació ha evolucionat, s’ha manifestat amb claredat una intenció amagada en origen: dotar cada apartament familiar amb una petita vista, un petit paisatge familiar, sense imposar la seva funció com a espai de relació i sense atosigar la intimitat dels seus habitants. De tal manera emergeix un gradient d’ús que tensiona l’edifici: des del pati interior fins al jardí perimetral, les famílies seran capaces d’escollir el *modus de relació social desitjat amb un gest: totalment privat,

totalment publico, semi-privat i semi-públic.

Aquesta modulació sinuosa del jardí Bet es recolza essencialment en la morfologia dels perfils del terreny i s’enfila mitjançant un anell vegetal protector de l’espai semi-privat / semi-públic del jardí i les terrasses particulars; i que l’equip de *Patrizia Falcone ha detallat com si fos un jardí privat: cada finestra emmarca un detall de vegetació diferenciat.

El detall més eloqüent trobat entre les múltiples vinyetes produïdes per l’equip de Bet, és una secció en la qual la vegetació, ja madura, s’estén com una mà protectora sobre l’edifici, en un gest que sembla descriure el que ha d’haver estat el seu més íntim desig i que cada família acollida en la Fundació podrà compartir: protegir la vida més preuada, la dels teus, més enllà de la teva pròpia vida.

Mentre que el projecte executiu es va desenvolupar en constant contacte amb l’equip de David Mackay, tant per raons pràctiques, com d’integritat i respecte pels drets intel•lectuals de Bet i morals de la seva família; en una acte de coherència professional amb la professió Paisatgista, l’equip de disseny de Parcs i Jardins va renunciar a dibuixar un plànol de plantació detalladament. Tan solament es va preparar un de masses de plantació acompanyat per una paleta de planta mediterrània suficientment provada, flexible i capaç de recollir tant les exigències conceptuals originals, com les necessitats de la Fundació, que van evolucionar amb la mateixa obra d’execució de la jardineria.

La renúncia a dibuixar un plànol de plantació és alhora un desig de no-falsificació (solament l’autor pot verificar la validesa d’un plànol, en la seva

Vista del Jardí durant l’ocàs.

Vista de l’edifici, obra de MBM Arquitectes.

20

01

_2

01

1

ci

rc

ul

ar

VA

RIS

absència això no és possible) com la de celebrar les arrels del paisatgisme, lliure la tirania del plànol entès com el final d’un procés, quan és tan sol el principi d’alguna cosa que difícilment es pot apreciar si no és mitjançant l’estudi de la phusis, la sempre inconvenient nèmesi de l’afavorida technè.

El Jardiner a càrrec de l’execució, Rodolf Rejsek de Talher va tenir en el seu moment el privilegi de treballar amb Bet Figueras, i conscient del seu exigent criteri, va treballar junt Xavier Perarnau, també de Talher, per aconseguir sobre el terreny l’efecte desitjat. És precisament aquest esforç coral d’aquells que van conèixer a Bet i la seva manera de fer el que ha inspirat el procés de gestació del projecte, fins a l’extrem que el detall que resol el sistema d’enllumenat del jardí, mitjançant un producte Phillips mai abans provat en exteriors, va ser desenvolupat pel cap d’Obra de Copisa, Xavier Íñiguez, veterà executor del fabulós Parc de la Trinitat de Batlle i Roig, i responsable de la correcta execució de l’edifici.

En puritat, cal debatre si és possible definir aquest

jardí com una obra pòstuma de Bet, o si s’ha de ser considerada una altra cosa, potser una simple interpretació d’una proposta que el mateix procés de desenvolupament del projecte ha abocat a una solució de difícil definició. Potser aquest debat s’hauria d’emmarcar en un més ampli, el de la propietat intel•lectual a l’entorn de l’edificació i del seu futur en un context pluridisciplinar, una vegada abandonat la por al punt de vista alternatiu del paisatgista en el procés que defineix el gest de l’espai que la nostra societat decideix habitar.

Igual que el seu treball en el nou Jardí Botànic de Barcelona, tan sol la necessària col•laboració del temps ens adonarà de la veritat de la seva obra quan, eximeix ja d’hagiogràfica llegenda, sigui depurada la seva intenció per la permanència del que no pot ser res més que efímer.

Gabino Carballo Pérez.

Castell de Kylemore a Connemara. Irlanda