publicaciones.san.gva.espublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/ECC 2019-2022V.pdfcàncer i els seus familiars a intervencions individuals o en grup, informatives i psicoeduca

2

Aquest document ha sigut revisat per la Unitat d’Igualtat d’acord amb els principis de llenguatge inclusiu.

Per a qualsevol consulta us podeu adreçar a:Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn SanitariDirecció General de Salut PúblicaConselleria de Sanitat Universal i Salut PúblicaAdreça electrònica: [email protected].: 96 196 58 25Fax: 96 196 58 32Av. Catalunya, 2146020 VALÈNCIA

Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública© d’aquesta edició: Generalitat, 2019 © del text: comissió redactora1a edició. Edició en línia

3

ESTRATÈGIA CONTRA EL CÀNCER a LA COMUNITAT VALENCIANA. 2019-2022

Comissió redactora de l’estratègia:Alberich Martí, CarmenBarberá Riera, MaríaCalatayud Galiano, ConcepciónClemente Paulino, InmaculadaCuevas Cuerda, Dolores Díaz Mondéjar, M.ª RosaEsteban Buedo, ValentínGarcía-Baquero Urbiola, M.ª GraciaIbáñez Cabanell, JosefaLluch Rodrigo, José AntonioPastor Villalba, EliseoPérez Sanz, ElenaPuchalt Sanchis, CarmenQuiles Izquierdo, JoanRodríguez Martínez, PabloSabater Gregori, ConsolSales Trejo, DoloresTenías Burillo, José MaríaTorres Gracia, M.ª ÁngelaVanaclocha Luna, HermelindaZurriaga Llorens, Òscar

Comissió de participació de l’estratègia (vegeu l’annex)

Coordinació:Dolores Salas TrejoJosefa Ibáñez CabanellServei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn SanitariDirecció General de Salut Pública

4

PRESENTACIÓ .................................................................................................................................. 7

RESUM EXECUTIU ............................................................................................................................8

1. INTRODUCCIÓ ..............................................................................................................................15

2. IMPACTE DEL CÀNCER A LA COMUNITAT VALENCIANA ...............................................................21

2.1. SITUACIÓ EPIDEMIOLÒGICA ................................................................................................ 23

2.2. INCIDÈNCIA, MORTALITAT I SUPERVIVÈNCIA PER CÀNCER A LA COMUNITAT VALENCIANA. 2015 .........................................................................................31 2.2.1. UNA VISIÓ GENERAL DEL CÀNCER A LA COMUNITAT VALENCIANA .............................31 2.2.2. INCIDÈNCIA, MORTALITAT I SUPERVIVÈNCIA DELS PRINCIPALS TUMORS .................32 2.2.3. TUMORS AMB SUPERVIVÈNCIA BAIXA ........................................................................50 2.2.4. ELS CÀNCERS EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA A LA COMUNITAT VALENCIANA ...............................................................................................52 2.2.5 SUPERVIVÈNCIA DE LES PERSONES AMB CÀNCER A LA COMUNITAT VALENCIANA ............................................................................................... 57

3. METODOLOGIA ............................................................................................................................ 63

3.1. CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ DE L’ESTRATÈGIA ............................................................. 63

3.2. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ .......................................................................................................64

3.3. LÍNIES D’ACTUACIÓ ............................................................................................................ 65

3.4. COMISSIONS I GRUPS DE TREBALL .................................................................................... 65

3.5. ELABORACIÓ D’ANÀLISIS DAFO DE LES LÍNIES D’ACTUACIÓ PRINCIPALS .......................... 66

3.6. CONCLUSIONS DE LA COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ ............................................................ 73

4. OBJECTIUS GENERALS .............................................................................................................. 77

5. LÍNIES D’ACTUACIÓ, OBJECTIUS I ACCIONS ............................................................................... 83 5.1. PROMOCIÓ DE LA SALUT I PREVENCIÓ PRIMÀRIA ............................................................... 83 5.1.1. ALIMENTACIÓ, ACTIVITAT FÍSICA, TABAC I ALCOHOL ................................................... 85 5.1.2. SALUT AMBIENTAL .....................................................................................................90 5.1.3. SALUT LABORAL I SEGURETAT QUÍMICA ....................................................................92 5.1.4. MALALTIES IMMUNOPREVENIBLES ............................................................................94 5.1.5. PROMOCIÓ DE LA LACTÀNCIA MATERNA .................................................................... 97

5.2. PREVENCIÓ SECUNDÀRIA ................................................................................................ 100

5.3. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: POBLACIÓ ADULTA, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA I CURES AL FINAL DE LA VIDA .................................................................................................103 5.3.1. MODEL ASSISTENCIAL ...............................................................................................105 5.3.2. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: DIAGNÒSTIC ....................................................................109

Contingut

5


5.3.3. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: TRACTAMENT .................................................................. 110 5.3.4. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: DESPRÉS DEL TRACTAMENT ........................................... 112 5.3.5. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: CURES PAL·LIATIVES ....................................................... 114 5.3.6. ATENCIÓ SANITÀRIA A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA ........................................... 114

5.4. SISTEMA D’INFORMACIÓ SOBRE CÀNCER .......................................................................... 116 5.4.1. VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA CONTINUADA, EXHAUSTIVA I VÀLIDA ......................... 117 5.4.2. DIFUSIÓ DE LA INFORMACIÓ ..................................................................................... 118 5.4.3. INVESTIGACIÓ I COL·LABORACIÓ AMB ESTUDIS ESPECÍFICS .................................... 118

5.5. INVESTIGACIÓ ................................................................................................................... 119

5.6. FORMACIÓ ......................................................................................................................... 121

6. AVALUACIÓ ................................................................................................................................127

6.1. PROMOCIÓ DE LA SALUT I LA PREVENCIÓ PRIMÀRIA .........................................................127 6.1.1. ALIMENTACIÓ, ACTIVITAT FÍSICA, TABAC I ALCOHOL ..................................................127 6.1.2. SALUT AMBIENTAL ....................................................................................................129 6.1.3. SALUT LABORAL I SEGURETAT QUÍMICA ...................................................................129 6.1.4. MALALTIES IMMUNOPREVENIBLES ...........................................................................130 6.1.5. PROMOCIÓ DE LA LACTÀNCIA MATERNA ................................................................... 131

6.2. PREVENCIÓ SECUNDÀRIA ................................................................................................. 131

6.3. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: POBLACIÓ ADULTA, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA I CURES AL FINAL DE LA VIDA ...................................................................................................132 6.3.1. MODEL ASSISTENCIAL ...............................................................................................132 6.3.2. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: DIAGNÒSTIC .....................................................................135 6.3.3. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: TRACTAMENT ..................................................................136 6.3.4. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA: CURES PAL·LIATIVES .......................................................137 6.3.5. ASSISTÈNCIA SANITÀRIA A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA ....................................138

6.4. SISTEMA D’INFORMACIÓ SOBRE CÀNCER ..........................................................................139

6.5.- INVESTIGACIÓ ...................................................................................................................141

7. ANNEXOS ..................................................................................................................................145

7.1. REFERÈNCIES ....................................................................................................................145

7.2. RESUM DE L’AVALUACIÓ DEL PLA ONCOLÒGIC 2011-2014 ..................................................148

7.3. PARTICIPANTS DE L’ESTRATÈGIA ...................................................................................... 151 7.3.1. COMISSIÓ REDACTORA DE L’ESTRATÈGIA .................................................................. 151 7.3.2. COMISSIÓ DE PARTICIPACIÓ ......................................................................................153 7.3.3. COMISSIÓ TÈCNICA DE L’ESTRATÈGIA .......................................................................156

7.4. ABREVIATURES .................................................................................................................158

7


El càncer és un dels problemes que més impacte sanitari i emocional té en la nostra so-

cietat. Al llarg de la vida, un de cada tres homes i una de cada quatre dones desenvoluparà

algun tipus de càncer, i per a donar resposta a aquest important problema de salut, per a

avançar en prevenció, detecció i atenció sanitària, l’Estratègia contra el càncer de la Co-

munitat Valenciana 2019-2022 pretén materialitzar els principis d’acció del IV Pla de salut

de la Comunitat Valenciana: salut en totes les edats i salut en totes les polítiques.

Aquesta estratègia permet millorar i incorporar noves accions amb l’objectiu de disminuir

la incidència i la mortalitat per càncer a la Comunitat Valenciana, a més de millorar la qua-

litat de vida de les persones amb aquesta malaltia. Per a això, fixa sis línies estratègiques

amb 52 objectius i 140 accions concretes.

L’estratègia atén la promoció de la salut i la prevenció primària del càncer i segueix les di-

rectrius del Codi Europeu contra el Càncer, i amb accions en àrees específiques com ara

alimentació, activitat física, tabac, alcohol, salut ambiental i laboral o lactància materna.

També se centra en la prevenció secundària o cribratge poblacional del càncer, per als ti-

pus de càncer en els quals s’ha evidenciat un balanç adequat entre els beneficis i els efec-

tes adversos de la intervenció.

D’altra banda, pel que fa al model assistencial, l’estratègia estableix objectius i accions per

a centrar l’atenció en les persones amb càncer, preveu les necessitats particulars en cada

etapa de la vida, ofereix suport emocional al personal sanitari, a les persones amb càncer

i al seu entorn, així com l’adequació de les cures pal·liatives al final de la vida. Els sistemes

d’informació i la investigació també són matèria d’estudi en aquesta estratègia i seran fo-

namentals en aqueix nou model que es proposa.

Vull agrair a les associacions ciutadanes, associacions de pacients, societats científiques

i personal sanitari que han participat en l’elaboració de l’Estratègia contra el càncer de la

Comunitat Valenciana 2019-2022. Però sobretot, vull mostrar la gratitud a la Conselleria de

Sanitat Universal i Salut Pública i a tota la societat valenciana per tot el treball diari per a

atendre i millorar la qualitat de vida de les persones amb càncer i els seus familiars.

Ana Barceló Chico Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública

Presentació

8

El càncer és un dels principals problemes de salut a la Comunitat Valenciana. El risc de

desenvolupar càncer al llarg de la vida en homes és d’un cada tres i en dones, d’una de cada

quatre.

La lluita contra el càncer ha avançat i millorat molt en els últims anys en prevenció, diag-

nòstic, tractament i cures pal·liatives de les persones amb càncer. No obstant això, la pro-

moció de la salut, que implica el desenvolupament de polítiques saludables, la prevenció i

fins i tot la investigació i el tractament tenen amplis marges de millora. Els futurs reptes en

la lluita contra el càncer s’han de centrar a desenvolupar polítiques saludables, desenvolu-

par la promoció de la salut i la prevenció en càncer, incorporar els diagnòstics moleculars i

millorar l’equitat i la qualitat de l’atenció, especialment en la infància i l’adolescència i en les

persones amb història de càncer (llargs supervivents).

Aquest document recull les principals línies estratègiques, els objectius i les accions en la

lluita contra el càncer a la Comunitat Valenciana per al període 2019-2022.

A continuació es destaquen les principals línies i els objectius previstos per a continuar

avançant en la lluita contra el càncer en els pròxims anys.

Línia estratègica: promoció de la salut i prevenció en càncer

L’aplicació de la salut en totes les polítiques que promouen la implicació de les diferents

administracions i la difusió de les recomanacions del Codi Europeu contra el Càncer són

les millors mesures per a abordar la promoció i la prevenció primària del càncer. Millorar el

coneixement sobre el risc ambiental i l’exposició a radó, enfortir la vigilància sanitària de la

contaminació atmosfèrica i aprofundir en les mesures de prevenció enfront d’aquests ris-

cos són objectius prioritaris dins de l’estratègia, així com reduir l’exposició a cancerígens

laborals i millorar el reconeixement dels càncers que siguen malaltia professional. També

es reforçaran les accions per a fomentar l’alimentació exclusiva del pit durant els primers

sis mesos de vida de la criatura.

Millorar el balanç entre beneficis i efectes adversos en els programes de cribratge, amb

l’aprofundiment en les recomanacions de “no feu”, així com elaborar un programa poblacio-

nal de cribratge de càncer de cèrvix i analitzar la viabilitat de la implantació d’aquest en tots

els departaments de salut és un gran repte per a aquesta administració sanitària.

Resum executiu

9


Línia estratègica: assistència sanitària: població adulta, infància i adolescència i cures al final de la vida

En el model assistencial de la Comunitat Valenciana, dirigit a la població adulta, a la infàn-

cia i a l’adolescència, es prioritzarà l’establiment de xarxes assistencials integrades per a

l’atenció a les persones amb càncer de manera que cobrisca tot el circuit assistencial. Té

molta importància establir un model d’atenció a tumors estranys que garantisca la qualitat

en l’atenció en centres que concentren un nombre mínim de casos sobre la base de criteris

de qualitat basats en l’evidència i tenint en compte l’experiència europea, de manera que

s’incorporen en l’atenció les persones amb càncer l’abordatge psicosocial i la detecció pre-

coç de malestar emocional (distrés). Cal implementar l’accés de les persones malaltes de

càncer i els seus familiars a intervencions individuals o en grup, informatives i psicoeduca-

tives en l’àmbit de l’atenció primària segons les seues necessitats, d’acord amb l’evidència

científica disponible sobre la seua efectivitat, en diferents moments de la malaltia (diag-

nòstic, rehabilitació, recaiguda, cures pal·liatives).

Una manca important en el model actual i a la qual s’ha de prestar atenció és promoure el

suport emocional de tot el personal sanitari que atén les persones, en atenció primària i

hospitalària, i potenciar les habilitats de comunicació. Així mateix, cal fer-ne partícips les

persones amb càncer, sempre que no manifesten expressament el contrari, del procés de

presa de decisions relacionades amb la seua patologia, incloent-hi, com a procés assisten-

cial, el procés de consentiment informat.

En el diagnòstic del càncer es requereix establir una xarxa d’unitats de referència que ga-

rantisca la qualitat en la realització i la interpretació dels estudis d’anatomia patològica,

hematooncològics i les proves de diagnòstic molecular del càncer.

Garantir l’accessibilitat equitativa dins del termini i en la forma escaient als nous medica-

ments del càncer, així com garantir l’accés ràpid a l’atenció especialitzada davant de signes

o símptomes d’alarma en el cas de pacients en seguiment compartit amb atenció primària.

També és important avaluar els resultats en salut dels tractaments.

Té un interés especial per a millorar l’atenció a les persones amb càncer en la infància i en

l’adolescència, establir una xarxa assistencial integrada per a l’atenció, que cobrisca tot el

circuit assistencial de les persones i garantisca quan calga la concentració de l’atenció en

les unitats amb la màxima experiència. El fet d’atendre les persones amb càncer en l’ado-

10

lescència en entorns adequats amb flexibilitat per a adaptar el límit d’edat a la situació de

cada persona és un objectiu important que es recull en aquesta estratègia.

Línia estratègica: sistema d’informació en càncer

Facilitar la informació periòdica a diferents escales i tipus d’usuaris i usuàries: ciutadania,

associacions de pacients, persones responsables de la gestió sanitària, personal sanitari,

amb informació rellevant dels factors de risc i de la situació del càncer és important per a

l’abordatge i el maneig d’aquestes malalties. A més, ajuda a col·laborar-hi i a impulsar pro-

jectes d’investigació a escala europea, a l’Estat espanyol i a la Comunitat Valenciana.

Línia estratègica: investigació

Potenciar les línies d’investigació posant èmfasi en les línies amb perspectiva poblacional

i de gènere, de promoció de la salut i prevenció del càncer, amb un increment de les ajudes

als projectes d’investigació en càncer a la Comunitat Valenciana és una prioritat per a la

Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Només d’aquesta manera es pot avançar en

el coneixement i la disminució de l’impacte del càncer en la societat.

Per a aconseguir tot el que es proposa en l’estratègia, es requereix la formació contínua de

tot el personal sanitari implicat en la prevenció, l’atenció i les cures i la investigació en el

càncer, així com la col·laboració de totes les administracions.

13


Introducció1

15


El càncer és una de les prioritats dels sistemes de salut, ja que té un pes important en la

mortalitat, prevalença i incidència en la població. A la Comunitat Valenciana hi ha hagut

des de fa molts anys un gran compromís per part del personal sanitari, les associacions

ciutadanes i també per part de les institucions en la lluita contra el càncer. L’Administració

valenciana ha desenvolupat diferents plans i estratègies, des de l’any 1988 en els quals es

va desenvolupar el primer pla de càncer i es van marcar les línies de l’atenció al càncer des

de la prevenció, el diagnòstic precoç, el desenvolupament dels dispositius assistencials,

etc., i que després va tindre la seua continuació amb diferents plans oncològics plurianuals

(2002-2006, 2007-2010 i 2010-2014).

Aquest context ha permés establir un marc comú d’actuació a la CV, en el qual s’han desen-

volupat nombroses iniciatives rellevants en la lluita contra el càncer que han abastat tot “el

contínuum” de l’atenció a aquesta patologia, des de la prevenció, passant per la detecció

precoç, l’atenció sanitària, el desenvolupament de sistemes d’informació que han facilitat

l’avaluació i el control de qualitat, i el foment de la investigació en càncer.

En els últims anys s’ha produït un avanç important per a millorar la prevenció primària amb

la difusió a la població del Codi Europeu contra el Càncer i la inclusió de la vacunació con-

tra el virus del papil·loma humà en les xiquetes de la nostra comunitat. S’han consolidat i

s’han incorporat les innovacions tecnològiques en el cribratge del càncer de mama i s’ha

ampliat el cribratge de càncer colorectal, que actualment inclou tota la població entre 50

i 69 anys de la Comunitat Valenciana. En l’àmbit de l’assistència sanitària caldria destacar

la designació d’unitats de referència oncològica tant per a persones adultes com per al

càncer infantil i, més recentment, per al càncer en l’adolescència; i l’inici del desenvolupa-

ment de xarxes assistencials oncològiques. També ha sigut un assoliment important l’es-

tabliment de circuits ràpids en tots els departaments de salut, amb la finalitat de garantir

un accés ràpid de les persones amb sospita clínica fundada de càncer des de l’atenció

primària fins als serveis d’assistència especialitzada. S’han desenvolupat procediments

per a la incorporació ràpida dels nous medicaments a la pràctica clínica de manera que

s’assegure un accés equitatiu en tot el territori a través del Programa de medicaments

d’alt impacte (PAISE).

La Comunitat Valenciana ha participat en els últims anys en diverses accions conjuntes

dels països de la Unió Europea contra el càncer: EPAAC, CANCON i, actualment, IPAAC.

16

Aquestes accions conjuntes, juntament amb les recomanacions de l’OMS i l’Estratègia del

càncer de l’SNS, proporcionen el marc de treball de les accions contra el càncer per als

pròxims anys.

Tenint en compte aquestes recomanacions, s’ha elaborat l’actual Estratègia contra el càn-

cer de la Comunitat Valenciana.

Les recomanacions de les accions conjuntes de la Unió Europea posen l’èmfasi en la neces-

sitat de disposar de plans o estratègies oncològics en els diferents àmbits territorials que

aborden tots els aspectes que tenen a veure amb el càncer. L’actualització del Codi Euro-

peu contra el Càncer és el marc per al desenvolupament de les accions per a la prevenció

primària i la detecció precoç. També recomanen disposar de procediments per a l’atenció

a les persones amb història de càncer amb una visió d’atenció integral que abaste tots els

àmbits de la salut: l’atenció sanitària i psicològica, i la prevenció i l’atenció a les seqüeles,

així com l’atenció multidisciplinària i la implicació de tots els dispositius assistencials cen-

trats en les persones, proporcionen una atenció de més qualitat i una experiència amb la

màxima proximitat possible, cosa que requereix el desenvolupament i la consolidació de

les xarxes assistencials oncològiques tant per a les persones adultes com per a la infància

i l’adolescència.

Un altre repte al qual cal fer front en els pròxims anys és la incorporació necessària de ma-

nera ràpida i eficient a la pràctica clínica de les innovacions diagnòstiques, tecnològiques i

terapèutiques. Cada vegada més en l’atenció al càncer s’està avançant en el desenvolupa-

ment d’una “medicina personalitzada” en la qual els marcadors moleculars i genètics tenen

un paper fonamental en la predicció, en el pronòstic i en l’establiment de dianes terapèu-

tiques d’aquesta malaltia. Establir mecanismes que permeten assegurar la inclusió en la

cartera de serveis d’aquestes innovacions amb criteris de qualitat, eficiència i equitat és

fonamental en l’atenció oncològica.

Per a establir les línies de treball i els objectius en els pròxims anys, s’ha elaborat aquesta

estratègia del càncer de la CV amb la col·laboració del personal sanitari i de la ciutadania.

19


Impacte del càncer a la Comunitat Valenciana

2

21


Incidència

El càncer és la principal càrrega de malaltia a la Comunitat Valenciana amb 70 casos nous

diagnosticats cada dia.

En 2015, 25.838 habitants de la CV van ser diagnosticats de càncer.

El 58 % dels tumors s’han produït en homes; el 42 %, en dones.

El risc de desenvolupar càncer al llarg de la vida en els homes és d’1 de cada 3. En les dones

el risc és d’1 de cada 4.

Si bé l’augment en les taxes de càncer és xicotet, l’envelliment de la població valenciana

dona com a resultat un augment anual més alt en nombre de casos.

El 81 % dels diagnòstics de càncer es donen a partir dels 55 anys. L’edat mitjana dels homes

diagnosticats és de 68 anys. L’edat mitjana de les dones és de 65 anys.

Els càncers més freqüents a la Comunitat Valenciana són de còlon, mama, pròstata, pulmó,

bufeta i úter.

Del total de càncers diagnosticats, menys del 0,5 % afecten menors de 15 anys d’edat.

El càncer és poc freqüent en els més joves (0-19 anys). El nombre de casos anuals nous està

al voltant dels 170, la qual cosa suposa un 0,7 % del total. La seua importància s’atribueix al

fet de ser la primera causa de mort entre els 5 i els 14 anys i als possibles efectes tardans i

les discapacitats en l’adolescència. Els càncers més freqüents són les leucèmies (24 %), els

tumors del sistema nerviós central (23 %) i els limfomes (16 %).

Mortalitat

Una mitjana de 30 persones de la CV mor per càncer cada dia, amb 11.125 morts per aquesta

causa en 2015.

Les taxes de mortalitat han disminuït constantment des de l’any 2000 (s’ha reduït l’1 % per

any en homes i el 0,5 % en dones). Això reflecteix la detecció primerenca de càncers, re-

duccions en el consum de tabac, especialment en homes, i les millores en els tractaments.

Missatges clau

22

La taxa d’incidència i mortalitat del càncer de pulmó en les dones quasi s’ha duplicat en els

últims 15 anys.

El nombre de morts per càncer en menors de 20 anys a la Comunitat se situa en 37.

Supervivència

Entre 2004 i 2013 s’observa una tendència de millora en la supervivència als 5 anys.

La supervivència als 5 anys del càncer de pròstata és del 88 % i del càncer de mama femení,

del 87 %; la del càncer de pulmó, del 17 %, i la del de pàncrees, del 6 %.

En població infantil i adolescent la supervivència als 5 anys és del 80 %, encara que en els

menors d’1 any la supervivència és pitjor. S’ha observat una supervivència més elevada en

les cohorts de diagnòstic més recent.

Càncers amb supervivència baixa

El grup de tumors amb supervivència baixa són els que, als cinc anys del diagnòstic, pre-

senten una supervivència que se situa en el 30-35 %, o per davall.

La majoria són poc freqüents, però inclou d’altres, com el de pulmó, que són més comuns.

Entre tumors amb una freqüència inferior, però que destaquen per una supervivència baixa,

detallem els següents: tumor d’esòfag, fetge, pàncrees, ovari i mesotelioma. Tots aquests

constitueixen el 8 % de tots els tumors i el 15 % de la mortalitat.

Si hi sumem la incidència del càncer de pulmó, la freqüència és del 19 %, amb un 36 % de

mortalitat.

23


2.1. Situació epidemiològicaEl càncer és una de les malalties amb més impacte sobre la salut de la població de la Co-

munitat Valenciana tal com ocorre a l’Estat espanyol i als països del nostre entorn. La vi-

gilància d’aquest problema es converteix, doncs, en fonamental. La magnitud s’expressa

mitjançant els indicadors d’incidència, mortalitat i supervivència. Les dades de la Comu-

nitat s’han obtingut del Sistema d’Informació de Càncer (SIC) i del Registre de Mortalitat.

La informació referent a Espanya i a Europa s’ha extret de l’European Cancer Information

System (ECIS) a partir de les projeccions que elabora l’European Network Cancer Registry

(ENCR).

Els casos anuals nous de càncer a la CV se situen al voltant de 26.000 tumors (Sistema

d’Informació de Càncer. SIC 2007-2015), la qual cosa representa un 10 % dels que s’esti-

men a Espanya. Els factors que s’apunten com a contribuents en la incidència del càncer

són l’estructura demogràfica de la població, cada vegada més envellida, l’exposició a riscos

químics i físics, els estils de vida i, en casos concrets, la càrrega genètica. Un altre factor

explicatiu és una detecció més precoç que es concretaria, d’altra banda, en una disminució

de la mortalitat.

El càncer és una patologia de persones adultes que augmenta amb l’edat, i representa en

la població infantil (menors de 15 anys) menys del 0,5 % del total. A mesura que augmenta

l’edat, ho fa també la incidència de càncer, que acumula el 81 % dels casos a partir dels 55

anys. Així, el 30 % de la població pateix la gran majoria dels tumors. En les dones, la incidèn-

cia de càncer es manté més estable a partir del grup de 50-54 anys. L’edat mitjana d’ocur-

rència de càncer en les dones és de 65 anys i en els homes, de 68 anys.

Font: El càncer en xifres 2015. Sistema d’Informació sobre Càncer

Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. Direcció General de Salut Pública (DGSP)

25.838 tumors nous anuals

S’estima que 4 de cada 12 homes i 3 de cada 12

dones patiran un càncer abans dels 75 anys

24

Taxes específiques d’incidència per grups d’edat i sexe. Comunitat Valenciana 2015

Freqüència relativa del càncer per grups d’edat i sexe. Comunitat Valenciana. Any 2015

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.


Els dos tumors incidents més freqüents, tant en homes com en dones, no han canviat des

de fa més d’una dècada: per als homes, el càncer de pròstata i el de còlon, recte i anus

ocupen el primer i el segon lloc; i pel que fa a les dones, ocupen aquests llocs el càncer de

mama i el de còlon, recte i anus.

Freqüència relativa del càncer per grups d’edat i sexe. Any 2015 0-14 anys 15-29 anys 30-59 anys 55-74 anys > 74 anys Mitjana d’edat

Dones 0,43 % 1,11 % 25,06 % 42,55 % 31,29 % 64,9

Homes 0,38 % 0,82 % 12,13 % 53,85 % 33,21 % 68,0

Total 0,40 % 0,94 % 17,62 % 49,05 % 32,39 % 66,7

Pàgina 21

Grup tumoral

Pulmó homes 55 (46; 66) 36 (28; 46) 14 (12; 18) 2 (1; 3)

Pulmó dones 59 (42; 83) 47 (30; 75) 11 (5; 22) 6 (3; 10)

Supervivència relativa a 5 anys

Període d’incidència: 2004-2013. Estadi I


Període d’incidència: 2004-2013. Estadi II


Període d’incidència: 2004-2013. Estadi III


Període d’incidència: 2004-2013. Estadi IV

Supervivènciarelativa %

I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 % Pàgina 32

Supervivència del càncer de pulmó als 5 anys segons estadi tumoral.Període 2004-2013

Supervivència relativaTemps en anys Homes I. de C. al 95 % Dones I. de C. al 95 %

1 78,2 (76,4; 80,0) 77,3 (75,2; 79,5)

2 70,5 (68,5; 72,6) 69,6 (67,2; 72,0)

3 64,2 (62,0; 66,4) 63,7 (61,1; 66,4)

4 59,8 (57,5; 62,3) 58,3 (54,9; 62,0)

5 57,7 (55,2; 60,4) 56,2 (52,7; 59,9)Pàgina 35

Grup tumoral

Colorectal homes 515 94 (89; 99) 686 70 (65; 75) 705 64 (59; 69) 599 12 (9; 15)

Colorectal dones 327 86 (80; 92) 484 76 (71; 82) 502 62 (57; 68) 383 10 (8; 14)










I. de C.al 95 %

Supervivencia del cáncer colorrectal a los 5 años según estadio tumoral.Periodo 2004-2013

N Supervivènciarelativa %

I. de C.al 95 %N Supervivència

relativa %I. de C.al 95 %N Supervivència

relativa %I. de C.al 95 %N


1 36,5 (34,6; 38,4) 47,5 (42,6; 53,1)

2 22,5 (20,8; 24,3) 33,3 (28,7; 38,6)

3 15,2 (13,8; 16,8) 22,8 (18,7; 27,7)

4 12,6 (11,2; 14,1) 19,2 (15,4; 23,9)

5 11,5 (10,2; 13,0) 17,5 (13,7; 22,3)Pàgina 31

25


Dones

Font: El càncer en xifres 2015. Sistema d’Informació sobre Càncer.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. Direcció General de Salut Pública (DGSP).

