111

2

Índex

3 Sessió 1: Com em va?

9 Sessió 2: Expectatives

12 Sessió 3: Canvis de

percepcions

16 Sessió 4: Prioritats

19 Sessió 5: Tendències

personals

22 Sessió 6:

Compromisos

25 Sessió 7: Decisions

29 Sessió 8: Fent balance

35 Sessió 9: Continuïtat

3

Sessió 1Com em va?

4

SESSIÓ 1. COM EM VA?

En un programa orientat al desenvolupament laboral dels seus participants ésfonamental que aquests prenguin un paper actiu en el procés.

D’altra banda, a la nostra vida cada faceta influeix a la resta i el com ens sentim té aveure amb la nostra vivència de l’amor, de la nostra salut, dels diners i també de lafeina o manca d’aquesta. Per aquest motiu en aquest mòdul proposem un seguitd’activitats que ens permetran aprendre uns mètodes que podrem aplicar un copacabat el programa i continuar millorant laboralment, socialment i/o personalment.

Independentment de com ens vagin les coses, sempre podem fer alguna cosa permillorar la nostra vida. Sent més conscients de la nostra realitat actual podrem feraccions perquè les coses ens vagin millor.

Només observant-nos a nosaltres mateixos i al nostre entorn no canviarem massa allòque volem. Haurem de passar a l’acció per aconseguir els canvis desitjats.

Exercici: Descripció de la nostra vida actualA continuació pensarem cadascú a les diferents àrees de la nostra vida i ensexplicarem a nosaltres mateixos com ens va en una o dues frases.

Explicar no vol dir jutjar. L’exercici consisteix a descriure breument intentant serobjectiu, més endavant podràs fer valoracions però ara ens pot ser útil intentar separarla descripció de la valoració.

DESCRIPCIÓCom és el teu lleure?

Com et va pel que fa a l’amor?

I amb la família i els amics?

Com estàs al lloc on vius?

Com et va a nivell laboral?

Com et trobes de salut?

Et dediques a coses que t’interessen,independentment de la feina (creixementpersonal).

5

Com et va econòmicament?

Exercici: Identificant el nostre grau de satisfacció

Com que una cosa és el que succeeix i una altra diferent el com ens fa sentir o comens afecta, ara podràs valorar el grau de satisfacció en cadascuna d’aquestes àreesde la teva vida sobre les que acabes de pensar.

Puntua cada àrea segons el grau de satisfacció que sents respecte a la mateixaactualment. Farem servir una escala en la que un 10 seria la màxima satisfacció i un 0la mínima.

ÀREA VITAL GRAU DESATISFACCIÓ(0 – 10)

SalutEconomia personalDesenvolupament personalLleure o divertimentAmor o relacions de parellaFeinaAmics i famíliaAmbient físic (llar, barri, ...).

Ara que ja has valorat el grau de satisfacció personal amb aquestes vuit àrees de lateva vida, pots passar aquestes puntuacions al següent dibuix, de manera que sidesprés remarques amb un altre color o amb una línea més gruixuda les línies delcontorn de cada àrea, et quedarà una imatge similar a la que et presentem mésendavant a manera d’exemple.

6

Data:

Exemple d’ imatge de la roda de la vida:

7

Tots hem sentit allò de que una imatge val més que mil paraules. El dibuix que quediet dona una imatge gràfica de la teva vida. Aquesta imatge anirà canviant, per això etrecomanem que anotis la data al costat del dibuix. Dins d’un temps podràs tornar a ferla teva roda de la vida d’aquell moment i observar els canvis que s’han produït.

Si les puntuacions han sigut molt baixes no cal fer un problema d’això, ja veurem mésendavant que l’important és fer petites accions que ens portin a millorar en nostre graude satisfacció a la vida.

Si les puntuacions han sigut un 10 en totes les àrees o bé la teva vida és perfecta(cosa improbable) o t’estàs enganyant a tu mateix i per tant et convidem a la reflexiósobre el tema.

El dibuix és útil com eina que et pot servir en el teu procés d’autodesenvolupament delque et fas responsable.

8

Sessió 2Quines son les meves

expectatives?

9

SESSIÓ 2. QUINES SÓN LES MEVES EXPECTATIVES?

En aquesta segona sessió ens detindrem a pensar sobre les nostres expectatives. Perexemple, ens podem preguntar què és el que ens porta a participar en aquestprograma d’orientació laboral o què esperem d’aquest mòdul d’habilitats transversals.Què es el que ens porta a continuar la nostra participació en aquest programa? Aaquesta pregunta no hi haurà una resposta correcta que sigui igual per a tots elsparticipants. Dedica un minut a pensar la resposta. Només la teva resposta és vàlida iés important que la recordis fins al final de la sessió.

