núm

. 52

3

28 de març de 2014

Ricard Estruch i l’Esbart Comtal, noms propis dels XIX premis Vila de Gràcia

La zona alta rep una alta afluència de turistes que després volen tornar

a entrar a l’espai de pagament

L’Abans, l’escola Montseny, la revista Or i Flama i els Castellers, entre els premiats el 9 d’abril

El Park Güell dubta de regular les Tres Creus i la Casa del Guarda

Mar

Bad

al

ISSN - 1695-4793

7 Carbonell presidirà Festa Major perquè Lázaro es retira

7Compàs d’espera a l’ermita de la Salut amb nova okupació

12El Festiu Fringe busca transgressió en la segona edició

Mar Badal

Arxiu / JM Contel

Arxiu

pàg. 6

El museu, que tenia un pagamenttou, ara és gratuït i rep en una

setmana més visitantsque abans en un mes

pàg. 8

2

28 de març de 2014l’independent

cartes al director

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com.

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

els horaris dels ParCsEm mostro totalment en desa-cord amb l’horari d’hivern dels Parcs Públics que l’Ajuntament de Barcelona gestiona. Des del apro-ximadamanet el mes d’octubre fins al mes de març l’horari d’obertura dels Parcs és de 10 a 18 hores, per tant el ciutadà que amb els seus impostos està col·laborant amb la gestió d’aquest magnífics parcs, només pot gaudir d’ells 8 hores al dia. En el meu barri el Parc de la Creueta del Coll és un punt d’unió entre famílies que porten els nens a jugar a la sortida del col·legi i la gent que practica esport i gau-deix de la natura. Quin sentit té, que durant la meitat de l’any, a les 18h que és quan els nens acaben l’escola i la majoria d’adults surten de treballar, es trobin amb la porta tancada. Això si, el Park Güell que s’ha privatitzat i que està al mateix barri, pot tancar a les 20h per tal d’aprofitar al màxim la venda d’en-trades per als visitants. Indignant...

Cristina Martí Muñoz

opinió

ull de dona

A Gràcia vam haver de sortir al carrer el 27 de febrer a condemnar l’assassinat d’una veïna a mans de la seva pare-lla. Fins ara hi ha quatre dones assassinades a Catalunya, onze en el conjunt de l’estat espanyol. “ Les retallades i el desmantellament dels plans d’igualtat i de prevenció de la violència de gènere, així com el reforçament actual de l’heteropatriarcat en tots els àmbits, està legitimant i promocionant la violència masclista contra les dones. Estem fartes de sentir com els mitjans de comunicació, les institucions i certs professio-nals patologitzen els agressors en una societat que promou una masculinitat agressiva i una feminitat submisa i obedi-ent: les agressions masclistes no són més que la reafirmació de la relació jeràrquica de po-der existent dels homes vers les dones, sustentada sobre un sofisticat aparell de legiti-mació simbòlic destinat a per-petuar l’accés a la mà d’obra barata, si no gratuïta, de les dones”. Totes hem de seguir apostant pel feminisme com a alternativa i projecte polític de transformació i emancipació, i posar en pràctica la desobe-diència feminista contra els vells esquemes masclistes i la ideologia patriarcal.

8 de març (i 3)

ConxaGarcia

No acostuma a parlar gaire als plens però la conse-llera Sílvia Mayor, dijous passat, es va fer sentir a la sala d’actes del districte en plena Taula de Vallcarca. Ja tocaven les tres hores d’una reunió que ha aconseguit asseure en un mateix espai clars antagonistes ja durant dues sessions. Però la paciència se li va acabar a Mayor quan, a les 10 de la nit, encara s’havia de discutir fins a la més mínima coma de l’ordre del dia. Alguns ja diuen que no aniran a la tercera reunió. Esperem que sí.

editorial

L’Ajuntament es va donar un marge ampli, tant pel que fa a la informació al públic i als veïns com pel que fa a l’activació del nou sistema de gestió, abans de posar en marxa l’octubre de 2013 el tancament de la zona monumental del Park Güell. Ho va fer a la tardor, també tàcticament, perquè era l’època més tranquil·la perquè els turistes s’acomodessin a una regulació que només patien en dos dels tres punts obligatoris de visita de Barcelona. Els altres dos són el Museu del Barça i la Sagrada Família.Cinc mesos després d’aquella estrena, aquesta setmana ha entrat en funcionament el nou horari d’estiu que permetrà obrir dues hores i mitja més i acollir almenys 2.000 visitants més de paga-

ment. Mentrestant, també va creixent el nombre d’inscrits al registre Gaudir+BCN, que amb dades oficials de mitjans de gener ja superaven els 3.500 ciu-tadans de la resta de Gràcia, de Barcelona i de la resta del món.Però, en tot aquest temps, ja hi ha retocs possibles que s’han posat sobre la taula sense que hi hagi presa una decisió sobre el seu futur. Però cal tenir-los en compte i així ho han posat de manifest els responsables de la gestió amb els seus empleats. No ens estem re-ferint a aspectes que ja ha quedat

clar que necessiten ser repensats, com les taquilles electròniques que hi ha a les estacions de metro de Lesseps i Vallcarca, sovint sa-botejades, o a la parada de taxis encara no definitiva que s’ha ‘men-jat’ l’escola Reina Elisenda. Ens estem referint a qüestions de gruix intern com els problemes que genera l’entrada i sortida de turistes de la zona monumental cap a les Tres Creus i el col·lapse que pateix la Casa del Guarda, un museu que abans era de pagament i que ara és gratuït i que no està preparat per acollir en una setmana els visitants que abans rebia en un mes. No estem plantejant una ampliació de la zona de pagament, però volem saber quins plans a mig i a llarg termini té l’empresa que gestiona el recinte, perquè potser, amb uns retocs delicats no es caigui amb el temps en el discurs que s’ha derivat en altres espais públics de la ciutat que han derivat en el pagament com l’Àrea Verda. Els retocs delicats s’han d’activar amb agilitat, perquè hi som a temps, i perquè no volem que el Park Güell sigui tot de pagament. Per si de cas.

Tancament i retocs al Park Güell

Cinc mesos després de l’estrena, aquesta setmana hi ha nou horari amb més

tíquets en venda

No defensem una ampliació de la zona de pagament, però volem saber els plans de BSM

l’onu al sahara oCCidentalLa MINURSO és la Missió de les Na-cions Unides pel Referèndum al Sà-hara Occidental i és l’única missió especial de l’ONU sense competèn-cies en la vigilància i defensa dels Drets Humans. Per tant, la MINUR-SO no actua davant dels abusos i les violacions dels drets humans que cometen les forces d’ocupa-ció marroquines sobre la població sahrauí. Pensem que l’ONU hauria de rectificar i assumir la protecció de les i els ciutadans sahrauís, en la missió de la MINURSO. També hau-ria de promoure l’organització del referèndum d’autodeterminació del poble sahrauí, que posaria punt i final a un conflicte que fa 38 anys que dura. Cal que la MINURSO em-pari la població sahrauí i que faci un control exhaustiu de l’espoli de les riqueses del Sàhara Occidental. Fem una crida als governs perquè demanin que la MINURSO tingui competències supervisar els drets humans als Sàhara Occidental.

Gràcia amb el Sahara

28 de març de 2014l’independent

3

opinió

opinió Xavier Muñoz i Torrent, geògraf

La tradició dels Nekos (gats), els amulets modernsL’Anna i la Judit m’han dut d’un viatge al Japó un maneki-neko, un d’aquells gats mecà-nics que es volen tocar l’orella amb un continu anar i venir del braç esquerre i que hom pot trobar en establiments regentats per xinesos. Però, a diferència dels nekos xinesos que són grossos i d’un daurat estrident, el meu és blanc, pe-tit, lleugerament inclinat cap a la dreta, amb una graciosa for-ma cònica que li dóna un aire de grassonet, rematat amb un lleuger somriure i amb els ulls clucs, semblants a aquells que habitualment ens brinden els nostres veïns asiàtics. Ara, pur japonisme, el tinc al rebedor de casa, funcionant a ple ren-diment.La meva veïna Jia-Liang, que regenta amb la seva família el restaurant Prosperitat, al Car-rer Gran, m’informa seriosa que aquests gats (zhaocai mao, en xinès) són una espècie d’amu-let modern, que dóna sort. No coneix bé la tradició, però li sembla força recent a Xina. Al-gú més m’ha dit que aquesta propietat benefactora ve del cas d’un fadrí nipó que salvà la vida perquè l’observació del curiós moviment d’un gat a l’altra banda de carrer el va aturar l’instant precís per evi-tar que l’atropellés un camió sense frens (llegenda urbana,

X.M.

per tant, més enllà de la futesa de qualsevol Tamagotchi o Dora-emon). Així, esdevingut ninot de plàstic, se’l considera espantall dels mals rotllos i atractiu dels bons si se’l situa al portal de les llars o dels negocis, com per als antics egipcis ho faria la sagra-da Bastet, deessa de la felicitat i l’harmonia, també representada per una figura hieràtica de gat. El meu pare hi afegiria que pot ser

previsor de tempestes, atès que, com resa la dita popular, quan un gat es renta per darrere l’orella és que plourà o farà ventades. Ara bé, no sé si l’automatisme a piles d’aquests nekos pot realment prevenir res, tal com ho faria Bas-tet o un gat de veritat. Jo en tinc quatre a casa de carn i ossos, ben macos i refets, i tam-poc sé si dispersen mals auguris, però, a banda de les seves indi-

Se’l considera espantall dels mals rotllos i atractiu

dels bons si se’l situa al portal de llars o negocis

Els meus gats foragiten els rosegadors apareguts als

patis des que la tuneladora remou el subsòl de Lesseps

viduals personalitats, van fent el seu servei foragitant els ro-segadors apareguts als patis des que la tuneladora remou el subsòl de la plaça Lesseps. So-vint em revelen el resultat de la seva feina oferint-me algu-na de les seves captures. I, per la nit, quan tornen a casa, em gratifiquen amb llurs delica-des moixaines i roncs vibrants, convidant-me a la relaxació i a l’autocontrol. Se m’infla el cor i em desperta el somriure.Nogensmenys, el braç amunt i avall del neko em fa memòria de la tasca incessant d’aque-lles senyores de l’entitat Gats de Gràcia que, una tarda sí i l’altre també, al pla de Fonta-na, fan apostolat per a l’acolli-ment i defensa d’aquests és-sers tan seus, però a la vegada tant desperts, tant domèstics, tant urbans i que ens perme-ten reconèixer la nostra forta humanitat, com potser mai ningú ens ho pugui mostrar. I els meus gats, davant del neko, nou company de sorts, no pa-ren de llepar-se i de rentar-se les orelles satisfets.

el bloc

La santificació d’Adolfo Suárez posa de manifest quin és el nivell democràtic de l’Estat espanyol. ‘L’home que va portar la democràcia’ va fer una carrera fulgurant en l’administració franquista ocupant càrrecs com el de governador civil de Segòvia o director de Radio Televisió Espanyola fins a convertir-se en Ministre Secretari General del Movimiento. Sota les se-ves espatlles recau l’assassi-nat de quatre obrers a Vitòria o la matança de Montejurra perquè l’aleshores minis-tre de Governació, Manuel Fraga, era de viatge oficial. El primer president espanyol després de Franco encarna la mentida de la transició, la impunitat del feixisme, la victòria de la història oficial. Ho demostra que el mateix Suárez mai va voler escriure les seves memòries en con-siderar que la seva principal aportació (“la reconciliació nacional”) podria esfondrar-se si se sabia tot. L’home-natge a Súarez és un escarni als qui van lluitar contra la dictadura. Que no s’enganyi ningú, Suárez no seria ara més dialogant que Rajoy. Quan s’elaborava la Constitu-ció, li preguntava constant-ment al seu exministre Otero Novas si el text garantia la unitat nacional.

