Revista editada per

l’AMPA de l’Institut

Joan Boscà

23

L’autosuperació

L’assetjament

Addictes a Internet

Entrevista: Jordi Sánchez

Vaga a l’Institut

Història del còmic

Titànic

2

Amb el suport de

SUMARI

03 Presentació

04 L’autosuperació

07 L’assetjament

10 Addictes a Internet

12 Ciència-Ficció

13 AMPA Informa: Breus.

14 Entrevista: Jordi Sánchez

17 Vaga a l’Institut

18 Com una persona com Hitler pot haver estat can-didata al Nobel de la Pau?

19 Llei Wert

20 Salvador Espriu: Més vigent que mai

21 La caritat

22 El Nadal

23 Noel et busca

24 Història del còmic

26 Titànic

27 Boscà Recomana

El crèdit de revista

Una de les ofertes de crèdits variables del nostre ins-titut és la que permet l’elaboració de la major part del contingut de la nostra revista. Durant el primer trimestre, els nois i noies de 4t d’ESO que han escollit el crèdit cerquen i redacten una part dels continguts de la primera revista del curs. Al tercer trimestre són els alumnes de 3r d’ESO, que posen en pràctica tot allò que han après durant el curs sobre la premsa i els gèneres periodístics i elaboren part del segon número de la revista. Tots acaben el crèdit amb el carnet que els acredita com a periodistes, com a record... i espe-rem que també amb el bon record d’haver-hi partici-pat i haver-vos fet passar una bona estona llegint les seves cròniques, entrevistes i recomanacions.

L’AMPA s’encarrega d’editar i finançar la publicació.

Revista de l’Associació de Mares i Pares de l’Institut Joan Boscà de Barcelona.

Consell de redacció: Imma Tutzó (profesorat)

Joan Enric Bellet i Sally Revuelta (AMPA)

Foto de portada: Ignacio García

Maquetació: Marc Hernández

Disseny maqueta: Xavier Aguilera

Disseny capçalera: Joan Antoni Balcells

Imprimeix: BCN Digital

Institut Joan Boscà, av. d’Esplugues, 4008034 BarcelonaTel. 93 203 83 86http://www.iesjoanbosca.orghttp://www.ampajoanbosca.org (AMPA)

revista.bosca@gmail.com

3

SECCIÓ

Valor afegitBufen moments de canvi tranquil, d’evolució. El Pla d’Autonomia del Centre (PAC) i el PROA finalitzen la seva vigencia. Durant quatre anys han aportat professorat, recursos i elements permanents d’anàlisi i valoració. El projecte de centre, des de la continuïtat, també s’ha de nodrir de nous objectius, de fites assolibles i d’idees-força que ens permetin tocar la utopia. L’AMPA renovada cal que consolidi i aprofundeixi en els projectes endegats. Finalment la LOMCE del ministre Wert representa un nou desafiament, perquè ni millora, ni dóna més qualitat al sistema educatiu. Sols té utilitat en tant que saltar els seus obstacles i entrebancs de ben segur que ens fa més fortes i forts.

Aquests últims cursos la nostra comunitat educativa ha sabut donar respostes consensuades, responsables i lúcides als reptes que les retalladles ens han imposat, ja en la tasca educativa, ja en l’organització del centre, a la problemática que el marc horari ens ha produït, i a les successives vagues d’estudiants. Ara ens tocarà donar respostes clares i assenyades a la petrificació del currículum, a la pèrdua de poder en dels concells escolars o als atacs al sistema d’immersió lingüística.

L’educació és un esdevenir continu. Venim d’una historia de qualitat i d’exigència educatives. D’una formació de nivel. D’un ambient de treball i de responsabilitat. Anem cap una educación moderna, adequada, preparadora dels canvis del futur. La creativitat no és posible sense una disciplina de treball. Sense cap base que doni solidesa als somnis. I el conreu de la creativitat, de la iniciativa personal, artística, humanista, científica és alhora el fonament perquè el nostre alumnat, els nostres fills i filles s’integrin plenament en un futur que és absolutament canviant, divers inimaginable. L’esperit crític i l’autonomia personal necessiten tant de la preparació teórica com de la pràctica de la comunicación, de la discussió, de l’empatia amb un altre punt de vista.

El nostre institut enriqueix el seu estudiantat amb molts elements creativitat i autonomía personal. La participació de l’alumnat en la presa de decisions, en la seva capacitat d’autorganitzar-se, de ser reivindicatiu i exigent. Els intercanvis i estades a l’estranger i les sortides fora del nostre àmbit cultural ajuden a trencar esquemes, a obrir els ulls, a conèixer realitats diverses i valorar allò que manca i allò que es té, la importancia de les llengües, elñ reconeixement de la identitat propia i el descobriment de visions diferents del món. Els concursos i activitats literàries, pictòriques, matemàtiques, tecnològiques, científiques, des de l’art d’En Residència, ala robótica del Lego, l’enginyeria dels aerogeneradors o la recerca audiovisual. L’institut ofereix no sols coneixement, sinó també oportunitats de créixer i de progresar, de crear, de crear-se, d’imaginar i d’imaginar-se. Genera un VALOR AFEGIT que hem de mantener i que ens ajudarà a encarar l’esdevenidor en l’absolut convenciment de què totes i tots nosaltres formarem una part activa i decisiva del futur.

El nostre valor afegit és la garantía de continuïtat de la qualitat del nostre ensenyament per a les generacions que vindran. I per a les actuals.

Buscar futur. El futur és Boscà!!

PRESENTACIÓ

4

BOSCÀ-A FONS

La por és la més gran de les discapacitatsNICK VUJICICAvui en dia, la gent que és més tancada, o que li costa molt comunicar-se amb els seus companys, de seguida és tractada com a “rara” o “diferent” i la gent se’n riu i li fan bromes que fan gràcia a tothom... menys a qui les rep, és clar.

Nosaltres hem triat fer un text sobre en Nick Vujicic: ell, durant la seva infantesa, no tenia amics i tothom es reia d’ell, i la seva mare no estava molt contenta, ja que pensava que no podria arribar a fer res important a la seva vida... ell tampoc confiava molt en les seves pròpies possibilitats i pensava que mai es casaria, ja que no tenia ni mans ni peus.

Nick Vuijicic és un bon exemple d’ autosuperació, ja que ha aconseguit fer tot el que ell volia fer, tot i tenir una gran dificultat física i ara és feliç tenint una dona i un fill.Nick Vujicic va néixer el 4 de desembre de 1982 a Australià. La vida de Nick Vujicic va ser molt difícil, ja que no podia anar amb normalitat a l’escola perquè l’assetjaven. Als vuit anys en Nick es va plantejar suïcidar-se. Després, als 17 anys, es va adonar que la vida valia la pena, i començar a ser un model a seguir per gent amb problemes o dificultats: va començar a fer xerrades a grups, escoles, empreses, etc... Als 21 anys va aconseguir graduar-se en comptabilitat i planificació financera. Després de graduar-se, al 2009, Nick va escriure un llibre que es titula ¡Sin brazos, sin piernas, sin preocupaciones!. També ha participat al curtmetratge El circ de les papallones i ha composat diverses cançons, la més coneguda Something more.

COM EL VAM CONÈIXER?

Nosaltres abans no el coneixíem ni havíem sentit parlar d’ell, però el professor de ciutadania ens va posar un curtmetratge d’una pel•lícula titulada El circ de les papallones, protagonitzada per en Nick Vujicic. Així que ens vam interessar per la seva vida, i vam descobrir moltes coses com ara, que té dona i una filla, i que fa conferencies a diferents llocs, on dóna consells i procura motivar la gent amb problemes.

L’autosuperació

5

BOSCÀ-A FONS

Què fa a la actualitat?

A l’actualitat Nick Vujicic, fa conferències a diferents llocs. Una de les més importants va ser la quarta trobada Mundial de Valors. Ha participat a diferents programes de la tele, com per exemple, el hormiguero, Oprah Winfrey, etc... A les conferències sol compartir el seu lema , que és: Yo nací para ganar o, entre d’altres frases que comparteix: “El miedo es la mayor discapacidad de todas”. Sólo necesitas un motivo para vivir”.

ISIDRE ESTEVE I PUJOL

Isidre Esteve i Pujol va néixer el 15 de maig de 1972 a la Seu d’Urgell. És un pilot de motociclisme català que ha competit amb èxit en curses de rally raid, principalment al Rally Dakar, un cop passà a aquesta disciplina després d’haver destacat en competicions d’enduro. El 24 de març del 2007 va patir una greu lesió mentre participava al Rally d’Almeria i es va fracturar les vèrtebres T7 i T8 i va quedar paraplègic. Tot i així, un cop recuperat i adaptat a la seva nova situació, ha seguit competint tot pilotant automòbils adaptats, havent participat per exemple a l’edició 2009 del Rally Dakar amb un SsangyongKyron. Al 2008 Manuel Franco va escriure un llibre basat en la seva biografia titulat: Sort del meu destí.

Pensem que com una persona que s’ho ha passat tan malament i ha tingut tants problemes a la seva vida pot ser tan feliç, però la veritat és que cadascú troba la felicitat de diferents maneres. També com una persona pot superar-se cada dia, i ajudar a les persones que més ho necessiten, ja que d’altres no podrien fer-ho. Moltes persones pensen que no tenir extremitats et farà una vida molt desgraciada, però en canvi ell té dona i una filla, i se sent l’home més content i feliç del món. Nick és un exemple a seguir i fa que moltes persones puguin creure en elles mateixes.