Fem aquesta pregunta perquè en aquí volem tractar el tema de les expectatives. Lanostra capacitat de generar-nos expectatives ens pot portar molt lluny siaquestes expectatives s’han fixat d’una manera adequada. És important que lesexpectatives estiguin ben ajustades per tal d’evitar-nos un excés de frustració.

Puc dedicar ara uns instants a pensar sobre quines són les expectatives que tinc sobrealguna cosa que començaré properament. O també pensar en quines van ser lesexpectatives abans de començar alguna cosa en el passat. Ser conscient de lesnostres expectatives ens dona un marge per ajustar-les si així ho considerem oportú.

Si les expectatives sobre alguna activitat són massa baixes, això ens animarà acontinuar fent-la? I d’altra banda si les expectatives són massa elevades és moltprobable que no les puguem complir i que ens generin estrés. Ens pot servir d’ajuda elsuport d’algú per fixar correctament les nostres expectatives per tal d’evitardesil·lusions innecessàries.

Exercici: Quines són les meves expectatives?

A continuació exposa breument què es el que esperes actualment de lesdiferents àrees de la teva vida.

Què esperes del teu lleure?

Què esperes pel que fa a l’amor?

Què esperes de la família i dels amics?

Quines expectatives tens respecte dellloc on vius?

Què esperes a nivell laboral?

Quines expectatives de salut tens?

Quines expectatives de creixementpersonal tens?

10

Quines expectatives econòmiquestens?

Omplir el quadre anterior ens servirà per aprofundir a la roda de la vida que vamrealitzar a la sessió anterior. Ens ajuda a identificar què és el que li demanem a lafeina, a la nostra parella, etc. Pensar en aquestes expectatives ens serveix també perdefinir objectius i pensar en com assolir-los. També ens pot ajudar a adonar-nos deque algunes expectatives no són realistes i les hem de redefinir per a poder avançar.

Amb els exercicis que hem anat realitzant estem dibuixant com ens sentim de satisfetsamb les diferents àrees de la nostra vida i quines expectatives tenim respecte a lesmateixes.

Per continuar amb el teu procés d’autodesenvolupament et convidem a tornar a pensarsobre les àrees vitals que hem fet servir fins ara. Pensem que donat que estem en elmarc d’un programa d’orientació laboral, una de les àrees sobre la que continuaríemreflexionant hauria de ser l’àrea laboral. Una opció és centrar-nos en aquella àrea a laque has identificat més insatisfacció o aquella a la que pel motiu que sigui et vingui degust millorar el teu grau de satisfacció.

Exercici: Factors necessaris i motivadors (FNMs)

Et demanem a continuació que omplis la taula següent fent una llista d’aquells factorsque tu consideris necessaris en una feina. És a dir, has de pensar en què és per a tuimprescindible en una feina i que si no estigués et generaria insatisfacció.

També et demanem que pensis en aquells factors motivadors que podrien no complir-se i no per això estaries insatisfet però que si estiguessin presents a la teva feina etfarien sentir millor.

Es tracta en aquí de crear una llista personal ja que pot passar que el que per a unapersona és bàsic i irrenunciable, sigui en canvi un factor motivador o extra però noimprescindible per una altra persona.

També et pot passar que elements que avui dia són motivadors però no bàsics onecessaris esdevinguin necessaris amb el temps. Un exemple seria el d’una persona ala que li pugen el salari i animada per aquest motiu es decideix a viure independent dela seva família i es muda a un pis de lloguer. Al tenir més despeses és probable quevisqui com a necessari un determinat nivell de salari que abans d’anar a viure delloguer hagués estat viscut com a motivador però no necessari.

A continuació presentem un exemple de factors necessaris i motivadors en relació a lafeina d’una persona en concret.

FNMs d’una feinaFACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS

Companyerisme Plaça de parking per la motoSalari mínim interprofessional Caps de setmana lliuresHorari de 8 hores al dia màxim Tardes lliures

11

Tracte agradable per part dels caps Tiquets per dinar a restaurantQue confiïn en mi 1 mes de vacances a l’agost

Si no se t’acut cap factor necessari pots pensar per exemple en alguna feina que hagisdeixat perquè tinguessis molt clar que mai més desenvoluparies una feina que etsuposés passar per determinat tipus de situació, o suportar un tipus de tracte que et vadesagradar, etc.

També et pot ser útil mirar les expectatives laborals que has pensat a l’exercicianterior.

