PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PER A MAJORS DE 25 A NYS

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA

SEGONA PART L’ETAPA DELS GRANS CONFLICTES MUNDIALS

(1914-1945)

L’etapa dels grans conflictes mundials (1914 -1945)

1. La Primera Guerra Mundial i les seves conseqüències.

2. L’URSS: de la revolució a l’estalinisme i la industrialització forçada.

3. El capitalisme en crisi: el crac de 1929 i la depressió econòmica

4. L’ascens del feixisme i el nazisme

5. La Segona Guerra Mundial i els anys de la reconstrucció.

1

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

2.1. LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES

El segle XX s’inicia amb l’esclat de la guerra més mortífera coneguda fins aleshores: la primera guerra mundial. Esclata l’estiu de 1914 i es pot considerar acabada el novembre de 1918. Va enfrontar dos blocs de països: els aliats (França, Anglaterra, Itàlia, Rússia, Grècia, Sèrbia i Romania) i les potències centrals (Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia). Encara que tothom es pensava que seria breu, va durar 4 anys. Es va caracteritzar per una fase inicial i final de guerra de moviments i per una llarga fase estable i de desgast durant la qual els fronts es van moure poc. L’any 1917, en plena guerra, va esclatar la Revolució Russa. El mateix any els Estats Units van entrar en la guerra al costat dels aliats. En els 3 anys posteriors a la guerra es van signar els tractats de pau que van redibuixar el mapa d’Europa.

2

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

1. LES CAUSES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Les causes de la guerra es van anar gestant des de la darreria del segle XIX. Per això molts historiadors l’han considerada una “guerra anunciada”.

1.1. Rivalitats econòmiques

La rivalitat econòmica entre la Gran Bretanya i Alemanya i els interessos financers de França a Rússia expliquen en part el conflicte. L’ascens econòmic espectacular d’Alemanya i el seu desenvolupament naval amenaça l’hegemonia de Gran Bretanya. El suport francès a Rússia durant la crisi de Bòsnia-Hercegovina del 1908 s’explica pels interessos financers francesos a Rússia.

1.2. Colonialisme i nacionalisme

- La rivalitat entre els potències colonials. Els conflictes entre imperis rivals van tenir l’escenari preferent al Marroc (1905 i 1911). Alemanya, que tenia poques colònies a la zona, va voler imposar-se a França i a la Gran Bretanya. Les tensions van estar a punt de desencadenar una guerra, que en un primer moment es va evitar, però van restar latents i finalment van contribuir a l’esclat de la Primera Guerra Mundial.

- L’augment de l’esperit nacionalista. El nacionalisme exaltava la grandesa i la glòria de la nació pròpia en relació amb les altres. Cada país descobria, en l’estudi de la seva història, motius de ressentiment envers els seus veïns. Els francesos havien de defensar-se dels alemanys, que els havien pres l’Alsàcia i la Lorena; els alemanys havien d’anar contra els francesos i els eslaus, que els impedien l’expansió i la reunificació; els russos contra els tàrtars, els asiàtics (xinesos i japonesos) i els germànics; els italians s’havien d’enfrontar als austríacs; els eslaus del sud mantenien viu l’odi contra els turcs, que havien estat fins feia ben poc els dominadors de bona part dels Balcans. Les minories nacionals de l’Europa central i oriental (polonesos, croats txecs, etc.) havien pres consciència de la seva nacionalitat, i l’afany d’autonomia o d’independència generava cada vegada més tensions. Diversos corrents de pensament alimentaven el desig d’aconseguir, més enllà de les pròpies fronteres, la unificació de tots els europeus d’un origen comú. Els més importants eren el pangermanisme, que pretenia unir en un gran imperi tots els pobles d’origen germànic, i el paneslavisme, que proposava la unió sota un mateix Estat de tots els pobles d’origen eslau. Durant els anys que van precedir la guerra, l’esperit patriòtic havia penetrat bona part del cos social i contribuí a crear un clima exagerat d’exaltació.

- El conflicte dels Balcans. Aquesta zona d’Europa era un focus de tensions des de mitjans del segle XIX. Diferents pobles sotmesos a l’Imperi Turc havien protagonitzat guerres i havien aconseguit independitzar-se: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària i Montenegro.

