2_ComunicaciVerbal i No Verbal.docx

8/18/2019 2_ComunicaciVerbal i No Verbal.docx

1/64

UNITAT 2. COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL

1 COMUNICACIÓ EFICAÇ Darrera actualització: 03/2013 Aquest material ha estat elaborat per: Marta Ollé©

Les meves notes:

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

Unitat 2. Comunicació Verbali No Verbal

CURS: COMUNICACIÓ EFECTIVA

Darrera actualització: març/2013

Autora: Marta Ollé


2/64




3/64



Índex

OBJECTIUS DE LA UNITAT .................................................................................................................... 5

Per començar ...................................................................................................................................... 7

DISTINCIÓ ENTRE TIPUS DE COMUNICACIÓ ......................................................................................11

COMUNICACIÓ VERBAL .....................................................................................................................12

COMUNICACIÓ NO VERBAL ...............................................................................................................14

Comunicació no verbal a través de la veu .........................................................................................16

Rialles i somriures .........................................................................................................................18

La tos, els sospirs, etc. ...................................................................................................................22

Els senyals de manteniment de la comunicació (backchannels) ..................................................23

Altres sons comunicatius que no es produeixen amb la veu ........................................................24

Inflexions i propietats de la veu (trets prosòdics) .........................................................................25

El to de veu i el to emocional ........................................................................................................25

Timbre ...........................................................................................................................................27

Entonació.......................................................................................................................................28

Ritme .............................................................................................................................................29

Volum ............................................................................................................................................30L’individu percep la globalitat .......................................................................................................34

L’ASPECTE FÍSIC .................................................................................................................................35

Els missatges del cos .....................................................................................................................35

Els missatges de la roba i els complements ..................................................................................36

L’autoimatge .................................................................................................................................39

LA POSTURA I ELS GESTOS ................................................................................................................43

Els gestos tancats ..........................................................................................................................43

Els gestos oberts i sincers ..............................................................................................................44

Els gestos i la seva funció en la comunicació ................................................................................45

EXPRESSIONS FACIALS I EMOCIÓ ......................................................................................................48

La interpretació emocional de les cares........................................................................................48

Les expressions de la cara i les emocions .....................................................................................48

“Al mal temps, bona cara” ............................................................................................................51

CONTACTE VISUAL .............................................................................................................................53


4/64



CONTACTE FÍSIC I MOSTRES D’AFECTE .............................................................................................56

Cada persona viu el contacte físic d’una manera única ................................................................57

Les circumstàncies que afavoreixen el contacte físic ....................................................................58

El contacte físic en l’educació .......................................................................................................59

DISTÀNCIES ZONALS ..........................................................................................................................61

Les bombolles que ens protegeixen ..............................................................................................61

L’espai és diferent segons la cultura i la regió de procedència.....................................................62

La necessitat d’espai és biològica ..................................................................................................63

IDEES CLAU ........................................................................................................................................64


5/64



OBJECTIUS DE LA UNITAT

En aquesta Unitat es tractaran els aspectes més vinculants de la comunicació verbal i

no verbal.

El/La participant, en finalitzar la Unitat, serà capaç de:

Identificar les diferències entre comunicació verbal i no verbal.

Reconèixer els aspectes més característics de tots dos tipus de formació.

Identificar tots els aspectes comunicatius del nostre cos.


6/64


7/64



Les meves notes:er començar

Tal i com ens recorda Albadalejo (2007)2 la comunicació l’entenem

com un procés en el que es transmet informació, sigui del tipus que

sigui. Com ja hem vist, algú fa o diu alguna cosa i una altra

persona/es pensen o fan una altra cosa com a resposta al que han

entès de la conducta de la primera persona. Un missatge pot ser

verbal o no, però sempre que estiguem en interacció amb algú, ens

comportarem d’alguna manera concreta, mirarem o tancarem els

ulls, apartarem la cara o ens fregarem les mans o no ens les

fregarem..., en tot cas, fem alguna cosa, tenim una conducta i

aquesta, en un context comunicatiu, és un missatge, encara que siguidubtós o involuntari. Sempre que estem amb algú, ens estem

comunicant de manera no verbal, amb els gestos, amb el nostre

aspecte físic, amb els sons que emetem, amb els silencis, amb les

olors, etc.

Hi ha missatges que poden estar més dotats d’informació, de

contingut, i d’altres que facin més referència a la relació existent entre

els interlocutors. Així, si un enamorat diu a la seva possible parella

“t’estimo” per primera vegada, el missatge es refereix molt a la

relació,malgrat que té una certa proporció d’informació; potser la

persona candidata a ser parella no s’havia adonat dels sentiments de

l’enamorat. En canvi, si el mateix enamorat diu la mateixa frase al cap

de 15 anys de relació, la cosa és diferent: la quantitat d’informació de

la frase és pràcticament mínima, el més important és el moment en

què es diu, la suavitat del to de veu, el ritme de les síl·labes, la mirada,etc.

Els missatges no verbals que s’

emeten en la comunicació es

refereixen, majoritàriament, al nivell de la relació entre els

participants en la interacció.

2 ALBADALEJO, M. (2007) “La comunicació més enllà de les paraules. Què comuniquem

quan creiem que no comuniquem” Barcelona: Graó


8/64



Les meves notes:

Com diries les frases següents per transmetre el nivell de la

relació que s’indica entre parèntesis?

Convindria que llegissis la frase en veu alta, com si tinguessis la persona al

davant, parant una atenció especial al to de veu i als gestos. Si pots, convé

que ho facis davant d’un mirall, o fins i tot si et graves, després podràs

observar els resultats obtinguts. Fes diversos intents amb cada frase, fins

que el resultat et convenci. Experimenta.

Frase: “T’has descuidat de dur -me el que et vaig demanar?” (m’estàs

prenent el pèl)

Frase: “T’has descuidat de dur -me el que et vaig demanar?” (això sí

que em sorprèn, no m’ho esperava de tu)

Frase: “Veig que no saps com fer -ho.” (sóc bon/a company/a,

comprenc que no ho entenguis i t’ajudaré a entendre -ho)

Frase: “Veig que no saps com fer -ho.” (ara veuràs com et deixaré en

ridícul davant del Cap)

Frase: “No pots presentar el projecte fora de termini” (però esticdisposat a acceptar-lo per què em caus bé).

Frase: “No pots presentar el projecte fora de termini” (no acceptaré el

projecte de cap de les maneres).

Frase: “Com és que ahir no vas venir?” (em preocupo quan no vens,

penso que pot haver-te passat alguna cosa greu).

Frase: “Com és que ahir no vas venir?” (seré estricte i ho comunicaréal Cap, no pot ser aquesta informalitat).

Frase: “M’alegro de veure’t” (sincerament, estic content/a de veure’t).

Frase: “M’alegro de veure’t” (vaja, no tenia cap ganes de tornar-te a

veure).

Frase: “Que bé que ja has acabat el projecte!” (estic molt content/a

de la teva rapidesa i la teva manera de treballar).


9/64



Les meves notes:Frase: “Que bé que ja has acabat el projecte!” (estic tip/a que siguis

tant lent/a).

Comentari: Has notat que no és gens fàcil transmetre

intencionadament el matís de l’actitud amb la comunicació no verbal,si no és que ets molt bon actor/actriu. Observa des del teu propi cos, i

no des de la racionalitat, com de subtils són les diferències

comunicatives que transmeten la nostra actitud en la relació amb els

altres. Sempre estem transmetent una determinada actitud, la que

sigui. L’activitat també ens permet observar com el missatge no

verbal té a veure amb l’emoció que sentim, mentre que amb el

missatge verbal transmetem el que racionalment volem transmetre.

Com has pogut comprovar en aquesta activitat, hi ha vegades en què

el missatge racional no es correspon amb el missatge no verbal, el to

de veu, l’expressió de la cara, la mirada, etc., ja que transmeten un

missatge emocional sobre la relació entre els interlocutors que és

contrari al que diu el missatge verbal.