L’anterior taula és només un exemple i la proposta que et fem és que omplis la tevapròpia taula a continuació:

FNMs d’una feinaFACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS

A més dels factors necessaris i motivadors d’una feina per a tu, et recomanem quefacis el mateix exercici amb una altra de les àrees de la teva vida, ja sigui l’àreaeconòmica, la familiar i d’amistat, la de lleure, l’àrea de lloc de residència, la de salut,la de creixement personal i/o l’àrea amorosa.

Realitzar aquestes llistes així com els exercicis anteriors ens poden servir per aclarir imés endavant assolir les nostres fites.

12

Sessió 3Els canvis de percepció

de satisfacció

13

SESSIÓ 3. ELS CANVIS EN LA PERCEPCIÓ DE SATISFACCIÓ,D’EXPECTATIVES I DELS FNMs

Les regles dels factors necessaris i motivadors

A les sessions anteriors has pogut identificar el grau de satisfacció/insatisfacció ambdiferents aspectes de la teva vida, així com les expectatives que tens respecte adiferents àrees de la teva vida. També has treballat per identificar a diferents àreesvitals els factors necessaris o imprescindibles i els factors motivadors o extres.

En aquesta sessió partim de la feina feta i volem destacar que aquestes identificacionsque hem assolit no ens les hem de mirar com una foto fixa, ja que la nostra realitatcanvia i també canvia el com ens la mirem o la vivim.

Per tant et convidem a que repassis els exercicis que has fet i que, ara que els hasdeixat reposar, refacis el que consideris oportú. Si no els has fet per alguna raó,recomanem que els facis perquè et seran útils per continuar avançant.

Seguidament volem presentar tres regles sobre els factors necessaris i motivadors(FNMs), el que ens pot ajudar a ser encara més conscients d’aquest factors i establirles nostres prioritats.

1ª regla de los FNMs: els factors motivadors poden compensar la manca d’algunfactor necessari

A la sessió anterior vam posar aquest exemple de factors necessaris i motivadorsd’una persona X.

FNMs d’una feinaFACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS

Companyerisme Plaça de parking per la motoSalari mínim interprofessional Caps de setmana lliuresHorari de 8 hores al dia màxim Tardes lliuresTracte agradable per part dels caps Tiquets de menjador gratuïtsQue confiïn en mi 1 mes de vacances a l’agost

Imaginem que aquesta persona treballa en una feina que a la que no hi ha l’ambientde companyerisme que aquesta persona necessita. Recordem que ha inclòs elcompanyerisme coma un factor necessari, bàsic, és a dir que si no hi hacompanyerisme és una feina que no reuneix els requisits mínims per a aquestapersona.

Podem plantejar-nos ara el cas que tot i no haver companyerisme, la persona del’exemple té una feina o li ofereixen una a la que es compleixin la resta de requisitsnecessaris: salari mínim, 8 hores al dia com a màxim i que el tracte fos agradable perpart dels caps de l’empresa. A Més podria passar que un dels factors motivadors peròque no havia pensat com a imprescindible, per exemple tenir les tardes lliures, escomplís en aquesta feina i això compensés la manca de companyerisme que viu a la

14

seva feina. Aquest seria doncs un exemple de com un factor motivador pot compensarla manca d’un factor bàsic.

2ª regla dels FNMs: els factors motivadors es converteixen en necessaris amb eltemps

Tots hem sentit expressions que fan referència a lo ràpid i fàcil que ens acostumem aallò bo. Això té a veure amb aquesta segona regla segons la qual un factor que a prioripot ser motivador, finalment pot passar a ser viscut com a necessari.

Al nostre exemple podria succeir que un factor com tenir les tardes lliures amb el pasdel temps passes de ser considerat com un extra, és a dir com un factor que aportasatisfacció però que no és imprescindible, a ser considerat com a necessari. A nivellpsicològic el més habitual és observar aquesta tendència i a més sol donar-se quequan algú té la tarda lliure s’organitza tenint en compte aquest factor i un canvi enaquest sentit li generaria dificultats, resistències internes, etc.

3ª regla dels FNMs: els factors necessaris també poden passar a motivadorsamb el temps.

També succeeix que les persones canvien i les necessitats considerades moltbàsiques i fonamentals per una persona quan té 18 anys solen ser diferents de les quela mateixa persona considerarà com a bàsiques i fonamentals quan tingui 35 anys perexemple.