3

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

Àustria, un imperi multinacional enorme format per una minoria germànica dominant i múltiples nacionalitats sotmeses (hongaresos, txecs, croats, serbis, italians, ...), volia dominar la regió. Acusava Sèrbia de donar suport a les protestes dels serbis que encara vivien dintre de l’Imperi. Però els serbis eren eslaus, i Rússia pretenia tant protegir Sèrbia i tots els pobles eslaus (paneslavisme), com afermar el seu poder a la zona i ocupar els estrets del Bòsfor i dels Dardanels, que obririen el mar Mediterrani a les seves flotes. Quan l’any 1908, Àustria va ocupar el territori de Bòsnia, Rússia va deixar molt clar que estava disposada a enfrontar-se a Àustria en cas de conflicte armat.

1.3. La cursa d’armaments i les aliances El període immediatament anterior a la guerra es coneix com a “pau armada”, perquè es parlava molt de pau, però al mateix temps tots els països preparaven els seus exèrcits. El malestar entre les grans potències va originar una cursa d’armaments. Els estats van invertir grans quantitats de diners en la fabricació d’armes (canons, obusos, metralladores, ...), en la construcció de vaixells i en l’entrenament de les tropes. Al mateix temps, totes les potències van començar a gestar un complex sistema d’aliances militars per preparar-se per a un possible enfrontament. El 1882, Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van signar la Triple Aliança . França, temorosa de la puixança militar alemanya, es va aliar amb Rússia i va millorar les relacions amb la Gran Bretanya, malmeses per les disputes colonials. Les tres potències van acabar signant la Triple Entesa (1907).

4

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

2. L’ESCLAT DE LA GUERRA

El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia (ocupada pels austríacs), l’hereu de l’Imperi Austrohongarès, l’arxiduc Francesc Ferran. L’atemptat el va fer un estudiant bosnià relacionat amb els nacionalistes serbis. Àustria va declarar la guerra a Sèrbia, convençuda que era el moment d’acabar amb ella i d’estendre el seu domini pels Balcans. Però Rússia hi va intervenir per protegir Sèrbia, i Alemanya, aliada d’Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França. Els esdeveniments es van precipitar i, en una setmana, els països van declarar-se obertament la guerra. La Gran Bretanya també ho va fer quan, en les primeres campanyes militars, els exèrcits alemanys, per encerclar els francesos, van envair Bèlgica, que n’era aliada. Els únics que es van manifestar contraris a la guerra d’una manera ferma i coherent van ser els líders socialistes d’alguns països i els anarquistes.

5

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

3. EL DESENVOLUPAMENT I LES FASES DEL CONFLICTE

3.1. La guerra de moviments Els exèrcits alemanys van atacar França (pla Schlieffen), entrant-hi per Bèlgica i per Luxemburg, amb l’esperança de vèncer-la ràpidament i de poder dirigir després tots els esforços al front rus.

De primer, aquesta tàctica va semblar que funcionava i a la primeria de setembre de 1914 els alemanys eren a 40 km de París. Però els exèrcits francès i anglès van aconseguir reorganitzar-se i aturar el progrés de l’exèrcit alemany en la batalla de Marne (del 6 al 13 de setembre de 1914). Al front oriental, els alemanys també avançaren de primer ràpidament, però els russos van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austríac. Però a finals del 1914 ja es va veure que la guerra seria llarga. 3.2. La guerra de trinxeres Després del primers moviments, els fronts es van immobilitzar . Al front occidental s’hi van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord i es va entrar en una fase molt dura de la guerra, en la qual guanyar un pam de terreny a l’enemic significava desenes de

6

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

milers de morts. Aleshores va caldre cercar nous aliats que aportessin més soldats a la guerra. El 1915, Itàlia hi va intervenir a favor dels aliats i Bulgària i l’Imperi Turc van ajudar les potències centrals, sense que la guerra semblés tenir un bàndol vencedor.

Durant el bienni 1915-1916, la guerra es va convertir en el que ja va anunciar la batalla de Marne: un infern i un carnatge. Les noves tàctiques, unides a la utilització d’armes noves i molt més potents, van contribuir a augmentar la mortaldat. Durant l’any 1916 alemanys i francesos van intentar trencar els fronts concentrant els esforços bèl·lics en un sol punt. Tal va ser la ofensiva alemanya sobre la ciutat de Verdun, que resistí 300 dies de bombardejos, o la dels anglesos al riu Somme contra els germànics. Van costar centenars de milers de morts i només van moure els fronts uns centenars de metres.