Com dèiem, sempre que estem amb algú que ens pot percebre,

estem comunicant no verbalment. Quan els nostres missatges no

verbals contradiuen les nostres paraules, les persones que ens veuen i

ens escolten (o ens oloren, ens toquen, ...) es queden amb el missatge

no verbal i no creuen el que diem. Tingues en compte que com més

petit és un nen, més reacciona a la nostra comunicació no verbal

sense tenir en compte el que diem.

Com més escàs és el coneixement verbal, com menys sabem d’una

llengua (nens petits, estrangers sense coneixements del nostre

idioma) més pes té el missatge no verbal en l’establiment de la

relació. El missatge no verbal preval per sobre del verbal, quan tots

dos no siguin congruents.


10/64



Les meves notes:És curiós, però sabies que quan s’ha investigat sobre les entrevistes

de selecció de personal, s’ha vist que la decisió es pren en els primers

30 segons de la trobada? Així doncs, sembla que la major part dels

significats es negocien no verbalment.

Per tant, quan escrivim un missatge de text (correu electrònic) enlloc

de parlar per telèfon, estem perdent l’entonació, el ritme, les pauses,

el volum, els gemecs, etc. (elements de què ens parlava Mehrabian i

que hem recordat a l’inici del document) i, per tant, estem perdent el

38% del contingut informatiu de la comunicació. Per aquest motiu

sovint recorrem a les icones, a les majúscules, als símbolsd’exclamació... per transmetre la nostra actitud vers la relació.

Algunes emoticones emprades en la comunicació escrita:

:-) somriure X( Disgust

:-))) Molts somriures :-| Indiferència, no saber què dir.

:-D Rialles ;-) Complicitat

:-DDD Moltes rialles ?:-( Dubte

:-( tristesa


11/64



Les meves notes:ISTINCIÓ ENTRE TIPUS DE COMUNICACIÓ

Què entens tu per comunicació verbal?

I per comunicació no verbal?

Intenta exposar-ho abans de seguir llegint.

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________________________________

A continuació fem una breu descripció del que signifiquen aquests

conceptes:

COMUNICACIÓ VERBAL

És la comunicació que es duu a terme a través de la veu, de manera

oral. És el sistema convencional que s’expressa a través de senyals i

símbols.

COMUNICACIÓ NO VERBAL

És la comunicació que es fa amb el cos, amb la gestualitat, amb el to

de la veu,... és a dir, per mitjans diferents a la paraula.


12/64



Les meves notes:OMUNICACIÓ VERBAL

Per “comunicació verbal” s’entén la que s’efectua a través de l’ús de

les paraules, pertanyents a una determinada llengua. La llengua

representa el codi mitjançant el qual un determinat nombre

d’individus constitueixen i fan “audibles” els seus propis missatges als

altres.

El coneixement de la llengua fa que entre els individus pugui donar-

se un intercanvi, comunicació, codificació i descodificació de

missatges. Cada paraula posseeix un significat, i el sector que s’ocupade l’estudi del significat de les paraules és la semàntica. La paraula

representa l’equivalent d’objectes presents a la realitat, o categories i

conceptes imaginaris, o funcions intrínseques als mecanismes de

pensament de l’home, o altres coses. Les paraules s’organitzen en

frases, segons regles precises l’estudi de les quals és competència de

la sintaxis. Les frases, alhora, contribueixen a formar un discurs, que

és organitzat en base a les intencions i capacitats comunicatives de

l’individu.

La comunicació verbal és considerada “racional”, típica del

pensament lògic i de la reflexió. L’ús de determinades paraules enlloc

d’altres, la seva organització en la frase i l’organització de les frases en

el discurs contribueixen a donar a la comunicació de l’individu un

particular significat, un només; modificar una sola de les seves partsequival a modificar-ne el significat. Afirmar: “la meva casa és gran” és

diferent a dir que: “la meva casa és una gran casa” o “la gran és casa

meva”.

Sovint pensem que allò que transmetem, allò que volem dir, ho

comuniquem parlant. La comunicació verbal l’emprem per a


13/64



Les meves notes:comunicar idees o donar informació sobre fets, opinions i actituds,

per descriure o expressar sentiments, acords o desacords, fer

preguntes, donar o sol·licitar informació, raonar i argumentar,... Les

paraules que fem servir depenen del tema de discussió, de la situació,

del rol dels interlocutors, del seu nivell intel·lectual, dels objectius que

pretenem assolir, etc.

La principal funció de la comunicació verbal és fer de vehicle als

continguts explícits del missatge. Només es requereix que siguin

explícits (presentats amb un codi comprensible per als nostres

interlocutors) per a garantir una comunicació efectiva.

Els següents elements poden interferir en allò que intentem

transmetre i en el que interpreten els nostres interlocutors:

Vocabulari assequible: controlar els termes que emprem,

To de veu adequat: ni massa alt ni massa baix,

Velocitat de la parla adequada a l’interlocutor: pot ser que

parlem massa ràpid o massa lent, per tant, hem d’adaptar -nos,

La durada i la direccionalitat de la comunicació per evitar la

monotonia (de parlar només nosaltres durant massa estona) i

estimular la participació dels interlocutors amb la finalitat

d’intercanviar idees i de compartir coneixements.


14/64



Les meves notes:OMUNICACIÓ NO VERBAL

Com ja saps, la comunicació verbal sempre s’acompanya de

comportaments no verbals. Mentre ens comuniquem estem enviant

missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada,... la

comunicació no verbal està compresa per diversos factors:

Aspecte exterior: l’aparença personal, l’estil de vestir, el

pentinat... sovint matisen la comunicació verbal.

Moviments: posicions, manera de caminar, tics nerviosos,

lentitud o rapidesa a l’hora de moure’s, el moment de

determinades parts del cos... Expressió del rostre, gesticulació: a través de l’expressió de la

cara podem comunicar el grau de satisfacció o d’indignació

que sentim, comprensió, interès, l’estat emocional,... és la

manifestació expressada pels gestos i les actituds, el front

arrugat,...

Postura: com s’acomoda el cos, existeix una gran diferència

entre la postura d’una persona que escolta avorrida i una altraque ho fa atentament, així com entre una persona que repta i

una altra que accepta el repte. Comunica senyals socials o

indica l’estat emocional d’una persona, la seva actitud, i els

seus sentiments cap a sí mateix i cap als altres.

Veu: s’indica el to, la velocitat, la força i la modulació, la

calidesa,... se sol comunicar més que amb el contingut de les

paraules.

Tacte: es dóna amb una abraçada, donant la mà, fent una

empenta,... o qualsevol altre gest que expressi sentiments.

Ús de l’espai, proximitat física: en funció del nivell de confiança

entre els interlocutors l’espai entre ells serà major o menor. Si

ens asseiem lluny de l’interlocutor o fora del seu cercle,

indicarem que volem estar sols, mentre que si ens asseiem a


15/64



Les meves notes:prop seu o dins del seu cercle estarem expressant actitud

d’estar comunicativament en sintonia amb l’altre. El contacte

físic expressa cordialitat o simpatia, o aversió.

Gestos amb les mans: emfasitzen el missatge verbal.

Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al

significat d’allò que es diu.

Mirada: és l’instrument més subtil i fi per a comunicar matisos

de les emocions i les actituds cap a les persones, així com per

expressar mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig,

burla, etc. S’empra per a indicar emocions, desig o aversió.

Silenci: és polivalent, segons el context té un o altre significat.

Així, el silenci d’un interlocutor en escoltar amb interès i

sintonia és diferent al d’aquell que escolta en desacord i

dif erent al d’una persona enutjada i deprimida; diferent al

silenci de l’amor en el diàleg d’una parella, o bé al silenci de

recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió en

donar el condol a un amic o al dels amfitrions que necessiten

que un visitant es retiri, etc.

De la mateixa manera que en el comportament verbal, el

comportament no verbal pot tenir diversos significats segons el seu

context. A vegades, el mateix comportament pot indicar coses

diferents per a diferents persones o per a la mateixa persona. És difícil

controlar el comportament no verbal perquè sovint no som

conscients que l’estem executant.