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. Direcció General de Salut Pública (DGSP).

Distribució percentual de la incidència estimada per grups tumorals per sexe. Comunitat Valenciana. 2015

Principals tumors

Taxes ajustades per 100.000 habitants i població

Homes

Incidència Mortalitat

Mama

Colorectal

Pulmó

Úter total

Ovari

Leucèmies

Encèfal, SNC

Bufeta urinària

Mama

Colorectal

Úter total

Pulmó

Bufeta urinària

Ovari

Leucèmies

Encèfal, SNC

Pulmó

Pulmó

Colorectal

Pròstata

Bufeta urinària

Leucèmies

Encèfal, SNC

Testicle

Pròstata

Colorectal

Bufeta urinària

Leucèmies

Encèfal, SNC

Testicle

Limfomes

Limfomes

Tràquea,bronquis i

pulmón6 %Tràquea,

bronquis i pulmó

15 %

Còlon, rectoi ano16 %

Cos de l’úter

5%

Còlon, recto i ano

14 %

Homes DonesBufeta

urinària13 %

Pròstata18 %

Altres38 %

Altres45 %

Mama30 %

26

Font: El càncer en xifres 2015. Sistema d’Informació sobre Càncer.

Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. Direcció General de Salut Pública (DGSP).

Pel que fa a l’evolució de la mortalitat per càncer a la Comunitat Valenciana, s’hi observa

un descens discret però continuat des de l’any 2000, més notable en els homes que en

les dones. En els homes la taxa va descendir un 16 % en el període 2000-2015, mentre que

en les dones el descens va ser del 9 %. En totes les edats i per tots els tipus de neoplàsies

comunes el nombre de defuncions va ser superior en homes que en dones, encara que cal

destacar canvis estadísticament significatius entre els anys 2000 i 2015: el descens del

càncer de pulmó en homes ha passat d’una taxa de 160,3 a 92,4 i en les dones, per contra,

la taxa ha augmentat de 9,8 a 17,8 morts per 105, amb la qual cosa pràcticament s’ha dupli-

cat. En homes, i respecte als tumors més freqüents, es manté la mortalitat per càncer de

còlon, i per als càncers de pròstata i bufeta urinària la mortalitat ha disminuït en el període.

En les dones, des de l’any 2000 i respecte als altres tumors més habituals, descendeixen

el càncer de mama, el de còlon i el de bufeta. El càncer d’úter ascendeix lleugerament, i el

d’ovari es manté.

L’any 2015 es van produir 11.125 morts per càncer, de les quals el 62 % eren homes i el

38 %, dones. Les morts per càncer suposen el 25 % de totes les que es produeixen a la

Comunitat.

44.342 morts anuals

27


Mortalitat proporcional, XXI Grans grups de causes de la CIE 10a revisió.Font: Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.

Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries, DGSP.Data d’elaboració: 04/04/2018.

Principals causes de mort per grans grups a la Comunitat Valenciana per grups d’edat el 2016. Homes

Principals causes de mort per grans grups a la Comunitat Valenciana per grups d’edat el 2016. Dones

1a causa

1a causa

2a causa

2a causa

3a causa

3a causa

4a causa

4a causa

5a causa

5a causa

0 a 34 anys

0 a 34 anys

35 a 54 anys

35 a 54 anys

55 a 74 anys

55 a 74 anys

75+ anys

75+ anys

Total

Total

%

%

%

%

%

%

%

%

%

%

Causes externes de

morbiditat i de mortalitat

Certes afeccions

originades en el període

perinatal

Tumors

Tumors

Certes afeccions

originades en el

període perinatal

Causes externes de


Malformacions congènites,

deformitats i anomalies

cromosòmiques



cromosòmiques

Malalties del sistema

circulatori


nerviós

Tumors

Tumors


circulatori


circulatori

Causes externes de


Causes externes de



digestiu


digestiu

Símptomes, signes

i troballes anormals

clínics i de laboratori,

no classificats en una

altra part


respiratori

Tumors

Tumors


circulatori


circulatori


respiratori


respiratori


digestiu


nerviós


genitourinari


digestiu

Tumors


circulatori


circulatori

Tumors


respiratori


respiratori


nerviós


nerviós


digestiu

Trastorns mentals i del

comportament


circulatori


circulatori

Tumors

Tumors


respiratori


respiratori


nerviós


nerviós


genitourinari

Trastorns mentals i del

comportament

31,9

20,6

15,6

19,4

12,9

12,0

9,5

9,1

8,5

8,0

34,5

58,6

23,6

12,6

15,7

7,5

7,3

4,5

4,8

4,3

47,7

50,2

47,7

19,6

7,1

5,9

5,6

4,8

3,8

4,7

33,2

32,8

28,3

22,1

10,9

9,5

5,1

8,5

4,7%

5,6

31,1

36,6

26,2

14,8

13,7

10,5

6,3

9,5

4,2

6,8

28

Comunitat Valenciana 2000-2015: evolució de la mortalitat per càncer

Font: El càncer en xifres 2015. Sistema d’Informació sobre Càncer.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. Direcció General de Salut Pública (DGSP).

Taxes ajustades per 100.000 habitants, per edat, mètode directe (població estàndard europea 2013)

Taxes ajustades per 100.000 habitants, per edat, mètode directe (població estàndard europea 2013).

0

20

40

60

80

100

120

2000

20

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

Próstata

Colorrectal

Pulmón

Vejiga

Linfomas

Leucemias

Encéfalo,SNC

Testículo

TotalHombres

020406080

100120140160180200220240260280300320340360380400420

2000

20

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

TotalHomes

Pròstata

Colorectal

Pulmó

Bufeta urinària

Limfomes

Leucèmies

Encèfal, SNC

Testicle

0

5

10

15

20

25

30

35

2000

20

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

Mama

Colorrectal

Úterototal

Pulmón

Ovario

Vejiga

Leucemias

Encéfalo,SNC

TotalMujeres

020406080

100120140160180200220240260280300320340360380400420

2000

20

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

15

Mama

Colorectal

Úter total

Pulmó

Ovari

Bufeta urinària

Leucèmies

Encèfal, SCN

TotalDones

29


Quan comparem les taxes d’incidència i mortalitat de la Comunitat i les estimacions efec-

tuades per a Espanya i els països del nostre entorn, s’observa que les nostres taxes en els

homes estan per damunt de la mitjana, i en les dones, per davall.

DonesHomes

Incidència estimada i mortalitat per càncer per països i Comunitat Valenciana

Dades d’Europa: Estimacions d’incidència i mortalitat per a l’any 2018. Font: ECIS - European Cancer Information System.

Disponible en https://ecis.jrc.ec.europa.eu, consultat el 23/07/2018.Dades de la C. Valenciana: Incidència estimada, any 2015 (Sistema d’Informació sobre Càncer).

Mortalitat, any 2015: Registre de Mortalitat de la C. Valenciana.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries.

30

La supervivència relativa (SR) per a tots els tipus de càncer als 5 anys és del 52 % en ho-

mes i 62 % en dones. La diferència és estadísticament significativa entre sexes i podria

explicar-se, entre altres coses, per una distribució de tipus i freqüències de càncer dife-

rent. A això es podria afegir que s’ha observat un nombre de tumors amb una letalitat més

elevada entre els homes.

En comparar la supervivència per al grup global, entre les persones diagnosticades en el

període 2004-2008 i 2009-2013, observem valors que tendeixen a indicar una millora en el

temps, si bé hauríem de valorar altres factors contribuents per a poder confirmar aquesta

tendència.

En els principals grups tumorals, la supervivència més elevada del càncer als 5 anys la té el

càncer de pròstata en homes i el càncer de mama en dones. La supervivència més baixa la

té el càncer de pulmó en homes, i per al total de tumors, les dones presenten una supervi-

vència més alta amb una diferència significativa.


Supervivència als 5 anys. Cohort 2004-2013


Supervivència càncer global, ambós sexes Supervivència càncer global, cohort 2004-2013

Pròstata

Coll uterí

Pulmó homes

Còlon i recte homes

Total tumors homes

52,0 61,7 57,7 56,2

11,5 17,5

72,5 86,8 87,5

0 20 40 60 80 100

Total tumores hombres

Colon Recto hombres

Pulmón hombres

Cuello Uterino

Próstata

%

31


2.2. Incidència, mortalitat i supervivència per càncer a la Comunitat Valenciana. 2015

2.2.1. Una visió general del càncer a la Comunitat Valenciana

Els cinc tumors incidents més freqüents per a homes i dones són els següents:

En la distribució del càncer pel territori de la Comunitat Valenciana, quan s’analitza con-

juntament i per sexes s’observa una incidència més elevada a la costa i a la part central

del territori, que coincideix bàsicament amb els municipis de la província de València.

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

Pròstata 18 %

Mama 30 %

Pulmó 15 %

Pulmó 6 %

Bufeta 13 %

Bufeta 4 %Fetge 3 %

Còlon, rectei anus 16 %

Còlon, recte i anus 14 %

Cos de l ’úter 5 %

32

Raó d’incidència estandarditzada suavitzada (RIE) 2000-2015

Incidència de Càncer a la Comunitat Valenciana

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer. 2015. Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

RIE dos sexes

RIE dones

RIE homes

2.2.2. Incidència, mortalitat i supervivència dels principals tumors

Càncer de tràquea, bronquis i pulmó (CIE10: C34-35).

En 2015 el nombre de casos diagnosticats en homes de la Comunitat han sigut 2.185, amb

una taxa de 101,5 casos per 100.000 homes. Suposa el 15 % de tots els tumors en homes i

l’edat mitjana de les persones diagnosticades és de 69 anys. S’estima que un de cada 18

homes podria desenvolupar aquest tipus de tumor.

En els tres primers anys de recollida de dades d’incidència, 2007-2009, el càncer de pulmó

va ocupar el segon lloc en freqüència de càncer en homes. A partir de 2010 ocupa el tercer

lloc per darrere del càncer de pròstata i el càncer de còlon, recte i anus.

En les dones, el nombre de casos en 2015 ha sigut de 652 casos, amb una taxa d’incidència

de 25,6 casos per 100.000 dones. Suposa el 6 % de tots els tumors. L’edat mitjana de diag-

nòstic d’aquest tumor en dones és de 65 anys. En les dones, la freqüència del càncer de

pulmó ha escalat posicions des de l’any 2010, en què es va situar en el cinqué lloc, quart en

el 2013 i tercer en 2015 per darrere del càncer de mama i del càncer de còlon, recte i anus.

El nombre de casos i les taxes s’han duplicat des de 2007 amb 305 casos i una taxa de 13,2,

a 652 casos en 2015 i una taxa de 25,6 casos per 100.000 dones. El risc de desenvolupar

33


càncer de pulmó en les dones estava en una de cada 110 l’any 2007 i en 2015 s’estima que

una de cada 60 dones podria desenvolupar aquest tipus de tumor.

Els homes tenen unes taxes d’incidència similars a Europa (EU28): (taxa 97,7 x 105 hab.;

231.051 casos) i és lleugerament superior a Espanya (taxa 95,2 ; 20.437 casos). Les dones

a la Comunitat Valenciana tenen una incidència similar a Espanya (taxa 26,5; 6.914 casos)

i notablement inferior, les dues, a l’europea (taxa 46,5; 133.550 casos), segons les estima-

cions per a 2018 de l’ECIS (European Cancer Information System).

El tipus morfològic més freqüent en dones és l’adenocarcinoma i en homes, els tumors

escatosos.

Des de l’any 2000 la mortalitat per càncer de pulmó en homes ha descendit, amb un decre-

ment percentual del 15 %. L’any 2015 suposa un 29 % del total de morts per càncer en ho-

mes (1.966 morts) i ocupa la primera posició, amb una taxa de 92,4 morts per cada 100.000

homes. És el grup tumoral amb més nombre d’anys potencials de vida perduts: 30,4 %.

En les dones, amb una taxa de mortalitat de 9,9 morts per 100.000 dones (190 morts) ha

crescut des de l’any 2000 fins a duplicar-se en 2015, amb una taxa de 17,8 (464 morts).

En aquest últim any va suposar l’11 % de la mortalitat per tots els tumors. L’increment per-

centual des del 2000 ha sigut del 81 %. El percentatge d’anys potencials de vida perduts

és 17,8 %.

Tràquea, bronquis i pulmó. Distribució de la incidència per grups d’edat i sexeComunitat Valenciana 2015

Taxa per 105

Taxa per 100.000 habitants.CV: Comunitat Valenciana.

Font: Sistema d’Informació Oncològic.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

34

És un dels tumors amb una supervivència més baixa. Als 5 anys la supervivència en homes

és de l’11,5 % i en dones, del 17,5 %. Hi ha diferències significatives entre homes i dones,

diferències que no s’evidencien entre les persones diagnosticades en els diversos perío-

des estudiats: 2004-2008 i 2009-2013. La diferència oposada podria ser explicada per una

relació exposició/consum de tabac i altres factors de risc diferents entre els dos sexes.

Càncer de pulmó. Evolució de la mortalitat 2005-2015. Taxa de mortalitat ajustada

Supervivència del càncer de pulmó als 5 anys. Període 2004-2013

Taxa ajustada per edat, mètode directe (població estàndard europea 2013) per 105 habitants.Font: Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.

Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer. Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.


Dones 0,43 % 1,11 % 25,06 % 42,55 % 31,29 % 64,9

Homes 0,38 % 0,82 % 12,13 % 53,85 % 33,21 % 68,0

Total 0,40 % 0,94 % 17,62 % 49,05 % 32,39 % 66,7

Pàgina 21

Grup tumoral

Pulmó homes 55 (46; 66) 36 (28; 46) 14 (12; 18) 2 (1; 3)

Pulmó dones 59 (42; 83) 47 (30; 75) 11 (5; 22) 6 (3; 10)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %





1 78,2 (76,4; 80,0) 77,3 (75,2; 79,5)

2 70,5 (68,5; 72,6) 69,6 (67,2; 72,0)

3 64,2 (62,0; 66,4) 63,7 (61,1; 66,4)

4 59,8 (57,5; 62,3) 58,3 (54,9; 62,0)

5 57,7 (55,2; 60,4) 56,2 (52,7; 59,9)Pàgina 35

Grup tumoral












I. de C.al 95 %







1 36,5 (34,6; 38,4) 47,5 (42,6; 53,1)

2 22,5 (20,8; 24,3) 33,3 (28,7; 38,6)

3 15,2 (13,8; 16,8) 22,8 (18,7; 27,7)

4 12,6 (11,2; 14,1) 19,2 (15,4; 23,9)

5 11,5 (10,2; 13,0) 17,5 (13,7; 22,3)Pàgina 31

35


En l’anàlisi per estadis s’observa que la supervivència descendeix bruscament tant en ho-

mes com en dones en l’estadi IV (càncer amb metàstasi a distància).

Mortalitat per càncer de tràquea, bronquis i pulmó

Comunitat Valenciana 2000-2015

Supervivència del càncer de pulmó als 5 anys segons estadi tumoralPeríode 2004-2013


Mortalitat per càncer de tràquea, bronquis i pulmó. Comunitat Valenciana 2000-2015

Font: Registre de Mortalitat Comunitat Valenciana (raó de mortalitat estandarditzada suavitzada).Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

RIE els dos sexes

RIE dones

RIE homes


Dones 0,43 % 1,11 % 25,06 % 42,55 % 31,29 % 64,9

Homes 0,38 % 0,82 % 12,13 % 53,85 % 33,21 % 68,0

Total 0,40 % 0,94 % 17,62 % 49,05 % 32,39 % 66,7

Pàgina 21

Grup tumoral

Pulmó homes 55 (46; 66) 36 (28; 46) 14 (12; 18) 2 (1; 3)

Pulmó dones 59 (42; 83) 47 (30; 75) 11 (5; 22) 6 (3; 10)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %





1 78,2 (76,4; 80,0) 77,3 (75,2; 79,5)

2 70,5 (68,5; 72,6) 69,6 (67,2; 72,0)

3 64,2 (62,0; 66,4) 63,7 (61,1; 66,4)

4 59,8 (57,5; 62,3) 58,3 (54,9; 62,0)

5 57,7 (55,2; 60,4) 56,2 (52,7; 59,9)Pàgina 35

Grup tumoral












I. de C.al 95 %







1 36,5 (34,6; 38,4) 47,5 (42,6; 53,1)

2 22,5 (20,8; 24,3) 33,3 (28,7; 38,6)

3 15,2 (13,8; 16,8) 22,8 (18,7; 27,7)

4 12,6 (11,2; 14,1) 19,2 (15,4; 23,9)

5 11,5 (10,2; 13,0) 17,5 (13,7; 22,3)Pàgina 31

36

Càncer de còlon, recte i anus (CIE10: C18-21).

Des de fa més de deu anys és el tumor més freqüent en la població quant a incidència en

els dos sexes (l’any 2007 una taxa de 76 casos per 100.000 i de 81 casos en 2015). Ocupa el

segon lloc en incidència tant en homes com en dones, per darrere del càncer de pròstata

i del càncer de mama, respectivament. Amb una taxa de 108,4 casos per 100.000 homes i

una taxa de 58,7 per 100.000 dones en 2015. Representa el 16 % de tots els tumors en homes

i el 14 % en dones. S’estima que 1 de cada 18 homes i una de cada 33 dones podria desenvo-

lupar un càncer colorectal al llarg de la seua vida. L’edat mitjana és diferent: de 69 anys en

homes i de 71 en dones.

Segons l’ECIS (European Cancer Information System), la incidència projectada de càncer

colorectal a Espanya per a 2018 és de 52,7 casos per 100.000 dones (14.428 casos) i 106

casos per 100.000 homes (22.744 casos), de manera que ocupa la mateixa posició en fre-

qüència que a la Comunitat Valenciana. Les estimacions per a la Unió Europea (UE 28) són

de 56,0 casos per 100.000 dones i 90,5 casos per 100.000 homes.

Ocupa el segon lloc en mortalitat tant en homes com en dones. En els primers, per darrere

del càncer de pulmó, i en les dones, per darrere del càncer de mama. En 2015 es van produir

1619 morts: 959 en homes (14 %) i 660 en dones (16 %). En homes la taxa de mortalitat es va

situar en 47,7 morts per cada 100.000. S’ha produït un lleuger augment des de l’any 2000,

que ha suposat un increment percentual del 8 %. En dones la taxa de mortalitat en 2015 per

Còlon, recte i anus. Distribució de la incidència per grups d’edat i sexeComunitat Valenciana 2015

Taxa per 105



37


aquest tipus de càncer és de 23,4 morts per cada 100.000 dones. Des de l’any 2000 la mor-

talitat en aquestes ha tingut un decrement acumulat del 9 %.

Pel que fa al territori tant per a dones com per a homes, s’observa un patró de més mortali-

tat al nord i a la costa per aquest tipus de tumor al territori valencià.

Càncer de còlon, recte i anus. Evolució de la mortalitat 2007-2015.Taxa de mortalitat ajustada



Raó de mortalitat estandarditzada suavitzada (RME)

Representació de la mortalitat per càncer de còlon, recte i anusComunitat Valenciana 2000-2015

Font: Registre de Mortalitat Comunitat Valenciana. 2000-2015.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

RIE els dos sexes

RIE dones

RIE homes

38

La supervivència als 5 anys per al càncer colorectal s’estima en un 56 %. No s’han observat

diferències entre homes i dones, però sí entre les cohorts diagnosticades en diferents perí-

odes: 2004-2008 i 2009-2013. La hipòtesi per a explicar la tendència evolutiva favorable

podria estar lligada a una millora en el tractament, tot i que es necessitarien cohorts de

més grandària, o períodes de temps més distanciats per a confirmar-ho, a més de l’impacte

del cribratge que no ha sigut valorat. La modificació d’hàbits de vida seria també un altre

dels factors que caldria considerar.

En l’anàlisi per estadis s’observa que la supervivència descendeix bruscament tant en ho-

mes com en dones en l’estadi IV (càncer amb metàstasi a distància).

Supervivència del càncer colorectal als 5 anys. Període 2004-2013


Supervivència del càncer colorectal als 5 anys segons estadi tumoralPeríode 2004-2013



Dones 0,43 % 1,11 % 25,06 % 42,55 % 31,29 % 64,9

Homes 0,38 % 0,82 % 12,13 % 53,85 % 33,21 % 68,0

Total 0,40 % 0,94 % 17,62 % 49,05 % 32,39 % 66,7

Pàgina 21

Grup tumoral

Pulmó homes 55 (46; 66) 36 (28; 46) 14 (12; 18) 2 (1; 3)

Pulmó dones 59 (42; 83) 47 (30; 75) 11 (5; 22) 6 (3; 10)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %





1 78,2 (76,4; 80,0) 77,3 (75,2; 79,5)

2 70,5 (68,5; 72,6) 69,6 (67,2; 72,0)

3 64,2 (62,0; 66,4) 63,7 (61,1; 66,4)

4 59,8 (57,5; 62,3) 58,3 (54,9; 62,0)

5 57,7 (55,2; 60,4) 56,2 (52,7; 59,9)Pàgina 35

Grup tumoral












I. de C.al 95 %







1 36,5 (34,6; 38,4) 47,5 (42,6; 53,1)

2 22,5 (20,8; 24,3) 33,3 (28,7; 38,6)

3 15,2 (13,8; 16,8) 22,8 (18,7; 27,7)

4 12,6 (11,2; 14,1) 19,2 (15,4; 23,9)

5 11,5 (10,2; 13,0) 17,5 (13,7; 22,3)Pàgina 31


Dones 0,43 % 1,11 % 25,06 % 42,55 % 31,29 % 64,9

Homes 0,38 % 0,82 % 12,13 % 53,85 % 33,21 % 68,0

Total 0,40 % 0,94 % 17,62 % 49,05 % 32,39 % 66,7

Pàgina 21

Grup tumoral

Pulmó homes 55 (46; 66) 36 (28; 46) 14 (12; 18) 2 (1; 3)

Pulmó dones 59 (42; 83) 47 (30; 75) 11 (5; 22) 6 (3; 10)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %





1 78,2 (76,4; 80,0) 77,3 (75,2; 79,5)

2 70,5 (68,5; 72,6) 69,6 (67,2; 72,0)

3 64,2 (62,0; 66,4) 63,7 (61,1; 66,4)

4 59,8 (57,5; 62,3) 58,3 (54,9; 62,0)

5 57,7 (55,2; 60,4) 56,2 (52,7; 59,9)Pàgina 35

Grup tumoral












I. de C.al 95 %







1 36,5 (34,6; 38,4) 47,5 (42,6; 53,1)

2 22,5 (20,8; 24,3) 33,3 (28,7; 38,6)

3 15,2 (13,8; 16,8) 22,8 (18,7; 27,7)

4 12,6 (11,2; 14,1) 19,2 (15,4; 23,9)

5 11,5 (10,2; 13,0) 17,5 (13,7; 22,3)Pàgina 31

39


Càncer de pròstata (CIE10: C61).

Des de l’última dècada és el tumor més freqüent en homes i representa el 30 % de tots

els tumors que afecten els homes. La taxa d’incidència l’any 2015 és de 130,3 per 100.000

(2.722 casos) i de 151 casos per 100.000 homes (2.699 casos) en 2007. A partir dels majors de

55 anys s’agrupen més del 95 % dels casos, i la mitjana d’edat és de 71 anys. Amb les dades

de 2015 s’estima que 1 de cada 14 homes podria desenvolupar un càncer de pròstata.

Les taxes d’incidència a la Comunitat Valenciana són inferiors a Europa—EU 28— (158,5 x105

hab. amb 375.842 casos) i a Espanya (147,9 x105 hab. amb 31.728 casos) segons les projecci-

ons de l’ECIS per a l’any 2018.

Des de l’any 2001 la mortalitat per aquest càncer ha descendit de manera progressiva des

d’una taxa en aquell any de 41 per 100.000 homes (512 morts) fins a una taxa de 32 per 100.000

homes (601 morts) l’any 2015. En 2015 ha suposat el 9 % de tots els càncers en homes. El 87

% de les morts per aquesta causa s’agrupen en els majors de 70 anys. És la tercera causa de

mortalitat per càncer en homes. Els anys potencials de vida perduts a causa d’aquest tumor

suposen l’1,6 %.

Pròstata. Distribució de la incidència per grups d’edatComunitat Valenciana 2015

Taxa per 105

Taxa per 100.000 habitantsCV: Comunitat Valenciana.

Font: Sistema d’Información sobre Càncer.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

40

És el tumor amb la supervivència més alta en els homes. S’estima que als 5 anys el 87 %

dels diagnosticats per aquest tipus de tumor estan vius. En comparar les cohorts diag-

nosticades en 2004-2008 i 2009-2013, no s’hi aprecien diferències estadísticament sig-

nificatives.

Càncer de pròstata. Evolució de la mortalitat 2000-2015Taxa de mortalitat ajustada



En l’anàlisi per estadis s’observa que la supervivència en l’estadi IV (càncer amb metàstasi

a distància) es manté en un 30 %.

Supervivència del càncer de pròstata als 5 anys. Període 2004-2013



Pàgina 37

Pròstata

Temps en anys Supervivència relativa I. de C. al 95 %

1 95,2 (94,3; 96,2)

2 92,2 (90,9; 93,5)

3 90,2 (88,7; 91,7)

4 89,4 (87,7; 91,1)

5 87,5 (85,6; 89,6)

Grup tumoral

Pròstata 95 (90; 102) 99 (97; 101) 97 (93; 102) 30 (24; 37)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %



Supervivència del càncer de pròstata als 5 anys segons estadi tumoralPeríode 2004-2013

Distribució de la incidència de càncer de mama per grups d’edat

Pàgina 39 Edat (anys) Nre. de morts Freqüència (%)

< 45 487 14,6 %

45-69 1.956 58,5 %

> 69 901 26,9 %

Total 3.344 100,0 %

Distribució de la mortalitat de càncer de mama per grups d’edat


< 45 34 5,3 %

45-69 243 37,7 %

> 69 367 57,0 %

Total 644 100,0 %

41



Pel que fa a la mortalitat al territori, s’observa en el període 2000-2015 un augment a l’in-

terior i al nord de la província de Castelló i també a la província de València, que coincideix

amb municipis amb menys població i més envellida, la qual cosa es correspon amb l’alta

supervivència d’aquest i s’alinea amb la tesi de ser un dels tumors més prevalents en la

població.


Representació de la mortalitat per càncer de pròstataMunicipis de la Comunitat Valenciana. 2000-2015

Font: Registre de Mortalitat. Comunitat Valenciana. Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

RME totes les causes homes

RME tots els tumors homes

RME càncer de pròstata


Pàgina 37

Pròstata


1 95,2 (94,3; 96,2)

2 92,2 (90,9; 93,5)

3 90,2 (88,7; 91,7)

4 89,4 (87,7; 91,1)

5 87,5 (85,6; 89,6)

Grup tumoral

Pròstata 95 (90; 102) 99 (97; 101) 97 (93; 102) 30 (24; 37)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






< 45 487 14,6 %

45-69 1.956 58,5 %

> 69 901 26,9 %

Total 3.344 100,0 %



< 45 34 5,3 %

45-69 243 37,7 %

> 69 367 57,0 %

Total 644 100,0 %

42

Càncer de mama (CIE10: C50).