3.3. La crisi de 1917 i al fi de la guerra Durant l’any 1917, la població civil va arribar a situacions límit de subsistència, de trasbals familiar per l’absència dels membres més joves i de cansament psicològic. Hi va

7

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

haver alguns intents d’amotinament a les guarnicions, que van ser severament reprimits, i també algunes vagues de protesta per l’escassesa de productes de primera necessitat. Al final d’aquell any, a Rússia va esclatar la revolució dirigida pels bolxevics, que van conquerir el poder. Liderats per Lenin, van demanar la pau als imperis centrals (Tractat de Brest-Livotski), condició bàsica per poder organitzar el nou Estat sorgit de la revolució. La retirada de Rússia, però, va ser compensada per l’entrada dels Estats Units en el conflicte. El motiu oficial va ser l’enfonsament pels submarins alemanys dels mercants nord-americans Lusitania i Sussex. El motiu de fons, però, era la possibilitat de no recuperar els crèdits concedits a la Gran Bretanya i a França en cas que guanyessin les potències centrals. La intervenció dels Estats Units al costat dels aliats determinà el desenllaç final de la guerra. En pocs mesos van desembarcar a França més d’un milió de soldats i un gran nombre de tancs, aeroplans, camions, canons, etc.: la superioritat bèl·lica dels aliats va esdevenir aclaparadora. El 1918, al front oriental, els britànics, els francesos i els italians van derrotar a Àustria i els seus aliats. L’imperi Austrohongarès i l’Imperi Turc van demanar l’armistici i els combats van cessar. Al front occidental, els alemanys van ser derrotats i hi va haver revoltes al seu exèrcit i a la seva marina, i manifestacions obreres en contra del govern. Atemorit per la por d’un esclat revolucionari, l’alt comandament alemany va suggerir al kàiser Guillem II que demanes la pau. L’11 de novembre de 1918 se signà l’armistici. El kàiser va marxar a Holanda i a Alemanya s’hi proclamà la República.

8

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

4. L’ORGANITZACIÓ DE LA PAU

El gener de 1919 es va inaugurar a París una conferència per establir les condicions de pau. Hi van assistir 32 països però prenien les decisions les quatre grans potències vencedores: els Estats Units, França, la Gran Bretanya i Itàlia.

El president nord-americà, Wilson, va intentar aportar-hi la seva visió d’una pau fonamentada en la concòrdia i la manca de revenja contra Alemanya. Però les potències europees esperaven rebre fortes compensacions dels alemanys per les terribles destruccions de la guerra.

4.1. El tractat de Versalles

Hi va haver diversos tractats de pau, però el més important va ser el de la pau amb Alemanya. Es va signar a Versalles i els vencedors li van imposar condicions molt dures:

- Es declarava Alemanya culpable única de l’esclat del conflicte i restava obligada a pagar fortes reparacions de guerra (en diners i en productes) per les destruccions ocasionades, sobretot a Bèlgica i a França.

- Es desmantellava gairebé per complet el seu exèrcit, així com la marina, i se l’hi prohibia el rearmament. També se l’hi arrabassava l’imperi colonial, que va ser repartit entre Gran Bretanya i França i alguns territoris d’Europa, com Alsàcia i Lorena (França).

Alemanya va considerar que el Tractat de Versalles havia estat una imposició i una pau humiliant, i això havia de revifar en el futur el seu nacionalisme i el desig de revenja (que constituiria una de les causes de la segona guerra mundial).

4.2. La creació de la Societat de Nacions

A proposta del president Wilson es va crear una nova organització, la Societat de Nacions (SDN) , que havia de garantir la pau, fomentar la cooperació internacional, vigilar l’acompliment dels tractats i dirimir de manera diplomàtica els conflictes.

