Embed Size (px)
Citation preview
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
1
Materials i estris de dibuix
tècnic.
Representació d’objectes.
o Vistes.
o Perspectives.
Acotació
Activitats finals
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
2
COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS
CCLI: Competència de comunicació lingüística. 6, 7
CMCT: Competència matemàtica i
competències bàsiques en Ciència i Tecnologia. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
CD: Competència digital.
CAA: Competència de aprendre a aprendre. 1, 2, 3, 4, 5
CSC: Competències socials i cíviques. 6
SIEE: Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. 6
CEC: Consciència i expressions culturals. 6
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
3
1. Llapis
La majoria de dibuixos tècnics es fan amb llapis,
perquè és fácil i ràpid d’usar. Els llapis es fabriquen amb
fusta i mina de grafit. Segons la quantitat de grafit que
conté la mina, aquesta pot ser més o menys dura. Els
llapis s’identifiquen amb una lletra i un nombre per tal
d’indicar-nos la duresa de la mina.
2. Representació d’objectes
Ja hem dit que el dibuix tècnic és un llenguatge de comunicació per representar
objectes, peces, instal·lacions, edificis, etc. En dur a terme aquests dibuixos, cal
seguir una sèrie de normes per tal que puguen ser interpretats correctament.
La representació d’objectes es pot fer a mà alçada (només utilitzem llapis,
paper i goma d’esborrar) o mitjançant instruments auxiliars de dibuix. Així ens
podem trobar amb tres tipus de dibuix diferents: esbossos, croquis i plànols.
3. Esbós
És la primera expressió gràfica d’una
idea.
És un dibuix a mà alçada.
Ha de ser senzill, clar i espontani.
Diversos esbossos sobre la mateix
idea ens ajudaran a definir millor
l’objecte que volem construir.
9H 8H 7H 6H 5H 4H 3H 2H H F HB B 2B 3B 4B 5B 6B 7B 8B 9B
Mina dura Mitjana Mina blana
Dibuix tècnic Escriure Dibuix artístic
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
4
Exemples d’esbossos industrials.
4. Croquis
És el pas següent a l’esbòs.
És un dibuix a mà alçada.
Manté les proporcions de l’objecte i inclou un gran
nombre de detalls.
Està acotat, és a dir, s’indiquen les mides reals del
que es vol representar.
Conté tota la informació necessària per a poder
fabricar l’objecte.
Exemples de croquis industrials.
Activitat 1: Tria dos objectes de l’entorn industrial i fes-ne un croquis de cadascun.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
5
5. Plànol
És un dibuix delineat, és a dir, utilitza instruments auxiliars de dibuix.
Conté més o menys la mateixa informació que un croquis, però és més
precís.
Les mides del dibuix han de guardar proporció exacta amb les del objecte
real, és a dir, s’ha de fer a escala.
Exemples de plànols industrials.
6. Vistes
Les vistes d’un objecte són les imatges que resulten al projectar-lo
perpendicularment sobre plànols paral·lels a les seues cares. Un objecte té sis
vistes, però amb tres és suficient per tal que estiga totalment definit. Aquestes
s’anomenen alçat, planta i perfil
ALÇAT
PERFIL
PLANTA
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
6
7. Vistes d’un objecte
De cada objecte es poden obtenir sis vistes. Així si
tenim l’objecte de la figura, el puguem observar des de
sis punts diferents, és com si el fotografiàrem sis
vegades.
A cada fotografia li donarem un nom
diferent, així les podrem identificar sense
cap problema. Les vistes s’anomenen:
ALÇAT, PERFIL DRET, PERFIL ESQUERRE,
ALÇAT POSTERIOR, PLANTA i PLANTA
INFERIOR, i se situen segons mostra la
figura.
Una vegada tenim les fotografies les apeguem sobre un paper segons la posició
que es mostra en la figura.
ALÇAT
ALÇAT POSTERIOR
PLANTA
PERFIL DRET
PLANTA INFERIOR
PERFIL ESQUERRE
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
7
Cal tenir en compte que quan dibuixem les vistes, aquestes van sense el nom,
per això es necessari col·locar-les en la posició correcta per poder idenficar-les
sense possibilitat d’errors.
ATENCIÓ¡¡
Si bé puguem traure sis vistes d’un objecte, generalment amb sols tres hi ha
prou per definir l’objecte, és més, de vegades amb dos hi ha prou i en pocs casos
amb una també hi ha prou.
Activitat 2: Segons la vista elegida com alçat, col·loca el nom de la resta de les vistes de l’objecte
representat.
Com es pot observar a la figura anterior les vistes només tenen
una col·locació, així les vistes d’ALÇAT, els PERFILS i l’ALÇAT
POSTERIOR van totes aliniades de forma horitzontal.
Quan dibuixem les vistes d’ALÇAT i alguna de les dues
PLANTES, han d’anar aliniades de forma vertical.