Xavi Tedó

Un demòcrata

què en penseu...

Ho trobo bé i hi estic a favor, sempre i quan no afecti al mer-cat. Considero que la relació al camp sempre és positiva.

Em sembla bé, perquè aquestes plantes ara estan desocupades. Considero que l’intercanvi i la co-municació siguin privats o munici-pals, sempre són positius. Crec que pot donar vida al barri l’aparició de nous estudiants, i a més, podran conèixer la nostra cultura.

És cultural i positiu! Quan més gent jove, més dinàmica i més cultura pel barri. Tot el que sigui per a l’educació i els estudis, hi estic a favor. Com a punt negatiu, els joves podrien trobar dificultats per adaptar-se del tot pel que fa a la integració amb la gent de l’entorn.

És positiu i em sembla bé, mentre siguin estudiants els que vinguin i no immigrants. També sempre i quan no afecti la feina del mer-cat. En el que no estaria d’acord, és en que reformessin un edifici públic per a una entitat o escola privada.

Clàudia amormestra

mar morenooperadora

olga vallartista

santiago huélamocomercial

...de la re-sidència d’estu-diants al mercat de Lesseps?

per Mar Badal

equip

la Perla, 31, 08012 - Barcelona - tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl. director: Albert Balanzà. és una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di-rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. directora adjunta: Sílvia Manza-nera. redactor en cap: Xavi Tedó. redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Llu-

ent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jo-vani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram,

Rafael Vallbona. Fotografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. maquetació: Sergi L. Bofill. disseny web: Maria Vilarnau. Publici-tat: Carlota Freixenet (692 601 263). imprimeix: Indugraf Offset, S.A.dipòsit legal: B-32.478-00

distribució controlada per Pgd

4

28 de març de 2014l’independent opinió

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)

per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació

Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: independent@debarris.com

Subscriu-te!

la setmana

El meu amic Margi no hi va anar. Jo tampoc hi vaig poder anar. Vostè amic lector, segurament tampoc. Però una filla d’una cone-guda sí que hi va ser. Va anar a la xerrada que van fer el candidat de CiU al Parlament europeu, Ramon Tremosa, i el representant de la CUP, David Fernández, a Can Musons.El més aplaudit, sense dubte, va ser el paper del moderador, el senyor Albert Balanzà, director d’aquest setmanari (als seus peus senyor director :-) com sempre, a disposar senyor director... Vostè dirà, senyor director...), i en segon lloc, en va destacar el bon nivell dialèctic i alguns punts en comú, malgrat algunes antípodes ideològiques:un és liberal, l’altre tira més cap a l’esquerra alter-

nativa. Un és pro europeu crític des de dins, l’altre és crític amb una supraestrucu-tra allunyada de pobles i de persones. Però tots amb una coincidència: la pitjor incerte-sa és la certesa de continuar dins l’estat actual. Un estat que, per cert, ha creat amb els segles un petit monstre. El monstre de la intolerància cap allò que soni a català. O millor dit, que soni en català. Mai se sabrà, per exemple, quants insults va rebre la Shakira per haver gosat versionar el

Boig per tu de Sau mentre va durar aquell acte. Segur que van ser molts. Prous com perquè la premsa internacional hagi començat a flipar amb aquestes actituds i alguna publicació de Nova York ja se n’ha fet ressò. En tot cas, i tornant al debat, la noia que va assistir a l’acte Tremosa-Fernandez va decantar-se lleugerament, paraules textuals, “pel perroflauta”. Tot i que aquest cop en Tremosa anava sense corbata, entenc que es referia al diputat de la CUP. Per cert, que a les eleccions europees d’aquest 25M hi viurem unes novetats que provoquen un dubte raonable. Intentaré explicar-me: Resulta que, per primer cop les llistes van associades a un candidat comunitari per presidir la comissió Europea. El PSOE per exemple, presenta la Valenciano a nivell espanyol, i l’alemany Martin Schulz a nivell europeu. Segurament compartiran algunes banderoles, i potser també algun míting. Però mirem què passa en el cas de CiU, dos partits diferents que comparteixen llista: per una banda CDC forma part dels liberals europeus, i el seu candidat comunitari és el belga Guy Verhofstadt. I per l’altra, UDC forma part del Partit Popular Europeu, o sia, comparteix família i candidat comunitari – Jean Claude Junckers – amb els populars espanyols. Si en Junkers ve algun dia a fer míting a Gràcia, qui en serà l’amfitrió? el PP o CiU?

*#dubteraonable des de 1973

Certeses i incerteses entre graciencs

Tristam *

Tots dos coincideixen: la pitjor incertesa és la certesa de continuar dins l’estat actual

Si en Junkers ve algun dia a fer míting a Gràcia, qui en serà l’amfitrió? El Partit Popular o CiU?

opinió Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca

El castell del Park Güell

Pels anys vint, el propietari del Castell del Park Güell era el se-nyor Frey, de nacionalitat suïs-sa, representant comercial de la Casa Parker, plomes estilogràfi-ques, bolígrafs i d’altres objectes per l’escriptura, encara que la seva residència habitual era una torre en el passeig de la Mare de Déu del Coll, que compartia amb el seu amic Joan Gamper, fundador del F. C. Barcelona. El senyor Frey es va suïcidar l’any 1933. A finals del mes de gener de l’any 1939, el castell es con-vertí en una espècie de caserna o allotjament de les tropes feixis-tes (soldats rifenys de Marroc). Als anys cinquanta el va comprar el senyor Josep Maria Blay Casti-llo, soci del senyor Ramon Balet de l’empresa de produccions i distribucions cinematogràfiques Balet i Blay CINE DIA, ubicada en el passeig de la Mare de Déu del Coll (en aquesta empresa es va produir la primera pel·lícula de dibuixos animats d’Europa -Garbancito de la Mancha-), la residència o domicili habitual del senyor Blay era en una casa del carrer de Mora d’Ebre. Pri-mer d’en Frey i desprès d’en Blay, però cap dels dos va viure en el castell, al menys com a domicili habitual.El senyor Blay va vendre la finca d’uns 7.800 m2 amb el castell inclòs l’any 1962 a l’empresa Nathan - Nador - Goldstein. Cal dir que el terreny era considerat com a parc urbà. L’any 1963 es va constituir l’empresa Park Güell

A les grans ciutats europees hi ha una dedicació especial per respectar i conservar el

patrimoni arquitectònic

Hotel, i a Suïssa, s’anunciava que a Barcelona s’estava fent un hotel de luxe en el castell del Park Güell, tot aprofitant el mateix parc com a jardí pels clients de l’hotel. A hores d’ara el castell no existeix i l’hotel mai va arribar a fer-se. En l’indret només hi queden un mur enderrocat que dona a l’avinguda del Coll de Portell i unes quantes runes, que com que mai han estat ni mínimament arreglades o en-dreçades, serveixen com un accés d’entrada un xic dificultosa i no se-nyalitzada com a tal en cap guia ni del parc ni de la ciutat.La desaparició del Castell del Park Güell, segons diuen els veïns, va ser de la nit al matí, i se’l van dur peça a peça numerades per a instal·lar-ho, uns diuen que a Andorra, d’altres a Escòcia i també hi ha els que diuen que el van carregar en un vaixell cap els Estat Units. El que està clar es que l’enderroc del castell es va fer amb una discreció irreprotxa-ble, cosa que va donar peu a fer

aquesta mena d’especulacions.El que no queda gaire clar és el motiu o l’objectiu d’aquesta barroera demolició d’un edifici que era patrimoni del paisatge no solament del Park Güell, sinó també la visió que oferia des de la finestreta dels tramvies o bu-sos que passaven per l’avinguda de la República Argentina d’un castell en mig d’una zona bosco-sa i més amunt la masia de Can Mora. Per acabar una reflexió instantània. En les grans ciutats europees hi ha una dedicació es-pecial per tal de respectar i con-servar el patrimoni arquitectònic i artístic del paisatge urbà, en canvi a la nostra ciutat -a banda d’edificis que si algú s’atrevís no només a enderrocar-lo sinó a no conservar-lo, s’estaria cometent un delicte greu- s’han fet verita-bles barbaritats, i el que queda és la cicatriu de la intervenció d’uns botiflers. [Les dades per aquest escrit han estat proporcionades per en Jor-di Baldrich i en Miquel Muñoz Guiró, amb alguns afegits d’en Josep Callejón i pertanyen a un altre capítol resumit del nostre llibre Gent del nostre barri vista per la gent del nostre barri. ]

Dibuix: Josep Callejón

l’enquesta

28 de març de 2014l’independent

5

políticaTremosa i Fernández veuen Catalunya a Europa però avisen que cal canvis a la UE L’eurodiputat creu que la Unió “no deixarà marxar Catalunya” i el diputat no vol “aquest model”

Només un 10% dels votants a unes eleccions europees ho fan en clau europea, però Europa ara, en el procés sobiranista, està en boca de tothom. Dues visions, una més aviat a favor i una altra més aviat en contra, Ramon Tremosa, eurodiputat de CiU i David Fernández, diputat de la CUP, van trobar dilluns més coincidències de les previs-tes en un debat de nivell.

Albert Balanzà

Semblava que, per un moment, s’havien intercanviat els papers, i Tremosa parlava de dèficit de-mocràtic i de manca de poders fiscals, i Fernández recordava la defensa que Europa va fer dels independentistes del 92 i de me-mòria comuna contra el nazisme. Però, a la pregunta genèrica ‘Una Catalunya independent ha de ser a la UE’, en el debat organitzat pels Castellers a Can Musons, s’hi van enfrontar amb un sí de Tremosa i amb un ja ho veurem de Fernández. “És un àmbit de llibertat i democràcia i de lliure circulació de persones”, apunta-va l’eurodiputat independent de CiU. “L’euro ha estat fatídic per a les economies perifèriques i, com ha de reconèixer Catalunya sinó ha reconegut el català?”, replicava Fernández.