És el tumor més freqüent en les dones i, amb oscil·lacions lleugeres, la incidència es manté

estable. L’any 2007 la taxa va ser de 123 casos per 100.000 dones (2.885 casos) i de 127,3

en 2015 (3.344 casos). Suposa el 30 % de tots els càncers que afecten les dones. La inci-

dència més alta de casos es produeix en el grup d’edat de 45-69 anys, interval de població

que coincideix amb els criteris d’inclusió en el programa de detecció precoç del càncer

de mama. La mitjana d’edat és de 60 anys. S’estima que el risc de desenvolupar càncer de

mama en 2015 és d’una de cada 12 dones.

Les taxes d’incidència a la Comunitat i a Espanya (125,8; 32.825 casos) són similars. La taxa

d’incidència d’Europa (EU28) és lleugerament superior: (144,9; 40.4920 casos) segons les

estimacions efectuades per l’European Cancer Information System (ECIS) per al 2018.

Mama. Distribució de la incidència per grups d’edatComunitat Valenciana 2015


Taxa per 105



Font: Sistema d’Informació de Càncer de la Comunitat Valenciana. 2015.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.


Pàgina 37

Pròstata


1 95,2 (94,3; 96,2)

2 92,2 (90,9; 93,5)

3 90,2 (88,7; 91,7)

4 89,4 (87,7; 91,1)

5 87,5 (85,6; 89,6)

Grup tumoral

Pròstata 95 (90; 102) 99 (97; 101) 97 (93; 102) 30 (24; 37)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






< 45 487 14,6 %

45-69 1.956 58,5 %

> 69 901 26,9 %

Total 3.344 100,0 %



< 45 34 5,3 %

45-69 243 37,7 %

> 69 367 57,0 %

Total 644 100,0 %

43


Càncer de mama. Evolució de la mortalitat 2007-2015Taxes de mortalitat ajustades




Font: Registre de Mortalitat. Comunitat Valenciana. 2016. Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

En 2015, la mortalitat total per tumors en dones va ser de 4.242 morts, 644 de les quals

s’atribueixen al càncer de mama. Ocupa el primer lloc en la mortalitat per tumors en dones

i suposa un 15 % de les morts per càncer. La taxa de mortalitat és de 23,5 morts per 100.000

dones.

Els anys potencials de vida perduts per aquest tumor són el 19,4 %. Des de l’any 2000 ha

experimentat un decrement del 18 %. En la distribució per grups d’edat s’observa que el 56

% de les morts per càncer de mama es produeixen en majors de 69 anys.


Pàgina 37

Pròstata


1 95,2 (94,3; 96,2)

2 92,2 (90,9; 93,5)

3 90,2 (88,7; 91,7)

4 89,4 (87,7; 91,1)

5 87,5 (85,6; 89,6)

Grup tumoral

Pròstata 95 (90; 102) 99 (97; 101) 97 (93; 102) 30 (24; 37)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






< 45 487 14,6 %

45-69 1.956 58,5 %

> 69 901 26,9 %

Total 3.344 100,0 %



< 45 34 5,3 %

45-69 243 37,7 %

> 69 367 57,0 %

Total 644 100,0 %

44

És el tumor amb la supervivència més alta en les dones. S’estima que als 5 anys el 86 %

de les que van ser diagnosticades romanen amb vida. En comparar les cohorts de dones

diagnosticades en diferents períodes, 2004-2008 i 2009-2013, no s’hi aprecien diferències

estadísticament significatives.

En l’anàlisi per estadis s’observa que la supervivència en l’estadi IV (càncer amb metàstasi

a distància) es manté en un 25 %.

Supervivència del càncer de mama als 5 anys. Període 2004-2013



Supervivència del càncer de mama als 5 anys segons estadi tumoralPeríode 2004-2013


Pàgina 41

Mama femenina


1 96,7 (95,8; 97,6)

2 93,7 (92,5; 94,9)

3 90,9 (89,4; 92,5)

4 88,4 (86,5; 90,3)

5 85,9 (83,9; 88,0)

Grup tumoral

Mama femenina 98 (96; 100) 91 (87; 94) 75 (70; 81) 25 (18; 33)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %




Distribució de la incidència de càncer de cèrvix per grups d’edat


< 35 12 5,9 %

35-64 127 62,9 %

> 64 63 31,2 %

Total 202 100,0 %

Distribució de la mortalitat per grups d’edat de càncer de cèrvix


< 35 1 1,3 %

35-64 35 44,9 %

> 64 42 53,8 %

Total 78 100,0 %


Pàgina 41

Mama femenina


1 96,7 (95,8; 97,6)

2 93,7 (92,5; 94,9)

3 90,9 (89,4; 92,5)

4 88,4 (86,5; 90,3)

5 85,9 (83,9; 88,0)

Grup tumoral

Mama femenina 98 (96; 100) 91 (87; 94) 75 (70; 81) 25 (18; 33)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






< 35 12 5,9 %

35-64 127 62,9 %

> 64 63 31,2 %

Total 202 100,0 %



< 35 1 1,3 %

35-64 35 44,9 %

> 64 42 53,8 %

Total 78 100,0 %

45


Les taxes de mortalitat més elevades presenten un patró amb una franja costanera i cap a

l’interior en el centre i sud de la Comunitat.


Representació de la mortalitat per càncer de mamaMunicipis de la Comunitat Valenciana. 2000-2015

Font: Registre de Mortalitat Comunitat Valenciana. 2000- 2015. Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries.

RME totes les causes dones

RME tots els tumors dones

RME càncer de mama dones

46

Càncer de coll d’úter (CIE10: C53).

La incidència de càncer de cèrvix és de 202 casos l’any 2015, i una taxa de 7,6 casos per

100.000 dones; l’any 2007 es van diagnosticar 240 casos amb una taxa de 9,8 x 105 dones.

La mitjana en aquest període és de 246 casos anuals i una taxa de 9,45 per 100.000 dones

amb tendència decreixent.

El càncer de cèrvix ocupa el desé lloc en freqüència i representa l’1,8 % del total de tumors

l’any 2015. L’edat mitjana d’aparició són 56 anys. El nombre més alt de casos ocorre entre

els 35-64 anys, que representen el 63 % del total. En dones menors de 35 anys ocorre el 6

% dels casos. La incidència comença a augmentar, gradualment, a partir del grup d’edat

de 35-39 amb una taxa de 8,61. Les taxes oscil·len de l’11,33 als 40-49 anys fins als 15,45 als

80-84 anys. Amb els indicadors del 2015 i si les circumstàncies actuals es mantingueren,

s’estima que 1 de cada 194 dones podria patir un càncer de cèrvix.

La incidència estimada per al 2018 a Espanya segons l’European Cancer Information Sys-

tem (ECIS) és de 1.942 casos amb una taxa de 7,5, similar a la de la Comunitat Valenciana. A

la Unió Europea la taxa és superior: 12,2 (32.675 casos).

Càncer de coll d’úter. Distribució de la incidència per grups d’edatComunitat Valenciana 2015

Taxa per 105



47



Font: Sistema d’Informació de Càncer de la Comunitat Valenciana. 2015.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

En 2015 la taxa de mortalitat per càncer de cèrvix va ser de 3,5 morts per 100.000 dones

(94 morts). Els anys potencials de vida perduts van ser un 4,4 %. Des de l’any 2000, amb po-

ques oscil·lacions, la taxa de mortalitat s’ha mantingut estable: entre els 2,3 i els 3,8 casos

per 100.000 dones amb una mitjana de 71 morts per any.

Càncer de cèrvix. Evolució de la mortalitat 2000-2016Taxes de mortalitat ajustades




Pàgina 41

Mama femenina


1 96,7 (95,8; 97,6)

2 93,7 (92,5; 94,9)

3 90,9 (89,4; 92,5)

4 88,4 (86,5; 90,3)

5 85,9 (83,9; 88,0)

Grup tumoral

Mama femenina 98 (96; 100) 91 (87; 94) 75 (70; 81) 25 (18; 33)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






< 35 12 5,9 %

35-64 127 62,9 %

> 64 63 31,2 %

Total 202 100,0 %



< 35 1 1,3 %

35-64 35 44,9 %

> 64 42 53,8 %

Total 78 100,0 %

48


Font: Registre de Mortalitat Comunitat Valenciana. 2016. Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

El 99 % de les morts es produeixen a partir dels 35 anys.

Segons la distribució geogràfica en el període 2007-2015, no hi ha municipis amb una mor-

talitat superior a la mitjana de la Comunitat Valenciana.

És el tumor amb una supervivència alta. S’estima que als 5 anys el 72,5 % de les dones que

van ser diagnosticades estan vives. No s’hi aprecien diferències estadísticament significa-

tives en comparar les cohorts de dones diagnosticades en diferents períodes 2004-2008 i

2009-2013.


Representació de la mortalitat per càncer de cèrvix. 2000-2015Municipis de la Comunitat Valenciana

Font: Registre Mortalitat, 200-2015.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

RME totes les causes dones

RME tots els tumors dones

RME càncer de cèrvix femenina


Pàgina 41

Mama femenina


1 96,7 (95,8; 97,6)

2 93,7 (92,5; 94,9)

3 90,9 (89,4; 92,5)

4 88,4 (86,5; 90,3)

5 85,9 (83,9; 88,0)

Grup tumoral

Mama femenina 98 (96; 100) 91 (87; 94) 75 (70; 81) 25 (18; 33)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






< 35 12 5,9 %

35-64 127 62,9 %

> 64 63 31,2 %

Total 202 100,0 %



< 35 1 1,3 %

35-64 35 44,9 %

> 64 42 53,8 %

Total 78 100,0 %

49


En l’anàlisi per estadis s’observa que la supervivència descendeix fins al 17 % en l’estadi IV

(càncer amb metàstasi a distància).

Supervivència del càncer coll d’úter als 5 anys. Període 2004-2013



Supervivència del càncer coll d’úter als 5 anys segons estadi tumoralPeríode 2004-2013


Pàgina 46

Coll uterí


1 90,4 (86,4; 94,5)

2 84,1 (79,1; 89,4)

3 78,6 (73; 84,6)

4 77,3 (71,5; 83,5)

5 72,5 (66,3; 79,3)

Grup tumoral

Coll uterí 91 (84; 98) 70 (56; 87) 62 (46; 83) 17 (8; 38)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %



Supervivència del càncer coll d’úter als 5 anys segons estadi tumoral.Període 2004-2013

Tumors de supervivència baixa. Incidència i mortalitat. 2015

Grup tumoral Nre. de casos Taxa ajustada Taxa ajustada de (CIE-10) incidents d’incidència mortalitat

C15 Esòfag 232 4,9 4,3

C22 Fetge 697 14,7 10,4

C25 Pàncrees 739 15,5 14,0

C45 Mesotelioma 30 0,6 0,7

C56 Ovari 310 12 8,0

Pàgina 47

Supervivència en els càncers amb letalitat alta. Període 2004-2013Supervivència (anys) C15 Esòfag C22 Fetge C25 Pàncrees C45 Mesotelioma C56 Ovari

1 34 % 35 % 28 % 37 % 70 %

2 18 % 22 % 14 % 12 % 56 %

3 12 % 17 % 8 % 6 % 48 %

4 12 % 14 % 7 % 6 % 41 %

5 10 % 11 % 6 % - 36 %

Pàgina 48


Pàgina 46

Coll uterí


1 90,4 (86,4; 94,5)

2 84,1 (79,1; 89,4)

3 78,6 (73; 84,6)

4 77,3 (71,5; 83,5)

5 72,5 (66,3; 79,3)

Grup tumoral

Coll uterí 91 (84; 98) 70 (56; 87) 62 (46; 83) 17 (8; 38)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






C15 Esòfag 232 4,9 4,3

C22 Fetge 697 14,7 10,4

C25 Pàncrees 739 15,5 14,0


C56 Ovari 310 12 8,0

Pàgina 47


1 34 % 35 % 28 % 37 % 70 %

2 18 % 22 % 14 % 12 % 56 %

3 12 % 17 % 8 % 6 % 48 %

4 12 % 14 % 7 % 6 % 41 %

5 10 % 11 % 6 % - 36 %

Pàgina 48

50

2.2.3. Tumors amb supervivència baixa

Hi ha un grup de tumors en els quals la supervivència als cinc anys del diagnòstic se situa

en el 30-35 %, o per davall. En aquest conjunt de tumors la majoria són poc freqüents, però

s’hi inclouen uns altres, com el de pulmó, que són més comuns. Entre els tumors amb una

freqüència inferior, però que cal destacar per la supervivència baixa que presenten, deta-

llem els següents: tumor d’esòfag, fetge, pàncrees, ovari i mesotelioma.

Pel que fa a la incidència en el període 2007-2015, no s’adverteixen canvis rellevants, llevat

del càncer de pàncrees, en el qual s’observa un augment lleuger, més alt en dones.

En mortalitat, les taxes en el període 2000-2015 es mantenen igual però amb un lleuger

ascens en el càncer de pàncrees. A causa de la letalitat que presenta, la taxa d’incidència i

mortalitat són pràcticament iguals.

Entre aquests, el càncer d’ovari és el de supervivència més alta, a 1, 3 i 5 anys. Els càncers de

pàncrees i mesotelioma, en qualsevol moment en el temps, són els de pitjor supervivència.


Taxa ajustada per edat, mètode directe (població estàndard europea 2013) per 105 habitants.Font: Sistema d’Informació de Càncer de la Comunitat Valenciana. 2015.

Font: Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana. 2016.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.


Pàgina 46

Coll uterí


1 90,4 (86,4; 94,5)

2 84,1 (79,1; 89,4)

3 78,6 (73; 84,6)

4 77,3 (71,5; 83,5)

5 72,5 (66,3; 79,3)

Grup tumoral

Coll uterí 91 (84; 98) 70 (56; 87) 62 (46; 83) 17 (8; 38)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






C15 Esòfag 232 4,9 4,3

C22 Fetge 697 14,7 10,4

C25 Pàncrees 739 15,5 14,0


C56 Ovari 310 12 8,0

Pàgina 47


1 34 % 35 % 28 % 37 % 70 %

2 18 % 22 % 14 % 12 % 56 %

3 12 % 17 % 8 % 6 % 48 %

4 12 % 14 % 7 % 6 % 41 %

5 10 % 11 % 6 % - 36 %

Pàgina 48

51


Supervivència dels tumors amb letalitat alta

Supervivència en els càncers amb letalitat alta. Període 2004-2013

Distribució dels càncers amb supervivència baixa segons l’extensió al diagnòstic

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer de la Comunitat Valenciana.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries.

Font: Sistema d’Informació de Càncer de la Comunitat Valenciana.Elabora: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries.

Pel que fa a l’extensió del tumor al diagnòstic, s’observa que en aquest grup, la majoria

es diagnostiquen en etapes tardanes. En el càncer de pàncrees el 50 % dels casos són

diagnosticats quan ja hi ha metàstasi. No s’han trobat diferències en les cohorts diagnos-

ticades en diferents períodes.


Pàgina 46

Coll uterí


1 90,4 (86,4; 94,5)

2 84,1 (79,1; 89,4)

3 78,6 (73; 84,6)

4 77,3 (71,5; 83,5)

5 72,5 (66,3; 79,3)

Grup tumoral

Coll uterí 91 (84; 98) 70 (56; 87) 62 (46; 83) 17 (8; 38)










I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %


I. de C.al 95 %






C15 Esòfag 232 4,9 4,3

C22 Fetge 697 14,7 10,4

C25 Pàncrees 739 15,5 14,0


C56 Ovari 310 12 8,0

Pàgina 47


1 34 % 35 % 28 % 37 % 70 %

2 18 % 22 % 14 % 12 % 56 %

3 12 % 17 % 8 % 6 % 48 %

4 12 % 14 % 7 % 6 % 41 %

5 10 % 11 % 6 % - 36 %

Pàgina 48

Distribució dels càncers amb supervivència baixasegons l’extensió al diagnòstic

Grup tumoral (CIE-10) Local Regional Metàstasi

C15 Esòfag 6,2 % 32,0 % 35,0 %

C22 Fetge 4,8 % 4,2 % 16,9 %

C25 Pàncrees 3,5 % 14,7 % 50,7 %

C45 Mesotelioma - - -

C56 Ovari 17,6 % 47,3 % 28,0 %

Pàgina 48

Grup tumoral

Totals homes 14954 52 (50,9; 53) 7203 51,1 (49,7; 52,6) 7751 52,7 (51,3; 54,1)

Totals dones 9542 61,7 (60,4; 63) 4525 60,7 (58,8; 62,6) 5017 62,7 (61; 64,4)

Còlon i recte homes 2382 57,7 (55,2; 60,4) 1091 56,2 (52,5; 60,1) 1291 59 (55,5; 62,7)

Còlon i recte dones 1675 56,2 (52,7; 59,9) 830 53,4 (48; 59,3) 845 59,1 (55,1; 63,4)

Pulmó homes 2495 11,5 (10,2; 13) 1306 11,5 (9,7; 13,5) 1189 11,4 (9,5; 13,7)

Pulmó dones 360 17,5 (13,7; 22,3) 159 14,2 (9,6; 21,1) 201 20,2 (15; 27,2)

Mama dones 2807 86,8 (84,9; 88,9) 1308 85,8 (82,9; 88,7) 1499 87,8 (85,1; 90,6)

Coll uterí 222 72,5 (66,3; 79,3) 116 73,8 (65,7; 83) 106 71,3 (62,2; 81,7)

Pròstata 3356 87,5 (85,6; 89,6) 1647 87,8 (85; 90,7) 1709 87,5 (84,8; 90,3)

Pàgina 55

Supervivència relativa a 5 anys delspacients diagnosticats en el període

2004-2013 a Castelló





N Supervivénciarelativa %

I. de C.al 95 % N Supervivéncia

relativa %I. de C.al 95 % N Supervivéncia

relativa %I. de C.al 95 %

Incidència Nombre Taxa Taxa ajustada I. de C. Taxa Ajustada I. de C.

Sexe de casos bruta (Pobl. europea) al 95 % (Pobl. mundial) al 95 %

Xiquets 178 175,0 177,9 (152,6; 206,6) 177,9 (152,4; 206,8)

Xiquetes 148 154,1 158,6 (133,9; 186,8) 160,6 (135,4; 189,5)

Els dos 326 164,9 168,5 (150,6; 188,2) 169,5 (151,3; 189,4)

Pàgina 50

Mortalitat Nombre Taxa Taxa ajustada I. de C. Taxa ajustada I. de C.


Xiquets 36 35,4 35,3 (24,7; 49,4) 35,3 (24,6; 49,6)

Xiquetes 37 38,5 40,3 (28,3; 56,0) 41,3 (28,9; 57,6)

Els dos 73 36,9 37,7 (29,5; 47,7) 38,2 (29,8; 48,4)

0%

20%

40%

60%

80%

100%

120%

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Tiempo (años) Esófago Páncreas Hígado

Ovario Pulmón Mesotelioma

Esòfag Pàncrees Fetge

Ovari Pulmó Mesotelioma

Temps (anys)

52

2.2.4. Els càncers en la infància i l’adolescència a la Comunitat Valenciana

El càncer en la infància deu la seua importància, més que a la freqüència, a ser la primera

causa de mort entre els 5 i 14 anys i la segona causa entre 15 i 19 anys després de les causes

externes. Caldria afegir a la malaltia tumoral en la infància els efectes tardans i les disca-

pacitats en els qui sobreviuen.

Mortalitat

Cada any, per cada cent mil habitants, moren 4 menors de 20 anys a causa d’un tumor

maligne. Entre 2014 i 2015 van ocórrer 73 defuncions, 36 xiquets i 37 xiquetes, i representa

una taxa de mortalitat ajustada per població europea de 37,7 morts per milió d’habitants de

0 a 19 anys dels dos sexes (40,3 en xiquetes i adolescents i 35,3 en xiquets). En el grup de

menors de 15 anys la taxa ajustada va ser de 38,3 els dos sexes (44,6 xiquetes i 34,6 xiquets).

Incidència

A la Comunitat Valenciana, 326 menors de 20 anys van presentar un nou càncer entre 2014

i 2015, amb una taxa bruta de 165 casos nous per milió de persones/any. Si ajustem per

població europea i mundial, les taxes estimades serien de 168,5 i 169,5, respectivament,

per milió d’habitants. Un cas per cada 300 menors de 20 anys podria tindre diagnòstic d’un

càncer a la Comunitat Valenciana.

Principals causes de mort per grans grups a la Comunitat Valenciana per grups d’edat el 2016. Els dos sexes

Mortalitat proporcional. XXI Grans grups de causes de la CIE 10a revisió.Font: Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.

Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

0 a 4 anys 5 a 14 anys 15 a 24 anys% % %

1a causa

2a causa

3a causa

Certes afeccions

originades en el període

perinatal

Tumors

Tumors



cromosòmiques


nerviós


nerviós



cromosòmiques

Malalties de la sang i dels

òrgans hematopoètics

i altres trastorns que

afecten el mecanisme de

la immunitat

Causes externes de

mortalitat44,0

23,2

7,1

27,3

12,1

9,1

51,5

15,5

11,3

53


Tumors infantils i d’adolescents (0-19 anys) Comunitat Valenciana 2014-2015.

Indicadors d’incidència i mortalitat per sexe

Tumors infantils i d’adolescents (0-19 anys) Comunitat Valenciana 2014-2015

Taxes ajustades d’incidència i mortalitat - ASR(w) segons sexe

Taxes brutes i ajustades per 106 habitants.Font: Registre de Tumors Infantils i Adolescents de la Comunitat Valenciana (RTICV).

Sistema d’Informació sobre Càncer de la Comunitat Valenciana.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

ASR(w): Taxes ajustades per edat mètode directe (població estàndard mundial) per 106 habitants, IC. 95 %.

Fonts: RTICV i Registre de Mortalitat de la Comunitat Valenciana.Sistema d’Informació sobre Càncer de la Comunitat Valenciana.


Per grups d’edat la incidència més alta es va donar en menors d’1 any, seguits dels grups de

15 a 19 i d’1 a 4 anys, en què s’observa una lleugera diferència entre sexes (H/M=1,2).



C15 Esòfag 6,2 % 32,0 % 35,0 %

C22 Fetge 4,8 % 4,2 % 16,9 %

C25 Pàncrees 3,5 % 14,7 % 50,7 %


C56 Ovari 17,6 % 47,3 % 28,0 %

Pàgina 48

Grup tumoral

Totals homes 14954 52 (50,9; 53) 7203 51,1 (49,7; 52,6) 7751 52,7 (51,3; 54,1)

Totals dones 9542 61,7 (60,4; 63) 4525 60,7 (58,8; 62,6) 5017 62,7 (61; 64,4)



Pulmó homes 2495 11,5 (10,2; 13) 1306 11,5 (9,7; 13,5) 1189 11,4 (9,5; 13,7)

Pulmó dones 360 17,5 (13,7; 22,3) 159 14,2 (9,6; 21,1) 201 20,2 (15; 27,2)

Mama dones 2807 86,8 (84,9; 88,9) 1308 85,8 (82,9; 88,7) 1499 87,8 (85,1; 90,6)

Coll uterí 222 72,5 (66,3; 79,3) 116 73,8 (65,7; 83) 106 71,3 (62,2; 81,7)

Pròstata 3356 87,5 (85,6; 89,6) 1647 87,8 (85; 90,7) 1709 87,5 (84,8; 90,3)

Pàgina 55













Xiquets 178 175,0 177,9 (152,6; 206,6) 177,9 (152,4; 206,8)

Xiquetes 148 154,1 158,6 (133,9; 186,8) 160,6 (135,4; 189,5)

Els dos 326 164,9 168,5 (150,6; 188,2) 169,5 (151,3; 189,4)

Pàgina 50



Xiquets 36 35,4 35,3 (24,7; 49,4) 35,3 (24,6; 49,6)

Xiquetes 37 38,5 40,3 (28,3; 56,0) 41,3 (28,9; 57,6)

Els dos 73 36,9 37,7 (29,5; 47,7) 38,2 (29,8; 48,4)



C15 Esòfag 6,2 % 32,0 % 35,0 %

C22 Fetge 4,8 % 4,2 % 16,9 %

C25 Pàncrees 3,5 % 14,7 % 50,7 %


C56 Ovari 17,6 % 47,3 % 28,0 %

Pàgina 48

Grup tumoral

Totals homes 14954 52 (50,9; 53) 7203 51,1 (49,7; 52,6) 7751 52,7 (51,3; 54,1)

Totals dones 9542 61,7 (60,4; 63) 4525 60,7 (58,8; 62,6) 5017 62,7 (61; 64,4)



Pulmó homes 2495 11,5 (10,2; 13) 1306 11,5 (9,7; 13,5) 1189 11,4 (9,5; 13,7)

Pulmó dones 360 17,5 (13,7; 22,3) 159 14,2 (9,6; 21,1) 201 20,2 (15; 27,2)

Mama dones 2807 86,8 (84,9; 88,9) 1308 85,8 (82,9; 88,7) 1499 87,8 (85,1; 90,6)

Coll uterí 222 72,5 (66,3; 79,3) 116 73,8 (65,7; 83) 106 71,3 (62,2; 81,7)

Pròstata 3356 87,5 (85,6; 89,6) 1647 87,8 (85; 90,7) 1709 87,5 (84,8; 90,3)

Pàgina 55













Xiquets 178 175,0 177,9 (152,6; 206,6) 177,9 (152,4; 206,8)

Xiquetes 148 154,1 158,6 (133,9; 186,8) 160,6 (135,4; 189,5)

Els dos 326 164,9 168,5 (150,6; 188,2) 169,5 (151,3; 189,4)

Pàgina 50



Xiquets 36 35,4 35,3 (24,7; 49,4) 35,3 (24,6; 49,6)

Xiquetes 37 38,5 40,3 (28,3; 56,0) 41,3 (28,9; 57,6)

Els dos 73 36,9 37,7 (29,5; 47,7) 38,2 (29,8; 48,4)

54

Cal assenyalar la diferent afectació entre grups tumorals i l’edat. Podem observar com tu-

mors d’origen embrionari: neuroblastomes, retinoblastomes, nefroblastomes i també les

leucèmies solen aparéixer en menors de 10 anys. A partir d’aquesta edat es donen els tu-

mors ossis, limfomes i els epitelials i melanomes. Aquestes diferències es corresponen

amb les que s’observen en tota la sèrie amb un patró constant d’afectació.

La leucèmia és el grup més freqüent (27,6 %), de la qual s’estima una taxa ajustada per po-

blació mundial (ASR(w)) de 46,5 per als dos sexes. En població infantil i adolescent el 75 %

correspon al subgrup de leucèmies limfoblàstiques agudes (LLA).

Entre els tumors sòlids, la proporció més alta està representada pels tumors d’SNC i medul·la

amb un 23 % i una ASR(w) per als dos sexes de 39 casos per milió. El següent grup tumoral

el constitueixen els limfomes amb el 15 % i una ASR(w) de 23 casos per milió d’habitants.

Quant a l’evolució temporal del càncer en la infància, la incidència es manté estable fins a

l’any 2015 i no s’observa un nombre més elevat de casos en el període 1991 al 2015.

Distribució percentual de la incidència dels tumorsen la infància i l’adolescència (0-19 anys) per grups d’edat


12 grans grups (ICCC-3)

(ICCC-3) International Classification of Childhood Cancer, 2005.Font: Registre de Tumors Infantils i Adolescents de la Comunitat Valenciana.


55


Respecte a països del nostre entorn presentem taxes similars. Al Regne Unit, en el període

2013-2015 i en el grup d’edat de 0 a 14 anys s’observa una ASRw per als dos sexes de 162

casos per milió. L’ASRw de la Comunitat per al període 2014-2015 en el grup de 0 a 14 anys

és de 168 per milió.