PERFIL
ESQUERRE
ALÇAT
POSTERIOR
PLANTA
PERFIL
DRET
PLANTA
INFERIOR
ALÇAT
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
8
Activitat 3: De l’objecte de l’activitat anterior dibuixa les sis vistes possibles en el lloc corresponent.
7. Acotació
Acotar és indicar en un dibuix les dimensions reals de l’objecte representat.
Encara que l’acotació és necessària per a la comprensió de les proporcions reals de
l’objecte, no deixa de ser un element auxiliar del plànol. Per tant l’acotació no ha de
constituir-se en l’element més destacat del plànol
Per a acotar s’empren els elements següents:
Línies auxiliars de cota.
Són les línies que delimiten l’espai
acotat.
Són perpendiculars a l’aresta que
es vol acotar i eixen exactament
d’aquesta.
Es tracen amb línia contínua fina.
No s’han de creuar entre elles ni
amb altres línies.
Els eixos i arestes es poden
Normalització
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
9
utilitzar com a línies auxiliars de cota. En aquests casos, els eixos es
dibuixen amb un traç continu.
Línies de cota.
Les línies de cota poden ser
horitzontals, verticals o alineades.
Són línies sobre les quals es
retolen les mesures o cotes.
Es tracen amb línia contínua
fina paral·lela a la aresta que
acoten.
Les línies auxiliars de cota
sobreeixen entre 1 i 2 mm de la
línia de cota.
Es col·loquen a una distància
mínima de 10 mm de les línies i
amb més de 8 mm entre elles.
No han de tallar-se entre elles ni amb altres línies.
Els eixos i les arestes no es poden emprar com a línies de cota.
Encara que estiguen en vistes diferents, no es repetiran cotes en un mateix
objecte.
Les línies de cota que tenen relació entre si es dibuixen alineades.
Fletxes de cota
Són les terminacions de les línies de cota.
Totes les fletxes són triangles isòsceles
amb un angle de punta de 15º i una longitud
igual a l’altura del número de cota (3 mm).
Si no hi ha espai per dibuixar-les,
s’utilitzen punts o es dibuixen fora de les línies
auxiliars de cota.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
10
Cotes
Són les xifres que indiquen
les mesures reals de l’objecte Indiquen la longitud en
mil·límetres (no es posa mm,
excepte quan no siguen mm) i
l’obertura dels angles en graus.
Es col·loquen damunt de les
línies de cota horitzontals i a
l’esquerre de les línies de cota
verticals.
Si no hi ha espai suficient entre fletxes
per a retolar la cota, es posarà al costat
damunt de la prolongació de la línia de cota.
Símbols
Els més utilitzats són: diàmetre ( ), quadrat ( ) només s’utilitzen quan
la forma circular o quadrada no és visible.
Radi (R) només s’usa si no està assenyalat en centre de l’arc o
circumferència.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
11
8. Errors més freqüents a l’hora d’acotar
Encreuament de línies.
Han d’evitar-se esl encreuaments de les línies auxiliars de cota per a què no
perda claredat l’acotació. Mai s’han de creuar les línies de cota.
Situació de les línies de cota.
Es realitzarà una distribució de les cotes entre totes les vistes de l’objecte. Si es
presenten vàries línies de cota seguides, es procurarà que la separació siga
constant, alternant la posició de les cotes per a què no coincideixquen
verticalment.
Fletxes i línies de cota.
Les cotes han de coincidir exactament amb la dimensió medida, tocant sense
depassar les línies de referència o les arestes del sòlid.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
12
Utilització dels símbols
No s’indicarà el signe de diàmetre quan s’acote una circumferència o cercle situat
paral·lelament al plànol de projecció i, per tant, representat en la seua vertadera forma.
Unitats de mesura.
Totes les cotes d’un mateix dibuix deuen anar en la mateixa unitat. Per defecte
les la mesura s’expressarà en mil·límetres sense indicar la unitat. Quan la mesura
no siguen mil·límetres, es farà constar de forma expressa la unitat de la mesura.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
13
9. Perspectives
Com hem vist al llarg del tema, una forma de representar els objectes és
utilitzar la tècnica de la perspectiva. Aquesta proporciona una visualització de la
volumetria d’un objecte i és el procés invers a l’obtenció de vistes d’un objecte.
Hi ha tres tipus de perspectiva, la cavallera, l’axnomètrica i la cònica.
D’aquestes només estudiarem la cavallera, i dels tres tipus de l’axnomètrica la
isomètrica.
9.1. Perspectiva cavallera
En aquesta perspectiva es dibuixa sobre tres eixos, els X i Z que formen un
angle de 90º i l’eix Y que forma un angle de 45º amb els dos anteriors.