Des del principi, el funcionament de la Societat de Nacions va estar amenaçat per problemes com ara l’exclusió inicial dels països vençuts i l’absència dels Estats Units. Va fracassar en la seva tasca de resoldre conflictes, no va aconseguir convertir-se en un àrbitre internacional

5. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA

La I Guerra Mundial va deixar un balanç d’entre 8 i 9 milions de morts en combat als que cal afegir els morts civils, una gran desfeta econòmica, la desestructuració de bona part del centre d’Europa i uns tractats de pau que no podien establir una pau duradora. Milions de persones havien mort, els ideòlegs havien alimentat les passions nacionals fins a uns nivells altíssims de rancor irracional i societats senceres s’havien vist implicades directa o indirectament a la guerra. Havia estat una guerra total.

9

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

a. Conseqüències demogràfiques

Aquesta guerra afectà a tots els ordres de la vida, però especialment es pagà en vides humanes (i no tant sols d’aquells que la deixaren en el camp de batalla, sinó civils que estaven a la “rereguarda”), mutilats, malalts, ...

A Europa (sense comptar Rússia) van morir entre 11 i 12 milions de persones (de les quals uns 8 milions eren soldats; 6 milions més van quedar mutilats).

Els efectes demogràfics van ser a llarg termini, per la minva de capes de població jove masculina, i també van afectar a l’economia. La guerra va provocar un descens de la fertilitat que segons els càlculs estadístics va fer que deixessin de néixer uns 10 milions de persones.

Pèrdua de població:

• Sèrbia-Montenegro : 31,3% • Rússia: 18,5% • Àustria-Hongria: 14% • Alemanya : 9,5% • França: 8% • Itàlia: 7,6% • Gran Bretanya: 4%

La zona més castigada per la guerra va ser l’Europa oriental. A les pèrdues humanes provocades directament per la guerra cal afegir la sobremortalitat provocada per la manca d’aliments, les pèssimes condicions d’higiene i l’epidèmia de grip espanyola de 1918. El resultat d’aquesta matança va ser l’aparició d’una forta pressió social. Així, l’increment de la mortalitat i el descens de la natalitat van donar lloc a les anomenades generacions buides que van arribar a l’edat adulta cap a 1935.

b. Conseqüències econòmiques

La Primera Guerra Mundial va suposar la pèrdua definitiva de l’hegemonia europea en el terreny econòmic, que a partir d’aquell moment seria dels Estats Units. En els territoris bel·ligerants les indústries va ser destruïdes, la qual cosa va transformar l’estructura i les polítiques econòmiques dels estats. La producció va orientar-se cap a les necessitats dels països, passant de la lliure competència a un mercat interferit pels monopolis i els estats. També van quedar destruïdes les infraestructures i les comunicacions.

França va perdre el 30% de la riquesa nacional i Alemanya el 22% mentre que el potencial industrial europeu es va reduir un 40% i l’agrícola un 30%. Tots els països europeus van acabar la guerra endeutats tant a l’interior (emprèstits de guerra) com a l’exterior (préstecs sobretot amb els Estats Units).

c. Conseqüències socials

La guerra va repercutir de manera desigual entre els diferents grups socials. Així, hi ha autors que consideren que la postguerra estaria marcada per l’oposició entre els “nous

10

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

rics”, és a dir, banquers, comerciants i grans propietaris que havien fet fortuna gràcies a la demanda generada per la guerra, i els “nous pobres”, les classes mitjanes, els pagesos i els assalariats que van patir els efectes negatius de l’augment dels preus, del descens de la capacitat adquisitiva i de l’atur.

Com a conseqüència de la guerra es van viure processos revolucionaris a Rússia i Alemanya, revolucions, que no es van estendre pel reconeixement dels sindicats com a interlocutors amb les empreses i per l’extensió del sufragi. Els moviments reivindicatius obrers van augmentar i la classe mitjana també va mostrar-se descontenta culpant a l’estat liberal de l’empobriment generalitzat i de no saber defensar els seus interessos. Les tensions socials van anar en augment al llarg de les dues dècades següents.

Un cop acabada la guerra, la democràcia va anar guanyant terreny sobre els antics règims autoritaris, però aquesta democratització dels estats no va consolidar-se i les tensions que provocarà la crisi econòmica dels anys trenta marcarà una nova evolució cap a l’autoritarisme.

Milers d’excombatents no van adaptar-se a la nova situació formant part dels aturats urbans. La caiguda dels preus agrícoles accelerarà l’èxode rural augmentant les molt empobrides classes urbanes i creant una nova classe mitjana.