El comportament no verbal permet l’expressió d’emocions i

sentiments, que són els que defineixen la relació que establim amb

els altres. És important ser conscient d’aquest comportament, i això

permetrà determinar la relació que es desitja establir i l’observació del


16/64



Les meves notes:comportament no verbal de l’altre; així podrem conèixer millor què

desitgen els nostres interlocutors, què esperen, què senten i

comprenen i, així, millorar-hi la nostra relació.

Comunicació no verbal a través de la veu

Hi ha un gran ventall de sons que es transmeten a través de la veu i

que no pertanyen al codi lingüístic, que són iguals o molt semblants

en llengües diferents, i que transmeten en gran mesura.

Saville-Troike (1989)3, antropòloga dedicada a comparar les

interaccions comunicatives de diferents cultures, afegeix a la distinció

entre el que és verbal (el vocabulari i la gramàtica de la llengua) i el

que és no verbal (la resta), la distinció entre transmissió vocal o no

vocal de la comunicació, és a dir, amb la veu o sense la veu, d’aquesta

manera considera la comunicació en 4 grans àrees:

COMUNICACIÓ...

QUE ES TRANSMET

AMB LA VEU

(VOCAL)

QUE NO ES

TRANSMET AMB LA

VEU (NO VOCAL)

VERBAL (vocabulari i

gramàtica)

Llenguatge parlat

Llenguatge escrit

Codi Morse

Llenguatge dels

sordmuts, etc.

NO VERBAL (la resta)

Trets paralingüístics

de la parla: vocals

aïllades, rialles, plors,

Silenci

Gest

3 SAVILLE-TROIKE,M. (1989) “The ethnography of Communication: an introduction”. NovaYork: Basil Blackwell (1a ed. 1982). (Trad. Cast.: “La etnografía de la comunicación: unaintorducción”. Buenos Aires. Prometeo Libros, 2005).


17/64



Les meves notes:gemecs, sospirs,

esternuts, etc.

Trets prosòdics:

inflexions i propietatsde la veu

Mirades

Proxèmica

Vestit, símbols,

imatges, etc.

Sons, olors, etc.

Quadre de comunicació i tipus de transmissió segons Saville-Troike

És ben curiós i sorprenent com, tenint en compte l’estudi de

Mehrabian (1972)4, ens seguim fixant tant en què direm (7%) i

deixem de banda el 93% restant de la comunicació, que, d’altra

banda, és majoritàriament inconscient i que gairebé mai no

preparem (38% de missatges no verbals transmesos amb la veu i 55%

de comunicació no verbal transmesa sense la veu: gestos, mirades,

l’aspecte físic, les imatges, les pauses en el discurs, les olors, el tacte, la

distribució de l’espai, la decoració de l’espai, etc.

Els elements comunicatius no verbals que transmetem amb la veu

són molt amplis:

- Produïm sons aïllats: aaa, eeeeee, mmmm, mhm, pfff, etc.

- Riem

- Tossim

- Esternudem

- Rebufem

- Sospirem, etc.

I aquestes conductes transmeten missatges, malgrat siguin

aproximats. Per exemple, “em sents?”, “estic pensant”, “m’he refredat”,

4 Mehrabian, A. (1972). “Nonverbal communication”. Aldine-Atherton, Chicago, Illinois.


18/64



Les meves notes:“dubto del que dius”, “estic cansat/da”, “m’ho passo bé amb tu”, “em

sap greu haver dit això”, “realment no faré allò que estic dient”, etc.

El que diem amb la veu, únicament pel fet d’usar una part del cos per

a dir-ho, pren uns matisos que no té si ho escrivim: tenim una veu

greu o aguda, estem afònics o no, cridem o parlem fluix, parlem ràpid

o lent, som monòtons o tenim una entonació vivaç, i tots aquests

matisos influeixen en els nostres interlocutors, els transmeten un estat

emocional determinat i imprimeixen caràcter a la nostra relació amb

ells.

Rialles i somriures

Quan el nostre interlocutor no riu ni somriu gens ni mica, ens

incomoda sense saber per què. La comunicació no verbal transmet

falta d’alegria, falta de motivació per la feina que es f a o pels clients i

falta de complicitat. I el mateix pot passar en una aula, quan el

docent no riu.

Riure transmet alegria, que estem contents, que tenim sentit de

l’humor, que hi ha alguna cosa que és divertida. Sabem que l’alegria

és l’emoció que s’encomana. La universitat de Yale va realitzar un

estudi en el que va descobrir que l’alegria i la cordialitat dels

integrants d’un grup de treball es transmeten més ràpidament que

no pas l’enuig i la tristesa, sortosament. Així, si volem transmetre

alegria i motivació, riure i somriure és una bona manera de fer-ho. Il’alegria és una emoció energètica, que facilita la feina i que

cohesiona al grup; com enuncia William Fry, psiquiatra que ha

estudiat els beneficis de l’humor durant més de 25 anys, assegura

que 3 minuts de riure intens, tenen els mateixos beneficis que 10

minuts remant de manera enèrgica, ja que rient s’exercita i relaxa la

musculatura, es millora la respiració, s’alliberen hormones de l’estrès,


19/64



Les meves notes:millora la digestió, disminueix el restrenyiment, s’enforteixen les

defenses i augmenta el reg d’oxigen als òrgans. A més a més, un

recent estudi de la Universitat d’Oxford publicat en la revista

"Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences", assegura

que riure actua com a un eficaç analgèsic natural, ja que les persones

que més riuen són les que poden suportar el dolor fins a un 10% més

que la resta de persones. L’estudi ha comprovat que el riure simple i

pla no tindria cap efecte analgèsic, mentre que sí que en tenen les

rialles, que són les que permeten alliberar les endorfines, generar un

determinat estat d'eufòria i calmar el dolor. Els científics expliquen

que un possible motiu seria el buidatge de l'aire dels pulmons quan

esclata la rialla.

Ferran Martínez Gómez, psicòleg clínic i director d'ISEP Clínic a

Castelló de la Plana ens ofereix consells per a riure i plorar de manera

sana:

1. Aprendre a riure's d'un mateix, de les virtuts, els defectes, els

errors i les distraccions i buscar el costat bo de les coses.

2.

Augmentar la confiança en un mateix i prendre's la vida demanera optimista.

3. Distanciar-se dels problemes, ja que el riure permet veure'ls

des d'una altra perspectiva, sense dramatitzar, exagerar ni

generalitzar.

4. Conrear l'esperit de l'humor, amb la lectura d'acudits; aprendre

de les persones amb bon humor, contagiar-se'n i prendre

notes de situacions divertides d'un mateix i dels altres.

5. Relacionar-se amb humor: veure pel·lícules divertides, d'humor,

comèdies...; llegir revistes d'humor i crear una nova actitud

davant la vida.

6. En el cas del plor, analitzar la situació, expressar-la en paraules

i parlar sobre el que produeix malestar, tristesa, desesperació o


20/64



Les meves notes:desassossec. Verbalitzar-ho ajuda a fluir el sentiment enquistat

i a alliberar-se'n amb el plor.

A més a més d’aquests efectes, sabem que riure amb els nostres

companys, malgrat que la relació no sigui fantàstica, millora el clima

laboral, la salut i la relació. La rialla transmet un missatge inequívoc

de cordialitat. A diferència d’altres senyals no verbals, com el

somriure, que pot ser fingit, la rialla implica un mecanisme involuntari

que resulta més difícil de simular, és fàcil detectar una rialla falsa. Hi

ha persones que no ens inspiren a riure, que estan serioses, cap

cotes, potser permanentment empipades, però aquestes personesamb les que menys riem i a les que menys ens ve de gust somriure

són les que més ho necessiten.

Afegim rialles a la teva vida. Et proposo que provis els efectes

de les rialles i els somriures. Pots sorprendre’t molt

COMPORTAMENT PROPOSAT OBSERVACIONS SOBRE ELS

RESULTATS OBTINGUTS

Somriu-te davant del mirall, al

matí, cada dia, durant una

setmana, encara que no et

vingui de gust.

Somriu cada vegada que vegin

un company determinat/da

(millor si no és un amic) i mira si

després d’una setmana hi ha cap

diferència en el seu


21/64



Les meves notes:comportament cap a tu.

Compara la teva conducta en

dos grups: en un grup riu

conscientment i en l’altre evita -

ho.