Cedida: CVG

David Fernández, en primer terme, i Ramon Tremosa a l’esquerra durant el debat

Més enllà de coses sentides, per-què tots dos s’exposen a diari als mitjans de comunicació, Tremosa i Fernández es van allunyar una mica més parlant de la frontera sud. “No és culpa d’Europa, que no té control de fronteres”, deia l’un.

“Sí que n’hi ha, el Frontex, i fa cinc anys les filferrades estaven paga-des amb fons Feder”, deia l’altre.Tremosa va instar a trobar “la jus-ta mesura” a Europa, que cotitzarà a la baixa el 25-M per l’auge dels populismes i de l’euroescepticis-

me, i que “no deixarà marxar Cata-lunya perquè és contribuent net”. Fernández, que va proclamar-se “fora d’aquesta UE”, va demanar acabar amb l’autoritat, austeritat i la desigualtat per tornar a la lliber-tat, la fraternitat i la igualtat.

A mig camí de Raspall i LessepsTots dos estaven encantats de tenir l’oportunitat de contras-tar models. Es coneixien per telèfon, quan Fernández va en-trevistar Tremosa per al seu lli-bre ‘Cop de CUP’. Però dilluns, a més, van poder anar a peu a l’acte a Can Musons: Tremosa des de Lesseps i Fernández des de Raspall. Durant una hora i mitja en la qual no es va moure ningú, tots dos van explotar el vessant que els ha fet recone-guts, el de coneixedor dels me-canismes de Brussel·les i el de descregut de les bondats de la Unió. I va haver-hi temps per algun ‘zasca’, quan Tremosa va trobar “preadolescent” l’ac-titud de la CUP contra la UE; al qual Fernández va replicar dient que el votant de la CUP està expulsat del sistema.

Reforma al bust a Graell, primer cap de la patronal

A.B.

Vuitanta anys després de la inau-guració al passeig de Sant Joan amb Pare Claret, el bust dedicat al primer secretari de la patronal Fo-ment del Treball, Guillem Graell i Moles, s’està arranjant per restitu-ir el text original de la base i tota aquesta setmana ha estat tapat per una lona i una bastida. Tot i no tenir la monumentalitat de l’espai que al mateix passeig se li dedica a Anselm Clavé, Jacint Verdaguer o al Doctor Robert, el bust a Graell i Moles té una certa història política perquè, abans del franquisme, la base estava acompanyada del text “Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona a Guillem Graell”, però va ser escurçat per eliminar el ras-tre de catalanitat de l’obra i només s’hi va deixar el nom. La comissió d’Art Públic de l’Ajuntament ha aprovat la restitució del text origi-nal del bust, que originalment es-tava al passeig de Sant Joan amb Indústria, però que es va desplaçar una travessia avall per la instal-lació del gran monument a Clavé.

A.B

A. B.

El fins fa poc diputat al Parlament i ara candidat a les eleccions pri-màries que decidiran l’alcaldable del PSC a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, sens dubte un dels favorits, s’ha acostat en les úl-times hores de campanya a nivell local al conseller Josep Anton Vi-nyals, amb qui va dinar divendres acompanyat de representants de la societat civil local. Vinyals havia

L’elecció triarà dissabte dos candidats a la Sedeta i a la seu del partit

Collboni i Espriu s’acosten a Vinyals en la recta final de primàries del PSC

donat suport, per exemple, en les últimes eleccions primàries a l’al-caldia de Barcelona a Montserrat Tura, que de fet va guanyar aque-lla elecció a Gràcia a Jordi Hereu.Amb aquest fitxatge d’última hora, l’equip de Collboni, on hi ha des de primera hora el primer secreta-ri del PSC i exregidor de Gràcia, Guillem Espriu, intentarà guanyar també en una agrupació on Laia Bonet té el suport del portaveu del grup municipal, Carles Maggi,

i Jordi Martí compta amb Oriol Bartomeus i fins fa pocs dies el ja exmilitant Toni Comín. Els altres candidats, Rocío Martínez-Sam-pere i Carmen de Andrés, mante-nen els suports respectius de Mi-reia Escobar i de Neus Bonet. Al dinar de divendres, també hi van assistir Lluís Castañeda, de l’AV Passeig de Sant Joan; la soprano Begoña Alberdi; i Cristina Martí-nez, de la Federació de Colles de Sant Medir, tots a títol personal.

Arxiu / X.T.

Vist per a sentència. El fiscal manté la petició de dos anys de presó pels dos joves graciencs que han estat jutjats aquest dijous a l’Audi-ència Nacional per enaltiment del terrorisme. En la seva declaració, que han fet en català, Gregori Saavedra i Ferran Blasi, han admès que van exhibir fotografies de les dues preses catalanes d’ETA a la Diada del 2012 per denunciar la política de dispersió penitènciaria. La fiscalia reitera la pena de dos anys de presó, 8 d’inhabilitació i una multa econòmica perquè sosté que els processats van mostrar les fotografies amb l’objectiu d’enaltir els terroristes.

6

28 de març de 2014l’independent

societat

Els turistes visiten la zona alta i volen tornar a l’espai de pagament, i el museu està col·lapsat

El nou Park Güell, amb la zona monumental de pagament estrenada ara fa cinc mesos, ha estrenat aquesta setmana l’ampliació d’horari -de 8 a 20.30 hores- amb el dubte de regular alguns emplaçaments sobre els quals s’estan generant algunes disfuncions en aquesta nova etapa. La proposta no oficial, que BSM no dóna per feta però que alguns empleats asseguren que els ha estat apuntada, té a veure amb la zona de les Tres Creus, molt visitada pels turistes, i la Casa del Guarda, abans de pagament i ara gratuïta.

Albert Balanzà

L’Ajuntament ha tingut cinc mesos per reduir dos terços de l’afluència de visitants al Park Güell amb una entrada de pagament, i a primera vista ho ha aconseguit, però al re-cinte hi apareixen disfuncions que estan sobre la taula quan BSM és a punt de fer balanç. Ara mateix els dos punts febles de la nova regu-lació són les Tres Creus, a la zona més alta entrant pel carrer Olot a mà esquerre, on s’hi concentren molts turistes (i carteristes), i la Casa del Guarda.El primer espai té un problema de regulació de fluxes, ja que les Tres Creus és el primer lloc on van els turistes després de la zona

El Park Güell obre l’estiu amb el dubte de regular les Tres Creus i la Casa del Guarda

Mar Badal

Cues a la Casa del Guarda aquest dijous al matí

monumental de pagament, i des-prés volen tornar a entrar, segons expliquen els treballadors. Fonts municipals expliquen que els in-formadors, sobretot a l’entrada del recinte, avisen tothom que no poden entrar i sortir de la zona de pagament quan vulguin. Però el conflicte està servit.Al segon espai, el museu de la Casa del Guarda, abans de la nova regu-lació s’hi pagava dos euros i el visi-taven 8.000 persones en un mes, d’acord amb un espai molt petit que està acostumat a rebre poca gent. Però ara és gratuït i acumula 11.000 visitants a la setmana; les

Gaudir+BCN: 3.500 inscritsUn total de 3.562 ciuta-dans de la resta de Gràcia i Barcelona i d’arreu que no volen pagar al Park Güell s’han inscrit en el registre Gaudir+BCN fins al 17 de gener de 2014. Des de l’1 de març el tràmit per inscriure també es pot fer a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Grà-cia i d’Horta, a banda de la de plaça Sant Miquel.

Xavi Tedó

El Districte va denegar el permís per a la celebració dissabte passat de la Friki Festa Fallera, que orga-nitza l’Espai País Valencià conjun-tament amb la taverna valenciana La Terreta des de fa cinc anys a la Vila. “El motiu que ens han donat és que ja hi ha massa acti-vitats amb foc a Gràcia durant tot

El veto arriba després de les crítiques del PP al consistori l’any passat

El Districte denega l’autorització per celebrar la Friki Festa Fallera

l’any” assenyala Miquel Gómez, propietari del bar. Un argument que no convenç els promotors de la iniciativa, que hi veuen un re-refons polític. I és que l’edició de l’any passat va portar cua. El grup municipal del PP va titllar de bur-la la festa i va demanar explicaci-ons a l’ajuntament de Barcelona sobre la seva implicació. El ninot central era la torre de RTVV, que

servia d’excusa per criticar la ges-tió dels populars al capdavant de la “Barbaritat valenciana” amb retrat inclòs de l’expresident de la diputació de Castelló, Alberto Fabra emulant Vito Corleone. La regidora popular, Belén Pajares, va denunciar al consistori que la festa “era una falta de respecte” a les tradicions valencianes i els mitjans més conservadors se’n

La Terreta

La reproducció de la Ciutat de les Ciències que no s’ha pogut cremar a les falles de Gràcia

van fer ressò amb una àmplia co-bertura. El ninot d’enguany, que ja estava elaborat i que ha comp-tat de nou amb la participació de

presos de Can Brians, era una re-producció de la Ciutat de les Cièn-cies que qüestionava el sobrecost que ha tingut l’edifici.

El Coll recupera la Font-Rúbia dissabte

S.M.

El projecte d’urbanització de la històrica i reivindicada Font-Rú-bia (196.000 euros), a la canto-nada del carrer Tirso amb Portell, amb la imatge conservada del se-gle XVII, clourà aquest dissabte amb una inaguració festiva, amb la participació dels Gegants, el Drac, la Coral, Caramelles Infantil, la Malèfica, el Centre d’Estudis Coll-Vallcarca i una àmplia representa-ció de les entitats del barri. La jor-nada arrencarà amb un cercavila a les 11.30 que culminrà una hora més tard amb la trobada d’enti-tats i del veïnat a la Font Rúbia, i l’inici de l’acte oficial. També s’ha programat un cercavila de la Font al Santuari de la Mare de Déu del Coll, i la Coral estrenarà una can-çó que es va comprondre el 1936. El Club de Bàsquet del Coll, per la seva part, ha creat un campionat infantil amb el nom de la font.

cues són habituals i algunes pun-tes setmanals han registrat 2.500 visitants. Fins i tot s’ha hagut de lamentar aquest febrer algun des-perfecte a les escales d’accés al museu.Paral·lelament a aquestes dues di-nàmiques, sí que s’ha consolidat també un dels temors de BSM en el procés de negociació amb els ve-ïns: un cop s’acaba el horari regu-lat d’accés a la zona monumental, els turistes més espavilats s’acu-mulen als accessos i també ho fan els venedors ambulants i, ni que sigui, per una estona, el Park Güell fa l’efecte d’abans.

M.B.