Exemples de superació per a molta gent que s’hi pot sentir iden-tificada perquè pateixin circumstàncies semblants. Nick Vujicic patia molt a la seva infantesa, però ho va superar i ara va pel món fent xerrades sense cap problema, i fa vida una vida tan normal com tothom. Molta gent seria incapaç de su-portar la pressió i el malestar de la situació que ell es va veure obligat a viure . I és fantàstic que encara hi hagi exemples de superació personal com aquests. Mar Gros, Judit Guillermo, Albert López i Lucía Perera

6

BOSCÀ-A FONS

RAMÓN SAMPEDRO

Va néixer el 5 de gener a l'ajuntament gallec de Porto do Son. Amb 18 anys es va enrolar a la marina mercant amb l'objectiu de conèi-xer el món. A l'edat de 25 anys va patir un accident, al llançar-se de cap a l'aigua des d'una roca que el va deixar tetraplègic i prostrat en un llit per la resta de la seva vida.

Va ser el primer ciutadà a demanar a Espanya el suïcidi assistit. Argumentava el dret de cada persona a disposar de la seva pròpia vida, estant però incapacitat per cometre suïcidi. La seva petició li va ser denegada.

Ramón va morir a Boiro el 12 de gener de 1998 per enverinament de cianur potàssic, ajudat per la seva amiga Ramona Maneiro. Ella va ser detinguda dies després però no va ser jutjada per manca de proves. Set anys després, una vegada que el delicte va haver prescrit, Ramona va admetre a la televisió haver facilitat a Ramón l'accés al verí que li va causar la mort i haver gravat el vídeo on aquest va pronunciar les seves últimes paraules.

<<Tu segueix el dia i intenta tocar el sol>>

Wonder és una novel·la que transmet valors sobre els obstacles i les complicacions que t’hagi pogut donar la vida. Aquest llibre t’arriba a l’ànima i et fa reflexionar molt.

Parla sobre l’amistat i sobre com s’ha d’intentar mirar més enllà d’allò que es veu. L’August és un nen que té defectes físics que li desfiguren la cara, cosa que li ocasiona moltes dificultats per ser acceptat per la societat actual, però tot i així s’adona que el físic no és un obstacle per trobar amics de debò. Val molt la pena llegir aquest llibre tan meravellós.

Alumnat de 2n d’ESO B

Què és l’assetjament?És un comportament que té una persona que veu als altres com a preses. Hi ha diferent tipus d’assetjament:

Assetjament laboral o mobbingÉs una agressió psicològica o física continuada cap a una persona per part dels seus companys de feina. En una farmàcia d’Alcalà d’Henares (Madrid) tenim un exemple:L’ any 2002, un farmacèutic va contractar dues tre-balladores i des d’aquell moment va començar a trac-tar-les d’una manera poc adequada. Al principi els enviava missatges i cartes “d’amor”, eren més eròti-ques que amoroses; els tocava el cul o les cames... en una ocasió va proposar a una d’elles d’anar a fer la “migdiada” a un hotel. Quan rebutjaven aquestes “atencions”, ell els retirava el sou extra. Van decidir denunciar-lo, però el jutge instructor no va conside-rar que aquell empresari fes cap mena de mobbing o assetjament sexual, sino que es limitava a demos-trar afecte essent carinyós amb les seves empleades... tothom se sent molt estimat quan li retiren el sou, oi?

Assetjament escolar o bullyingEs produeix quan una o més persones utilitzen el seu poder per perjudicar a una altra, tant a nivell físic com psicològic repetides vegades. L’Amanda Todd n’és un exemple:Quan tenia 12 anys, va cometre l’ error d’enviar unes fotos d’ ella despullada a un home que les va enviar a totes les persones que ella coneixia. Tothom la in-sultava i jutjava i es va haver de canviar d’institut. Quan tot tornava a la normalitat, l’home que li havia fet la vida impossible va tornar a enviar les fotos i tot va anar a pitjor. Al cap d’un temps, va començar a sortir amb un antic amic. L’Amanda es pensava que ell l’estimava, però només s’aprofitava d’ella. El xi-cot tenia una altra parella que va anar a buscar-la i la va apallissar davant dels seus companys i ningú la va ajudar. Els seus companys de classe la insultaven pel Facebook dient-li que desitjaven que morís, o simple-ment la ignoraven. Ella va penjar un vídeo a YouTube explicant la seva història però la situació no va millo-rar i es va acabant suïcidant.

7

BOSCÀ-A FONS

L’AssetjamentN’has sentit parlar molt, però de veritat saps què és? Ets conscient de patir-lo, de provocar-lo o de permetre’l?

CiberassetjamentÉs l’ús d’informació electrònica i de mitjans de co-municació, com el correu electrònic, les xarxes so-cials, blocs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils, i webs per assetjar un indivi-du o grup mitjançant atacs personals. Per exemple,el cas de l’Eva Hache, una humorista famosa que al seu twitter va començar a rebre missatges d’un home que l’amenaçava de mort. Va ser prou valenta i llesta com per demanar ajuda a la policia, adjuntant una captu-ra de pantalla amb els missatges que demostraven les contínues amenaces i, a més, amb el nom del perfil de l’assetjador. Gràcies a això, es va aconseguir iden-tificar qui era i va ser detingut. És un clar exemple del que s’ha de fer quan es pateixen aquest tipus de casos

L’assetjament perjudica a totsHi ha molta gent que no és conscient que és víctima d’abús, perquè no li han parlat ni ensenyat massa so-bre aquest tema i, si no se’n parla, no existeix. Per exemple, l’abús domèstic i la violència de gènere: fins que no se’n va parlar no es denunciava.

Altres menteixen: per exemple, en una família de pa-res divorciats, la mare s’ha ajuntat amb un altre home i aquest exerceix de pare a tots nivells. El fill o filla d’

8

BOSCÀ-A FONS

et tingui por? Hi ha una gran diferència entre ser res-pectat i ser temut. La gent que et respecta no ho fa per por que els facis mal, sino perquè ells creuen que te’l deuen per alguna cosa. Ja pot ser que sigui perquè tu també els respectes o perquè creuen que has fet alguna cosa bona per ells. La por és un sentiment que es provoca a la gent també, però no és una cosa bona. Si inspires por és perquè creuen que pots atacar psi-

cològicament o físicament i no et voldran molestar. Això vol dir que un mateix concepte o acció pot variar segons la posició de la per-sona dins l’acció. I per damunt de tot, l’ésser humà té el dret de ser respectat i el deure de respectar. Salvador Cayuela

Per què menyspreem la gent que creiem que és feble en lloc d’ajudar-los?

És més fàcil no fer cas als que ploren, que als que t’insulten o et fan mal. En alguna ocasió et diria que la gent no vol estar amb algú que està sol, perquè pensem que són persones marginades o que, com que estan sols, diem que no són bona gent i que no tenen amics. Hi ha diversos motius pels quals la gent no ajuda:1- Tenen prou problemes com per pensar en algú altre. 2- Persones que els agrada veure com pateixen els altres. 3- De vegades no sabem com ajudar, encara que vo-lem fer-ho.És molt cert el que diuen, que la vida et pot canviar molt de pressa o, simplement, per fets que no som conscients d’haver dut a terme. Tenim un cas força recent com el vídeo que va aparèixer a Youtube i que ens va permetre saber la història de l’Amanda Todd. Tot allò que la va portar a enfonsar-se. No va sentir que ningú la recolzés i la gent, per les reds socials, li deien que es matés. No va voler denunciar ningú, molt probablement per vergonya. Els antidepresius la menjaven per dins. No tenia a ningú. Necessitava un amic. Si no havien d’ajudar-la, per què l’havien de fer patir encara més?No demano una gran reflexió ni molt menys, però això és la realitat. Tots podem equivocar-nos, tots podem ser jutjats, assetjats o, simplement, neces-sitar ajuda... no penses que podries haver estat tu, l’Amanda Todd?? Noelia Puig

ella pot mentir i dir que la parella de la seva mare el maltracta.Uns l’exerceixen sense adonar-se’n: quan a un amic teu li poses un sobrenom, a ell no li agrada i tu li continues repetint, això és abús, perquè el fas sentir malament.Altres, ho fan volent: quan un noi sempre aconse-gueix les coses que vol o es diverteix insultant, pe-gant o molestant, l’està exercint.L’assetjament sempre és una pràc-tica perjudicial, tant per a les per-sones que el pateixen, que poden patir atacs nerviosos, iniseguretats, depressions, no confiar mai més en ningú, etc..., com per a les per-sones que el practiquen, que poden quedar-se sense amics, acabar amb males companyies, arribar a fer mal a una persona o, en casos extrems, anar a la presó. Maria Marín, Sara Rodrigo i Laura Ciarán

La discriminació no hauria d’existir ni entre els ado-lescents ni amb cap persona. Es una manera de coac-cionar la llibertat de les persones, però, malaurada-ment, es fa.Es pot discriminar de moltes maneres: per la condició sexual, per la raça i el color de pell, per la classe so-cial, per l’aspecte físic….És un problema d’educació, ja que és important sa-ber que tots som iguals siguem com siguem. Quan es discrimina, és una manera de fer sentir inferior a la persona, i el que està intimidant sentir-se superior. És una equivocació pensar que un és més important per ser més alt, més guapo, més ric, més blanc…També s’ha de tenir en compte el dany que es pot fer a les persones, ja que un assetjament continuat pot pro-vocar als joves que el pateixen una depressió i aques-ta pot desenvolupar en coses pitjors com el suïcidi. No és la primera vegada que sentim per les notícies que un nen s’ha suïcidat per l’assetjament escolar. És molt trist pensar que hi ha joves que no pensen que les seves actituds poden provocar la mort dels seus companys. Haurien de fer una reflexió sobre el com-portament amb els altres. Només hi ha una paraula: RESPECTE. Hada EgeaRespecte = por? Creus que per ser respectat és necessari que la gent

9

BOSCÀ-A FONS

Paraules emmetzinades

És una novel·la policíaca juvenil escrita per Maite Carranza. Creiem que és un llibre ideal per a l’alumnat de tercer perquè està escrit des d’un punt de vista adolescent. Una altra característica del llibre és que tracta un tema que ens interessa: l’assetjament de menors.