Compta el total de rialles en una

conversa llarga.

Compta el total de vegades que

rius en una setmana. Anota a

quina hora i fent quina activitat

has rigut. Al final de la setmana,

comptabilitza els resultats.

Quan et proposem riure, ens referim a la rialla autèntica, fruit de

l’alegria, de l’entusiasme o d’alguna cosa que autènticament fa

gràcia. No ens referim a l’ús de la ironia, que pot ser força perillosa

per a la relació amb els altres. En la ironia sempre hi ha un doble

missatge, el missatge explícit i la part sobreentesa que sol ser molt

crítica i gens agradable. Si no la fem servir, aconseguirem ser més

respectables.

A part de la riallada, hi ha somriures que se senten i altres de

silenciosos, que formarien part dels gestos. Malgrat el somriure no es

pugui sentir, o se senti mínimament, implica canvis en la musculatura

de la cara que es tradueixen en una sonoritat diferent del llenguatge.

Els somriures, sonors o no, tenen una funció comunicativa,

imprimeixen a la relació un caràcter de cordialitat, interès i simpatia

que l’interlocutor copsa i que l’impulsa a reaccionar amb la mateixa

cordialitat. Tant és així que, en l’atenció telefònica, es recomana a les

persones que atenen les trucades que utilitzin el “somriure telefònic”,

ja que es diu que se “sent” per telèfon.


22/64



Les meves notes:El sociòleg Goffman (1956)5 considera que en l’origen els somriures

són un gest d’atenuació dels fets que també podem observar en els

primats. Els somriures de la comunicació són gestos d’apaivagament

que s’usen quan un individu s’ha d’endinsar en el territori d’un altre o

es troba amb un desconegut i no vol ser-li hostil. En la comunicació

humana, s’han estudiat les formes de cortesia en diferents cultures i

s’ha constata que també fem servir els somriures com si fossin una

excusa, un acte de ”reparació” quan el que diem pot ofendre l’altre,

per exemple, quan donem una ordre, quan apliquem una sanció o

quan ens neguem a una demanda que ens han plantejat.

La tos, els sospirs, etc.

Tossir, esternudar, escurar-nos el coll, sospirar, etc. tot plegat pot

comunicar. Són sons força involuntaris que informen de l’estat de

salut i del nivell de cansament de les persones que es comuniquen.

5 GOFFMAN, E. (1956) “The Nature of Deference and Demeanor”. American

Anthropologist, 58:473-502.


23/64



Les meves notes:No podem fer gran cosa per a modificar els missatges que estem

enviant quan no ens trobem bé, però podem pensar una vegada més

en com els perceben els interlocutors. Estem transmetent la nostra

fragilitat, fet que no és bo ni dolent.

Els senyals de cansament sonors són més controlables. Els sospirs i

exhalacions transmeten cansament i el nostre cansament

s’encomana, com ho fan la nostra alegria i la nostra motivació. Un

grup cansat no està en condicions òptimes de treballar.

Guia per parar atenció als sospirs i a les exhalacions:

Quan sospirem més: quan intervenen els altres o enmig d’una

de les nostres intervencions?

Sospirem més quan ens referim a persones determinades? O

ho fem indiferentment amb tots els interlocutors?

Els nostres sospirs són més abundants al final de la setmana

que al principi?

Sospirem més cap al final de la jornada que quan comencem?

Els senyals de manteniment de la comunicació

backchannels)

Els senyals sonors de manteniment de la comunicació són petits sons

que emeten els participants en una conversa per tal que els altres

sàpiguen que estan escoltant, que el “canal” està obert: ahà, mhm,

mmmmm, nnnn,... en la conversa telefònica es nota molt quan faltenaquests elements; aleshores qui està parlant sol dir “Que em sents?”,

“Que hi ets?”.

Els senyals de manteniment de la comunicació són també molt útils

en les converses cara a cara i, per tant, a les classes. Són sons amb

una funció pròpiament comunicativa, sons que depenen del nostre

control, més que uns altres com ara la tos els badalls. El que passa és


24/64



Les meves notes:que, quan els parlants es poden veure, a vegades aquests senyals són

silenciosos, s’emeten amb moviments afirmatius del cap, a través de

les mirades amb l’actitud general del cos.

Quan una persona n’escolta a una altra, sol emetre aquests senyalssonors expressament, per estimular les seves intervencions, per

animar-la a continuar o a completar la intervenció... així es transmet

que allò que l’altre diu és important per a mi, aquesta és una manera

de reforçar una actitud participativa.

Un tipus especial de les vocalitzacions per mantenir la comunicació

són els sons del qui parla per demanar informació de retorn: eh?,

mm? Aquests elements sonors poden substituir-se per: “no?, sí?, oi?,m’explico?, s’entén?, em segueixes?”.

Altres sons comunicatius que no es produeixen amb la

veu

La utilitat dels sons complementaris pot ser més amplia del que

sembla, si s’estableix un codi. Un recurs és el de comptar fins a unnombre de tocs per què es faci una acció determinada. Els sons

marquen el pas del temps d’una manera precisa i inequívoca i

estableixen un límit clar: “quan toqui el timbre, podrem sortir al pati

(en cas del professor)”.

Fa molt temps que la humanitat usa aquest llenguatge per establir

límits en el temps. Molt abans de l’ús generalitzat de rellotges, les

campanes han delimitat en els nostres pobles i ciutats el pas de leshores i han avist de les cerimònies religioses o de les morts; la pràctica

de la meditació zen, per posar-ne un exemple, està marcada per

diferents sons (campaneta, fusta, tambor, etc.) que delimiten la

transició d’unes activitats a unes altres: i de ben segur que ens vénen

al cap un munt de rituals socials en els que uns sons determinats fan

la funció de delimitar el temps.


25/64



Les meves notes:

Inflexions i propietats de la veu trets prosòdics)

El to de veu i el to emocional

Quan ens relacionem amb algú, basem les nostres respostes

emocionals no en el que l’altra persona diu, sinó en com ho diu. Si un

amic ens truca per telèfon i ens diu que està bé nosaltres sabem que

alguna cosa li passa pel to de veu amb que ens ho diu. Així, el que

fem amb la veu quan parlem transmet un munt de missatges sobre

com ens sentim. I si ens sentim diferents de com estem dient que enssentim, les persones que ens escolten, si no som actors o actrius

boníssims, saben que estem mentint.

Quan parlem projectem amb la veu, inconscientment, les nostres

emocions. Les emocions poden ser agradables o molestes, però son

inevitables, ja que els esdeveniments de l’entorn, i els nostres propis

pensaments, ens produeixen reaccions neurofisiològiques instintives,

regides per la part emocional del nostre cervell, la que conté la nostramemòria emocional. Totes les emocions tenen una funció adaptativa

i es poden entendre com un èxit de l’evolució de les espècies; per

exemple, la por ens permet fugir o protegir-nos, malgrat que sigui

una experiència desagradable.

La ira és la més perillosa de les emocions quan estem en un grup, ja

que la ira genera més ira; com més ‘expressem de manera

incontrolada i abrupta, més ira senten els que són amb nosaltres.

Sabies que l’alegria i l’afecte són les emocions més útils per a

l’aprenentatge? L’alegria és l’emoció que ens motiva, la que ens fa

llevar-nos cada matí. Quan algú té una depressió, una tristesa

patològica, no pot fer res, ni tan sols sortir del llit si la depressió és

greu. No podria aprendre res. Per a l’aprenentatge sabem que és

necessari despertar la motivació dels alumnes, provocar un estat en el


26/64



Les meves notes:qual tinguin ganes d’aprendre, que sentin alguna cosa que els

impulsi a desenvolupar les activitats que els permetran

l’aprenentatge. La manera més fàcil de generar alegria és mostrant la

nostra pròpia alegria, i aquesta és la millor tècnica per a la motivació.

L’afecte és l’emoció per excel·lència que més afavoreix l’aprenentatge.

Aprenem de les persones que constitueixen una figura afectiva per a

nosaltres. Si anem cap al nostre passat i recordem un mestre o una

mestra que ens hagi influït molt, quin sentiment ens evoca?