Supervivència

La probabilitat de supervivència observada (SO) a 5 anys del càncer infantil a la Comunitat

va ser del 72 % (IC %: 71-74) entre 1983 i 2015; i entre 2007 i 2015, del 79 % (IC %: 77-82),

equiparable a països europeus del nostre entorn com ara França, amb una SO de tumors

de l’SNC (70,8 %) i de LLA (88,6 %), i Itàlia SNC (74,8 %) i LLA (87,8 %) (“Concord -3”: estudi

mundial de supervivència 2004-2014).

No s’observen diferències en la supervivència entre sexes ni per províncies. En menors d’1

any hi ha pitjor supervivència respecte a la resta de grups d’edat.

Quant a l’evolució temporal de la supervivència, les cohorts de diagnòstic més recents

mostren millors probabilitats de supervivència.

Evolució temporal de la incidència de tumors en la infància i l’adolescència a la Comunitat Valenciana 2000-2015

ASR(w): Taxes ajustades per edat mètode directe (població estàndard mundial) per 106 habitants, (I. de C.al 95 %).

Font: Registre de Tumors Infantils i Adolescents de la Comunitat Valenciana. Sistema d’Informació sobre Càncer de la Comunitat Valenciana.


56

Per grups i subgrups tumorals la pitjor supervivència la tenen els tumors ossis, els em-

brionaris intracranials i gliomes. Per contra, els limfomes, carcinomes tiroïdals, tumor de

Wilms i els de cèl·lules germinals i gonadals presenten supervivències altes als 5 anys del

diagnòstic.

En línies generals, el perfil d’afectació dels tumors de la infància i de l’adolescència segueix

un patró similar al que s’observa en altres registres europeus.

Supervivència observada per cohorts d’incidènciaTumors infantils (0-14 anys)


Supervivència observada i IC al 95 %. Mètode Kaplan Meyer. N=3.601.Font: Registre de Tumors Infantils i Adolescents de la Comunitat Valenciana.


57


2.2.5. Supervivència de les persones amb càncer a la comunitat valenciana

La supervivència relativa del càncer als 5 anys, considerada globalment, és del 52 % en ho-

mes i del 61,7 % en dones. En els principals grups tumorals, la supervivència és la següent:

càncer colorectal en homes, 57,7 % i en dones, 56,2 %; càncer pulmonar en homes, 11,5 %

i en dones, 17,5 %; càncer de mama femení, 86,8 %; càncer de pròstata, 87,5 %; càncer de

cèrvix, 72,5 %. Quan es compara la supervivència relativa entre homes i dones, s’observen

diferències estadísticament significatives en el grup global i en càncer pulmonar, i valors

significatius per a càncer colorectal.

La hipòtesi per a la diferència significativa que es troba en el grup global seria que la distri-

bució de tipus i freqüències de càncers entre homes i dones és diferent, ja que hi ha més

proporció de càncers amb letalitat alta en els homes, com ocorre en el càncer de pulmó,

que és 7 vegades més freqüent en aquests. En el càncer pulmonar la diferència de supervi-

vència oposada podria ser deguda a hàbits i a la diferent exposició a altres factors de risc.

Quan es compara, la supervivència entre les cohorts diagnosticades en 2004-2008 i 2009-

2013, observem valors, per al grup global i el de càncer colorectal, que tendeixen a indicar

una millora en el temps, si bé es necessitarien cohorts més nombroses o un distanciament

més gran en el temps per a confirmar aquesta tendència. Les dades, en càncer de pul-

mó, mama, pròstata i cèrvix, no són estadísticament significatius ni presenten tendències

apreciables.

La hipòtesi més probable que explicaria la tendència evolutiva favorable de la supervivèn-

cia en el grup global i el càncer colorectal està lligada a una eficàcia de tractament més

elevada. L’impacte del cribratge ha de ser valorat. La modificació d’hàbits seria també un

paràmetre que caldria considerar.

La supervivència relativa mostra diferències estadísticament significatives entre els dife-

rents estadis, tant en homes com en dones, excepte el cas dels estadis I i II, en homes, en el

qual no s’evidencia cap diferència significativa.

58

0

20

40

60

80

1 2 3 4 5

%

Tempsenanys

Supervivènciacàncerglobal,ambdòssexes

2004-2008

2009-2013

cohorts:

0

20

40

60

80

1 2 3 4 5

%

Tempsenanys

Supervivènciacàncerglobal,cohort2004-2013

Homes

Dones


Supervivència càncer global, els dos sexes

Supervivència càncer colorectal, els dos sexes

Supervivència càncer global, cohort 2004-2013

Supervivència càncer de pulmó, cohort 2004-2013



C15 Esòfag 6,2 % 32,0 % 35,0 %

C22 Fetge 4,8 % 4,2 % 16,9 %

C25 Pàncrees 3,5 % 14,7 % 50,7 %


C56 Ovari 17,6 % 47,3 % 28,0 %

Pàgina 48

Grup tumoral

Totals homes 14954 52 (50,9; 53) 7203 51,1 (49,7; 52,6) 7751 52,7 (51,3; 54,1)

Totals dones 9542 61,7 (60,4; 63) 4525 60,7 (58,8; 62,6) 5017 62,7 (61; 64,4)



Pulmó homes 2495 11,5 (10,2; 13) 1306 11,5 (9,7; 13,5) 1189 11,4 (9,5; 13,7)

Pulmó dones 360 17,5 (13,7; 22,3) 159 14,2 (9,6; 21,1) 201 20,2 (15; 27,2)

Mama dones 2807 86,8 (84,9; 88,9) 1308 85,8 (82,9; 88,7) 1499 87,8 (85,1; 90,6)

Coll uterí 222 72,5 (66,3; 79,3) 116 73,8 (65,7; 83) 106 71,3 (62,2; 81,7)

Pròstata 3356 87,5 (85,6; 89,6) 1647 87,8 (85; 90,7) 1709 87,5 (84,8; 90,3)

Pàgina 55













Xiquets 178 175,0 177,9 (152,6; 206,6) 177,9 (152,4; 206,8)

Xiquetes 148 154,1 158,6 (133,9; 186,8) 160,6 (135,4; 189,5)

Els dos 326 164,9 168,5 (150,6; 188,2) 169,5 (151,3; 189,4)

Pàgina 50



Xiquets 36 35,4 35,3 (24,7; 49,4) 35,3 (24,6; 49,6)

Xiquetes 37 38,5 40,3 (28,3; 56,0) 41,3 (28,9; 57,6)

Els dos 73 36,9 37,7 (29,5; 47,7) 38,2 (29,8; 48,4)

0

20

40

60

80

1 2 3 4 5

%

Tempsenanys

Supervivènciacàncercolorectal,ambdòssexes

2004-2008

2009-2013

0

10

20

30

40

50

1 2 3 4 5

%

Tempsenanys

Supervivènciacàncerdepulmó,cohort2004-2013

Homes

Dones

59


Supervivència relativa per estadis. Càncer en tots els grups tumorals. Homes

Supervivència relativa per estadis. Càncer en tots els grups tumorals. Dones

Font: Sistema d’Informació sobre Càncer de la Comunitat Valenciana.Elaboració: Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries. DGSP.

61


Metodologia3

63


El càncer és un dels principals problemes de salut de la població, ha de ser abordat des

dels serveis sanitaris en tots els seus vessants, des de la prevenció primària, secundària,

l’assistència sanitària i les cures pal·liatives, però també ha de ser considerat l’abordatge

en un context global, sota el principi de “salut en totes les polítiques”.

3.1. Criteris per a l’elaboració de l’estratègiaAquesta estratègia s’ha elaborat partint de la situació epidemiològica, basant-se en l’evi-

dència científica després de la revisió de la bibliografia, i emmarcant-la en el IV Pla de salut

de la Comunitat Valenciana 2016-2020, l’estratègia del càncer de l’SNS, i les recomanacions

per a l’elaboració de plans i estratègies de càncer de la Unió Europea i de l’OMS. També

s’han tingut en compte les experiències i bones pràctiques dutes a terme per l’aplicació

dels diferents plans oncològics a la Comunitat Valenciana en les últimes dècades.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha promogut la participació de les insti-

tucions i entitats involucrades en la prevenció i la millora de l’atenció al càncer i ha comptat,

en aquest sentit, amb les aportacions del personal sanitari i agents clau implicats en les

diferents línies de treball de l’estratègia.

L’elaboració i la coordinació d’aquesta estratègia s’ha dut a terme des de la Subdirecció Ge-

neral de Promoció de la Salut i Prevenció de la Direcció General de Salut Pública (DGSP), a

través del Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn Sanitari, en estreta col·la-

boració amb els serveis involucrats en l’atenció al càncer de la Direcció General d’Assis-

tència Sanitària i amb la col·laboració de totes les direccions generals de la Conselleria de

Sanitat Universal i Salut Pública.

Per a cada línia d’actuació s’han determinat els nous objectius i accions que impliquen inno-

vacions o millores respecte a les línies que actualment s’estan desenvolupant en aquesta

matèria a la Comunitat Valenciana.

L’avaluació de l’estratègia del càncer de la Comunitat Valenciana es contextualitza en el

IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana. Els criteris i els indicadors d’avaluació seran els

que es marquen en relació amb el càncer en aquest pla de salut. S’hi han afegit indicadors

de procés que permeten analitzar el compliment dels objectius i les accions d’aquest pla.

64

En la mesura que siga possible, aquests indicadors es desagregaran per grups d’edat i sexe

i variables socioeconòmiques sempre que la font ho permeta.

3.2. Principis d’actuació L’estratègia del càncer té en consideració els principis següents:

Universalitat, equitat, integralitat, qualitat, eficiència i sostenibilitat de les

actuacions.

Participació de les administracions públiques i dels estaments científics, so-

cials i professionals implicats.

Perspectiva multidisciplinària, és a dir, facilitar la integració de totes les àrees

del coneixement que poden aportar valor intrínsec o afegit a les actuacions.

Actuació segons l’evidència científica en estratègies, consells i intervencions

buscant l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat d’aquestes.

Potenciació de les accions de promoció de la salut considerant com una prio-

ritat la incorporació en totes les polítiques.

Priorització de les accions dirigides als grups en situació de vulnerabilitat so-

cial i econòmica.

Perspectiva de gènere i establir possibles relacions entre els rols de gènere i

l’abordatge integral del càncer. Apoderament de la ciutadania.

Utilització de noves tecnologies i potenciació de Salut 2.0.

65


3.3. Línies d’actuació

3.4. Comissions i grups de treball Per a l’elaboració d’aquesta estratègia, s’han constituït les comissions següents:

Comissió redactora

de l’estratègia

Comissió

de participació

Comissió

tècnica

Form

ació

Promoció de la salut i prevenció en càncer

Assistència sanitària: població adulta, infància i adolescència i cures al final de la vida

Sistema d’informació en càncer

Investigació

Promoció de la salut i prevenció primària

Detecció precoç

• Codi europeu de lluita contra el càncer• Alimentació, activitat física i alcohol• Salut ambiental• Salut laboral i seguretat química• Malalties immuniprevenibles• Promoció de la lactància materna

• Model assistencial• Diagnòstic• Tractament• Després del tractament• Cures pal.liatives• Atenció sanitària a la infància i l’adolescència

• Vigilància epidemiològica continuada, exhaustiva i vàlida• Difusió de la informació• Investigació i col.laboració amb estudis específics

66

• Comissió tècnica per a la redacció de l’estratègia (formada per responsables de les di-

ferents línies d’actuació enfront del càncer en l’Administració sanitària) [vegeu l’annex].

• Comissió de participació (composta per personal sanitari de tots els àmbits de l’atenció

al càncer a través de les societats científiques i també de les associacions de pacients i

familiars i de la societat civil) [vegeu l’annex].

• Comissió tècnica de l’estratègia [vegeu l’annex].

3.5. Elaboració d’anàlisis dafo de les línies d’actuació principalsCom a fase prèvia a la determinació dels objectius i les accions s’ha realitzat per persones

expertes en les diferents línies estratègiques una anàlisi DAFO.

Aquesta tècnica permet classificar les limitacions (debilitats i amenaces) i les potenciali-

tats (fortaleses i oportunitats) de l’organització i definir estratègies de futur operatives a

través de l’anàlisi de la situació actual. Es classifiquen aquestes qualitats per procedència

d’origen intern (fortaleses i debilitats) o d’origen extern (oportunitats i amenaces), per tant,

permet reflexionar i identificar aspectes de l’organització que s’han de modificar perquè

són millorables, previndre’ls per ser un risc, mantindre’ls o reforçar-los perquè són un as-

soliment i analitzar totes les capacitats i recursos que permeten oferir una prestació de

qualitat i excel·lència en aquesta qüestió tan rellevant per a la salut pública com és l’impac-

te del càncer.

67


Línia estratègica: Sistema d’Informació de CàncerD

’OR

IGE

INTE

RN

Punts forts Punts dèbils

• L’aplicació VENT-NEOS és un

instrument per a la vigilància,

consolidat, en contínua millora i

actualització. Permet la gestió de

la qualitat del sistema i l’anàlisi de

l’estat de salut.

• L’aplicació VENT-NEOS incorpora

anualment 26.000 nous tumors

primaris.

• VENT-NEOS permet informar

per hospital, departament i

Comunitat Valenciana.

• VENT-NEOS permet obtindre

informes amb informació

rellevant presentada de manera

molt resumida i gràfica com ara

“Càncer en xifres” o “Informes

combinats de mortalitat i

incidència per grups de tumors”.

Informes anuals per hospitals.

Aquestes qüestions faciliten la

difusió de les dades.

• Dificultat de consolidar equips

de professionals estables amb

formació específica.

• No hi ha places de perfil de

documentalistes de grau

superior.

• Web de la DGSP amb dificultat

d’accés i de cerca d’informació.

• Inversió de molt de temps en

l’obtenció de dades des de les

fonts, depén d’altres sistemes:

CMBD, PATWIN).

• Escassa utilització de la

informació subministrada per

part del personal sanitari i les

persones responsables de la

gestió sanitària.

• Molt d’esforç per a la confirmació

de casos per la dificultat de

l’accés a la informació.

• El decalatge amb el qual s’ofereix

informació, tot i ser necessari

per al procediment de treball

i adequat per a la vigilància

poblacional, és valorat com a

inadequat pels sanitaris/àries.

• Dificultat de donar resposta

a diferents col·lectius amb

necessitats diverses.

FORTALESES DEBILITATS

68

D’O

RIG

EN E

XTE

RN


OPORTUNITATS AMENACES

• Integració d’ORION CLINIC

en VENT-NEOS.

• Integració d’ALUMBRA en

VENT-NEOS.

• Integració amb KARVIS.

• Integració amb SIGMA.

• Integració amb SISVEL.

• Marc legal per a les

subcomissions de tumors

als hospitals a través

d’ORION-CLINIC o

de VENT-NEOS.

• Possibilitat d’explotació

de la informació continguda

en els protocols corporatius

d’APA en els laboratoris.

• Contractacions externes

d’informàtica i de revisió

d’informació sobre casos.

• Dificultat per a difondre al

personal sanitari implicat les

dades necessàries adequant-se

a les necessitats d’informació

requerides pels decisors/es.

• Inestabilitat en les plantilles

deguda als concursos pendents

d’oposició o trasllat.

• Els/les professionals de salut

pública especialistes opten

a places hospitalàries millor

remunerades.

69


Línia estratègica: prevenció primàriaD

’OR

IGE

INTE

RN


• Elaboració de les estratègies

d’acció de:

– Prevenció i atenció al

tabaquisme.

– Promoció d’alimentació

saludable i activitat física.

• Possibilitat de desenvolupament

de legislació sobre escenaris

(zones sense fum, oferta

alimentària en menjadors, etc.).

• Acció coordinada per als

organismes dependents de

l’Administració: diferents

conselleries, i amb

l’Administració local (XarxaSalut).

• Existència de xarxa de promoció

i prevenció en tot l’àmbit de la

Comunitat (prescripció activitat

física; tabaquisme).

• Valoració positiva per part

de la població en matèria

mediambiental.

• Disponibilitat dels sistemes

d’informació sanitaris i

accessibilitat a sistemes

d’informació en matèria

mediambiental.

• Formació limitada del

personal sanitari en ús

d’estratègies: Consell de

Salut en Atenció Primària

davant de rebutjos vacunals.

– Recursos limitats:

temps limitat en

assistència primària.

– Activitat de promoció i

preventiva poc valorada

en EAP: inclusió en acords de

gestió, sostenibilitat

en el temps.

• Temps d’actuació de

l’Administració prolongats.

• Falta de recursos de

professionals especialitzats en

càncer ambiental.

• Falta d’integració dels sistemes

d’informació mediambientals

amb els sanitaris.

• Falta de campanyes

institucionals d’informació

a través dels mitjans de

comunicació.


70

D’O

RIG

EN E

XTE

RN


OPORTUNITATS AMENACES

• Conscienciació població sobre

l’activitat física.

• Treball multisectorial: les

actuacions poden / han de

dinamitzar-se des de totes les

polítiques.

• Accions avalades per estructures

de salut diferents: directrius

internacionals, estratègies

nacionals, decisions del Consell

Interterritorial.

• Augmentar la visibilitat de les

actuacions de sanitat ambiental.

• Avançar en el coneixement dels

riscos d’origen ambiental a la CV.

• Fomentar la col·laboració amb

organismes i entitats en matèria

mediambiental.

• Millores en la comunicació amb

la població a través de xarxes

socials, etc.

• Lobbies: indústria del tabac,

indústries alimentàries.

• Sentiment de menyscapte de la

llibertat individual.

• Incoherència d’interessos salut

versus indústria tabaquera.

• Pressió publicitària directa i

indirecta consumista.

• Creences infundades sobre la

seguretat de la vacuna contra el

virus del papil·loma.

• Creences infundades per

part de la població en matèria

mediambiental.

• Dificultat de col·laboració amb

altres organismes i entitats en

matèria mediambiental.

• Actualització de coneixements

(professionals implicats).

• Integració intrainstitucional i

interinstitucional amb altres

àrees de coneixement en relació

amb els determinants de salut.

71


Línia estratègica: prevenció secundàriaD

’OR

IGEN

EX

TER

ND

’OR

IGE

INTE

RN


• Valoració positiva del personal

sanitari.

• Sistemes d’informació potents

en els quals es dona suport

a l’avaluació del cribratge de

càncer (mama i colorectal).

• Processos i subprocés ben

definits.

• Transició a la digitalització en

mode de canvi (cribratge de

càncer de mama).


professionals (especialment en

cribratge de càncer colorectal).

• Falta d’integració amb

alguns sistemes d’informació

corporatius.

• Difusió insuficient de l’oferta

de serveis i dels assoliments en

els mitjans de comunicació de

masses.


OPORTUNITATS

• Millores en els procediments

tecnicodiagnòstics.

• Millores del coneixement cap a la

personalització del risc.

• Valoració positiva dels cribratges

de càncer en la població.

• Evidència científica.

AMENACES

• Creences incorrectes i

pràctiques inadequades

en cribratge (població i

professionals).

• Finançament insuficient.

• Pendent d’estudis genètics.

• Assajos d’altres tècniques de

cribratge.

72

Línia estratègica: Assistència SanitàriaD

’OR

IGEN

EX

TER

ND

’OR

IGE

INTE

RN


• Recursos humans i estructurals

d’assistència oncològica en tots

els departaments.

• Circuits ràpids davant de

la sospita fundada de càncer

(check list).

• Unitats de referència designades

(oncologia d’adults, pediàtrica i

consell genètic).

• Marc per a creació de xarxes

assistencials.

• Processos i subprocés definits

(mama, còlon, melanoma,

pròstata i pulmó).

• Elaboració del Pla de genètica.

• Terminis de resposta en

confirmació diagnòstica.

• Coordinació que assegure

l’atenció adequada a tumors

estranys i les cirurgies poc

freqüents d’alta complexitat.


professionals (especialment en

confirmació diagnòstica).

• Transició de les persones amb

càncer a seguiment compartit i a

cures pal·liatives.

• Sistemes d’informació que

identifiquen procés assistencial

(terminis, pla terapèutic…).

• Integració entre sistemes

d’informació corporatius.

• Falta de formació especialitzada i

recursos en l’atenció a la infància

i l’adolescència.


OPORTUNITATS

• Millores en els procediments i en

la personalització del diagnòstic i

el tractament.

• Participació en la xarxa de CSUR

de l’SNS.

• Valoració positiva de l’atenció

oncològica en la població.

• Participació en xarxes europees

de referència: Xarxa PAED_CA i

EUROCAN.

AMENACES

• Coordinació amb mitjans aliens al

sistema sanitari públic.

• Finançament insuficient.

73


3.6. Conclusions de la comissió de participacióS’ha fet una consulta del contingut dels objectius i les accions a les associacions de malalts

de càncer i familiars i a les societats científiques i professionals per a la seua valoració i

propostes de millora de l’Estratègia de càncer de la Comunitat Valenciana i com a conclusió

d’aquestes consultes en les quals, en general, es valora que aquesta estratègia recull els

reptes més importants per als pròxims anys, s’hi han incorporat les aportacions que s’han

fet i valorat dins del marc d’aquesta estratègia contra el càncer.

75

ESTRATÈGIA CONTRA EL CÀNCER a LA COMUNITAT VALENCIANA. 2019 - 2022

Objectius generals4

77


El IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana estableix objectius generals per als pròxims

anys. Destaquem els més relacionats amb l’Estratègia de càncer de la Comunitat Valenciana:

Línia 1. Innovació, reorientació i reorganització del sistema sanitari per a assegurar

la màxima qualitat i la millor valoració percebuda pels i per les pacients

1.1. Reorientar les funcions dels diferents nivells i àmbits assistencials, per a adequar

els serveis sanitaris a les necessitats de salut de la població.

1.2. Augmentar la qualitat del sistema sanitari públic.

1.3. Maximitzar la cerca de l’efectivitat per a garantir la sostenibilitat del sistema sani-

tari, i orientar les decisions cap a l’obtenció de resultats en salut.

1.4. Posar la informació al servei de la millora de la salut.

1.5. Considerar els i les professionals com a valor essencial del sistema.

Línia 2. Orientació cap a la cronicitat i cap als resultats en salut per a incrementar

l’esperança de vida en bona salut

2.1. Actuar sobre els factors de risc comuns a les principals malalties cròniques.

2.2. Oferir un model integral i personalitzat d’atenció al càncer.

2.3. Garantir l’atenció de pacients crònics complexos i pal·liatius que incloga les per-

sones cuidadores.

2.4. Elaborar programes de cribratge (prevenció secundària o detecció precoç dels

problemes de salut) avalats per l’evidència científica.

Línia 3. Enfortir l’equitat i la igualtat de gènere, reduir les desigualtats en salut i

fomentar la participació

3.1. Vigilar els determinants socials de la salut.

3.2. Actuar per a reduir les desigualtats en els resultats de salut.

3.4. Impulsar el principi de salut en totes les polítiques.

3.5. Garantir l’equitat en l’accés al sistema sanitari.

3.6. Promoure l’acostament a la ciutadania: participació i apoderament de la població.

78

Línia 4. Cuidar la salut en totes les etapes de la vida

4.1. Prestar atenció especial a la salut infantil.

4.2. Promoure la salut en l’adolescència i la joventut.

Línia 5. Promoure la salut en tots els entorns de la vida

5.1. Fomentar l’activitat física.

5.2. Garantir i promoure una alimentació saludable.

5.3. Apostar per un entorn mediambiental afavoridor de la salut.

5.4. Impulsar un entorn laboral saludable.

5.5. Donar suport als actius per a la salut propis de la Comunitat Valenciana.

81


Línies d’actuació, objectius i accions

5

83


5.1. Promoció de la salut i prevenció primàriaLa Unió Europea, en 1985, va iniciar el programa “Europa contra el càncer” com a mesura

significativa per a frenar l’impacte del càncer en la salut pública.

Aquesta iniciativa de més de tres dècades ha intensificat accions que han derivat en la

creació d’associacions, programes, plans, publicacions, guies, i esdeveniments de molt de

valor en la promoció de la salut, prevenció, tractament, formació i investigació del càncer

als països de la Unió Europea.

En el marc de la promoció de la salut i la prevenció del càncer, en 1987 es du a terme el pri-

mer Codi Europeu contra el Càncer i es fan recomanacions per a disminuir el risc de càncer

en la població i millorar en general la seua salut.

La Comunitat Valenciana ha sigut una comunitat sensible a aquest problema de salut i des

dels primers plans de lluita contra el càncer s’ha format el personal sanitari i s’han difós en

la població les recomanacions del codi europeu en vigor.

Actualment, es disposa del quart Codi Europeu contra el Càncer, iniciativa de la Comissió

Europea per a informar la ciutadania sobre què poden fer les persones per elles o per les

seues famílies per a reduir el risc de càncer.

Dins de les recomanacions sempre s’han inclòs mesures relacionades amb el fet de deixar

de fumar, dur a terme activitats saludables, com portar una alimentació rica en verdura i

fruita, fer activitat física, tindre un bon control del pes, disminuir l’exposició excessiva so-

lar, protegir la salut i la seguretat laboral, participar en programes organitzats de cribratge

del càncer colorectal, de mama i de cèrvix…

El nou codi reforça amb intensitat les accions contra el consum del tabac. Recomana afegir

en l’alimentació molta quantitat de cereals integrals i llegums, i evitar les begudes ensucra-

des i la carn processada.

Pel que fa a l’exposició excessiva al sol, recomana especialment la protecció en població

infantil i no usar cabines de raigs UVA.

S’incorpora la recomanació per a reduir l’exposició a la radiació procedent d’alts nivells na-

turals de radó; en les dones es recomana la lactància materna i limitar la teràpia hormonal

substitutiva i incorpora la recomanació que els pares i mares s’asseguren que els seus fills

participen en programes de vacunació contra l’hepatitis B en les criatures i el virus del pa-

pil·loma humà en les xiquetes.

84

2.1. Elaborar un codi dirigit a les entitats

locals per a aconseguir un entorn fa-

vorable a la prevenció del càncer a

través de l’acció local en salut.

1.1. Elaborar diferents materials dirigits a

la població i al personal sanitari.

1.2. Fer campanyes de difusió en els mit-

jans de comunicació.

1.3. Incorporar les recomanacions del

Codi Europeu contra el Càncer en les

activitats formatives de l’EVES rela-

cionades amb la prevenció primària

del càncer.

1.4. Difondre el Codi Europeu contra el

Càncer en els webs dels ajunta-

ments adherits a XarxaSalut.

1.5. Formar el personal sanitari de la

Conselleria de Sanitat Universal i

Salut Pública en prevenció primària

del càncer.

Per això, el repte de l’actual estratègia és específicament intensificar la difusió d’aquest

nou codi entre el personal sanitari i la població, així com incorporar objectius i accions pro-

pis relacionats amb aquestes recomanacions en la lluita contra el càncer i, per aquest mo-

tiu, es plantegen els objectius següents:

1. Difondre el Codi Europeu contra el

Càncer.

OBJECTIU ESPECÍFIC ACCIONS


2. Promoure polítiques per a afavorir en-

torns saludables.

85


5.1.1. Alimentació, activitat física, tabac i alcohol

El càncer és una malaltia multifactorial causada per aquest efecte combinat de factors

genètics i ambientals, entre altres, que actuen simultàniament i seqüencialment en la

seua gènesi. En la mesura en què factors com certs aliments o begudes, el patró alimen-

tari, la pràctica d’activitat física o el sedentarisme i l’evitació del tabac i de l’alcohol han

sigut associats a l’aparició de diferents localitzacions i tipus de càncer, podem afirmar

que aquesta és una malaltia prevenible. La seua rellevància és tal que la iniciativa de la

Comissió Europea per a aconsellar la ciutadania sobre el que poden fer per a reduir el risc

de càncer que constitueixen 6 de les 12 propostes que componen el Codi Europeu contra

el Càncer (CECC).

Les dades existents referides als temes expressats en aquest epígraf s’han obtingut ma-

joritàriament a través de l’Enquesta de salut de la Comunitat Valenciana realitzada en

2016, eina de mesurament de la salut percebuda i els seus determinants en la població no

institucionalitzada que per la seua periodicitat suposa un bon instrument de seguiment

dels problemes estudiats.