Tot i ser fictici, el cas de la Bàrbara i molts altres casos de maltractament i assetjament formen part de la nostra realitat. Per això, si mai ens hi trobem o sabem que pot existir, cal tenir en compte una cosa: les acusacions falses fan que els casos reals perdin credibilitat. Per un cas real, el primer que hem de fer és parlar amb algú de confiança i explicar-li tot des del principi i a poc a poc. No posar-nos nerviosos/es i intentar evitar estar a soles amb el/la persona que ens assetja. Però el que no hem de fer mai és perdre els nervis ni l’esperança si en som les víctimes i, sobretot, no jutjar ni quedar-nos sense fer res si en som testimonis.

Alumnat de 3r ESO B

En Jordi és un adolescent que canvia de ciutat amb la seva mare per iniciar una nova vida. Però el destí li reserva una sorpresa cruel, ja que quan traspassa les portes del seu nou institut, creua sense saber-ho la tenebrosa frontera del mateix infern. I qui el convida a entrar-hi, amb un esgarrifós somriure als llavis és en Nacho, un company de classe que, malgrat la seva edat, pertany ja a la raça dels que s’alimenten única-ment de la por i del dolor dels altres.

A la Taylor li regalen un portàtil pel seu aniversari. S’inscriu en una pàgina web semblant al Facebook i comença a ser víctima del ciberassetjament.

Novel·la i pel·l·lícules sobre l’assetjament

Bulling Ciberbulling

10

SECCIÓBOSCÀ-LLETRES

Addictes a InternetAl face pots comunicar-te amb més gent, mentre que al twitter no pots parlar ni tenir cap conversa. A més, pots accedir al perfil de qualsevol altra persona que ho hagi permès, veure la informació que hi hagi escrit, escriu-re comentaris al seu mur , enviar fotos, agregar nous amics... Al twitter no pots agregar persones, però pots seguir-les, que també és una manera de rebre’n informació. Tu també pots tenir seguidors. Al twitter també es poden comentar fotos i opinions dels altres, però no hi ha xat. Al facebook si t’agrada qualsevol comentari o foto de qualsevol persona, pots clicar “m’agrada” i es mostrarà quan qualsevol persona agregada com amic o amiga visiti el perfil.

Amb algunes aplicacions pots fer fotos i vídeos des de el facebook mateix. També el facebook té jocs de fut-bol, aventures i altres jocs El twitter és més utilitzat pels famosos que el facebook i hi pengen comentaris i fotografies... tots dos són mitjans de comunicació molt populars avui.

Myspace, la competència La història de Myspace comença l’any 2003, quan es va fundar el servei de mans de Tom Anderson, Chris DeWolfe i un grup de programadors. El juliol del 2005 va ser adquirit per la” News corporation “. MySpa-ce està format per perfils personals d’usuaris i inclou xarxes d’amics, grups, blogs, fotos, vídeos i música, a més d’una xarxa interna de mis-satgeria que permet comunicar uns usuaris amb uns altres i un cercador intern. Es tracta, per tant, d’un portal que permet posar en contacte gent d’arreu del món a través d’internet i així compartir interessos. Normal-ment My space l’utilitzen músics per compartir interessos, i coses que pensen. Abans l’us del My Space el feien només alguns músics desco-neguts, però ara cada vegada és més conegut i utilitzat també per gent famosa i artistes reconeguts.

Whatsapp, internet a la butxacaLa xarxa de missatgeria estrella dels últims anys. L’empresa creadora de l’aplicació, WhatsApp Inc, va ser fundada per Jan Koum, qui ha-via estat anteriorment el director de l’equip d’operacions de plataforma de Yahoo i l’antic cap de l’equip d’enginyers Brian Acton. La compan-yia té la seu a Silicon Valley . i l’’aplicació WhatsApp està disponible per als sistemes operatius Windows Phone, BlackBerry , Android i els dispositius amb Symbian de Nokia .

WhatsApp és un programa de missatgeria instantània per als anome-nats “telèfons intel·ligents”. A més de l’enviament de text, permet la transmissió d’imatges, vídeo i àudio, així com la localització de l’usuari. L’aplicació utilitza la xarxa de dades del dispositiu mòbil on s’estigui executant, per tant funciona connectada a Internet a diferència dels ser-veis tradicionals de missatges curts. I també pots fer grups de conversa.Tot plegat fa que sempre tinguis un peu a la xarxa i un altre a la realitat.

Nil Carmona, Xavier Gutiérrez

Ets de Facebook o de Twitter? Avantatges i inconvenients

11

SECCIÓ

• Com et comuniques més?

• Quantes hores et passes connectat/ada a les tecnologies al dia?

• Deixes de fer altres coses per tal d’estar més estona connectat?a. Síb. Depènc. No

• Quan estàs amb algú i et sona el mò-bil, què fas?a. No el miro i estic pendent d’aquella

personab. No el vull mirar però no puc evitar-

hoc. El miro sempre

• Els teus amics et conviden a anar al cinema, però just aquell dia estrenen la nova temporada de la teva sèrie prefe-rida per la televisió. Què fas?a. Vaig al cinema, ja la veure un altre

dia.b. Dic als meus amics que vinguin a

casa a veure la sèriec. Em quedo mirant-la, ja quedaré un

altre dia amb ells.

• Et vols declarar al teu amor platònic, com ho fas?a. Cara a carab. Busco algun amic i que li digui ellc. Per telèfon i/o xarxes socials

• Vas a una festa i necessites roba i ac-cessoris. On ho compres?a. Vaig als gran magatzems i ho com-prob. M’ho compra la marec. Ho compro per internet

• Quants comptes de xarxes socials uti-litzes?a. De 0 a 2b. De 2 a 4c. Més de 4

MAJORIA A: Continues tenint una vida tra-dicional i quotidiana com abans. Potser hau-ries d’intentar modernitzar-te i descobrir una nova manera de comunicar-te.

MAJORIA B: Enhorabona saps organitzar-te el temps i saps quan toca fer una cosa o l’altra. Segueix així i portaràs una vida adequada en aquest aspecte. Vigila, no t’enganxis!

MAJORIA C: Tens un problema d’addicció a les xarxes. Et recomanem que intentis buscar un equilibri entre estar connectat i no estar-ho. Pots arribar a perdre amistats i oportuni-tats a causa d’això.

Els defensors d’Internet

Berta Villoro, Laura Poncelas, Marta Carrasco

Vols saber si tens problemes d’addicció a les xarxes socials? En tens i no ho vols reconèi-xer? O potser necessites incorporar-te al segle XXI?Si vols obtenir respostes i resoldre dubtes, només has de contestar aquest test amb molta sinceritat! Ànims!

BOSCÀ-LLETRES

a. Cara a carab. Parlant per telèfonc. Xarxes socials

a. Menys d’una horab. D’1h a 6hc. Més de 6h

12

BOSCÀ-LLETRES

Ciència-Ficció: Ja som al futur?La ciència ficció és un gènere especulatiu que relata esdeveniments possibles desenvolupats en un marc d’espai i temps purament imaginari. El primer contacte que tots hem tingut amb aquest gènere ha estat per mitjà de novel·les i pel·lícules que ens parlaven d’un futur llunyà on l’ésser humà estava condicionat per màquines i on la ciència i els robots havien substituït creativitat i emocions...i la veritat és que cada vegada estem més a prop d’un món completament informatitzat. On la creativitat a l’escriptura no existeixi i els llibres acabin desapareixent o essent substituïts per la seva forma informatitzada.

Ray Bradbury (1020) és un dels escriptors més significatius d’aquest gènere. Va morir el 6 de juny de 2012 a Califòrnia, a l’edat de 91 anys, i és autor d’obres com Cròniques Marcianes (1950), que descriu els primers intents de la terra per conquerir i colonitzar el planeta Mart.

Una altra de les seves novel·les més famoses és Fahrenheit 451, escrita l’any 1953 i que planteja un futur amb molta tecnologia i sense llibres. El seu protagonista és un home que es guanya la vida cremant llibres, ja que a la societat on viu llegir és un delicte i, per tant, s’han de cremar tots els llibres. Coneix una noia que li agrada llegir... una delinqüent, és clar. Un dia agafa un dels llibres que ha de cremar i es decideix a llegir-lo... això el fa reaccionar sobre la seva vida. Llavors contacta amb un grup de persones que viuen al marge de la societat que els persegueix perquè els agrada llegir i que memoritzen els missatges dels llibres perquè no es perdin. Es va fer una pel·lícula anglesa l’any 1966, en una dècada amb poques pel·lícules de ciència ficció, però que van transformar el gènere.

