Els llargmetratges de Dumontsempre es troben en el límitentre el drama realista il'avantguarda i sovint mostrenviolència extrema i provocacióamb el comportament sexualdels seus personatges. La sevafilmografia se situa en elconsiderat nou cinema francèsdel cos, que inclou pel·lículescontemporànies de ClaireDenis, Marina de Van, GasparNoé, Bertrand Diane i FrancoisOzon, entre d'altres. D'acordamb Tim Palmer, aquestsartistes s’interessen per lacorporalitat més que perl'exposició narrativa o lapsicologia del caràcter. En unsentit més pejoratiu, JamesQuandt nomena a aquest grupde cineastes com el NouCinema Extrem Francès.

CAMILLECLAUDEL 1915L'any 1915, en un asil demalalts mentals del sud deFrança, Camille Claudel haestat internada per la sevafamília, no tornarà a esculpiri espera la visita del seu germàPaul. Interpretada per JulietteBinoche, l'actriu va rodar a lesordres de Dumont en unmanicomi real envoltadad'autèntics pacients ambdiscapacitat mental.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

França201397 minutsBruno DumontBruno DumontRachid BoucharebJean BréhatMuriel MerlinGuillaume DeffontainesBruno DumontBasile Belkhiri

FITXA TÈCNICA

Juliette BinocheJean-Luc Vincent

Robert LeroyEmmanuel Kauffman

Marion Keller

Camille ClaudelPaul ClaudelMetgeCapellàSenyoreta Blanc

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE23 DE MARÇ DE 201418:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

BRUNO DUMONT

1997 La vie de Jésus1999 Humanité2003 Twentynine Palms2006 Flandres2009 Hadewijch2011 Hors Satan (Fuerade Satán)

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

Qui va ser Camille Claudel?Deixeble d'Aguste Rodin, vaesdevenir la seva musa, la sevamodel, la seva col·laboradoraque va ajudar-lo a realitzar Lesportes de l’infern i la sevadeixeble que va acabar fentuna obra personal, de granmagnitud que no va trobar elressò necessari eclipsada perl’ombra de Rodin i per la sevacondició de dona perduda enun món dominat per homes.També va ser l’amant deClaude Debussy que va acabarrebutjant-la. Camille Claudelva realitzar l’ombra escultòricaL’Âge Mûr en que la veiem aella agenollada suplicant aAuguste Rodin que li donal’esquena mentre un àngel–que simbolitza l’amant deRodin- se l’acaba emportant.Què feia Camille Claudel, l’any1915? L’any 1915, Camilleportava tres anys internada almanicomi de Montdevergues,on malgrat la seva lucidesa ide ser una dona diferent a lesinternades no la varen deixarmai sortir. Camille esperavaque el seu germà Paul Claudel,escriptor ultracatòlic i autord’un dels grans textos de laprosa francesa de l’època Lesoulier de satin, la trauria del’internat. Paul no la va treuremai d’allà dins perquèconsiderava que estava allàperquè ho havia jugat tot ambl’art i «amb les qüestions del’esperit és molt difícil arriscar-hi». Camille va estar 30 anysa Montdevergues fins que vamorir.Què fa Juliette Binoche fentde Camille Claudel? En primerlloc, Juliette Binoche té lamateixa edat que tenia CamilleClaudel l’any 1915, 49 anys.Per altra banda, va ser la pròpia

Binoche qui va trucar al directorBruno Dumont demanant-li perpoder participar en unapel.lícula seva. Fins aquellmoment, Bruno Dumont nohavia rodat mai cap pel.lículaamb actors professionals.Dumont li va oferir lapossibilitat de rodar unapel.lícula en que ella –la granactriu del cinema francès-només tindria les internes realsd’un hospital psiquiàtric per ferles rèpliques. Juliette Binochehavia de rodar amb les malaltesmentals i amb els metges queles vigilaven que estransformen en els infermersi sanadors que apareixen a lapel.lícula.Qui és Bruno Dumont? Autord’algunes de les millorspel.lícules franceses delsdarrers anys com L’Humanité,Hadewich o Hors Satan, elcinema de Dumont és uncinema visceral que reflexionasobre la bestialitat humana ila presència del mal en el corde les nostres societats. Laseva posada en escena parteixd’una extrema depuracióformal i d’un treball radicalamb els actors a la recerca dela seva animalitat més extrema.Per què Camille Claudel 1915és una de les millors pel·lículesde la temporada? La força dela pel.lícula resideix en la formacom Bruno Dumont priva –en

COMENTARI tota la primera part- a JulietteBinoche d’un text en el querecolzar-se i li dona lapossibilitat d’expressar elssentiments més extrems apartir de l’expressivitat del seurostre. L’actriu passa de latristesa a l’alegria per unahipotètica visita redemptora,de la lucidesa a la bogeria, del’angoixa a la calma tensa. Totala pel.lícula no és més quel’exploració acurada del rostrede Juliette Binoche produintun veritable efecte devastadora l’espectador.A part d’això, hi ha elpersonatge de Paul Claudelque el seu fanatisme religiósel porta cap altres graus defollia justificats per la fe, hi hael contacte humà d’una donaamb un món extrem i,sobretot, hi ha una reflexiósobre com aquesta donapresonera de la fama de Rodines troba sola, desemparada ies converteix en víctima delsjocs i hipocresies que envoltenel món de l’art. Bruno Dumonttransforma la lògica del biopicen una altra cosa, posa encrisis tots els hipotètics mitesromàntics per anar a allòessencial: la descripció d’unapresó física i anímica.

Àngel QuintanaCol·lectiu de Crítics de Cinemade Girona