Hi ha evidència que els avantatges de consumir fruites i verdures, llegums, fruites de cor-

fa i llavors augmenten amb la quantitat consumida. La recomanació de la CECC es fa en

termes de consum de gran quantitat de vegetals. A la Comunitat Valenciana la població

consumidora de fruita diària ha augmentat en els últims anys i ha arribat en 2016 a una

prevalença del 63,7 % i del 72,1 %, respectivament, per a les persones menors de 15 anys

o de 15 i més anys. Si bé aquesta és una dada positiva, hem de cridar l’atenció sobre la

diferent distribució observada segons el seu nivell socioeconòmic, de tal manera que a

un nivell més alt trobem més freqüències de consum.

A més, s’ha estimat un increment en la quantitat de consum de fruites i verdures respec-

te a 2010. En 2016, al voltant del 57 % de la població adulta consumeix dues o més peces

de fruita al dia i un 32,6 % consumeix dues o més racions de verdura.

Entre la població menor de 15 anys cal destacar que un 68,7 % no consumeix diàriament

verdures ni hortalisses; un 35,5 % no consumeix fruita diàriament i un 8,5 % no consu-

meix llegums setmanalment.

S’ha estimat que els qui respecten les recomanacions (CECC) quant a estil de vida i pes cor-

poral per a la prevenció del càncer tenen un 18 % menys de risc de patir aquesta patologia.

Les circumstàncies calculades per a aconseguir-ho són: tindre un pes corporal normal

i evitar els aliments que afavoreixen l’augment de pes, com les begudes ensucrades i el

menjar ràpid; practicar una activitat moderada durant, almenys, 30 minuts diaris; consu-

86

mir preferentment aliments d’origen vegetal; limitar el consum de carn roja; evitar la carn

processada i limitar el consum de begudes alcohòliques.

Un 46,5 % de la població adulta (18 i més anys) està dins dels límits de normalitat ponderal i

aquest percentatge és més alt en les dones (54,5 %) que entre els homes (38,1 %). L’obesi-

tat afecta el 15,8 % de les persones adultes de la Comunitat; se n’observa més freqüèn-

cia entre els homes (16,7 %) que entre les dones (14,9 %). L’obesitat presenta un gradient

d’edat de tal manera que a mesura que augmenta el grup d’edat considerat, augmenta la

proporció de persones que s’hi veuen afectades. Les desigualtats tenen un clar impacte

en l’obesitat en els dos sexes si bé l’efecte observat és de més impacte entre les dones.

En els xiquets de 2 a 17 anys, un 12,5 % presenta obesitat i entre les xiquetes les xifres

de prevalença d’obesitat se situa en un 9,3 %, la qual cosa presenta una estabilització

dels resultats respecte a les dades anteriors de 2010. En la població infantojuvenil s’ha

estimat que un 75,1 % està dins dels límits d’un pes normal o baix per a la seua edat, per-

centatge que és més alt en xiquetes (79,3 %) que en xiquets (71,2 %). Tant en la població

adulta com la infantojuvenil les prevalences de normopés van augmentar a mesura que

ho va fer el nivell educatiu i social de la població.

En la població infantojuvenil un 10 % de persones van manifestar tindre un consum diari

de begudes ensucrades, i en la distribució es va observar un gradient social invers, és a

dir, una proporció més alta de població consumidora a mesura que el nivell socioeconò-

mic és més baix. Cal destacar la gran prevalença de població menor de 15 anys que con-

sumeix setmanalment diverses begudes ensucrades (34,5 %).

Està demostrat que es pot reduir el risc de càncer mitjançant comportaments alimenta-

ris i també d’activitat física saludable. Els avantatges de l’activitat física referits al càncer

tenen relació directa tant amb la quantitat total d’activitat (temps i freqüència amb què

es du a terme) com amb la seua intensitat.

Pel que fa al sedentarisme, s’ha observat, en comparació amb les dades de 2010, un des-

cens relatiu de persones adultes que declaraven no fer gens d’activitat física en el seu

temps lliure. En 2016 un 30,2 % de la població va ser classificada com a sedentària, i s’es-

timava una prevalença més alta entre les dones (35 %) que entre els homes (25,1 %). En

les dones s’observa un gradient important amb el nivell socioeconòmic, la proporció de

dones sedentàries augmenta a mesura que disminueix el nivell socioeconòmic i es mul-

tiplica per 2,5.

En el costat oposat, la prevalença pràctica d’activitat física durant diverses vegades a la

setmana entre la població adulta va ser del 26,2 %, 30,2 % en homes i 22,4 % en dones, la

87


qual cosa mostra un gradient important segons augmentava l’edat considerada. La dife-

rència més gran per sexe (quasi 20 punts percentuals) es va observar, en el grup de 15 a 24

anys d’edat, un 54,3 % entre els homes versus el 35,4 % en les dones. Entre les dones hi ha

un marcat gradient directe de pràctica d’activitat física, de tal manera que la proporció

augmenta a mesura que ho fa el grup de classe social considerat.

El tabac és la principal causa de malalties i morts evitables al món i, específicament, de càn-

cer. El consum de tabac, prevalença de persones fumadores (habituals i ocasionals), a la

Comunitat Valenciana ha disminuït i és del 22,2 %. En comparació amb les enquestes ante-

riors, s’observa que aquesta disminució ha sigut superior en homes que en dones, i la dife-

rència que hi ha entre sexes és la més baixa de les estimades fins hui (23,9 % versus 20,3 %).

La prevalença de persones que fumen entre els 15 i els 24 anys és del 10 % i en aquest

grup d’edat s’observa més freqüència entre les dones que entre els homes. El consum de

tabac presenta un gradient social en els dos sexes.

Tot consum d’alcohol augmenta el risc de càncer. El 57,2 % de la població adulta de la Co-

munitat va manifestar haver consumit begudes alcohòliques durant l’any anterior a l’en-

questa de salut (2016), segons la qual van ser un 9,7 % de les persones majors de 14 anys

les que van indicar tindre un consum diari.

La prevalença de consum de begudes alcohòliques en el mes previ a l’entrevista, per a

l’edat de 14 a 18 anys en els estudiants de la Comunitat Valenciana va ser del 75,2 % (ES-

TUDES 2016). La prevalença de consum entre les dones va ser superior a l’estimada per

als homes.

Després d’aquesta anàlisi de la situació en la nova Estratègia contra el càncer de la Co-

munitat Valenciana es plantegen els objectius i les accions següents:

88

3.1. Estratègia d’alimentació i activitat

física.

3.2. Pla de fruites i verdures en els cen-

tres educatius.

3.3. Pla de seguiment dels menjadors es-

colars de la Comunitat.

3.4. Decret de foment de l’oferta alimen-

tària en l’Administració pública.

3.5. Formar el personal sanitari de la Con-

selleria de Sanitat Universal i Salut

Pública en matèria de nutrició i ali-

mentació, activitat física recomana-

ble i deshabituació tabàquica.

3.6. Campanyes per a la disminució del

consum de refrescos ensucrats.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

3. Augmentar la prevalença de població

adulta consumidora de fruites i ver-

dures:

3.1. Situar la prevalença de pobla-

ció adulta consumidora de 2 o

més fruites al dia per damunt del

59 %.

3.2. Situar la prevalença de pobla-

ció adulta consumidora de 2 o

més verdures al dia per damunt

del 34 %.

4. Disminuir la prevalença de població

sedentària en el seu temps lliure i aug-

mentar el percentatge de població

amb pràctica regular d’activitat física:

4.1.- Situar la prevalença de població

sedentària en el seu temps lliure,

per davall de 28,5 % en persones

adultes i de 15,4 % en menors de

14 anys.

4.2.- Situar la prevalença de població

que realitza activitat física en el

seu temps lliure de manera regu-

lar (mensual i setmanal) per da-

munt del 38,5 %.

4.1.- Estratègia d’alimentació i activitat

física.

4.2.- Foment de la prescripció d’activitat

física des dels centres de salut.

4.3.- Desenvolupament de programes

municipals de promoció d’activitat

física a través de XarxaSalut.

89


7.1. Impuls de programes de prevenció

d’addiccions a l’escola.

7.2. Campanyes de conscienciació sobre

els perjudicis del consum d’alcohol.

7.3. Incentivació del consum de versions

de begudes sense alcohol.

5.1. Pla de seguiment dels menjadors es-

colars de la Comunitat.

5.2. Pla de fruites i verdures en els cen-

tres educatius.

5.3. Desenvolupament del Programa de

transport actiu i segur a l’escola.

5.4. Establiments d’ambients facilita-

dors per a la pràctica d’activitat

física als municipis, centres labo-

rals i altres.

5.5. Prescripció de l’activitat física des

dels centres de salut.

5.6. Establiment del consell dietètic.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

ACCIONS

5. Invertir la tendència de l’excés de pes

(obesitat i sobrepés conjuntament)

en la població valenciana:

5.1. Detindre l’augment de la prevalen-

ça de sobrepés i obesitat infanto-

juvenil.

5.2. Reduir a menys del 34,5 % la pre-

valença de sobrepés i del 15,5 %

l’obesitat en la població adulta.

7. Reduir la prevalença de consumidors

joves (14-18 anys) a menys d’un 10 % de

joves que consumeixen alcohol en els

últims 30 dies.

6. Reduir a menys del 20 % la prevalença

de consum de tabac (habitual + espo-

ràdic) en la població adulta valenciana.

6.1. Establiment d’una estratègia de pre-

venció i control del tabaquisme.

90

5.1.2. Salut ambiental

La relació entre certs càncers i l’exposició a substàncies o a situacions de risc presents

en el nostre ambient són cada vegada objecte d’un nombre més elevat d’estudis. Certes

relacions estan provades, d’altres es troben en investigació, mentre que algunes són per-

cebudes sense que hi haja evidència científica sobre aquest tema.

Entre els contaminants que poden estar presents en l’aigua de consum humà, es troba

l’arsènic, que és una substància reconeguda per la IARC com a carcinogen humà, del grup

1. Altres contaminants pertanyen als grups 2A i 2B de la IARC.

Des de la DG de Salut Pública, es desenvolupa el Programa de vigilància sanitària de l’ai-

gua de consum humà, que permet la identificació i el seguiment de tots els paràmetres

de qualitat de l’aigua que marca la normativa, i es comprova que compleixen els valors

límit establits en la norma legal.

A través del Programa de prevenció i atenció als efectes en salut derivats de les tempe-

ratures extremes a la Comunitat Valenciana, s’ha reforçat el trasllat d’informació a la po-

blació sobre la importància de la protecció solar, especialment durant els dies previstos

pel sistema de vigilància meteorològic com de més risc, en els quals es tensen les actu-

acions preventives. En relació amb altres accions definides en l’anterior pla oncològic,

des de Sanitat Ambiental, de la DG de Salut Pública, s’han elaborat protocols per a donar

resposta a sol·licituds d’informació sobre els efectes en salut derivats de l’exposició a

camps electromagnètics procedents de línies d’alta tensió, antenes de telefonia mòbil i

sistemes wifi. També s’ha proporcionat formació al personal sanitari sobre factors ambi-

entals de càncer, a través de cursos inclosos en el pla de formació de l’Escola Valenciana

d’Estudis de la Salut.

Les evidències i les inquietuds més recents són les que han fet que els objectius pre-

vistos en aquesta estratègia es dirigisquen a millorar el coneixement sobre l’exposició a

radó i a enfortir la vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica.

El radó és un gas radioactiu natural, present a les regions granítiques i volcàniques. Quan

s’infiltra en un espai tancat (casa, soterrani…), pot acumular-se en concentracions ele-

vades susceptibles de suposar un risc per a la salut. Des de 1998, el radó i els seus pro-

ductes de desintegració estan classificats com a cancerígens per la IARC (grup 1). El radó

és la segona causa més important de càncer de pulmó després del tabac. S’estima que la

proporció dels casos de càncer de pulmó a escala nacional atribuïbles al radó respecte

al total varia d’un 3 % a un 14 %, en funció de la concentració mitjana nacional de radó i

de la prevalença de consum de tabac del país. De manera recent, el Codi Europeu contra

el Càncer ha incorporat la importància de conéixer si s’està exposat a la radiació proce-

91


dent d’alts nivells naturals de radó en els domicilis, per a, si escau, implementar mesures

per a reduir-los. Resulta, per tant, interessant ampliar el coneixement sobre la situació

d’exposició a radó en la població valenciana, per a la qual cosa, en un principi, partim de

la informació que recull el mapa predictiu d’exposició al radó a Espanya del Consell de

Seguretat Nuclear (CSN).

Des de la redacció de l’anterior pla oncològic, la contaminació atmosfèrica, així com l’ex-

posició a partícules presents en l’aire exterior, han sigut reconegudes com a cancerí-

genes per a les persones (grup 1) sobre la base de les evidències disponibles. A més, cal

prendre en consideració que certs compostos que poden estar presents en l’aire exte-

rior, com el benzé, el formaldehid o alguns hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) s’in-

clouen igualment en el grup 1 de la IARC (cancerígens per a humans). Tot i que a Europa

les emissions de molts contaminants atmosfèrics s’han reduït notablement durant les

últimes dècades, amb la consegüent millora de la qualitat de l’aire en tota la regió, per-

sisteixen problemes en aquest àmbit. En relació amb el seu paper cancerigen, l’OMS va

indicar que en 2012, 227.000 morts per càncer de pulmó a escala mundial es van derivar

de la contaminació atmosfèrica.


8. Millorar el coneixement sobre el risc

d’exposició a radó i el seu impacte sa-

nitari a la Comunitat Valenciana.

8.1. Establir un pla de determinacions

de radó, que incloga edificis públics

amb població sensible.

8.2. Georeferenciar les zones amb més

concentracions de radó.

8.3. Difondre informació al personal sa-

nitari i a la població general sobre el

risc d’exposició a radó.

92

9.1. Constituir una comissió amb partici-

pació dels diferents actors implicats

en la vigilància i el control de la qua-

litat de l’aire i l’Administració sani-

tària.

9.2. Desenvolupar i donar trasllat de

recomanacions sanitàries davant

d’episodis de contaminació atmos-

fèrica.

9.3. Disposar d’indicadors sanitaris en

matèria de qualitat de l’aire.

9.4. Georeferenciar les indústries amb

emissió de cancerígens (grup 1) i

probables cancerígens (grup 2A).


9. Enfortir la vigilància sanitària de la

contaminació atmosfèrica.

5.1.3. Salut laboral i seguretat química

La prevenció del càncer té un marge ampli de millora en l’entorn laboral. A pesar de ser

coneguts l’existència i l’ús de cancerígens en determinats llocs de treball, sobretot pro-

ductes químics i radiacions, d’haver-hi normativa espanyola i europea que exigeix evitar

l’exposició a aquests i, en definitiva, de ser prevenibles, en la pràctica moltes empreses i

les persones que hi treballen desconeixen aquest risc, la qual cosa en dificulta la preven-

ció, n’afavoreix l’exposició i fa quasi impossible que el dany siga reconegut com d’origen

professional. Als països industrialitzats, el treball està lligat causalment al 2-8 % dels

càncers, però entre les persones exposades aquesta xifra és més elevada; en canvi, les

estadístiques oficials només registren cada any alguns d’aquests casos com a malaltia

professional, cosa que impedeix els drets que corresponen a les persones que els pa-

teixen (preventius, econòmics, etc.) i bloqueja la necessitat de millorar la prevenció en

aquest àmbit.

Millorar i difondre la informació sobre els principals cancerígens laborals utilitzats en el

nostre entorn, augmentar la consciència sobre els riscos derivats de l’exposició a carci-

nògens al lloc de treball i promoure la declaració dels danys com a malalties professio-

nals o accidents de treball pot contribuir a la seua prevenció.

93


10.1. Elaboració i difusió de la relació de

possibles agents cancerígens per

exposició laboral o ocupacional a

la CV.

10.2. Avaluació de la informació submi-

nistrada amb els productes químics

que s’incloguen en les activitats de

seguretat química en relació amb

la carcinogenicitat i la prevenció

d’aquests.

10.3. Inici del catàleg d’edificis públics

amb amiant.

10.4. Reduir les exposicions a productes

químics amb risc potencial com a

cancerígens i altres efectes greus

per a la salut humana i mediambien-

tal, derivades del seu ús en activitats

com ara neteja, jardineria, manteni-

ment o control de plagues d’edificis

públics, i fer arribar, a les entitats

i institucions públiques responsa-

bles d’aquestes activitats, criteris

tècnics i legals, que els ajuden en

les licitacions públiques de com-

pres i contractació de serveis sobre

aquestes activitats.

11.1. Elaboració i publicació de criteris

per a la comunicació i la qualificació

dels càncers com ara malalties pro-

fessionals.


10. Reduir l’exposició a cancerígens labo-

rals i exposicions a productes químics

amb risc potencial com a cancerígens.


11. Millorar el reconeixement dels càncers

que siguen malaltia professional.

94

5.1.4. Malalties immunoprevenibles

La vacunació és, després de la potabilització de l’aigua, la mesura de salut pública que ha

demostrat més eficiència.

Des de final dels 80 hi ha vacunes eficaces i segures contra el càncer de fetge (hepatitis B),

també des de principi del segle XXI hi ha vacunes contra el papil·lomavirus, causa necessà-

ria per al desenvolupament del càncer de coll uterí.

En la nostra comunitat s’ha introduït la vacunació contra l’hepatitis B inicialment en grups

de risc (final dels anys 80) per a establir-se, posteriorment, la vacunació amb base comuni-

tària inicialment en l’etapa escolar i establir-se, posteriorment, en els menors, sense deixar

de costat l’estratègia de vacunació en els grups de més risc de patir aquesta malaltia. Les

cobertures assolides en menors són molt altes des del principi de la implantació d’aquesta

estratègia, amb xifres superiors al 95 % per a la tercera dosi, corresponent a la cobertura

vacunal de 3a dosi en la vacunació contra el virus de l’hepatitis B en el primer any de vida

en 2015 del 97,80 % i en 2016 del 97,85 %. No hi ha diferències significatives per sexe en les

cobertures de vacunació contra l’hepatitis B en el primer any de vida.

L’any 2008 es va incloure en la nostra comunitat la vacunació contra el virus del papil·loma

en xiquetes adolescents de 14 anys ja que aquest virus és el causant de quasi el 100 % dels

càncers de coll d’úter i d’un percentatge inferior d’altres tipus de càncer com el càncer

anal, el de vulva, el de vagina i l’orofaringi. Actualment aquesta vacuna s’inclou en el calen-

dari sistemàtic infantil en xiquetes als 12 anys d’edat amb una pauta de dues dosis.

L’objectiu fonamental de la vacuna contra el papil·loma és protegir les dones, per a previn-

dre el càncer de coll d’úter. Un altre objectiu d’aquesta vacunació és aconseguir una bona

cobertura en els altres grups de població que estan en risc, com els homes que tenen sexe

amb homes (HSH) o en persones immunocompromeses com en els casos de VIH.

La primera cohort de xiquetes vacunades a la nostra comunitat va ser la de les xiquetes

nascudes en 1994. Les cobertures assolides s’han vist afectades en algunes cohorts per

dubtes sobre la seguretat d’aquesta vacuna. L’evidència científica actual tant del Comité de

Seguretat de les Vacunacions de l’OMS (SAGE) com de les agències reguladores (EMA, FDA,

etc.), així com de la Col·laboració Cochrane, una de les organitzacions de revisió d’estudis

mèdics més importants del món, han conclòs la seguretat d’aquesta vacuna.

Cal traslladar informació sobre l’evidència científica acumulada de la seguretat de la va-

cuna del papil·lomavirus tant al personal sanitari com a la població en general per a aclarir

els dubtes que hi ha sobre aquesta i que es reflecteixen en alguns mitjans de comunicació

i sobretot en xarxes socials.

95


12.1. Potenciar els sistemes de captació

activa de la població diana (cohorts

de naixement 12 i 13 anys) a la qual es

dirigeix la vacunació a través del Sis-

tema d’Informació Vacunal (SIV).

12.2. Difondre els resultats de cobertu-

ra vacunal entre el personal sanitari

implicat en el programa i entre la po-

blació general.

12.3. Desenvolupar i difondre tant a pro-

fessionals sanitaris com a la pobla-

ció l’evidència científica sobre la

seguretat de les vacunes contra el

papil·lomavirus.

(*) Accions dutes a terme:Recaptació de xiquetes a través del Sistema d’Informació Vacunal per a les cohorts de xiquetes nascudes en 2003 i en 2004 tant per a aquelles de les quals no ens consta que s’hagen posat la 1a dosi com de les que no s’han posat la 2a dosi atesa la pèrdua de cobertures entre la 1a i la 2a dosi. (Hi ha un decalatge ja que part d’aquesta vacunació es du a terme en col·legis i es fa entre dos anys naturals).

Cal millorar primer les cobertures en xiquetes adolescents que s’han vist afectades pels

dubtes de la població sobre la seguretat de la vacuna mitjançant l’ús de les noves tecnolo-

gies implementades i disponibles en el Sistema d’Informació Vacunal (SIV) de la Conselleria

de Sanitat Universal i Salut Pública i disminuir les desigualtats en les cobertures que hi ha

entre els diferents departaments de salut.

En la taula següent trobem dades de cobertura avaluats en el Pla oncològic 2011-2014:

Finalment, en general, s’ha de fomentar la vacunació com un hàbit saludable en les perso-

nes amb càncer i els qui conviuen amb aquestes amb la finalitat de previndre l’aparició de

malalties immunoprevenibles, donada la seua situació d’immunosupressió per a millorar la

seua qualitat de vida.


12. Millorar les cobertures vacunals de

2a dosi en la vacunació contra el virus

del papil·loma humà, de manera que

al final del període de vigència del Pla

s’assolisquen de manera mantinguda

cobertures per damunt del 75 % en xi-

quetes adolescents.

2000Xiquetes nascudes (*) 2001 2002 2003

Cobertura 1a dosi VPH

Cobertura 2a dosi VPH

82,67%

78,41%

82,05%

73,60%

83,32%

76,40%

77,93%

62,23%

96

14.1. Incorporar la vacunació contra el

virus del papil·loma humà en grups

de més risc (dones sotmeses a trac-

tament escissional de cèrvix, pa-

cients VIH positius dels dos sexes i

homes que tenen sexe amb homes

(HSH)).

14.2. Incorporar les accions i els consells

de vacunació en les persones amb

càncer i hemopaties malignes i en

els convivents pròxims.

14.3. Elaborar i publicar els protocols de

vacunació en persones amb condici-

ons de risc.

14.4. Potenciar la formació del personal

sanitari mitjançant la realització de

cursos en línia a través de l’EVES

sobre la vacunació en persones de

grups de risc.

13.1. Potenciar els sistemes de captació

activa de la població diana a la qual

es dirigeix la vacunació a través del

Sistema d’Informació Vacunal (SIV).

13.2. Difondre els resultats de cobertu-

ra vacunal entre el personal sanita-

ri implicat en el programa i entre la

població.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

13. Mantindre les cobertures vacunals de

3a dosi en la vacunació contra el virus

de l’hepatitis B en menors d’un any per

damunt del 95 %.

14. Fomentar la vacunació en grups de

risc (contra el virus del papil·loma

humà en dones amb tractament es-

cissional de cèrvix, contra el virus del

papil·loma humà en pacients VIH po-

sitius dels dos sexes, en homes que

tenen sexe amb homes (HSH)) i en

persones amb càncer i hemopaties

malignes així com en convivents.

97


5.1.5. Promoció de la lactància materna

L’inici precoç de la lactància materna comporta a curt termini molts beneficis, no només

per a la criatura, sinó també per a la mare. La lactància materna precoç estimula l’allibera-

ment d’oxitocina, la qual cosa afavoreix la contractilitat uterina i una reducció del sagnat,

incideix en la pujada més primerenca de la llet i facilita una agafada correcta, cosa que

contribueix a un èxit superior de la lactància materna en els primers dies i a una durada més

prolongada, a més d’una reducció més efectiva de pes en la dona a mitjà termini.

La lactància materna per períodes de temps superiors a sis mesos proporciona nombrosos

beneficis per a la salut de les criatures que lacten; als qui no s’alleta pateixen amb més

freqüència dermatitis atòpica, al·lèrgia, asma, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intes-

tinal, obesitat, diabetis ‘mellitus’ , esclerosi múltiple i càncer. La lactància materna també

pot protegir la mare de malalties greus, com és el càncer de mama, i convertir-se així en

una aliada potencial en la lluita contra els tumors de mama.

Els mecanismes pels quals la lactància prevé del càncer de mama són el retard en el resta-

bliment de la funció ovàrica, d’una banda, i la disminució en els nivells sèrics d’estrògens,

d’una altra. Les mares que no alleten també augmenten el risc de patir càncer d’ovari i càn-

cer d’úter, tot això segons recomanacions sobre la lactància materna del Comité de Lac-

tància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (2014).

La promoció de la lactància materna durant l’embaràs, el puerperi i el període de lactància,

constitueix un dret de les dones segons la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de la Generali-

tat, de salut de la Comunitat Valenciana, ratificat en la modificació de 2018 (LLEI 8/2018, de

20 d’abril, de la Generalitat).

Donar suport a iniciatives que faciliten la lactància materna en llocs públics i centres de

treball resulta fonamental. En aquesta línia, el IV Pla de salut de la Comunitat Valenciana

(2016-2020), entre les seues accions inclou reforçar la protecció de la salut i la promoció

del benestar de les dones durant l’embaràs i la lactància en els diferents entorns de la vida.

Com a objectiu vinculat a la salut infantil, es fa referència a una atenció neonatal continua-

da entre la maternitat i l’atenció primària, així com al reforç en l’inici i el manteniment de la

lactància materna.

La promoció de l’inici i el manteniment de la lactància materna des dels serveis sanitaris,

d’acord amb la Iniciativa per a la humanització de l’assistència al naixement i la lactàn-

cia (IHAN), també és una acció proposada en l’Estratègia de salut sexual i reproductiva

(2017-2021).

98

L’any 2015, segons consta en la història obstètrica de les gestants, un 82,5 % van iniciar la

lactància materna precoçment. A partir de l’Enquesta de salut de la Comunitat Valenciana

2016 podem obtindre dades referents al percentatge de població infantil que continua

lactància materna exclusiva a les 4 setmanes de vida, xifra que se situa al voltant del 66 %,

als 3 mesos aquest percentatge se situa en el 54 % i als 6 mesos descendeix fins a poc més

del 38 %.

Com a repte fonamental per als pròxims anys, a més d’implicar tots els sectors (laboral,

sanitari, etc.), cal que hi haja una conscienciació social generalitzada en el suport a la lac-

tància materna. Seria necessari millorar i augmentar els registres pel que fa a tipus de lac-

tància rebuda, aprofitant les revisions de Salut Infantil en Atenció Primària, i conjuminar

esforços perquè els pares i mares tinguen suports i facilitats per a iniciar la lactància ma-

terna, així com que aquesta es prolongue més enllà dels 2 mesos i el màxim temps possible

perquè la dona i la seua descendència s’aprofiten dels grans beneficis que suposa.

El càncer de mama és el més freqüent entre les dones joves dels països occidentals. Les

seues greus conseqüències per a la salut han portat a analitzar acuradament les seues

causes i possibles mesures preventives en els últims anys. La lactància és un dels pocs

factors modificables per al risc de càncer mamari, això seria un motiu més per a incentivar

la lactància materna a la Comunitat Valenciana.

15.1. Proporcionar atenció neonatal con-

tinuada entre la maternitat i l’atenció

primària dirigida a donar suport a la

lactància materna.

15.2. Promoure el contacte precoç ma-

re-nounat i l’inici de la lactància

materna en les dues primeres hores

després del naixement.

15.3. Proporcionar atenció i assessora-

ment en lactància materna a les do-

nes que opten per alletar.

15.4. Oferir suport de les accions dirigi-

des a reforçar l’inici i el manteniment

de la lactància materna.