Gamer és una pel·lícula americana més moderna (2009), interpretada per Gerard Butler, que planteja un futur on la tecnologia i els videojocs controlen les persones i amb la intervenció d’un nou joc, molt violent, on alguns éssers humans se’n converteixen en avatars i poden ser controlats per qualsevol que tingui un ordinador. Acabarà amb una guerra on un dels avatars del joc lluitarà per alliberar-se d’aquest món. Sembla més proper, però reflecteix la tendència cap a una vida que només ofereix alternatives i emocions audiovisuals que, temps enrere, havia imaginat Bradbury.

Realment podem imaginar un món sense llibres? Es podrien arribar a complir les prediccions de Ray Bradbury? Juntos és una novel·la d’ Ally Condie escrita l’any 2010, la primera d’una trilogia que ens parla d’un món futur on tot està informatitzat i controlat pel govern, on els llibres han desaparegut i els pocs textos que queden són molt valuosos. Un món en que la gent no sap escriure, només teclejar en un miniport. En aquest món hi viu la Cassia, una noia de setze anys que coneix un noi que sap escriure i s’enamora d’ell, encara que la seva societat ja li ha assignat una parella.

13

AMPA INFORMA-BREUS

III Festa Esportiva Solidaria amb La Marató de TV3

Al desembre es va organitzar la III Festa Esportiva Solidaria que va omplir les pistes de l’institut d’esportistes, famílies i de bon ambient per a compartir solidaritat amb La Marató de TV3. El nostre equip de vòlei va participar en un triangular amb els equips de La Sedeta i d’Orlandai.

Al mateix temps tenien lloc diversos partits de futbol amb els jugadors i jugadores dels nostres equips de futbol, alumnat i pares. Esport, música, esmorzar compartit al bar i un esperit solidari que han fet superar amb escreix la quantitat recollida l’any passat i que van pujar al marcador de La Marató. Boscà solidari!

Des de l’AMPA,moltes gràcies a totes i a tots per la vostra col·laboració!!!

Xerrada sobre l’ús de les pantallesL’AMPA ha organitzat una xerrada sobre “L’us moderat de les pantalles” adreçada a pares i ma-res d’estudiants d’ESO i Batxillerat a càrrec de l’especialista Carles Sedó, de l’associació Educació per a la crítica (EdPac).

Aquesta xerrada-col·loqui, que va comptar amb una amplia assistència, es una primera experiència que s’emmarca dins de l’Escola de Famílies, que inclourà una sèrie d’activitats pròpies i d’altres coordinades amb el Districte, destinades a compartir amb experts les inquietuds i els temes d’interés en aquest període tan important i canviant de la vida dels nostres fills i filles.

Per suggeriments i més informació:ampajoanbosca@yahoo.es

Carles Sedó: “Educació per a l’acció crítica”. www.edpac.cat projectes@edpac.cat

Gràcies per estimar tant el BoscàL’ AMPA del nostre institut fa més de 40 anys que treballa en interès de les famílies del centre. Cadascuna de les seves etapes ha estat marcada per l’esforç i el compromís de moltes persones que han dedicat el seu temps per l’interès general. Ens sentim orgullosos de ser una baula més en aquesta llarga cadena d’experiències i de treball compartit. Aquest curs han canviat els càrrecs de la Junta perquè el president Quico Pascual i el secretari Xavier Sellarès han deixat l’institut: les seves filles respectives ja han acabat el batxillerat. Volem reconèixer-los la seva importantíssima aportació en la construcció i l’enfortiment de l’AMPA actual. Han estat molts anys de col·laboració i de projectes reeixits. En Quico ens ha regalat la seva empenta contagiosa, la seva bondat inefable i la seva obstinada dedicació de treballar per a aconseguir la utopia. En Xavier ens ha regalat la seva inacabable capacitat d’organització i de treball. La seva permanent disposició, el sentit de la responsabilitat, el seny i l’estimació que han posat en tota la seva actuació ens esperonen per a continuar el camí. Us fem arribar el nostre reconeixement, afecte i admiració. De part de les vostres companys i companys, moltes gràcies, amics!! Boscans, per sempre!!

14

SECCIÓ

La meva primera vocació va ser la d’actor, però com que no sabia si em guanyaria la vida com a actor i si em contractarien, vaig decidir escriure. A l’ institut del teatre,vaig començar a escriure: hi havia uns exercicis que s’havien de presentar cada tres mesos i que es deien “Dimecres distrets”, en els que havies d’actuar davant del públic, i vaig començar a escriure’ls jo, va començar a funcionar, en vam ajuntar uns quants i vam fer la primera obra.

És més fàcil interpretar un personatge creat per tu mateix? Per què? Home perquè el que has escrit tu mateix te’l fas a mida. Quan l’escrius per un altre penses més com ho farà. Al ser actor sempre escrius pensant en tu mateix, perquè normalment t’imagines fent el paper i això fa que després funcioni una miqueta millor. Tampoc tens sempre el públic davant, però si que és veritat que el fet de ser actor, ajuda a defensar una mica millor els personatges que escrius

Com et sents més orgullós: veient una sèrie interpretada per tu o mirant una obra de teatre creada per tu, però que no interpretis?Em sento més orgullós veient alguna que pensi que està bé. Vull dir que hi ha teatre dolent, escrit per mi també, i tele dolenta i cine dolent… A mi m’agrada, fer coses que estiguin bé; passen els anys i ho tornes a mirar, et torna a agradar, vol dir que està bé. En aquest sentit, tot el que estigui bé m’agrada, sigui tele, teatre o cinema.

Et molesta que la gent, quan vas pel carrer et diguin coses sobre els teus personatges o que repeteixin frases teves?Home, depèn. últimament comença a ser complicat anar pel carrer. No m’havia passat mai amb en Lopes, però amb l’ Antonio Recio… A Catalunya et miren més, i et paren menys, i a Madrid t’entren més i repeteixen frases com : “Hijo puta, pescadero !” Ha arribat un moment que sí que és una mica complicat anar pel carrer. Tinc una gorra que em va fantàstica, perquè al ser calb , amb la gorra la gent no em reconeix. No és que molesti, perquè de fet vius d’això i si et coneixen vol dir que la sèrie té èxit i funciona, però és difícil, per exemple, quan vas a sopar amb els amics i et comencen a aturar i a dir coses.

BOSCÀ ENTREVISTA

Parlem amb l’actor Jordi SánchezEl popular actor Jordi Sánchez és conegut a tot el país per la seva intervenció a la sèrie “La que se avecina”. Però a casa nostra fa temps que és un actor més que consagrat. Hem tingut la sort de poder-lo entrevistar i de poder conèixer un home polifacètic i una mica tímid, però sempre capaç d’arrencar-nos un somriure.

Tenim entès que, a part de ser actor, també ets autor d’obres teatrals i de guions. Quina va ser la teva primera vocació, actor o escriptor?

15

SECCIÓ

Quan temps es triga en rodar un capítol d’una sèrie? És molt diferent treballar a Catalunya o a Madrid, ja sigui en una obra teatral o en una sèrie de televisió?

Uuuuhh! A nivell d’obra teatral no ho sé perquè a Madrid no vull fer teatre perquè tinc família i, si ho faig, em quedo sense família, perquè m’hauria de quedar allà cinc mesos. A nivell de diners, aquí n’hi ha menys i els capítols es roden amb menys temps.Concretament a la sèrie que estic fent ara es triga molt: 20 dies aproximadament per cada capítol. Normalment es triguen 10 dies, però aquesta gent són molt lents, ho repeteixen tot moltes vegades i has de dir el text exactament com està escrit. Són molt maniàtics amb això.Rodem de 8 a 16h sense parar per dinar, menges quan tens una mica de temps.Posar-se a fer comèdia a l’hora de la migdiada és molt dur perquè t’estàs adormint... però bé, és la nostra feina.

Quina diferència hi ha entre ser escollit per interpretar un paper o ser tu qui esculls l’actor?

Home, si ets tu qui esculls l’actor tu ho tens tot a mà, no tens nervis ni cap problema i, si et trien per fer un paper, t’atabales. Per molts anys que passin, quan fas un càsting, et poses nerviós, perquè es una feina, la meva, que sempre es passen nervis: quan has de gravar, quan has de fer una funció i posar-te davant del públic, quan has de rodar una peli.. I sempre és com si comencessis de zero. Fas una peli i sempre ets nou, llavors, en aquest sentit, sempre estàs una mica nerviós, però cada vegada menys. I triar un actor, doncs no té cap problema: tu t’asseus allà, et van passant i dius “em quedo aquest”, no és un a qüestió de nervis.

Has fet bones amistats al llarg de la teva carrera?

Sí, he fet bons companys. Al principi et sembla que, amb la primera feina, aquells seran amics teus per tota la vida; després s’acaba i no ens tornem a trucar en molt de temps, tens un bon record… Però és que canvies sempre, constantment. Per exemple, a La que se avecina, em sembla que han vingut més de mil actors. Llavors tu et fas amic d’un una setmana… Jo, de Plats Bruts, em veig amb poquíssima gent, no em veig amb gairebé ningú. I de la sèrie que vaig fer després, L’un per l’altre, em veig amb en David Pagès perquè viu aquí al barri, ens trobem i anem a prendre alguna cosa de tant en tant. Sí que fas bons companys però de tant en tant fas un amic, com a la vida eh, tampoc tenen més amics els actors que l’altra gent. Bé, doncs això, et tornes a trobar al cap de 3 o 4 anys en una altra feina, però no fas més amics que en un altre lloc.

Dels personatges que has interpretat, amb quin t’has sentit més a gust i per què ?