L’afecte sincer crea una relació profunda en la qual l’educació és

possible. Els nens i nenes aprenen de les seves famílies perquè se

senten estimats, malgrat que els renyin, els castiguin o els cridin. Amés a més, els aprenentatges que s’adquireixen en la família són els

que més perduren.

Podem entrenar-nos per sentir les emocions que ens ajuden a

educar, l’alegria i l’afecte, i també per tal que la nostra veu transmeti

els matisos d’aquestes emocions.

L’èxit de la comunicació oral, segons el comunicòleg Sebastià

Serrano, consisteix a crear una qualitat de veu que sigui capaç de

transmetre competència, seguretat i afecte. Per assolir aquest repte i

ser més eficaços, el primer pas és prendre consciència de com és la

nostra veu i de la importància que té. La nostra veu és el nostre

instrument important a l’hora de comunicar

-nos, modulant-la podem

transmetre els emocions que afavoreixen l’aprenentatge.

Quan no som conscients de la nostra veu, la tendència natural és cap

a la monotonia, que segur que avorreix. També podem caure en el

parany d’anar apujant cada cop més el volum, a mesura que hi ha

més soroll i ens escolten menys, amb el risc que cada vegada ens

escoltin menys i que el soroll vagi en augment.


27/64



Les meves notes:Sigues conscient de la teva veu.

Puntua de l’1 al 10 els diferents aspectes de la teva veu:

El timbre de la meva veu és:

(més aviat agut) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (més aviat greu)

El meu timbre de veu és:

(molt ridícul i desagradable) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (molt bonic)

Tinc una veu:

(suau) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (estrident) Acostumo a parlar en un volum:

(molt baix) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (molt alt)

Tinc tendència a parlar:

(massa ràpid) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (massa lent)

Tinc una entonació:

(més aviat monòtona) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (molt variada)

Quan parlo em quedo sense aire o sense veu:

(molt sovint) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 (mai)

Timbre

El timbre és una característica individual derivada del físic. Podem

reconèixer un cantant malgrat que faci anys que no el sentim cantar

o malgrat que canti una cançó que no hem sentit mai. Reconeixem

les persones per la veu, gairebé tant com per l’aspecte físic. En

algunes empreses contracten telefonistes invidents, perquè tenen un

entrenament per reconèixer les persones sense veure-les i

identifiquen els clients sense haver de preguntar-los qui són.


28/64



Les meves notes:El timbre és la característica de la veu menys variable i menys

educable. Tot i que hi ha algunes circumstàncies que produeixen

petits canvis en el nostre timbre (l’edat, l’afonia,un refredat, acabar de

llevar-nos del llit, etc.) segurament el timbre de la nostra veu ens

acompanyarà fins al final dels nostres dies.

Pot ser que el nostre timbre sigui més o menys agradable o l’orella de

determinades persones, com pot ser que el nostre física agrada més a

uns que a uns altres. Però necessitem acceptar el nostre timbre fins i

tot més que el nostre físic, fins a un cert punt, és manipulable: ens

podem tenyir, posar-nos lents de contacte per canviar el color dels

ulls, maquillar-nos, engreixar-nos, aprimar-nos i sotmetre’ns a tot tipus

d’operacions d’estètica. El nostre timbre de veu, en canvi, sempre serà

aproximadament el mateix.

Personatges molt prestigiosos de la vida pública han tingut veus que

podrien semblar molt ridícules: i això no els ha impedit l’èxit en la

persuasió. No hi fa res si la nostra veu no és com la d’un cantant o la

d’un actor seductors. Si pensem en les veus que més ens agraden, en

els nostres cantants o presentadors de televisió favorits, veurem queens agraden veus molt diferents. Cada tipus de veu, ben utilitzat, pot

produir un efecte positiu. El més interessant és el control de la veu en

les diverses situacions comunicatives.

Entonació

L’entonació es refereix als tons de la veu, a la melodia, a com

combinem els aguts i els greus mentre parlem. Els tons de la veu són

com els colors del discurs. El contrari d’una manera de parlar molt

monòtona és una manera molt musical, amb molta varietat de sons.

Si volem que els nostres interlocutors mantinguin l’atenció al màxim

mentre parlem, el més recomanable és que la nostra manera de

parlar sigui tan variada i “musical” com sigui possible.


29/64



Les meves notes:Tots tenim una tendència natural que fa que la nostra entonació

sigui més o menys variada. La majoria de les vegades coincideix amb

el tipus de gestos. Les persones que fan gestos més amplis i caminen

amb passes més grans també parlen amb més amplitud de tons, és a

dir, la seva parla recorre des dels aguts més aguts fins als greus més

greus. En canvi, les persones que tenen un gestos més continguts,

amb menys amplitud, també tenen una parla amb menys amplitud

de greus i aguts.

Si posem atenció a la variabilitat de la nostra entonació, podem

aconseguir que la nostra manera de parlar sigui menys monòtona.

Tots , si parlem molta estona, tendim a la monotonia, i segons alguns

estudis, els homes més que les dones.

Un discurs més monòton sol tranquil·litzar, relaxar, fins i tot, avorrir,

mentre que un discurs més melòdic avorreix menys, manté millor

l’atenció i també excita i cansa més a qui l’escolta. En cada moment

hem de valorar de quina manera podem ser més efectius.

Trucs per a augmentar la varietat de l’entonació i evitar la monotonia:

Per a les persones que tenen tendència a parlar amb monotonia,

suggerim fer servir un discurs que tingui intercalades diferents veus,

amb preguntes i respostes, millor que no pas una narració dels fets

en tercera persona.

Ritme

Respecte a la velocitat, convé parlar a un ritme adient, ni massa ràpid

ni massa lent. En una conversa podem dir fins a 250 o 300 paraules

per minut. I en funció de l’edat i el nivell de comprensió, el grau de

dificultat d’allò que estem explicant, encara hauríem de reduir més la

velocitat de la parla.


30/64



Les meves notes:Si el ritme és massa ràpid, qui escolta pot no entendre res i deixi de

parar atenció, pot ser que s’exciti cada vegada més, com quan sentim

la retransmissió d’un partit de futbol emocionant. Respecte a la

velocitat, hi ha riscos. Pot ser que tendim a fer-ho cada vegada més

ràpid per tal de transmetre el màxim d’informació possible. Però la

nostra velocitat no garanteix l’èxit de la comunicació, ja que

l’interlocutor no incrementa la capacitat de processar informació per

què aquesta es presenti més ràpidament i si està cansat, la seva

capacitat de comprensió segurament s’haurà reduït.

Un altre risc és accelerar innecessàriament la velocitat d’elocució,

com si haguéssim d’arrencar a córrer en qualsevol moment. L’excés

de velocitat pot transmetre les nostres pors i la nostra inseguretat, i

també la nostra mala gestió del temps.

Si, pel contrari, el nostre ritme és molt lent, l’efecte és el de relaxació.

Transmetem tranquil·litat i seguretat en nosaltres mateixos. Un ritme

lent és adient per a les instruccions d’un exercici de relaxació, de

meditació o de visualització, però si fem servir un ritme lent per a

explicar determinada informació, i a més el combinem amb unaentonació monòtona, pot ser que algú comenci a adormir-se, com

passa en certes cerimònies religioses. Un ritme lent només es pot

sostenir durant un breu període de temps.

Podem emprar canvis de ritme en funció de l’atenció del grup.

Imaginem una simfonia en què el compositor canvia el tempo per a

sorprendre el públic que està poc atent; si estem parlant lentament,

podem accelerar de cop; o si estem parlant força ràpid podem alentirel discurs.