La dona, per la seva banda, va canviar el seu paper tradicional a la societat integrant-se al món del treball (finalitzada la guerra, el 35% de la mà d’obra industrial a Gran Bretanya i Alemanya era femenina). Hi va haver un avanç significatiu en la lluita sufragista i feminista.

d. Conseqüències polítiques

L’origen de la guerra va estar motivat per les disputes entre les potències pel control europeu i colonial. Un cop finalitzat el conflicte es reordenarà el mapa europeu a costa dels vençuts. La pau de París donarà lloc a una profunda reestructuració territorial d’Europa amb el desmembrament dels grans imperis que havien dominat el centre d’Europa durant el segle XIX i l’aparició de nous estats (veure punt 5.1.).

En el camp de les relacions internacionals es va viure un canvi de forces que va portar els Estats Units a convertir-se en una potència econòmica i política a nivell mundial, que va intentar imposar una política d’avenç de la democràcia i va afavorir les nacionalitats. Europa va patir un retrocés respecte dels EUA. En qualsevol cas, el món seguia dominat per l’eix atlàntic amb uns Estats Units que seran la potència decisiva per la seva capacitat militar i industrial.

5.1. Un nou mapa d’Europa

A més del Tractat de Versalles, una altra sèrie de tractats es van ocupar dels altres vençuts i els antics imperis europeus es van esquerdar:

- L’imperi Rus va perdre gairebé tota la seva costa al Bàltic i va cedir grans extensions a la nova Polònia.

11

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

- L’imperi Turc va desaparèixer gairebé per complet i va quedar reduït només a Turquia, i als seus antics territoris del Pròxim Orient hi van aparèixer l’Iraq, Síria i Palestina, tot i que com a protectorats britànics o francesos.

- L’imperi Austrohongarès es va desintegrar i al seu lloc hi van sorgir estats nous: Txecoslovàquia, Hongria i Àustria. També es van realitzar els somnis de la petita Sèrbia, que es va convertir en el cap d’un nou estat, Iugoslàvia.

- Algunes remodelacions territorials tenien com objectiu aïllar la nova Rússia revolucionària. Per això es va crear una gran Polònia i una gran Romania, que havien de fer de tap enfront de Rússia.

12

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

GLOSSARI

Armistici: És un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra. És de caràcter temporal. Consisteix en la suspensió de les agressions entre dos grups (països, nacions, faccions) que es troben enfrontats en una lluita armada. No inclou necessàriament la signatura d'un tractat de fraternitat sinó que només cessen les hostilitats.

Generacions buides: son les generacions que es van veure afectades per la gran mortalitat de la primera guerra mundial. La mortalitat va afectar, sobretot, a homes d’entre 20 i 40 anys i això va fer que disminuís molt la natalitat (hi havia menys matrimonis). Kàiser: Títol alemany que procedeix etimològicament del llatí caesar, aplicat a l’emperador d’Àustria des del 1804 i al d’Alemanya des del 1871. Paneslavisme: és un moviment polític i cultural, nascut d'un moviment nacionalista, l'objectiu del qual va ser la unió cultural, religiosa i política dels diversos països eslaus d'Europa en una sola entitat política. Pangermanisme: és un moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d'origen alemany en la Grossdeutschland (Gran Alemanya). Els seus orígens es troben en el concepte de predestinació d'Alemanya com rectora del món. Pau armada: Període de la història política d’Europa que va des de la fi de la guerra Franco-Prusiana fins l’inici de la Primera Guerra Mundial (1871-1914). Es caracteritza per un fort desenvolupament de la indústria bèl·lica de les potències y per la creixent tensió en les relacions internacionals i va comportar un complex sistema d’aliances entre països. Pla Schlieffen: Pla d’atac concebut l’any 1905 pel cap de l’estat major alemany, el mariscal Alfred von Schlieffen, per aixafar l’exèrcit francès en sis setmanes encerclant-lo en un vas moviment, passant per Bèlgica. Trinxera: és una rasa allargada de protecció del foc enemic, de l'artilleria i de les metralladores, emprada des d'antic per les tropes, i, en forma massiva, durant la Primera Guerra Mundial

13

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

ESQUEMES

14

Història Contemporània – 1ª part - Proves d’Accés a la Universitat per a majors de 25 anys

Enllaç per ampliar informació: http://www.historiasiglo20.org/HM/1-0.htm