15. Fomentar l’alimentació exclusiva al

pit durant els primers 6 mesos des del

naixement.

99


16.1. Millorar els sistemes de registre in-

formàtic per a poder introduir la in-

formació sobre tipus de lactància

oferida per la mare en la història de

la criatura, en les revisions sistemà-

tiques establides en el Programa del

xiquet sa.

16.2. Fomentar actituds positives de la

societat cap a l’alletament.

16.3. Fer un mapa d’actius de grups de

suport més pròxims o tallers de lac-

tància del centre de salut.

16.4. Donar suport a les iniciatives que

faciliten la pràctica de la lactància

materna en llocs públics i centres de

treball.

16.5. Difondre l’evidència i reconéixer el

valor d’alletar com una intervenció

per a promoure la salut de manera

igual en les criatures i en les dones

(prevenció de càncer d’ovari i mama).


16. Fomentar l’alletament, juntament

amb altres aliments que complemen-

ten l’alimentació, des dels 6 mesos

fins als 2 anys o més, mentre mare i

fill/a ho vulguen.

100

5.2. Prevenció secundàriaEl cribratge, com a activitat de prevenció secundària, és un mètode eficaç per a controlar

el càncer. Sempre que siga possible, cal donar la màxima prioritat a la prevenció primària

d’aquesta malaltia.

Si s’emprén el cribratge, ha de ser únicament en el marc de programes organitzats amb

garantia de qualitat a totes les escales, i que facilite la informació adequada sobre els be-

neficis i els riscos.

Els beneficis que un programa de cribratge té per a la població i per a la salut pública només

es poden materialitzar amb una participació elevada i un diagnòstic i un tractament ade-

quats. No es pot recomanar el cribratge a petició de l’interessat com a base d’una pràctica

de salut pública, perquè amb aquest no s’obtindran els màxims beneficis i poden sorgir els

efectes secundaris adversos esmentats anteriorment.

Cal posar l’accent en la necessitat d’avaluar adequadament els resultats sanitaris i els cos-

tos de tots els procediments de cribratge mitjançant assajos clínics comparatius aleato-

ris, incloses les noves proves de cribratge abans d’incorporar-los a l’assistència sanitària

ordinària. També és essencial que un organisme independent s’encarregue d’avaluar els

resultats dels assajos clínics del cribratge.

Seguint les recomanacions del Consell d’Europa sobre cribratge poblacional per al càncer ,

el cribratge organitzat del càncer s’ha d’oferir a persones sanes si s’ha demostrat que dis-

minueix la mortalitat específica de la malaltia o la incidència de la malaltia en estat avançat,

si se’n coneixen bé els beneficis i els riscos, i si la relació cost-eficàcia resulta acceptable.

En l’actualitat reuneixen aquestes condicions les proves de cribratge següents i que es de-

senvolupen en els programes de prevenció següents a la Comunitat Valenciana:

• Programa de prevenció de càncer de mama: dones entre 45 i 69 anys, mamografia

bilateral en doble projecció cada dos anys.

• Detecció precoç del càncer de cèrvix: dones a partir dels 20 anys fins als 65 amb

els criteris de priorització següents:

La prova utilitzada és la citologia cervicovaginal o test de Papanicolaou.

ASC-H i AGC: dones amb història de cribratge inadequat, dones de més

de 35 anys i sense seguiment de les recomanacions de cribratge, més de

5 anys última citologia.

101


17.1. Avaluar el balanç entre beneficis i

efectes adversos de manera sis-

temàtica. Assegurar la integració

entre els sistemes d’informació que

contenen informació rellevant per a

aquesta avaluació.

17.2. Desenvolupar estratègies que per-

meten avançar en l’equitat en l’ac-

cés als programes de cribratge po-

blacional.

(Aquest programa està pendent de revisió i transformació en programa po-

blacional.)

• Programa de prevenció de càncer de colorectal: homes i dones entre 50 i 69 anys,

test de sang oculta en femta (immunològic quantitatiu amb una sola mostra) cada

dos anys.

Durant el període del Pla oncològic, es va estendre el Programa de prevenció de càncer

colorectal a tota la Comunitat Valenciana. Es va millorar l’accés als programes de cribratge

i diagnòstic precoç de càncer amb la reducció de les desigualtats per gènere, edat, clas-

se social, país d’origen: es va fer una convocatòria de bones pràctiques en el cribratge de

càncer i es van difondre els resultats, es va elaborar un procediment per a la intervenció

dels programes de cribratge de càncer en població reclusa i es van incorporar variables

socioeconòmiques (gènere, país d’origen, estudis, ocupació…) en l’extracció d’indicadors

dels programes de cribratge.

També es va promoure la participació informada de la població en els programes de cri-

bratge de càncer incorporant aquest enfocament en tots els materials dels programes de

cribratge.

En col·laboració amb la xarxa de cribratge de càncer a Espanya s’han dut a terme estudis i

informes per a valorar la incorporació dels nous avanços en el diagnòstic precoç del càncer

segons l’evidència científica.

Per això, el repte que es proposa l’estratègia de càncer pel que fa a la prevenció secundària

es reflecteix en els objectius i les accions següents:


17. Reforçar i impulsar amb criteris de

qualitat els programes poblacionals

de cribratge de càncer de mama i de

càncer colorectal en tots els depar-

taments de salut i planificar i iniciar

l’ampliació de l’edat del cribratge de

càncer fins als 74 anys.

102

18.1. Establir la transició del cribratge

oportunista de càncer de cèrvix a

cribratge poblacional en tots els de-

partaments de salut. Fer una pro-

posta pilot en dos departaments de

salut.

21.1. Difondre a tota la població i professio-

nals sanitaris el programa de Con-

sell Genètic en Càncer i incorporar

noves síndromes segons l’evidència

científica.

20.1. Difondre les recomanacions per a

població sobre la participació in-

formada en cribratge de càncer de

mama, colorectal i cèrvix.

20.2. Difondre recomanacions de “no feu”

per a altres cribratges de càncer.

20.3. Revisar sistemàticament l’apli-

cació dels principis ètics en la im-

plementació de les accions de cri-

bratge.

19.1. Identificar els beneficis i els efectes

adversos per grups d’edat i sexe.

19.2. Incorporar les innovacions relacio-

nades amb estratègies dirigides a la

participació informada.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

ACCIONS

ACCIONS

18. Elaborar un programa poblacional de

cribratge de càncer de cèrvix i analit-

zar la viabilitat de la seua implantació

en tots els departaments de salut.

19. Estimar el balanç entre beneficis i ris-

cos i incorporar la participació infor-

mada en possibles noves activitats de

cribratge.

21. Incorporació de la seqüenciació mas-

siva en el Programa de Consell Genè-

tic en Càncer.

20. Elaborar i implementar una recoma-

nació de “no feu” sobre estratègies,

consells i intervencions inadequades

en cribratge de càncer basat en l’evi-

dència científica i l’eficiència, l’eficà-

cia i l’efectivitat d’aquestes.

103


5.3. Assistència sanitària: població adulta, infància i adolescència i cures al final de la vidaLa resolució dels processos oncològics és una de les prioritats del sistema sanitari públic.

En aquest període entre els mecanismes per a agilitzar la confirmació diagnòstica i l’inici

del tractament s’ha establit el circuit ràpid de sospita fundada de càncer. La llista de com-

provació (check list) d’aquest circuit es va incorporar en SIA-Abucasis el setembre de 2017.

Els criteris d’indicació d’endoscòpies es van difondre el novembre de 2017.

Per a garantir la continuïtat de l’atenció, des de la prevenció primària fins a les cures en

pacients en fase terminal, d’acord amb les opinions i els desitjos de la persona malalta i que

done lloc a informes en fases clau del procés, es requereix aplicar un pla d’atenció integral

per part d’un equip multidisciplinari. El comité de tumors estableix quin professional serà

referent durant cada fase del tractament actiu. En Orion-Clinic i MIZAR, es poden generar

informes d’alta d’hospitalització, urgències, hospital de dia i seguiment en consultes ex-

ternes. En l’HSE (història de salut electrònica, integrada amb la de l’SNS) de cada pacient

es recullen els informes generats des d’Orion-Clinic i MIZAR. En SIA estan disponibles els

informes generats des d’Orion-Clinic.

L’Ordre 02/2015, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es creen les comissions de garantia

de qualitat de teixits i tumors i subcomissions de tumors de la Comunitat Valenciana, ha

donat suport normatiu al que estableix en aquest sentit l’estratègia en càncer del Sistema

Nacional de Salut: els centres hospitalaris que oferisquen tractament oncològic posaran

en marxa equips multidisciplinaris i integrats, com els comités de tumors que plantegen la

decisió terapèutica prèvia al tractament i establisquen un pla terapèutic global, en el qual

participe el personal sanitari implicat en el procés diagnòstic i terapèutic del càncer.

Per a ubicar les persones en el millor lloc terapèutic segons el moment evolutiu de la seua

malaltia, cal adequar i integrar els recursos de la xarxa per a l’assistència oncològica, amb

la distribució òptima dels recursos. Per a fer-ho, s’han designat les unitats de referència

d’oncologia pediàtrica i d’adults en 2016-2017.

La línia pediàtrica de l’hospital a domicili està disponible en dues de les tres unitats de re-

ferència en oncologia pediàtrica (Hospital Universitari Politècnic La Fe i Hospital General

Universitari d’Alacant. S’ha iniciat en 2018 la tramitació per a completar la dotació de re-

cursos que permeta posar-la en marxa a l’Hospital Clínic Universitari de València. El Pla

integral de cures pal·liatives (CP) de la CV 2010-2013 i l’Estratègia en cures pal·liatives de

104

l’SNS 2010-2014 van establir accions dirigides a les persones amb càncer i malalties crò-

niques evolutives, de qualsevol edat, que es troben en situació avançada i/o terminal. La

Comunitat Valenciana disposa de dues unitats de referència del Sistema Nacional de Salut

(CSUR) relacionades amb Oncologia Pediàtrica a l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe:

Neuroblastoma (maig de 2018) i Sarcomes de la Infància (abril de 2016).

Quasi tots els departaments a la CV han establit un programa de CP i disposen d’equip de

suport per a cures pal·liatives avançades, referents de CP en EAP i programes de formació

en cures pal·liatives i comunicació.

El registre de voluntats anticipades pretén fomentar la participació activa del pacient al

final de la vida i la seua família i/o els seus cuidadors, de manera que es convertisquen en

els protagonistes del procés assistencial i garantir que reben un tracte digne.

Cal reforçar les accions formatives al personal sanitari implicat en l’assistència oncolò-

gica per a millorar el suport psicològic i la comunicació amb pacients de càncer i els seus

familiars.

105


22.1. Constituir les xarxes assistencials

integrades per a l’atenció a persones

amb càncer en l’edat adulta a la CV.

22.2. Designar unitats de referència au-

tonòmica per a tumors sòlids.

22.3. Establir criteris de qualitat i proto-

cols de coordinació per a les cirurgi-

es poc freqüents d’alta complexitat

(esòfagica, de pàncrees, tumors

germinals, oncohematològics…).

22.4. Establir protocols de coordinació

que asseguren la transició de les

persones a seguiment compartit i a

cures pal·liatives.

22.5. Potenciar el paper de la inferme-

ria en la cura de les persones amb

càncer.

23.1. Designar al CSUR de sarcomes com

a unitat de referència autonòmica.

23.2. Establir criteris de qualitat i pro-

tocols de coordinació que assegu-

ren l’atenció adequada a tumors es-

tranys.


integrades per a l’atenció a tumors

estranys a la CV.

5.3.1. Model assistencial

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

22. Establir xarxes assistencials integra-

des per a l’atenció a tumors en l’edat

adulta, que cobrisquen tot el circuit

assistencial de les persones (atenció

primària, atenció especialitzada, cu-

res pal·liatives, unitats de referència

autonòmiques, CSUR i xarxa de refe-

rència europea).

23. Establir un model d’atenció a tumors

estranys que garantisca la qualitat en

l’atenció en centres que concentren

un nombre mínim de casos sobre la

base de criteris de qualitat basats en

l’evidència i tenint en compte l’experi-

ència europea.

106



Salut Pública en matèria de nutrició

i dietètica.

26.2. Potenciar el paper d’infermeria en

tasques educadores en matèria de

nutrició i dietètica.

24.1. Recollir adequadament en els sis-

temes d’informació el pla terapèutic

del pacient establit en el comité de

tumors.

24.2. Promoure la continuïtat assisten-

cial de les persones amb càncer mit-

jançant estratègies d’enllaç que afa-

vorisquen la coordinació durant el

procés de confirmació diagnòstica

i tractament actiu, en particular en

pacients amb necessitats socials.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

ACCIONS

24. Atendre les persones diagnosticades

de càncer (població infantil, adoles-

cent i adulta) en el marc d’equips de

treball integrats, en una subcomissió

de tumors / comissió de garantia de

qualitat de teixits i tumors amb repre-

sentació dels diferents especialistes

implicats en el seu abordatge segons

l’Ordre 02/2015.

25. Promoure la continuïtat assisten-

cial de les persones amb càncer i alta

complexitat clínica o comunitària mit-

jançant estratègies de gestió de ca-

sos basada en atenció primària.

26. Promoure la capacitat del personal

sanitari d’atenció primària i hospi-

talària per a identificar i tractar els

problemes nutricionals que poden

acompanyar la malaltia oncològica

durant el tractament actiu en població

infantil, adolescent i adulta.

25.1. Incrementar la cobertura de la ges-

tió de casos de pacients crònics

complexos i pal·liatius en els depar-

taments.

107



27. Implementar en tots els dispositius

en què s’atenguen persones amb

càncer l’abordatge psicosocial i la

detecció precoç de malestar emo-

cional (distrés) per a facilitar l’accés

de les persones malaltes de càncer

i els seus familiars a intervencions

individuals o en grup, informati-

ves i psicoeducatives en l’àmbit de

l’atenció primària o terapèutiques

segons les seues necessitats, so-

bre la base de l’evidència científica

disponible sobre la seua efectivitat,

en diferents moments de la malaltia

(diagnòstic, rehabilitació, recaiguda,

cures pal·liatives).


amb les USM que asseguren l’accés

a les intervencions en funció de les

necessitats.


28. Promoure el suport emocional de

tot el personal sanitari que atén les

persones amb càncer en població in-

fantil, adolescent i adulta, en atenció

primària i hospitalària, i potenciar les

habilitats de comunicació.



Salut Pública en educació emocio-

nal, comunicació i empatia.

108

30.1.- Determinar l’efectivitat de l’arse-

nal terapèutic disponible per al trac-

tament del càncer en funció dels

resultats en salut observats en la

pràctica clínica.

30.2.- Proporcionar informació sobre

l’efectivitat i la seguretat dels medi-

caments, així com el cost d’aquests

en el tractament del càncer per a

l’elecció del més rendible d’acord

amb els resultats en salut.

30.3.- Determinar la toxicitat de l’arsenal

terapèutic disponible per al tracta-

ment del càncer en funció del que

s’ha observat en la pràctica clínica.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

29. Promoure la col·laboració i coordi-

nació, en atenció primària i hospi-

talària, amb organitzacions sense

ànim de lucre amb experiència que

ofereixen serveis d’informació, su-

port psicosocial, grups d’ajuda mú-

tua i acompanyament (essencial-

ment a través del voluntariat) a les

persones amb càncer i a les seues

famílies, en la població infantil, ado-

lescent i adulta.

30.- Promoure accions per a determi-

nar els resultats en salut dels trac-

taments per al càncer en població

infantil, adolescent i adulta.

29.1. Protocol·litzar el suport psicosocial

prestat per les ONG.

109


5.3.2. Assistència sanitària: Diagnòstic

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

31. Fer partícips les persones, sempre

que no manifesten expressament

el contrari, del procés de presa de

decisions relacionades amb la seua

patologia, incloent-hi, com a procés

assistencial, el procés de consenti-

ment informat.

32. Millorar i avaluar adequadament els

temps de confirmació diagnòstica da-

vant d’una sospita fundada de càncer.

- Temps de confirmació diagnòstica

en el programa de cribratge de

càncer de mama: 8 setmanes.


en el programa de cribratge de

càncer colorectal: 45 dies (p75).


des de sospita fundada de me-

lanoma: 28 dies.

- Temps des que es remet a les per-

sones en el circuit ràpid en aten-

ció primària fins a la primera visi-

ta per especialista: 7 dies.

31.1. Formació per a registrar el procés

de presa de decisions i el consenti-

ment informat en la història clínica.

31.2. Potenciar escoles de pacients.

32.1. Millorar els circuits ràpids de di-

agnòstic davant d’una sospita de

càncer (adenopaties, tumors diges-

tius, tumors ginecològics, patologia

mamària, aparell respiratori, tumors

urològics, alteracions parts blanes

i/o òssies, tumors ORL, alteracions

cutànies, en adolescents, altres).

32.2. Adequació d’indicacions d’endos-

còpies digestives i recursos rela-

cionats.

110

33.1. Implementar un sistema de do-

ble lectura de prova de diagnòstic

d’anatomia patològica en tumors

estranys, per persona experta d’una

unitat de referència designada.

33.2. Elaborar un pla estratègic en medi-

cina personalitzada i de precisió en

càncer.

33.3. Crear un grup d’experts per a va-

lorar, definir, actualitzar, coordinar i

protocol·litzar la cartera de serveis

de les proves moleculars diagnòs-

tiques, pronòstiques i de predicció

de resposta a tractaments antineo-

plàstics.

5.3.3. Assistència sanitària: Tractament


33. Establir una xarxa d’unitats de re-

ferència que garantisca la qualitat

en la realització i la interpretació

dels estudis d’anatomia patològica,

hematooncològics i les proves de

diagnòstic molecular del càncer en

població infantil, adolescent i adulta.


34. Avaluar adequadament que el temps

transcorregut des de l’establiment

del pla terapèutic fins a l’inici efectiu

del tractament s’ajuste a les recoma-

nacions següents:

- Tractament quirúrgic: 15 dies.

- Tractaments sistèmics: 7 dies.

- Radioteràpia: 28 dies (incloent-hi el

procés de planificació).

34.1. Identificar adequadament en els

sistemes d’informació el procés

assistencial oncològic en totes les

seues fases.

111


37.1. Garantir l’accessibilitat equitativa

dins del termini i en la forma esca-

ient dels medicaments basats en

la millor alternativa disponible per

cada pacient, que s’atén a criteris

d’efectivitat, seguretat i eficiència.

37.2. Potenciar la inclusió en assajos clí-

nics fase I-II com a forma d’accés a

nous fàrmacs i fàrmacs diana per a

la població pediàtrica.

36.1.- Estratègia de genètica de la CV.

36.2.- Millorar la medicina personalitza-

da i de precisió en càncer amb terà-

pies avançades en càncer (teràpia

cel·lular, teràpia gènica, nanoterà-

pia, proves moleculars en càncer).

36.3.- Establir criteris d’indicació per a

derivació a teràpia de protons en po-

blació infantil, adolescent i adulta.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

ACCIONS

35. Planificar la inversió en instal·laci-

ons de radioteràpia, als hospitals de

diferent nivell, a fi d’evitar retards in-

necessaris en la substitució i l’actu-

alització de la tecnologia. Mantindre

equips de radioteràpia actualitzats.

36.- Establir criteris d’indicació per a

derivació a proves i tractaments no

disponibles en l’SNS (proves genèti-

ques, teràpia de protons…).

37. Garantir l’accessibilitat equitativa

dins del termini i en la forma escaient

dels nous medicaments, categorit-

zats dins dels recursos disponibles,

segurs i rendibles per al tractament

del càncer.

35.1. Instal·lacions previstes en 2018,

2019 i 2020 (concurs en fase d’adju-

dicació).

35.2. Designar unitats de referència

d’oncologia radioteràpica.

112

5.3.4. Assistència sanitària: després del tractament


38. Establir i lliurar per escrit a les per-

sones amb càncer, un pla individua-

litzat de seguiment, amb informació

sobre el tipus i l’estadi clínic del tu-

mor, la intenció terapèutica (curativa

o pal·liativa), els tractaments rebuts

i les toxicitats que hagen pogut sor-

gir durant el tractament. Ha d’estar

basat en una valoració dels seus ris-

cos i necessitats, incloure rehabi-

litació física i psicosocial, i preven-

ció i vigilància de complicacions i

recurrències i, en el cas de pacients

en seguiment compartit amb aten-

ció primària, garantir l’accés ràpid

a l’atenció especialitzada davant de

signes o símptomes d’alarma.

Inclou:

- Seguiment després del tractament

actiu.

- Seguiment a llarg termini de pa-

cients amb història de càncer

(llargs supervivents) en població

infantil, adolescent i adulta, en

estreta col·laboració entre el co-

mité de tumors i l’equip d’atenció

primària.

38.1. Definir el procés assistencial del se-

guiment a llarg termini de pacients

amb història de càncer, per als càn-

cers més freqüents.

38.2. Difondre informació adequada i ac-

tualitzada sobre els efectes a mitjà i

llarg termini dels tractaments.

38.3. Emfatitzar l’autocura, particular-

ment en recomanacions sobre l’estil

de vida i sobre els riscos dels efectes

a llarg termini: deixar de fumar; con-

trol de pes i dieta saludable, inclòs

el consum limitat d’alcohol; activitat

física; evitar l’exposició excessiva a

la radiació ultraviolada; i maneig de

l’estrés.

38.4. En els informes d’alta, incloure-hi

la informació sanitària suficient per

a facilitar la valoració per part dels

serveis de prevenció de riscos labo-

rals de la necessitat d’adaptació de

llocs i condicions de treball.

38.5. Afavorir decisions compartides.

113


39.1. Establir juntament amb el pacient/

familiar un pla individualitzat de ca-

ràcter social en el qual es prevegen

els drets que li corresponen, els re-

cursos als quals pot accedir, reco-

neixements (discapacitat, incapaci-

tat permanent, dependència, etc.),

pensions, etc.

39.2. Promoure l’organització de xarxes

de suport social formal (Serveis So-

cials, Llei de dependència, etc.) i no

formal (familiars, voluntariat, amics,

etc.) per persones malaltes i famili-

ars, que reforcen la informació res-

pecte a la malaltia i la seua evolució,

i que faciliten eines per a la tornada

a la vida quotidiana (reajustament

de rols i funcions, cures i autocures,

temps lliure, etc.) i assessorament

sobre la reinserció laboral, forma-

ció i desocupació, després de l’alta

clínica.


39. Coordinar l’atenció sociosanitària

(actuació simultània i sinèrgica de

serveis sanitaris i socials) de les per-

sones malaltes de càncer i els seus

familiars, segons les seues necessi-

tats.

114

41.1. Planificació del seguiment conjunt

pels equips multidisciplinaris i fa-

miliars, de manera que es promoga

l’atenció compartida amb pediatria

d’atenció primària.



persones amb càncer a seguiment

compartit i a cures pal·liatives.

41.3. Constituir la unitat d’hospital a do-

micili pediàtrica a l’H. Clínic U. de Va-

lència.

41.4. Incloure valoració de les seqüeles

físiques i neurocognitives i la rehabi-

litació si escau.

41.5. Potenciar l’ús de guies clíniques

existents per a tumors del sistema

central.



persones a cures pal·liatives.

40.2. Formació en cures pal·liatives per

al personal sanitari que atén paci-

ents oncològics.

40.3. Adequar recursos d’HACLE.

40.4. Identificar necessitats de cures

pal·liatives en pacients crònics com-

plexos (NECPAL).

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

40. Proporcionar cures pal·liatives a les

persones amb càncer progressiu ir-

reversible que ho requerisquen, en

funció de la seua complexitat: cures

pal·liatives bàsiques, per tots els dis-

positius sanitaris (fonamentalment

oncològics i d’atenció primària), i

avançats, per l’equip de suport del

departament i/o HACLE.

41. Garantir que l’atenció al càncer infan-

til es duga a terme en unitats multidis-

ciplinàries d’oncologia pediàtrica que

afavorisquen l’atenció psicosocial i

educativa, incloent-hi la rehabilitació

i el tractament de seqüeles si escau.

La planificació del seguiment es farà

de manera conjunta pels equips mul-

tidisciplinaris i familiars, de manera

que es promoga l’atenció compartida

amb pediatria d’atenció primària.

5.3.5. Assistència sanitària: Cures pal·liatives

5.3.6. Atenció sanitària a la infància i l’adolescència

115



integrades per a l’atenció a tumors

en la infància i l’adolescència a la CV.


que asseguren l’atenció adequada a

tumors estranys i les cirurgies poc

freqüents d’alta complexitat. Les ci-

rurgies i els tractaments d’alta espe-

cialització estaran centralitzats.


42. Establir xarxes assistencials integra-

des per a l’atenció a tumors en població

infantil i adolescent que cobrisquen

tot el circuit assistencial de les per-

sones (atenció primària, atenció es-

pecialitzada, cures pal·liatives, unitats

multidisciplinàries d’oncologia pedià-

trica, CSUR i xarxa de referència eu-

ropea) que permeta la concentració

de l’experiència (recomanacions de

la SIOP Europe) i fomente l’equitat en

l’accés a una atenció de qualitat de ma-

nera que cada pacient es desplace a un

hospital més allunyat del seu domicili

quan siga mèdicament necessari.

L’organització d’aquestes xarxes inclou-

rà criteris i protocols de derivació i

atenció compartida amb els disposi-

tius d’atenció domiciliària, els serveis

de pediatria d’hospitals generals i/o el

personal sanitari d’atenció primària.

43.1. Instrucció per a l’atenció d’adoles-

cents amb problemes oncològics.


43. Atendre les persones adolescents

amb càncer en entorns adequats

relacionats amb l’àrea de pediatria

i d’oncologia, i amb flexibilitat per a

adaptar el límit d’edat a cada situació.

Promoure la continuïtat de l’equip

multidisciplinari de les unitats pedià-

triques que incloga especialistes res-

ponsables de l’atenció a les persones

adultes, per a garantir la qualitat de

l’atenció a adolescents i facilitar la

transició a les unitats d’adults.

116

5.4. Sistema d’informació sobre càncerEl Sistema d’Informació sobre Càncer (SIC) ha sigut des de l’inici, en 2005, l’instrument

bàsic per a garantir la vigilància epidemiològica continuada del càncer a la Comunitat

Valenciana. Els objectius proposats en l’últim Pla oncològic de la Comunitat Valenciana,

2011-2014, van determinar la trajectòria que calia seguir. S’han aconseguit pràcticament

tots els objectius. Així, el sistema s’ha consolidat proporcionant informació periòdica a di-

ferents escales i tipus d’usuaris i usuàries, des de la comunicació divulgativa a la ciutadania

en el web de la DGSP i concretament en “Notes breus” <http://www.sp.san.gva.es/epide-

miologia> amb l’informe del càncer en xifres de la Comunitat, informes dels dies mundials

contra el càncer, informes d’incidència i mortalitat pels principals grups tumorals; la infor-

mació més específica a professionals de la salut i de la investigació s’ha proporcionat des

de la mateixa plataforma Vent-Neos, en la qual s’ha elaborat una pestanya per a la difusió

d’informes per hospitals i informes per departaments.

A les fonts de dades bàsiques, altes clíniques i anatomia patològica s’han incorporat dades

provinents del programa de detecció precoç del càncer de mama. El 100 % dels hospitals

públics i els hospitals de concessió administrativa proporcionen dades periòdicament so-

bre les persones amb tumors de manera semiautomatitzada. Pel que fa als hospitals pri-

vats, s’ha avançat, però en aquests moments la cobertura arriba al 80 %. S’ha aconseguit

incorporar les dades codificades d’anatomia patològica del 95 % dels hospitals públics i del

100 % dels hospitals de concessió administrativa, i s’han posat a punt 21 protocols d’anato-

mia patològica. Dels hospitals privats, per la seua forma de funcionament en l’actualitat, no

és possible recuperar la informació d’anatomia patològica.

En els anys 2012 i 2014 es van dur a terme dos cursos de l’aplicació informàtica, Neos, utilit-

zada per a la gestió diària del Sistema d’Informació sobre Càncer, amb la finalitat d’acostar

les utilitats al personal tècnic de Salut Pública i al personal sanitari d’hospitals.