Volum

El volum d’un so, com el de la nostra veu, és la força amb què arriba a

un oient que no està sord. Si algú crida molt, com per exemple, per


31/64



Les meves notes:demanar auxili, es queda ràpidament sense aire. Per mantenir un

volum elevat de la veu durant un temps sostingut cal saber regular:

- La respiració, per tal que el pas de l’aire per la laringe sigui

constant

- La postura física, que sigui oberta i equilibrada, per tal que

l’aire surti amb potència i per tal que el so surti en al direcció

adequada

- La ressonància de la veu, que depèn de les diverses parts del

cos

- El càlcul de distàncies, per tal que en una aula el so arribi

suficientment a tots els oients

- El control auditiu de la pròpia veu, per tal que tingui el volum

just (per exemple, és un indici de sordesa que una persona

parli amb un volum massa alt o massa baix per a una situació

donada)

- Les emocions, com poden ser el temor, l’ansietat, la vergonya,

etc., per tal que no ens privin de parlar amb un volum suficient

Si parlem massa baix correm el risc que algunes persones no ens

sentin i de ser percebuts com tímids o insegurs. Però parlar amb un

volum massa alt també té riscos: podem ser percebuts com a

agressius, i a més un volum excessiu pot provocar que tot el grup de

persones amb qui ens trobem acabi alçant la veu. Pel que sembla, les

dones tenen més tendència a apujar el volum innecessàriament,

provocant un to estrident en la comunicació.

Els canvis en el volum, com els canvis en el ritme, també són un

recurs per cridar l’atenció. Per exemple, una manera d’abaixar el

volum de les converses que s’estan produint en una aula i reclamar

atenció és que el professor o professora parlin en veu molt baixa.

L’efecte obtingut és de més atenció, malgrat que és un recurs que no

es pot emprar contínuament.


32/64



Les meves notes:

Experimenta amb la respiració i parla:

1. Observa la teva respiració espontània: és únicament pectoral?,

és únicament abdominal?, és una respiració total amb la qual

s’omplen d’aire totes les zones pulmonars?

2. Practica la respiració total, la que podem observar en els nens

petits i en els animals. L’entrada d’aire inclou tant una fase

abdominal com una de pectoral. L’expulsió de l’aire conclou

quan el pulmó està totalment buit.

3. Mantingues una mateixa postura i para atenció a la respiració

en aquestes dues situacions:

a. Respira i mou la llengua sense pronunciar cap so.

b. Ara respira mentre pronuncies en veu alta qualsevol

frase. Hi notes cap diferència?

4. Respira profundament i omple els pulmons totalment, amb el

màxim d’aire. Després expulsa l’aire per la boca tan suaument

com puguis, durant el màxim de temps. Quant tardes a fer-ho?

5. Respira profundament i omple els pulmons totalment, amb el

màxim d’aire. Després comença a llegir en veu alta qualsevol

text que tinguis a mà durant el màxim de temps que puguis,

sense tornar a agafar aire. Quant tardes? Quantes frases has

llegit amb una sols inspiració?

Com emprar les inflexions i les propietats de la veu a favor d’una

presentació eficaç i relaxada:

Entrenar-nos per tal que la nostra veu expressi alegria i afecte,

ja que les nostres emocions “s’encomanen” i aquestes

emocions són les que més afavoreixen l’aprenentatge.


33/64



Les meves notes: Valorar el nostre timbre de veu com un dels nostres principals

signes d’identitat. És una de les maneres de trobar -nos

còmodes amb nosaltres mateixos. Cada veu, ben utilitzada, pot

produir un efecte positiu.

Para atenció a la variabilitat de la nostra entonació. Un discurs

més “musical” manté millor l’atenció (també excita i cansa

més).

Moderar la velocitat de la parla; no accelerar quan comencem

a parlar (si estem insegurs) ni quan acabem l’exposició (per

acabar el contingut que se’ns ha acumulat). El ritme que

transmet seguretat és arrossegat.

Parlar amb un volum suficient, per tal que tothom ens senti,

però que no sigui massa alt, ja que podria ser percebut com a

agressiu.


34/64



Les meves notes:’individu percep la globalitat

Podem dir que la comunicació és holística per què s’hi veu involucrat

tot el nostre organisme, entra en acció tot el nostre ésser.

Els individus perceben la comunicació amb els altres com una

totalitat, com un esdeveniment de caràcter global; és només la

necessitat de comprendre millor la comunicació el que fa que

puguem analitzar cadascuna de les parts del sistema per separat,

fragmentant-la per tal de comprendre i dominar la seva complexitat.

L’acte comunicatiu que s’efectua en les relacions interpersonals,reconeixen uns determinats components: modalitats individuals

mitjançant les quals es verifica la comunicació. Basant-se en aquest

anàlisi per parts individuals es pot afirmar que la comunicació es duu

a terme a través de diversos nivells: verbal, para-verbal, mímic-facial,

gestual, postural i de la orientació, espaial, estètic-objectual i de les

conductes de comportament.


35/64



Les meves notes:’

ASPECTE FÍSIC

En la relació entre persones, la primera impressió és la que compta.

Segurament, t’hauràs trobat amb persones a qui has conegut i a

l’instant, t’hi has sentit bé o ben al contrari, altres que t’han caigut

malament sense saber per què.

L’aspecte físic d’una persona ens comunica moltes coses, malgrat

algunes no siguin certes. Si la indumentària d’algú indica deixadesa,

podem pensar que és una persona que no es preocupa per les

normes, o que no té gaire respecte pels altres. Tot i així, el seu estat

pot ser per causes alienes com estar en un país estranger i haverperdut les maletes o haver hagut de dormir a l’aeroport... així, com ha

de tenir algú un aspecte agradable?

No podem deixar de tenir una aparença física, ni deixar de

comunicar-nos a través d’ella. Els altres es formen una opinió de

nosaltres a partir del que veuen. En totes les relacions hi ha un primer

moment i únicament tenim una oportunitat per causar la primera

impressió. Podem necessitar anys per demostrar amb la nostraconducta que la impressió que donem al principi és “equivocada”.

Com ens presentarem el primer dia de feina? No hi ha una bona i

una mala aparença, però conèixer com interpreten els altres l’aspecte

físic ens pot ajudar a prendre decisions sobre la manera de presentar-

nos en públic.

Els missatges del cos

La interpretació de l’aspecte de les persones té en compte molts

detalls. En primer lloc, hi ha el seu físic. Molts estudis demostren que

les persones considerades més atractives són percebudes pels altres

com a més creïbles, més felices, més populars, més sociables i, fins i

tot, més pròsperes que la gent menys atractiva. Segons asseguren


36/64



Les meves notes:alguns treballs, els alumnes més atractius obtenen millors

qualificacions acadèmiques que la resta. Com a professionals, serà bo

que tinguem en compte el nostre atractiu físic, ja que és un

avantatge comunicatiu.

La forma i la talla del nostre cos transmeten missatges no verbals:

Les persones robustes i de formes arrodonides

(endomorfes) són percebudes com a més grans, més

passades de moda, menys atractives, més xerraires i més

amables i bondadoses que les primes.

Les persones primes (ectomorfes), en canvi, són

considerades més ambicioses, més suspicaces amb els

altres, menys xerraires, més negatives i més nervioses i

tenses.

Les persones musculoses i atlètiques (mesomorfes) són

percebudes com a més guapes, més altes i més

aventureres i arriscades.

Aquestes percepcions estan tan esteses que les podem trobarfàcilment en els estereotips dels personatges del cinema i la televisió.

Cadascú té una forma que està condicionada per l’herència genètica,

pel gènere i per l’estil de vida i que, per moltes operacions i règims

que faci, no canviarà el que és bàsic.

Els missatges de la roba i els complements

Ara bé, sigui com sigui el nostre cos, l’aspecte variarà molt segons

com anem vestits. Per molt que les revistes i la televisió ens donin

constantment recomanacions per ser més atractius, no existeix cap

fórmula per vestir-se amb èxit. Els estils i les normes en la manera de

vestir canvien amb els anys. Només cal mirar un àlbum de fotos

familiar per veure com ens hem anat vestint en les diferents dècades.

Hi ha normes culturals que determinen el que es pot o no portar en


37/64



Les meves notes:una cultura determinada. En els últims anys, els canvis en la

indumentària s’han produït molt ràpidament.

En qualsevol situació social, la nostra aparença està informant sobre

com som, com pensen, a quina religió o tendència políticapertanyem, etc. i en cada disjuntiva podem escollir quina opció és la

que està més d’acord amb els nostres objectius. Sempre tenim, com a

mínim, una opció més neutra i una altra de més marcada. Un home

pot optar per portar els cabells llargs, curts o rapats. En la nostra

cultura, la opció més neutra és la de dur els cabells curts per als

homes, mentre que les altres dues opcions tenen més significats

afegits.