Imaginem algú que necessita una feina de matins per pagar-se els estudis. Aquestapersona de dilluns a divendres estudia i no pot faltar a les classes que son en horari detarda. El que en aquell moment és una necessitat bàsica a nivell laboral mésendavant, un cop finalitzi els seus estudis, pot passar a ser un factor motivador però nonecessari. Pot acceptar una feina que sigui interessant tot i que hagi de treballar a lestardes, si bé preferiria la mateixa feina si a més fos pels matins. És a dir que l’horari defeina fos de matins hauria passat de ser un factor necessari a ser un factor motivador.

Sent realistes, sovint trobarem que no es compliran tots i cadascun dels factorsnecessaris en cada àrea de la nostra vida. No tot depèn de nosaltres i el que hi hagifactors motivadors que compensin aquesta mancança ens pot ser útil. En aquestalògica realista també pensem que si ets conscient de quin són els factors necessaris imotivadors respecte a una àrea en concret tindràs més capacitat d’acció per millorar lateva situació.

Exercici: Factors necessaris i motivadors (FNMs)

Reprèn les taules que vas omplir amb els teus FNMs de l’àrea laboral i d’una altra àreaque volies millorar. Pensa en aquests factors tenint en compte que les tres regles quehem exposat ens permeten percebre que els factors no són fixes.

Reflexiona sobre si vols:

15

- canviar algun dels factors

- canviar-lo de necessari a motivador

- canviar-lo de motivador a necessari

- treure algun dels factors que havia posat

- incloure algun factor nou

Fes a continuació les modificacions que consideris.

FNMs d’una feinaFACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS

FNMs de l’àrea:_________________FACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS

16

Sessió 4Establint prioritats

17

SESSIÓ 4. ESTABLINT PRIORITATS I CLARIFICANT

Recordem que fins ara hem treballat sobre els següents aspectes: hem identificat elgrau de satisfacció als diferents aspectes de la nostra vida, hem pensat quines són lesnostres expectatives, hem pensat sobre el que considerem necessari per a nosaltres iel que sense ser viscut com a necessari sí que ens motiva.

Un pas més és establir quins dels diferents factors que són per a nosaltres prioritaris.Una manera és classificar per ordre posant un 1 al factor més necessari, seguit d’un 2que considerem el segon més necessari per a nosaltres. De la mateixa manera podemordenar els objectius motivadors. D’alguna manera ens ajuda a crear una eina que ensaporti més detall, que ens orienti front a decisions que hem de prendre a les diferentsàrees de la vida. Quan haguem de prendre una decisió important podem reprendreaquesta eina i pot ser la re definim o d’altres cops ens reafirmarem a com havíemestablert les nostres prioritats. En qualsevol cas ens ajudarà a actuar d’una maneramés reflexiva.

Exercici: Priorització de factors

A continuació repensem els FNMs relacionats amb la feina i amb una altra àrea vital iordenem-los segons la prioritat que li donem a cadascú. Assignem un 1 al factor mésimportant (o més necessari entre els necessari) i un 5 al menys important (o menysnecessari entre els necessaris). De la mateixa manera establim les nostre prioritats pelque fa als factors motivadors.

FNMs d’una feinaFACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS

1 1

2 2

3 3

4 4

5 5

FNMs del factor____________________

FACTORS NECESSARIS FACTORS MOTIVADORS1 1

18

2 2

3 3

4 4

5 5

Si et fixen en el títol d’aquesta sessió veuràs que a més de prioritzar els factors apareixla paraula “clarificar”. Amb això volem convidar-vos a que penseu realment a definirmés els factors. A la taula d’exemple sobre l’àrea laboral que vam presentar asessions anteriors la persona X concretava com un factor necessari el treballar 8hores al día com a màxim i que un altre factor també necessari per a ella era cobrar elsalari mínim interprofessional, és a dir el mínim legal. Imaginem que li ofereixen unafeina a la que ha de treballar 9 hores al dia però que cobrarà un salari mensual 200 €per sobre del salari mínim. Aquesta persona en aquest supòsit pot ser modificaria elseu criteri i podria treballar 9 hores, o pot ser es reafirmaria i rebutjaria la feina.

Amb això volem dir que front a una situació real a al que hem de decidir, podem trobar-nos que al moure’s un factor necessari això afecta o compensa l’altre, seguramentperquè no era tan necessari sinó que tenia un component motivador però no tanimprescindible.

Una posible redefinició del factor que es refereix a la jornada laboral podria ser:treballar 8 hores al dia màxim a no ser que em paguessin x € més.

Exercici: Reflexiona sobre com es relacionen els factors entre si per acontinuació passar a definir amb més detall aquells que consideris oportú.

