O BC

2012-2013

Núm. 25

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Segueix-nos aMitjans patrocinadors

23, 24 i 25 De maig De 2014

NiKOLaJ ZNaiDeRdirector

Sala 1 / PaU CaSaLS

L’OBCielConcert per a violonceld’eLGAR

JeaN-gUiHeN QUeYRaSvioloncel

PaBLO gONZÁLeZ DIRECTOR TITULAR

2

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. D’ençà de la seva fundació, l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo. A partir del setembre 2015 el director titular serà Kazushi Ono.Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

* col·laboradors

PaBLO gONZÁLeZ director titular / emmaNUeL KRiViNe principal director convidat

PRimeRS ViOLiNS: mauro Rossi*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl garcía, assistent concertino / maría José aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter ebenberger / ana isabel galán / Natalia mediavilla / Katia Novell / maría Pilar Pérez / anca Ratiu / Jordi Salicrú / Jozef Toporcer / Peter asp*/ Ludovic murja* / Yulia Tsuranova* SegONS ViOLiNS: alexandra Presaizen, solista / Joan espina*, solista invitat / Barna Kobori* / emil Bolozan, assistent / maría José Balaguer / Hug Bosch / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / assumpta Flaqué / mireia Llorens / melita murgea / antoni Peña / Josep maria Plana / Robert Tomàs / ana Chiu* / annedilia Riestra* / inés Sanchis* / marina Surnacheva* ViOLeS: ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / michel millet / miquel Serrahima / Jennifer Stahl / andreas Süssmayr / irene argüello* / Laura erra* / Joan Fèlix* / maría Juan* / marc Tarrida* ViOLONCeLS: José mor, solista / Vincent ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Jaume güell / Olga manescu / Linda D’oliveira / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret* / marc galobardes* CONTRaBaiXOS: Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / apostol Kosev / Josep mensa / albert Prat / Roger azcona* / Nenad Jovic* FLaUTeS: Jessica Dalsant*, solista invitada / Bea Cambrils / Fátima Jiménez* / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS: Disa english, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès CLaRiNeTS: Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons Reverté, clarinet baix FagOTS: Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROmPeS: Juan manuel gómez, solista / Joan aragó / Juan Conrado garcía, assistent solista / David Bonet / David Rosell, assistent TROmPeTeS: mireia Farrés, solista / adrián moscardó / David Sancho* / angel Serrano, assistent TROmBONS: eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / gaspar montesinos, assistent / Raul garcía, trombó baix / Juan L. Bori*, trombó baix TUBa: Pablo manuel Fernández / Daniel martínez* PeRCUSSiÓ: Roxan Jurkevich, assistent / Joan marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / ignasi Vila aRPa: magdalena Barrera / marta Jarne* eNCaRRegaT D’ORQUeSTRa: Walter ebenberger ReSPONSaBLe De DOCUmeNTaCiÓ mUSiCaL: Begoña Pérez ReSPONSaBLe TÈCNiC: ignasi Valero PeRSONaL D’eSCeNa: Joan Luis

33

NiKOLaJ ZNaiDeR DiRECTORJeaN-gUiHeN QUeYRaS ViOLONCEL

26 min.1/ EDWARD eLgaRBroadheath 1857Worcester 1934

Concert per a violoncel i orquestra en Mi menor, op. 85 (1919)