Pel que fa al monitoratge dels factors de risc que influeixen en l’aparició de càncer, la vigi-

lància dels quals és competència de diferents administracions, cal millorar l’acció conjunta

i posar a disposició la informació en aquesta matèria a totes les persones implicades.

117


45.1. Integrar a l’aplicació informàtica

Vent-Neos els casos de càncer resul-

tants dels programes de diagnòstic

precoç de càncer.

45.2. Integrar en la plataforma Vent-Neos

el sistema d’informació en salut labo-

ral: Sisvel.

45.3. Explorar la integració en la platafor-

ma Vent-Neos d’altres sistemes d’in-

formació corporatius clínics.

44.1. Mantindre actualitzats els proce-

diments de recuperació de dades

des de les fonts bàsiques de manera

adequada i en el temps més oportú.

44.2. Dissenyar de noves estratègies

per a la recuperació de les dades

del CMBD i Anatomia Patològica dels

hospitals públics, de concessió ad-

ministrativa, i concertats i privats.

5.4.1. Vigilància epidemiològica continuada, exhaustiva i vàlida

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

44. Mantindre i millorar les fonts bàsi-

ques de dades dels sistemes d’infor-

mació clínics consolidats.

45. Millorar l’aplicació informàtica Vent-

Neos amb l’exploració i la inclusió de

noves fonts d’informació.

118

46.1. Mantindre i millorar els diferents

informes: càncer en xifres de la Co-

munitat Valenciana; informes de

combinats d’incidència i mortalitat

per grups tumorals.

46.2. Mantindre els informes d’hospital i

dels dies mundials contra el càncer

per mitjà de l’aplicació Vent-Neos a

les persones responsables de la ges-

tió sanitària i professionals sanitaris.

48.1. Elaborar un protocol per a oferir la

plataforma Vent-Neos per a la im-

plementació de projectes d’investi-

gació.

48.2. Promoure iniciatives i/o projectes

pilot de creació de registres hospi-

talaris de càncer i de departaments

de salut i donar-hi suport, especial-

ment a les províncies de València i

Alacant.

47.1.- Recopilar la informació disponible

per part de les diferents adminis-

tracions en aquesta matèria i difon-

dre-les a la ciutadania.

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

ACCIONS

46. Facilitar la informació periòdica a

diferents escales i tipus d’usuaris i

usuàries: ciutadania, associacions de

pacients, persones responsables de

la gestió sanitària, professionals de

salut dels departaments, amb infor-

mació rellevant de càncer.

48. Col·laborar amb les fundacions sani-

tàries corporatives en projectes d’in-

vestigació en relació amb el càncer.

47.- Millorar la difusió de la informació

disponible sobre les causes del càn-

cer i la seua evolució temporal.

5.4.2. Difusió de la informació

5.4.3. Investigació i col·laboració amb estudis específics

119


49.1. Contribuir amb les dades dels re-

gistres poblacionals a l’elaboració

d’indicadors de càncer a Europa:

ECIS (European Cancer Information

System).

49.2. Contribuir en l’estudi del càncer en

la infància i l’adolescència amb es-

pecial atenció al seguiment a llarg

termini i a l’aparició dels segons

tumors.

49.3. Emprendre projectes amb la fina-

litat d’abordar l’anàlisi territorial del

càncer en l’àmbit comarcal, de ba-

rris i de districtes de grans ciutats.


49. Col·laborar i impulsar projectes d’in-

vestigació a escala europea, a l’Estat

espanyol i a la Comunitat Valenciana.

5.5. InvestigacióLa investigació en càncer ha portat al desenvolupament de diferents eines que han acon-

seguit un augment de la supervivència de pacients difícil d’imaginar fa uns quants anys. La

quantitat ingent de recursos necessaris per a dur-la a terme i la necessitat de determinar

àrees prioritàries d’investigació fan que la coordinació i la cooperació en aquest àmbit siga

la forma de treball més adequada per a aconseguir els resultats buscats.

Amb la finalitat de coordinar i potenciar la investigació en càncer és necessari promoure

un ús eficient dels recursos humans, materials i tècnics disponibles a la Comunitat Valen-

ciana, la qual cosa necessàriament requereix donar-los a conéixer a la comunitat científica

i als organismes i persones responsables de la gestió sanitària, per a poder aconseguir mi-

llors resultats amb aquests.

El nombre de mostres de tumors aportades a la Xarxa Valenciana de Biobancs de 2010 a 2017

ha sigut de 57.431.

120

51.1. Introduir línies específiques per a in-

vestigació en càncer en els progra-

mes de fons europeus.

51.2. Augmentar els fons destinats a fi-

nançar projectes d’investigació en


51.3. Afavorir la investigació social apli-

cada a la prevenció del càncer: de-

senvolupar plataformes d’investi-

gació que faciliten projectes sobre

recursos comunitaris per a la pre-

venció del càncer o sobre les inter-

vencions a escala local per a afavorir

entorns saludables.

50.1. Identificar els grups i les àrees d’in-

vestigació en càncer a la Comunitat

Valenciana.

50.2. Categoritzar les infraestructures

disponibles per a la investigació en


OBJECTIU ESPECÍFIC

OBJECTIU ESPECÍFIC

ACCIONS

ACCIONS

50. Elaborar un mapa de la investigació

en càncer a la Comunitat Valenciana

integrat en el Pla estratègic d’investi-

gació i innovació de la Comunitat Va-

lenciana.

51. Incrementar les línies d’investigació i

les ajudes als projectes d’investigació

en càncer a la Comunitat Valenciana.

121


52.1. Constituir una plataforma de

persones i grups d’investigació en

càncer.

52.2. Elaborar i difondre un mapa de re-

cursos tecnològics disponibles en

les fundacions.

52.3. Promoure mesures per a incentivar

la investigació en càncer en el per-

sonal sanitari amb tasques assis-

tencials.

52.4. Difondre i potenciar el node de bi-

obancs oncològics, amb l’increment

del nombre de mostres de tumors

disponibles.


52. Augmentar la col·laboració entre els

qui investiguen el càncer a la Comuni-

tat Valenciana.

5.6. FormacióPotenciar la formació integral en càncer entre professionals de la salut, dels mitjans de

comunicació i agents socials utilitzant les estratègies formatives més adequades, que in-

cloguenl’ús de noves tecnologies de la informació, va ser un objectiu que es va establir en

el Pla oncològic 2011-2014.

Dins del Pla de formació continuada s’han dut a terme durant el període del Pla oncològic

26 cursos relacionats amb la prevenció, el diagnòstic, el tractament i l’avaluació del càncer.

Així mateix, dins del Pla de formació específic de l’escola EVES, s’han dut a terme 15 cursos

en el període en vigor del Pla oncològic 2011-2014.

Totes les activitats formatives s’han dirigit al personal sanitari del Sistema Valencià de

Salut i s’han utilitzat noves tecnologies com el campus virtual de l’EVES, que ha permés

aconseguir un nombre més elevat de professionals amb formació i un augment en l’acces-

sibilitat de la formació per als compromisos professionals i personals del personal sanitari.

Durant aquest període, es vol destacar el valor que ha afegit la utilització de la formació

en línia.

122

Les activitats formatives de la CSUiSP estan en consonància amb els objectius del Pla de

salut, de les estratègies de salut i de la cartera de serveis, per això, en l’estratègia actual de

càncer s’incorporen transversalment els objectius i les accions relacionats amb la forma-

ció en el contínuum del càncer.

125


Avaluació6

127


6.1. Promoció de la salut i prevenció primària

Objectiu 1

Difondre el Codi Europeu contra el Càncer.

Objectiu 2

Promoure polítiques per a afavorir entorns saludables.

1. Dur a terme campanyes de difusió del Codi Europeu contra el Càncer.

1. Dur a terme i difondre un codi per a aconseguir entorns favorables

a la prevenció del càncer per a entitats locals.

Dicotòmic

Dicotòmic

6.1.1. Alimentació, activitat física, tabac i alcohol

Objectiu 3

Augmentar la prevalença de població adulta consumidora de fruites i verdures.

3.1. Situar la prevalença de població adulta consumidora de 2 o més fruites al dia per

damunt del 59 %.

3.2. Situar la prevalença de població adulta consumidora de 2 o més verdures al dia

per damunt del 34 %.

1. Mesurar en el període els canvis pel que fa al consum de fruites i

verdures en la població adulta.

ESCV adults

128

Objectiu 4

Disminuir la prevalença de població sedentària en el seu temps lliure i augmentar el

percentatge de població amb pràctica regular d’activitat física:

4.1. Situar la prevalença de població sedentària en el seu temps lliure, per davall de

28,5% en persones adultes i de 15,4% en menors de 14 anys.

4.2. Situar la prevalença de població que realitza activitat física en el seu temps lliure

de manera regular (mensual i setmanal) per damunt del 38,5%.

Objectiu 5

Invertir la tendència de l’excés de pes (obesitat i sobrepés conjuntament) en la po-

blació valenciana:

5.1. Detindre l’augment de la prevalença de sobrepés i obesitat infantojuvenil.

5.2. Reduir a menys del 34,5 % la prevalença de sobrepés i del 15,5 % l’obesitat en la

població adulta.

1. Mesurar en el període els canvis pel que fa a la realització d’activitat

física en la població.

2. Mesurar en el període els canvis pel que fa a la població sedentària.

1. Mesurar en el període els canvis pel que fa a l’índex de massa corpo-

ral en la població infantil.

2. Mesurar en el període els canvis pel que fa a l’índex de massa cor-

poral en la població adulta.

ESCV adults i

ESCV infantil

ESCV infantil i

ESCV adults

Objectiu 6

Reduir a menys del 20 % de la prevalença de consum de tabac (habitual + esporàdic)

en la població adulta valenciana.

Objectiu 7

Reduir la prevalença de consumidors joves (14-18 anys) a menys d’un 10% de joves

que consumeixen alcohol en els últims 30 dies.

1. Mesurar en el període els canvis pel que fa al consum de tabac en la

població adulta.

1. Mesurar en el període els canvis pel que fa al consum d’alcohol en

joves.

ESCV adults

ESTUDES

dades referides

a la Comunitat

Valenciana

129


Objectiu 8

Millorar el coneixement sobre el risc d’exposició a radó i l’impacte sanitari que té a

la Comunitat Valenciana.

Objectiu 9

Enfortir la vigilància sanitària de la contaminació atmosfèrica.

1. Elaborar i publicar en la web un informe sobre el risc d’exposició a

radó a la Comunitat Valenciana.

1. Elaborar i publicar en la web un informe de vigilància sanitària de la

contaminació atmosfèrica.

Dicotòmic

Dicotòmic

6.1.2. Salut ambiental

1. Elaborar i publicar en el web de la DGSP la relació de possibles

agents cancerígens per exposició laboral i enviar-la als serveis de

prevenció de riscos laborals de la Comunitat autoritzats.

2. Nombre de productes químics avaluats en relació amb la seua car-

cinogenicitat i la seua prevenció inclosos en les activitats de segure-

tat química, prenent les mesures que hi corresponga.

3. Nombre d’entitats i institucions públiques a les quals es fan arribar

criteris tècnics i legals, que els ajuden en les licitacions públiques de

compres i contractació de serveis sobre activitats en les quals es pu-

guen usar productes químics amb risc potencial com a cancerígens.

4. Informar sobre edificis públics amb amiant que es troben en les

avaluacions de riscos efectuades pels serveis de prevenció de riscos

laborals de la GV sol·licitades.

6.1.3. Salut laboral i seguretat química

Objectiu 10

Reduir l’exposició a cancerígens laborals i exposicions a productes químics amb

risc potencial com a cancerígens.

Dicotòmic i

RISQ

130

6.1.4. Malalties immunoprevenibles

Objectiu 11

Millorar el reconeixement dels càncers que siguen malaltia professional.

Objectiu 12

Millorar les cobertures vacunals de 2a dosi en la vacunació contra el virus del papil-

loma humà, de manera que al final del període de vigència del Pla s’arribe de mane-

ra mantinguda a cobertures per damunt del 75 % en xiquetes adolescents.

1. Criteris per a la comunicació i la qualificació dels càncers com a

malalties professionals elaborats i publicats en el web de la DGSP.

1. Cobertura vacunal de 2a dosi VPH en xiquetes adolescents.

Dicotòmic

RVN

Objectiu 13

Mantindre les cobertures vacunals de 3a dosi en la vacunació contra el virus de

l’hepatitis B en menors d’un any per damunt del 95 %.

Objectiu 14

Fomentar la vacunació en grups de risc (contra el virus del papil·loma humà en

dones amb tractament escissional de cèrvix, contra el virus del papil·loma humà

en pacients VIH positius dels dos sexes, homes que tenen sexe amb homes (HSH)) i

persones amb càncer i hemopaties malignes, així com en convivents.

1. Cobertura vacunal de 3a dosi contra el virus de l’hepatitis B en me-

nors d’un any.

1. Nombre de persones vacunades per grup de risc.

RVN

RVN

131


1. Nombre d’hospitals amb polítiques de suport a la lactància materna

durant els primers 6 mesos de vida de la criatura.

6.1.5. Promoció de la lactància materna

Objectiu 15

Fomentar l’alimentació exclusiva al pit durant els primers 6 mesos des del naixe-

ment.

Objectiu 16

Fomentar l’alletament, juntament amb altres aliments que complementen l’alimen-

tació, des dels 6 mesos fins als 2 anys o més, mentre mare i fill/a ho vulguen.

1. Difusió de la recomanació de la lactància materna fins als 2 anys o

més amb altres activitats preventives dirigides a la mare i en el segui-

ment de l’embaràs.

Informe

específic

Dicotòmic

6.2. Prevenció secundària

Objectiu 17

Reforçar i impulsar amb criteris de qualitat els programes poblacionals de cribratge

de càncer de mama i de càncer colorectal en tots els departaments de salut i

planificar i iniciar l’ampliació de l’edat del cribratge de càncer fins als 74 anys.

Objectiu 18

Elaborar un programa poblacional de cribratge de càncer de cèrvix i analitzar la

viabilitat de la seua implantació en tots els departaments de salut.

1. Cobertura, taxa de participació i taxa de detecció per edat i sexe

dels programes poblacionals de cribratge de càncer de mama i de

càncer colorectal.

1. Iniciar el programa poblacional de prevenció de càncer de cèrvix.

SIGMA i

KARVIS

Dicotòmic

132

Objectiu 19

Estimar el balanç entre beneficis i riscos incorporant la participació informada en

possibles noves activitats de cribratge.

Objectiu 20

Elaborar i implementar una recomanació de “no feu” sobre estratègies, consells i

intervencions inadequades en cribratge de càncer basat en l’evidència científica i

l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat d’aquestes.

Objectiu 21

Incorporació de la seqüenciació massiva en el Programa de Consell Genètic en

Càncer.

1. Taxa de precocitat diagnòstica, taxa de falsos positius, falsos ne-

gatius i taxa de complicacions de les colonoscòpies de cribratge de

càncer colorectal.

1. Difusió de la recomanació de “no feu” sobre estratègies, consells i

intervencions inadequades en cribratge de càncer.

1. Pla d’incorporació de la seqüenciació massiva en el Programa de

Consell Genètic en Càncer.

SIGMA i

KARVIS

Dicotòmic

Dicotòmic

6.3. Assistència sanitària: població adulta, infància i adolescència i cures al final de la vida

Objectiu 22

Establir xarxes assistencials integrades per a l’atenció a tumors de persones

adultes que cobrisquen tot el circuit assistencial de les persones amb càncer

(atenció primària, atenció especialitzada, cures pal·liatives, unitats de referència

autonòmiques, CSUR i xarxa de referència europea).

1. Elaborar un protocol per a un mínim de dues localitzacions tumorals. Dicotòmic

6.3.1. Model assistencial

133


Objectiu 23

Establir un model d’atenció a tumors estranys que garantisca la qualitat en l’atenció

en centres que concentren un nombre mínim de casos sobre la base de criteris de

qualitat basats en l’evidència i tenint en compte l’experiència europea.

Objectiu 24

Atendre les persones diagnosticades de càncer (població infantil, adolescent

i adulta) en el marc d’equips de treball integrats, en una subcomissió de tumors

/ comissió de garantia de qualitat de teixits i tumors amb representació dels

diferents especialistes implicats en el seu abordatge segons l’Ordre 02/2015.

1. Elaborar un protocol per a un mínim de dos tumors estranys.

2. Assignar unitat de referència al CSUR de sarcomes.

3. Nombre de departaments amb protocol de transició a seguiment

compartit i a cures pal·liatives (comité de tumors, atenció primària i

comissió de CP).

1. Nombre de departaments amb enllaç per a l’atenció sociosanitària.

Dicotòmics

i informe

específic

Informe

específic

Objectiu 25

Promoure la continuïtat assistencial de les persones amb càncer i alta complexitat

clínica o comunitària mitjançant estratègies de gestió de casos basada en atenció

primària.

Objectiu 26

Promoure la capacitat del personal sanitari d’atenció primària i hospitalària per a

identificar i tractar els problemes nutricionals que poden acompanyar la malaltia

oncològica durant el tractament actiu en població infantil, adolescent i adulta.

1. Població coberta amb gestió de casos de pacients en situació crò-

nica complexa i amb cures pal·liatives en els departaments.

1. Dur a terme i implementar un protocol d’ajuda al personal sanitari

per a identificar i tractar problemes nutricionals durant el tractament

actiu.

Cobertura

Dicotòmic

134

Objectiu 28

Promoure el suport emocional de tot el personal sanitari que atén les persones amb

càncer en població infantil, adolescent i adulta, en atenció primària i hospitalària, i

potenciar les habilitats de comunicació.

Objectiu 27

Implementar en tots els dispositius en què s’atenguen persones amb càncer

l’abordatge psicosocial i la detecció precoç de malestar emocional (distrés)

per a facilitar l’accés de les persones malaltes de càncer i els seus familiars a

intervencions individuals o en grup, informatives i psicoeducatives en l’àmbit de

l’atenció primària o terapèutiques segons les seues necessitats, sobre la base de

l’evidència científica disponible sobre la seua efectivitat, en diferents moments de

la malaltia (diagnòstic, rehabilitació, recaiguda, cures pal·liatives).

1. Realitzar cursos de formació contínua sobre suport emocional i so-

bre habilitats de comunicació dirigit al personal sanitari.

1. Dur a terme i implementar un protocol de coordinació amb les uni-

tats de salut mental.

Dicotòmic

Dicotòmic

Objectiu 29

Promoure la col·laboració i la coordinació, en atenció primària i hospitalària,

amb organitzacions sense ànim de lucre amb experiència que ofereixen serveis

d’informació, suport psicosocial, grups d’ajuda mútua i acompanyament

(essencialment a través del voluntariat) a les persones amb càncer i les seues

famílies en la població infantil, adolescent i adulta.

Objectiu 30

Promoure accions per a determinar els resultats en salut dels tractaments per al

càncer en població infantil, adolescent i adulta.

1. Dur a terme i implementar un protocol de coordinació amb les ONG

per a la prestació del suport psicosocial.

Promoure accions per a determinar els resultats en salut dels tracta-

ments per al càncer en població infantil, adolescent i adulta.

Dicotòmic

Dicotòmic

135


Objectiu 31

Fer partícips les persones amb càncer, sempre que no manifesten expressament

el contrari, del procés de presa de decisions relacionades amb la seua patologia,

incloent-hi, com a procés assistencial, el procés de consentiment informat.

1. Dur a terme i implementar un protocol per a registrar en el sistema

d’informació corporatiu el procés de presa de decisions i el consenti-

ment informat en la història clínica.

Dicotòmic

Objectiu 32

Millorar i avaluar adequadament els temps de confirmació diagnòstica davant

d’una sospita fundada de càncer:

• Temps de confirmació diagnòstica en el programa de cribratge de càncer de

mama: 8 setmanes.

• Temps de confirmació diagnòstica en el programa de cribratge de càncer

colorectal: 45 dies (p75).

• Temps de confirmació diagnòstica des d’una sospita fundada de melanoma: 28

dies.

• Temps des que es remeten les persones en el circuit ràpid en atenció primària

fins a la primera visita per especialista: 7 dies.

Objectiu 33

Establir una xarxa d’unitats de referència que garantisca la qualitat en la realització

i la interpretació dels estudis d’anatomia patològica, hematooncològics i les proves

de diagnòstic molecular del càncer en població infantil, adolescent i adulta.

1. Mitjana i percentil 75 del nombre de dies per a la confirmació di-

agnòstica.

1. Nombre de departaments amb sistema de doble lectura.

KARVIS i

SIGMA

Informe

específic

6.3.2. Assistència sanitària: diagnòstic

136

Objectiu 34

Avaluar adequadament que el temps transcorregut des de l’establiment del

pla terapèutic fins a l’inici efectiu del tractament s’ajuste a les recomanacions

següents:

• Tractament quirúrgic: 15 dies.

• Tractaments sistèmics: 7 dies.

• Radioteràpia: 28 dies (incloent-hi el procés de planificació).

1. Mitjana i percentil 75 del nombre de dies per a l’inici del tractament. KARVIS i

SIGMA

6.3.3. Assistència sanitària: tractament

Objectiu 35

Planificar la inversió en instal·lacions de radioteràpia, als hospitals de diferent

nivell, a fi d’evitar retards innecessaris en la substitució i l’actualització de la

tecnologia. Mantindre equips de radioteràpia actualitzats.

Objectiu 36

Establir criteris d’indicació per a derivació a proves i tractaments no disponibles en

l’SNS (proves genètiques, teràpia de protons…).

Objectiu 37

Garantir l’accessibilitat equitativa dins del termini i en la forma escaient dels nous

medicaments, categoritzats dins dels recursos disponibles, segurs i rendibles per

al tractament del càncer.

1. Nombre d’acceleradors per 100.000 habitants.

1. Fer recomanacions sobre la derivació a proves i tractaments no

disponibles en l’SNS.

1. Nombre de pacients en tractament a través del SAISE.

Informe

específic

Dicotòmic

Informe

específic

137


Objectiu 38

Establir i lliurar per escrit a les persones amb càncer, un pla individualitzat de se-

guiment, amb informació sobre el tipus i l’estadi clínic del tumor, la intenció tera-

pèutica (curativa o pal·liativa), els tractaments rebuts i les toxicitats que hagen po-

gut sorgir durant el tractament. Ha d’estar basat en una valoració dels seus riscos

i necessitats, incloure rehabilitació física i psicosocial, i prevenció i vigilància de

complicacions i recurrències i, en el cas de pacients en seguiment compartit amb

atenció primària, garantir l’accés ràpid a l’atenció especialitzada davant de signes

o símptomes d’alarma.

Inclou:

• Seguiment després del tractament actiu.

• Seguiment a llarg termini de pacients amb història de càncer (llargs super-

vivents), en estreta col·laboració entre el comité de tumors i l’equip d’atenció

primària.

Objectiu 39

Coordinació per a l’atenció sociosanitària (actuació simultània i sinèrgica de

serveis sanitaris i socials) de les persones malaltes de càncer i els seus familiars,

segons les seues necessitats.

1. Elaborar un protocol per al seguiment compartit amb atenció pri-

mària i garantir l’accés ràpid a l’atenció especialitzada davant de sig-

nes o símptomes d’alarma en pacients amb història de càncer (llargs

supervivents).

1. Incorporar l’atenció sociosanitària en el sistema d’informació en

atenció primària i hospitalària.

Dicotòmic

Dicotòmic

6.3.4. Assistència sanitària: cures pal·liatives

Objectiu 40

Proporcionar cures pal·liatives a les persones amb càncer progressiu irreversible

que ho requerisquen, en funció de la seua complexitat: cures pal·liatives bàsiques,

per tots els dispositius sanitaris (fonamentalment oncològics i d’atenció primària),

i avançats, per l’equip de suport del departament i/o HACLE.

1. Percentatge de NECPAL en pacients de nivell 3 de cronicitat. ALUMBRA

138

6.3.5. Assistència sanitària a la infància i l’adolescència

Objectiu 41

Garantir que l’atenció al càncer infantil es faça en unitats multidisciplinàries

d’oncologia pediàtrica que afavorisquen l’atenció psicosocial i educativa i incloguen

la rehabilitació si escau. La planificació del seguiment es farà de manera conjunta

pels equips multidisciplinaris i progenitors, de manera que es promoga l’atenció

compartida amb pediatria d’atenció primària.

Objectiu 42

Establir xarxes assistencials integrades per a l’atenció a tumors en població

infantil i adolescent de manera que es cobrisca tot el circuit assistencial de les

persones amb càncer (atenció primària, atenció especialitzada, cures pal·liatives,

unitats multidisciplinàries d’oncologia pediàtrica, CSUR i xarxa de referència

europea) i es permeta la concentració de l’experiència (recomanacions de la SIOP

Europe) i fomente l’equitat en l’accés a una atenció de qualitat de manera que cada

pacient només es desplace a un hospital més allunyat del seu domicili quan siga

mèdicament necessari.

L’organització d’aquestes xarxes inclourà criteris i protocols de derivació i atenció

compartida amb els dispositius d’atenció domiciliària, els serveis de pediatria

d’hospitals generals i/o el personal sanitari d’atenció primària.

1. Quantitat de població infantil i adolescent atesa en oncologia pe-

diàtrica.

1. Establir protocols de derivació i atenció compartida amb els dispo-

sitius d’atenció domiciliària, els serveis de pediatria d’hospitals gene-

rals i/o al personal sanitari d’atenció primària.

REGISTRE

DE TUMORS

INFANTILS

Dicotòmic

139


Objectiu 43

Atendre les persones adolescents amb càncer en entorns adequats relacionats

amb l’àrea de pediatria i d’oncologia, i amb flexibilitat per a adaptar el límit d’edat a

la situació de cada pacient. Promoure la continuïtat de l’equip multidisciplinari de

les unitats pediàtriques als especialistes responsables de l’atenció a les persones

adultes, per a garantir la qualitat de l’atenció en adolescents i facilitar la transició a

les unitats de persones adultes.

1. Instrucció per a l’atenció d’adolescents amb problemes oncològics. Dicotòmic

6.4. Sistema d’informació sobre càncer

Objectiu 44

Mantindre i millorar les fonts bàsiques de dades dels sistemes d’informació clínics

consolidats.

1. Nombre d’hospitals amb informació del CMBD / Nombre total

d’hospitals.

2. Nombre d’hospitals amb informació d’anatomia patològica (infor-

mes i/o protocols / nombre total d’hospitals).

3. Nombre d’integracions de les fonts bàsiques d’informació de càn-

cer.

CMBD,

PATWIN i

VENT-NEOS

Objectiu 45

Millorar l’aplicació informàtica VENT-NEOS amb l’exploració i la inclusió de noves

fonts d’informació.

1. Nombre de casos de càncer proporcionats pels programes de de-

tecció precoç any / nombre de casos de càncer a l’any.

2. Nombre de casos de càncer proporcionats per SISVEL a l’any /

Nombre de casos de càncer a l’any.

3. Nombre d’integracions amb altres sistemes d’informació sanitària

clínics.

KARVIS,

SIGMA,

SISVEL i

VENT-NEOS

140

Objectiu 49

Col·laborar i impulsar projectes d’investigació a nivell Europeu, a l’Estat Espanyol i

a la Comunitat Valenciana.

1. Nombre de projectes europeus en els quals es participa.

2. Nombre de projectes en els quals es participa.

3. Nombre de projectes d’anàlisi territorial d’incidència i mortalitat

iniciats / nombre de projectes proposats.

Informe

específic

Objectiu 46

Facilitar la informació periòdica a diferents escales i tipus d’usuaris i usuàries: ciu-

tadania, associacions de pacients, persones responsables de la gestió sanitària,

professionals de salut dels departaments, amb informació rellevant de càncer.

Objectiu 47

Millorar l’aplicació informàtica VENT-NEOS amb l’exploració i la inclusió de noves

fonts d’informació.

Objectiu 48

Col·laborar amb les fundacions sanitàries corporatives en projectes d’investigació

en relació amb el càncer.