Doncs no ho sé..., home, en Lopes, com que me’l feia jo, és amb el que em sentia més a gust. No perquè em

BOSCÀ ENTREVISTA

16

SECCIÓ

Una història tan romàntica com les d’amors impossibles i prohibits que trobem en els llibres que hem llegit sempre. Perquè encara que al final els llibres s’acabin extingint, sempre hi haurà gent que els valori i que per tant, per la seva poca existència es considerin molt valuosos i al final tornaran a existir valorant-se més que mai. Un món sense llibres seria una gran pèrdua, perquè ens quedaríem sense història i riquesa. Un món sense llibres seria un món sense llibertat per pensar ni per emocionar-se. Sonia Guillén i Claudia Llena

BOSCÀ ENTREVISTA

caigués especialment bé, però quan te l’ escrius tu et sents a gust i també va ser el primer pel qual em van començar a reconèixer, era la primera vegada que m’aturaven pel carrer, em deien coses i per això li tinc un carinyo especial al Lopes. Era tonto (riu).

Entrevista: Estel Orte, Carlota Lacambra, Paula Arrufat, Carla Riboldi, Maria Marín, Álvaro Martínez, Roger Garcia, Aleix Oró, Nil Carmona, Víctor Orozco, Jan Simonet i Sara Rodrigo.Fotògrafa: Paula Arrufat.

Volem agrair la col·laboració de la pastisseria Mas (on es va fer l’entrevista) i de la Sílvia i la Desirée per la seva paciència.

Ressenya del llibre Juntos

17

SECCIÓ

Vaga a l’institut

El 22 d’octubre de 2013 els estudiants de batxillerat de l’INS Joan Boscà varem ocupar aquest mateix centre durant una nit. Ens hagués agradat haver-lo pogut ocupar una nit més, però per assumptes legals no va ser possible.Els motius pels quals vàrem realitzar aquesta forma de protesta eren clars, simples i suficients:

La idea va sorgir en una de les assemblees preparatòries a la vaga, que es van organitzar entre els estudiants de batxillerat. Volíem dur a terme una bona setmana de lluita, en relació amb la vaga general que els principals sindicats d’estudiants havien convocat els dies 22, 23 i 24 i per i la vaga general d’educació, convocada el dia dijous 24 de novembre pels sindicats majoritaris de l’educació pública. Aquesta idea va ser acceptada i reforçada unànimement pels assistents a les assemblees.

Durant els dies previs a la vaga, els alumnes de batxillerat vàrem formar grups per preparar tallers, organitzar les tendes i per organitzar materials, això va poder demostrar que podíem i teníem una bona forma d’organització i presa de decisions.

Durant els dies de l’ocupació no hi va haver cap incidència notable fins dimecres 23, quan la policia ens va demanar que desallotgéssim el centre. Això, però, no va impedir que dijous 24 anéssim tots junts a la manifestació. Albert Martínez

BOSCÀ-ACTUALITAT

No admetíem ni admetrem mai la imposició de la LOMCE o “Llei Wert” ni de la LEC donada des de el govern català. Cap retallada a l’educació pública és bona, vingui des d’Espanya o des de Catalunya.

No a la llei Wert, ni a les retallades en educació

18

SECCIÓ

Com una persona com Hitler pot haver estat candidata al Premi Nobel de la Pau?

BOSCÀ-OPINEM

Doncs si, sembla mentida, però l’any 1939, Hitler va ser proposat per un jutge suec com a candidat per al Premi Nobel de la Pau.

Adolf Hitler, un dels polítics que més crims ha provocat, va estar a punt d’aconseguir el guardó. Aquest odiat Führer, totalitari, antisistema, xenòfob i agressiu va ser proposat per EGC Brandt i aprovat pel comitè noruec, l’encarregat d’entregar el guardó, tot i que al final se li va entregar a l’ institut Nausen per un seguit d’investigacions.

Tots els arxius que relacionaven a Hitler amb el Nobel de la pau, van ser desaparèixer després de la Segona Guerra Mundial i l’home que l’havia proposat va ser titllat d’ home boig per les raons i els mèrits que li atorgava: l’holocaust jueu era sinònim de pau.

Altres candidatures tan o més incomprensibles:

· Alfonso XIII (candidat l’any 1917 i el 1933) va ser un dels pitjors reis de la història d’Espanya i l’únic que té aquest honor.

· Stalin (candidat l’any 1945) per intentar mantenir la pau sempre que va poder.

Tenint en compte que tots aquests personatges pensaven que la guerra era absolutament necessària per mantenir la pau, podem reflexionar cadascú pel seu compte si realment tenim un passat que val la pena recordar pels seus fets històrics ja que molts d’aquests poden haver estat provocats des dels alts comandaments d’uns governs més que dubtosos. Tant com per canviar l’autèntic significat d’una cosa tan necessària al nostre món com la PAU.

Guillem Pascual, David Gómez

19

BOSCÀ-OPINEM

Una llengua, una nacióEl senyor Wert, ha aprovat i proposat la degradació i eliminació de la llengua catalana a les escoles, convertint-la en llengua optativa. Tot això, per la recent proposta d’independència del govern català. Aquest és un dels titulars que apareixia al diari El Periódico.

“Wert degrada el català a quarta llengua escolar”A causa de les últimes mesures que ha pres el govern espanyol, en contra del català, hem decidit expressar la nostra opinió sobre aquest tema, ja que ens sembla totalment injust com estan tractant la nostra llengua. A nosaltres ens sembla un atac a una de les llengües més atingues i parlades de l’estat espanyol, una llengua amb una gran història i un futur per venir.Això afectarà a milions d’estudiants catalans que, com nosaltres, estan orgullosos d’estudiar i parlar en català. Però no és tan fàcil, n’hi haurà que preferiran fer una assignatura menys i per això creiem que, si tots refuséssim aquesta mesura, tal vegada la retirarien.

El català al món

Com a llengua el català, fa setanta-cinc anys es trobava en una situació molt difícil, ja que, amb la dictadura franquista que en va prohibir la parla i l’ ensenyament, va ser una etapa negra per la història de Catalunya. Ara, però, és una llengua reconeguda internacionalment, i s’estudia a més de 180 universitats arreu del món.

Revista amb història

Fent un repàs per la història de la llengua catalana hem de parlar d’aquesta revista emblemàtica que, malgrat l’adversitat, han continuat editant-se.

L’Avenç:

És una revista, que continua el llegat de la publicació que portava el seu mateix nom i que es va començar a editar l’any 1881. L’avenç (o Avens, en l’edició original) es va deixar de publicar l’any 1893 per culpa de la crisi dels atemptats anarquistes, l’atemptat bomba al Liceu i el dèficit econòmic que comportava la progressiva pèrdua de subscripcions, que van ser les raons principals per les quals es va deixar d’editar. L’any 1977, i per iniciativa d’uns estudiants, es va tornar a editar, recomençant la numeració.

Serni Besolí, Aleix Concernau i Ferran Escarrà.

20

BOSCÀ-OPINEM

Salvador Espriu, més actual que maiUn segle després del seu naixement, les paraules de Salvador Espriu encara descriuen una realitat que sembla més estancada que mai. Sepharad encara és l’Espanya que s’imposa i no escolta.

A vegades és necessari i forçósque un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un pobleper un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimarles raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa màsuau i molt benigna damunt els amples

camps.Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,en la difícil i merescuda

llibertat.

Els redactors de tercer d’ESO C de la revista creiem que aquest poema expressa el desig d'igualtat i respecte entre Espanya i Catalunya. Tots creiem que l'actitud espanyola és incorrecta, ja que és una actitud invasiva i agressiva contra la cultura i la llengua catalana. Tot i així, cap de nosaltres troba necessària una guerra, perquè seria perjudicial per les dues societats.

Espriu fa referència a una cosa molt interessant que també volem remarcar: evitar el conflicte armat i recórrer al diàleg en cas de necessitat. Hem trobat símils en d'altres països del món; per exemple, un dels nostres companys ha comentat que Espanya va irrompre al seu país (Cuba) d'una manera semblant, revocant-los els seus costums i esclavitzant-los.

L'opinió generalitzada és la que ens decantem per un estat propi i lliure, encara que alguns companys preferirien una relació d'amistat i convivència, sense separacions.

Malgrat els esforços dels grups polítics per aconseguir la igualtat, el govern central tan sols ha respost amb evasives, faltes de respecte i insults, i que no vulguin una relació recíproca de respecte, però hi ha vegades que un poble no en té prou amb respecte.

21

BOSCÀ-OPINEM

La CaritatLa caritat es dolenta si és la nostra única reacció a la precarietat i no s’acompanya de voluntat i acció de canvi del sistema que provoca aquesta mateixa precarietat. La caritat és un analgèsic, no una cura.

A la nostra societat, la caritat és la moneda figurativa amb la qual comprar certa quantitat de succedani de pau d’esperit. Succedani que dura poc, així que necessita una altra dosi de seguida. És un consum més, que no soluciona el problema que pregona combatre però sí alimenta nous negocis. Fixem-nos-hi bé: és una altre consum sense fi, com vestir a la moda o estar a l’última en aparells de tecnologia, consum. Negocis, no oblidem, sota el mateix paradigma monetari que provoca el problema.