28 de març de 2014l’independent

7

societat

Caixabank fa neteja a fons del solar mentre resol el tràmit de la cessió

Després de gairebé quatre mesos del pacte entre l’Ar-quebisbat i Caixabank a peu d’ermita per tal de salvar la construcció que va donar nom al barri, l’únic moviment que s’ha produït al terreny de Can Morera és el de la neteja del solar després que uns okupes s’haguessin instal·lat durant setmanes. Alertats pels veïns, els propietaris de l’espai van iniciar els tràmits per condicio-nar-lo de nou. Ara esperen que el tràmit per la cessió de l’ermi-ta a l’església es faci en breu.

Silvia Manzanera

Un cop retirats els matalassos i altres objectes que tenien els oku-pes al solar d’Encarnació i netejat

Mar Badal

El solar de l’ermita de la Salut, un cop netejat per Caixabank, propietari del terreny, ara fa unes setmanes

a fons l’espai per part del seus propietaris, els veïns ara esperen que Caixabanc formalitzi la tra-mitació de la segregació del san-tuari perquè l’església se’n pugui fer càrrec, tal i com van pactar el passat mes de desembre. “Nosal-tres confiem en aquest acord”, apunta Elisa Castells, impulsora de la lluita del barri per preservar l’ermita. “Té un valor que va molt més enllà d’un tema religiós, és tot un símbol del nostre barri, de fet li va donar el nom, i crec que és important conservar-la i cui-dar-la”, apunta Castells. El tràmit per tal de cedir l’edifici a l’església està supeditat al Dis-tricte i al Pla de millora aprovat per l’Ajuntament de Barcelona el 2004, que permet la construcció que respecti l’ordenació volu-mètrica del solar amb l’obligació de preservar l’ermita. Tot i que l’administració no hi ha posat cap trava de moment, és un tema

Compàs d’espera a l’ermita de la Salut després d’una nova okupació

A. B.

La Fundació Festa Major farà elec-cions el pròxim 28 d’abril però, de fet, serà una votació finalment simbòlica per proclamar Carla Carbonell com a nova presidenta en substitució de Ricard Estruch, perquè l’altre aspirant, Àngel Lá-zaro, ha comunicat aquest dime-cres als patrons que es retira. “No tinc més opcions i no cal allargar el procés”, ha argu-mentat Lázaro en conersa a aquest setmanari.En una carta adreçada a tots els patrons, a la qual ha tingut ac-cés l’Independent, Lázaro comu-nica la “renúncia” de la seva candi-datura i l’argumenta al fet de “no haver pogut configurar un equip de treball a l’alçada de les exigèn-cies que requereix la Fundació”. Tenint en compte el primer re-compte de suports que assegura-ven en les últimes setmanes nou vots de patrons per a Carbonell i tres per a Lázaro d’un total de 30 integrants del Patronat, el fins ara

La Fundació manté la votació, simbòlica, el 28-A

Lázaro plega i Carbonell és ja presidenta de Festa Major

candidat també especifica a la car-ta que no ha pogut comptar “amb altres companys del comitè” que finalment han optat per la candi-datura de Carbonell, en referència a Lluís Aromí i Miquel Ángel Ver-gara, que ja tenien garantit el lloc al comitè per estatuts fins al 2016. Carbonell va fer públic la setmana passada la resta del seu equip amb Sergi Font (Verdi), Martí Urgell

(Plaça de la Vi-la) i Toni Zafra (exReig i Bonet). Lázaro només havia fet públic els noms d’Enric Bosch (Campro-don) i Manolita

Domínguez (comitè de direcció i exProvidència).“Les opcions quedaven molt redu-ïdes i és una llàstima que persones amb voluntat de participar no ho hagin pogut fer pel fet de no ser patrons”, apunta també Lázaro en referència a altres suports que havia rebut des de fora de la Fun-dació. El ja excandidat s’adreçarà dilluns als patrons en una reunió ja prevista dels representants amb l’equip de Carbonell.

El ja excandidat addueix que no ha pogut

configurar un equip de treball complet

Mar Badal

Carla Carbonell, en una imatge recent

que, segons fonts del Districte, no tenen sobre la taula.Els veïns, doncs, es mantenen a l’espera però també confien en que el procés es desencalli en breu. Segons Castells, s’han sen-tit rumors d’una possible cele-bració dels 150 anys de l’ermita que tindria lloc al mes de maig. Una altra data per una possible inauguració de l’ermita arranjada seria el mes de setembre, quan la Salut celebra la seva festa major.Malgrat que en aquest primer acord del desembre la Caixa va dir que assumiria la reforma ex-terior de l’edifici i l’església el manteniment interior, cap de les parts ha fet cap més passa per formalitzar el pacte. “Fins i tot es va parlar de construir una escala de cargol per accedir a la part de dalt de l’ermita, perquè Vèrtix la va enderrocar quan va comprar el solar i va enderrocar Can More-ra”, explica Castells.

8

28 de març de 2014l’independent societat

El president de la Fundació Festa Major i la colla bastonera reben el guardó individual i col·lectiu

El Districte ha decidit guardonar el president de la Fundació Festa Major, Ricard Estruch, que es retira aquest any després d’as-sumir el càrrec al 2005, amb el Premi d’honor de Gràcia a títol individual. Amb aquest premi, el Districte vol reconèixer la tasca que ha fet Estruch, que recent-ment va rebre la medalla d’honor de l’ajuntament de Barcelona a proposta del Districte, durant aquests vuit anys vetllant per la seguretat de la festa i donant-li un caràcter més familiar.

Xavier Tedó

L’Esbart Comtal-Bastoners de Bar celona s’emporta el reconei-xement en l’àmbit col·lectiu per la seva tasca de recuperació de les danses tradicionals de la Vila en aquesta nova edició dels Premis Vila de Gràcia, el lliurament dels quals tindrà lloc el proper 9 d’abril a les set a la sala de plens. Pel que fa a la resta de categories, el Premi a la millor acció en defen-sa de la sostenibilitat i el medi am-bient és per a l’Escola Montseny pel projecte escolar centrat en la natura que han desenvolupat. Un altre centre eduactiu, l’Esco-la Lexia, rep el guardó a la millor iniciativa pedagògica esportiva i d’educació reglada i no reglada pel projecte CIATE, un curs d’auxili-ar socioesportiu adaptat a nois i noies amb dèficit psíquic. L’asso-ciació Dentistes Sense Fronteres aconsegueix el premi a la millor tasca o acció en defensa dels valors cívics per donar atenció bucoden-tal a persones sense recursos i amb risc d’exclusió social per mitjà del

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Estruch, l’Esbart Comtal, els Castellers, la revista Or i Flama, l’escola Lexla i Babiano i Contel

Projecte 1001 dents. L’establiment condecorat en aquesta edició és el Restaurant Casajuana pels 60 anys de servei al barri i punt de trobada. El Premi a la millor ini-ciativa en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya i/o divul-gació o promoció de la llengua ca-talana és pels Castellers de la Vila de Gràcia per la seva tasca d’inte-gració dels nouvinguts a la colla. El Premi a la millor tasca de recer-ca o divulgació històrica en defen-sa de la recuperació de la memòria col·lectiva de Gràcia és per l’Eloi Babiano i Josep Maria Contel pel llibre fotogràfic de l’Abans. La Re-vista Or i Flama s’endú el guardó a la millor actuació comunicativa i/o de difusió de l’actualitat dels territoris graciencs.

Ricard Estruch i l’Esbart Comtal, noms propis dels XIX Premis Vila de Gràcia Les escoles de Gràcia

rebutgen la LOMCE a la setmana reivindicativa La comunitat educativa gracien-ca s’ha sumat aquesta setmana a la convocatòria general contra la LEC i la LOMCE, que culminarà dissabte amb la manifestació a les cinc a la plaça Universitat. El Patronat Domènech, l’Univers o l’escola Sagrada Família han or-ganitzat diversos actes i xerrades contra les retallades. Les famílies del Reina Violant aprofitaran el Mercat de les puces de dissabte a la plaça Revolució, on es vendran joguines i altres objectes de segona mà per la biblioteca i el projecte de socialització de l’escola, per reivin-dicar l’ensenyament públic.

El Kostka celebra la 20a mostra de música instrumental infantil El 29 de març se celebrarà el 20è aniversari de la mostra de música instrumental infantil i juvenil al Col·legi Kostka Jesuïtes de Grà-cia. L’objectiu del centre és oferir un espai per fer música i escoltar música. Més de 600 músics de 20 escoles de música actuaran tot el dia. A les 20.30 tindrà lloc el concert del 20è aniversari amb la Big-band del CEME de Sabadell i la Vilanova Big-band de Vilanova i la Geltrú.

En marxa les obres de l’aparcament del solar de l’escola l’Univers Aquesta setmana s’han iniciat els treballs previs per a la cons-trucció de l’aparcament soter-rani que ocuparà el subsòl de la futura escola l’Univers i la resta d’equipaments projectats al solar entre Bailèn i Quevedo. Primer es desmuntarà el pipican i l’estació transformadora.

• Premi d’honor de Gràcia a títol individual:

ricard estruch• Premi d’honor de Gràcia a

títol col·lectiu: esbart Comtal, Bastoners de

Barcelona• Premi a la millor acció en

defensa de la sostenibilitat i el medi ambient:

escola montseny• Premi a la millor iniciativa

pedagògica esportiva i d’edu-cació reglada i no reglada:

escola lexia• Premi a la millor tasca o acció

en defensa dels valors cívics: dentistes sense fronteres

• Premi a un establiment o projecte comercial:

restaurant Casajuana • Premi a la millor iniciativa

en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya:

Castellers de la vila de gràcia• Premi a la millor tasca de

recerca o divulgació històrica en defensa de la recuperació de la memòria col·lectiva:

eloi Babiano i Josep maria Contel

• Premi a la millor actuació comunicativa i/o de difusió de l’actualitat dels territoris de Gràcia:

revista or i Flama

els premiats

breus

Foto: Fernando de la Rosa

28 de març de 2014l’independent

9

10

28 de març de 2014l’independent

documents

‘Jamás me verá nadie en un ring’El periodista gracienc Julià Guillamon publica a Comanegra ‘Jamás me verá nadie en un ring’, la història del boxejador Pere Roca, més conegut als anys 30 com l’Uzcudun de Gràcia. El llibre és un viatge als anys daurats de la boxa a Barcelona: els seus orígens, la seva transformació en espectacle de masses i la creació del mite literari. És el moment de Pedro Roca. Els seus combats sempre acabaven en KO, i va abandonar aviat per iniciar una breu i delirant carrera literària: ‘De boxeador a

literato’ (1932), llibre que acompanya en un cuidat estoig el treball realitzat per Guillamon.literato’ (1932), llibre que acompanya en un cuidat estoig el treball realitzat per Guillamon.

«Duró la pelea round y medio tan sólo, pero fueron cuatro minutos de lucha titánica, altamente emotiva, en laque Roca evidenció la misma valentía de siempre y Marín un buen temple a pesar del tiempo que ha estado alejada de nuestros rings.»

No boxeaba desde septiembre de 1929. Hacía casi dos años.

