CONSUM DE DROGUES: IMPLICACIONS EN L’ESFERA SEXUAL I REPRODUCTIVA

Maria Jesus Ribes Farré

Psicòloga Clínica

ASSIR Terres de l’Ebre

2

CONSUM I CONDUCTES SEXUALS

DE RISC

CONSUM I SALUT SEXUAL

CONSUM I SALUT REPRODUCTIVA

CONSUM I CONDUCTES DE RISC

En els adolescents i població general, l’ús de drogues

augmenta, entre d’altres el risc de tenir relacions sexuals

(RS) sense protecció cosa que fa que augmenti el risc de

ITS i d’embarassos.

- Calafat, A. Juan, M. i altres. 2009. Estudi que analitza la

relació entre el consum d’alcohol i altres drogues amb la

conducta sexual de risc, dins d’un contexte recreatiu de

cap de setmana.

Resultats: els nois tenien més RS baix l’efecte de l’alcohol i

altres drogues que les noies.

El 63,3% reconeix que sota l’efecte de les drogues no

han pres mesures de control en les seves RS, essent

semblants els resultats entre nois i noies

3

- Rodríguez Garcia de Cortázar, A. Hernan Garcia, M. i

altres, 2006. Revisen bibliografia de publicacions en

revistes científiques de l’any 1998 al 2003. Objectiu:

veure la relació entre el consum de drogues no

injectades i les conductes sexuals que incrementen el

risc d’infeccions per VIH i altres ITS en adolescents i

joves.

Més de la meitat dels articles analitzats associen el

consum d’alcohol i/o marihuana amb pràctiques sexuals

de risc.

La majoria dels treballs troben relació entre el consum

d’algunes drogues i les pràctiques sexuals que

incrementen el risc d’infecció per VIH

4

- Els adolescents que consumeixen marihuana, tenen 4

vegades més probabilitats de quedar embarassades o de

deixar embarassada una noia.

(Substance Abuse and the American Adolescent . The National

Center on Addiction and Substance Abuse. 1997)

Gairebé un 25% dels adolescents sexualment actius,

informen haver mantingut RS sense protecció degut al

consum de drogues.

El 43% afirmen estar preocupats ja que a causa del

consum serien capaços d’arriscar-se a nivell sexual més

que si estigueren lliures de drogues.

(Special Analysi Report: Substance Abuse and Sexual Behavior.

2002)

5

Pel que fa al CONSUM DE DROGUES I SALUT SEXUAL

cal dir que les drogues poden influir sobre l’activitat

sexual en les fases de DESIG, EXCITACIÓ i ORGASME.

Els efectes químics d’algunes drogues incideixen

directament sobre el cervell, modificant el funcionament

dels centres reguladors de la sexualitat.

Altres substàncies afecten als centres nerviosos perifèrics

que controlen l’activitat dels òrgans genitals

6

TABAC

No està clar el seu efecte sobre el funcionament sexual.

En clínica: queixa d’algunes persones per halitosi de la

parella, cosa que libido o inclús pot haver-hi rebuig a

la situació d’intimitat.

La nicotina redueix el flux de sang a través de les arteries

fet que pot dificultar manifestacions de la resposta

sexual.

ALCOHOL

A dosis altes: retard del procés d’erecció ocasionat per la

pèrdua d’excitació.

El consum freqüent bloqueja la resposta sexual i provoca

impotència

7

CANNABIS

Consum freqüent: desig i disfunció erèctil.

Consum persistent: desinterès pel sexe.

En dones s’observa casos de lubricació vaginal=coit

dolorós.

COCAÏNA

Té fama de ser una substància capaç de l’excitació i la

resposta sexual. En realitat provoca disfunció erèctil i

pèrdua d’interès sexual.

L’ús prolongat pot produir deteriorament del SNC cosa que

fa que el funcionament sexual general.

8

DROGUES DE DISENY TIPUS ANFETAMÍNIC

Alguns consumidors, sobretot dones, informen desig.

A grans dosis, les anfetamines l’excitació i la capacitat

orgàsmica.

SPEED.

En homes: trastorn d’ejaculació.

En dones: anorgàsmia.

EXTASI

En homes dificultat orgàsmica i disfunció erèctil. Buffun (1986).

9

CONSUM I SALUT REPRODUCTIVA

ALCOHOL

- Efectes sobre la regulació hormonal.

- Cicles menstruals irregulars, amb absència d’ovulació,

més risc d’avortament i menopausa primerenca. Gordis, E.

1994.

- En homes producció de testosterona.

TABAC

- Es redueix el nombre d’anys fèrtils i major dificultat per a

concebre Bobo, J. 2002 . risc d’embaràs tubàric. Stergachs, A.

1991.

- Més alta prevalença d’avortaments i embaràs ectòpic.

Alonso, S. 2001.

- En homes espermatozoides anòmals en semen.

10

COCAÏNA

- L’efecte final és l’alteració dels cicles menstruals i

galactorrea. Walker, Q. 2001. Sasol. 2002.

OPIACIS

- Baixa la fertilitat ja que hi ha alteracions de la prolactina i

l’hormona luteoestimulant. Rubio, G. 2003.

- Des d’alteracions de la menstruació fins absència de la

mateixa.

- Baixa la producció d’hormones masculines.

11

CANNABIS

- Actua sobre el sistema hormonal provocant transtorns

menstruals, cicles anovulatoris, major índex

d’avortaments i embarassos més prolongats.

Els efectes reverteixen si es suspèn el consum. Pascual, J. i

altres, 2003.

- Inhibeix la producció d’hormones masculines.

- Redueix la producció d’esperma i augmenta el nombre

d’espermatozoides anòmals.

12

CONCLUSIONS

- Les drogues no ajuden en generar bona salut sexual i

reproductiva. El que fan és ocasionar problemes de

disfunció que poden arribar a ser permanents. Futterman, DC.

2005.

- El desconeixement dels possibles efectes i

conseqüències per a la salut és un element present en

qui utilitza les drogues per a la satisfacció sexual. Els

efectes sobre la salut de les persones, són greus i

altament perillosos pels danys irreversibles a que donen

lloc. Murphi, N. 2005.

13

Decir “no” significa ante todo,

decirse “si” a uno mismo y

proteger aquello que uno valora.

(William Ury)

14

15