Una cura consisteix en tractar la malaltia, no els símptomes, i la malaltia dels desfavorits del món té l’epicentre al nostre sistema mercantil-monetari-polític. La mera supervivència d’aquest sistema depèn directament de l’existència dels desfavorits, així que cap negoci que sigui tal en el sistema suposa cap resposta definitiva real. Seguint aquesta línia d’acció, correm el risc de convèncer-nos a nosaltres mateixos que la almoina és almenys, fer alguna cosa, i quedar-nos aquí, plens de falsa virtut i realimentant un circuit tancat mitològic, on és fàcil acabar oblidant les veritables arrels del problema i el nostre paper.

A occident encara estem adonant-nos de la tragèdia mundial i encara no hem passat les cinc etapes del dol que segueixen al descobriment d›una tragèdia, a saber: negació, ira, negociació, depressió i acceptació (no donant-se necessàriament totes, i no necessàriament

en aquest ordre). La majoria de la gent que ha pres consciència del problema està en fase de negació, els manifestants violents en fase d’ ira i els aplicats caritatius estan en plena fase de negociació: “quins petits sacrificis puc fer aquí i allà perquè tot segueixi igual?”. La crisi global és un fet i la seva solució definitiva passa per la plena acceptació que el sistema actual és insostenible, així que s›ha de canviar. No “actualitzar”, no “pal·liar”, sinó canviar-lo. Això significa abandonar el paradigma anterior tant a nivell econòmic-monetari com d’organització social i política. Tota la resta són retencions d’una pressió imparable i creixent que, molt probablement, només empitjorin l’esclat final. Però, és clar, és molt normal encallar-se en aquesta fase de negociació quan la nostra programació cultural assegura que per canviar el sistema cal renunciar a beneficis, un altre mite com a mínim altament qüestionable.

Però sortir d’aquest raonament circular que només porta a posar més llenya al foc no és fàcil. Avui dia has de ser “verd”, “solidari”, “sostenible” o estàs fora del joc. Però és imatge, només imatge. Canviar la substància és inviable si es pretén mantenir el benefici, com a conseqüència directa de la nostra estimada competitivitat. Així, el monstruós gegant publicitari-propagandístic fa tot el que està a les seves urpes (i és molt, i ho cobreix tot) perquè no passem a la fase següent: la depressió. Perquè el deprimit no és tan bon consumidor com el negociador. El negociador té un propòsit, tort, però el té. A més, la depressió està perillosament a prop de l’acceptació, que enfonsaria tot el pla de la nit al dia. A la lluita amb un mateix cal sumar la lluita amb l’entorn en forma d’una pressió de grup que divinitza la caritat i demonitza propostes de canvi real.

La caritat és una cosa digna i útil, però utilitzar la caritat com a substitut del necessari procés de transformació és un insult, tant a les pròpies víctimes com a la nostra intel·ligència, sensibilitat i empatia,

motor de la caritat en primera instància.

Elisenda Peña i Mercè Puig

22

SECCIÓBOSCÀ-OPINEM

Com tots sabem, s’acosta el Nadal. Són dies per compartir, estimar, fer sopars i empatxar-nos de torrons i llaminadures. Per Nadal tothom és feliç i aparta els problemes per deixar pas a uns dies de bonança i felicitat, però d’on prové el Nadal exactament?

El Nadal és una de les celebracions més importants del cristianisme. La seva primera aparició es podria dir que va ser a Alexandria pels volts de l’any 200 d.C, quan van assignar l’any del naixement de Jesús i també el 25 de desembre, que és el tres-cents cinquanta-novè dia de l’any gregorià i el tres-cents seixanta els anys de traspàs.

Hi ha diverses teories de per què es va dir que Jesús va néixer el 25 de desembre. Una d’elles estaria relacionada amb Saturn, déu de l’Olimp greco-romà. Saturn representava la introducció a l’agricultura i a les arts de la vida civilitzada. La festa es feia a l’acabar tota la feina dura al camp, és a dir, a principis d’hivern. També diuen que, com que les celebracions de Saturn durant la setmana del solstici eren un dels festius més importants de l’Imperi Romà, el Papa va demanar que es digués que Jesús havia nascut el 25 de desembre i així els cristians no deixarien de celebrar les festes tradicionals.

Per Nadal, a part de tot el tema religiós i del naixement de Jesús, hi ha els regals, que també estan lligats amb tota la història. A qui no li fa il·lusió acabar de sopar amb la panxa plena, que l’àvia tregui els torrons i les neules i ens doni el primer regal? A tots ens encanta! Les setmanes de Nadal tothom va a comprar regals. Gent carregadíssima, amb bosses de tots colors i mides. Gent que, per molta crisi que hi hagi, intenta fer un esforç i donar una il·lusió a les persones que estima.

Els regals de Nadal són perfectes per distreure’ns una mica amb el tema de la crisi, les eleccions anticipades que no li van sortir bé a Mas o la independència i les retallades de sou. Tot i que la gent potser no compra tant, o no tants regals per persona, per Nadal ningú no es pot estar de no fer un regalet.Ep! El mateix passa amb els llums. Tots els carrers

El Nadal decorats amb llums preciosos. Quan passegem per la ciutat, fa molt fred i ens recargolem la bufanda fins les orelles i hi ha ambient (només faltaria una mica de neu per fer-ho de pel·lícula). Tens la sensació que tot està bé, que no passa res en aquest país, que encara que cada vegada que passem d’un govern a un altre, aquest, està pitjor. Però tot això, està sumat als nostres impostos quan, després, ens queixem perquè no paren de pujar.

En fi, el Nadal és una de les festes més maques de totes les que tenim. Amb les nostres tradicions catalanes com el pessebre, el tió, els pastorets i les nostres nadales. També celebrem Sant Esteve i les propines que ens donen els avis després de recitar el poema que ens han ensenyat a l’escola. Però tot i així, és un festiu molt car, i després ho notem a les factures que ens arriben a casa...

BON NADAL I A GASTAR MOLT!!

Thaïs Autó, Júlia Bosque i Aleix Estadella.

23

SECCIÓBOSCÀ-LLETRES

Noel et busca és una magnífica novel·la on es relaten uns fets reals, que posen els pèls de punta quan la llegeixes. Amb un personatge principal amb un atac d’amnèsia, cosa que permet que el personatge i el lector parteixin del mateix punt: no sabem res d’ell, ni del que li passa, ni què li ha passat i, a poc a poc, anem descobrint coses de la seva vida: qui és, què feia i per què es troba on es troba.

És un llibre per a totes les edats, tant per a joves com per a adults. Disposa de tots els elements fonamentals que ha de tenir una bona novel·la: misteri, amor i aquell punt d’intriga que et manté enganxat i que no et deixa parar de llegir.

Un thriller innovador que fa que et preguntis diverses coses, tant de la vida del personatge com de la teva: què faries tu en el lloc de l’Enric?...

Al ser bastant lleuger de llegir fa que encara sigui més addictiu, sobretot per a la gent que no és aficionada a la lectura, ja que la història és molt interessant. Els personatges presenten una impressionant xarxa de fets en la que tots són importants, i on el mínim detall pot decidir un final o un altre. I a part, tots ells despleguen un ambient misteriós que atorga molt interès al llibre.

El recomano a totes les persones que els agraden aquest tipus de llibres on pots trobar de tot i el que és més inesperat és el final. Marc Estrada

Àngel Burgas, l’autor de Noel et busca, va venir a parlar amb nosaltres de la seva novel·la i de la seva professió.

Noel et busca

24

SECCIÓ

Història Del CòmicOrigen del còmic

Hi ha moltes opinions sobre quin va ser el primer còmic, en funció de si es fa servir una definició més o menys restrictiva.

Alguns sostenen que l’origen del còmic es remunta a l’antiguitat. Es podria dir que les pintures rupestres, pintades a les grutes com la de Las-caux a França o les Coves d’Altamira a Cantàbria poden ser consi-derades com historietes, ja que alguns interpreten que relaten històries mitjançant les imatges. Els frescos i relleus egipcis, grecs, romans i as-teques també s’ajusten a aquesta definició. D’aquesta manera, els jero-glífics egipcis i la columna trajana es trobarien entre els antecessors del còmic.

Les Cantigas de Santa María del segle XIII són considerades com el ma-nuscrit medieval més proper a un còmic actual, perquè s’estructura amb vinyetes dialogades.

Però hi ha altres estudis que consideren que l’origen del còmic va estar relacionat amb la premsa. D’aquesta manera, una historieta només ho seria en tant que fos reproduïda per mitjans mecànics i difosa massiva-ment, relacionant el seu origen amb el de la caricatura i la impremta. En aquest sentit, l’auca seria un precedent directe del còmic.

El còmic modern

Tot i que Gutenberg havia introduït la impremta a Occident l’any 1446, la reproducció massiva del dibuix no va ser possible fins el 1789, any en què es va inventar la litografia. A diferència d›altres tècniques com el gra-vat, la litografia permetia tècnicament la impressió directa sobre la pàgina sense cap procés humà intermedi, gràcies a planxes resistents a múltiples premsades.

Rodolphe Töpffer és considerat el fundador del còmic modern a partir de la seva Histoire de M. Jabot, publicada l’any 1833, a la que varen seguir uns altres sis àlbums.

Tot i aquesta tradició de còmics en forma de llibre, el model de desenvolupament del còmic a Europa serien les revistes clàs-siques setmanals o mensuals. Així, el novembre del 1830, a França, la revista Le Caricature inauguraria la tradició contem-porània de la caricatura política llançant una campanya con-tra Lluís Felip d’Orleans.

La revista britànica Punch Magazine va ser el motor de l›expansió mundial del còmic. És va copiar als diferents països amb diferents noms.