«El primer asalto llevóse a tren enorme, pegando Roca unas derechas magistrales en el flanco izquierdo de Marín hasta ponérselo completamente rojo. Éste, por su parte, conservando aquella flema que siempre fue su mayor compañera en las luchas de antaño, manejó la izquierda en directo con notable maestría y agili-dad, doblando bien con la derecha el uppercut.

El asalto fue ligeramente favorable a Roca por su mayor acometividad y contundencia y también por partir de él en todo momento la iniciativa.

El público —que por cierto asistió en abundancia— se las prometía muy felices con el trabajo observado en este primer round. Pasados al segundo asalto, Roca inicia la batalla con un cambio de golpes muy acertados, siendo oportunamente contestado por Marín, pero en una de esas réplicas recibe un mazazo enorme que le ha lanzado Roca en el mismo hígado y Marín cae entonces sobre la lona, siendo entonces

ametrallado por una lluvia de golpes. Naturalmente uno de ellos le alcanza en pleno mentón y le deja visiblemen-te groggy, por lo que se procede a declararle vencedor por foul de su contrincante.

El público acogió bien el fallo —en realidad no se podía admitir otro— y también la demanda de Roca solicitando una revancha para el próximo sábado, revancha que, o mucho nos equivocamos, o quedó concertada anoche mismo, fijándose para el programa que los organizadores tienen proyectado para dicho día.»

El 26 de agosto Boxeo publicaba su crónica, con nuevos detalles sobre la pelea:

«En ocho rounds. Roca, 84,900 contra Marín, 84,700.La pelea más emocionante de la noche. En el primer asalto, Roca pegó tanto como quiso en el estómago y la carade su contrincante. Al parecer éste se guardaba para los últimos rounds. En el segundo round, Roca, de un golpe que no sabemos qué nombre darle, al estómago, tira ala lona a Marín. Roca, pensando que se podría levantar antes del out, se arrodilla frente a él y empieza a marti-llarlo, descalificándole Pete Nebo, que era el árbitro de este combate.»

Roca perdía siempre, y el día que ganaba era con un com-portamiento ilegal. La imagen resulta delirante: rodillas en el suelo atizando al contrincante caído.

El sábado siguiente Roca no peleó contra Marín en la «re-vancha» que se había anunciado: le montaron un tercer combate contra Juan Martínez Perrón, que ya le había tumbado el 3 de marzo y el 27 de mayo de ese mismo

año. El 1 de septiembre de 1931, F. Estaper firmaba la crónica de Boxeo.

«El pasado sábado, yendo en programa el ya «famoso»peso fuerte graciense Roca con un hombre de clase como es Perrón, la pista del Luna Park se vio concur-ridísima.

(…)

Roca acusó ochenta y tres kilos por setenta y cinco Per-rón. De salida Roca se coloca en guardia barrera, pero Per-rón se la deshace con golpes largos, pero bien dirigidas a la cara. El graciense se tapa, y pega dos fuertes golpes que trastabillan a Perrón. Así transcurrieron los dos pri-meros asaltos. De salida en el tercero, vimos a un Perrón pegando bárbaramente, tirando contra las cuerdas a Ro-ca y martilleándolo fuertemente. Roca, viéndose apurado, levanta el brazo en señal de abandono.»

Acompañaba la crónica una fotografía de Roca con el pie: «Amigo Roca, se acabó el carbón». Era la misma fotografía con la que dos años antes había retado al campeón de Es-paña de los pesos semipesados, Mateo de la Osa. El reto de Roca debió ser la comidilla de la redacción de Boxeo. Estaper recurrió a la misma fotografía para dar a entender que no había lugar para más bromas.

Julià Guillamon és escriptor, investigador i columnista de La Vanguardia. Ha publicat l’assaig La ciutat interrom-puda. De la contracultura a la Barcelona postolímpica (2001), el llibre de reportatges El dia revolt. Li-teratura catalana de l’exili (2008) i la novel·la La Moràvia (2011). Ha estat comissari de les ex-posicions dedicades a Quim Monzó a Arts Santa Mònica i Salvador Espriu al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Juntament amb Albert Planas és editor de les cartes del bar El Ve-lódromo del carrer Muntaner de Barcelona, una insòlita revista de creació. I és veí de Gràcia, con-cretament del carrer Neptú.

L’UZCUDUN DE GRÀCIALa popularidad de Roca aumentaba a pesar de las der-rotas. Las previas de los combates están llenas de frases llamativas y proclamas de la rudeza del boxeo. Es el caso del combate contra Primitivo Marín, el 23 de agosto de1931, que El Mundo Deportivo publicitó con varios días de antelación:

«Para el próximo sábado se anuncia en el Luna Park una interesante reunión a base de combates que, como es sabido, merecen el interés máximo de nuestros aficio-nados. En el combate de fondo de la velada veremos la reaparición de Marín, quien, habiendo un día sido una de las esperanzas de nuestra boxe, parece decidido a volver por su antiguo prestigio. Marín se enfrentará al graciense Roca, púgil que cuenta con una popularidad que para sí quisiera más de una figura de primera categoría.»

Lo mismo sucedía con Boxeo en su número del 19 de agosto de 1931.

«Roca, el golpeador graciense, llamado el Uzcudun de Gracia, se las entenderá con el otro puncheur Marín, combate que va a levantar al público de sus asientos, pues Roca está dispuesto a volver por sus fueros, hacien-do honor a su apellido y a su mote. Por su parte, Marín, ambicioso de renombre, se ha propuesto seguir la cadena de victorias por KO y no se muestra propicio a que Roca se escape.»

El público que asistió a la velada salió satisfecho a pesar del incidente que oscureció el combate. Decía la crónica de El Mundo Deportivo:

Ramiro Bilbao

28 de març de 2014l’independent

11

agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

Teatre: 25 de gener, a càrrec del grup de teatre Punt i seguit, de Terrassa.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Musical: Generació de Merda.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18.30 h

Concert: The White Jazz Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 hConcert: Gandom Garoussi.Gràcia Latina (De l’Or. 19), a les 21 h

Dimarts 1 d’abrilXerrada: Viatge al costat fosc de la famí-lia nord-americana. De The Sopranos a The Americans. A càrrec d’Iván Gómez. Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Dimecres 2 d’abrilJam session de jazz, blues, soul i rock: An-dreu Martínez.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Liannallull.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.30 h

Jazz Moustache.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Nil.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 3 d’abrilLletra petita: Storytelling. Farmyard. Re-presentació d’una història a través de di-ferents personatges i cançons per fer que els més petits gaudeixin d’un espectacle en anglès. + 4 anys. A càrrec de Kids&Us.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h

Taller de minillibres. Per commemorar el Dia Internacional de la Literatura Infantil

i Juvenil. A partir de 5 anys. Cal inscripció prèvia. A càrrec d’Olga Barrio.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

Presentació de la guia Iran. A càrrec de: Toni Vives, viatger, llicenciat en Història de l’Art i escriptor.Bibli. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

Cinema francès: El ejército del crimen (Ro-bert Guédiguian, 2009).Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.30 h

Concert: Joan Pau Cumellas & Miguel Ta-lavera.Jazzpetit (Encarnació, 143), 21 h

Concert: Gandom Garousi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Concert: Pop Hessarg.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Divendres 4 d’abrilGrup de Teatre anglès de BCN: El somni d’una nit d’estiu.Lluïsos de Gràcia (Pl. del Nord, 7-10), a les 20.30 h

Concert: Albert Jordà.Alfa (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Concert: Isaac y Los Sacrificados.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Albert Caire Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Rumbason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 hrt: Tesseire.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Djmamayé.La Sonora de Gràcia (De l’Or, 19), a les 23.30 h

recomanemXerrada ‘immersió, l’escola que volem’. L’Assemblea Na-cional Catalana de Gràcia or-ganitza el proper dimarts 1 d’abril una xerrada amb dife-rents especialistes i professio-nals sobre immersió linguísti-ca a l’escola, un debat que ha agafat força els darrers temps i que torna a l’actualitat a cau-sa de la LOMCE. Hi interven-dran Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüis-me de la UOC, Josep M. Cerve-lló, de Somescola.cat, Àngels Folch, mestra i membre d’ANC Docents per la independència, Jordi Altarriba, de la coordi-nadora d’AMPA de Gràcia i un membre de la FAPAC. L’espe-cialista en immersió i membre de l’ANC Gràcia, Josep M. Ar-tigal serà l’encarregat de pre-sentar l’acte. Dimarts 1 d’abril a la biblio-teca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.30 h

Concert: Skazz Up.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Barrufest. BarcelonaRumbaFestival: Re-volución Gipsy Hits & Forcat Rumba Allstars.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h

Concert: A Cadeira Coixa + Els Ministrils del Raval.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Rokin’TrioBCN.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Rumabason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h

Dissabte 29 de marçArt en Obert. Activitats familiars d’art contemporani per a petits i grans a l’es-pai EART.EART (Torrijos, 68), a partir de les 10.30 h

Teatre: Casats per amor a la pasta, a càr-rec del Grup de Teatre Dinàmics.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Mostres de dansa TragantProcessos 2014: Francisco Córdova amb Capital. tragantDansa (Reig i Bonet, 23), a les 21 h

Concert: Cybee.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Límite & XNight.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Flaires de cabaret mestís, a càr-rec de La Colònia.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Elle Belga.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Torijano Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Diumenge 30 de marçCursa Els 10 Blaus. Els 10 blaus resse-gueix els carrers de Gràcia fent una vol-ta de 5 km que es recorre dues vegades. [cvg.cat/cursa/inscripcions]Plaça Joanic, 1, a les 9 h

Matinals Folk: El tabalet. Nova aventura, amb Ara Va de Bo.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 12 h

Teatre: Gats, Companyia La Trepa.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 h

Titelles: Les estraordinàries aventures de Perico Calderer.Lluïsos (Pl. Nord, 7-10), a les 12 i a les 18 h

Concert: Kiev Cuando Nieva.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 13 h

Cinema: El Havre.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Teatre: Casats per amor a la pasta, a càr-rec del Grup de Teatre Dinàmics.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

EXPOSICIONS

Fins al 30 de marçMostra d’autors Doble by pass. Exposició de les obres inèdites d’il·lustracions i cò-mics dels diferents autors del fanzine Do-ble by pass.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins el 4 d’abrilExposició Les paraules i les imatges transmeten valors. Elaborada per l’Ob-servatori de les Dones als Mitjans de Co-municació, és una mostra crítica dels es-pais i els estereotips que els mitjans de comunicació atorguen a les dones. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 13 d’abrilExposició d’Àngels Àlvarez i Sebastià Mar-tí, Entre contes i pintura. Una reuneix les aquarel·les, els olis i els dibuixos realitzats durant les sortides i viatges dels darrers anys. I l’altra recull onze joies molt espe-cials creades amb materials diversos, ins-pirades en contes clàssics.Mezanina (Ramón y Cajal, 2)

Fins al 19 d’abrilExposició South/North (and between). És un recorregut visual que recull diversos vi-atges als Estats Units en què el fotògraf Bi-to Cels mostra una visió de dos punts con-crets de la geografia americana. L’exposi-ció també recupera una petita mostra del treball Pedestrians.Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158)

Fins al 17 de maigSi més no, Simenon. Mecanografia i radi-ografia negres en Georges Simenon. In-augurada durant la BCNegra, comissaria-da per Paco Camarasa. Simenon és autor d’un tipus de narració que capgira els cli-xés del gènere.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins al 6 de junyAquarel·les de Mª José Bellsolà, que pro-posa al visitant un recorregut colorista per paisatges de casa nostra i escenes de la vida quotidiana. Després d’una dilata-da trajectòria artística al llarg de la qual ha explorat diverses tècniques i ha expo-sat en diversos espais, Bellsolà ha dedi-cat les últimes dècades a cultivar a fons l’aquarel·la com a sòcia de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i professora al Foment Gracienc de les Arts.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)

Fins al 3 de maigExposició Almost There, de l’Aleix Plade-munt, una impresionant galeria d’imat-ges, paisatges de Canadà, cels, animals i interiors, que generen una sensació de distància i desubicació.Galeria Tagomago (Santa Teresa, 6).