1. Nombre d’informes/any publicats en la web (el total és 8).

2. Nombre d’informes/any publicats en la plataforma VENT-NEOS per

hospitals / tots els hospitals.

3. Nombre d’informes/any publicats en la plataforma VENT-NEOS per

departament / tots els departaments.

1. Elaborar un informe i publicar-lo sobre les causes de càncer i la

seua evolució.

1. Dur a terme el protocol per a la participació amb les dades del SIC

en projectes d’investigació.

2. Nombre de projectes proposats / nombre de projectes realitzats.

Informes

específics i

VENT-NEOS

Dicotòmic

Dicotòmic

i informe

específic

141


6.5. Investigació

Objectiu 50

Elaborar un mapa de la investigació en càncer a la Comunitat Valenciana integrat

en el Pla estratègic d’investigació i innovació de la Comunitat Valenciana.

Objectiu 51

Incrementar les línies d’investigació i les ajudes als projectes d’investigació en


Objectiu 52

Augmentar la col·laboració entre personal investigador en càncer a la Comunitat

Valenciana i consolidar el node de biobancs oncològics.

1. Elaborar el mapa de la investigació en càncer.

2. Elaborar un catàleg d’infraestructures disponibles per a la inves-

tigació.

1. Nombre de línies d’investigació.

2. Import de les ajudes a projectes d’investigació.

1. Constituir la plataforma de persones i grups d’investigació en

càncer.

2. Nombre de projectes col·laboratius.

3. Nombre de mostres del node de biobancs.

Informe

específic i

FUNDANET-

FISABIO

Informe

específic i

FUNDANET-

FISABIO

Informe

específic,

FUNDANET-

FISABIO i RVB

143


Annexos7

145


Codi Europeu contra el Càncer

• Agència Internacional d’Investigació sobre el Càncer de l’Organització Mundial de la Salut. Codi Europeu contra el Càncer. IARC 2016. Disponible en: https://cancer-co-de-europe.iarc.fr/index.php/es/.

Tabac

• Generalitat Valenciana (2018). Estratègia de prevenció i atenció al tabaquisme a la Comunitat Valenciana 2018-2023. València: Generalitat Valenciana. Accessible en línia: https://www.sp.san.gva.es/dgspportal/docs/ovs_tabaquismo_8_cas.pdf [Consultat el 24 de novembre de 2018].

• Loring, B. (2014). Tobacco and inequities, guidance for addressing inequities in to-bacco-related harm. Copenhagen: WHO Regional Office for Europe.

Dieta i activitat física

• World Cancer Research Fund International / American Institute for Cancer Research (2018). Diet, Nutrition, Physical Activity and Cancer: a Global Perspective - The Third Expert Report. Londres, el Regne Unit: World Cancer Research Fund International: https://www.wcrf.org/dietandcancer [Consultat el 3 de desembre de 2018].

• Organització Mundial de la Salut (2015). Directriu: Ingesta de sucres per a adults i xiquets (resum). Ginebra: WHO/NMH/NHD/15.2. Accessible en línia: http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/154587/who_nmh_nhd_15.2_spa.pdf?sequence=2 [Consultat el 3 de desembre de 2018].

• World Health Organization (2018). Global action plan on physical activity 2018-2030: more active people for a healthier world. Ginebra: llicència: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. Accessible en línia: https://www.who.int/ncds/prevention/physical-activity/gappa/action-plan [Consultat el 8 de gener de 2019].

Obesitat

• International Agency for Research on Cancer (2017). Romieu, I.; Dossus, L.; Willett W. C. (ed.). “Energy balance and obesity”. Ginebra: IARC Working Group Reports Series; report n. 10. Accessible en línia: http://publications.iarc.fr/553 [Consultat el 8 de ge-ner de 2019].

Alcohol

• World Health Organization (2018). “Global status report on alcohol and health 2018”. Ginebra: llicència: CC BY-NC-SA 3.0 IGO. Accessible en línia: http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/274603/9789241565639-eng.pdf?ua=1 [Consultat el 27 de desembre de 2018]..

Malalties immunoprevenibles

• World Health Organisation. “Human papillomavirus vaccines: WHO position pa-per”, maig 2017. Wkly. Epidemiol Rec 2017; 92: 241–268. Disponible en: http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/255353/wer9219.pdf;jsessionid=2B26546EDC-181956FF19364D9EE2CA93?sequence=1 [Consultat el 27 de desembre de 2018].

7.1. Referències

https://cancer-code-europe.iarc.fr/index.php/es/

https://cancer-code-europe.iarc.fr/index.php/es/

https://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/OVS_tabaquismo_8_cas.pdf

https://www.wcrf.org/dietandcancer

http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/154587/who_nmh_nhd_15.2_spa.pdf?sequence=2

http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/154587/who_nmh_nhd_15.2_spa.pdf?sequence=2

https://www.who.int/ncds/prevention/physical-activity/gappa/action-plan

https://www.who.int/ncds/prevention/physical-activity/gappa/action-plan

http://publications.iarc.fr/553

http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/274603/9789241565639-eng.pdf?ua=1

http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/274603/9789241565639-eng.pdf?ua=1

http://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/255353/WER9219.pdf;jsessionid=2B26546EDC181956FF19364D9EE2CA93?sequence=1



146

• Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social. Calendari de vacunació al llarg de tota la vida. Disponible en: https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludpublica/prevpromocion/vacunaciones/docs/calendariovacunacion_todalavida.pdf [Consul-tat el 27 de desembre de 2018].

• RESOLUCIÓ d’1 de gener de 2017, de la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual s’estableix el calendari de vacunació sistemàtica infantil de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 7952 de 5 de gener de 2017, pàg. 765 a 768. Disponible en: http://www.sp.san.gva.es/dgspportal/docs/instrucciondgsp_01_01_2017_rvn.pdf

• ORDRE 7/2018, de 17 de desembre, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pú-blica, per la qual s’aprova i regula el programa de vacunació en persones adultes de la Comunitat Valenciana. DOGV núm. 8459 de 8 de gener de 2019, pàg. 2166 a 2172. Disponible en: http://www.dogv.gva.es/datos/2019/01/08/pdf/2018_11899.pdf

Sanitat Ambiental

• IARC (1988). “Man-made Mineral Fibres and Radon”. IARC Monogr Eval Carcinog Ris-ks Hum, 43. https://monographs.iarc.fr/wp-content/uploads/2018/06/mono43.pdf

• OMS Nota descriptiva. “El radó i els seus efectes en la salut”. Disponible en: https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/radon-and-health

• IARC (2013). Air Pollution and Cancer. IARC Scientific publication, 161. http://pu-blications.iarc.fr/book-and-report-series/iarc-Scientific-Publications/Air-Pollu-tion-And-Cancer-2013

• IARC (2016). Outdoor Air Pollution. IARC Monogr Eval Carcinog Risks Hum, 109. ht-tps://monographs.iarc.fr/wp-content/uploads/2018/06/mico109.pdf

• WHO (2014). Burden of disease from ambient air pollution for 2012 — summary of re-sults, World Health Organization. http://www.who.int/phe/health_topics/outdoorair/databases/aap_bod_results_march2014.pdf)

Polítiques de Salut

• Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. IV Pla de salut de la Comunitat Valen-ciana (2016-2020). Generalitat. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, 2016.

• Federichi, A., Nicoletti, G., Van den Bulcke, M., editors. Cancer Control Joint Action Policy Papers. National Institute of Public Health, Slovenia and Scientific Institute of Public Health, Belgium; Belgium, 2017. ISBN: 978-961-7002-27-0.

• Albreth T, Kiasuwa R, Van den Bulcke M editores. European Guide on Quality Impro-vement in Comprehensive Cancer Control. National Institute of Public Health, Slove-nia and Scientific Institute of Public Health, Belgium; Belgium, 2017. ISBN: 978-961-7002-20-1.

• Martín-Moreno, J. M., Albreht, T., Radoš-Krnel, S., editors. Boosting Innovation and Cooperation in European Cancer Control. Key Findings from the European Partena-riat for Action Against Cancer. Ljubljana, Slovenia: National Institute of Public Health of the Republic of Slovenia; 2013. P. 87-116. ISBN 978-961-6911-21-4. Recommenda-tions from European Breast Guidelines. European Commission Initiative on Breast Cancer. Disponible en: https://ecibc.jrc.ec.europa.eu/recommendations/

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/docs/CalendarioVacunacion_Todalavida.pdf

https://www.mscbs.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/vacunaciones/docs/CalendarioVacunacion_Todalavida.pdf

http://www.sp.san.gva.es/DgspPortal/docs/instruccionDGSP_01_01_2017_rvn.pdf

http://www.dogv.gva.es/datos/2019/01/08/pdf/2018_11899.pdf

https://monographs.iarc.fr/wp-content/uploads/2018/06/mono43.pdf

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/radon-and-health

https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/radon-and-health

http://publications.iarc.fr/Book-And-Report-Series/Iarc-Scientific-Publications/Air-Pollution-And-Cancer-2013





http://www.who.int/phe/health_topics/outdoorair/databases/AAP_BoD_results_March2014.pdf

http://www.who.int/phe/health_topics/outdoorair/databases/AAP_BoD_results_March2014.pdf

https://ecibc.jrc.ec.europa.eu/recommendations/

147


• Ministeri de Sanitat i Política Social. Govern d’Espanya. Estratègia en càncer del Sis-tema Nacional de Salut. Actualització aprovada pel Consell Interterritorial del Sis-tema Nacional de Salut, el 22 d’octubre de 2009. 2010, Govern d’Espanya.

• Ponència de cribratge poblacional de la Comissió de Salut Pública. Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat. Document marc sobre cribratge poblacional. Madrid, 2010.

• Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Informe del grup d’experts sobre con-creció de cartera comuna de serveis per a cribratge de càncer. Madrid 2013.

• Direcció General de Planificació i Recerca en Salut. Pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut. Departament de Sa-lut. Generalitat de Catalunya, 2015.

• Conselleria de Sanitat. Pla oncològic de la Comunitat Valenciana 2011-2014. Sèrie PE: Programes especials; 26. Conselleria de Sanitat. 2011, Generalitat Valenciana.

• Conselleria de Sanitat. Pla integral de cures pal·liatives de la Comunitat Valenciana 2010-2013. Sèrie PE: Programes especials; 23. Conselleria de Sanitat. 2010, Genera-litat Valenciana.

• LLEI 16/2018, de 28 de juny, de la Generalitat, de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d’atenció al final de la vida.

• LLEI 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infàn-cia i l’adolescència (DOGV núm. 8450 de 24.12.2018).

148

El Pla oncològic 2010-2014 establia 5 línies estratègiques i 28 objectius amb accions i amb

els seus indicadors respectius. També establia 10 accions diana per a desenvolupar durant

el període vigent del Pla oncològic. És per això, que en aquest apartat destaquem l’avalua-

ció d’aquestes accions diana:

7.2. Resum de l’avaluació del pla oncològic 2011-2014

Acció diana Avaluació

Actualització del sistema de codificació en

Anatomia Patològica.

Difusió a la població de les recomanacions

del Codi Europeu contra el Càncer.

El 95 % dels centres públics (24) codifi-

quen els informes d’Anatomia Patològi-

ca, el 90 % de les concessions (5) i el 0 %

dels centre privats (8).

Se n’ha fet difusió a la ciutadania a través

de material divulgatiu i en el web de la

DGSP. Per al personal sanitari s’ha elabo-

rat material de suport a la població i s’han

inclòs les recomanacions en tots els cur-

sos de formació contínua de l’EVES rela-

cionats amb el càncer com a estratègia

de prevenció primària.

En aquest marc i segons l’ESCV

• S’ha incrementat un 5 % la població

consumidora de dues o més peces de

fruita al dia i/o dues o més peces d’hor-

talisses al dia.

• No s’ha disminuït en un 8 % la preva-

lença de la població adulta que decla-

ra no fer gens d’exercici físic en el seu

temps lliure.

• S’ha reduït la prevalença del consum de

tabac en majors de 15 anys perquè no

supere el 26,5 %.

• S’ha mantingut la 3a dosi en la vacu-

nació contra el virus de l’hepatitis B en

nounats per damunt del 95 %. No obs-

149



Ampliar la cobertura del Programa de pre-

venció de càncer colorectal a tots els depar-

taments de salut de la Comunitat Valenciana.

Protocol·litzar l’assistència de “persones

amb història de càncer” (llargs supervivents

de càncer) segons necessitats, avalat per

l’evidència científica.

Promoure i avaluar que l’actuació clínica es

base en les guies de pràctica clínica, pro-

cessos assistencials integrats i protocols

de cada centre i que es duguen a terme per

equips multidisciplinaris.

tant això, no s’ha mantingut la cober-

tura vacunal de 3a dosi en la vacunació

contra el virus del papil·loma humà per

damunt del 80 %.

• S’han elaborat informes de recomana-

ció en el web de la DGSP i vigilància en

factors ambientals i de seguretat labo-

ral dels factors cancerígens.

• La taxa de participació en el Programa

de prevenció de càncer de mama per

a aquest període és del 73 % i la taxa

de detecció de càncer és del 4,42 ‰,

valors dins de les recomanacions de

la UE.

• La taxa de participació en el programa

de prevenció de càncer colorectal és

del 44 % per a aquest període i la taxa

de detecció de càncer és del 2 ‰, va-

lors dins de les recomanacions de la

UE, excepte el de participació.

En 2014 tots els departaments de salut

s’incorporen al Programa de prevenció

de càncer colorectal.

S’han fet treballs parcials per a la conse-

cució de l’acció diana que permeten avan-

çar en la consecució d’aquesta acció.

L’Ordre 02/2015, de la Conselleria de Sa-

nitat, per la qual es creen les comissions

de garantia de qualitat de teixits i tumors

i subcomissions de tumors de la Comu-

nitat Valenciana ha donat el suport nor-

matiu perquè en els centres hospitalaris

que oferisquen tractament oncològic

posen en marxa equips multidisciplinaris

i integrats i s’establisca l’actuació clínica

d’acord amb les guies de pràctica clínica

(comité de tumors).

150


Establir circuits d’atenció psicològica a pa-

cients de càncer i als seus cuidadors, amb els

serveis de salut mental dels departaments i

altres professionals.

Crear plataformes que afavorisquen la coor-

dinació i la interrelació entre els investigadors

i els grups d’investigació en càncer.

Ampliació del decret de lliure elecció refe-

rent a l’atenció oncològica.

Establir programes de cures pal·liatives en

tots els departaments de salut alineats amb

les línies directrius d’aquest pla.

Desenvolupar programes de formació pro-

fessional en cures pal·liatives i comunicació,

des del nivell d’infermeria i atenció primària

fins al nivell oncològic més especialitzat.

S’han fet treballs parcials per a la con-

secució de l’acció diana que perme-

ten avançar en la consecució d’aquesta

acció.

A través del web de FISABIO i de la CSUiSP

s’ha donat publicitat a les convocatòries

competitives i als grups d’investigació en

càncer.

El Decret 74/2015, de 15 de maig, esta-

bleix que es pot exercir el seu dret a la lliu-

re elecció en l’àmbit de l’atenció primària

i especialitzada del Sistema Valencià de

Salut.

S’elabora el Pla integral de cures pal·liati-

ves (CP) de la CV 2010-2013. Quasi tots els

departaments a la CV han establit un pro-

grama de CP i disposen d’equip de suport

per a cures pal·liatives avançades, refe-

rents de CP en EAP i programes de for-

mació en cures pal·liatives i comunicació.

151


7.3. Participants de l’estratègia

7.3.1. Comissió redactora de l’estratègia

Dolores Salas Trejo (coordinadora)

Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn Sanitari

Josefa Ibáñez Cabanell

Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn Sanitari

Inmaculada Clemente Paulino

Subdirecció General de Promoció de la Salut i Prevenció

Elena Pérez Sanz


Joan Quiles Izquierdo


Valentín Esteban Buedo

Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn Laboral

José Antonio Lluch Rodrigo

Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en les Etapes de la Vida

Eliseo Pastor Villalba

Servei de Promoció de la Salut i Prevenció en les Etapes de la Vida

Hermelinda Vanaclocha Luna

Subdirecció General d’Epidemiologia, Vigilància de la Salut i Sanitat Ambiental

Concepción Calatayud Galiano


María Barberá Riera


Consol Sabater Gregori

Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries

Línia estratègica:

promoció de la salut, prevenció primària i prevenció secundària

152

Dolores Cuevas Cuerda (coordinadora)

Servei de Model i Estratègies Assistencials

Carmen Puchalt Sanchis

Servei de Gestió Assistencial

Pablo Rodríguez Martínez

Servei de Planificació de Programes i Serveis Sanitaris

M.ª Gracia García-Baquero Urbiola

Servei d’Atenció i Comunicació amb el Pacient

Òscar Zurriaga Llorens (coordinador)

Subdirecció d’Investigació, Innovació, Tecnologia i Qualitat

José María Tenías Burillo

Servei d’Investigació Sanitària, Innovació en Salut Avaluació

de Tecnologies Sanitàries

M.ª Rosa Díaz Mondéjar

Servei d’Investigació Sanitària, Innovació en Salut Avaluació

de Tecnologies Sanitàries

M.ª Ángela Torres Gracia

Servei de Docència de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut

Carmen Alberich Martí

Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sanitàries

Línia estratègica:

assistència sanitària: població adulta, infància i adolescència i cures al

final de la vida

Línia estratègica: investigació

Línia estratègica transversal: formació i sistemes d’informació

153


7.3.2. Comissió de participació

Participants Professionals/Ciutadania

Societats científiques

Associacions de pacients

• Associació d’Infermeria Valenciana en Atenció Primària

(SEVAP)

• Associació de Medicina del Treball de la Comunitat Va-

lenciana

• Associació Espanyola sobre Investigació en Càncer

(ASEICA)

• Societat de Metges d’Atenció Primària de la Comunitat

Valenciana (SEMERGEN)

• Societat Valenciana de Medicina Familiar i Comunitària

(SVMFYC)

• Societat Valenciana d’Anatomia Patològica

• Societat Valenciana de Cirurgia

• Societat Valenciana de Medicina Pal·liativa

• Societat Valenciana de Medicina i Seguretat del Treball

• Societat Valenciana de Patologia Digestiva (SVPD)

• Societat Valenciana de Pediatria (SVP)

• Societat Valenciana de Radiologia

• Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sa-

nitària (SESPAS)

• Associació d’Afectades per Càncer d’Ovari (ASACO)

• Associació d’Ajuda a Persones amb Càncer de Novelda

(ANOC)

• Associació de Familiars i Amics del Pacient Oncològic

(AFAPOC)

• Associació de la Comunitat Valenciana de Malalts de

Limfoedema i Lipoedema (ACVEL)

• Associació de Dones Afectades per Càncer de Mama

d’Elx i Comarca (AMACMEC)

154

• Associació de Dones Mastectomitzades de la Comuni-

tat Valenciana (AMMCOVA)

• Associació de Pares de Xiquets amb Càncer de la Comu-

nitat Valenciana (ASPANION)

• Associació Espanyola d’Afectats de Càncer de Pulmó

(AEACAP)

• Associació per al Suport i Ajuda en el Tractament del

Càncer i altres Malalties Greus (CARENA)

• Associació per a la Lluita contra la Leucèmia de la Co-

munitat Valenciana (ASLEUVAL)

• Associació Provincial d’Alacant de Dones amb Càncer

de Mama (APAMM)

• Associació Vivir como antes (Dones afectades de càn-

cer de mama)

• Junta Associada Provincial d’Alacant de l’Associació

Espanyola Contra el Càncer (AECC)

• Junta Associada Provincial de Castelló de l’Associació


• Junta Associada Provincial de València de l’Associació


Associacions ciutadanes • Associació Alanna

• Associació de Mestresses de Casa i Consumidors Lledó

(Castelló)

• Associació de Consumidors i Mestresses de casa LU-

CENTUM (Alacant)

• Associació d’Empresàries i Professionals de València

(EVAP)

• Associació de Dones amb Discapacitat (XARXA)

• Associació de Dones Gitanes Arakerando (Alacant)

• Associació de Dones Gitanes Romi (València)

• Associació de Dones Juristes Themis

• Associació Gitanes Feministes per la Diversitat

155


• Associació Valenciana de Mestresses de Casa i Consu-

midors TYRIUS (València)

• Associació Valenciana de Consumidors i Usuaris (AVA-

CU)

• Consell Valencià de la Joventut (Vicepresidència i Con-

selleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives)

• Consell Valencià de Persones Majors (Vicepresidència i

Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives)

• Coordinadora de Persones amb Discapacitat Física de

la Comunitat Valenciana (COFIDIVA)

• Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Va-

lenciana

• Federació d’Associacions de Consumidors i Usuaris de

la Comunitat Valenciana (FACUA)

• Federació d’Associacions de Dones Rurals (FADEMUR)

• Federació d’Associacions de Veïns de València (AAVV)

• Fundació Secretariat Gitano

• La Casa de la Dona (València)

• Nosotras Deportistas

• Seminari de Dones Grans

• Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana

Persones col·laboradores • Camps Herrero, Carlos

• Cercós Lletí, Ana Cristina

• Ferrer Albiach, Carlos

• Frades García, Begoña

• Hernández Aguado, Ildefonso

• Lluch Hernández, Ana

156

Profesionales/Ciudadanía

7.3.3. Comissió tècnica de l’estratègia

Composició

Vázquez Romero, Narcís

Salas Trejo, Dolores

Alberich Martí, Carmen

Aranda López, Ignacio

Barona Vilar, Carmen

Camps Herrero, Carlos

Canelles Gamir, Pilar

Cañete Nieto, Adela

Cercós Lletí, Ana Cristina

Cuevas Cuerda, Mª. Dolores

Clemente Paulino, Inmaculada

García García, Ana Mª

Secretari autonòmic de Salut Pública i del Sistema

Sanitari Públic

Servei de Promoció de la Salut i Prevenció de l’En-

torn Sanitari

Direcció General de Salut Pública

Servei d’Estudis Epidemiològics i Estadístiques Sa-

nitàries


Servei Anatomia Patològica Sanitari

Hospital General d’Alacant

Servei de Planificació i Avaluació de Polítiques de

Salut

Secretaria Autonòmica de Salut Pública i del Siste-

ma Sanitari Públic

SServei d’Oncologia Mèdica

Hospital General Universitari de València

Servei de Patologia Digestiva

Consorci Hospital General de València

Societat Valenciana de Patologia Digestiva

Servei d’Oncologia Pediàtrica

Hospital Universitari i Politècnic La Fe

Servei de Farmàcia

Hospital Universitari Dr. Peset

Servei de Model i Estratègies Assistencials


Subdirecció General de Promoció de la Salut i Pre-

venció


Directora general de Salut Pública

157


Esteban Buedo, Valentín

Fernández-Delgado Cerdá, Rafael

Llombart Bosch, Antonio

Lluch Hernández, Ana

Palanca Suela, Sarai

Soto Sarrión, Cristina

Tormo Micó, Alejandro

Zurriaga Llorens, Oscar

Peris Bonet, Rafael

Rodríguez Martínez, Pablo

Ibàñez Cabanell, Josefa

González Marín, Jesús Mª

Trenor Puig, Tomás

S. Promoció de la Salut i Prevenció en l’Entorn

Laboral


Director científic Registre de Tumors Infantils

Prof. titular de Pediatria

Facultat de Medicina

Universitat de València

Servei Oncologia Mèdica

Hospital Clínic Universitari de València

Laboratori Biologia Molecular


Servei de Radiodiagnòstic

Hospital Arnau de Vilanova

Servei d’Oncologia Radioteràpica


Subdirecció General d’Investigació Innovació, Tec-

nologies i Qualitat

Direcció General d’Investigació Innovació, Tecnolo-

gies i Qualitat

Departament de Documentació

Hospital Clínic Universitari de València

Subdirecció General Planificació i Organització

Assistencial

Direcció General d’Assistència Sanitària

S. Promoció de la Salut i Prevenció de l’Entorn

Sanitari


President ASPANION

President autonòmic d’AECC

158

ALUMBRA. Aplicació informàtica per al sis-

tema de governança i anàlisi de dades de la

Comunitat Valenciana

APA. Anatomia patològica

ASR (E*) * nova. Revisió de la població es-

tàndard europea per al càlcul de taxes es-

tandarditzades per edat (Eurostat, 2013).

ASR(w) o ASRw. Taxes ajustades per edat

mètode directe

CANCON. Cancer Control Joint Action

CECC. Codi Europeu contra el Càncer

CIE. Codi Internacional de Malalties

CMBD. Conjunt mínim de base de dades

CSUR. Centres, Serveis i Unitats de Referèn-

cia del Sistema Nacional de Salut

CSUiSP. Conselleria de Sanitat Universal i

Salut Pública

CV. Comunitat Valenciana

DAFO. Debilitats, amenaces, fortaleses i

oportunitats

DG. Direcció General

DGSP. Direcció General de Salut Pública

EAP. Equips d’Atenció Primària

ECIS. European Cancer Information System

ENCR. European Network Cancer Registry

EPAAC. European Partenariat for Action

Against Cancer

ESCV. Enquesta de salut de la Comunitat Va-

lenciana

ESTUDES. Enquesta sobre ús de drogues en

ensenyaments secundaris a Espanya

EU28. 28 estats membres de la Unió Euro-

pea

EVES. Escola Valenciana d’Estudis de la Salut

FISABIO. Fundació per al Foment de la In-

vestigació Sanitària i Biomèdica de la Comu-

nitat Valenciana

FUNDANET. Eina de gestió integral d’inves-

tigació

HACLE. Hospital per a Pacients Crònics i de

Llarga Estada

HAP. Hidrocarburs Aromàtics Policíclics

IARC. International Agency for Research on

Cancer

ICCC. International Classification of Child-

hood Cancer

IPAAC. Innovative Partenariat for Action

Against Cancer

KARVIS. Aplicació Informàtica del Programa

de prevenció de càncer colorectal de la Co-

munitat Valenciana

LLA. Leucèmies limfoblàstiques agudes

MIZAR. Eina Gestió d’Informes

NECPAL. Instrument per a la identificació

de persones en situació de malaltia crònica

7.4. Abreviatures

159


avançada i necessitat d’atenció pal·liativa en

serveis de salut i socials

OIT. Organització Internacional del Treball

OMS. Organització Mundial de la Salut

ORION CLINIC. Aplicació informàtica de la

Comunitat Valenciana d’informació clínica

hospitalària

PATWIN. Aplicació informàtica de la Comu-

nitat Valenciana d’anatomia patològica

RIEs. Raó d’incidència estandarditzada sua-

vitzada

RMEs. Raó de mortalitat estandarditzada

suavitzada

RTICV. Registre de Tumors Infantils de la Co-

munitat Valenciana

RVA. Aplicació informàtica de vacunes de la


SO. Supervivència observada

SIA. Sistema d’Informació Ambulatòria de la


SIC. Sistema d’Informació en Càncer de la

Comunitat valenciana

SIGMA. Aplicació informàtica del Programa

de prevenció de càncer de mama de la Co-

munitat Valenciana

SIOP Europe. The European Society for Pae-

diatric Oncology

SISAM. Aplicació Informàtica del Sistema

d’Informació de Salut Ambiental de la Comu-

nitat Valenciana

SISVEL. Aplicació informàtica per al sistema

de vigilància de malalties laborals de la Co-

munitat Valenciana

SNC. Sistema nerviós central

SNS. Sistema Nacional de Salut

SR. Supervivència relativa

VENT-NEOS. Aplicació informàtica de la Co-

munitat Valenciana de càncer

VPH. Virus del papil·loma humà

XarxaSalut. Xarxa de municipis de la Comu-

nitat Valenciana adherits al IV Pla de salut de

la Comunitat amb el compromís de desenvo-

lupar les accions de promoció de salut local

emmarcades en el Pla

XS. Xarxes socials

XVB. Sistema d’informació de la Xarxa de Bi-

obancs de la Comunitat Valenciana

Documents

publicaciones.san.gva.espublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/ECC 2019-2022V.pdfcàncer i els seus familiars a intervencions individuals o en grup, informatives i psicoeduca