19

Sessió 5Les tendències personals

SESSIÓ 5. LES TENDÈNCIES PERSONALS

20

En estreta relació amb això cal dir que ens servirà per prendre més consciència denosaltres mateixos el fet de connectar amb els nostres valors personals. Ens referimaquí als nostres principis personals, és a dir als nostres valors morals.Els principis que estan basats en l’ètica donen lloc a conductes o normes consideradescom a desitjables. Són els valors que condueixen les persones a desenvoluparplenament les seves capacitats naturals i que fan més humans els homes i les dones.

Es pot considerar que el primer dels principis basats en els valors ètics és el derespectar el valor de la vida humana (podríem incloure el respecte a tots els éssers i alplaneta).

Els principis basats en l’ètica són els que ens ajuden a prendre les decisions difícils alllarg de la vida.

Cada dia ens enfrontem a multitud de petites decisions. Els principis són recursos queens ajuden a actuar de forma responsable en lloc de reaccionar, simplement, davantles circumstàncies que se'ns presenten.

En relació als valors cal dir que tots nosaltres tenim certs prejudicis, és a dir jutgem lescoses sense tenir un coneixement complert de les mateixes. Sovint podem tenircreences que són compartides pel nostre entorn cultural i que mai ens hem qüestionatperquè son de “sentit comú”, aquestes creences ens porten a valorar positiva onegativament determinades persones i situacions.

És fàcil que degut a una experiència concreta generalitzem i ens fem un guió mentalanticipant situacions futures. És el fenomen de la profecia auto complida, per la qualper pensar que una cosa sempre succeeix d’una determinada manera, acaba succeintaixí, ja que sense adonar-nos posem les condicions perquè així sigui o perquè lanostra percepció estarà esbiaixada.

Aquestes reflexions pretenen animar a fer-nos preguntes que ampliïn les conclusions ales que hem arribat mitjançant exercicis anteriors, que connecteu amb els vostresautèntics valors i prenguem consciència d’alguns condicionants o predisposicionspersonals sobre els que habitualment no pensem.

Ara plantegem un exercici que us servirà per avançar al vostre projecte si persistiu enl’esforç.

Exercici: Respon a les següents preguntes sobre “què es el que evites?”, “a quèno pots negar-te?” i “quins son els teus valors?”. Quines conseqüències oefectes tenen aquestes predisposicions personals.

Què és el que evites? Quines conseqüències té?

21

A què no pots negar-te? Quines conseqüències té?

Quins són els teus valors? Quines conseqüències té?

22

Sessió 6Fitxant compromisos

23

SESSIÓ 6. FIXANT COMPROMISOS

Les sessions anteriors ens han servit per reflexionar sobre el grau de satisfacció ambdiferents àrees de la nostra vida. Hem realitzat exercicis per a ampliar el coneixementde nosaltres mateixos i poder ara decidir quins canvis volem portar a terme per estarmillor amb nosaltres mateixos.

No cal dir que per assolir canvis hem de passar a l’acció. Com que aquí més que en lasort confiem en el treball personal de cadascú, volem transmetre que són la reflexió il’acció de manera conjunta els que et portaran a assolir les teves fites.

Per a passar de la reflexió a l’acció cal en primer lloc seleccionar un objectiu concret.I quan diem concret volem dir que no poden ser frases generals del tipus “vull millorarla meva salut”. Millorar la salut és un objectiu massa general. Si hem seleccionat l’àreade salut com aquella a la que volem millorar, haurem de pensar en termes méspràctics. És a dir, farem bé a concretar accions que farem i en quant de temps. Perexemple, si fumo 40 cigarretes al dia puc millorar la meva salut reduint a 10 cigarretesal dia. Hauré de concretar també en quant de temps arribaré a fumar 10 cigarretesdiàries. També puc concretar si reduiré gradualment o de cop, si hi haurà una setmanaque fumaré 20 cigarretes al dia per exemple, etc. A més concreció millor.

Que les accions es puguin comptar ens ajudarà a poder mesurar si estem avançant ono envers l’assoliment del nostre objectiu concret. No és el mateix dir que faré exercicicada dia, que concretar quina mena d’exercici faré, amb quina intensitat i quantaestona.

Igual que és útil evitar l’ambigüitat també ho serà el ser realistes i no marcar-nosobjectius inassolibles a curt termini. Podem ser ambiciosos però a curt termini ens hemde concentrar en avançar un pas per augmentar el nostre grau de satisfacció en unpunt (de 5 a 6 per exemple) en un aspecte concret.

Resumint, si concretem fites assolibles i planifiquem què farem per assolir-lesestarem en disposició de assumir un compromís de passar a l’acció.

