1.- GUERRA I REVOLUCI LIBERAL (1808-1814)

El regnat de Carles IV (1788-1808) va coincidir amb la Revoluci francesa (1789). El monarca va abandonar la dinmica de reformes del seu pare, Carles III (1716-1788), i temors de la possible expansi de la Revoluci francesa, es va unir a la Primera Coalici Internacional contra Frana i li va declarar la guerra (1793-1795).

Les tropes espanyoles van ser derrotades, i el valid del rei, Godoy, va decidir fer un gir radical de poltica i aliar-se amb Napole per evitar mals majors i enfrontar-se amb Gran Bretanya, enemic tradicional d'Espanya i principal oponent de Napole. Per Tractat de Fontainebleau (1807) va autoritzar l'exrcit francs a travessar Espanya amb l'objectiu de conquerir Portugal, aliat tradicional de Gran Bretanya.

L'exrcit francs va prendre posicions a les ciutats espanyoles ms importants en una poltica de prctica ocupaci que va motivar un descontentament generalitzat. L'hereu, Ferran, va intentar aprofitar el desprestigi de Carles IV i Godoy per fer-se amb el poder mitjanant el Mot d'Aranjuez (1808). Napole va convocar el nou rei, Ferran VII, Godoy i el rei deposat, Carles IV, a Baiona per fer de mitjancer, per un cop all els va obligar a abdicar els seus drets al tron a favor del germ de Napole, qui es va convertir en Josep I d'Espanya (1808-1813). Josep I va intentar imposar els principis revolucionaris francesos a Espanya, amb l'ajuda d'alguns adeptes espanyols als mateixos, coneguts com afrancesats.

L'ocupaci militar va provocar la reacci popular, i el 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va revoltar contra els francesos (en el moment en que es produa el trasllat de la famlia reial). Aquest exemple va ser seguit a molts altres llocs, iniciant-se la Guerra del Francs, que es pot dividir en tres etapes:

Resistncia popular a la invasi: davant el buit de poder generat per l'absncia de la famlia reial, es creen Juntes locals destinades a governar ciutats i regions, i es formen guerrilles per oposar-se als francesos. A Catalunya es crea la Junta Suprema de Catalunya, que aconseguir la victria al Bruc. Parallelament, a Andalusia l'exrcit francs tamb era derrotat a Bailn (1808)

Ofensiva francesa (1808-1812): Napole interv personalment a Espanya. La major part del territori es ocupat militarment, i algunes ciutats pateixen setges (Girona, Tarragona, Saragossa, Cadis).

Victries angloespanyoles (1812-1814): la campanya de Rssia obliga a Napole a retirar tropes d'Espanya. Anglaterra va fer present un notable contingent de tropes sota el comandament de Wellington, que va collaborar amb l'exrcit espanyol i va derrotar els francesos a les batalles dels Arapiles (1812) i Vitria (1813). Amb aquesta ofensiva anglesa l'exrcit francs va ser expulsat de la Pennsula.El 1813 es signa el tractat de Valenay, per qual Ferran VII tornava a ser rei d'Espanya i Napole es retirava de la Pennsula.

Durant la guerra, el 1810 es va crear la Junta Suprema Central, amb l'objectiu de coordinar totes les juntes. La Junta va convocar a Cadis, nica ciutat no ocupada, una reuni de Corts. La major part de diputats reunits eren liberals, malgrat que existia una minoria absolutista que defensava el retorn de Ferran VII com a rei absolut, i a la primera reuni es van atribuir la representaci de la naci (Sobirania Nacional). Les Corts van mantenir les seves reunions malgrat el setge francs (fins i tot van acabar com a nica ciutat no ocupada d'Espanya).