BOSCÀ-LLETRES

25

SECCIÓ

Un exemple modern: Persèpolis, de Marjane Strapi.

Una novel·la gràfica molt interesant per llegir. El dibuixos són senzills i no costa gaire d’entendre. Totes les critiques la qualifiquen com una molt bona novel·la gràfica. Ha guanyat bastants premis i nominacions als principals guardons del gènere, com el del Saló del Còmic d’Angouleme, a França.Persèpolis és la historia d’una jove que creix a Iran durant la revolució islàmica. Amb els ulls d’una nena de nou anys veiem luna societat presidida pels fonamentalistes que han aconseguit el poder, obligant a les dones a posar-se vel i empresonant milers de persones. Ella aconsegueix engañar els guàrdies i descobreix el punk, tot un món alternatiu.

Tim Burton i el cinema d’animació

Com ja sabeu Tim Burton es un gran produtor i director de nombroses pel·lícules amb actors reals, com per exemple Batman, Eduardo manostijeras, Beetlejuice o Big Fish, però també, en la seva trajectòria en el món del cinema, ha fet grans pel·lícules d’animació.

Aquestes pel·lícules no solen ser especialment de tema infantil (aquesta és la gràcia de les pel·lícules de Bur-ton), totes tenen alguna cosa que fan que els adults que porten els seus fills al cinema també s’ho passin bé. Per aconseguir-ho posa diàlegs amb humor negre o frases amb doble sentit i normalment, la trama de les seves pel·lícules és prou interessants per “enganxar” a qualsevol.

La pel·lícula d’animació que ha causat més rebombori ha estat Malson abans de Nadal, on un senyor esquelet vol transformar el Nadal en una festa totalment diferent. Rapta el Pare Noel per substituir-lo. L’ estètica de la pel·lícula és fosca i, fins i tot, una mica macabra, però el resultat és divertit i garanteix una molt bona estona.

Pau Blanes, Daniel Astort, Pablo Gabriel, Loïc Estela

BOSCÀ-LLETRES

26

SECCIÓ

Titànic

El vaixell estava construït amb materials defectuosos, i, de ben segur que d’haver estat construït de manera correcta, hagués resistit l’impacte.

• L’empresa constructora, WhiteStarLine, va cobrar els vestits dels músics morts en el naufragi a les famílies dels difunts. 14 anys abans que sortís del port el Titànic, va existir un llibre de ficció anomenat Futility, que descrivia un vaixell anomenat Titan, un vaixell que tothom creia que no es podia enfonsar i ple de gent rica, que naufraga d’una manera semblant al Titànic, xocant contra un iceberg una nit d’abril. A més a més, el Titan tenia característiques molt similars a les del Titànic.

Thaïs Autó i Ramon Blanch

BOSCÀ-RECORDA

La pel·lícula més coneguda sobre el titànic és la versió de l’any 1997,dirigida per James Cameron, on Leonardo Di Caprio i Kate Winslet representen uns joves que s’enamoren durant el viatge. També hi ha la versió de 1996 protagonitzada per Catherine Zeta-Jones o la de “La cambrera del titànic” , de 1997, dirigida per Bigas Luna i interpretada per Aitana Sánchez-GijónL’any 1997 es va estrenar a Broadway el musical Titànic, que va guanyar 5 Premis Tonys i es va representar en 804 funcions

L’Enfonsament del Titànic (2002) és una obra de teatre coproduïda conjuntament pel Festival Internacional de Sitges, el Festival d’Estiu de Barcelona Grec 2002 i el Govern de les Illes Balears amb Germinal Productions. La va dirigir el mallorquí Rafael Duran.

L’any 1912, a les gèlides aigües de l’Atlàntic Nord, es va enfonsar un dels vaixells més grans del moment, el Titànic, emportant-se amb ell la vida de 1495 persones. La companyia constructora del Titànic, va construir dos vaixells més comparables a la mida colossal d’aquest vaixell. Ara, després de cent anys, aquesta història real segueix essent recordada. S’han realitzat nombroses pel·lícules sobre l’enfonsament del vaixell, musicals i exposicions

CuriositatsEs diu que el president de WhiteStarLine, va dir, quan la trajectòria del vaixell era de col·lisió contra l’iceberg, que continuessin el rumb cap a aquest, ja que ell pensava que el vaixell era indestructible. Si el Titànic hagués xocat de proa contra l’iceberg, aquest no s’hagués enfonsat o ho hagués fet més lentament, cosa que hauria permès l’evacuació dels passatgers.

27

SECCIÓ

Jo voldria recomanar un grup de música rock alterna-tiu que es diu THIRD EYE BLIND.

Aquest grup es va formar per Stephan Jenkins i Kevin Cadogan als anys 90 a San Francisco. L’any 1996 van signar un contracte amb Elektra records, del qual en van sorgir dos discs de platí.

La formació de la banda va canviar l’any 2000 i ac-tualment la formen Stephan Jenkins (veu i guitarra) i Brad Hargreaves (bateria). Guitarrista Kryz Reid i el baixista Abe Millett han substituït els difunts, Tony Fredianelli i Arion Salazar.

La banda és coneguda per temes com “Never let you go”, “Semi-charmed life”, “Crystal baller”, “Blinded (When I see you)”, “Motorcycle driveby”, “Jumper” i “Graduate” entre altres, que són cançons molt anima-des com “New girl” que apareix a la pel·lícula Ameri-can pie, però també en tenen alguna de més romàntica com “Deep inside of you” i mes calmada com “the background” i “bonfire”.

PORTA

En canvi, no recomano a ningú a PORTA, un MC espanyol. Aquells que l’escolten no saben res de hip hop i no entenc ni com l’escolten sabent que hi ha ra-pers mil vegades millors. Aquest, l’únic que té de rap són les rimes, perquè cap dels temes que el tracta són propis d’un veritable raper. El rap no és sexe, drogues i alcohol, sinó denúncia social, critica dels mitjans, supervivència al barri i no les lletres estúpides que l’han fet famós i que , i això és el pitjor, fan que els seus seguidors diguin que és el millor del món.

SFDK, el Chojin, Tote King, Nach són dels millors MC’s espanyols. També hi ha el rap romàntic, trist i melancòlic de Rapsusklei. No es pot comparar.

Marc Ibáñez

SOPA DE CABRA

els Sopa són un grup de música gironí entre 1986 i 2001 que tocaven Rock català. Les cançons més co-negudes són L’Empordà, Camins, El Far del Sud, El Boig de la Ciutat, Mai Trobaràs... amb el mític Gerard Quintana com a cantant. El setembre del 2011 es van retrobar per fer tres concerts finals al Palau San Jordi.

Va ser un dels grups més importants a Catalunya per la nostra generació i sempre ho seran. És una pena que poca gen de la meva edat els conegui, o que no-més en conegui el nom i prou. Els Sopa amb les seves cançons em van ensenyar a parlar en català i em vaig enamora d’ ells per la lletra de les cançons i amb l’ energia que les interpretaven. Però Sopa, com tots els grups, també té coses dolentes.

A Catalunya Sopa de Cabra va ser molt famós i van intentar fer-se conèixer per tota la península i al pú-blic català no li va agradar la idea: en alguns concerts hi va haver insults i pancartes en contra, però el que ningú s’imaginava era que en un concert a Madrid els van intentar agredir. Al final es va acabar bé, Sopa

BOSCÀ-RECOMANA

De la recomanació més fervent a la crítica més sarcàstica: aquestes són les nostres propostes

28

SECCIÓBOSCÀ-RECOMANA

va fer només concerts per Catalunya i van ser perdo-nats pel públic català.Sopa de Cabra és música catalana, la nostra, i, com la llengua, hem de procurar no perdre-la mai.

Tom Hally ODD FUTURE

OFWGKTA (Odd Future Wolf Gang Kill Them All, nom sencer del col·lectiu) és un dels grups de hip-hop més famosos i controversials dels últims dos anys. Als VMA 2011 de la Mtv van ser convidats per fer una actuació després d’entregar-li el premi al millor vídeo d’artista revelació del 2011 a Tyler the creator.Però el personal de seguretat va interrompre l’actuació perquè no estaven tocant el tema que se’ls havia demanat sino un de més explícit que, de fet, els

havien demanat expressament que no cantessin.El grup, format pels rapers Tyler the creator (funda-dor), Earl Sweatshirt, Hodgy Beats, Domo Genesis, Mike G, Vince staples I els productors Left Brain, Syd tha kid (única dona que forma part del grup), The jet age of tomorrow (format per 2 integrants) i molts altres membres no musicals. Va néixer com una colla d’amics que no encaixaven en els rols so-cials de la cultura juvenil americana contemporània i té molts integrants sense cap relació o talent dins la musica.Eren nois que sortien a patinar, feien campana i pen-saven que viurien en un futur bastant incert (d’aquí el nom Odd future). Així que els integrants més in-teressats en la música van decidir produir cançons i publicar-les a internet. Un cop la seva obra va ser penjada a la red, odd future es va difondre ràpida-

ment per les xarxes socials com Tumblr o Twitter, on van guanyar seguidors en poc temps i guanyar fama mundial.Us recomano aquest grup ja que, a part de tota la controvèrsia que l’envolta (probablement haureu vist alguna imatge seva a internet), és una injecció de sang fresca a l’escena del hip-hop americà, por-tant nous valors i trencant amb estereotips i tòpics del rapers d’una època anterior.