Adagio - Moderato Lento - Allegro molto Adagio Allegro

Jean-guihen Queyras violoncel

52 min.2/ EDWARD eLgaR

Simfonia núm. 1 en La bemoll major, op. 55 (1907-1908). 1a audició

Andante. Nobilmente e semplice - Allegro Allegro molto Adagio Lento - Allegro

CONCERT 24

DiSSaBTe 24

DiUmeNge 25

19h

20.30h

11h

maig 2014 DiVeNDReS 23

20 min.PAUSA

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats. Programa presentat per

4

COmeNTaRi

Amb l’edat, sir Edward Elgar semblava més interessat en el llenguatge de Robert Schumann que no pas en el gust modern per les dissonàncies i altres innovacions harmòniques. Al juny del 1907 va fer 50 anys i va decidir recuperar els referents de joventut. A la tardor següent va viatjar a Roma i va començar a escriure una simfonia. Hi va treballar fins a l’estiu. L’obra es va estrenar el 3 de desembre de 1908 a Manchester sota la direcció de Hans Richter, a qui el compositor va dedicar la partitura. immediatament es va programar a diferents capitals del Regne Unit, d’Europa i d’Amèrica, i també a Sant Petersburg i a Sidney. En un any es va interpretar un centenar de vegades. L’èxit de la Simfonia núm. 1 va ser rotund, superior fins i tot a les celebrades Variacions Enigma i les marxes de Pomp and Circumstance. Elgar, que ocupava el primer lloc entre els músics britànics, va confirmar novament el seu prestigi internacional.

La simfonia comença amb tres tocs suavíssims i lents de timbala, violoncels i contrabaixos, tres notes llargues i greus que puntuen l’inici de l’obra i es contraposen als tres tocs enèrgics i sonors amb els quals Beethoven va obrir la seva tercera simfonia. Seguidament, la música exposa dues vegades un mateix tema amb un acompanyament senzill i compassat, sense cap complexitat harmònica ni de textura. Els tres primers minuts de la simfonia són una sorpresa dramàtica, una evocació quasi religiosa que sembla sortida del Parsifal de Richard Wagner. Aquest tema torna a aparèixer més endavant, com a la conclusió de l’últim moviment, per exemple. Es tracta, doncs, de la melodia principal d’una obra cíclica.

Ara bé, tret d’aquesta particularitat temàtica, els quatre moviments de la simfonia segueixen els patrons de la forma clàssica. El director d’orquestra Arthur Nikisch va observar, en uns comentaris publicats a The Musical Times al juliol del 1909: «Quan Brahms va fer la seva primera simfonia es va dir que era “la desena de Beethoven” perquè seguia en la línia de les nou obres mestres de Beethoven. Llavors, puc anomenar la simfonia d’Elgar com “la cinquena de Brahms”». La filiació germànica i la voluntat universalista de la música anglesa al començament del segle XX eren òbvies. La música programàtica i l’exòtica d’altres autors quedaven relegades a segon terme en la valoració del repertori simfònic i de cambra. L’ús d’instruments populars, les cites de melodies tradicionals o la imitació de les danses del país no eren ben vistes per les elits musicals d’una societat rigorosament colonialista i acadèmica. Tampoc no ho eren les estructures formals lliures i literàries del poema simfònic, la rapsòdia i l’obertura orquestrals. La música anglesa no podia ser només nacional o regional. El so anglès havia de ser clàssic, serè, ordenat. La simfonia

Possiblement, la música d’ Elgar és una de les contribucions artístiques més serenes dels últims anys de l’Imperi Britànic, tant des de la candidesa emocionant de la Simfonia núm. 1 com des de la dolorosa melangia del Concert per a violoncel. L’audició conjunta d’aquestes dues obres ofereix una descripció lírica i madura d’un ideal que va entrar profundament en crisi al començament del segle XX, un retrat doble i disjunt d’una manera d’entendre el món.

JOaQUim RaBaSeDa i maTaS

5

d’Elgar representava magníficament aquest desig de capitalitat en el moment quantitativament més esplendorós de l’imperi Britànic, quan Londres controlava una quarta part de la població mundial i dues cinquenes parts de la superfície emergida del planeta.