En el cas de les dones, una dona pot vestir-se amb faldilla o

pantalons, però l’opció més neutra és que porti faldilla; si porta

pantalons, transmet més significat. Una advocada de reconegut

prestigi explica en un llibre per a dones de negocis la seva estratègia

en relació a les faldilles: com més difícil és una negociació, més

femenina es vesteix, perquè vol que l’oposició s’oblidi de com n’és de

dura. En canvi, en un dia de feina normal al despatx, porta un vestitpantalons, per tal que els seus socis masculins la vegin com una més,

tan potent com ells. En la nostra llengua encara existeix l’expressió

“portar els pantalons a casa” per indicar que una persona està al

capdavant de la família.

Per a les dones, és més difícil vestir-nos d’una manera neutra que per

als homes, ja que tenim més opcions. Els homes tenen un “uniforme”

de treball molt neutre: el vestit, els cabells curts i sense tenyir, sensetatuatges aparents, la cara afaitada, sense maquillatge, sense

arracades. En canvi, per a una dona, és gairebé tan marcat que porti

els cabells tenyits com que es deixi els cabells blancs a la vista; que es

maquilli, com que no ho faci, etc. quan recorrem a un professional,

assistim a un curs o veiem un personatge públic en una entrevista, és

més fàcil que ens fixem en com va vestit o porta els cabells si és una

dona que no pas si és un home.


38/64



Les meves notes:Les persones que treballen en un col·lectiu, com és el cas d’una

escola, d’un institut o d’una universitat, seran valorades també per la

seva manera de vestir. Els docents saben que són mirats durant

moltes hores. Els alumnes es fixen en qualsevol taca o estrip en la

roba dels seus mestres, en quins professors tenen caspa, quins no

usen desodorant, etc. és per això que en alguns centres s’usa un

uniforme, per tal que les diferències individuals quedin minimitzades.

En aquests casos, l’uniforme és el que transmet el missatge de la

institució (per exemple, pensem en les institucions religioses, en les

quals els professors porten un hàbit).

Malgrat que no hi ha normes fixes per a una bona aparença, podem

seguir alguns criteris bàsic quan decidim sobre la nostra imatge:

Si volem transmetre respectabilitat, hem de mostrar amb la

nostra imatge que respectem les normes generals que

regeixen l’aparença en la societat on es troba l’escola.

Hem de vestir-nos amb un grau de formalitat equivalent a la

formalitat que nosaltres volem que hi hagi en les nostres

reunions (trobades) (si el missatge és contradictori, els altres

pararan atenció a l’aspecte físic).

Cal tenir molt presents els hàbits generals d’higiene, ja que els

interlocutors n’estan molt pendents.

Com menys “distraccions” (joies, símbols religiosos o de partits

polítics, etc), millor, si volem afavorir el missatge que transmeti

no distorsionar-lo, si no és que volem que el símbol que fem

servir formi part del nostre missatge.

Hem de vestir de manera semblant a com ho fan els companys

del mateix estatus per tal que les relacions socials siguin tan

fluïdes com sigui possible.


39/64



Les meves notes: Cal valorar cuidadosament, en el cas de les dones, l’equilibri

entre la roba que ens fa sentir atractives i la que subratlla els

atributs sexuals.

Convé tirar roba còmoda i que ens permeti moure’ns ambllibertat.

Hem de triar la roba i complements en funció de com volem

ser vistos: originals o convencionals; juvenils o experts; estrictes

o flexibles; més racionals o més emocionals, més

perfeccionistes o més improvisadors, etc.

L’autoimatge

La manera com ens presentem al davant dels altres ens pot fer

semblar més o menys atractius. Però el que més influeix en com ens

veuen els altres, és com ens veiem a nosaltres mateixos. Quan ens

vestim i ens arreglem, quan tenim cura del nostre cos, estem

expressant la nostra autoimatge, la nostra percepció de nosaltres

mateixos.

Et proposo

que et descriguis. T’ofereixo una llista de

qualitats per tal que et sigui més fàcil:

QUALITATS FÍSIQUES

Sóc actiu/va

Sóc atractiu/va

Tinc un nas

interessant

Tinc uns ulls

preciosos

Tinc el tipus

estilitzat

Tinc un pit ben

format

Tinc les dents ben

col·locades

Tinc els cabells

bonics

Sóc exuberant

Tinc la pell suau

Tinc els peus

bonics

Sóc elegant en el

vestir

Sóc ample/a

d’espatlles

Tinc el cos ben

proporcionat

La meva mirada és

viva

Tinc un somriure

simpàtic

Tinc els cabells

abundats

Tinc una bellesa

clàssica


40/64



Les meves notes:Tinc un cos atlètic

Tinc el cos robust i

ferm

Tinc un bon cul

Tinc unes

pestanyes llargues

Tinc unes faccions

proporcionades

Tinc les orelles

molt paral·leles

Sóc guapo/a de

cara

Tinc uns bons

malucs

Tinc les mans

boniques

Sóc alt/a

Tinc les

extremitats fortes

Tinc la cintura

flexible

Tinc una

mandíbula

poderosa

Tinc uns llavis

sensuals

Físicament, jo: ________________________________________________

_____________________________________________________________

__________________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

____________________________________________________________.

QUALITATS PSICOLÒGIQUES

Intel·ligent

Metòdic/a

Espiritual

Intuïtiu/va

Divertit/da

Assenyat/da

Decidit/da

Ocurrent

Voluntariós/osa

Pacient

Comprensiu/va

Empàtic/a

Simpàtic/a

Agradable

Sociable

Minuciós/a

Ordenat/da

Animós/sa

Pulcre/a

Sistemàtic/a

Optimista

Decidit/da

Segur/a

Reflexiu/va

Constant

Viu/va

Col·laborador/a

Generós/a

Condescendent

Curiós/a

Dialogant

Bondadós/a

Flexible

Observador/a

Estrateg/a

Llest/a

Valent/a

Genial

Afectuós/osa

Càlid/da

Resistent

Perseverant

Creatiu/va

Entusiasta

Enginyós/osa


41/64



Les meves notes:

Psicològicament, jo: ___________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

____________________________________________________________.

COSES QUE SÉ FER BÉ

Faig, raonablement bé: ___________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

________________________________________________________________________.

Faig bé: _______________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

________________________________________________________________________.

Faig molt bé: ___________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

________________________________________________________________________.

La gent diu que faig molt bé: _______________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

________________________________________________________________________.

La meva família diu que faig molt bé: _______________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

________________________________________________________________________.

En resum, sóc:________________________________________________

_____________________________________________________________


42/64



Les meves notes:_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

___________________________________.

Sé:_______________________________________________________________________________________________________________________

_____________________________________________________________

_____________________________________________________________

______________________________________.

Sobre la teva autoimatge:

Dedica el temps que calgui, sense presses, a elaborar la teva

descripció. Potser no et serà fàcil trobar les teves qualitats i se

t’acudiran ràpidament els defectes. Tots tenim defectes, i normalment

no ens cal fer grans esforços per recordar-los. Però el meu

suggeriment és que t’entrenis per trobar aquestes qualitats, aquests

punts forts que tan fàcilment s’obliden i que pots subratllar quan et

presentis. Ja veus que l’autoimatge no és únicament l’aspecte físic, és

la nostra visió de com som.


43/64



Les meves notes:A POSTURA I ELS GESTOS

Les emocions es reflecteixen en el nostre cos perquè produeixen

alteracions dins l’organisme i provoquen un senyal o moviment

exterior. La ira produeix tensió en la part superior del cos (braços,

mandíbules) ja que és una emoció que ens prepara per l’atac . La cara

s’envermelleix per l’afluència de sang, els punys es tanquen i la boca

es contrau.

D’altra banda, la postura d’una persona expressa la seva actitud

enfront de la vida, la seva manera particular d’enfrontar -se al món i

als altres. Per exemple, la persona que té l’esquena encorbada o les

espatlles caigudes i el cap enfonsat com si fos una tortuga,

pràcticament sense coll, està mostrant en el seu cos els signes de les

càrregues emocionals que està suportant.