ACTES

Divendres 28 de marçConcert: Josh Brister + Matthew McDaid.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

12

28 de març de 2014l’independent

cultura

El Districte treballa perquè la inauguració del festival tingui lloc el 5 de juliol al Park Güell

El Festiu Fringe prepara ja la segona edició i, amb la convo-catòria de propostes ja tancada però encara enllestin el pro-grama final, presenta novetats significatives. La primera el nom, que marca un festival al “límit” i “transgressor”. I la segona, els organitzadors. Si en la primera edició van ser Nodes de Gràcia els directors del festival, enguany l’organització ha caigut en mans d’ATTO amb Víctor Álvaro com a director artístic. Tot i que l’esdeveniment es desenvolupa a Gràcia principalment, enguany començarà l’expansió a d’altres districtes.

Silvia Manzanera

Sota el paraigües de Nodes de Gràcia i amb el recolzament del Districte i unint tres experiències consolidades com el Barcino, el nunOFF i el LEM, Gràcia sumava el 2013 una nova proposta a l’es-tiu ambiciosa. Un any més tard, el Festiu Fringe, amb direcció artís-tica de Víctor Álvaro -responsable de l’Almeria Teatre- i gestionat pel col·lectiu de nova creació ATTO, busca el “límit” i “alternatiu” en les seves propostes artístiques. Se-gons ha informat el Districte, s’es-tà treballant perquè la inauguració es faci al Park Güell el 5 de juliol. El Festiu Fringe és un festival d’arts escèniques, plàstiques i au-diovisuals que pretén concentrar i donar visibilitat a artistes, com-panyies i projectes unitaris que

Cedida

Una escena de l’obra ‘Fills del drap’, inclosa en la passada edició del festival Barcino

El Festiu Fringe canvia de gestor i busca “límit” i “transgressió” en la segona edició

pel seu caràcter innovador, excep-cional o poc convencional, no te-nen cabuda encara en els circuits comercials. Segons les bases de la convocatòria, no necessàriament han de ser artistes emergents, també hi ha lloc per als consoli-dats amb projecte que exploren nous llenguatges de comunicació i representació artística. Tot i que la gran part d’activitats es desenvoluparan al Districte, el Festiu té la voluntat d’expandir-se a la resta de la ciutat. La durada serà de tres setmanes al juliol i hi haurà una prèvia amb les boti-gues, on comerç i art es barrejarà. Enguany, la imatge del festival la signen els alumnes de l’IED.

Una obra de tragantDansa, nunArt i la Caldera, a l’’exili’Entre el 24 i el 29 d’abril tindrà lloc a Gràcia la setena edició de la Setmana de la Dansa: dansa, moviment, balls en els àmbits de creació emergent, educa-tius o integradors es mostraran en les portes obertes i les pla-ces durant el cap de setmana del 26-27 d’abril i el dimarts 29 d’abril. Una de les propos-tes, un espectacle conjunt de la Caldera, nunArt i traganDansa, es representarà al Guinardó, a la seu que nunArt té en aquest

districte després d’haver suspès les activitats culturals a l’espai de Gràcia per soroll, el mateix motiu pel qual La Caldera va marxar de Torrent d’en Vidalet l’any passat. Precisament aquest centre de creació ha presentat aquesta setmana el llibre que commemora els seus 18 anys de trajectòria. Caldera, el lli-bre 1995_2013 conté, en més de 350 pàgines, dos dvd amb testimonis dels socis fundadors i dels actuals associats.

Les escoles proposen l’intercanvi de llibres per celebrar Sant JordiFins a l’11 d’abril es poden portar llibres a diversos equipaments del districte per participar a la fi-ra d’’intercanvi que tindrà lloc el 22 d’abril a les places de la Vila i Lesseps, en una iniciativa de les AMPA dels centres educatius de Gràcia per tal de fomentar la sos-tenibilitat la diada de Sant Jordi. Hi col·laboren les biblioteques, La Fontana i el Centre Cívic El Coll.

breus

Cantimplora i Rumb al Bar al CAT, pels quinze anys de Racó CatalàEl proper 10 de maig Racó Català celebra el quinzè aniversari pre-sentant la nova pàgina web i amb un concert al CAT. La festa comen-çarà al matí amb una ruta guiada per les ruïnes del Centre Cultural del Born a càrrec de Quim Torra i clourà a les nou a l’Artesà amb la música de Josep Maria Cantim-plora i Rumb al Bar. Abans, a dos quarts de vuit del vespre, tindrà lloc la presentació de la nova pàgi-na web d’aquest col·lectiu.

Les biblioteques de Gràcia reben un milió de visitants el 2013El 2013 es van rebre més de 987.000 visitants a les tres biblio-teques de Gràcia, segons les dades difoses pel Districte. La mitjana de visitants diari és de 1.100 visites aproximadament; a la ciutat se si-tua en 680, i la d’assistents per ac-tivitats és de 36 persones per acti-vitat. Amb els tres equipaments, el Pla de Biblioteques de Barcelona ja està desenvolupat a Gràcia.

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Capitán América: El soldado de invierno. 16.00,

19.00 i 22.00.• Las aventuras de Peabody y Sherman. Ds i dg,

16.05, 18.05 i 20.00. La resta, 16.05 i 18.05.• Dallas Buyers Club. Ds i dg, 22.30. La resta, 20.00

i 22.30.• Kamikaze. Dg, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00.• Philomena. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.• 8 apellidos vascos. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.

17.00 i 19.10.• 300: el origen de un imperio. 22.00.• El gran hotel Budapest. 16.15, 18.30, 20.30 i

22.30.• Enemy. 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

• Non-stop. 16.30, 19.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Darrera la pista del Marsupilami. Dg, 12.00.• American Jesus. Dc, 19.30.• The informant. Dv, 17.00 i 19.15. Ds i dg, 16.00 i

18.15. Ds, 22.10. Ds i dg, 20.00 i 22.10. Dl, dm, dc i dj, 17.00. Dl i dm, 19.30 i 21.30. Dc, 21.30.

• The exam. Dv, 17.00 i 21.00. Ds, 16.00. Dg, 22.00. Dl, dm, dc i dj, 17.30.

• Upstream color. Dv, 17.00 i 18.45. Dv, 21.30. Ds, i dg, 16.00 i 18.00. Ds i dg, 20.15 i 22.00. Dl, dm, dc i dj, 19.30 i 21.30.

• La partida. Dv, 19.00 i 23.00. Ds, 18.00 i 22.00. Dg, 20.30 i 22.15. Dl i dm, 19.30 i 21.30. Dc i dj, 22.00.

• Cine Casa Asia: My Mother, The Mermaid. Ds, 20.00.

• La dolce vita de Federico Fellini. Dv i dj, 20.30.• Emperador. Dl, dm, dc i dj, 17.30.

• Vencidxs. Dj, 19.30.• La revolución de los ángeles. Dc, 20.00.• Jordi Sabatés presenta Nosferatu, el vampir. Ds,

20.00.• Marco Spada (ballet en directe des del Teatre Bos-

hoi). Dg, 17.00.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El Gran Hotel Budapest. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30. • Sala 2: Guillaume y los chicos ¡a la mesa! 16.20,

18.20, 20.20 i 22.20.• Sala 3: Her. 16.00, 19.50 i 22.20. • Sala 4: Las maestras de la República. 18.25. • Sala 5: Dallas Buyers Club. 16.00, 18.10, 20.25 i

22.35. Nebraska. 16.00, 18.10, 20.25 i 22.35.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Philomena. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala B: Ida. 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.• Sala C: Enemy. 16.20, 18.20, 20.20 i 22.20.• Sala D: La gran belleza. 16.10, 19.05 i 22.00. Verdi Kids. Ernest & Celestine. Dg, 11.30. La petita

fàbrica de colors (curts). Dg, 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Esperanto-te. Ds, 20.30. • Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas.

• Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.

SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Manual para combatir la flaqueza del ser hu-

mano. Fins al 13/04.• Matem els homes. Fins al 30/03

JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22 • Gats. Del 22 de març al 13 d’abril. (+ 4 anys)•Generació de merda (un musical de llum i de

color, de Xavier Morató

SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55 • El setè cel, de Caryl Churchill. Fins al 13 d’abril

TEATRE LLIURE. Montseny, 47• L’onada, d’Ignacio García May. Fins al 20 d’abril

28 de març de 2014l’independent

13

del concurs al facebook de la co-lla. Precisament, les xarxes soci-als són una eina recurrent de les colles per arribar més i millor a la gent. L’entrega del premi es farà a

la plaça de la Vila després de l’ar-ribada de les colles participants. El cartell seleccionat serà premiat amb un sopar per a dues persones al Restaurant Can Xurrades. I de concursos i novetats, els gegan-ters graciencs també proposen un

Seguint l’estela dels gransEls Geganters organitzen un concurs del cartell de la trobada a Gràcia

Van estar a punt de desaparèi-xer com a colla però ja estan refets i amb tota l’energia per organitzar una nova trobada de gegants a Gràcia. Tot i que no desaprofiten l’ocasió per fer una crida als graciencs perquè s’animin a fer créixer la colla, els Geganters de Grà-cia han fet un pas endavant i, seguint l’exemple d’altres companys de cultura popular, proposen noves activitats i reptes per seguir endavant. Un d’ells, el primer concurs del cartell de la Trobada de Gegants de Gràcia.