En el marc d’aquesta planificació hem de tenir en compte que podem trobar dificultats,que haurem de fer esforços, i per això mateix també ens hem de ajudar a nosaltresmateixos amb recordatoris i animadors.

Pot ser útil posar-nos l’alarma que ens recordi que hem de fer determinada acció, otambé ens ho podem apuntar a la nostra agenda, o deixar notes a llocs de casa onsabem que ho veurem. Val la pena pensar a possibles recordatoris.

També podem explicar el nostre objectiu i el que farem a persones que pensem queens animaran perquè ho han fet en altres ocasions. O també posar-nos notesrecordatòries que a més tinguin un missatge motivador.

24

Exercici: Factors a complir i proposta de canvis

Practiquem el que hem vist avui amb completant la següent taula amb un factor (omés) que no estigui assolit i volem assolir i definint un canvi concret que ens permeticomplir el factor.

ÀREA ______________Factors (necessaris) a complir Canvi proposat

25

Sessió 7Prendre decisions

26

SESSIÓ 7. COM DECIDIR LES ACCIONS CONCRETES

A la sessió anterior vam referir-nos a la necessitat de sostenir un compromís per tald’aconseguir canvis i que per això havíem de ser el més concrets que fos possible enla definició dels canvis que volem. D’aquesta manera podrem parlar d’objectius, defites que ens mouen a fer accions també concretes.

Ens adonarem que quan triem una alternativa, això té un efecte perquè renunciem auna altra. Per tant a l’hora de decidir, és convenient poder valorar els pros i contres decada opció.

Els participants d’aquesta formació heu pogut pensar sobre canvis que voleu assolir.Per tal de practicar aquesta manera de decidir presentem una taula i us convidem a ferun exercici pràctic:

Exercici: Generar alternatives d’acció i valorar pros i contres de cadascuna

Pensa en un dels canvis que vulguis portar a terme. Et pot servir algun dels que vaspensar a la sessió anterior o pot ser un altre, però és important que sigui el mésconcret possible.

Un cop has concretat l’objectiu planteja diferents accions o conjunt d’accionsalternatives i valora avantatges i inconvenients de l’aplicació de cadascuna de lesalternatives.

CANVI 1:Alternativa 1 Alternativa 2

Pros Contres Pros Contres

Alternativa 3 Alternativa 4

Pros Contres Pros Contres

27

Finalment valorant pros i contres de cada alternativa treu la conclusió sobre quina és lamillor alternativa per a tu.

Pots fer aquest mateix exercici amb un altre dels canvis que consideris important osobre el que no hagis acabat de decidir-te sobre el com ho faràs per arribar al’objectiu.

CANVI 2:Alternativa 1 Alternativa 2

Pros Contres Pros Contres

Alternativa 3 Alternativa 4

Pros Contres Pros Contres

Després de fer aquest exercici pot passar que disposem de més informació per decidirel que farem però en algunes situacions pot passar que ens saturem i hi hagi un certbloqueig i no acabem de decidir-nos. Si ens passés això vol dir que hem de prendredistància i reprendre la taula i deixar passar un temps per tal de veure què enssucceeix ja que tornar a mirar la informació més “frescos” pot ser el que necessitemper decidir-nos.

Tot i que aquesta i d’altres eines fetes servir en aquesta formació pretenem que noprenguem decisions sense pensar, també és cert que no hem de caure en l’obsessió ipassar a l’acció, es a dir, fer coses. Si hem fet el procés de reflexió segur que

28

descartem algunes alternatives que no ens portaven on volíem i que creem o pensemd’altres que sí ens són vàlides. El que no podem pretendre és fer un pla perfecte, aixòno serà possible així que més val que ens ho prenem esportivament i fem plans iaccions que ens ajudin a moure’ns. Qualsevol projecte que fem no haurà de ser rígid il’haurem d’anar revisant i ajustant.

Si has anat fent els exercicis hauràs augmentat el teu autoconeixement i això et seràútil per millorar aspectes de la teva vida com el laboral, la salut, la teva economia, etc.

29

Sessió 8Fent balanç

30

SESSIÓ 8. FENT BALANÇ PER CONSTRUIR EL FUTUR QUEVOLEM

És indubtable que l’actitud que prenem front les dificultats juga un paper clau en elsresultats que obtenim de les nostres accions. A continuació veurem un vídeo on elcoach Fernándo Alvarez ens mostra els seus plantejaments envers aquest tema, elque ens permetrà després tenir una conversa en grup sobre aquesta qüestió.