La cinèsica és la disciplina que estudia el significat dels moviments i

gestos humans. La manera com una persona es mou i gesticula ens

“parla”, com va dir Francis Bacon: “Com la llengua parla a l’orella, les

mans parlen als ulls”.

S’han fet moltes classificacions dels moviments humans. Els gestos es

poden classificar segons la manera com afecten les relacions

personals. Hi podem distingir dos grans grups: gestos tancats i gestos

oberts.

Els gestos tancats

Transmeten poca predisposició per interactuar. Són gestos tancats els

que fem inconscientment per protegir-nos. Quan érem petits i ens

sentíem amenaçats, ens amagàvem darrere de coses sòlides, com

cadires i taules o les persones que ens podien defensar. Quan ens

fem grans, l’actitud de defensa es torna refinada i ens defensem al

darrere de les barreres que creen els nostres gestos.


44/64



Les meves notes:

Alguns gestos tancats:

Encreuar els braços, encreuar les cames, encreuar els braços

aguantant papers, libres, una bossa, etc., agafar-se les mans i tots els

gestos que interposen obstacles entre el nostre cos i el dels altres.

Situar-se darrera d’una taula, al darrere d’unes ulleres, al darrera de la

barba i el bigoti, etc. potser ho fem per costum, comoditat o fred,

però indiquen als altres una actitud negativa o defensiva.

Els gestos oberts i sincers

Els gestos oberts i sense barreres es produeixen quan les persones

que s’estan relacionant es coneixen, hi ha confiança i se senten

còmodes juntes; aleshores no cal defensar-se. Estudis realitzats amb

persones de diferents cultures han mostrat que quan les personesdesconegudes comencen a conèixer-se, es mouen seguint uns

mateixos passos, des la posició de defensa, amb els braços i les cames

encreuades, fins que s’alliberen les mans, es desfà l’encreuament de

cames i els individus gesticulen relaxadament, exposant els seus

cossos i mostrant-se els palmells de les mans.


45/64



Les meves notes:Els palmells de les mans cap amunt i amb els dits oberts s’han

interpretat com a senyal de submissió. Si algú ensenya que no té res a

les mans transmet la seva sinceritat, no amaga res, no està enfadat i

no té “cap as a la màniga”, ni cap objecte amb el qual fer mal. Aquest

gest, combinat amb uns altres gestos oberts, com ara el cos relaxat, el

cap en posició neutra i els braços i les cames sense encreuar,

comunica una actitud confiada i no amenaçadora; pot ser que algú

que se sotmet tingui aquesta actitud, però també la té algú que no

necessita enfrontar-se ni protegir-se.

Els gestos i la seva funció en la comunicació

Els gestos s’han classificat, segons la funció que tenen en la

comunicació, en cinc categories.:

Emblemes

Il·lustradors

Manifestadors de l’emoció

Reguladors

Adaptadors

Els gestos són molt personals. Podem entrenar-nos per usar els gestos

que afavoreixen la nostra tasca, però sobretot, el més important és

ser un mateix, no imitar ningú i no emetre missatges contradictoris.


46/64


47/64



Manifestadors

d’emoció

Mostren amb els

moviments del cos la

intensitat de l’emoció que

se sent; la cara mostra el

tipus d’emoció, però no la

intensitat.

Caminar amb el cap cot i amb

les espatlles caigudes quan

estem tristos.

Postura relaxada i oberta,

somriure ampli, quan tenim un

sentiment amistós.

Molt difícilment podem

mostrar una emoció que no

sentim, és millor no intentar-

ho. Les mostres d’un

sentiment afectuós són

recomanables si són

sinceres.

Reguladors

Controlen directament lainteracció, els torns de

parla. Indiquen a l’altre que

continuï, que repeteixi, que

acabi, que parli, etc. i

l’informen que parlarem,

que estem acabant, o que

encara no hem acabat.

Assentir amb el cap per indicar

que entenem el que ens diuen.

Establir contacte visual, aixecar

les celles, entreobrir la boca,

aixecar el dit índex i inclinar el

cos cap endavant per indicar

que volem parlar.

Podeu consultar l’entrevista de Jordi Évole a“El Hormiguero” a partir del minut 3:

https://www.youtube.com/watch?v=5tpW

eTx2o5gGestos molt útils i

recomanables per tal que

flueixi la comunicació.

Adaptadors

Comportaments gestuals

que ens ajuden a satisfer

les nostres necessitats

personals i a adaptar-nos a

la situació.

Ventar-se quan fa molta calor.

Ajustar-se les ulleres.

Apartar-se el serrell de la cara.

Col·locar-se bé la roba.

Poc recomanables, sobretot

per què la majoria de

vegades els fem servir en

excés quan estem ansiosos o

no controlem la situació.

https://www.youtube.com/watch?v=5tpWeTx2o5ghttps://www.youtube.com/watch?v=5tpWeTx2o5ghttps://www.youtube.com/watch?v=5tpWeTx2o5ghttps://www.youtube.com/watch?v=5tpWeTx2o5g


48/64



Les meves notes:XPRESSIONS FACIALS I EMOCIÓ

Captar l’expressió de la cara de l’altre és una de les primeres

necessitats comunicatives de l’ésser humà. Quan es desenvolupa la

visió del nadó, la primera distància a què la criatura comença a veure

enfocat és d’uns 30 -40centímetres, la distància entre la cara de la

manera i els ulls del nadó quan reposa als seus braços mentre l’alleta.

Als dos dies de vida, el nadó pot seleccionar els rostres més atractius

o amb les expressions facials de les emocions més positives i adreçar-

s’hi. Quan el nen creix, pot respondre cada vegada millor a les

expressions facials, a mesura que van madurant els lòbuls frontals,

l’àrea de l’escorça cerebral més relacionada amb l’emoció.

La interpretació emocional de les cares

En els adults, la interpretació de les expressions de la cara ocupa una

part molt important de l’activitat cerebral; això s’ha pogut comprovar

a partir dels anys noranta, quan s’ha comptat amb tècniques de

visualització del cervell com és la TEP (tomografia d’emissió de

positrons) que permeten mesurar el consum energètic del cervell.

L’expressió facial i les emocions estan íntimament relacionades.

Les expressions de la cara i les emocions

La recerca de les emocions humanes universals ha portat a

confeccionar llistes d’emocions bàsiques, emocions que individus de


49/64



cultures molt allunyades poden interpretar correctament simplement

veient una foto d’una cara.

Existeixen 6 expressions facials universalment acceptades:

CATEGORIA EMOCIONAL SIGNES

SORPRESA

- Ulls molt oberts

- Boca oberta

- Celles aixecades

-

Arrugues al front

POR

- Boca oberta

- Pell de sota dels ulls tensa

- Celles arrufades

DISGUST

- Parpella inferior tensa

- Boca oberta o llavis serrats

- Front baix i arrugat

- Mirada fixa

FELICITAT

- Somriure

- Boca oberta o tancada

- Galtes aixecades


50/64



CATEGORIA EMOCIONAL SIGNES

- Arrugues al voltant de la parella

inferior

TRISTESA

- Els llavis poden tremolar

- Comissures dels llavis corbades

cap avall

- La parpella superior pot estar

més caiguda del que és

habitual.

ENUIG

- Parpella inferior tensa

- Boca oberta o llavis serrats

- Front baix i arrugat

- Mirada fixa

Però per a interpretar correctament les expressions facials, no n’hi ha

prou amb conèixer els signes facials, també és necessària l’empatia,que ens permet situar-nos en allò que l’altra persona està pensant o

sentint, i cal conèixer les circumstàncies que provoquen l’expressió de

la cara. Mirar les cares de les persones amb qui treballem és un

entrenament que amplia el nostre coneixement de l’ésser humà i pot

ser molt gratificant.


51/64



Al mal temps, bona cara

A la cara es reconeix tot allò que sentim, expressions populars com

ara “ho porta escrit a la cara” o “la cara és el mirall de l’ànima”

constaten el que tots sabem: que si diem verbalment que sentim el

contrari del que realment sentim, se’ns nota.

Ar

Documents

2_ComunicaciVerbal i No Verbal.docx