Després de vuit edicions, la Tro-bada de Gegants de Gràcia d’en-guany -programada per dis-sabte 10 de maig tot coincidint amb la jornada de comerç al carrer- serà diferent. En primer lloc, l’Associació Geganters de la Vila ha decidit organitzar un concurs del cartell de la troba-da. “És una manera de fer difu-sió de l’activitat i alhora cridar l’atenció de la societat, estem dient ‘ei, que estem aquí, també existim’”. explica l’Anna, la pre-sidenta de la colla. Les obres es podran presentar fins diumen-ge 13 d’abril i el 17 es donarà a conéixer el nom del guanyador

reportatge per Silvia Manzanera

de fotografia, per animar a més gent a gaudir de la diada. La celebració de la jornada també conté novetats: una quarantena de músics d’instruments tradi-cionals animaran les matina-des. “És la primera vegada que incorporem això a la trobada, i creiem que pot ser una bona manera d’omplir les places de la Vila”, explica l’Òscar, membre de la junta de la colla gracien-ca. La plantada serà a les cinc de la tarda, després del cercavi-la tindrà lloc el cinquè concurs de ball en dos punts del carrer Gran i la plaça de la Vila s’ator-garan els premis. I d’allà, cap al sopar amb totes les colles (seran quinze) als Jardinets.

Cedida: Geganters de Gràcia

Trobada de gegants a la plaça de la Vila al maig de 2005

“També existim i volem cridar l’atenció i reivindicar-nos”, diu la presidenta de la colla

Redacció

En la primera edició del Ronda, el minifestival itinerant que or-ganitza l’Heliogàbal el passat de-sembre, l’Almo2bar ja va donar pistes de nova línia d’oferta com a programador de concerts. Va ser de rebot: el tancament del KGB va obligar a buscar una alternativa per al concert de Juncoydiamante del 4 de gener. Però aquesta set-mana l’anunci de To Be Confirmed Produccions ho ha acabat de rati-ficar: a partir d’aquest abril la sala de la plaça Joanic ja estarà a punt, un cop reforçat el seu equip de so i amb un aforament de 300 perso-nes, per acollir concerts d’afora-ment mitjà.

Betunizer i Novedades Carminha, primers ‘bolos’ per a l’abril i al maig

L’Almo2bar entra en el circuit com a programador regular de concerts

Els valencians Betunizer en una imatge promocional

Ivan Caño

El 8 d’abril els valencians Betu-nizer obriran la programació, amb els Binidu de teloners, i per exemple, el 16 de maig, Noveda-

des Carminha, presentaran el seu nou disc, ‘Juventud infinita’. TBC seguirà programant a l’Apolo 2 i a l’Heliogàbal.

crítica de cine

Enemy és una pel·lícula cana-denca del director Denis Ville-neuve (Incendies, 2010) prota-gonitzada per Jake Gyllenhaal (Prisoners, 2013), que ens re-gala una de les millors inter-pretacions de la seva carrera. Basat en la novel·la de José Saramago L’home duplicat, el

film explica la història d’Adam Bell, un professor universitari que porta una vida rutinària. Un dia, es trenca la seva mo-notonia quan veu un actor idèntic a ell en una pel·lícula i s’obsessiona en buscar-lo per trobar respostes. El cineasta canadenc elabora un film de gran complexitat, i naveguem per una atmos-fera fascinant i inquietant al mateix temps, sense saber ben bé si el que passa és real o imaginat pel protagonista. No és una pel·lícula fàcil, pe-

rò si ens endinsem a l’univers d’ Enemy amb una mentalitat oberta, gaudirem d’una expe-riència extraordinària que no trobarem en la resta de títols de la cartellera. Contràriament al què passa en la majoria de films de Hollywood, Villeneuve no ens dóna respostes fàcils i falsejades, sinó que llança preguntes a l’aire perquè sigui l’espectador qui adopti una ac-titud activa i reflexioni sobre la pel·lícula moltes hores després d’haver-la visionat.És probable que no ho enten-guem tot la primera vegada que mirem la cinta (de fet aquesta era la intenció del di-rector), però sortirem de la sala de cinema fascinats per aques-ta experiència inoblidable que ens deixa una de les imatges cinematogràfiques més inqui-etants dels últims temps.

‘Enemy’

El cineasta canadenc elabora un film de gran complexitat i d’atmosfera fascinant i inquietant

per Pau Garcia

EnemyDirector: Denis Villeneuve.Any: 2013.País: Canadà.Repartiment: Jake Gyllenhaal, Mélanie Laurent, Sarah Gadon

14

28 de març de 2014l’independent

esports

La cursa dels Castellers de la Vila se celebra aquest diumenge El 10 Blaus, la cursa que organit-zen els Castellers, conjuntament enguany amb Holmes-Place Eu-ropolis i l’ACIDH, se celebrarà aquest diumenge pels carrers de Gràcia en la seva tercera edició. La cursa infantil tindrà lloc a les nou i mitja hora més tard serà el torn dels adults que recorreran una distància que es mou entre els cinc i els deu quilòmetres. La jornada es clourà amb una boti-farrada a Can Musons.

El jugador i entrenador gracienc va buscar infructuosament la unitat dels clubs de la Vila

La família del bàsquet de Grà-cia està de dol. Josep Comellas i Bou, conegut popularment com en “Pepis”, va morir dissabte als 81 anys després d’una llarga malaltia. El jugador i entrenador gracienc formava part del selecte grup que Albert Gasulla va definir com a bojos del bàsquet per la seva dilatada trajectòria a promoure aquest esport. El 14 de desembre va rebre l’últim homenatge públic en la inaugu-ració del nou poliesportiu del carrer Neptú que porta el seu nom i que és la seu del Pedagò-gium, el seu club.

Xavi Tedó

La seva vinculació amb el bàsquet comença amb només 14 anys fun-dant el Círcol Catòl·lic de Gràcia amb una colla d’amics, que es passen un any entrenant sense jugar. Un any després, el 1948 i fins el 1951, disputa amb el Círcol els campionats de la Diocesana fins que ingressa a l’Acció Catòl-lica Josepets durant dos anys. Després juga al Santfeliuenc i a la Santboiana, d’on recala finalment al Pedagògium, que es converti-rà en el club de la seva vida tot i que no hi va jugar mai perquè un enfrontament entre l’equip i l’en-trenador Rafel Murgades acaba amb la junta fent costat al tècnic i amb l’expulsió de tota la plan-

Cedides

Josep Comellas en un partit amb el Círcol Catòl·lic de Gràcia als anys cinquanta

tilla. Comellas fitxa pel Gremi de Forners. Torna al Pedagògium un any més tard amb l’arribada del president Joan Cuixart, que l’in-corpora amb només 26 anys com a entrenador del juvenil perquè com remarca el seu fill, en Josep,

Adéu a Josep Comellas, referent del bàsquet català i ànima del Pedagògium

breus

L’Europa venç el Rubí, un rival directe, i puja de nou al segon lloc

Els graciencs tornen a ser a la zo-na alta de la classificació després de véncer el Rubí gràcies a un matiner gol de Camacho de cap. L’Europa es va retrobar amb el bon joc i va gaudir de nombroses ocasions amb un futbol directe. A la represa les forces es van anive-llar, però els escapulats van poder retenir els tres punts. Una victò-ria que permet a l’equip de Pedro Dólera pujar fins al segon lloc, gràcies als empats d’Ascó i Corne-llà, i situar-se a quatre punts de la Montañesa, que va tornar a gua-nyar. Els graciens, però, tenen un partit pendent contra el Cerda-nyola, que es jugarà el 2 d’abril.

Àngel Garreta

Cedides

“li agradava més entrenar que jugar”. Al cap d’un any esdevé el responsable tècnic dels principals equips de l’entitat on aplica una de les seva màximes “entrenar, entrenar i entrenar”. Amb aques-ta filosofia l’equip arriba a Segona

Divisió i la temporada 1965-66 juga les fases d’ascens a Primera. El Pedagògium aconsegueix man-tenir-se a la categoria de plata fins al 1973. Comellas recorre les escoles de Gràcia per seleccionar nous jugadors per l’entitat perquè com no es cansa de repetir “els equips s’han de formar amb gent de la casa”. Al marge de l’entitat, funda l’Associació Catalana d’En-trenadors de Bàsquet, forma part de la junta de la Federació Catala-na de Bàsquet i és seleccionador català de diferents categories.

Com a director tècnic i entrena-dor de l’Escola de Bàsquet bus-ca la unitat dels clubs de la Vila, però només aconsegueix la fusió amb el CESC. Josep Maria Bigas, del Club Bàsquet Coll, precursor de la iniciativa amb el Pedagò-gium de posar el seu nom al nou pavelló de Neptú, assegura que “sempre va cercar aquesta unitat, però sobretot La Salle i també els Lluïsos no ho van acceptar”. Bi-gas ressalta que “Comellas va ser l’impulsor del pavelló cobert de Perill i el bàsquet gracienc li deu moltes coses”. Francesc Caralps, president en funcions del Peda-gògium, s’alegra que en “Pepis” hagi pogut fer realitat un dels seus somnis: “Que el Pedagògium tingués casa pròpia”.

Comellas no va arribar a jugar mai al Pedagògium perquè la junta va fer fora

tota la plantilla

resultats i classificacions

FutBol

terCera divisiÓ, gruP 5

Propera jornada (31a)Vilassar de Mar- Europa resultat 30a jornadaEuropa - Rubí 1 -0 Classificació Punts 1. Montañesa .......................................... 59 2. Europa ................................................... 55 3. Cornellà ................................................ 55 4. Ascó ....................................................... 54 5. Terrasa .................................................. 536. Rubí ....................................................... 53 7. Palamós ............................................... 53 8. Pobla de Mafumet .............................. 479. Santfeliuenc ......................................... 45 ... 17. Gavà ...................................................... 27 18. Rapitenca ............................................. 27 19. Vilassar de Mar ................................... 26 20. Gramenet ............................................. 12

WaterPolo

divisiÓ d’honor

resultat 18a jornadaCN Catalunya - CN Sabadell suspès Classificació Punts 1. Atlètic Barceloneta ............................ 54 2. CN Mataró Quadis .............................. 44 3. CN Terrassa .......................................... 43 4. CE Mediterrani..................................... 36 5. Real Canoe ........................................... 29 6. CN Sabadell.......................................... 26 7. CN Sant Andreu .................................. 26 8. CN Catalunya ....................................... 19 9. Waterpolo Navarra ............................. 1610. CN Barcelona ...................................... 1211. CN Helios ............................................... 512. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 3