Deu anys després, el món semblava que s’havia esfondrat. La tragèdia del Titanic, la Primera Guerra Mundial i una operació d’amígdales van trencar el somni imperialista d’Elgar i el període eduardià. El compositor es va retirar uns anys a Fittleworth, un poble petit al sud-est de l’illa, on va compondre les tres peces principals de la seva música de cambra: Sonata per a violí i piano en Mi menor, Quartet de corda en Mi menor i Quintet amb piano en La menor. També hi va compondre el Concert per a violoncel. Són les seves últimes composicions importants. El to d’aquestes obres és més íntim, introspectiu, elegíac. A diferència de la simfonia, el concert no va tenir una bona acceptació entre el públic. Es va estrenar el 27 d’octubre de 1919 a la sessió inaugural de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Londres, que recuperava una programació estable després del conflicte bèl·lic. La interpretació no va anar gaire bé. El crític de The Observer va lamentar que l’orquestra hagués fet la pitjor intervenció dels últims anys. Així mateix, va acusar la composició de ser massa simple, tal com denunciava a les últimes composicions d’Elgar. Fins més d’un any més tard, el concert no es va tornar a tocar a la capital anglesa. De fet, fins a l’enregistrament que en va fer Jacqueline Du Pré a la dècada del 1960 l’obra no va gaudir de gaire popularitat.

El programa d’avui posa de costat dues visions complementàries sobre el zenit de l’imperi Britànic: l’arquitectura monumental de la Simfonia núm. 1 i la reflexió nostàlgica

SUggeRimeNTS DiSCOgRÀFiCS

L’FNaC ReCOmaNa

eDWaRD eLgaR → Cello Concerto, Pomp and circumstance, Enigma variationsmischa maisky violoncel giuseppe Sinopoli directorENTRÉE, DEUTSCHE GRAMMOPHON (2004)

eDWaRD eLgaR → Symphony no. 1, In the South Alassio LONDON PHiLaRmONia ORCHeSTRa georg Solti director ViRTUOSO, DECCA (2013)

del Concert per a violoncel. Per a alguns, entre els quals cal comptar sir Edward Elgar, els anys que van seguir la mort de la reina Victòria van ser tranquils i opulents, una mena d’escapada feliç al camp durant un llarg cap de setmana. La Primera Guerra Mundial, les transformacions socials liderades pels obrers i per les feministes, la independència de les colònies i la fortalesa econòmica dels Estats Units d’Amèrica van esquinçar aquesta arcàdia d’alguns, un món en el qual el criquet i les exposicions a la Royal Academy ho eren tot.

Fotografia → Uwe arens

6

NiKOLaJ ZNaiDeR director

Com a violinista, director i músic de cambra treballa amb les millors orquestres i grups i els directors i solistes més prestigiosos. Aquesta temporada, la Simfònica de Lon-dres presenta el seu Retrat d’artista, motiu pel qual interpretarà dos concerts amb sir Colin Davis i dirigirà un extens programa simfònic. El seu darrer enregistrament per a Sony amb el Concert per a violí d’Elgar i la Dresden Staatskapelle, així com el CD de Brahms i Korngold amb la Filharmònica de Viena i Gergiev; el de Beethoven i Men-delssohn amb Zubin Mehta i la Filharmòni-ca d’israel; el de Prokófiev i Glazunov amb Mariss Jansons i la Bayerische Rundfunk, o el de Brahms amb Yefim Bronfman han estat grans èxits. Per a EMi Classics ha enregistrat els trios de piano de Mozart amb Barenboim i els concerts de Nielsen i Bruch amb la Filhamònica de Londres. Toca el violí Kreisler Guarnerius del Gesu (1741) en préstec del Teatre Reial danès, gràcies a les fundacions VELUX i Knud Højgaard.

Znaider és principal director invitat de l’Or-questra Mariinsky de Sant Petersburg, on aquesta temporada dirigeix Les noces de Fígaro i Don Giovanni, a més de concerts simfònics. També dirigeix habitualment les simfòniques de Londres, Gothenburg i Pitts-burgh, la Filharmònica Txeca i les de Munic, Los Ángeles, Ràdio França i Ràdio Suècia i Halle Orchestra. La temporada anterior va ser Artista en residència de la Dresden Sta-atskapelle, i properament dirigirà la Con-certgebouw d’Amsterdam, la Santa Cecília de Roma i la Filharmònica d’Estocolm.