La principal tasca de les Corts va ser la redacci d'una constituci liberal. La Constituci va reflectir els principis liberals bsics:

Sobirania nacional Divisi de poders sufragi universal mascul mplia declaraci de drets

La constituci va ser aprovada el 1812, i va ser coneguda com La Pepa pel dia en que va ser

aprovada (San Josep).Les Corts tamb van aprovar un seguit de lleis destinades a acabar amb l'Antic Rgim:

Es va suprimir el rgim senyorial Es van suprimir els gremis Es va reconixer la llibertat de comer i industrial Es va reconixer la llibertat de premsa Es va declarar la igualtat de tots els espanyols davant les lleis i els impostos

Malgrat ser una constituci molt avanada pel seu temps, la Pepa no va aconseguir aplicar-se prcticament enlloc (a causa de la guerra), i Ferran VII va optar per retornar a l'absolutisme.

2.- ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME (1814-1833)

Ferran VII va retornar a Espanya envoltat de grans esperances (se l'anomenava el deseado). Els liberals li van presentar la Constituci amb l'esperana que governs com a rei constitucional, per Ferran VII va acceptar una conspiraci absolutista que li va presentar el Manifest dels perses favorable al retorn a l'absolutisme.

Ferran VII va dissoldre les corts, anullar la constituci i derogar totes les lleis contra l'Antic Rgim fetes durant la guerra. Entre 1814 i 1820 Ferran VII va perseguir els antics liberals (executant-los o forant-los a l'exili). Els liberals van intentar diversos cops militars contra el rei (Espoz y Mina, Porlier, Lacy i Torrijos), per la major part d'aquests intents van acabar en fracassos i amb l'execuci dels implicats.

El 1820 el cop militar del coronel Riego (amb tropes destinades a Amrica) va triomfar i va aconseguir imposar a Ferran VII la restauraci de la constituci i la legislaci de Cadis. Tamb van crear la Milcia Nacional com a cos militar popular destinat a defensar el nou rgim. Ferran VII es va mantenir en contacte amb la Santa Aliana i va propiciar l'acci de Frana contra el rgim liberal (invasi dels cent mil fills de Sant Llus) el 1823. Els liberals van ser derrotats i Ferran VII reinstaurat com a monarca absolut.

El retorn a l'absolutisme va significar un perode de repressi per part de Ferran VII, obsessionat amb les conspiracions liberals. A ms, es va viure una profunda crisi econmica, motivada tant per les destruccions de la guerra com per la prdua de les colnies americanes a partir de 1816. El rei no va poder intentar una reforma fiscal per solucionar aquests problemes, perqu els suports de l'absolutisme (noblesa, esglsia) serien els principals perjudicats. De fet, alguns sectors absolutistes van mostrar-se descontents amb el monarca, i a Catalunya el 1827 va esclatar la revolta dels Malcontents o Agreujats.

A partir de 1830 apareix un conflicte dinstic. Ferran VII no t fills barons que el puguin heretar (per la llei slica), i per fer possible que la seva filla Isabel fos la seva hereva es va promulgar la Pragmtica Sanci, que derogava la llei slica. El germ del rei, Carles Maria Isidre, que era el seu hereu fins aquell moment, va concentrar al seu voltant els descontents amb el rei, especialment els sectors ms radicals al seu absolutisme.

A la mort de Ferran (1833) esclatar una guerra civil entre els partidaris d'Isabel II i els de Carles Maria Isidre, uns liberals i els altres absolutistes.

3.- LA INDEPENDNCIA DE L'AMRICA HISPANA (1808-1826)

La independncia de les colnies americanes va tenir tres motius: La difusi de les idees liberals i l'exemple de la repblica dels E.U.A. El descontentament de la burgesia criolla respecte el govern espanyol, i el sentiment de

discriminaci i retrs econmic. La incapacitat per part d'Espanya de controlar de forma efectiva el territori durant gran part

del perode 1808-1814, tan per la guerra a la Pennsula com per la destrucci de la flota espanyola a la batalla de Trafalgar (1805).

Les revoltes independentistes van ser dirigides per la burgesia criolla, que va aconseguir el suport de bona part de la poblaci ndia i mestissa.

Les revoltes es van desenvolupar en dues fases: Primera fase (1808-1814): Les autoritats americanes no van reconixer Josep I i tamb es

van organitzar en Juntes de govern. Aquestes juntes es van negar a acceptar l'autoritat de la Junta Central Suprema, i el 1811 Paraguai va ser la primera regi en proclamar-se independent. Un seguit de militars criolls i liberals (Bolvar i Sucre a Veneuela, San Mart a Argentina) van intentar aconseguir les independncies d'altres zones d'Amrica manu militari, amb actuacions d'un marcat caire cabdillista. Per el retorn al tron de Ferran VII i la recuperada capacitat militar espanyola va imposar novament el control espanyol, excepte a Veneuela i Riu de la Plata.