Sobre el pla que formen els eixos XZ es dibuixa l’alçat de l’objecte, i sobre l’eix
Y es col·loquen les mesures que li donen la profunditat a l’objecte.
És evident que la perspectiva ha de mantindre l’aspecte real de l’objecte sense
deformacions visuals que modifiquen la seua aparença. Així en la perspectiva
cavallera al dibuixar sobre el pla XZ es col·loquen les mesures reals (o a escala) de
l’objecte, però les mesures que van sobre l’eix Y s’han de reduir ja que en cas
contrari la perspectiva sofreix una certa deformació. Aquest efecte puguem
observar-lo al dibuixar un cub que té d’aresta 50 mm en perpectiva cavallera.
Per a evitar aquesta deformació visual les mesures
que van sobre l’eix Y han de reduir-se multiplicant-se per
un factor que va des de 0,5 a 0,8. A la figura es veu la
perspectiva del cub de 50 mm de costat, però sobre l’eix Y
s’ha aplicat un coeficient reductor de 0,7, i per tant tene
una mesura de 35 mm
Dibuixem els eixos Dibuixem la cara
anterior del cub
Dibuixem les línies de
profunditat (50 mm)
Com es pot observar
l’objecte pareix més
un paral·lelepípede
que un cub
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
14
Activitat 4: Dibuixa la perspectiva cavallera de les vistes següents.
Normalització
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
15
9.2. Perspectiva isomètrica
Aquesta perspectiva és un cas particular de la perspectiva axonomètrica, en la
qual els tres eixos estan separats un angle de 120º.
En aquesta perspectiva no cal aplicar cap coeficient de reducció, ja que al ser la
separació dels eixos la mateixa, no es produeix la deformació visual de l’objecte.
Procés d’obtenció de la perspectiva isomètrica del cub.
Com es pot veure aquesta, perspectiva es pot dibuixar facilment deixant l’escaire fixe i i col·locant el cartabó de la forma
adequada per a obtenir la inclinació de 30º dels eixos.
Una qüestió que dificulta el treball amb la perspectiva isomètrica és el traçat de
circumferències, ja que al dibuixar-les en
perspectiva resulten elipses i aquestes no es
poden traçar amb compàs, encara que hi ha
mètodes què, amb quatre arcs de circumferència
permeten traçar una figura, què no sent
tècnicament una elipse, se sembla molt.
També cal tenir en compte que les elipses
van orientades segons la direcció de l’eix sobre
el qual van ha dibuixar-se.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
16
Activitat 5: Dibuixa la perspectiva isomètrica de les vistes següents.
Normalització
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
17
Activitat 6: Llig atentament i fes les activitats.
Leonardo da Vinci és un dels
artistes més grans del Renaixement.
Dominava nombroses disciplines –va
ser arquitecte, pintor, músic, escultor,
científic i enginyer-. Va destacar en
totes, però encara hui en dia
sorprenen els seus treballs
d’enginyeria, els dibuixos dels quals
estan representats amb una increïble
minuciositat i claredat.
De fet, Leonardo és un dels
antecedents més clars de la
representació d’objectes mitjançant
dibuixos. Tot seguit, pots veure
quatre exemples de representacions
realitzades per aquest geni que es va
avançar a la seua època.
Durant la seua llarga estada a
Milà, Leonardo (en la il·lustració
veiem el seu autoretrat) va fer
també dibuixos arquitectònics i
models per a la cúpula de la
catedral de la ciutat .
C
Encara que semble increïble,
el primer “automòbil” va ser inventat
per Leonardo da Vinci a l’any 1495.
De fet el director del Museu de la
Història de la Ciència, a Florència,
Paolo Galluzi, diu el següent: “Va ser
(o és) el primer vehicle autopropulsat
de la història”.
Una ballesta gegantina que
retrocedeix per mitjà d’un cigonyal i
un argue o cabrestant que tenen dos
mecanismes de disparament. La
manera més fàcil de disparar-la és
alliberar-ne el percussor colpejant-lo
amb una maça.
Disseny per a una màquina
voladora, en la qual un pilot ajagut fa
girar la politja accionant amb força
uns pedals.
D A
B
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
18
Activitats
1. Relaciona els esbossos de Leonardo amb les explicacions que se’n donen.
1-D; 2-A; 3-B; 4-C
2. Quin tipus de representació feia servir Leonardo: vistes o perspectives?
Les dues, vistes i perspectives.
3. A quin tipus de perspectiva correspon l’esbós de la ballesta?
A la perspectiva cavallera.
4. A quines vistes corresponen els esbossos de la cúpula i l’automòbil?
La cúpula a la planta.
L’automòbil a la planta.
5. Tria un esbós de les màquines de Leonardo i intenta reproduir-lo.
3. Expressió i comunicació gràfica 3rESO
19
Activitat 7: Fes, en quinze línies, una descripció d’un extintor.
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
_____________________________________________________________