Per últim us recomano visitar la seva pàgina web www.oddfuture.com i veure el seu tumblr oddfutu-re.tumblr.com, on podreu descarregar contingut seu com la primera mixtape que van fer i els primers àl-bums que van penjar.

Cristóbal PrellerCREPUSCLE

Les absurdes i incoherents aventures entre la Bella Swan i l’Eduard Cullen ens porten a una sèrie de teories que, al reflexionar sobre elles, veiem que són molt estúpides.

Posem per exemple la Bella Swan: és una noia neu-tral, que té menys personalitat i expressivitat que un maniquí del Bershka. El seu nom, ja força vulgar, amb el significat de “bell cigne” que més aviat sembla una mosqueta morta que no ha provat mai un bon tall de pastís de xocolata. Si ens hi fixem bé, podrem veure que té un “mirant cap a la Conxinxina” que, casual-ment, resulta molt atractiu per alguns “vampirs”. Re-sulta que l’única cosa que la Bella té al cap és la seva gran obsessió per el suposat vampir de la pel·lícula. Anem a veure el nostre estimadíssim Edward Cu-

29

SECCIÓ

llen... senyors, un vampir és un vampir, i si compa-rem el principal protagonista vampiresc amb el famós Comte Dràcula sembla més aviat una bola de disco-teca anorèxica i envoltada de purpurina que s’activa quan els raigs de sol li toquen la pell. Pobre Comte Dràcula, ell sí que és un autèntic vampir sanguinari, no aquella versió barbi efeminada. On s’ha vist que un vampir s’enamori d’una humana que no la pot ma-tar perquè, segons ell, ella es com una droga! A part, aquest “vampir” té poders “chachi pistachi” com per exemple: corre a una alta velocitat, té una super força que suposadament el fa invencible, està fet de gel i per tant no té sang calenta corrent-li per les venes, ni alè, ni li batega el cor, està totalment mort. També començar a enfilar-se com si res per branques de pins silvestres amb la seva estimada en braços, que més aviat és propi d’un mandril, no un “vampir”. Tampoc li acabo de trobar molta lògica al fet que un humà pugui ser salvat de la transformació d’un vampir mi-tjançant una altra mossegada de vampir... així nomes aconseguiríem accelerar el procés, no aturar-lo!

Finalment ens torbem amb l’últim personatge més destacat de la pel·lícula: un licantrop anomenat Ja-cob Black. Per començar, des de quan els llops van depilats i no tenen ni un sol pèl al seu cos quan en realitat haurien d’estar-ne farcits! En lloc de tenir una quantitat generosa de pèl, ens presenten aquest gosset esquilat que s’ha passat amb els rajos-x.I tu a qui prefereixes? Al llop depilat, a la discote-ca vampir o a la reina de la inexpressivitat? Si ets algú més realista i prefereixes no votar ningú, ben fet! Et dono l’enhorabona per tenir una mica més de seny de escollir cap dels tres. Ara, si per algun casual et quedes amb tots, sento anunciar-te que... tens un problema...Tothom tranquil, que aquest article va dedicat a un munt de persones i que per gustos colors, així que a votar

Elisenda Peña i Mercè Puig

LES LECTURES OBLIGATÒRIES NO AGRADEN

Els llibres que ens fan llegir a l’escola no ens agra-den. Que tinguin molts premis no vol dir que ens ha-gin d’agradar. Quasi tots són un avorriment i la gent que només llegeix això per obligació encara té menys ganes de llegir. Els professor trien els llibres segons el seu criteri, que no és el nostre. Si els llibres els hem

de llegir nosaltres, també seria lògic que els triéssim nosaltres. Hem pensat diverses coses per millorar-ho:

• Podríem llegir llibres que tinguin una adaptació en pel·lícula i després mirar-la i compara-ho. • L’ alumnat podria fer una llista dels llibres que voldria treballar i que el pro-fessorat en triés tres. També es podria fer a l’inrevés: podria proposar els llibres el profes-sorat l’ alumnat triar-ne tres.• Els llibres haurien de ser més actuals.• I fer exàmens és pitjor, millor fer tre-balls. Es podria fer un examen oral, que entre tots comentéssim el llibre. O es podrien fer unes preguntes o un resum.• També es podria fer un trimestre un clàssic, un altre trimestre un de més modern i l’últim trimestre que cadascú en triés un i l’expliqués als seus companys.

Els temes de que agraden més a la gent de la nos-tra edat són: sexe (ex. El diari vermell de la Carlota), aventures (ex. Els jocs de la fam), ciència-ficció (ex. La llave del tiempo) i fantàstic (ex. Joc de Trons)Si les lectures les triéssim nosaltres, tindríem més ganes de llegir i, per tant, estaríem més concentrats i disfrutaríem més. Els llibres serien més moderns i veuríem els nous tipus de temes, gèneres i novel·les. Daniel Astort, Pau Blanes, Flynn Bennell

BOSCÀ-RECOMANA

30

SECCIÓ

[REC]3

La pel·lícula, estrenada el 30 de març de 2012, és la suposada continuació de la saga de terror REC des d ’on va acabar la segona part. Molta va ser la sorpre-sa al veure que el pobre argument del film no tenia res a veure (excepte certa connexió amb un gos i el pri-mer infectat d’aquesta part amb les altres pel·lícules) amb les anteriors entregues. Per si això no fos poc, una pel·lícula que en teoria és de gènere terrorífic passa a ésser un film pràcticament d’humor i de sang

i fetge. Potser no seria tan dolenta si no s’hagués de pagar per veure-la, perquè la meva impressió és de típica pel·lícula de diumenge a la tarda a l’hora de la migdiada. Però bé, jo no la recomanaria a ningú ja que la trobo molt previsible i poc original, i, tractant-se d’una saga que va tenir un relatiu èxit en el passat, trobo que el director i els guionistes han fet una que deixa a qualsevol persona que va al cinema amb una decepció i un mal gust de boca.

Ramon Blanch i Thaïs Autó

MINECRAFTMinecraft és un videojoc independent de construcció, de tipus «món obert» o sandbox, creat originalment per Markus «Notch» Presson, i posteriorment des-envolupat per la seva empresa, Mojang AB. La seva versió final, en ordinadors compatibles amb Java, va ser llançada el 18 de novembre de 2011 a la MineCon 2011, encara que diverses versions preliminars van ser alliberades al públic des de maig de 2009. També existeixen versions per Android i iOS, i una altra per a Xbox 360 està actualment en desenvolupament.

Com que té una opció multijugador, pots convidar els

teus amics i jugar amb ells, de manera que podeu dis-frutar d’aquest joc en companyia i de franc.

En el joc has de fer-te la teva casa, els teus cultius, has de fer-te una mina per extreure metalls per a fer-te ca-ses millors o armadures, has de resistir els atacs noc-turns dels zombis... És a dir, és un joc que consisteix en sobreviure dels atacs zombis mentre et vas creant coses. Sembla una mica avorrit això que només pu-guis fer-te cases, cultius i mines, però també pots fer coses sorprenents com viatjar a l’ infern, viatjar a l’inframon o lluitar contra dracs.

Marc Alonso i Pol Rius

CÀMPING

A mi m’agrada molt anar de càmping i per això reco-mano aquesta experiència a la muntanya, perquè si hi vas amb els amics encara t’ho passes millor. Pots fer excursions a molts llocs diferents i pots conèixer gent nova que estigui al mateix càmping. Segons on vagis, hi trobaràs bungalows o tendes per acampar a terra. Anar de càmping també és una manera de disfrutar de les vacances sense haver-te de gastar molts diners. Jo cada any vaig de càmping amb uns amics i ens ho passem molt bé. A la nit pots explicar històries de por i fer excursions nocturnes… La qüestió és que a tots aquells que mai han anat a acampar els recomano pro-var-ho, perquè és una experiència que voldreu repetir. Carla Riboldi

HORARIS INSTITUT

La majoria dels instituts de Catalunya ja comencen a fer jornada intensiva i nosaltres no. A més, ens han canviat tots els horaris i els han canviat a pitjor, ja que gairebé cada dia sortim a una hora diferent i al matí ens han afegit una hora més de classe. En el dia a dia no ens posen molts deures, però hi ha vegades que sí i llavors, entre que entrem d’hora i tot plegat, és massa feina. A l’ hora que entrem, la gent està encara mig adormi-da i no està concentrada, hauríem d’ entrar cada dia a les 9 i poder fer que l’ ordinador no sigui necessari, ja que el vam comprar per res, perquè el fem servir per quatre coses puntuals i, a més, pesa bastant, i amb els deures de cada dia i l’ordinador, que l’ hem de portar amunt i avall, no serveix de res.

BOSCÀ-RECOMANA

31

BOSCÀ-REVISTA

Els nostres equips

Aquest any tenim dos equips de futbol i un de vòlei. En total 25 nois i noies que entrenen dos dies a la setmana i competeixen a la lliga del Consell Escolar, per a suar una mica la samarreta, intentar guanyar i sobretot passar-s’ho molt bé.Animeu-vos a formar part dels equips del nostre institut Joan Bosca. També podeu venir a provar un dia i si us agrada us podeu inscriure. També es poden fer equips d’altres activitats esportives, sempre que hi hagi un mínim d’alumnes. Per a més informació: esportsjoanbosca@gmail.com

Exmounth 02 - 09.02.2014 1r BTX

Edinburgh (Scotland) 07-18.09.2013 Grup de 2n ESO

Helsinge (Danmark) 31.01-06.02.2014 Grup de 1r BTX

Chicago (IL, USA) 07-18.09.2013 Grup 2n ESO