Segona fase (1816-1826): s'inicia amb el congrs de Tucumn, a Argentina, que proclama la seva independncia i motiva l'esclat de revoltes independentistes per tota l'Amrica espanyola:a) San Martn ocupa Xile des d'Argentina desprs de la victria de Chacabuco (1817)b) Bolvar derrota els espanyols a Boyac i Carabobo i funda la Gran Colmbia (uni de Veneuela, Colmbia, Equador i Panam) l'any 1821. La Gran Colmbia tindria una vida molt curta, dividint-se posteriorment en quatre estatsc) A Mxic, l'espanyol Iturbide va dirigir una rebelli generalitzada que va aconseguir la independncia l'any 1821, seguida rpidament per tota Amrica Central (gran part sota control mexic)d) Sucre derrota els espanyols a Ayacucho (1824) fent-se amb els ltims reductes realistes, Per i Bolvia.

Desprs d'Ayacucho, Espanya perd totes les seves colnies excepte Cuba, Puerto Rico (fidels a Espanya per por a una revolta d'esclaus si esclatava una guerra) i Filipines. La prdua de l'imperi colonial va ser un cop molt dur per l' Hisenda i per les indstries espanyoles, que van perdre uns mercats captius que garantien sortida als seus productes.

4.- LA REVOLUCI LIBERAL (1833-1843)

Desprs de la mort de Ferran VII (1833) va esclatar una guerra civil i dinstica entre: Isabelins: els liberals donen suport a la regent Maria Cristina com a sistema per accedir al

poder. Els isabelins van aconseguir unir a comandaments militars, administraci de l'Estat, noblesa cortesana, burgesia, classes populars urbanes i pagesia del centre i el sud peninsular.

Carlins: favorables a Carles Maria Isidre, agrupaven els sectors ms tradicionals de la societat (esglsia, noblesa agrria, pagesia del nord-est). Cercaven la conservaci de la monarquia absoluta, evitant totes les reformes liberals, mantenint la vinculaci entre esglsia i estat i les lleis tradicionals (furs). Els seus principals focus van ser Pas Basc, Navarra, Catalunya, Arag i Valncia, per mai van aconseguir controlar grans ciutats.La guerra va durar entre 1833 i 1840, fins que el govern liberal es va imposar. El conveni de Vergara (1839) va representar la fi de la guerra a nivell espanyol, per a Catalunya el general Cabrera va continuar durant uns mesos.

Maria Cristina va comenar a governar amb els liberals moderats, partidaris de dura terme reformes moderades, per un seguit de revoltes populars (Bullangues a Barcelona) i militars (La Granja) van provocar un canvi i que Maria Cristina passes a confiar en els liberals progressistes (1836). El lder dels progressistes, Mendizabal, va promoure una nova constituci (1837) basada als principis liberals: sobirania nacional, divisi de poders, reconeixement de drets individuals i aconfessionalitat de l'Estat. El sistema electoral era censatari (noms es votava a partir de cert nivell de riquesa), existien dues cambres (Congrs de Diputats i Senats) i s'admetia el paper moderador de la Corona (dret de veto i de dissoldre les corts).

Mendizabal tamb va promoure un seguit de lleis destinades a la dissoluci del rgim senyorial, la desvinculaci de les propietats de la noblesa i la desamortitzaci dels bns de l'Esglsia. Tamb es van eliminar les duanes interiors, es van eliminar els gremis i es va fixar la llibertat d'indstria i de comer, intentant obrir el cam cap a una economia capitalista i de lliure mercat.