Vídeo: Actitud positiva, aunque la vida no nos sonría (30minuts)

http://www.youtube.com/watch?v=i74-U7aD1CQ

Sovint passa que quan fem el balanç de la nostra vida, ens pesen de maneradesproporcionada els aspectes que valorem negativament, el que no va bé. D’aquestamanera podem fer una valoració global de que la vida no ens és satisfactòria tot i quehi hagi una gran majoria d’aspectes positius que en canvi no ens aporten la suficientsatisfacció perquè li donem més importància a allò que valorem que no ens va bé.

És fonamental valorar els aspectes positius i fer un esforç conscient per tenir-lospresents a la nostra consciència. Tots podem pensar sobre experiències que ens hanresultat interessants, plantejar-nos reptes, tenir present allò que veritablement ésimportant i ens fa bé, sense que per això haguem de deixar de ser conscients del quepodem millorar.

Mitjançant els exercicis que hem fet fins ara (o amb d’altres eines), aconseguirem tenirclara una fita il·lusionadora i realista que ens motivi a passar a l’acció. A mida quepassem a l’acció i avancem al nostre projecte, agafarem la confiança en nosaltresmateixos que és necessària per sostenir aquest camí cap a la millora contínua.

Exercici: Visualització

A continuació portarem a terme un exercici que consistirà a visualitzar-nos a nosaltresmateixos en el futur desitjat. Abans de la visualització pròpiament dita relaxarem elsmúsculs Per fer-ho haureu de deixar el dossier i seguir les instruccions que us anirédonant.

Relaxació

Seiem el més còmodament possible a la cadira.

Per tensar el front posarem les celles cap amunt, de manera que es marquin lesarrugues.

Ara sentirem la tensió al front.

A continuació alliberarem aquesta tensió afluixant lentament el front i deixant caure lescelles.

Ara notarem la relaxació.

31

Ara posarem els llavis com si donéssim un petó a un personatge imaginari. Elstraurem vers fora i els ajuntarem l’un amb l’altre fortament.

Seguidament sentirem la tensió a la zona al voltant dels llavis i en els mateixos.

A continuació afluixarem lentament la tensió acumulada.

Ara notem la relaxació a la zona.

Ara premerem la mandíbula inferior contra la superior, com si estiguéssim mossegantquelcom.

Seguidament sentirem la tensió dels músculs situats per sota i per davant de lesorelles i sentirem també la tensió a les temples.

A continuació afluixarem lentament la tensió acumulada.

Ara notarem la relaxació a la zona.

Ara estirarem els músculs del coll cap a dalt. Sentirem la tensió a cada costat de lagola i a la nuca.

Seguidament afluixarem els músculs del coll tornant a una posició més centrada.

A continuació sentirem relaxació a la zona.

Ara deixarem caure el cap endavant fins que la barbeta quedi lo més propera possibleal pit.

Notarem la tensió als músculs de la nuca

Seguidament portarem el cap de nou a la seva posició normal i sentirem com es relaxala zona.

Ara estirarem el braç cap endavant, tancarem el puny i el premerem amb força.

Notarem la tensió i rigidesa al braç i als dits.

A continuació obrirem el puny i deixarem caure suaument el braç sobre la nostracama.

Seguidament i a mida que afluixem el braç notarem la sensació de pau i tranquil·litat atot el braç.

Ara sense prémer els punys posarem el cos cap endavant, doblegarem els braços pelscolzes i tiraríem d’ells cap amunt i cap enrere. Sentirem la molèstia a la zona situadaentre les espatlles i a la meitat de l’esquena.

32

A continuació tornarem a posar el cos a la seva posició natural. El recolzarem de noual respatller de la cadira i deixarem caure les mans a la posició inicial.

Seguidament sentirem com la sensació de benestar es va incrementantprogressivament i anem alliberant de tensió la meitat superior del nostre cos.

Ara premerem amb força els músculs de l’estómac envers fora, de manera que esposi dur.

A continuació sentirem la tensió gairebé des d’ on acaben les costelles fins a un trosper sota del melic.

Seguidament afluixarem deixant que les abdominals tornin al seu lloc molt lentamentexperimentant la sensació d’alleujament.

Ara estirarem les cames tot el que puguem, intentant arribar amb el peu a la paretd’enfront. Posarem els músculs el més durs possible.

A continuació notarem la tensió als mateixos.

Seguidament relaxarem el peu deixant-lo en una postura més còmoda i, de mica enmica, deixarem caure fins el terra la cama relaxada, solta, pesada.