NikolajZnaidervacol•laborarperdarreravegadaambl’OBC,elsdies16,17i18d’aquestmateixmesdemaigde2014comaviolinista,interpretantelConcert per a violí i orquestradeBeethoven.

BUSCa L’aUDiTORi a La XaRXaComenta aquest concert amb l’etiqueta #OBCQueyras

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

@lauditori@OrquestraOBC

JeaN-gUiHeN QUeYRaS violoncel

Jean-Guihen Queyras és un músic versàtil de prestigi internacional, cada vegada més sol·licitat com a solista tant per grups de cambra com per orquestres simfòniques, entre les quals cal destacar la Philharmo-nia, l’Orquestra de París i la de Filadèlfia, l’NHK de Tòquio, la Tonhälle de Zuric, la Leipzig Gewandhaus, la del Festival de Bu-dapest, la Suisse Romande o la Filharmò-nica dels Països Baixos. També col·labora regularment amb formacions barroques com la Freiburg Baroque i l’Akademie für Alte Musik de Berlín. Al març del 2004 va debutar al Carnegie Hall de Nova York amb el Concerto Köln i el 2008 als Proms de Londres.

Sovint ha estat artista resident amb pro-jectes tan importants com el Muziekcen-trum Vredenburg d’Utrecht, el Concertge-bouw d’Amsterdam o el De Bijloke de Gant. La present temporada té previst actuar amb la Filharmònica de Londres, l’Orques-tra de Cambra de Zuric i la de Los Angeles i, novament, amb la Suisse Romande, a més de participar en el projecte Schumann amb l’Orquestra Barroca de Friburg. També ofe-rirà recitals de Bach a Europa, Estats Units i el Japó.

Jean-GuihenQueyrasvacol•laborarambl’OBCperdarreravegadainterpretantelConcert per a violoncel i orquestra en La menor,op.129deSchumannelmesdefebrerdel2011.

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

Catalunya música i Radio Clásica de RNe.

Fotografia → marco Borggreve

7

Per als abonats a l’OBC l’entrada al Museu de la Música és gratuïta el mateix dia del concert. La resta de dies el preu és reduït (3,50€).

www.auditori.cat

abonaments ja a la venda

deixa’t atrapar per la clàssicaabona't a la nova temporada 2014-15

www.obc.cat

www.auditori.cat

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONA I NACIONALDE CATALUNYApa b lo g o n zá l e z dIreCtor tItUlar

abonaments 6 concerts

a PaRtIR De 140 €

abonaments 12 concerts

a PaRtIR De 220 €

abonament música de

cinema i espectaclea PaRtIR De

95 €

Visiteu les nostres pàgines a

mitjans Patrocinadors

L'auditori és un consorci de

SImfonIa del noU món · pEER gYNT · la CInQUena de

XOSTAKÓVITX · EL SENYOR DELS ANELLS · hILARY hAhN

toCa brahmS · el rèQUIem de FAURé · water mUSIC de

häNDEL · la 40 SImfonIa de MOzART · MAhLER l’ÚltIma

SImfonIa · RAKhMàNINOV · el vIolí de SARA ChANg

feStIval BEEThOVEN · the artISt · freIre Interpreta ChOpIN

la QUarta de TXAIKOVSKI · el pIano d’ héLèNE gRIMAUD

la ItÀlIa de MENDELSSOhNN I BERLIOz · aIxí parlÀ ZaratUStra

Ima

tge:

Ku

pfe

rsti

ch-K

ab

inet

t, S

taa

tlic

he

Ku

nst

sam

mlu

ng

en D

resd

en. F

oto

: Her

ber

t B

osw

an

k

Exposició temporal Del 15 de maig al 19 d’octubre de 2014Vestíbul Sala 2 Oriol Martorell de L’Auditori

Horari: de dimarts a dissabte de 12 a 18 h. Diumenges, de 12 a 20 h. Els divendres i dissabtes amb programació de concerts, fins a les 21 h. Dilluns tancat