Els conflictes entre moderats i progressistes va provocar la dimissi de Maria Cristina l'any 1840. El general Espartero (heroi de la guerra carlina) va assumir la regncia. Liberal progressista, va governar de forma autoritria, perdent rpidament tots els suports poltics que tenia. Els principals conflictes els va tenir a Catalunya, a causa de la seva poltica comercial lliurecanvista, perjudicial per la naixent indstria txtil catalana. Espartero, davant la revolta radical a Barcelona (Jamncia) va fer bombardejar la ciutat (1843). Finalment, un pronunciament moderat va obligar a dimitir Espartero, i per no nomenar un nou regent es va nomenar Isabel II major d'edat i reina efectiva.

4.- L'ETAPA ISABELINA (1843-1868)

Durant la major part del seu regnat, Isabel II es va recolzar al partit liberal moderat, encapalat pel general Narvez. El moderantisme es va recolzar en els sectors privilegiats, que acceptaven la necessitat de les reformes liberals per volien conservar els seus privilegis socio-econmics. Aix, el rgim liberal va assumir unes caracterstiques conservadores i centralistes. L'administraci es va reformar, cercant imposar una major uniformitat i centralisme (provncies), excepte al Pas Basc i Navarra, que van aconseguir conservar els seus furs per evitar nous esclats carlins. Tamb es va reformar l' hisenda, cercant una major eficincia a la recaptaci d'impostos, es va crear un sistema d'instrucci pblica nacional i es va crear la Gurdia Civil (1844) com a policia rural.

Entre 1846 i 1849 t lloc a Catalunya la II Guerra Carlina, la guerra dels matiners, motivada per la coincidncia de la crisi agrria amb la industrial.

Els sistema del moderantisme va presentar un seguit de mancances: La capacitat d'intromissi de la Corona, sempre a favor dels moderats Les camarilles a la cort, on nobles, militars i religiosos s'enfrontaven per rebre els favors de

la reina i collocar els seus protegits a crrecs importants. La constant ingerncia de l'exrcit a la poltica: prcticament tots els caps de govern tenien

un origen militar, i l'amenaa de cop d'Estat (pronunciamiento) era contnua. El falsejament electoral necessari per a mantenir els moderats al govern va debilitar el

parlamentarisme. L'nica via d'accs al poder que es deixava fora dels moderats consistia a revoltes populars o pronunciamientos, sistemes fora del parlamentarisme.

El 1854 es va produir un nou pronunciamiento, la Vicalvarada, dirigit pel general O'donnell. La Reina va tenir que cedir i confiar a O'donnell i Espartero la formaci d'un govern progressista que restaurs els principis de la constituci de 1837. El Bienni progressista (1854-1856) va destacar per la seva tasca econmica: Desamortitzaci de Madoz (de bns municipals) i llei de ferrocarrils.

L'ltima dcada de regnat va consistir a l'alternana al poder entre els moderats i la Unin Liberal, partit creat per O'donnell a partir dels sectors menys radicals dels progressistes. Els progressistes es van veure apartats del poder, marginats a una situaci conspirativa per accedir al poder.

La monarquia va cercar una poltica exterior de prestigi, amb la guerra del Marroc (1859-1860), l'expedici a Indoxina i la intervenci a Mxic. A partir de 1865 els moderats van imposar un govern molt autoritari al marge del parlament. Aix va generar un increment de l'oposici: demcrates (partidaris del sufragi universal mascul) i republicans (partidaris de l'abolici de la monarquia). A partir de 1866 la crisi econmica va empitjorar molt la situaci poltica.

6.- EL SEXENNI DEMOCRTIC (1864-1874)

Davant la seva impossibilitat d'accedir al poder i la impopularitat de la reina, progressistes i demcrates van firmar el Pacte d'Ostende (1866) per presentar una alternativa a la monarquia isabelina. A ltima hora tamb s'hi va unir la Unin Liberal. Aquesta crisi poltica era deguda a:

El monopoli del poder per part dels moderats, que governaven autoritriament sense donar cap marge per l'oposici poltica

La creixent impopularitat personal de la reina, que implicava descrdit de la monarquia La difusi de nous ideals democrtics, basats al sufragi universal i a l'ampliaci dels drets i

les llibertats Una greu crisi econmica, que va provocar l'increment de l'atur i els preus, generant un greu

malestar.