A continuació notem la relaxació a tot el cos

Visualització

Ara pensem en nosaltres mateixos dins d’un any? On estem? A què ens dediquem?Com ens sentim?Podem tancar els ulls per parar atenció a tots els detalls possiblesd’aquest futur nostre.

(5 minuts)

Acomiadem-nos d’aquest futur dins d’un any, allunyem-nos per passer a pensar ennosaltres mateixos dins de 5 anys? On estem? A què ens dediquem? Com enssentim?Podem tancar els ulls per parar atenció a tots els detalls possibles d’aquestfutur nostre.

(5 minuts)

Acomiadem-nos d’aquest futur per anar tornant a l’aquí i ara, al moment present.Movem els peus de mica en mica, ... les mans, ... els braços ... el coll ... obrim els ulls.

Comentem com ha anat l’experiència.

L’exercici que acabeu de realitzar us servirà per a realitzar el següent exercici escrit.

Exercici pràctic: El teu jo futur

33

Pensa en com t’agradaria estar dins d’un any. Per això pensa en positiu però amb certrealisme, és a dir no valen ni l’excés de fantasia ni deixar-nos portar per pessimismes.Es tracta de pensar sobre el que ens faria il·lusió aconseguir i estigués dins del mónpossible.

EL TEU JO FUTURCom vols estar dins d’un any

Com vols estar dins de 5 anys

Com vols estar dins de 10 anys

34

Sessió 9Continuïtat de la pràctica

35

SESSIÓ 9. CONTINUÏTAT DE LA PRÀCTICA DEL’AUTOCOACHING

Fins aquí el que hem fet és una primera aproximació a una metodologiad’autorealització personal que et pot ser molt útil si l’apliques a la teva vida de maneracontinuada.

Mantenir la continuïtat en la pràctica d’aquesta metodologia és la manera en quepodràs treure més profit, ja que es tracta d’un aprenentatge complex format per varispetits aprenentatges relacionats entre ells. Es tracta d’una nova manera de pensar iamb la pràctica podrem automatitzar aquesta nova manera de pensar i actuar.

Per a aconseguir aquesta continuïtat és convenient que tinguem una actitud humil queens permeti admetre que sempre estarem aprenent coses noves. Encara que haguemaprès moltes coses a la nostra vida, les exigències de l’entorn van canviant i per tantfarem bé a acceptar que sempre hi haurà algun nou aprenentatge a fer.

Parlem d’humilitat però no de desvaloritzar-se. Si pensem que no tenim ni idea de res,segurament és perquè ens desvaloritzem i això no ens ajuda.

En aquest mòdul hem defugit desenvolupar masses teories i ens hem centrat més a lapràctica. Aplicar la metodologia proposada podràs descobrir per tu mateix aspectes dela teva vida i com millorar alguns d’ells. Aquesta metodologia et facilitarà el poder ferun pla.

El pla d’acció i la seva aplicació marca la diferència entre viure d’il·lusions i tenir unprojecte. En ambdós casos hi ha desitjos però tenir un projecte vol dir que hasconcretat fins a nivells que t’es possible fer aquelles accions que et portaran aaconseguir el que vols.

De vegades succeeix que quan algú està molt ficat en un assumpte costa moltpercebre els canvis ja que aquests canvis es donen de mica en mica. En aquest sentitet pot ajudar el punt de vista d’altres persones que et coneixen i que sí que notenl’evolució que vas fent. També el mirar la roda de la vida que vas fer fa un temps icomparar-la amb la que has fet més recentment et pot servir per comparar i detectaraquests canvis. També pots fer aquesta comparació amb els altres exercicis, ja quecom hem dit, aquesta metodologia està pensada com a eina de millora continua i pertant té molt de sentit el tornar a fer els exercicis després d’un temps.

Per últim volem comentar-te que més enllà del terme autocoaching que aparèix al títold’aquest mòdul formatiu i que igual que es posen de moda passen a estar desfasades,el més important i que et pot servir a llarg termini és el plantejament que hi ha darrera ique pretén animar a cadascú a connectar amb la seva capacitat per analitzar la sevarealitat personal, prendre decisions i actuar sobre la seva vida per millorar-la.

Exercici pràctic: Visió de conjunt del mòdul. Valoració del procés personal.

36

Fes un cop d’ull als diferents exercicis que has completat durant el transcurs d’aquestaformació. A continuació escriu en unes 10 línies com ha estat per a tu aquest procés(expectatives inicials, sentiments mentre feies els exercicis, ...). Sobretot explica allòque consideris, per la raó que sigui, més rellevant per a tu.

El més rellevant per a mi durant aquesta formació ha sigut...

37