BàsQuet

CoPa CatalunYa masCulÍ, gruP 2

resultats 24a jornada S.E.S.E A - Lluïsos de Gràcia 52 - 66 Classificació .................................. P.g. P.P. 1. Martorell ....................................... 19 5 2. River Andorra B ........................... 18 6 3. Grup Barna A ............................... 17 7 4. JAC Sants ...................................... 16 8 5. Baricentro Barberà ..................... 15 9 6. Physic Igualada ........................... 15 9 7. AESC Ramon Llull A .................... 13 11 8. UE Sant Cugat 1........................... 12 12 9. Lluïsos de Gràcia ......................... 12 12 10. Castellar A .................................... 10 14 11. S.E.S.E A ........................................ 10 14 12. Gavà 1 ........................................... 10 1413. Sant Pere Solmania ..................... 9 15 14. El Vendrell ..................................... 8 16 15. La Salle Reus A ............................. 6 18 16. Sferic Terrassa .............................. 2 22

divisiÓ d’honor Juvenil, gruP 3

resultat 27a jornadaZaragoza - Europa 0- 1 Classificació Punts 1. FC Barcelona ....................................... 63 2. RCE Espanyol ....................................... 60 ... 12. Europa ................................................... 29 ... 16. CD Menorca ......................................... 12

segona divisiÓ Femenina, gruP 3

resultat 22a jornadaIgualada - Europa 1- 3 Classificació Punts 1. Espanyol B ........................................... 492. L’Estartit ............................................... 44 3. Europa ................................................... 44 ... 14. EE Guineueta ...................................... 12

2a Categoria masCulina, gruP 1

UE Claret- CB Alisos A 82 - 55Vedruna Gràcia - Bàsquet Alella ajornat Classificació .................................. P.g. P.P.1. CB Santa Coloma ........................ 21 3... 5. Vedruna Gràcia ........................... 15 8...8. UE Claret ....................................... 12 12... 16. S.E.S.E B.......................................... 2 22

1a Categoria masCulina, gruP 2

resultats 24a jornadaSAFA-Claror A - A.E.S.E A 59 - 72 Classificació .................................. P.g. P.P. 1. La Salle Manresa A ...................... 16 82. Alpicat ........................................... 16 8...7. SAFA Claror A .............................. 14 10... 16. Grup Barna B ................................ 5 19

28 de març de 2014l’independent

15

activitat econòmica

La botiga mai ha deixat de ser en aquesta cèntrica via, però els primers temps ocupava un local encara més petit situat només a deu números de l’ac-

Mar Badal

Els membres de Txarango presentant el seu segon disc fa dos dimarts a Surco

“La culpa de tot no la té Yoko Ono” tual. La seva dona, la Mari Sol, el va acompanyar en aquesta aven-tura que es va iniciar el 4 de març de 1974. Als estius, molts dies ella es quedava a l’establiment i ell es dedicava a pentinar la costa venewnt discos a botigues de les zones més turístiques. Pagava la pena fer-ho: “Vaig ser el que vaig vendre més el “Blue Monday” dels New Order i els de la discogràfi-ca Factory de Londres em van felicitar i tot”. Mentre ensenya orgullós la prestatgeria dedicada exclusivament als Beatles com a “pur col·leccionisme”, assenyala que les coses han canviat molt i que ara vendre cent discos de la mateixa banda ja és tot un èxit. Ells, però, han sabut adaptar-se. El seu fill, Carlos G. Vela, explica que ara viuen de discos de catàleg i del producte local servit directa-

La botiga de discos Surco celebra el seu 40è aniversari amb Txarango

No només Paul McCartney exculpa la vídua de John Lennon. També ho fa Carlos Garcia, propietari de la botiga de discos Surco, que celebra aquest mes de març el seu quarantè aniversari. Aquest melòman explica que va decidir muntar un establiment musical a la travessera de Gràcia per la seva passió pels Beatles i la música en general. “Com que no sabia tocar la guitarra...”.

reportatge Xavi Tedó

tots els temes relacionats amb la comunicació. Ell ha estat l’im-pulsor dels concerts acústics que s’hi fan des de fa tres anys i que va estrenar Miss Carrussel: “Vo-lem que la botiga s’obri”. Aquest mes de març ho ha fet i per la porta gran. Txarango hi va pre-sentar el seu segon disc: “Conei-xia el mànager i li vaig proposar, la discogràfica va pressionar per fer-ho en uns grans magatzems, però al final el grup ha volgut

fer-ho aquí”. Una trentena de seguidors van tenir l’oportu-nitat de gaudir d’una audició comentada amb els membres del grup del Ripollès. Aquest divendres també actuaran els Hombres Bala, un nou grup de rap del cinturó de Barcelona. en uns actes de celebració que s’allargaran tot l’any. Sí que s’acabarà aquest dissabte l’oferta d’adquirir la segona unitat al 40%. de descompte.

ment per segells independents: “Hi ha una escena catalana efer-vescent amb molt de futur que ens ha obert una escletxa, els su-pervendes ja no es venen, de cada deu discos que venem només un és d’aquest tipus”. Els seus clients

són melòmans. Com ells. Gent a qui li agrada tornar a sentir el so pur del vinil: “No tots tenen la mateixa edat ni són de la mateixa tribu, però comparteixen l’amor i el coneixement de la música, és un públic que no desapareixerà” afegeix en Carlos, que ara porta

Els responsables de la botiga deixen clar que els supervendes tenen molt

poca sortida ara

16

28 de març de 2014l’independent

la torratxa

Víctor Nubla

Un món de sensacions

S’ha posat de moda parlar de sensacions. A la televisió, la premsa i altres artefactes unidireccionals és habitual escoltar un futbolista o un preparador esportiu dient: “L’equip està tenint bones sensa-cions”. S’acostuma a dir així, “està tenint”, és una cosa momentània, com si s’estigués retransmetent en directe, com un comu-nicat mèdic. Les “bones sensacions” són, per tant, imprevisibles, totalment de l’aquí i l’ara. És clar, el món sensorial no és un resultat del raonament sinó més aviat de l’espon-taneïtat, s’entén que no es pugui determinar el seu passat ni el seu futur. Se sent, no se sap. S’intueix. És allò que també es diu feeling. Un cop d’intuïció, un sentiment, El sisè sentit. I a força de escoltar-ho a la tele, l’esfera social, des del carrer fins a la política, està començant a adoptar aquesta forma tan circum-specta i emotiva de parlar. No tenim la certesa ni tan sols la sensació d’una cosa concreta, sinó que “estem tenint” diverses sensacions no especificades, que po-dríem considerar bones tot i que no sabem si passat un temps indeterminat tin-drem d’altres “més bones” o “menys bones”. És una construcció mental que reflecteix bastant bé els mecanismes d’escapa-ment per a tolerar l’estrès d’una vida provisional (i sensacional).

les golfes del soterrani

Història local de la infàmiaDeia el filòsof Walter Benja-min que tot objecte esdevingut relíquia acull en ell la tibantor dialèctica de dues dimensions històriques: la del passat en des-composició, engrunant-se i esva-ïnt-se i la del seu futur immediat, el temps en progrés indeturable que en el seu discórrer febril ha fossilitzat allò que d’antuvi semblava pràcticament inextin-gible. Fins i tot en les primeres fases del capitalisme, allà per la meitat del segle XIX, Benjamin creia trobar aquest poder epifà-nic en la munió de mercaderies que s’arrengleraven als passat-ges coberts de París i d’altres metròpolis industrioses. Allà l’objecte de mercat, lligat a les corrents de la incipient tirania de la moda (la primera dictadu-ra plenament moderna), també exhibia malgrat la seva refulgent aparença aquesta contradictòria natura decadent i puixant al ma-teix temps: els mateixos objectes que s’ofertaven presumptuosos en tant que traces del capital i el consum encabritat esdevenien simultàniament relíquies d’un

Sebastià Jovani

temps que en breu els deixaria fora de circulació.Tot això té quelcom d’espiritualitat material o de materialisme espiri-tual que sembla poc indicat per a abordar facècies tan poc proveïdes d’espessor com la majoria de les que conformen i deformen els nos-tres dia a dia tan públics com pri-vats. Però tot s’acaba connectant amb tot, no es preocupin. La visió epifànica de Benjamin resulta molt recurrent en un context en què la revisitació històrica amb ansietats d’apropiació indeguda s’ha estès arreu com un angle de visió natural del sistema i dels seus súbdits-con-sumidors-usuaris. Podem anome-nar-ho revival, vintage, memòria històrica, reciclatge patrimonial, palimpsest o pastiche. La veritat és que en tot aquest agombolament de re-visions el que s’hi amaga és quelcom dramàtic. Funest i in-fame. La relíquia de què parlava Benjamin oferia un potencial de lectura de la Història en termes ge-nerals que permetia establir ponts de diàleg crítics entre el passat i el present-futur-imminent. Una es-cletxa interpretativa que desborda-

va les limitacions físiques del propi objecte i aconseguia dotar-lo d’una profunditat inestimable. Però ara no som al París del XIX ni a l’albada del capitalisme. Som a la davallada sense fre d’un siste-ma de consum de les vivències col-lectives que les llima i les raspa fins a fer-ne pura imatge sense revers. El vintage, l’exercici de memòria ràpida i soluble que acompanya la majoria de saraus culturals amb què ens omplim la boca no aporten cap mena de dialèctica. Cada cop que hom assisteix a un nou exerci-ci de recuperació de certs moments factòtums de la història recent té la sensació de que aquests es produ-eixen no pas per a revisar i preser-var el seu component de relíquia sinó per a donar a entendre que, al cap i a la fi, no val la pena pen-sar que arribessin a existir mai. La imatge reproduïda, plana i reflec-tant, suplanta l’objecte patrimoni-al de què suposadament és reflex. Només així aconsegueixo expli-car-me certs fenòmens com aquest Canet Roc(k) que, envernissat de la bohomia costumbrista amb què tant sovint ens sentim còmodes,

exhala la sulfurosa pestil·lència de quelcom construït amb la pretensió de fer oblidar que en el seu moment es produí un Canet Roc (aquest sense k). Per molta relíquia en que la història recent alliberada de les seves frontisses l’hagi pogut convertir. La relí-quia poetitza la seva progressiva descomposició i sens dubte so-breviu en àmbits d’il·luminació íntima o compartida que des-fermen més d’un pensament perillós. Però la recuperació im-postada, superficial, moguda per mitjà de corretges de transmis-sió automatitzades i de precep-tes inercials de consum, no ge-nera història, sinó en tot cas una lleu histèria que, com a fenomen també ell espectral i programat, es dilueix en el moment en què la necessitat de liquidar alguna altra fita assenyala arribada la seva obsolescència. Ens estem acostumant a viure d’efemèri-des convertides en espectacle i oblidant la passió immanent que va fer possible certes coses en certs moments, per molt que la distància a què ens trobem de la pantalla de projecció global ens els faci veure desenfocats. A aquest pas ni nosaltres mateixos mereixerem el tractament de relíquia en el cas de que quedi alguna cosa per explorar de la nostra cultura en un futur no molt llunyà.

La recuperació impostada, superficial, no

genera història, sinó en tot cas una lleu histèria

Ens estem acostumant a viure d’efemèrides

convertides en espectacle i oblidant la passió

Sebastià Jovani

Usuaris de la Història fent cua a la oficina d’objectes perduts