El 1868 va tenir lloc un pronunciament militar dirigit per Prim (progressista) i Serrano (unionista), coordinat amb l'aparici de Juntes Revolucionries a les principals ciutats (Gloriosa Revolucin). Finalment, les tropes lleials a Isabel II van ser derrotades a Alcolea i la reina va optar per l'exili a Frana.

El govern provisional controlat per Prim i Serrano van iniciar un seguit de reformes democratitzadores demandades per les juntes. Les noves corts, escollides per sufragi universal mascul, van aprovar la constituci de 1869: sobirania nacional, monarquia parlamentria, separaci esglsia-estat i amples drets individuals i collectius.

Per poder mantenir la forma de govern monrquica es va cercar un rei entre les diferents dinasties europees, i per motius geoestratgics l'escollit va ser Amadeu de Savoia (grcies en part a que la dinastia italiana tenia fama de liberal). Amadeu comptava amb el suport de progressistes i unionistes, per l'oposici de moderats, carlins i Esglsia. Els seus principals problemes van ser:a) La insurrecci a Cuba (1868)b) L'esclat de la III guerra carlinac) La manca de suport popular

Cansat de la seva situaci en fals, Amadeu va abdicar el 1873

L'abdicaci del rei va provocar que les corts votessin a favor de la Repblica, bsicament per la mancana d'un candidat adient com a rei. La Repblica va ser ben rebuda pels sectors populars de les ciutats, i va iniciar rpidament un seguit de reformes socials i de l'administraci del territori (per primera vegada es va voler abandonar el centralisme a favor d'un sistema federal).

Per la Repblica va patir una inestabilitat continuada:a) La revolta a Cuba iniciada amb Amadeu va continuarb) La III guerra carlina iniciada amb Amadeu va continuarc) Es van produir revoltes cantonalistes (per part dels governs federals autoritzats per la constituci)d) Els monrquics borbnics van conspirar constantment a favor de la restauraci en la persona d'Alfons, fill d'Isabel.

El 1874 el general Pava va dissoldre les Corts i desprs d'un any amb un govern republic autoritari presidit per Serrano, es va optar pel retorn a la monarquia borbnica.

7.- LA RESTAURACI MONRQUICA (1874-1898)

El 1874 el general Martnez Campos va realitzar l'ltim pronunciament del s. XIX i va proclamar rei Alfons de Borb. La Restauraci va ser ben rebuda pels grups conservadors, desitjosos d'ordre social i estabilitat poltica.

El conservador Cnovas del Castillo va ser l'ideleg del nou sistema, a partir del model liberal britnic. Els primers objectius van ser la pacificaci, amb la fi de la guerra carlina (1876) i de la insurrecci cubana (1878). La constituci de 1876 va fixar les caracterstiques del nou sistema:

Liberalisme moderat prou flexible com a per acontentar tan a moderats com a progressistes. Es va crear un sistema bipartidista (conservadors amb Cnovas, [partidaris de l'immobilisme poltic, la defensa de l'Esglsia i l'ordre social] i progressistes amb Sagasta [reformisme democrtic] ) que s'alternarien al poder (cercant aix evitar la inestabilitat poltica precedent per manca d'opcions d'accs al poder). Tots dos partits eren partits d'elits, i la seva alternana es basava a la prctica de la corrupci electoral (tupinades). Els partits minoritaris (carlins, republicans, demcrates, socialistes...) eren marginats, per se'ls permetia tenir una mnima representaci parlamentria.

La continutat del sistema es va garantir desprs de la mort d'Alfons XII (1855) amb els Pactes del Pardo, on els dos partits van decidir continuar la seva collaboraci durant la regncia de Maria Cristina (1885-1902)

La formaci d'un estat centralista al llarg del s. XIX va provocar l'aparici de moviments nacionalistes:

Catalunya: l'impuls cultural de la Renaixena i la creixent industrialitzaci van donar lloc a l'aparici d'organitzacions poltiques que demanaven major autonomia (Uni Catalanista, Lliga Regionalista)

Al Pas Basc, l'abolici dels furs desprs de la III guerra carlina va provocar un moviment de protesta poltica, culminat amb l'aparici del Partit nacionalista basc (P.N.B.)

A Galcia, el galleguisme es va mantenir durant molt temps com un moviment bsicament cultural (Rexurdimento).

El 1895 va esclatar una nova revolta a Cuba per la incapacitat espanyola de dur a terme reformes descentralitzadores compromeses al final de l'anterior revolta. Aquesta vegada els insurrectes tenien el suport dels E.U.A., perjudicats en els seus interessos comercials per la gesti comercial d'Espanya a Cuba.

El 1898 E.U.A. Van declarar la guerra a Espanya com a resposta a l'enfonsament del cuirassat Maine al port de l'Havana. La marina espanyola va ser derrotada al Carib (Santiago) i al Pacfic (Cavite), i Espanya va tindre que reconixer la seva derrota a la Pau de Pars (1898), per la que Cuba i Filipines passaven a ser administrades pels E.U.A.

Els desastre del 98 va generar un sentiment de frustraci i pessimisme generalitzat. Com a reacci es va difondre el regeneracionisme, moviment que demanava una veritable democratitzaci, la fi del caciquisme i de la corrupci com a vies per tornar a equiparar-se a Europa.

8.- EL NAIXEMENT DEL CATALANISME

Dins l'Estat liberal espanyol del s. XIX, noms es contemplava la utilitzaci pblica de l'espanyol, i el catal va quedar redut a la seva utilitzaci oral i popular. Cap el 1830 es va iniciar un moviment cultural (Renaixena) que pretenia recuperar el catal com a llengua de cultura, i la recuperaci de la seva histria i costums. Un dels elements ms importants va ser la recuperaci dels Jocs Florals (1858), concurs literari a Barcelona obert nicament a obres en catal. Aquest certamen va servir per dignificar el catal i donar a conixer els seus principals autors (Guimer, Verdaguer...). Parallelament, Seraf Pitarra defensava un catal ms popular i proper a la parla quotidiana.

Els orgens del catalanisme poltic es poden trobar a partir de 1830 a manifestacions de descontentament popular (Bullangues, Jamncia) vinculades a demandes de major descentralitzaci poltica. A partir de 1860 el republicanisme federal va recollir aquestes demandes descentralitzadores, i va comptar amb el suport de la burgesia ms radical i amb lders destacats (Pi i Margall, Ildefons Cerd, Josep Anselm Clav). El republicanisme federal va ser un moviment bsicament urb.

A partir de 1870 trobem les primeres organitzacions (no partits) que es definien com a catalanistes i defensaven una remodelaci de l'estructura estatal que abandons el centralisme.

El Centre Catal: Valent Almirall va ser el primer que va decidir orientar l'activitat poltica en funci del sentiment nacional catal. Per aix va abandonar el partit republic federal i va

iniciar un seguit d'actuacions destacades, entre les que destaquen la creaci del Centre Catal (1882) com a plataforma de moviments progressistes i catalanistes i l'entrega del memorial de greuges a Alfons XII (1885), on es denunciava l'opressi generada pel centralisme a Catalunya i es defensava la seva personalitat poltica.

La Uni Catalanista: entitat de caire conservador, agrupava la major part d'entitats catalanistes, per propagar les idees regionalistes i elaborar un programa com. El 1892 van realitzar les bases de Manresa, un projecte d'autogovern per Catalunya restablint les seves institucions tradicionals.

Les candidatures catalanistes es van comenar a convertir en una alternativa als partits del torn a partir de 1898, i el 1901 la candidatura dels quatre presidents va vncer als partits del torn. Aquest xit va impulsar la creaci de la lliga Regionalista, partit conservador que defensava la reforma i modernitzaci d'Espanya com a cam per a aconseguir l'autonomia poltica de Catalunya. La seva base social eren les classes altes i mitjanes urbanes, i els seus principals lders van ser Prat de la Riba i Francesc Camb.

La Lliga va tenir aviat un destacat nombre de parlamentaris, i va presentar la qesti catalana a l'escenari poltic espanyol. Fins els anys 30 del s. XX la Lliga va ser el partit hegemnic a Catalunya.